Revista Obra Cultural Mariana - No. 250 / Maig - Juny 2013 by Fundació Pare Esqué

Fundació Pare Esqué “Difongui amb reiterat afany els valors cristians en la Societat d’avui” (Carta del Papa Joan Pau II al P. Esqué). És una consigna del Papa, que ha fet seva

L’Obra Cultural Mariana en totes les seves activitats

Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.com Twitter: @fupaesque Revista electrònica: www.issuu.com/fupe Facebook: www.facebook.com/FundacioPareEsque

MAIG - JUNY 2013 - Nº 250 SUMARI

EDITORIAL

Pàg. 1 Editorial HABEMUS PAPAM P. Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.

HABEMUS PAPAM

’Elecció del nou sant Pare Francesc ha estat un esclat de joia per a tota l’Església, després de la renúncia sobtada del molt ben valorat sant Pare Benet XVI. Una Seu vacant Pàg. 3 PENSAMENT MARIÀ fa la impressió d’orfandat i l’expressió llatina HABEMUS PAPAM Sant Pare Francesc LA INFLUÈNCIA DELS COLORS (tenim papa) evoca el goig per una paternitat i va precedida de Lourdes Franquet l’altra expressió llatina GAUDIUM MAGNUM ANNUNTIO VOBIS Pàg. 4 CREIENTS I NO CREIENTS EN POLÍTICA (us anuncio un gran goig) i és repetició de les paraules de l’Evan Mn. Ferran Blasi geli de Sant LLuc, posades en expressió de l’Àngel que la nit de L’ESPERANÇA, FONAMENT DE L’ALEGRIA Nadal va anunciar el Naixement de Crist als pastors de Betlem. Mn. Josep Mª Alimbau És ben justificada, doncs, aquesta exultança en tots els fills Pàg. 5 EL COS I LA SANG DE CRIST de l’Església perquè creiem que el successor de Pere és el Vicari Montserrat Llopart de Jesucrist i té una missió de confirmar-nos en la fe. És veritat Pàg. 6 ELS ÀNGELS que aquests atributs són aplicables a tots els papes de la història, Jordi Morillas però també és cert que cada sant Pare posseeix unes caracterísPàg. 7 CALENDARI D’ACTIVITATS tiques personals que el poden fer més proper i simpàtic per a se Maig i juny de 2013 gons qui. Deixant de banda la seva provinença sudamericana de Pàg. 8 miracle a lourdes parla hispana i els seus gestos de simplicitat franciscana, els de Xavier Garralda l’Obra Cultural Mariana hi trobem un punt d’afinitat que voldria Pàg. 9 SIMPATIA PEL NOU PAPA destacar. Em refereixo a la seva devoció a la Mare de Déu. Ho va Francesc A. Picas demostrar en la seva primera al·locució davant la plaça de Sant Pàg. 10 SILENCIS LETALS Pere del Vaticà, un cop anunciat com a nou sant Pare. Natàlia Pla Pàg. 11 TOPÒNIMS EQUIVOCATS Després d’una invitació a la pregària, primer en silenci i des Josep Mª Vilarrúbia prés amb la recitació del Parenostre, Ave Maria i Glòria, va acabar Pàg. 12 LA CONFESSIÓ DE PERE dient: “Demà vull anar a resar-li a la Mare de Déu perquè beneeixi P. Manuel Esqué i Montseny,C.M.F. tot Roma”. Cal saber que a Roma hi ha una de les quatre Arxibasíliques que s’anomena Santa Maria la Major. Allí es venera una imatge de Santa Maria dita SALUS POPULI ROMANI (Salvació del poble de Roma). Hi acudí el Papa Francesc de bon matí on s’agenollà una estona resant-li a la Mare de Déu i li oferí un ram de flors, com nosaltres estilem de fer pel mes de Maria. OBRA CULTURAL MARIANA Aquest gest em va colpí el cor, com també el testimoni del BisRevista i portaveu de l’Associació. be Auxiliar de Madrid, Monsenyor Juan Antonio Martínez CamiPublicació bimensual de no, que aquests dies ha declarat: “El nou Papa és un enamorat de Pastoral Catòlica Maria, la Mare del Senyor. La venera especialment amb la curiosa advocació de “la que desfà embolics” (la que deshace nudos). A més de les situacions en que cada un s’hi pot trobar, es pot justificar aquesta advocació pensant que Maria és la nova Eva ja que l’antiga Eva, per la seva incredulitat, va causar el nus del pecat, el qual Maria va desfer per la seva fe. Pàg. 2 LA MARE DEL MESTRE JESÚS P. Xavier Moix C.M.F.

Anton Mª Sánchez Bosch C.M.F.

