Revista Obra Cultural Mariana - No. 258 / Setembre - Octubre 2014

Fundació Pare Esqué “Difongui amb reiterat afany els valors cristians en la Societat d’avui” (Carta del Papa Joan Pau II al P. Esqué)

És una consigna del Sant Pare, que ha fet seva l’Obra Cultural Mariana en totes les seves activitats.

Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.com Twitter: @fupaesque Revista electrònica: www.issuu.com/fupe Facebook: www.facebook.com/FundacioPareEsque

setembre - octubre 2014 - Nº 258 SUMARI EDITORIAL http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Bloch-SermonOnTheMount.jpg

Pàg. 1 Editorial

L’ALEGRIA DE LA CONVERSIÓ

P. Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.

L’ALEGRIA DE L A CONVERSIÓ

Aquest és el tema de Pastoral assenyalat a Lourdes per a aquest any 2014. Els qui hi hem peregrinat aquest estiu passat n’hem notat diferents referències. Es tracta d’una realitat espiPàg. 3 INTERNET I EL SEU DOMINI ritual molt en consonància amb la paraula de Déu que trobem

Ferran Blasi, Pvre. en tota la Bíblia.

Pàg. 4 L’ALEGRIA DE VEURE Quan descriu l’aparició de Crist com a evangelitzador en terra

ELS FILLS de Galilea, l’evangelista St. Mateu li aplica aquell text del pro Mn. Josep Mº Alimbau feta Isaïes: “El poble que caminava a la foscor ha vist una gran Pàg. 5 MARE DE DÉU DE LA MERCÈ llum. Una llum ha resplandit per als que vivien al país tenebrós.

Montserrat Llopart Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa”.

Pàg. 6 Els valors de la nova Aquesta experiència de foscor, contrastada per l’aparició església d’una gran llum, la podem veure aplicada a la Bernardeta, vi Jordi Morillas dent de la Verge Maria a Lourdes. La noia va sentir la resplandor Pàg. 7 programa d’activitats de l’aparició de la Mare de Déu en uns moments en què esta Jordi Morillas va enfonsada en una misèria social i econòmica de casa seva.

Pàg. 8 LA VERGE DE AKITA Fou com una resplendor de llum que la va omplir de joia molt

Xavier Garralda

més del que s’ho hagués pogut imaginar. Déu la volia feliç. I en Pàg. 9 1523 MARTIRS DE LA FE l’Evangerli ens diu Jesu-Crist. “Us dic això perquè la meva ale BEATIFICATS gria estigui en vosaltres i la vostra alegria sigui ben plena”.

Francesc A. Picas És cert que la Bernardeta vivia ja la fe cristiana i es trobava Pàg. 10 ARANGUREN PER UNA ben impregnada de l’amor de casa seva, però tots passaven la

VIDA ÈTICA misèria negra. En altre temps, es podia sentir la paraula de Déu

Mn. Josep Mº Forcada a Moisès des de la bardissa estant: “He vist la misèria del meu Pàg. 11 MARE DE DÉU DEL PENYAL poble i jo el deslliuraré” i per altra banda, sentim Jesús que ens

Josep Mª Vilarrúbia - Estrany diu: “La meva alegria ningú no us la prendrà”.

Pàg. 12 DÉU OBRA EN NOSALTRES També a Lourdes, per mitja de la Senyora, se li fa saber a

P. Manuel Esqué i Montseny,C.M.F. aquella nena de Bigorre: “He vist la misèria d’aquest món i la teva”. Et convido a una alegria pel camí de l’autèntica llibertat.

I és aquí on se’ns demana la nostra aportació personal. Fou en aquella aparició quan la Senyora amb semblant seriós demanà insistentment: “Penitència, penitència, penitència”.

OBRA CULTURAL MARIANA Ja sabem que penitència vol dir penediment, però no sols de Revista i portaveu de l’Associació. sentiment superficial, sinó de voluntat de canvi. Ve a ésser simultani de conversió. I sovint els canvis són dolorosos, oi més Publicació bimensual de quan és tracta de trencar amb qualsevol vici. Tanmateix el refePastoral Catòlica rit canvi aboca vers una llibertat que ens reporta un goig especial. Es l’alegria de la conversió, aquella festa que hi ha al cel pel retorn del fill pròdig.

També nosaltres estem rebent del cel una llum que no es nega a ningú. Cal que ens convertim, que tornem cap aquell que ens espera sempre. Serà la manera de trobar la perfecta alegria, l’alegria de la conversió Pàg. 2 LA VEU DEL DESERT

P. Xavier Moix C.M.F.

Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F. 2429

La veu del desert

D

esprés de la mort de Josep, fent la feina i cuidant de la mare, Jesús quedava a l’espera de la seva hora.

Patia de no poder fer res pels qui passaven gana, pels cecs, coixos i esguerrats que captaven, pels de cos deforme, pels repudiats leprosos; però no podia fer públic encara el pla salvador de Déu.

Tot sopant, pa amb oli, peix salat i fruita seca, Maria escoltava amb fervor el seu fill: “L’important, mare, no és fer miracles, sinó fer-ho tot amb amor. I es pot estimar fent un miracle o cuinant el sopar.”

Ella estava sempre a les escoltes, suspesa dels seus llavis. Anava comprenent, a poc a poc trobava explicacions a tantes paraules incomprensibles i comportaments inexplicables del seu fill.

Descobria que, sense aquells anys d’existència soterrada a Natzaret, la doctrina del Messies no seria mai entesa.

Passada la sega, van arribar a Natzaret notícies d’uns fets insòlits, que es donaven a l’altra banda del riu Jordà, vora el desert: la presència d’un profeta com els d’abans, veu de tro i figura imponent.

Alt, de pell resseca i carn ossuda, la cara velada per una barba negra com una móra, per sota les celles descabdellades, dues pupil·les com brases quan escridassava els pecadors.

Duia un vestit fet de pèls de camell i, a la cintura, una corretja de cuiro.

No menjava res més que el que creixia espontàniament i trobava sota les roques, com ara llagostos i mel silvestre, no només el producte de les abelles, sinó també la resina que produïen alguns arbustos. Encara avui, els beduïns pobres cacen llagostos al desert i els torren per menjar-se’ls.

