El Sot de l’Aubó
Font dels Gossos
LA FONT DELS GOSSOS: És la font més popular que hi ha a Canet. Està emplaçada en la part més ampla del Torrent de Lledoners. Ha estat una font una mica itinerant, encara que sempre en aquest mateix indret. Antigament estava emplaçada arran del sorral de la riera, un xic més amunt del til·ler. El seu nivell era més baix que el terra del carrer, la qual cosa obligava a baixar-hi per uns escalons i estava coberta com si fos una cova. Amb aquestes condicions no cal dir que cada vegada que hi havia una rierada, per poc abundant que fos, l’aigua hi entrava deixant-la colgada de sorra i llot. L’agutzil, en Bartomeu Bertran, que era la persona encarregada de netejar-la i posar-la altre cop en condicions estava desesperat, fins que l’ajuntament, atenent les seves justes peticions va decidir canviar-ne l’emplaçament. La van posar uns trenta metres més avall i arran de la vorera. Aquesta rajava constantment. Tenia també una pica per abeurar els cavalls i l’aigua era de molta qualitat, que constantment era beguda per les persones i animals. D’aquí en va venir la dita que deia que la persona forastera que en begués del seu raig no
A dalt, la Font del Passeig i a baix, la del Parc de la Misericòrdia
8
marxaria mai més de Canet. A la fotografia es nota ja molt degradada pel seu constant us i les rierades que va haver de suportar. Una vegada superada la guerra civil i els anys de postguerra, ja en plena democràcia els ajuntaments van iniciar un cursa freturosa per endegar el poble i posar-lo urbanísticament a l’altura dels temps actuals. Llavors amb la pavimentació de la riera i l’ordenació de les voreres, es va traslladar la font prop del seu lloc d’origen, a l’ombra del til·ler ufanós que presideix aquell paratge. Aquest til·ler és el supervivent de quatre que es van plantar en quadrícula en aquell lloc quan es va fer el mercat a la plaça Macià i on acostumaven a deixar-hi els carros i els animals que portaven les mercaderies. Els troncs del quatre arbres servien per lligar-hi les regnes dels animals, cosa que féu que amb el fregadís d’aquestes a l’escorça va anar pelant els troncs i tres d’ells varen morir. Aquest lloc de la Font dels Gossos és un dels més emblemàtics de Canet, ja que hi convergeixen tres dels símbols més característics de la població, com són la Font dels Gossos, l’escala del Sant Crist i el til·ler. Mirem de conservar-ho i millorar-ho si pot ser. LES FONTS DEL SANTUARI DE LA MISERICÒRDIA La que hi ha al començament del passeig, la qual inicialment estava més avall tocant al carrer de Josep Mora, és obra de l’arquitecte Ramon Puig i Gairalt i va ser pagada per la raó social Jover i Serra i Cia. No fa massa anys, com que pels autocars que, entrant pel carrer d’en Mora, per dirigir-se al Santuari, els era molt difícil maniobrar per entrar al passeig, es van sacrificar els dos primers arbres del mateix i també la font, per eixamplar el carrer i facilitar el trànsit rodat. La font es va alçar de nou un xic més amunt i és calcada a la que es va enrunar. LA FONT DEL PARC DEL SANTUARI És obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch així com la creació de parc i l’hotel del mateix. LA FONT DEL PATI DEL SANTUARI És la que la que hi ha al pati del Santuari. És molt més antiga que les altres dues, ja que data de la segona meitat del segle XVIII quan el gran impulsor de la devoció a la Verge, mossèn Marià Martínez va crear el pati del davant del temple, construint-hi aquesta font i va portar-hi l’aigua de la mina que és una trentena de metres més amunt. LA FONT DE CAL “NINOT” Una font avui dia desapareguda és la font de l’indret de Sant Roc a la carretera. Allà hi havia una font anomenada de “Cal Ninot”. Aquest era un personatge propietari d’una taverna ubicada al peu de la carretera i que era molt popular. Estava freqüentada pels pescadors que hi anaven de bon matí a fer “la mañana” i durant tota la jornada pels carreters que anaven de pas, generalment a portar vitualles a Barcelona i feien parada deixant els cavalls abeurant-se a la pica mentre ells anaven a dintre a ingerir una beguda més estimulant que la dels animals. LA FONT DE LA PLACETA MERCÈ VIADER Situada al peu de la carretera a l’altura de l’estació del ferrocarril. L’any 1917 el senyor Josep Viader propietari
El Sot de l’Aubó