134
LA UTOPIA DE L’OCI BURGÉS
ta d’atraccions, les principals ofertes lúdiques. Restaurant i hotel obririen de nou esperant la disposició dels seus il·lustres clients. Però la realitat era que sense els ingressos del casino resultava ben difícil poder mantenir les instal·lacions ober· tes tot l’any, de manera que aprofitant l’avinentesa del bon temps a l’estiu, els nous propietaris decidiren obrir tal sols durant el mesos de juliol i agost. Tot i així, les mesures no aconseguiren fer arribar els ingressos als mínims, i no tin· gueren més opció que tancar de nou els següents tres anys, del 1915 al 191828. Les notícies sobre una possible obertura, però, no deixen de succeir-se. Un any i mig després que es convoqués la junta de creditors de la societat anònima «La Rabassada», el desembre de 1917, un periodista anunciava que: Se están haciendo grandes preparativos para abrir La Rabassada. Como es natural, los co· mentarios son muchos y muy sabrosos. (La Épo· ca, 29-XII-1917) Per acabar sentenciant que: Estar en tiempos «renovadores»; estarse comba· 28. Durant aquest període, l’única notícia relacionada amb La Rabas· sada la protagonitza el militar Paul de Brunie, ex-responsable del Casi· no de La Rabassada, ferit per artilleria a la guerra mundial. La notícia apareix reflexada a La Vanguardia del 29 de març de 1917, però ha estat impossible trobar més dades sobre aquest personatge i la seva relació amb l’establiment. Cal suposar que durant el 1914 va ser el director La Rabassada, i no Poutet o Meunier, que figurarien tan sols com a propietaris.