Exigia la conversió de vida i la penitència pels pecats, perquè el Messies ja era a prop.

“N’heu sentit parlar, mare, del profeta del 2430

Jordà?”-”Sí. Qui pot ser, fill?”-”El cosí Joan, d’Ein Karem.”

Zacaries i Elisabet havien mort anys enrera.

Essent fill d’un sacerdot, el van acollir al Temple, on, amb altres nois, cuidava de l’ordre i la neteja. Ben aviat, però, se n’anà a viure al desert, en un monestir d’essenis, ascetes jueus que professaven l’esperit i la lletra de la Llei de Moisès.

Joan bateja a l’ample i tranquil gual de Bethabara, on el riu Jordà desguassa a la Mar Morta. La llegendària Judea, profanada pels governants, humiliada pels romans, perduda la glòria del Rei David, confiava encara en un triomf del Déu dels pares.

Al pic de l’hivern, la ribera del Jordà és plena a seny de pelegrins, escoltant la veu de Joan, que se servia de l’aigua com a símbol de neteja i purificació, i com a inici d’una nova vida.

La gent es batejava, paraula que significa submergir-se sota l’aigua. Aquest cerimonial es va fer molt popular, i el mateix Joan va rebre el sobrenom de Baptista.

La predicació de Joan anunciant la vinguda del Messies posà alerta Jesús, que va voler saber si Joan sabia qui era, o parlava simplement d’un desconegut.

“Mare, vaig a trobar-me amb Joan. Crec que ha arribat la meva hora.”

Jesús anà cap al desert on Joan predicava, amb un grup d’amics, entre els quals hi havia els cosins Jaume d’Alfeu, Simó el zelota, anomenat així pel seu zel per la Llei de Moisès, i no pas perquè fos del grup revolucionari d’alliberament d’Israel; el seu germà Judes tadeu, que significa “bon cor”.

Arribant als arenys del riu, sentiren la veu del Baptista. “Prepareu el camí del Senyor, aplaneu-li les sendes. Jo us batejo amb aigua; però el qui ve darrera meu, us batejarà amb l’Esperit Sant” (Mateu 3,11).

Xavier Moix, C.M.F.

a Internet: El propi domini en els dominis de la comunicació

T

ot contemplant les coses de la naturalesa–ens plau de considerar que són bones: “i veié Jahveh que era bo”, o que “era molt bo”, es diu repetidament en el primer capítol del Gènesi, a manera de marxamo que els posa el seu Autor.

I també estan destinats a participar d’aquesta bondat els productes de la transformació d’aquelles coses, que responen a afanys ligítims i estan destinats a satisfer necessitats veritables, i que ve amb l’ajuda de la intel· ligència, la imaginació i el treball dels homes i dones del mónLa dificultat que pugui presentar-se ha de raure en el bon ús que es faci de tot allò, i igualment en la moderació que l’ha d’acompanyar: Això s’ha de tenir en compte amb tots els béns i, des de sempre, s’ha recordat que cal practicar-ho amb allò, destinat a conservar la vida i defensar-la, restaurar energies i fer grata la convivència, com és l’aliment i la beguda, i a ells s’apliquen els dictats de la virtut de la sobrietat, una varietat de la temprança. Són criteris que també s’han de viure amb tots els materials que es poden convertir en béns de consum, i en tot el que fa a la seva distribució per a subvenir a les necessitats d’altres. I també amb els mitjans mecànics i tècnics que han de facilitar la mobilitat de persones i de béns, i no volem oblidar amb afectuosa gratitud, mirant a totes les èpoques i a tots els continents, els que els codis anomenaven semovents: ases, cavalls, rens o gossos–, per al transport i el treball agrícola, o tot allò que ha de servir per al cultiu de les aficions de l’esperit o de l’esbarjo.

Les coses i les activitats es dignifiquen encara més si se les considera mitjans que se subordinen a la consecució d’un fi, quan això es fa ordenadament. Cal anar trobant les proporcions adequades en la manera d’esmerçar el temps i l’atenció en unes coses i altres, en les d’inportància primària i en les secundaries. Així, és clar que cal llegir bona literatura, però a qui es dediqui a qualsevol de les activitats corrents, aquesta no li ha d’absorbir el temps que li sigui necessari per a posar-se al dia en els temes de la seva feina. Ni les hores dedicades a l’esport o a la música, per a aquells que no són professionals, no haurien de superar les que reclami l’atenció de la pròpia diària taleia.

A tothom li és útil, i fins i tot urgent, seguir els mitjans d’informació, però és aconsella-

ble saber-ho fer amb un temps ben aprofitat, que no s’arrabassa al que s’ha d’emprar en les diverses obligacions de què no es pot prescindir. Hom ha hagut de fer sempre ordenadament la lectura de diaris, tant els que un compra, com els que, ara li donen gratuïtament, i molts han de fer-ho a peu dret, o aprofitant el temps del desplaçament en metro o en ferrocarril. I en l’escolta de la ràdio, quan es va en cotxe, i en la televisió, compartint-la, si pot ser, amb altres, especialment els de la casa de cadascú.

Però a aquesta mateixa persona li pot succeir, en canvi, que es passi bona part de les hores del dia navegant per Internet, consultant tota mena de webs i de blocs, fonts de notícies o de comentaris, com si minusvalorés, de fet, la informació que l’ajuden a adquirir els professionals, amb els mitjans ordinaris, o que mostrés una urgència tal que es torna una exagerada pruïja.

Molt sovint passa, també a Internet, el mateix que als qui van a cercar una paraula que no coneixen en el diccionari o en una enciclopèdia: obren el volum, decidits a començar la recerca, però s’entretenen, i van consultant altres veus i ja no arriben a obtenir la resposta al seu dubte, perquè, mentrestant, se n’han oblidat, com els qui caminen pel camp i cullen les flors o maduixes que els salten a la vista.

Si se’ns permet de jugar amb les paraules, ens agradaria dir, a propòsit d’internet, que la seva utilització fa pensar en una paraula –domini– i en els conceptes que evoca: primer, en el propi domini, és a dir la conveniència de cadascú, de ser amo d’un mateix, de les seves facultats i del seu temps, en tots els dominis a què pot tenir accés, i en ells, amb actitud dominical, un ha de ser sempre servit, ben servit, però no asservit.