2333

LA MARE DEL MESTRE JESÚS

ugmentava el nombre de deixebles, i els Apòstols no es cansaven de predicar una i altra vegada l’evangeli, la bona nova d’un Déu Pare, que estimava tant els homes, que havia enviat el seu Fill al món perquè el salvés amb la seva mort. A Jerusalem, a Judea i a Samaria, a Galilea i a les províncies paganes de Fenícia, Síria i la Decàpolis, les cases dels “natzarens” s’omplien de gent, afamada d’escoltar la nova llei de l’amor. A Cafarnaüm, vora el llac, la casa de Joan i Jaume, els fills del Zebedeu, estava sempre a vessar. Els dos germans repetien paràboles i ensenyances que recordaven del Mestre. Alguns assistents a les assemblees posaven per escrit el que sentien contar als Apòstols, i ho duien després a zones allunyades, on també hi havia “natzarens”. Amb aquests escrits es formaren els Evangelis. La mare del Mestre Jesús era la font d’aigua viva, on pouaven els nous deixebles els millors records de la seva vida. La gent s’encandilava escoltant el fil de veu d’aquella velleta de cabells de plata. “Fills meus, estimeu-vos els uns als altres. El meu fill ho repetia tot sovint. Estimeu-vos. Els qui no tenen la nostra fe, si veuen com ens estimem, voldran viure com nosaltres.” Maria va sentir parlar amb joia d’un jove deixeble de nom Pau, que predicava amb saviesa i entusiasme la doctrina de Jesús. A la llunyana ciutat asiàtica d’Antioquia, a la regió dels gàlates, s’havia format una nombrosa comunitat de “natzarens”, la primera que existia fora de Palestina. Allí fou on, per primera vegada, els deixebles de Jesús van començar a ser coneguts amb el renom de “cristians” (Fets dels Apòstols 11,26). “El meu fill se n’ha anat, i encara el tenim.” L’Apòstol Joan va prémer la mà de la mare del Rabbí Jesús. “I us tinc, us tenim a vós.” 2334

Envoltada de l’amor i de la veneració de tots, Maria s’esllanguia com el roser a l’octubre, sense patiment i amb un perfum que embalsamava l’aire. El va tornar a veure: “Fill meu i Déu meu”, exclamà. Joan li va tancar els ulls, i els deixebles li abocaren gavelles d’espigues. La mare del Mestre li duia els primers fruits de la seva Església. La persecució, arran de la mort del primer màrtir Esteve, foragità els cristians de la terra santa de Palestina . L’Apòstol Joan s’estava en una comunitat cristiana d’Efes, vora la mar Egea. Carregat d’anys i esquena romput, la seva única prèdica era l’amor de Déu. “Fillets, el nostre amor no ha de ser de llavis enfora, no. S’ha d’expressar amb obres” (1Joan 3,18). Bo i xaruc, l’Apòstol amic de Jesús repetia les ensenyances del Mestre, amb llengua una mica graponera i el cor apassionat. “Estimats, si algú arriba a pecar, tenim davant el Pare com a defensor Jesucrist” (1Joan 2,1). Havia sobreviscut als altres Apòstols, era el Patriarca de l’Església de Jesús, la primera autoritat moral per als cristians d’arreu. Ancià venerable, el bo de l’Apòstol Joan es feia a vegades carregós, s’entrebancava en les paraules, i els fidels li demanaven que contés coses que féu Jesús. “Si es descrivissin una per una, em sembla que no podríem encabir en tot el món els llibres que se n’escriurien” (Joan 21,25). Una velleta guenya, del barri més miserable de Salamina, a l’illa de Xipre, sobtà tothom: “Apòstol Joan, com era la mare del Mestre Jesús?” A l’ancià deixeble se li il·luminaren els ulls, i semblava voler redreçar l’espinada. L’assemblea esguardà encuriosida els seus llavis. “Fillets, -i anhelà amb fatic-, no he conegut mai cap mare que fos més semblant al seu fill.” Xavier Moix, C.M.F.

PENSAMENT MARIÀ DEL SANT PARE FRANCESC nista, sinó com a servidora: l’estrella que sap apagar-se perquè brilli el sol. És així la mediació de Maria, una mediació de dona que no renega pas de la seva maternitat, sinó que l’assumeix des del començament amb un part doble: el primer a Betlem i l’altre al Calvari. És una maternitat que abraça i acompanya els amics del seu Fill i és aquest Fill seu la seva única referència fins a la fi dels temps.

l dia 7 de novembre de 2011, quan l’actual sant Pare era Cardenal Arquebisbe de Buenos Aires, va parlar sobre la Mare de Déu d’aquesta manera: “Déu tenia una mancança per ficar-se humanament dintre de la nostra història. Aquesta és la Mare que avui contemplem, la filla del nostre poble, la servidora, la pura, la que només és de Déu, la discreta que fa l’espai perquè el Fill faci el miracle, la que sempre està possibilitant aquesta realitat, però no com a mestressa, ni com a protago-

I així com Maria segueix amb nosaltres, tota ben situada en el centre mateix d’aquella enemistat de què ens parla el protoevangeli, aquella lluita mateixa que acompanya la història de la Humanitat. És la Mare que ens possibilita uns espais perquè ens arribi la Gràcia. Aquesta gràcia que revoluciona i transforma la nostra existència i la nostra identitat. Es tracta de l’Esperit Sant que ens fa fills adoptius, ens allibera de tota esclavitud i en una possessió real i mística ens lliura el do de la llibertat i clama des de dins nostre, la invocació de la nova pertinença: Pare!

