article
D’esquerra a dreta: Joan Campins, Cèlia Ramentol i Reverter (+), el fill d’amdós Joan Campins i Ramentol , Gertrudis Ramentol i Reverter (+) i un tal Targa (possiblement era el fill del taverner Targa,conegut conegut com a «Targueta»).
Ningú no sabia llavors que la grip la causava un virus. En plena efervescència de la microbiologia es va atribuir la responsabilitat a l’anomenat bacil de Pfeiffer perquè estava present en molts dels infectats. El virus de la grip espanyola de 1918/9 ara es coneix com a (H1N1) i arribava a matar els afectats en 48 hores i es va arribar a pensar que es tractava de meningitis. Segons els annals mèdics històricament hi hagut pandèmies de grip el 1729, 1781, 1830, 1889, 1918, 1957, 1968 i si bé en menys intensitat, el 1977. L’efecte contagi de la pendèmia de 1918 era de 2 a 5 persones i actualment és d’1 a 3. Ara se sap que el virus (H1N1) es creava en els porcs, era un virus de contagi només entre persones, al contrari del que s’esdevé en la grip aviar, en la qual el contagi va directament de les aus a les persones. El virus (H1N1) de 1918 estava en cinc dels vuit gens del virus de 1957 i cinc gens d’aquest, en el de 1968. En l’A(H1N1) de la grip actual hi ha gens de de l’H1N1 aparegut l’any 1918. Aquesta repetició aniria immunitzant la població i explicaria el perquè les noves epidèmies afecten més els joves, creuen el viròlegs. El 1918 només un 1% superava els 65 anys. Igual s’esdevingué a la de 1968 i a la de 1977. Està clar que la grip es projecta en onades cada vegada més mortíferes. El 1918 va començar pel maig amb caràcter benigne, es va apagar i va ressorgir a finals d’agost, havent mutat i era 10 vegades més mortal:
5
Nativitat Ramentol i Reverter, de soltera (+)
El Sot de l’Aubó