Ha estat un gran què la possibilitat –la facilitat– que es presenta a tothom, de tenir cada vegada més informació i també de transmetre-la i difondre-la, però s’hauria d’evitar el fenomen de quedar materialment colgats d’ella, de negar-se amb notícies, els comentaris i els documents, orals, escrits i visuals.

Com deien els clàssics: “est modus in rebus”, hi ha una mesura en les coses, i ells també ens deixaren el consell “ne quid nimis”, no se n’ha de fer un gra massa de res, tampoc de les coses bones.

Ferran Blasi,Pvre.

2431

PARAULES DE MN. ALIMBAU L’alegria... de veure els fills “Es diu Elies. Té 29 anys. Li falta una cama que té amputada fins a l’engonal. El vaig conèixer a un gran hospital” –m’explica T. Claramunt en una entrevista, i afegeix–: “Jo hi havia ingressat feia dos mesos amb una cama trencada desprès d’un greu accident. Un dia ens vam trobar tots dos asseguts, en sengles cadires de rodes, esperant torn en el servei de radioagnòstic.

Vam començar a parlar. Elies, ja aleshores, tenia una expressió simpàtica, somrient.

Sempre està content i porta amb elegància i alegria les seves limitacions.

Em va explicar que l’havia atropellat un camió de 32 tones. Ell anava a l’escola en moto a recollir els seus dos fills petits. Va ser un accident molt greu i aparatós. Només en va salvar el cap i un braç.

Va estar-se a l’hospital vuit mesos. Em va explicar que havia passat tres mesos a la UCI, en estat de coma, i que li havien subministrat 60 litres de sang.

Fins després d’un mes d’haver recuperat el coneixement no es va adonar que li faltava una cama.

Amb motiu d’una operació quirúrgica en un braç vam conviure a la mateixa planta i vam fer-nos bons amics.

Com que Elies no podia bellugar-se del llit, jo m’arribava a la seva habitació. Li parlava i intentava donar-li ànims.

Aviat em vaig adonar que Elies era un home amb valors humans i espirituals: Tenia una actitud serena.

Era una persona optimista.

Tenia la voluntat conformada.

Moltes vegades el trobava cantant.

Transmetia pau i alegria... als qui se li acostaven.

Cada vegada que el visitava per donar-li ànims...el qui marxava conhortat era jo.

Una vegada em va dir que el dia que va recobrar el coneixement va patir molt. El primer que va fer va ser preguntar pels seus fills. No recordava res. Li van dir que els nens estaven bé. Però ell no els veia...i pensava en el pitjor...fins que la direcció de l’hospital va 2432

autoritzar que el visitessin. Elies, emocionat, em va dir: El dia que vaig veure els meus fills... va ser el dia més feliç i alegre de la meva vida.

També em va dir: De vegades tinc moments baixos, però procuro superar-los, estar content i cantar.”

“El nen és l’alegria de la casa” Es diu Èric. Va neixer a Moscou amb la síndrome de Down, el llavi lepori i el cor malalt.

Els metges van dir als seus pares: “No els podem donar aquest nen. Hi han de renunciar.”

I van abandonar Èric. El matrimoni es va separar. La mare se’n va anar al Canada. L’àvia materna ha dit: “El meu marit i jo vam començar a pensar en el nét. Estàvem sols. Dèiem: deu ser viu?

Si ho és, aviat farà set anys. I ens vam decidir a buscar-lo. Era en un orfenat de Moscou”, informa B.G. Harbour.

“El seu estat era deplorable. Amb set anys, pesava sis quilos. Estava ajagut com un cuquet. Tenia la pell nafrada i vermella, el llavi enorme; primíssim, absent, no comprenia res”, explicava l’àvia amb llàgrimes als ulls.

I amb el seu espòs Anatoli, van posar mans a la feina com només uns avis saben fer a la perfecció. Hi van començar a anar cada dia.

Li portaven mató. El rentaven, el vestien.

L’acaronaven, li donaven petons. Li somreien i reien. Li feien tot el que ningú no li havia fet en set anys d’orfenat.

L’avi va pagar –part de la seva pensió– a l’encarregat perquè li fes massatge a l’esquena fins aconseguir que segués. L’han operat del llavi i –un any després que els seus avis el trobessin –Èric pesa 14 quilos. No només seu, sinó que es posa dret, somriu, riu i juga amb una joguina. Aviat caminarà. Des de fa cinc mesos viu amb els seus avis, que afirmen: “El nen és l’alegria de la casa...

Sentim no haver-ho fet abans.”

U

U U

MARE DE DÉU DE LA MERCE Maria: Avui t’honorem, Mare, sota l’advocació de la Mercè...Mercè, paraula dolça a l’oïda, que vol dir: favor, gràcia, donació..., en resum: Amor.

Un dia et vas compadir dels esclaus, i, amb el teu Cor de Mare, vas desvetllar un ànsia de redempció en el cor d’uns homes de la nostra terra, que es van llançar a ajudar, a deslliurar, a trencar les cadenes dels oprimits.

Avui, Mare, mira de nou la nostra terra, aquesta Barcelona que t’honora com a patrona, i la veuràs també encadenada...Té molts fills lligats per les cadenes del vici, la beguda, la droga, la marginació i els problemes que comporta la manca de treball...Ens fan falta persones entregades a la lluita de trencar aquestes cadenes...Persones generoses que vulguin col·laborar amb amor i entrega, perquè els germans tornin a viure lliures del mal que els oprimeix.

Mare de Déu de la Mercè, recorda’t de Barcelona!...I recorda’t de nosaltres!, que també estem empresonats amb les cadenes

del conformisme, de l’egoisme, del confort, de l’anar fent, i del passar, sense mirar i veure...Tot això ens priva de ser lliures per ajudar i col·laborar a que la nostra societat sigui més solidària i feliç. Si tots hi posem el nostre petit gra de sorra l’anirem fent més humana, més fraternal, més de tots i per a tots.

