El Sot de l’Aubó
Antropologia del Festeig a Canet fins a la primera meitat del segle XX Xavier Mas Gibert
E
ls de la meva generació encara vam aconseguir en matèria d’eufemismes un que feia referència als primers prolegòmens del festeig. Hom deia per exemple:
anar endavant com enrera. I això volia dir que encara no “enraonaven” seriosament i quan es passava a:
—En Joan i la Maria només fan broma o també amb el castellanisme de:
Doncs volia dir que la cosa començava a agafar peu, a prendre més consistència. I finalment, quan ja demostraven el seu anhel mutu agafant-se la maneta i llançant-se mirades explícites, etc..., llavors tothom deia:
—Res, encara no hi ha res, només “tontegen”.. Sospito que, dintre l’extrema relativitat que tenien aquestes coses, “fer broma” era també un eufemisme per designar que encara no hi havia res en ferm i que per tant, la cosa encara era sense compromís i que tant podia
—En Joan i la Maria enraonen o es parlen...
—Festegen. Festejar era això, passar a una fase de primers contactes visuals d’acceptació explícita, com
El carrer Ample als anys cinquanta del segle XX, per on solien passejar els promesos
24
El Sot de l’Aubó