toponímia
La Toponímia de Canet (5a part) Les Fonts Francesc Verdura Campeny
E
l que ha motivat aquest article, ha estat una consulta que ens va dirigir un senyor de Badalona sol·licitant que li comuniquéssim el nom en què estaven batejades les fonts dels jardins i terres de conreu de Vil·la Flora. Després de les degudes investigacions i de contestar a l’esmentat senyor, ens adonàrem que podíem allargar el treball i encaixar-lo dintre la toponímia canetenca que estem escrivint. La Vil·la Flora, residència senyorívola que fou de la família Busquets, tenia a l’altra banda de la riera Gabarra termenal amb el rial de Can Figuerola, uns terrenys planers, molt ben conreats, tots ells plantats per tarongers, enmig dels quals s’hi van edificar unes fonts molt artístiques per embellir aquell indret. En el barri de ferro de l’entrada hi havia una indicació que deia, “LLANO DE LAS FUENTES”. És molt possible que tot això fos fet per complaure
la senyora de la finca que era criolla, per tal de mitigar l’enyorança que devia tenir de les plantacions de la seva Cuba natal. Quan recentment, amb la gran expansió urbanística, es va parcel·lar tot “EL LLANO”, es van trobar amb tot aquest bé de Déu de fonts, que forçosament es varen haver de respectar. Per ajustar-les a l’alineació dels carrers i places, algunes es van haver de traslladar del seu lloc habitual, com la FONT DEL DRACH, la FONT DEL BOLET i el SORTIDOR MÀGIC. Altres varen restar al mateix lloc, FONT DE LES COLUMNES i FONT DEL SALTIRÓ així com la glorieta mirador. Finalment la FONT DE LES GRANOTES es va enrunar i va desaparèixer. Val a dir que les altres van ser degudament restaurades sota la direcció dels serveis de la Generalitat, ja que algunes d’elles estaven en un estat deplorable. El conjunt de la urbanització ha quedat força bé.
A dalt, el «Llano de las Fuentes» i a baix, d’esquerra a dreta, la Font del Drac, la Font del Saltiró i la Font del Bolet
7
El Sot de l’Aubó