Fes, doncs, de nosaltres uns bons ciutadans, homes treballadors, responsables, generosos vers els germans necessitats, solidaris d’alegries i penes, i amb un gran cor per estimar Déu i tothom.

Fes que la nostra ciutat, que és coneguda arreu del món com a seu de manifestacions, congressos i empreses grans, sigui també coneguda com un fogar d’amor, respecte i estimació, entre tots els qui en ella vivim i aquells que, un moment o altre, comparteixen estada entre nosaltres.

Que es pugui fer realitat un dia aquell gran somni de Jesús: “MIREU-LOS COM S’ESTIMEN...”.

Montserrat Llopart

Loteria de Nadal Ja disposem de les participacions de la loteria de Nadal d’enguany, tant en el seu format tradicional, «El Gordo de Navidad», com en el format autonòmic «La Grossa de Nadal». En tots dos casos, disposem del mateix número, el 22.485. Recordar que les participacions del número corresponent a «La Grossa» són poquetes, perquè el nombre de dècims que es distribueixen també són poquets. Podeu fer les vostres reserves i comandes contactant per telèfon o correu electrònic o bé en persona en les nostres oficines.

2a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué Ja està en marxa la 2a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué amb el lema «Difondre els valors humans en la societat d’avui», dirigida a nens i nenes de 10 a 16 anys, a casals i associacions infantil-juvenis i a casals i associacions de gent gran. En total, repartirem premis per valor de 4.200 Euros entre beques educatives i ajuts a la financiació dels casals i associacions. Trobareu les bases completes d’aquesta segona convocatòria en el bloc/web de la Fundació.

2433

Els valors de la nova Església

D

iuen que quan una cosa no funciona bé, el millor que es pot fer és arreglar-la. Diuen també que quan intentes arreglar una cosa utilitzant sempre el mateix mètode i aquesta cosa no s’arregla, elmillor que pots fer és intentar arreglar-la utilitzant un altre mètode. Aquest últim pensament està relacionat amb aquell altre, de facto és el mateix, que diu que «Si sempre fas el mateix, si sempre procedeixes de la mateixa manera, obtindràs els mateixos resultats. Si vols obtenir resultats diferents, hauràs d’utilitzar mètodes i procediments diferents.».

Aquests pensaments que expresso en les ratlles anteriors no fan referència a la crisi econòmica general que patim al nostre país, tot i que és perfectament aplicable. Tampoc fan referència al procedir de les organitzacions en general, tot i que és perfectament aplicable. Ni tan sols fan referència al procedir de persones individuals, tot i que també és perfectament aplicable.

Aquests pensaments fan referència a la crisi de valors i a la crisi de vocacions que pateix la nostra Església ia la manera com l’Església afronta la solució a aquests problemes.

I m’explico. Per un costat, com sabeu, l’Església ha rebut i rep merescudes crítiques per la forma com ha gestionat el tema dels abusos a nens i nenes, abusos que com a tals són accions que mereixen una total repulsió, siguin del grau que siguin, i que a més són accions indignes de persones que es denominen cristianes i que a més són representants de la nostra Església. Aquestes indignes accions que han destrossat i marcat la vida de tantes persones no són exemple dels valors que propaga la fe cristiana i catòlica, evidentment. Sí són exemple de la crisi de valors que hi ha dins de l’estructuctura administrativa de l’Església, que sembla més preocupada pel seu benestar adminitratiu-polític intern que no pas per les persones que formen part de l’Església real, que són totes les persones cristianes i també les no cristianes, perquè entenc que no som una comunitat excloent. La millor manera d’ensenyar i educar en valors és ser l’exemple principal de com s’ha de viure i actuar segons els valors que propagues, ensenyes i eduques.

Per un altre costat, he observat que ja comença ser habitual en algunes parròquies del nostre país que es cel·lebri la missa dominical sense la presència d’un sacerdot i la mateixa es conduïda per seglars, ben preparats tots ells (i totes elles principalment, hauria de recalcar) però que com sabeu no poden consagrar i per tant la cerimònia no és completa. Aquest fet, com dèia, ja és habitual en parròquies petites de pobles petits. La raó no és cap altra que els sacerdots de les nostres comunitats es fan grans, no poden seguir per mort o impediment físic, i no hi ha prou substituts degut a la manca de vocacions. És així de simple i clar. I aquí també aprofito per felicitar i congratular tots els sacerdots que porten 5, 6, 7 ó més parròquies i també a tots els seglars que contribueixen al bon funcionament de totes aquestes petites parròquies, misses incloses. Al mateix temps, llegeixo en l’Osservatore Ro2434

mano, en paraules del seu director, Giovanni Maria Vian, que es qualifica de greu l’ordenació de dones sacerdot perquè «podria afectar de forma extraordinàriament negativa en el recorregut secular cap a la unitat de tots els cristians». Aquesta declaració del director de l’Osservatore Romano és conseqüència de la decisió de l’església anglicana d’ordenar dones sacerdot. Estem en una societat cada cop més igualitària en el tema del gènere, afortunadament. En l’Església cada vegada hi ha menys vocacions i al mateix temps l’estructura politicoadministrativa de l’Església continua negant un paper i un rol igualitari a la dona. Ens entestem a fer les coses com sempre les hem fet, pensant que potser finalment les arreglarem i ens neguem a fer-les de forma diferent.

Quan preguntes a la gent del carrer perquè creu que passa tot això, em trobo amb varietat de respostes però n’hi ha una que és bastant abundant. Em diuen «ai el jovent d’avui!! no creuen en res». En un dinar al que vaig assistir fa pocs dies, un dels comensals criticava la manca de centímetres dels pantalons curts que recentment, i més durant l’estiu, s’han posat de moda entre les nòies i dones, i també criticava les seves usuàries de forma força malevolent, mentre a mi em venia a la ment les respostes de la gent «ai, el jovent d’avui!!».

I jo em pregunto, realment la culpa és exclusivament del jovent? No serà que també hi ha un grau de responsabilitat important en com els pares d’aquest jovent els ha educat? No serà que les generacions anteriors a aquest jovent han tingut un paper destacat en l’educació d’aquest jovent que els ha conduït a actuar com actuen, tant en la part positiva com en la part negativa? I l’Església? Pot una Església atraure vocacions en una societat com l’actual quan nega el paper igualitari de la dona? Pot una Església atraure vocacions en una societat com l’actual quan no és conseqüent amb els valors que propaga? Us convido a ajudar-me a trobar respostes a aquestes preguntes.

