lliures, segons fos un particular o el consell, els que revifessin el problema del desmembrament. Una altra temptativa per lliurar-se de Morella es va frustrar en 1648, durant el regnat de Felip IV, que en plena guerra a Catalunya i necessitat de recursos econòmics va arribar a signar la independència de les aldees, però aquesta vegada tampoc es va consumar el propòsit per l'acció fulminant dels Jurats de la que van passar factura al rei de la seva aportació en el conflicte del Principat, fent que reconsiderés la seva decisió.
conseqüència d'això, Catí va disposar des de llavors de nou Justícia, el qual juraria anualment el seu càrrec durant la Missa Major del dia de Nadal de manera solemne davant els seus conveïns; que entendria tant en assumptes civils com criminals. Fins llavors el seu rang només li permetia intervenir en les primeres diligències, traslladant posteriorment les causes al Justícia Major de Morella, qui es feia càrrec de tots els processos, excepte dels d'escassa importància, sent fet i fet qui triava a aquell un cop nomenat.
Seria finalment durant el regnat de Carles II quan es consumaria aquest anhelat somni d'assolir el seu alliberament i independència, que va arribar precisament per la necessitat imperiosa que tenia la Corona de recaptar fons per dur endavant la malmesa economia estatal. Així, de tots els llogarets sotmeses a la jurisdicció i contribució de Morella, van sol·licitar acollir-se a tal gràcia Catí, Castellfort, Vilafranca, Portell, Cinctorres, Forcall, la Mata, Olocau i Vallibona. Nou en total, que prèvia l'aportació de 20.000 lliures a l'erari reial passarien a constituir-se en viles reals. Aquest Reial decret es va signar a Madrid el 9 de febrer de 1691, actuant de valedor en representació dels interessos de les diferents aldees Joan Baptista de Peñarroja. Definitivament, el 9 de febrer de 1691 el rei Carles II concedia el "Reial privilegi de separació de la jurisdicció de la vila de Morella i erecció en viles amb tots els privilegis concedits a les altres viles reials del regne a excepció del vot en Corts i sorteig d'oficis de la Diputació del regne". Com a conseqüència de la independència i executant l'orde del rei es van entregar les claus de la presó al Justícia, es van plantar les forques i es va donar possessió del forn, del formatge, del graner, de les primícies, de la carnisseria, del pes, de les mesures, de l'hostal, de la taverna del vi, de l'oli, de les aigües i de les fustes. Joiosa data per a la història d'aquests nous consells, que van veure fructificar feliçment el seu etern propòsit de disposar de jurisdicció pròpia en els seus assumptes particulars, sense ingerències alienes. Com a
Festes del III Centenari (1991) L'any 1692 Catí compra a Morella els seus drets històrics que aquesta havia comprat a Castellà i un tros de terme. En 1703 es fa la darrera ampliació de l'església de l'ermita de l'Avellà per part de Pedro Gómez, de Morella. De l'any 1701 al 1713 té lloc a Espanya la Guerra de Successió per la mort de Carles II sense successor i amb la batalla d'Almansa, el Tractat d'Utrech i l'abolició dels furs aragonesos, catalans i valencians per part del rei Felip V (Decreto de Nueva Planta). El 9 de gener de 1718 pren possessió de la parròquia de Catí Mossèn Francisco Celma,