//
CEICS
Vins
El president Artur Mas
El Parc Tecnològic del Vi de Falset (VITEC) ha rebut una subvenció de 451.000 euros del programa Innpacto 2012, del Ministeri d’Economia i Competitivitat, per dur a terme un projecte de recerca pioner a l’Estat que permetrà elaborar, obtenir i comercialitzar vins lliures de diòxid de sofre. La recerca, que culminarà el 2015, ha de permetre reduir o eliminar el diòxid de sofre del vi o sulfits, garantir-ne la qualitat sensorial i l’estabilitat microbiològica, i evitar-ne l’oxidació química, entre altres objectius. El projecte s’impulsa amb Bodegas Roda (La Rioja), Adegas Valmiñor (Rias Baixas) i Agrovin S.A i en total ha rebut un finançament superior als 2.000.000 euros.
El president de la Generalitat, Artur Mas, va inaugurar el 5 d’abril el nou edifici de l’Insititut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), dirigit pel catedràtic de Prehistòria Eudald Carbonell i que garanteix a Catalunya una continuïtat en el lideratge internacional de l’estudi de l’evolució i comportament humans.
sense sulfits
CEICS // URV, REVISTA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
Actualment es troben al mercat alguns vins sense diòxid de sofre afegit, sobretot procedents de la viticultura i enologia biodinàmica, centrada en el calendari astronòmic i en l’elaboració de preparats vegetals i minerals., Però pràcticament no n’hi ha cap d’elaborat de manera convencional que no afegeixi diòxid de sofre en el procés d’elaboració, ja que és el millor producte disponible per preservar-ne la qualitat i protegir-lo de problemes microbiològics o d’oxidació. La culminació del projecte implicarà obtenir i comercialitzar un nou producte que no existeix al mercat, un vi negre d’ull de llebre i un vi blanc albarinho lliures de sulfits, per respondre a les necessitats d’un mercat cada vegada més exigent en qüestions relacionades amb la salut i el benestar.
14
Viticultura adaptada al canvi climàtic
L’edifici es va començar a utilitzar el juny de l’any passat i des de llavors acull a la seixantena de membres de l’equip que en els últims anys havien treballat a l’edifici municipal de la Plaça Imperial Tarraco 1.
El paper del diòxid de sofre L’anhídrid sulfurós o diòxid de sofre, antioxidant I-220 o SO2, el generen de manera natural en el procés de fermentació alcohòlica els llevats i, a més, és l’additiu més utilitzat en el procés de vinificació. Inhibeix el creixement dels microorganismes i protegeix el vi d’oxidacions químiques i enzimàtiques. A més, el sofre protegeix les aromes, elimina el caràcter pla dels vins i n’evita els canvis de color. No obstant això, el diòxid de sofre presenta alguns efectes negatius. Si s’excedeix la dosi de 20 mg/l, comença a ser perceptible a l’olfacte i deixa una olor desagradable en el vi. Però el principal problema és que pot arribar a produir reaccions al·lèrgiques en algunes persones. Per aquest motiu és obligatori declararne en l’etiquetatge la presència mitjançant l’expressió “conté sulfits”.
Adaptar la viticultura i l’enologia a les noves condicions generades per l’escalfament global i atenuar-ne les conseqüències, amb estalvi d’aigua i minimització de la petjada de CO2, ha estat l’objectiu del projecte Cenit-Demeter, coordinat per l’empresa Torres. En l’estudi, de quatre anys, hi han participat 26 empreses i 31 grups de recerca de l’Estat, tres dels quals de la URV, liderats per Albert Mas, Albert Bordons i Fernando Zamora. També hi han intervingut l’INCAVI i Juvé i Camps, empresa agregada al CEICS. Per tal de dur a terme el projecte s’han estructurat set àrees de treball: viticultura, transcriptòmica de la vinya, llevats, bacteris làctics, anàlisi, cava i medi ambient. D’entre les conclusions, destaca que l’excés de temperatura i els descens de pluges afecten els compostos del raïm durant la maduració. També s’ha avançat en el coneixement dels factors que cal treballar en cada clima, en la millora de projectes de fermentació, en les tècniques d’anàlisi, en l’obtenció d’un cava amb gran persistència d’escuma, en l’optimització del tractament d’aigües residuals i en la reducció de CO2 a l’hora d’elaborar els taps de suro. Els resultats suposen una millora del sector del vi espanyol i el projecte ha establert un referent clar de col·laboració interempresarial. S’han creat aliances que han comportat noves línies d’investigació i pretenen donar continuïtat al treball conjunt.