Podeu enviar les vostres opinions a la Fundació Pare Esqué, per carta o via comentari en el vincle de la pàgina web on està publicat aquest article.

Permeteu-me que acabi amb una frivolitat que convida a la reflexió general i no només d’aquest exemple en particular. Quan tornava d’aquell dinar que mencionava, pensava en qui hauria estat el primer dissenyador d’aquests pantalons curts de pocs o cap centímetre, i en qui o quines deuen ser les empreses que els fabriquen, els distribueixen, els publiciten, els venen, etc., etc., etc. I també pensava en qui deuen ser els propietaris i accionistes d’aquestes empreses, ja sigui de forma directa o indirecta a través de fons d’inversió, i que s’han beneficiat de l’èxit de vendes d’aquests pantalons. El que tinc clar és que no ho són la gran majoria de dones que els vesteixen, però potser sí ho són alguns dels seus pares/mares o avis/ àvies, que al mateix temps els critiquen. Quina gran contradicció!!

Sr. Jordi Morillas President de l’Obra Cultural Mariana

Activitats de Setembre a Octubre de 2014 Diumenge, 28 de Setembre a les 17h.

Trobada dels pelegrins a Lourdes Com és tradicional, encetem el nou curs amb la trobada dels pelegrins a Lourdes on tothom està convidat, tant si han pogut participar en el pelegrinatge com si no han pogut. En el decurs de la trobada, tindrem l’oportunitat de visionar els vídeos i les fotografies del pelegrinatge a Lourdes d’enguany.

Dimarts, 30 de Setembre a les 19h.

Entrega premis 1a edició Premi Nacional Fundació Pare Esqué Entregarem els premis als guanyadors de la 1a edició del Premi Nacional Fundació Pare Esqué i farem el tret de sortida oficial de la 2a edició del mateix premi.

Dimecres, 1 d’Octubre a les 19h.

Cerques feina o ingressos extres? Presentació empresa “Nu skin”.

A càrrec de la Sra. Eva Gómez, distribuidora dels productes de nutrició i antienvelliment de l’empresa “Nu skin”, www.nuskin.com. Ens farà una presentació de l’empresa i ens explicarà com podem fer ingressos extres col·laborant-hi.

Dijous, 2 d’Octubre a les 19h.

Conferència “Podem ser feliços en el món en què vivim?” (*) A càrrec del Sr. Manuel Giraudier, “Podem ser feliços en el món en què vivim?” està relacionat directament amb el llibre “Ser o no ser feliz”, un dels quatre llibres que Ediciones Obelisco li va publicar al Sr. Giraudier, sobre el factor humà. Tots volem ser feliços. També podem ser-ho encara que molts de nosaltres creiem que no. El secret és el saber com fer-ho. I això s’aconsegueix amb un actitud adequada. La felicitat no és un destí al què podem arribar, és un camí pel qual podem caminar si ho fem amb l’actitud adequada. Conèixer quina és aquesta actitud és l’objectiu d’aquesta xerrada.

Dimecres, 8 d’Octubre a les 17.30h Seminari-Taller «La tornada a l’escola»: recuperació de la memòria històrico-educativa i retorn a la vida escolar dels nostres avis actuals.

A càrrec de la Sra. Ana Torras, voluntària de l’Associació de la Gent Gran de Barcelona i mestresa de la vida. En aquest seminari-taller, i de la ma activa de la gent participant, farem un viatge a la vida escolar dels nostres avis: Com anaven a l’escola? Què estudiaven? Com estudiaven? Quin material utilitzaven?

Com eren els mestres? Aquest seminari-taller està obert a la participació de persones de totes les edats i molt especialment a parelles avis-nets/es.

Dimarts, 14 d’Octubre a les 19h.

Seminari-taller sobre productes especialitzats en antienvelliment des del punt de vista cosmètic i nutricional.

A càrrec de la Sra. Eva Gómez, distribuidora dels productes de nutrició i antienvelliment de l’empresa “Nu skin”, www.nuskin.com. Ens donarà pautes que hem de tenir en compte en la nostra higiene de la pell i en l’aspecte nutricional per retardar els efectes de l’envelliment.

Dimecres, 22 d’Octubre a les 17.30h Seminari-Taller «Els 5 sentits».

A càrrec de la Sra. Ana Torras, voluntària de l’Associació de la Gent Gran de Barcelona i mestressa de la vida. En aquest seminari-taller, i de la mà activa de la gent participant, farem un viatge als nostres sentits, experimentant amb ells i intentarem identificar un seguit d’objectes sense veure’ls o sense tocar-los, a través dels nostres sentits: vista, oïda, olfacte, gust, tacte.

Dijous, 23 d’octubre a les 19h.

Seminari-taller de recerca de feina.

A càrrec del Sr. Manuel Giraudier, en aquest seminari-taller aprendrem les pautes per orientar millor la nostra recerca professional i també per reforçar la nostra autoestima. Seminari-taller obert a tothom i especialment a persones que estiguin en situació d’atur.

Diumenge, 30 de Novembre, tot el dia.

Concert de Gospel, Ruta Mariana i dinar de preNadal en zona Manresa (*) Estem preparant un concert de Gospel i una Ruta Mariana similar a la que vam celebrar a La Selva del Camp, però aquest cop ho farem en alguna població de la zona de Manresa, possiblement a Sant Joan de Vilatorrada.

Com a mínim hi haurà un autocar que sortirà de Barcelona en direcció al lloc de trobada. Tots aquells simpatitzants dels pobles de la rodalia que estigueu interessats en assistir, comenceu a posar-vos en contacte amb la Fundació per poder organitzar la logística.

