//
Recerca
La URV identifica un dels fongs causants del brot de meningitis als EUA
Com es distribueixen els metabòlits en un teixit? La nova generació de suports que permetrà saber com es distribueixen els metabòlits en un teixit obrirà noves vies per avançar en la recerca bioquímica i biomèdica. La investigació la porten a terme el Departament d’Enginyeria Electrònica, Elèctrica i Automàtica i el Centre de Ciències Òmiques de la URV. La recerca, que encapçalen Óscar Yanes i Xavier Correig, pretén posar a punt noves superfícies nanoestructurades que possibilitaran conèixer, a través d’un espectròmetre de masses, la distribució dels metabòlits damunt d’un teixit.
La Unitat de Micologia de la URV va col·laborar, juntament amb els centres pel control i prevenció de malalties (CDC) nord-americans, en la investigació i el diagnòstic d’alguns dels fongs causants de la meningitis fúngica que va provocar més de 700 infeccions i la mort d’unes quaranta persones als Estats Units a finals de 2012. El brot es va produir en pacients que van rebre injeccions a la medul·la espinal d’un medicament, un esteroide, contaminat per fongs.
Els espectròmetres de masses mesuren la massa dels metabòlits, que són les molècules de pes molecular baix i mitjà que intervenen en el metabolisme (com la glucosa, la fructosa, l’àcid acètic o els lípids, per exemple).
Nous materials per millorar l’eficiència de les cel·les solars
RECERCA // URV, REVISTA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
La Unitat de Micologia de la URV, encapçalada per Josep Guarro, és especialista a diagnosticar i estudiar aquests fongs. L’equip fa molts anys que investiga els fongs microscòpics, en especial els patògens per a les persones. Així, han descobert nous patògens humans, han publicat nombrosos articles de casos d’infeccions fúngiques i han elaborat una de les obres de més prestigi en el camp de la micologia clínica l’ Atlas of clinical fungi.
22
L’experiència amb aquests microorganismes, normalment poc coneguts pel professional clínic, ha portat la Unitat a col·laborar amb universitats, centres hospitalaris i de salut pública d’arreu del món. I, com en aquest cas del brot de meningitis fúngica, ha col·laborat també en altres ocasions amb els membres dels CDC dels Estats Units per estudiar fongs implicats en diferents tipus de infeccions humanes que per la seva raresa es fan difícils de diagnosticar.
elperfil
Josepa Gené Professora de la Unitat de Microbiologia de la URV, ha centrat la trajectòria investigadora en el camp de la micologia a partir de dues línies de recerca: una de bàsica, destinada a conèixer la biodiversitat fúngica i l’altra, aplicada en el camp de la micologia mèdica, dedicada a estudiar els fongs patògens per a l’ésser humà. Com a resultat d’aquestes investigacions, Gené és coautora de 150 articles originals, la majoria publicats a revistes de l’especialitat, i també de diversos llibres o capítols d’obres sobre fongs microscòpics. L’experiència de la Unitat de Micologia de la URV ha portat aquest grup de recerca a organitzar i impartir cursos destinats a la formació continuada de professionals de diferents àmbits, fer nombrosos cursos nacionals i internacionals, especialment a Amèrica del Sud, on les infeccions fúngiques són un greu problema per a la societat.
Augmentar l’eficiència i reduir el cost dels dispositius fotovoltaics perquè puguin aprofitar millor l’energia solar ha estat l’objectiu de la tesi doctoral defensada l’11 de gener per María Méndez a la Facultat de Química. Es titulava “Synthesis and Characterization of DownShifting Ln3+ Doped Lanthanum-Based Nanoparticles for Photovoltaic Applications”. Es tracta de la primera tesi realitzada al centre de recerca EmaS (Enginyeria de Materials i micro/nano Sistemes). Segons aquest treball, les nanopartícules de compostos de lantà dopades amb ions de lantànid tenen la capacitat d’absorbir-se en una regió de l’espectre electromagnètic d’alta energia i emetre’s en una altra regió de menor energia de forma eficient; és el fenomen anomenat down-shifting. La quantitat d’energia que el Sol proveeix a la Terra durant una hora és molt més elevada de la que la civilització humana pot fer servir en tot un any. Per aquest motiu, l’energia fotovoltaica és un recurs molt prometedor. El problema és que, actualment, no existeixen encara dispositius fotovoltaics que puguin aprofitar aquesta energia que
ens arriba del Sol perquè tenen eficiències baixes, a més d’un alt cost i poca estabilitat. Un dels mètodes que s’utilitza per augmentar aquesta eficiència és el concepte de modificació de l’espectre solar, que consisteix a modificar les longituds d’ona dels fotons per tal d’aconseguir que la cel·la fotovoltaica n’absorbeixi un major nombre i, per tant, augmenti la seva eficiència. A la tesi s’han sintetitzat les nanopartícules utilitzant diferents mètodes i també s’han fabricat i testat cel·les solars orgàniques híbrides per estudiar les propietats de down-shifting d’aquests compostos.
RECERCA // URV, REVISTA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
Durant els primers dies la causa de la malaltia es va atribuir al fong Exserohilum rostratum, ja que es va aïllar del medicament contaminat i de mostres de diferents pacients. Però a mesura que van avançar les investigacions, es va demostrar que no va ser l’únic fong responsable de les infeccions. En aquest sentit, se’n va aïllar un altre que els especialistes del CDC no van poder identificar, per la qual cosa, a través de correu electrònic es van posar en contacte amb els professors i investigadors Josep Guarro i Josepa Gené, de la Unitat de Micologia de la URV, per demanar-los la col·laboració en el diagnòstic. Després de la recerca, va resultar que el fong era d’una espècie, d’aparença molt similar a l’Exserohilum, coneguda amb el nom de Bipolaris spicifera. Aquests fongs normalment es troben a la naturalesa colonitzant diferents substrats, sobretot restes vegetals, però en determinades circumstàncies poden provocar infeccions a les persones, especialment a través de ferides i quan es pateix alguna alteració, sobretot del sistema immunitari. De fet, són fongs que en estat de salut no poden produir infeccions i per això se’ls coneix amb el nom genèric de fongs patògens oportunistes.
Saber com els metabòlits es distribueixen en un teixit pot donar informació de moltes malalties. En el cas de la diabetis, els investigadors tenen molt d’interès a veure per primera vegada l’activitat metabòlica dels illots pancreàtics, la part del pàncrees on hi ha les cèl·lules beta que produeixen la insulina. També consideren que tindrà un gran potencial en l’estudi dels tumors cancerígens, ja que permetrà conèixer-ne amb exactitud la localització i determinar-ne l’activitat metabòlica. Aquesta tècnica serà molt útil per descobrir nous fàrmacs, perquè és ideal per visualitzar la distribució d’una determinada molècula en un teixit o en una secció completa d’un animal de dimensions reduïdes, com ara un ratolí.
23