Revista URV #19 by Revista URV

Honoris causa

Jean-Paul Malrieu: científic i humanista

Al Laboratori de Física Quàntica de Tolosa Malrieu hi ha treballat intensament des de l’any 1974 i amb el director Philippe Durand va impulsar una etapa extremadament fèrtil i llarga d’aquest grup, molt acollidor i jovial, que difonia desinteressadament programes de càlcul a altres investigadors. Rosa Caballol el va descriure com un científic amb una curiositat sense límits, en el camp intel·lectual o cultural, que encaixa en un perfil humanista poc freqüent. La seva trajectòria vital ha estat marcada per la preocupació pel paper de la ciència en la societat.

HONORIS CAUSA // URV, REVISTA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

En el seu discurs d’investidura, després d’agrair a la Universitat l’honor que li feia, Malrieu va ironitzar sobre la seva acceptació perquè creu que dóna la imatge d’un científic poc convencional, “un antic combatent de batalles perdudes”. Va remarcar l’afecte i el deute contrets amb el grup de Química Quàntica de la URV, amb altres grups catalans i de l’arc iber, i també de Castella i Madrid, ja que durant la seva trajectòria hi ha col·laborat intensament, a través d’estades de recerca en ambdues direccions.

Sobre el tema que el preocupa, la relació entre ciència i mercat, va explicar que a França la seva generació va lluitar i superar els privilegis jeràrquics, les rigideses formals de la generació de científics anteriors, però el panorama actual no és gens engrescador, ja que els defectes anteriors s’han substituït per una “pseudoefectivitat”, basada en les xifres i el càlcul, les avaluacions individuals, la competitivitat de tots contra tots, la precarietat dels finançaments i de les posicions dels més joves. En definitiva, s’ha instaurat el neoliberalisme en el funcionament de la recerca. “La vida dels científics s’ha tornat infernal”, va dir. “La bibliometria, la mesura de les nostres aportacions sobre la base del nombre de les publicacions i les citacions obtingudes maten la ciència”, va remarcar. Ja no hi ha temps per llegir, ni de concentrar-se per pensar. Jean Paul Malrieu també va reflexionar de manera filosòfica, moral i quasi poètica sobre la seva posició respecte a la química quàntica.

Pioner en metodologia de química quàntica Jean-Paul Malrieu és actualment professor emèrit del Centre Nacional de Recerca Científica francès. Nascut a Colmar (Tolosa, França, 1939), és un dels químics quàntics més rellevants de la seva generació. Sempre s’ha preocupat per comprendre la física subjacent en els sistemes químics per poder estudiar-ne després les propietats de forma racional. Es va formar a l’Escola Normal Superior de París i aviat va publicar treballs pioners de metodologia quimicoquàntica, com el que proposava el mètode de càlcul CIPSI. Ha elaborat pautes per seleccionar les contribucions més importants de la correlació electrònica, anàlisis detallades dels factors electrònics que contribueixen a l’acoblament magnètic, procediments per condensar la informació que proporcionen els càlculs, solucions eficients per corregir l’important problema de l’N-dependència. La productivitat es concreta en més de 350 articles en publicacions d’alt nivell. Ha obtingut guardons, com el Grand Prix Pierre Süe de la Societat Química de França (1994) o l’ingrés a l’Acadèmia Internacional de les Ciències Moleculars Quàntiques el 1999. Jean Paul Malrieu ha tingut una gran capacitat per constituir escola de coneixement. La influència sobre la química quàntica espanyola n’és un reflex, i per aquest motiu va rebre el premi Catalán-Sabatier de la Reial Societat Espanyola de Química (2003).