Rebreu més i millor informació en el proper número de la revista i a través del correuelectrònic o del bloc/web. (*) Tots els tallers/seminaris són gratuïts (excepte els indicats com de pagament). Ara bé, l’aforament és limitat, com sabeu. Per reservar, si us plau, envieu un email a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com o bé truqueu al telèfon 93 458 59 35. +info a www.FundacioPareEsque.org Twitter a @fupaesque

2435

LES APARICIONS DE LA VERGE A AKITA (1973, Japò)

Que han estat aprovades oficialment per l’Església

A

quests fets extraodinaris començaren el 1973 a la ciutat japonesa d’Akita i en fou protagonista una religiosa catòlica japonesa. La Verge donà sols tres missatges, relativament curts, però de gran transcendència. El 1975 l’estàtua de la Verge a la capella de les religioses començà a vessar llàgrimes i això es va repetir 101 vegades i hi ha el testimoni d’aquest fet sorprenent i colpidor de part de més de 500 cristians i no cristians, fins i tot de l’alcalde budista de la vila.

El 1984 el bisbe del lloc declarà els fets com a sobrenaturals i va autoritzar a tota la diòcesi la veneració de la Santa Mare d’Akita.

El 1988, el llavors cardenal Joseph Ratzinger (que després va ser el Papa Benet XVI), en la seva funció de Prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, va donar un judici definitiu sobre els fets d’Akita, jutjanlos dignes de fe i fiables. (El llavors cardenal observà que Akita és una continuació dels missatges de Fàtima).

Tractem, encara que breument, de conèixer el més essencial dels seus missatges i d’altres fets relacionats.

Així prega amb aquesta religiosa, Agnès Sasagawa, en aquests termes: “Sacratíssim Cor de Jesús, vertaderament present en la Santa Eucaristia, et consagro el meu cos i ànima per tal de ser enterament una amb el teu Cor, sacrificat cada instant en tots els altars del món(...).

“Et prego que rebis aquesta humil ofrena del meu ésser. Utilitza’m com vulguis per a la glòria del Pare i la salvació de les ànimes”.

El dia 28 de Juny de 1973, una nafra en forma de creu va aparèixer a la mà esquerra de Sor Agnès. La Verge li va dir en el seu primer missatge: “¿Et causa patiment la ferida de la 2436

teva mà? Prega en reparació pels pecats dels homes.”

I ¿quina és la causa del plor de la Verge?: El diu Ella mateixa: “Pensar en la pèrdua de tantes ànimes és la causa de la meva tristesa”.

I ¿com podem consolarla?: Cooperant per tal que moltes ànimes se salvin, unint les nostres penes i joies a les del Senyor i a imatge de la Verge ser corredemptors amb Crist dels nostres germans “completant en el nostre cos el que falta a la Passió de Crist”. Ens diu la Verge: “Que cadascú s’esforci, segons la seva capacitat i posició, en oferir-se plenament al Senyor”.

Diu també Maria: “Molts homes en aquest món afligeixen el Senyor. Jo desitjo ànimes que el consolin per tal de suavitzar la ira del Pare celestial”.

Anuncia la Mare de Déu: “Si els homes no es penedeixen i milloren, el Pare farà caure un terrible càstig a tota la humanitat.(...) Foc caurà del cel i eliminarà gran part de la humanitat, tant els bons com els dolents, sense fer excepció de sacerdots i fidels”. (Per als dolents serà càstig, per als bons ocasió de merèixer per a ells mateixos i per als altres amb els seus patiments).

Menció apart mereix la profecia de la crisi en l’Església. Sembla ressò de les paraules de Pau VI: “El fum de Satanàs ha penetrat en l’Església”:”L’obra del dimoni s’infiltrarà fins dins de l’Església, de tal manera que es veuran cardenals contra cardenals, bisbes contra bisbes. Els sacerdots que em venerin seran menyspreats (...), I li diu: “Prega molt amb l’oració del rosari.

Sols jo puc salvar-vos de les calamitats que s’apropen. Aquells que posen la seva confiança en mi se salvaran”.

(Informació procedent de les “Serventes dels Cors Traspassats de Jesús i Maria)

Xavier Garralda

CATALUNYA HOMENATGE ALS SEUS AVIS En els passats mesos d’estiu a molts pobles i ciutats de Cataluna han celebrat homenatges als seus avis. Un sincer record a les persones en edad de jubilació que a la seva joventut han treballat, han format una família i han deixat a fills i nets un tresor de bons exemples, de germanor, d’amor i de patriotisme. En la seva memòria els dedico aquest vers popular.

EL PADRÍ DE CA LA CLARA (Glossa a un avi jubilat) El padrí de ca la Clara és un avi molt trempat, quan tot just apunta el dia ja està despert i llevat.

Resa un parell de parenostres pels difunts, els seus passats, i amb la mà fa el nom del Pare del Fill i de l’Esperit Sant.

Es renta, pentina, s’afaita, es vesteix ben arreglat, després va a donar una volta amb el gos, un bon company.

Mes tard, esmorza una mica, bon profit i a Déu siau.

El padrí de ca la Clara ahir va fer vuitanta anys.

Es queixa un xic de l’esquena, però va més lleuger que un gat.

Abans fumava amb la pipa, després, més tard, la deixà que els pulmons més bé respiren sense el ferum del tabac.

Els seus pares, gent senzilla, eren uns obrers honrats, tenia dotze anys escassos, que el van posar a treballar, molt content, a una fàbrica de teixits i de filats.

A la primera setmana diu que li van donar un ral però ui, un ral d’aleshores era tot un capital.

El vespre anava a l’escola era un alumne aplicat.

A vint anys va anar a la quinta a vint-i-tres es casà amb una noia més rossa que el blat a punt de segar.

Cada diumenge va a missa a missa i a combregar, amb la dona i les tres nenes que el bon Déu els ha donat.

Mai no els ha faltat pa a la taula ni salut per treballar El padrí de ca la Clara compleix com a bon cristià.

Quan passa prop d’una església

entra i s’acosta a l’altar, fa la visita al Santíssim i a la Verge, Deu vos guard.

Té unes netes que enamoren, i uns néts molt espavilats, ells són la seva alegria, dels fills ben acompanyats.

Llegeix un xic el diari però hi ha massa disbarats, guerres, morts, insults i estafes, ell no vol tants maldecaps.

De la tele només mira el futbol, quin guirigall, fanàtic del Barcelona, està molt desenganyat.

Punteja bé les sardanes, se sent un bon català canta al Cor de la Pârròquia, és un baríton cabal.