LA INFLUÈNCIA DELS COLORS

resento un resum de la xerrada sobre la influència dels colors en el nostre estat d’ànim, xerrada que vaig fer al local de l’Obra Cultural Mariana el dia 18 del mes de desembre passat. Primer de tot és impensable una vida sense colors, que vegem les coses només en blanc i negre. La mare naturalesa ens farceix de colors cada una de les estacions de l’any. Ens regala la primavera, l’estiu, la tardor i l’hivern amb els colors que hi corresponen. Els “colors ens donen vida i alegria. Sense

ells estem apàtics i decaiguts, mancats de vitalitat. El blanc és el color de la puresa, el negre és el del dol, el groc ens dóna agudesa mental, el vermell empenta, el taronja escalfa, el blau ens aporta salut i descans, el rosa relax i el verd, igual que el blau, ens dóna salut i el seu millorament. Val a dir que la xerrada va estar al gust de tothom i s’ho van passar d’allò més bé Lourdes Franquet Secretària de l’O.C.M. 2335

CREIENTS I NO CREIENTS: LA MATEIXA ÈTICA POLÍTICA

ot sovint apareixen a la premsa afirmacions de persones de relleu, que no semblen ben matisades i que provoquen diversitat de reaccions. Una primera explicació, que sempre hi ha algú que vol donar, i que generalment resulta precipitada i gratuïta, és que els periodistes no han reproduït prou bé les paraules o no les han titulat encertadament. Segons altres, ha pogut passar —i tal vegada ha estat així— que l’autor de les declaracions referides no ha sabut expressar exactament el seu pensament amb els mots adequats que, tanmateix, l’informador ha recollit en la seva literalitat, honestament. Alguns s’estimen més no dissimular que hi ha hagut algun error —de concepte, de llenguatge o d’oportunitat— en el qui ha declarat primer, sigui qui sigui. Això ha pogut passar a propòsit d’una informació sobre el comentari que una persona eminent fa sobre l’exercici d’una funció realitzada per un determinat polític: ha autoritzat un acte jurídic —d’acord amb la normativa vigent— sobre una matèria que — ho diem des d’aquí— no mereix una bona qualificació ni ética, ni estètica. Sembla que la persona a qui s’ha interrogat sobre aquest fet ha donat com a explicació que al protagonista d’aquell fet, no li és permès moralment

de fer-ho, perquè és catòlic. Escara que fos veritat, d’això no se n’hauria pas de deduir que en les matèries polítiques o administratives els creients tenen uns deures i uns drets distins dels altres que no ho són. Per bé que ara no toquem aquell cas concret, volem suposar que si la matèria de l’actuació d’aquell personatge és quelcom intrínsecament dolent o que va contra un dret legítim de tercers, també un altre que no fos fidel cristià tindria el mateix deure d’actuar èticament, per un imperatiu de consciència, per bonhomia o per honestedat humana, i un catòlic i un que no ho sigui haurien d’arribar a la mateixa conclusió. Sí que podríem dir que el que és catòlic hauria de sentir una motivació més ferma o més profunda que el faci ser conseqüent a l’hora de plantejar-se adequadament la decisió. I en el supòsit que el seu acte presenti, juntament amb els dolents, alguns aspectes que no siguin, i que meresquessin ser tinguts en compte, si el no cristià trobés motius, per raons serioses de justícia —per exemple evitar un dany a un tercer— per a poder actuar en aquell cas amb llibertat responsable, la mateixa llibertat la tindria, ni més ni menys, un polític o un funcionari que fos catòlic. Ferran Blasi, Pvre.

UNES PARAULES DE MN. ALIMBAU L’Esperança, fonament de l’alegria

aria Luisa Arquillos és carmelita descalça, amiga des de la infantesa de la família de Manuel Lozano Garrido, Lolo (mestre, periodista i escriptor que va romandre paral·lític durant 28 anys en una cadira de rodes, que constantment sentia dolor al cos, com si tingués clavades agulles als porus de la pell, i que en els darrers 10 anys va quedar cec i, no obstant això, era una persona alegre, sempre somreia; els qui el tractaven marxaven conhortats i contents de casa seva i és que el gran mèrit de Lolo era que va saber convertir el dolor en alegria, va escriure nou llibres, va fundar la revista Sinaí per a malalts, va col·laborar en diaris i revistes…). El testimoni de Maria Luisa, amiga de la infantesa de Lolo, durant el procés de beatificació, va ser: “L’esperança va mantenir Manuel sempre alegre. Era un home d’esperança. Mai no el vaig veure contrariat ni molest. Somreia sempre. Tenia un sentit de l’humor molt agut, fins i tot en les circumstàncies més difícils”. Un altre testimoni, José Soler, va dir en el procés de beatificació, referint-se a la gran esperança de Lolo: “L’esperança només la va posar en Crist i en les seves promeses. En ningú més ni res més. Per això la seva alegria constant. El seu riure i el seu bon humor” 2336

FESTIVITAT DEL COS I LA SANG DE CRIST (CORPUS) (Mc. 14, 12-16.22-26)

enyor Jesús:

Avui recordem l’esclat del teu amor en instituir l’Eucaristia a l’Últim Sopar… Sabies que te n’anaves i et vas voler quedar fet pa i vi per a tots nosaltres, com a expressió suprema d’amor a tots els homes, i com a penyora de salvació eterna. Això és tan gran!, tan immens!…, que gairebé no podem copsar-ho; però sí que sóm capaços d’entendre que “eucaristia” és Amor, que “comunió” és comú unió… Sí podem entendre que al dir Tu: “Feu això, que és el meu memorial”, ens estàs demanant que, com Tu, ens partim i ens vessem per als altres. Tu, Senyor, ets el pa partit i la sang vessada que ens ha donat vida… Tota la teva existència va ser això: partir-se i donar-se, fins a la culminació de l’entrega total per coherència de la teva mateixa vida. No podem rebre’t en l’Eucaristia i fer-te nostre aillant-nos dels altres. Aquest no és el

sentit ni el que el teu cor volia aquell primer Dijous Sant… Acostar-nos a rebre’t és dir sí a tot un programa de vida… És acceptar la teva paraula que ens interpel·la… És assumir el goig i la responsabilitat de compartir-te amb els altres… És obrir el cor i allargar la mà al que pateix per malaltia, atur, incomprensió, soledat… És ser la veu dels que en el nostre món no en tenen, perquè no els deixen parlar: els pobres, els oprimits, els indefensos…, que estan condemnats a callar i recollir “les molletes de pa”, que cauen de les nostres taules… És acostar-se a tanta i tanta gent, a qui podríem –amb una mica d’esforç– retornar el somriure, l’esperança i la il·lusió… Jesús-Eucaristia, fes que hi vegem!… Fes que nosaltres seguim sempre el desig de renovar el teu memorial –“pa partit i sang vessada” per amor–, i siguem també aquest pa que es parteix i la sang que es vessa al servei dels altres… Montserrat Llopart

