ETIMOLOGIA: Segons Joan Coromines, del llatí CATINUS: conca, bací, gibrell. En català, el nom de l'atuell es va convertir en una denominació geogràfica passant per la idea de "conca d'aigües". Els noms de la zona nord de Catalunya han sonoritzat la -t- llatina en -d (Cadí, Cadinell...) fenomen que no s'ha produït en el topònims de Mallorca i del País Valencià (Catí, Catína...). Alguns topònims presenten el nom arabitzat (Alcatí, Algadins..). Carmen Barceló i Vicent Pitarch comenten la possibilitat de que el topònim "catí" siga d'origen àrab, de l'arrel "khattín", que voldria dir descendent de la tribu d'Al-Khátt. Altres creuen vore en l'antiga "Tintí" dels romans a la vila de Catí.
Els Povets
HISTÒRIA DE CATÍ
La història de Catí és relativament recent. No té en el passat vestigis anteriors al segle XIII i es per tant creació posterior a la reconquesta del Rei En Jaume I És possible que a l'igual que les zones pròximes del terme, Coves de la Valltorta (Tírig), Coves de Remígia (Ares), Morella, Benassal (Racó de Nando), tinguera una important cultura prehistòrica i d'art rupestre però les restes que s'han trobat estan de manera disseminada i en mal estat de conservació. (Povets). Es probable que el primer nucli de població estigués en la partida de la Font de Catí ja que s'han detectat restes ibèriques en els Castellars de la Mola Cabuda i restes romanes entre el Mas de la Font i l'Hostal del Mestre així com restes d'edificacions que ben bé podrien correspondre a la primitiva població. En la primera meitat del segle XIII els pobladors es van traslladar a l'actual emplaçament que reunia millors condicions per al progrés i desenvolupament.
Els Povets
Vista del Tossal de la Nevera (1286) baixant de la Rogativa de Sant Pere