Fa deu anys que el pobre és vidu es casà enamorat.

La seva estimada Clara al cel l’estarà esperant, Quan és sol alguns cops pensa que sa vida es va escurçant i que potser abans de gaire campanes el ploraran.

Però la mort, diu, no l’espanta, ell sap amb una fe gran que d’aquest món en ve un altre, molt més gust i molt més sant, on tot és pau i alegries on tot és llum i és cant.

Al Cel no hi ha malalties, tothom és jove i flamant.

Per companyia, Maria, per amics, màrtirs i sants..

Adeu amics i família, de la terra, adéu-siau.

Com Jesucrist va prometre en aquell cel radiant, espera poder abraçar-ne els pares, l’esposa i germans.

Francesc A. Picas

2437

“Aranguren, un clam constant per un estil de vida ètic

F

a cinc anys celebràvem el centenari del naixement del professor José Luis López Aranguren, un pensador que s’aventurava a indagar en el més profund del misteri de la intel·lectualitat. El seu ventall de capacitats de recerca, des de la filosofia, era inabastable; res no el deixava indiferent. Des de la seva talaia tan personal de l’ètica, abastava la llunyania d’una humanitat nova, necessàriament oberta als valors.

Creia en la persona amb un estil ètic, com deia, el «talante ético», al qual afirmava que estava cridat a viure l’ésser humà. Va trencar amb una moral estreta, empresonada en codis, per cridar a viure una moral encarnada en la persona com a caràcter ètic, és a dir, un tarannà, un estil de ser.

La seva figura, magra, els seus ulls darrere d’uns vidres gruixuts, els seus cabells grisos, llargs, descuidats, potser com un record dels seus quasi deu anys viscuts a la universitat de Berkeley, als Estats Units, després d’un afer polític pel fet d’unir-se en una protesta estudiantil als alumnes de la Universitat de Madrid, en què es reclamava la llibertat d’associació, en una època que sabia que es jugava la càtedra a causa de les repressions.

Va haver de deixar la seva universitat espanyola per impregnar-se dels nous moviments estudiantils nord-americans. Els seus cabells, diria jo, mostraven la irònica crítica als aburgesats intel·lectuals, convidava a entreveure, amb un pintoresc somriure, l’obertura intel·lectual.

La seva profunda força cristiana, per educació i formació en el món jesuític, el feia estimar la seva església, amb un net esperit crític, i la seva fe, des del nivell que el situava com a cristià heterodox. Valent com ningú. Ferm davant d’un món intel·lectual, no s’avergonyia d’anomenar-se intel·lectual catòlic. Els explicava la trans-ètica des del profund coneixement de l’Evangeli i del protestantisme, del qual feia tanta por parlar els anys quaranta i cinquanta. Cal llegir la seva obra Catolicismo y protestantismo como formas de existencia, o bé El protestantismo y la moral, o bé El catolicismo día tras día.

Aquesta darrera obra la va publicar el 1955, poc després d’aconseguir la Càtedra d’Ètica i Sociologia a la Universitat de Madrid.

2438

Era conscient que el món de la cultura, sovint tan atea, frivolitza molt la transcendència, però ell no tenia por de ficar-s’hi, amb seny, amb prestigi, amb autoritat. Sabia que deixar de banda la cultura, la neta i noble cultura, era una vergonyosa actitud. Patia que no hi hagués pensadors que estimessin aquesta actitud positiva. És clar que entenia i proclamava la dimensió social, tan exemplar i tan testimonial des de la fe, però ell sabia explicar que l’ètica és el nervi de la sociologia, de la política, de la convivència.

Entenia que la cultura havia d’estar despullada de supèrbia, que impedeix el diàleg i nega reprendre l’aprofundiment, el diàleg.

Aranguren sabia cridar amb força que no tenim dret, creients i no creients, a fer un silenci esterilitzador del pensament. Per això era crític amb una església que es preocupava de coses que potser no eren substancials. La supèrbia és un pecat intel·lectual que ell no va tenir. Va aguantar xàfecs dels propers i dels allunyats de Déu. Potser la seva serenor i el seu prestigi van fer por a molts d’un sector i de l’altre.

En un article que va escriure en el primer número de la Revista de Occidente de l’any 1980, quan parlava de l’ètica de la penúria explicava que «la moral sempre ha tingut una estreta relació amb la distribució dels béns del món». Aquesta concepció de l’ètica és sintònica amb unes paraules que va dir en una trobada d’intel·lectuals a Sitges, l’any 1981, i que Josep Maria Puigjaner recordava en un article a La Vanguardia del dia 30 de juny passat, en què deia que «una de les funcions que tenen els intel·lectuals és la de fer propostes polítiques…». Ell les va fer, però també sociològiques, en què després d’estudiar a fons les diferents realitats, des del capitalisme al marxisme, parla d’un estat de justícia social que es diferencia de l’estat del benestar i, per descomptat, molt llunyà de tota intervenció totalitària.

Josep Mª Forcada de l’Àmbit Maria Corral

U

U U

La Mare de Déu del Penyal o de la Roca , santuari marià de Montenegro Per a la meva alumna Gemma, amiga des del viatge a Montenegro.

F

a cent anys s’inicià la Gran Guerra o 1a.

Guerra Mundial als

Balcans.

Aquesta Setmana Santa he visitat Montenegro, no lluny de Sarajevo on s’inicià aquest episodi bèl·lic.

Avui em proposo fer un curt comentari d’un santuari marià d’aquella allunyada terra.

En un indret conegut com a Boka Kotorska, al peu de la muntanya de Sant Elies trobem la ciutat de Perast.

No és ací l’indret per relatar els diferents monuments, sí, però el d’un santuari situat en una illa propera (del Mar Adriàtic). És una illa artificial, on com tantes vegades la Mare de Déu hi va voler fer estada.

Alguna roca, alguna fusta van servir de base de l’actual illa, encara avui i des del 22 de juliol de 1452, són afegides a l’entorn del nucli inicial on va ser trobat per uns pescadors un quadre on pot ser contemplada Maria, la nostra Mare.

