Publicacions URV
La innovació per competir, guanyar mercat o sobreviure Dos anys després de la publicació del llibre El sistema territorial d’innovació de la demarcació de Tarragona (Mercedes Teruel Carrizosa —coordinadora— José Garcia Quevedo, Mònica Martín Bofarull, Josep M. Piñol Alabart) en què es feia una radiografia de la participació dels agents territorials en el procés de la innovació, s’acaba de publicar ara Qui és qui en el món de la innovació a Tarragona (Agustí Segarra i Elisenda Jové), un treball en què es descriu qui són els actors de l’R+D i la innovació a les comarques tarragonines. La Càtedra Innovació Empresa de la URV ha elaborat aquest informe en què es conclou que el sector manufacturer presenta un major nombre d’empreses innovadores, sobretot les químiques i les agroalimentàries, a la demarcació de Tarragona. Es tracta del primer estudi a Catalunya sobre el perfil de les empreses que innoven en un territori, i la Càtedra ha estudiat les empreses del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. S’ha treballat amb una mostra de 109 empreses, que van contestar un total de 473 qüestionaris enviats. Fan activitats d’R+D (recerca i desenvolupament) o activitats més generals d’innovació. L’enquesta
• Autors: Agustí Segarra i Elisenda Jové • Any de publicació: 2013 • Editorial: Universitat Rovira i Virgili • Col·lecció: Universitat Rovira i Vigili, 56, 1a ed.
l’han integrat empreses manufactureres (automoció, alimentació, química, transformats metàl·lics i altres) i de serveis. Les innovacions de producte o de procés són les més habituals per competir, guanyar quota de mercat o sobreviure. En segon terme, hi ha la innovació en nous mètodes de comercialització o d’organització en diferents àmbits. Les empreses amb més capacitat innovadora tenen entre 10 i 30 anys i les més grans, amb més de 250 treballadors, tenen més capacitat per invertir en R+D+I. Pel que fa al capital humà, les que tenen més persones llicenciades mostren una capacitat més elevada per innovar. Les empreses innovadores es concentren al Tarragonès i al Baix Camp, i són menys innovadores les de l’interior i les Terres de l’Ebre. La majoria de les estudiades a la mostra destaca la importància del sector públic per fer projectes d’R+D+I, tot i que hi ha entrebancs burocràtics.
• Pàgines: 45 • Llengua: català • Es pot descarregar el PDF a: http://www.publicacionsurv. cat/cataleg/universitat-rovira-i-virgili/item/download/179
Llibres relacionats
PUBLICACIONS URV // URV, REVISTA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
Aprendre a través de la veu de l’experiència
40
• Autors: María-Arántzazu Vidal Blasco, Teresa Torres-Coronas, Ricard Monclús-Guitart • Any de publicació: 2012 • Editorial: Publicacions URV • Col·lecció: Eina-e, 9, 1a ed. • Pàgines: 38 • Llengua: català • El llibre es pot llegir en línia i veure els vídeos a: http://issuu.com/ publicacions-urv/docs/aprendre_ experiencia
El poder de les històries com a font de transmissió de coneixement. Es tracta de minicasos d’emprenedoria i innovació en format multimèdia-vídeo i es pretén que el lector reflexioni sobre experiències passades, apliqui el pensament crític per valorar la situació presentada i sigui capaç d’extrapolar aquesta situació a les experiències pròpies, sense oblidar el factor motivador que suposa permetre a l’estudiant visualitzar “situacions en què podrà trobar-se”. Alguns dels casos que s’hi presenten són: “Erigirse en emprenedor”, “El pensament innovador salva una empresa” o “Innovació en el control digital del procés” entre altres.