Phil Douglas Jones, la mesura del canvi climàtic Philip Douglas Jones (1952, Surrey, Anglaterra) ha calculat l’escalfament global creant les sèries globals i hemisfèriques de la temperatura de l’aire, les quals han estat a bastament utilitzades per les diferents valoracions científiques recollides als informes del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic (IPPC en l’acrònim anglès) de les Nacions Unides, per tal de documentar la deriva tèrmica i climàtica recent. Es va doctorar en Hidrologia a l’Escola de Ciències Aplicades de la Universitat de Newcastle upon Tyne a Anglaterra i des de 1976 forma part de la Unitat de Recerca Climàtica (Escola de Ciències Mediambientals), centre de referència internacional en els estudis de la variabilitat i canvi climàtic i en la generació de bases de dades i productes climàtics a l’escala global, que dirigeix. Des de llavors ha contribuït de manera molt significativa a la recerca del canvi climàtic instrumental, a la reconstrucció paleoaproximada del clima combinant diferents testimonis de dades indirectes en reconstruccions multiaproximades del clima dels darrers mil·lennis, a l’estimació dels cabals dels rius a partir de la reconstrucció de registres pluviomètrics de llarg recorregut i en el camp de la modelització climàtica amb la creació dels generadors del clima. Tota aquesta contribució científica li ha merescut un gran nombre de premis i honors, entre els quals destaquen el premi Nobel compartit del 2007 en qualitat d’autor coordinador líder de l’IPCC o el guardó Hans Oesschger de la Unió de Geofísica Europea el 2002.

El científic pioner en l’estudi de l’escalfament global i del canvi climàtic, Philip Douglas Jones, va ser investit doctor honoris causa el 15 de novembre al Paranimf de la URV. Director de la Unitat de Recerca Climàtica de l’Escola de Ciències Ambientals a la universitat anglesa d’East Anglia, és internacionalment reconegut per la contribució pionera a estimar l’escalfament global i per les aportacions a la ciència del canvi climàtic. El va apadrinar la professora del Departament de Geografia i directora del Centre de Canvi Climàtic (C3) de la URV, Manola Brunet. Aquest departament en va proposar la investidura.

Referent en la bibliografia científica Les seves aportacions a aquests camps del coneixement han estat molt nombroses, amb més de 500 publicacions de les quals més de 300 han estat contribucions publicades en les revistes científiques més prestigioses. Això li ha proporcionat un alt nivell de citacions recollides a la base de l’ISI del Web of Knowledge (WoK) o les recentment produïdes pel Science Watch utilitzant la bibliografia indexada per Thomson Reuters de científics altament citats, entre altres fonts. El professor Jones figura un cop més entre el 0,5% dels científics més citats en el camp de les geociències per l’ISI des de 1990 fins ara, amb un H-índex de 77. També recentment el Science Watch, que examinava la recerca altament citada entre els anys 1999 i 2009 i indexada a l’ISI WoK, situa Phil Jones com el quart científic més citat en recerca sobre el canvi climàtic. A més, ha estat destacat entre els cinquanta científics més importants del món del conjunt de disciplines científiques per la llista Eureka 100 del diari britànic The Times, que aplega els cent científics contemporanis que més han contribuït a “fer avançar els límits del coneixement científic i han transformat les nostres vides mitjançant la innovació científica i han canviat la nostra actitud envers la ciència i entre aquesta i el món que ens envolta”.

PODEU VEURE UNA ENTREVISTA AMB JEAN-PAUL MALRIEU A LA SECCIÓ ACTUALITAT DEL CANAL DE LA URV A YOUTUBE:

PODEU VEURE UNA ENTREVISTA AMB PHIL DOUGLAS JONES A LA SECCIÓ ACTUALITAT DEL CANAL DE LA URV A YOUTUBE:

http://www.youtube.com/user/canalURV

HONORIS CAUSA // URV, REVISTA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

El científic francès Jean-Paul Malrieu va ser investit doctor honoris causa de la URV el 29 de gener. Acompanyat per prop d’una trentena de col·legues, d’altres universitats catalanes i de l’Estat, va centrar el seu discurs en les relacions entre ciència i mercat. La padrina del nou honoris causa va ser la professora de la URV Rosa Caballol, investigadora de química quàntica que ha col·laborat durant molts anys amb Malrieu. En va presentar la personalitat i el va qualificar com “un membre distingit de la comunitat científica internacional”. Caballol en va recordar els inicis com a investigador a finals dels seixanta al barri llatí de París, on formava part d’un grup de joves investigadors, plens de talent i d’inquietuds envers una ciència encara nova, a cavall entre la física i la química, la química quàntica, i també preocupats per temes socials.