La biblioteca de la Fundació incrementa els seu fons El Sr. Picas ens ha fet donació d’un petit fons bibliogràfic. Aquests llibres, dels què el Sr. Picas és l’autor, estan a la vostra disposició per a la seva lectura en les nostres oficines i els podeu agafar en préstec. Els títols són: “La flor de Nadal” – obra de teatre (4) “La família de Simó-Pere” – obra de teatre (2) “El Santcrist de la Coca” – llegenda (4) “L’avi Quim no va anar a Cuba”, havanera, i “És Montserrat”, sardana – partitures ”Vidal i Barraquer – una biografia inèdita – Les llàgrimes del cardenal” – biografia (1) “Història de la persecució religiosa a Catalunya (1936-1939)” – narrativa històrica (4) L’última revisió de “La flor de Nadal”, deu estampes nadalenques per a representar al presbiteri de l’església, també conegut com “Els pastorets de l’Ametlla”, Creu de Sant Jordi, el podeu trobar també a la Llibreria Balmes, c/ Duran i Bas, 11, de Barcelona, telf. 93 317 94 43. 2337

ELS ÀNGELS

scric aquest article amb l’ajut de les meves filles grans: Laia i Ònia. Elles m’han proposat que escrigui, que escrivim, quelcom sobre els àngels. M’ha semblat molt bona idea i els he fet una entrevista al respecte. Laia: Els àngels són de color blanc. Tenen les ales molt blanques i enlluernen més que el color plata. Ònia: Els àngels poden morir, ressusciten en el dia de Halloween, es tornen dolents i espanten la gent. L: Quan comencen a volar veuen Jesús. Veuen la porta del bé i del mal, i prefereixen anar per la porta del bé. O: És clar, perquè per la porta del mal surten escarabats i bestioles vàries. L: Els àngels, quan es casen, tenen fills humans i els envien a la terra, amb aquelles cigonyes que porten bebés dins d’una cistella, i els porten a les mares humanes. O: A vegades els àngels, a través d’una bola màgica, observen el comportament de les persones i si es comporten malament es fiquen dins del seu cap per convertir-la en una persona bona. L: Els àngels es poden convertir en humans amb una vareta màgica, feta de plomes d’ovella, que porta un mag d’allí dalt al cel. O: Els ocells són els missatgers dels àngels i actuen com de correu electrònic per als àngels. Quan un àngel vol fer un correu electrònic a un altre àngel, crida un d’aquests ocells que molt ràpidament porta el missatge a l’altre àngel. He decidit transcriure tal com ragen les paraules de les meves filles, únicament matitzant alguna paraula, però sense entrar

a corregir el contingut, ni voler influenciar en la seva expressió. Val a dir que en part m’ha sorprès el seu pensament sobre els àngels. Na Laia diu que són pensaments impurs. Jo crec que són fruit de les ganes d’ajudar en escriure aquest article i de les ganes de fer broma un dissabte a primera hora de la tarda. I per altra banda, no m’ha sorprès. És bo saber que les teves filles diferencien perfectament entre el bé i el mal, que coneixen què és el bé i què és el mal. El com després ho expliquin ja és anecdòtic. Ho expliquen a la seva manera i després l’hi afegeixen una mica d’imaginació, com els ocellets que fan de correu electrònic o les varetes màgiques amb plomes d’ovella. I és també bo saber que estan dotades d’aquesta imaginació i expressivitat. Per a mi, els àngels són aquelles persones que t’ajuden desinteressadament. Si venen del cel o són realment humanes, ja no ho sé. I, en el cas que siguin humanes, si porten o no l’esperit d’algú de dalt el cel, tampoc ho sé. En tot cas un àngel és capaç d’arrencarte un somriure, et fa sentir bé, et recolza. Un àngel t’ajuda a tirar endavant cada dia, en les coses senzilles i en les coses més difícils. Un àngel et pot aparèixer en qualsevol moment, per fer-te rectificar una conducta, per animar-te en un dia que ens sentim tristos o també per dir-te endavant, que ho fas molt bé, i donar-te forces en el dia a dia. Avui he entrevistat dos angelets i n’estic molt content de compartir-ho amb tots vosaltres. Afectuosament

Jordi Morillas President Obra Cultural Mariana

pel cami del cel Opuscle redactat pel P. Manuel Esqué i Montseny. Un resum de la doctrina cristiana i conté les principals oracions del poble fidel. Pot adquirir-se a la nostra oficina 2338

Calendari d’activitats de MAIG I JUNY de 2013 Ruta Mariana al Santuari de la Mare de Déu del Vilar, Blanes Dissabte, 11 de Maig, de 9h a 19h