El sistema territorial d’innovació de la demarcació de Tarragona • Autors: Mercedes Teruel Carrizosa (coordinadora), José García Quevedo, Mònica Martín Bofarull, Josep M. Piñol Alabart • Any de publicació: 2012 • Editorial: Publicacions URV • Pàgines: 169 • Llengua: català • Preu: 18 euros (IVA inclòs)
Aquesta publicació és una oportunitat per aproximar-se a les claus que defineixen el sistema d’innovació de la demarcació de Tarragona. Des del centre de recerca bàsica fins a l’empresa més petita, tots els agents territorials participen i interaccionen en el complex procés de la innovació. Les característiques d’aquests agents, les dificultats que troben, la interacció entre els diversos nuclis territorials innovadors així com les línies futures són alguns dels punts que podran trobar en aquest llibre.
“Els nous imaginaris culturals són les alternatives en el mercat de la insatisfacció” Joan Prat, antropòleg El dia 21 de desembre del 2012 els maies preveien la fi del món. D’altres deien que arribava el final d’un temps desastrós per començar una era millor. I, coincidint (no pas per casualitat) amb aquesta data profètica, es va presentar Els nous imaginaris culturals. Espiritualitats orientals, teràpies naturals i sabers esotèrics. Aquest llibre és un treball del Grup de Recerca sobre Imaginaris Culturals (GRIC) de la URV, coordinatper l’antropòleg Joan Prat. Tracta sobre les alternatives que busquen les persones que no estan satisfetes amb la religió catòlica, la medicina tradicional i el coneixement científic. D’on sorgeix la idea de redactar aquest llibre? El 2006 un grup de persones vam començar a pensar la possibilitat de treballar els nous imaginaris culturals; les noves creences espirituals, religioses, naturistes... Ens vam preparar i ens vam constituir com a grup de recerca, i amb el finançament que vam rebre de la Generalitat hem pogut fer aquesta investigació. Quins són aquests nous imaginaris? N’hem analitzat tres grans puntals: espiritualitats orientals, teràpies naturals i sabers esotèrics. Ens hem interessat perveure com arribaven i com s’implantaven en el nostre entorn. Per treballar, hem utilitzat l’entrevista als professionals i als usuaris de cadascun d’aquests puntals. També hem fet treball de camp i hem intentant reflectir tot el que hem après. La idea és saber què hi ha o saber per què la gent opta per aquests nous imaginaris? Totesdues coses. Hem fet una cartografia de tots els centres que hi ha a Tarragona, de quan apareixen, com estan connectats i per què. Per exemple: per què la gent prefereix les flors de Bach abans d’anar al CAP? Ens hem trobat que la gent està descontenta amb la religió catòlica i busca altres formes religioses. Una altra raó se centra en el fet que aquesta gent no es troba a gust amb la medicina tradicional (l’hegemònica) i busca les alternatives. La tercera raó és que no s’acaben de fiar del coneixement científic. Us ha sorprès el que heu trobat? És molt difícil saber el nombre de persones que hi estan interessades. El que sí que ens hem trobat és que el públic majoritari són dones de 35 a 50 anys amb una formació acadèmica sòlida, amb un estatus intel·lectual alt i una bona posició. L’augment de persones interessades en aquestes alternatives es pot relacionar amb altres factors? El descontentament amb el que tenim augmenta en èpoques de crisi. Si una persona està contenta amb la medicina tradicional no se’n va a l’homeopàtica. Busques alternatives, si no estàs satisfet amb el que t’ofereixen.
elperfil
Més de 30 anys de docència Joan Prat i Carós (Celrà, Girona, 1947) es doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona, catedràtic d’Antropologia Social a la URV i membre fundador de l’Institut Català d’Antropologia. Docent des de fa més de 30 anys, el 2003 va rebre la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. Autor d’una vintena de llibres, dirigeix la col·lecció Temes d’Etnologia de Catalunya, del Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC), de la Generalitat de Catalunya. Des de 2009 és professor emèrit de la URV.
PODEU VEURE L’ENTREVISTA ÍNTEGRA A LA SECCIÓ PUBLICACIONS URV DEL CANAL DE LA URV A YOUTUBE: http://www.youtube.com/user/canalURV
PUBLICACIONS URV // URV, REVISTA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
//
41