130
LA UTOPIA DE L’OCI BURGÉS
La fi del Casino La Rabassada El tres de setembre de 1912 es declaraven en vaga 38 dependents del restaurant de La Rabassada. Aquesta atu· rada estigué motivada per l’ordre emesa pels patrons de no deixar anar els treballadors a un bar proper a la mateixa Rabassada. El dia set s’afegiren a la vaga la resta de treba· lladors del restaurant i de la cuina, francesos i espanyols, demostrant que l’abast dels fets no era degut a la prohi· bició, sinó que responien als mateixos motius que durant tots aquells anys mobilitzaren milers de treballadors arreu del país: les lamentables condicions laborals i la manca de garanties socials i legals. Així ho va corroborar la històrica vaga de ferrocarrils convocada a tota Espanya el mateix any i que suposà un altre avís seriós de revolta popular. La mateixa tarda del dia set, Josep Sabadell i la junta del centre no van tenir més remei que anunciar el tanca· ment provisional de La Rabassada, al·legant motius d’obres i reformes. Uns mesos més tard tornarà a obrir amb bona part de la plantilla renovada. En un intent de Sabadell per restablir la situació al vol· tant del joc a La Rabassada, el 15 d’octubre de 1912 viatja cap a Madrid amb el diputat socialista Pablo Iglesias i el po· pulista Alejandro Lerroux. Les negociacions, però, no donen cap fruit favorable a la permissivitat del joc, i Sabadell no té més remei que tornar a Barcelona amb les mans buides. El 12 de novembre d’aquell any la fotografia política perd un dels seus principals figurants: el president del govern, el liberal José Canalejas, és assassinat a Madrid, deixant un ampli terreny a les postures més prohibicionistes que en cap cas afavoreixen les demandes de José Sabadell.