− Sortida a les 9h del mati en autocar (cantonada c/ Sant Antoni Maria Claret amb c/ Nàpols ). − Visita al Jardí de Pinya de Rosa de Santa Cristina d’Aro. − Celebració eucarística al Santuari de la Mare de Déu del Vilar. − Dinar de germanor a la Masia Can Gibert, a San Genís de Palafolls. Preu per persona: 35€

Conferència “L’esport nacional de casa nostra és canviar el nom del carrer” (*) A càrrec d’en Josep Maria Vilarrúbia-Estrany, escriptor i col·laborador habitual de la revista de l’Obra Cultural Mariana – Fundació Pare Esqué. Nascut el 12 d’abril de 1957, ja de ben petit l’encuriosien les plaques de carrer. Li xocava que la placa llegida de marrec no tenia el mateix nom que per la seva àvia. Per aquest motiu, va decidir fer una col·lecció de guies de Barcelona i en te més de 600. Dimecres 5 de Juny 18.30h. Duració aproximada: 1 hora i mitja. Amb motiu de la publicació del seu últim llibre La rodalia del Centre Sant Pere Apòstol i els seus carrers i sota el lema L’esport nacional de casa nostra és canviar el nom del carrer, en Josep Maria Vilarrúbia ens oferirà un resum de la publicació, feta amb l’excusa del 120è aniversari de l’entitat i on narra l’historial dels carrers de Sant Pere i de Santa Caterina i on, entre d’altres, parla de les entitats Sant Pere de les Puel·les, L’Ajuda, Els Agonitzants i també del convent de Santa Caterina i del de Sant Francesc de Paula. Art i Religió (*) (programada prèviament pel proppassat Dijous 25 d’Abril i per problemes d’agenda no es va poder realitzar) A càrrec d’en Manuel Plana, il·lustrador, escriptor i tècnic de museus. Format, entre d’altres, a l’Escola Massana, actualment és Director de la revista “Mundo tradicional”, mundo-tradicional.blogspot.com.es, col·labora amb diverses revistes i editorials, amb diversos museus, com és el cas del Museu Nacional d’Art de Catalunya, MNAC, i també ha impartit conferències, cursos i seminaris sobre Tradicions Sagrades i Simbologia Tradicional en diverses universitats i centres culturals. Dimecres 12 de Juny a les 18.30h. Duració aproximada: 1 hora i mitja. De forma molt planera, aprendrem com la religió ha influenciat en el desenvolupament i en la tècnica artística al llarg dels últims segles i també com ha influenciat en l’evolució dels seus principals prototips iconogràfics, com són les Mares de Déu. Es parlarà de l’origen sagrat de l’art diferentciant-lo del profà i dels ismes moderns Romeria a Lourdes Cada any, l’Obra Cultural Mariana i la Fundació Pare Esqué organitza una romeria al Santuari de la Mare de Déu de Lourdes, a França. La propera romeria es durà a terme de Divendres 5 a Dilluns 8 de Juliol de 2013 i el període de inscripció ja està obert. Pot fer la seva reserva contactant amb la secretària de la Fundació, Sra. Lourdes Franquet, a les nostres oficines els Divendres de 11h a 13h i de 16h a 19h, o bé per email o telèfon 93 347 68 23 o al mòbil 679 530 391. Preu per persona: (viatge i hotel en pensió complerta): 270€ en habitació compartida i 320€ en habitació individual. (*) Tots els tallers/seminari són gratuïts. Ara bé, les places són limitades, com sabeu, perquè no tenim un gran aforament. Per reservar, si us plau, envieu un email a Fundacio.Pare.Esque@gmail.com o bé truqueu al telèfon 93 458 59 35. 2339

MIRACLE A LOURDES (II Continuació) Trascripció d’una xerrada de la Senyora Teresa Munné, de les Borges del Camp, curada a Lourdes miraculosament:

“

I en ser el dia de la marxa, em van pujar al tren dels malals en una camilla i vaig ananr cap a Lourdes sola, sense cap familiar. El meu marit em va acomiadar plorant, però amb una mena de plor com d’alegria. Jo només deia: Espereu-me Verge santa, que ja vinc… Que es faci la vostra voluntat! Les infermeres m’anaven curant durant el viatge i es van espantar veient que la febre pujava i la llaga feia una gran pudor. Inclús el Sr. Bisbe, que anava amb la peregrinació, em va veure, se’m va acostar i va sentir aquella mala olor terrible. Amb el traqueteig del tren la llaga encara supurava més. Arribada a Lourdes, en somnis, la Verge em digué: “Filla meva, el segon dia de ser a Lourdes seràs tan feliç…!” Jo no gosava dir res a ningú, perquè pensava: Ai, Senyor, si sóc tan poca cosa…! La germana Primitiva, del Seminari de Tarragona, que em cuidava, em va portar a l’altar de Santa Bernardeta i allí em va venir una son molt pesada i vaig veure la Verge, que és molt preciosa, que em deia, per tres vegades: “Ja ha arribat el dia, baixa a les piscines, que allí t’espero”. Jo tenia els ulls oberts, però estava inconscient. Les infermeres es van alarmar i deien: La Teresa es mor, ja no té pols!” Poc a poc vaig tornar en mi i jo deia que m’havia marejat, perquè no gosava dir que havia vist la Mare de Déu. Qui sóc jo pobra de mi?. Vaig dir a una de les infermeres: Porteu-me a les piscines. I em va respondre: Bé estàs tu per anar a les piscines! Que no veus que no pot ser? Fa un moment que et mories i ara

