MAIG definitiu:MARÇ 31/05/2010 12:47 a.m. Página 4
L A U T C A I R A N E C S E
MACEO PARKER Una obra mestra en directe és el que ens va oferir Maceo Parker el passat mes a Bilbao. Tot un espectacle altament recomanable a aquells que gaudeixen de la bona música
MARC ARENAS. Maceo Parker ha posat fi a la seua gira per l’Estat Espanyol. Vam tindre la gran oportunitat d’assistir a una de les seues poques actuacions que ha fet al nostre territori, concretament a la ciutat de Bilbao, Biscaia. A ritme de We love you, Maceo Parker i la seua banda van dirigir un concert d’una qualitat inusual en els nostes dies.
4
Per anar més enllà de la crònica i per qui no conega encara Maceo Parker, resumirem molt breument la seua figura. Parlem d’un saxofonista nord-americà de funk i jazz. La seua popularitat com a músic va començar amb les seues col·laboracions amb James Brown fent sonar el saxo. En aquesta mateixa formació, Parker i la resta de vents del padrí del soul eren coneguts com J.B.’s Horns. Amb una enorme personalitat, Maceo Parker deixa amb la boca oberta a qualsevol que escolte la seua fòrmula 2% jazz-98% funk, com ell la denomina. Parker sempre és una garantia en concert i aquesta vegada tampoc va deixar insatisfet
ningú. A més de l’espectacularitat de les diferents interpretacions de cada instrument, és impressionant observar com el saxofonista assumeix el paper de director i té controlat cada detall de les cançons; fins i tot acompanya les variacions d’intensitats de la música amb els moviments del seu cos. Tot i que el nom amb què es reconeix la banda és el del saxofonista, damunt l’escenari tots tenen el mateix reconeixement i cap instrument predomina sobre la resta. Sorprén la solidaritat i la igualtat de protagonisme entre els diferents artistes en un conjunt on és impossible dir qui no és un mestre. Tot i l’ample repertori amb què compta Parker, en els seus concerts sempre regala al públic versions d’artistes reconeguts de temps més anteriors com Sam Cooke o també del mestre Ray Charles, amb unes interpretacions lleugerament més modernes però conservant, i molt bé, l’essència original.