Un membre, d’una d’aquestes famílies de pescadors que havia trobat el quadre, va caure malalt i la família decidí demanar ajut. Aleshores encara tenien el quadre a casa seva.

El malalt va guarir i la família Mortesic agraïda lliurà el quadre a la veïna església de Sant Nicolau, i tot seguit s’inicià la construcció del santuari amb ajut de familiars i veïns de la rodalia que enguany he visitat.

L’illot avui té una superfície de 3.030 metres quadrats. Us recomano la seva visita, prèviament us demano una oració perquè la nostra Mare escolti la nostra petició.

Josep M. Vilarrúbia-Estrany

Nou horari d’oficina Estrenem nous horaris d’oficina a la Fundació Pare Esqué en dies laborables. Ens trobareu presencialment els Dilluns, Dimecres i Divendres de 11h a 13h i de 16h a 19h.

EL MÉS SINCER AGRAÏMENT Francesc A. Picas, La Jonquera Conxita Peroy, Barcelona Manolita Donadeu, Barcelona Anna Martínez, Barcelona Ana Masmitjà, Barcelona Paula Masmitjà, Barcelona Cristina Gutiérrez, Barcelona Marta Gutiérrez, Barcelona Pedro Gordillo, Barcelona Nina Rincón, Barcelona Carmen Criado, Barcelona Maria Lluïsa Rambaud, Barcelona José Antonio Morillas, Barcelona Família Solanellas,

Sant Joan de Vilatorrada Ramon Pintó, Barcelona Nativitat Babia, Barcelona Família Giribet Puerto, Barcelona Helènia Miquel, Barcelona Maria Francesca Salvat, La Selva del Camp Comunitat veïns Sant Antoni Maria Claret 50-62, Barcelona Comunitat veïns Nàpols 338, Barcelona Comunitat veïns Travessera de Gràcia 299, Barcelona Clavera administradors, Barcelona Finques Rodés, Barcelona Pelegrins a Lourdes 2014 Hotel Peyramale, Lourdes – França Autocars Durà, Barcelona Caixabank, Barcelona Associació Sant Guillem-Gràcia, Barcelona Tandem TM & Associats, Barcelona P. Xavier Moix, CMF, Barcelona Mn. Josep Maria Alimbau, Barcelona Montserrat Llopart, Barcelona Ferran Blasi, Pvre., Barcelona Xavier Garralda, Barcelona Josep Maria Vilarrúbia, Barcelona Àmbit Maria Corral, Barcelona Anna Santamaria, Barcelona Lourdes Franquet, Barcelona 2439

DÉU OBRA EN NOSALTRES El panorama del Judici final (Mt 25-31) només el podíeu revelar Vós, Jesucrist: qui no creurà en la vostra paraula?.

que omplirà de mèrits la meva ánima per a la vida eterna.

Per tal de seguir-vos, vull higienitzar ben bé el meu esperit: que fàcilment taca el greixum de les afeccions desordenades.

El premi ens manifesta l’apòstol amb una comparança: la corona, que sempre ha estat símbol de tota glòria i honor enmig dels homes.

Vós, parlant de les deu verges, teniu una comparança molt planera: cinc no portaven oli en la gresola del seu llum de ganxo, i sense l’oli de les bones obres no pogueren entrar en el cel.

“I ara tinc reservada la corona de justícia, que aquell dia em donarà en premi el Senyor, Jutge just: i no sols a mi, sinó també a tots aquells, qui hauran estimat la teva manifestació” (Tim 2.º 4-8).

M’enamora, Jesús, seguir cada dia el camí que m’ha de dur a la porta del cel: on us trobaré a Vós amb amor de Pare per a premiarme.

Davant les dificultats, que implica el vostre seguiment, no vull gremolejar ja mai més: no vull saturar la meva vida de lamentacions enfadoses, per fer llàstima al voltant meu.

Si us segueixo amb optimisme, la meva vida serà una fontanella humil i silenciosa:

El vostre apòstol em revelava el secret de les bones obres tot dient: qui em separarà de la caritat de Crist?

Jo m’imagino que així com es premen dues làmines encolades l’una amb l’altra amb el llassis de la caritat i de l’amor.

Les obres bones seran el meu tresor en el cel: Vós us complaureu en la meva felicitat.

Feu-me la gràcia que només treballi per al cel: que sou Vós mateix, oh Déu meu.

Manuel Esqué i Montseny C.M.F.

IN MEMORIAM

12 Aniversari del P.Esqué. El recordarem a la Missa del dilluns, 10 de novembre, a les 18 hores a la nostra capella.

OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació mensual de Pastoral Catòlica L’Associació Obra Cultural Mariana, obra de seglars, fou beneïda pel Papa Joan Pau II, en carta de juliol de 1984, amb el missatge ˝difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui˝ Entitat inscrita amb el Núm 11.593 de la Secció 1ª del Registre de Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia.

Edita: Fundació P. Esqué

Dipòsit Legal: B-43.692.80

President de l’Obra Cultural Mariana: Sr. Jordi Morillas Baena

Director de la Revista: P. Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F.

Redactors col·laboradors:

Mn. Josep Mª Alimbau

Manuel Esqué i Esqué

Agustí Miarnau, C.M.F.

Alex Pastor

Ferran Blasi, Pvre.

Lourdes Franquet

Xavier Moix i Bressolí, C.M.F.

Francesc A. Picas

Mn. Antoni Mª Bausili.

Xavier Garralda Alonso

Jordi Morilles

Ramon Mª Soriano Camps

Núria Boldú

Montserrat Llopart

Joan Naboa

Josep Mª Vilarrúbia-Estrany

FUNDACIÓ PRIVADA PARE ESQUÉ President del Patronat: Dr. Ramon Maria Soriano Camps Entitat inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el no. 797. CIF G-60572211.

Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justícia el 10 de juny de 1994.

Oficines: c/ Sant Antoni Maria Claret, 50-62, interior. 08025 Barcelona. Tel.: 93 458 59 35. www.FundacioPareEsque.org Per fer donatius, c/c “La Caixa” ES53 2100 0856 9302 0040 1214, oficina c/ Nàpols, 342, 08025 Barcelona.

Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb el qué es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de les liquidacions del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la Renda en la declaració de la Renda.

2440