vols anar a les piscines i amb la pluja que cau? Mira demà ens toca a la nostra peregrinació. Demà ja hi aniràs”. Jo pensava: Si és avui que la Verge m’hi espera, com podré esperar a demà? Aleshores em vaig encomanar a la Mare de Déu tot dient-li: Ai Verge Santa, ja que voleu que vagi a les piscines, no em desempareu! Feu que pugui arribar d’una manera o altra!. I amb l’ajuda de dos brancadiers (portalliteres en francès) vaig poder anar als lavabos, caminant d’aquella manera desastrosa que feia pena. Ningú no es va adonar que faltava, perquè érem uns cinquanta malalts. I soleta com estava, vaig anar fins a les piscines i hi vaig arribar a les 4, sense ningú, només portava la Verge amb el Rosari que m’aguantava. Aleshores ja tancaven les piscines perquè més amunt ja feien la processó amb el Santíssim. Vaig trobar un senyor de Tarragona, brancadier, que em va dir: “On vas Teresa tota sola? Com t’has atrevit? Ja miraré d’ajudar-te. Ho preguntaré a aquell senyor francès”. I aquell senyor, inexplicablement, en dirli que hi havia una senyora que tenia necessitat de banyar-se, li va dir que passés. Les infermeres de les piscines ja s’havien vestit per anar-se’n. I amb la roba que portaven em van sucar a la piscina. Quan vaig veure que em posaven la túnica i m’ajudaven a ficar-me a l’aigua, què feliç que vaig ser! Jo només deia: Verge Maria, feu de mi el que vulgueu, sóc tota vostra, jo ho accepto tot, ho sofriré tot, només us demano que hi hagi fe a casa meva, perquè quan jo mori, què hi quedarà en aquella casa tan freda? Ni un rosari no s’hi resarà. Doneu-me fe a casa. (Seguirà) Xavier Garralda Alonso

2340

LA NOSTRA SIMPATIA PEL PAPA FRANCESC

ls catòlics que estimem l’Església hem rebut sempre amb amor i amb esperança el Papa que el Conclave de cardenals elegeix en el transcurs de la història. Extraordinàries personalitats de gran prestigi i santedat, dignes successors de Pere. De la meva infància recordo el Papa Pius XI (19221939) Mereix destacar el dolor que sofrí quan les nacions europees no evitaren la dolorosa guerra, el 1939, que esclafà la civilització. A la seva mort, el succeí el Papa Pius XII (1939-1958) Intel· lectualment, una eminència De gran profunditat doctrinal. Patí els horrors de la guerra mundial i les amenaces dels nazis arribats a la pròpia Roma, que el cerclaren en el Vaticà, acusat d’acollir en caritat a casa seva, la casa de tots, els jueus perseguits pel règim del nefast Hitler. El succeí el Papa Joan XXIII (1958-1963), El poble li deia el Papa bo, Senzill com un colom. Inoblidable. Obrí un Concili a Roma per analitzar la situació religiosa en el món i indicar els camins de havien de guiar l’Església per portar a Crist la humanitat atea i materialista del món modern ,.. Seguí el Papa Pau VI (1963-1978) Continuà la tasca de Joan XXIII i va cloure el Concili Vaticà II. El succeí Joan Pau I, malaltís. Morí als trenta-tres dies de ser elegit Papa. Era de nacionalitat italiana, com els Papes anteriors. Recordem l’extraordinari Joan Pau II (1978-2005). De nacionalitat polaca. Tenia les espatlles sagnants de la persecució a Polònia pels nazis i els comunistes. De gran activitat apostòlica Portà la veu de Crist a gran

part de la terra. Especialment estimat per la joventut.. Beatificà els primers màrtirs de la Fe en la persecució religiosa a Espanya del 1936-1939. El succeí el Papa Benet, XVI (2005-2013) Alemany. Continuà l’extraordinària obra de Joan Pau II. El beatificà. Un gran teòleg que el món intel· lectual escoltà en silenci i respecte. El 13 de març de 2013 el Sant Esperit ens ha fet l’ofrena del Papa Francesc. Fill d’Argentina, de pares italians emigrats. Un Papa humil i senzill, sota el model del pobrissó d’Assís. Als catòlics ens ha causat una alegria immensa en constatar la simpatia amb què la premsa i la televisió mundial han rebut el nomenament del Cardenal Bergoglio per Pontífex de l’Església catòlica sota el nom de Francesc. Tothom ha ressaltat les seves qualitats humanes i la voluntat d’una Església dirigida al poble senzill i humil, a semblança de l’amor i exemple Francesc d’Assís. Els catòlics plens d’esperances oferim al Papa Francesc la plena col·laboració al manament que Crist féu a l’apòstol Pere; Aneu i prediqueu l’Evangeli a totes les persones de la terra. Fem doncs, conèixer i estimar a tothom, als infants en primer lloc, les figures de Jesucrist i de la Verge Maria,. L’Església és una abundosa deu d’aigua clara que fa dos mil anys rep la puresa de les fonts divines de l’Evangeli. Les seves aigües plenes de vida banyen extensos camps on creixen les virtuts de pau, d’amor i de concòrdia al cor de l’home. Francesc A. Picas

IN MEMORIAM El passat dia 5 de maig morí a Barcelona el P. Miquel Bonjoch i Teixé que havia estat redactor de la nostra Revista. Que descansi en pau. 2341

