LLUITA PER LA INDEPENDÈNCIA (1239- 1691) Com es veu la dependència de Catí respecte a Morella es consolida en les albors de la nostra reconquesta, passant al costat de els altres llogarets a constituir una unitat sociopolítica de gran rellevància, que de cap manera va aconseguir desvincular-se de la seva metròpoli, tot i les constants temptatives per aconseguir-ho fins a l'any 1691.
Bayle de Morella, D. Nicolás del Pi, a 13 de gener de 1.340 portés a terme tal demanda; però per discrepàncies en l‘afitament dels límits no va poder materialitzar fins al mes d'agost de l'any següent.
Els abusos que el Justícia i Jurats de Morella van cometre sobre els soferts llogarets durant els quatre segles i mig de tirànic submissió van ser considerables, propiciant diverses reaccions d'aquestes al llarg d'aquest temps, tinents a assolir la seva total emancipació. Sovint els conflictes se suscitaven per les demarcacions dels respectius termes de cada una de les aldees; perquè, si bé hi havia unes fites que definien els límits entre les possessions de cada aldea i de Morella, l'extracció de fusta, resina, pedra, pastos, etc., provocava nombroses queixes. Els plets van començar en 1292 i l'arbitratge del rei Jaume II no va satisfer cap de les parts. - En 1306 va haver-hi un pacte d'avinença entre Morella i les seues aldees; per mitjà dels capítols acordats el 6 de juny d'este any, les relacions entre ambdós parts van quedar més reglamentades i el paper de les aldees adquiria un cert protagonisme. Les aldees van aconseguir tindre veu en les qüestions pertinents a Morella i a si mateixes, i independència per a poder presentar les seues queixes al rei. No obstant això, esta concòrdia no va resoldre les qüestions de fons i Morella va continuar pressionant sobre les aldees. A partir de 1306 i fins a 1340 els conflictes entre ambdós parts van ser nombrosos. En este últim any, les aldees van aconseguir de la reina Elionor la delimitació exacta dels seus respectius termes. Faltava, no obstant això, la independència del Justícia de Morella. El sentiment autonòmic d'aquests submisos pobladors apareix ja en el primer terç del segle XIV, en pretendre que el rei adjudiqués als llogarets termes propis. Així acorden comissionar per formular aquesta súplica col·lectiva a Antonio Folch, de Castellfort, el qual va aconseguir que Pere IV ordenés al
Catí- Castellfort- Portell- Vilafranca- ForcallCinctorres- La Mata- Olocau- Vallibona Des de la seua mateixa fundació Catí, igual que la resta d'aldees, va sostindre grans i llargs plets amb Morella, pel fet que esta exercia el mer i mixt imperi en tots els seus dominis i les aldees es veien obligades a carregar amb fortes contribucions i amb la prestació personal, destinades a obres d'utilitat exclusiva de Morella.
Assolit aquest objectiu i aprofitant la guerra que Pere IV el Cerimoniós mantenia amb Castella, se li va sol·licitar autoritzés l'emancipació de tots els llogarets que fa a la matriu per tal de dedicar-se de ple a la construcció de les seves pròpies muralles en lloc de contribuir de manera mancomunada a manteniment de les de Morella. El 8 juny 1358 concedeix l'autogovern dels consells sol·licitants, però tan sols mentre durés la guerra, ajornant una solució definitiva per al final de la mateixa. Acabada aquesta, la pesta i la misèria es van acarnissar sobre els llogarets, que van veure com el monarca es deixava induir per les influents autoritats de Morella, revocant la provisió anterior en 1369 i disposant multes de cinc-centes o cinc mil