L’Institut forma part del Campus d’Excel·lència Internacional Catalunya Sud, com a organisme públic de recerca, en concret del subcampus de Patrimoni i Cultura. Foto: Jordi Mestre /IPHES
Evolució: els esquerrans, avantatge en la lluita L’efecte sorpresa dels moviments dels esquerrans, que hauria estat un avantatge evolutiu important en situacions de lluita, o la identificació de mutacions en els cromosomes X i Y en els nostres ancestres, que expliquen l’aparició del bipedisme o l’augment de volum cerebral, són algunes de les principals aportacions científiques de la Conferència internacional Tarragona sobre la Lateralitat (TLC), que va tenir lloc a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) de l’11 al 13 de febrer. “Les xerrades van deixar palesa la gran quantitat d’estudis que es duen a terme en l’actualitat”, comenta Marina Lozano, investigadora de l’IPHES i coorganitzadora del simposi juntament amb Natalie Uomini, de la Universitat de Liverpool (Regne Unit). Una de les més destacades va ser la ponència del Dr. Michel Raymond, de la Universitat de Montpeller, que
I Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic, dedicat a Géza Alföldy
va explicar la hipòtesi de la lluita, “segons la qual els esquerrans haurien tingut avantatge en situacions de competitivitat física per l’efecte sorpresa dels seus moviments, diferents dels de la majoria dretana”, assenyala Marina Lozano. El professor Raymond considera que les persones esquerranes estan més adaptades a competir amb dretanes, i no a la inversa, ja que hi ha molta més gent que utilitza la mà dreta. Al simposi també es van donar a conèixer els estudis genètics duts a terme per Tim Crow (Universitat de Liverpool), que han demostrat “l’existència de mutacions en els cromosomes X i Y en els nostres ancestres, que expliquen temes clau en l’evolució humana com l’aparició del bipedisme, l’augment de volum cerebral o l’aparició dels mecanismes físics que permeten la parla i el llenguatge”, va destacar Lozano.
Més de 170 persones van assistir, del 29 de novembre a l’1 de desembre, al Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic: govern i societat a la Hispània romana. Novetats epigràfiques. Durant la seva celebració, que va tenir lloc a Tarragona, s’hi va retre homenatge a Géza Alföldy, investit doctor honoris causa per la URV l’any 2009 i traspassat el 2011. La trobada es va estructurar al voltant dels temes de govern i societat a la Hispània Romana a través de l’epigrafia a càrrec de prop de trenta especialistes d’universitats espanyoles, europees i de les entitats científiques de la ciutat. El Congrés, que és el primer dels Tarraco Biennal, el va organitzar organitzat la Fundació Mútua Catalana i a l’organització científica van participar la Càtedra d’Arqueologia de la URV i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, que també va assumir la secretaria acadèmica del congrés.
CEICS // URV, REVISTA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
El projecte “Desenvolupament d’un itinerari enològic per elaborar vins d’alta qualitat lliures de diòxid de sofre (Vinnoso2)” consisteix a crear un itinerari enològic —el conjunt d’operacions del procés d’elaboració del vi— aplicant tecnologies disponibles en el sector agroalimentari i els coneixements del sector vitivinícola. Per aconseguir els objectius del projecte, s’avalua la funció del diòxid de sofre en les fases de vinificació, emmagatzematge i embotellat, i proposa productes i procediments alternatius.
inaugura l’edifici de l’IPHES
15