Castell de Morella
Vista aèria de Morella
Els orígens del poble de Catí es remunten a la dominació musulmana sempre depenent del castell de Morella. Abans de ser conquerit pels cristians, el castell de Morella era un dels que posseïa el musulmà Zeyt- Abuceyt i del que depenien territoris de nombrosos termes que en el futur originarien els pobles de Morella, Bel, Ballestar, Boixar, Catí, Cinctorres, Castellfort, Coratxar, Castell de Cabres, Fredes, Herbers, Forcall, La Pobla de Benifassà, La Mata, Olocau del Rei, Ortells, Palanques, Portell, Todolella, Saranyana, Vallibona, Villores, Xiva i Zorita. Posteriorment en 1303 també s'inclouria al castell de Morella el terme de Vilafranca. Tenia límits en la part d'Aragó amb els castells de Mont-roig, Castellot i Cantavella i en la part de València amb els de Cervera, Culla i Ares.
Catí en la comarca de l'Alt Maestrat però històricament en la dels Ports de Morella
Cal ressaltar que històricament tant Morella com aquests territoris (excepte Vilafranca) mai no han format part del Maestrat, com modernament s'ha pretès en ocasions atribuir. El castell de Morella i els seus territoris quan en 1317 es va crear l'Ordre de Montesa van continuar sent de pertinència reial i mai no van formar part del Maestrat del que la capital va ser primer Cervera i després Sant Mateu. Històricament, per tant, Catí forma part de la comarca dels Ports de Morella, tot i que els mapes actuals l'inclouen a la comarca de l'Alt Maestrat.
Podem assegurar que el poble de Catí existia com a tal i amb aquest nom ja a finals de l'any 1230 o principis del 1231 quan s'inicia la reconquesta del castell de Morella (07-011231) i de tots els seus territoris per En Balasc d'Alagó i Jaume I el Conqueridor. L'existència de Catí (catinus) està ja documentada l'any 1233 en dos documents que marquen el terme de Morella. Anteriorment, l'any 1157, en la carta pobla d'Alcanyís, es parla del Port de Prunelles, referint-se al Tossal de la Nevera. El dia 2 d'agost de 1233 està documentat el pas del rei Jaume I pel terme de Catí, passant per la Llècua, Salvassòria, Antolí) quan viatjava des de les terres de Terol a les de Peníscola.