El Sot de l’Aubó LES ALTRES SALES A Canet hi havia encara una altra sala-teatre, la del Centre Catòlic, aquesta tenia però en aquells anys una programació més centrada en la formació religiosa i moral dels seus socis, molt marcada per les celebracions d’algunes festivitats senyalades del calendari religiós. Per exemple hem trobat a les cròniques comarcals que el dissabte dia 3 de setembre de 1910 a la nit, amb motiu de la celebració del seu vint-i-cinquè aniversari van fer una “gran vetllada” de la que no tenim masses detalls, més enllà de saber que van portar com a oradors al Comte de Sta. Maria de Pomés i l’Ayats de Girona. Sortosament la sala del “Centru”, com s’anomena popularment encara resta dempeus, i que per molts anys!. Pel que fa a l’Orfeó Canetenc, aquesta va ser una associació musical fundada l’any 1903 que inicialment no disposava de local propi; centrant-nos a l’any 1910 sabem que el 22 de maig l’Orfeó va oferir un concert al Teatre Principal. Més tard, el 6 d’agost va fer un concert al pati de can Clausell. El diumenge 18 de setembre trobem documentat un nou concert de l’Orfeó altra vegada al pati de can Clausell, però l’amenaça de pluja va obligar a fer-lo dins la casa pairal. Creiem que deuria ser aquest el darrer concert de l’Orfeó fet en condicions precàries, doncs dos mesos més tard el Dr. Serra ofereix a l’Orfeó Cenetenc el seu nou local d’espectacles: la Casa Clausell-Cinema Canetec, entre altres usos, com a escenari estable per les representacions corals d’aquella societat. La nova sala que havia de ser inaugurada solemnement per la festa de la Puríssima d’aquell any 1910, es va haver d’ajornar fins el diumenge 18 de desembre, al no estar encara acabada l’obra. El dia de la seva benedicció fou un dia amb una extensa programació: concert de violí a càrrec d’Enric Roig; festival de poesia a càrrec de Moisés Jaumejoan i Ramon Catà; àries d’òpera interpretades per en Batallé; actuació de l’Orfeó; parlaments diversos i varis passis de cinematògraf. CONFERENCIANTS Una altra activitat que s’aplegava a l’entorn dels teatres eren les conferències; aquestes eren patrocinades per les societats gestores dels teatres i eren un dels actes populars que animaven i complementaven la vida cultural canetenca de començaments de segle. Anar a escoltar algun foraster que parlés bé era un esdeveniment popular i altament culturitzador; cal recordar que encara no hi havia ràdio i per tant sentir parlar bé no era sovint a l’abast. Les conferències eren gratuïtes i els temes eren d’allò més divers: política, ciències, economia, moral, actualitat etc.. Entre els promotors d’aquestes xerrades destaquem l’entitat Foment Catalanista, presidida pel doctor Moisés Jaumejoan, una associació cultural que compte entre els seus objectius declarats el molt lloable de “pujar el nivell cultural dels canetencs”. 24
La majoria d’aquelles conferències van fer-se en el Teatre Principal, per tenir aquest teatre un bon aforament i estar vinculat al Foment. Per les conferències calia buscar un horari adequat per tal de no entrar en competència amb altres espectacles més lúdics com ara el teatre, el cinema o el ball. Un horari habitual de programació, que ara ens pot sorprendre, és el del diumenge a les tres de la tarda, havent dinat; seguidament a la xerrada i una vegada culturitzats, els canetencs ja podien empalmar amb l’espectacle de cinema o teatre escollit que moltes vegades devia coincidir amb el del mateix local. Resulta anecdòtica una crida que fan els promotors a les dones de Canet perquè també vagin a les xerrades “perquè no assisteixen les donas als actes d’aqueixa naturalesa? Nosaltres entenem que podrian y deurian assistir-hi”, suposem que les dones de Canet un diumenge després de dinar devien tenir altra feina que la d’anar a escoltar a un erudit foraster. Veiem-ne algunes de les que es van programar l’any 1910: A mitjans de gener va venir Mn. Norbert Font i Sagué, un prestigiós geòleg que va parlar sobre “Transformacions de la terra en lo present” , que va tenir un gran èxit: «excel·lent oratòria, parlament atractiu, asequible fins á les inteligéncias mes vulgars», foren algunes de les valoracions que en va fer la premsa comarcal; tanmateix aquesta conferència de Canet fou una de les darreres intervencions públiques de l’eminent geòleg; tot i ser convidat a fer-ne una altra sobre “Transformacions de la terra en lo passat” ja no va ser possible, doncs Mn. Font i Sagué va morir sobtadament al cap de tres mesos amb només 36 anys. A mitjans de febrer l’enginyer agrònom Joan Bulbena va explicar «¿Com se nodreixen les plantes?», aquell dia es va omplir la sala del Teatre Principal de pagesos i terrassans, una xerrada que va anar “animada de projeccions lluminoses”, és el primer cop que tenim documentat a Canet l’ús de diapositives en una conferència, un fet que va contribuir a obtenir un èxit aclaparador. El diumenge 10 d’abril el músic i escriptor terrassenc Joan Llongueras dissertava amb el tema “De Civilitat”, una xerrada moral que va repassar les virtuts socials i humanes; també va llegir fragments seleccionats dels seus llibres, tot plegat va entusiasmar al públic que omplia la sala de gom a gom. Les conferències competien obertament amb les xerrades i sermons dels predicadors convidats, que eren un dels atractius més destacats de les festes religioses senyalades; les diferents parròquies de la comarca competien obertament per portar als predicadors més reconeguts i afamats a les seves trones. LA PROGRAMACIÓ DE 1910 AL TEATRE PRINCIPAL Al marge de les conferències que es feien a primera hora de la tarda, i per tant no interferien a la programació més lúdica, hem documentat com a l’any 1910 l’activitat teatral no va començar fins passades les festes del Carnaval. La societat gestora del teatre,
El Sot de l’Aubó