Silencis letals

mb una veu primer un xic tímida i guanyant determinació i contundència a mesura que augmentava l’abast de les afirmacions, em vaig trobar rebatent que la política fos demagògia per acabar defensant que, de fet, constituïa una mala praxi que es donava en la política –i en altres àmbits–, però que no mereixia ser considerada sota el paraigua de dignitat que la política hauria de comportar. Em reforçava en aquesta actitud de fermesa una cosa que havia llegit atribuïda a Martin Luther King Jr., i que em va semblar plena de veritat: «La nostra vida comença a acabarse el dia que guardem silenci sobre les coses que realment importen». I aquest silenci considero que inclou la vaguetat sobre certs assumptes, com si fos indiferent considerar-los d’una manera o d’una altra, quan, en realitat, no dotar les coses de la importància que tenen –sense sobrevalorar-les ni menystenirles- és fer que perdin significació. Passar a considerar la demagògia com la forma habitual de la política, en lloc de considerar-la com allò que el diccionari recull, una «degeneració de la democràcia», forma part del procés de descrèdit que la política pateix respecte al ciutadà, amb tots els riscos que això comporta. D’aquí que una de les formes d’actuació com a resposta al desengrescador quadre que les nostres democràcies presenten, passa per saber dir què és cada cosa i per gosar negar el que la pràctica habitual sembla apuntar. I això, a risc de ser considerada una ingènua o, pitjor encara, una il·lusa. Algunes declaracions i comportaments de persones vinculades al món de la política són percebudes per la ciutadania mitjana –i amb tota la raó- com una veritable indecència. La temptació és llavors qualificar la política de manera congruent, i la injustícia, ficar tots els polítics al mateix sac, tot i saber que tota generalització fa pagar justos per pecadors. Però amb això estem esquinçant alguna cosa fonamental per a l’estabilitat de les nostres societats: el mínim de confiança imprescindible perquè l’engranatge de la vida compartida rodi amb una fluïdesa acceptable. La mentida, l’afalac interessat i la manipulació són atemptats contra la veritat que fonamenta 2342

la confiança. No es pot conviure –ni a la casa privada ni a la pública- si no és sobre aquest fonament de la confiança, sabent que el seny i el realisme reconeixen la necessitat de vigilar els qui puguin fer-ne un mal ús o fins un abús. Faríem bé d’implementar auditories no solament en l’aspecte econòmic –sense oblidar-les-, sinó també en l’ètic i programàtic de la política, fet que comportaria aplicar una «tolerància zero» amb certs comportaments. És clar que perquè sigui efectiu, hauria de comptar amb el consens de tots els implicats, perquè no quedi interferida per clientelismes de cap mena. I el qui no vulgui acceptar aquestes regles del joc hauria de ser penalitzat, per la justícia, si escau, i a més per la ciutadania a través del mitjans al seu abast. És difícil que això arribi a ser, sens dubte, si la nostra ciutadania i la societat que junts conformem no desenvolupen la civilitat necessària per a això. La civilitat implica el reconeixement d’aquells amb qui interrelacionem socialment: un reconeixement en termes de valor –apunta R. Dahrendorf- i d’aptitud per a allò polític, per a la participació activa en l’espai públic –hi afegeix F. Múgica. Allò públic és l’arena per als ciutadans, no tan sols per als polítics professionals. Per això hi ha una societat civil de fort component polític, en el més primigeni sentit de la paraula, que eludeix la identificació amb el partidisme i treballa en l’àmbit de la convivència social i la gestió del que és comú. Ser ciutadà –com ser pare- no és una cosa que només es produeix amb espontaneïtat: requereix educació. Per a detectar els silencis que comencen a matar la nostra vida democràtica cal una ciutadania educada. Exigir de la política allò que ha de ser i denunciar i repudiar quan deriva en una altra cosa, és tasca de polítics professionals i de ciutadans coresponsables. Si callem sobre això, alguna cosa de la nostra vida es comença a acabar. De l’Àmbit Maria Corral. Per Natàlia Plá i Vidal, Doctora en filosofia. Salamanca, abril 2013

Dos topònims hostafranquins equivocats

l topònim és el nom del lloc, una ciutat , una comarca i fins i tot el nom d’un carrer.

EL MES SINCER AGRAIMENT

A Hostafrancs hi ha dos carrers amb nom equivocat. El carrer de la Creu Coberta és a dir el Carrer gran d’aquest rodal fa referència al monument que existia a l’actual cruïlla entre l’avinguda Mistral i el Paral·lel. Fins el 1839 era la partió entre Santa Maria de Sants i Barcelona. En una altra ocasió vaig explicar les picabaralles entre Bisbat, Consell de Cent i Generalitat quan per primera vegada arribava a casa nostra una autoritat. Fins ben entrat el segle XX l’actual avinguda de Mistral era designada passeig de la Creu Coberta. Recordem, estimats lectors, que la urbanització de la plaça d’Espanya és un fet tardà. Per aquest motiu el nom de l’actual carrer de la Creu Coberta és mal ubicat “Orgullós” de ser descendent del País Valencià, eren moltes les “creus cobertes” que hi existien fins al daltabaix del 36. El carrer de 26 de gener de 1641 recorda la batalla de Montjuïc entre catalans i francesos, que en aquesta ocasió eren col·laboradors, i castellans, enèmics dels dos primers. Donat que la batalla fiu en territori de l’actual Poble Sec (1), jo proposaria pel carrer hostafranquí el nom de Carrer de 26 de gener de 1714 Si teniu paciència un dia comentarem aquesta data Josep M. Vilarrúbia-Estrany

(1) En ocasions els topònims agafen qualificatius ben contraris a la realitat històrica, el Poble Sec degut a la proximitat de moltes fonts de Montjuïc és humid no sec.

