Publicacions URV
La mística dels Sense Terra
Va ser mirant una exposició de fotografies de SebastiãoSalgado, a finals dels noranta,quan es va decidir a investigar el Moviment dels Sense Terra (MST) del Brasil. Les fotografies, imatges vives del conflicte que viu el Moviment, van impactar l’antropòleg Jaume Vallverdú i una beca d’investigació de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional li va permetre fer-ho realitat. Va viure quatre mesos a la zona sud del Brasil, el bressol del moviment, i va fer treball de camp, concretament en un campament de l’MST a 80 quilòmetres de Porto Alegre (el campament Montepío), que estava instal·lat al costat de la carretera, on vivien unes 300 persones.
Volia conèixer l’esperit del moviment i el perquè de la seva lluita. Li interessaven la història i l’evolució al llarg del temps. Vallverdú havia estudiat anys enrere els moviments religiosos i a Mèxic va investigar sobre el paper de la teologia de l’alliberament en el sorgiment del moviment zapatista. Va veure que en el cas de l’MST havia passat el mateix: “La seva matriu ideològica i simbòlica està molt arrelada a la teologia de l’alliberament”. De fet, l’eix del llibre que acaba de publicar (Los SinTierra: mística y resistencia en el MST de Brasil, Publicacions URV) es basa en el concepte de mística del Moviment, “que neix de la religió tradicional camperola, junt amb la implicació dels capellans de l’alliberament en la construcció d’un ideari religiós i polític concret”, explica. La mística representa el sistema simbòlic, ritual i cultural de l’MST. “És el motor, el que li dóna força, l’empenta que els fa tirar endavant”. Inclou símbols diversos, com figures històriques de la lluita revolucionària o d’altres, com la bandera, la samarreta, la gorra o l’himne. Una simbologia històrica “que ve d’aquest imaginari religiós popular remodelat pels capellans catòlics de la teologia de l’alliberament i li dóna un sentit profètic, militant, de lluita”. La mística vol ser una demostració, apunta, “del fet que lluitant es pot aconseguir la terra. I en el sentit simbòlic i religiós, hi ha el mite del paradís terrenal al darrere, la idea profètica de tornar a la terra promesa”.
Un tros de terra on viure i treballar
PUBLICACIONS URV // URV, REVISTA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
MST són les sigles del Moviment delsTreballadors Rurals SenseTerra i és un dels més importants del món. Es va fundar el 1984, tot i que té una història important de mobilització popular i lluites camperoles. El Moviment té tres objectius: la lluita per la terra, per la reforma agrària, per acabaramb el latifundi històric, i per aconseguir una societat més justa. L’MST ha facilitat que persones sense recursos puguin accedir a un lot de terra on viure i treballar. La majoria són persones marginals, de les faveles, que van perdre la terra i volen retornar a una vida pagesa.
42
Per constituir assentaments instal·len un primer un campament al costat de la carretera. Són campaments formats per barraques fetes amb lones negres on els Sense Terra malviuen fins que aconsegueixen que legalment se’ls permeti accedir al tros de terra que hi ha al costat. Les ocupacions de terra han esdevingut l’estratègia fonamental del moviment, però aquestes accions han provocat molts conflictes violents al llarg dels anys amb els propietaris o suposats propietaris de les àrees en qüestió. Una vegada els Sense Terra aconsegueixen entrar legalment a la terra desapropiada —a través de l’INCRA, una institució que fa de mediadora entre l’MST i el Govern—, constitueixen els anomenats assentaments de la reforma agrària. “Poden estar tres o quatre anys al costat de la carretera i el procés de creació de l’assentament pot durar sis o set o més anys”, explica Vallverdú. És llavors quan formen una comunitat de vida i de treball sota uns principis ecològics, de respecte a la natura, una distribució equitativa entre les famílies perquè puguin treballar i guanyar-se la vida. L’MST té poblaments a la majoria dels estats de Brasil, globalment milers, i formen part del moviment milions de persones, comptant els militants i el seu radi de suport.
PODEU VEURE EL VÍDEO DE L’ENTREVISTA A LA SECCIÓ PUBLICACIONS URV DEL CANAL DE LA URV A YOUTUBE: http://www.youtube.com/user/canalURV
Quimeres
Sociabilitats i memòries col·lectives a la Catalunya del segle XX Montserrat Duch Plana “En aquest excel·lent llibre, Montserrat Duch tracta amb gran rigor unes temàtiques que avui constitueixen uns dels principals punts de discussió d’historiadors, polítics i molta gent interessada no sols pel nostre passat més immediat, sinó també pel present democràtic que ens ha tocat viure. L’obra planteja, en primer lloc, els complexos camins del republicanisme català per tal de construir uns instruments de sociabilitat propis. Igualment, tracta la temàtica ben actual de les polítiques commemoratives i de la selecció dels llocs
de memòria. I finalment ens presenta un conjunt de reflexions i estudis sobre la polèmica qüestió de les polítiques públiques de memòria.” (Fragment del pròleg de Borja de Riquer)
¡Guerra a Dios! • Josep M. Bartrina • Edició a cura de Xavier Ferré Trill Els textos dels humanistes Joaquim Maria Bartrina i Francesc Sunyer i Capdevila mostren una correspondència ideològica pel que fa a la defensa de la llibertat de pensament envers la dogmàtica teologal. Ambdues reflexions, que foren estrictes en un context de resposta a posicionaments creacionistes, coincideixen en la predominança
del posicionament materialista i evolucionista a l’hora de reflexionar sobre la historicitat de les societats i de llurs formes polítiques. Els opuscles, acarats per primera vegada, són una conseqüència de l’emergència de posicionaments intel·lectuals polítics (republicans) identificats amb la necessitat de democratitzar la cultura, amb la laïcitat, el racionalisme i l’aposta per la transformació social, en l’etapa de la revolució democràtica que transcorre entre 1868 i 1873.
Vivir lo extraño Un estudi psicopatològic sobre el dèficit de familiaritat • José González Calvo En certs àmbits del coneixement científic, filosòfic i literari es denomina desfamiliarització una manera de transformació radical de l’experiència. Partint de la clínica psiquiàtrica, aquest llibre proposa una definició del dèficit
de familiaritat que abraci des de la síntesi passiva del sentit fins a l’activitat cognoscent i pràctica de l’home al món, i obri noves vies per comprendre algunes síndromes psiquiàtriques clàssiques, des d’una perspectiva fenomenològica de la percepció, la consciència i la subjectivitat.
La tecnòpolis catalana 1900-1936 Pensament organitzatiu a Catalunya • Josep M. Cortès Martí El pensament organitzatiu català és un fenomen sociològic que ambiciona reconstruir la societat catalana en el «nou» segle XX. Alhora vol propiciar el canvi social per mitjà de la tècnica i l’educació. Les aportacions dels diferents autors respecte a la racionalització del treball depassen una
anàlisi exclusivament organitzativa empresarial, ja que es fa una mirada transversal del fenomen organitzatiu. Les perspectives pretenen donar una fórmula per bastir una societat exempta de conflicte social. És un període en què es posa de manifest una transformació que suposa una nova estructura social.
PUBLICACIONS URV // URV, REVISTA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
//
43