L’ESPLENDOR
131
El juny de 1913 va tenir lloc a La Rabassada un banquet en honor al diputat per Barcelona i futur president del govern, Alejandro Lerroux. Hi assistiren més de cent convidats, però sense la ruleta, el declivi de la institució estava resultant imparable i tan sols un mes després el Jutjat del districte Oest feia oficial la fallida de la Sociedad Anónima La Rabassada per la incapacitat de fer front al pagament de la línia de tramvia. La fallida, però, va ser total, i la Diputació provincial de Barcelona no va tenir més remei que embargar la companyia del tramvia de Casa Gomis a la Rabassada –el tramvia urbà «Nordeste de Barcelona»– degut als deutes que s’havien anat originant entre 1912 i 1913. Tota la línia va ser adjudicada a l’Estat. Per si no podia anar pitjor, Europa sencera es preparava per una gran guerra i els hostes estrangers marxaren defini· tivament, abandonant l’alegre vida social i les instal·lacions –ja en decadència– de La Rabassada. El cop de gràcia va venir el desembre de 1914, amb la mort de Josep Sabadell i Giol, víctima de l’epidèmia de tifus que inundava tota Barcelona. Vídua i fills el succeeixen al ne· goci de contractació d’obres amb una empresa instal·lada a Gràcia que va rebre el nom de «Viuda e Hijos de Sabadell» (Bengoechea, 2004:10). Amb la mort de l’ideòleg, fundador i director de La Rabassada, la totalitat de les atraccions, edificis i terrenys es posen a la venda, tancant la segona època de La Rabassada i donant pas, amb la seva compra, a l’última de les seves vides.