Angel Asín Barcelona Maria Sala Barcelona Mònica Casamor Barcelona Anna Ruggiero Barcelona Anahí Varela Barcelona Adolfo García Teià Lourdes Franquet Barcelona Sílvia Noguer Barcelona Joaquim Català Barcelona Judith Català Barcelona Carmen Ballesteros Ballesteros Teresa Salles Barcelona Glòria Males Barcelona Carmen Andreu Barcelona Conxita Peroy Barcelona Carmen Criado Barcelona Hermínia Justa Barcelona Hortènsia Duaigües Torrefarrera Francesc A. Picas La Jonquera Sedeta Gospel Singers Barcelona Escola Música Sant Josep Barcelona The Coaching Lab. Barcelona Català recursos humans Barcelona Forn Sabadell Barcelona Fotografia Suriol Barcelona Farmàcia Bardera Barcelona

Nota de la Direcció Durant els mesos de juliol i agost, la nostra oficina restarà tancada al públic els dilluns amb motiu de les vacances. Tampoc s’hi dirà la Missa de les 6 de la tarda. 2343

LA CONFESSIÓ DE PERE A CESÀREA Sortós Pare celestial, qui té la gràcia de conèixer-vos a Vós: i Aquell que heu enviat al món.

Feu que jo no pensi mai com els homes pensen de Vós: feume ben amatent a les vostres ensenyances.

Prou ho revelava el Senyor, però molts de bescoll dur: rebutjaven amb orgull la seva divina paraula.

I vosaltres qui dieu que és el Fill de l’home?: n’heu vist ja tantes meravelles, n’heu sentit tantes de paraules d’amor!.

Disposeu el meu cor a la rosada de la vostra gràcia: feu que el tingui sempre obert a la vostra divina inspiració.

I Pere, en nom de tots, amb gran satisfacció, i amb aquell fràndol que el caracteritzava, li fa a Jesús: Vós sou el Crist, el Fill de Déu vivent.

El Senyor ens revelava una guspira de la seva divinitat: i els homes lloscos de ment i endurits de cor, no acabaven d’acceptar la llum i la gràcia del Redemptor.

la divinitat.

Estàveu un dia, Senyor, en la soletat amb els vostres deixebles: i els féreu una pregunta que ells respongueren amb el cor a la mà.

L’enhorabona, Pere, perquè no ho saps pels homes: sinó perquè el Pare t’ha fet la gràcia de revelar-ho al teu cor.

Ho voleu sentir dels seus llavis: i els pregunteu qui diuen els homes que és el Fill de l’home.

“I Jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta Pedra ja bastiré la meva Església”; contra la qual no prevaldran les portes de l’infern ni les envestides dels teus enemics.

I tots restaren encisats, contemplant aquell rostre divinal: en què es traslluïa un reflexe de

I amb una veu trencada per la tremolor i el respecte us diran: uns que sou Elies, o Joan o un dels profetes.

Manuel Esqué i Montseny C.M.F

OBRA CULTURAL MARIANA Revista i portaveu de l’Associació. Publicació mensual de Pastoral Catòlica L’Associació Obra Cultural Mariana, obra de seglars, fou beneïda pel Papa Joan Pau II, en carta de juliol de 1990, amb el missatge ˝difongui amb reiterat afany els valors cristians en la societat d’avui˝ Entitat inscrita amb el Núm 11.593 de la Secció 1ª del Registre de Barcelona Generalitat de Catalunya. Departament de Justicia. Edita: Fundació P. Esqué

Dipòsit Legal: B-43.692.80

President de l’Obra Cultural Mariana: Sr. Jordi Morillas Baena

Director de la Revista: P. Anton Mª Sánchez Bosch, C.M.F.

Redactors col·laboradors:

Mn. Josep Mª Alimbau

Manuel Esqué i Esqué

Agustí Miarnau, C.M.F.

Alex Pastor

Ferran Blasi, Pvre.

Lourdes Franquet

Xavier Moix i Bressolí, C.M.F.

Francesc A. Picas

Mn. Antoni Mª Bausili.

Xavier Garralda Alonso

Manuel Esqué

Ramon Mª Soriano Camps

Núria Boldú

Montserrat Llopart

Joan Naboa

Josep Mª Vilarrúbia-Estrany

FUNDACIÓ PARE ESQUÉ - President del Patronat: Sr. Ramon Mª Soriano Camps Entitat inscrita al Registre de Fundacions de la Generalitat de Catalunya amb el n.º 797. N.I.F. G-60.572.211. Declarada com a Fundació benèfica del tipus cultural per Resolució del Conseller de Justicia el 10 de juny del 1994. Sant Antoni Mª Claret, 50-62 interior. 08025 BARCELONA. Tel. i Fax: 93 458 59 35. Bloc/Web: www.FundacioPareEsque.org e-mail: Fundacio.Pare.Esque@gmail.com Twitter: @fupaesque Revista electrònica: www.issuu.com/fupe Facebook: www.facebook.com/FundacioPareEsque

Per fer donatius compte corrent ˝La Caixa˝ 2100-0856-93-0200401214. C/. Nàpols, 342, 08025 Barcelona Els donatius seran correspostos amb un rebut de la Fundació, amb el qué es podrà deduir, segons la legalitat vigent, de les liquidacions del seu import en la quota del IRPF en la declaració de la Renda.

2344