MAIG definitiu:MARÇ 31/05/2010 12:47 a.m. Página 14
S E L U A R A P E U Q S MÉ OMBRES ESVALOTADES. Una obra per reeditar VIOLETA ROS. L’any 1981 Raymond Carver va publicar a Nova York What we talk about when we talk about love. En aquest recull de contes, Carver, narrador emblema de la literatura nord-americana de finals del segle XX, ens posa els pèls de punta amb petits esquetxos, situacions d’índole diversa, unides temàticament per una idea vaga de l’amor. És el to desencantat i brutal, emprat per un narrador en ocasions una mica cruel, el que ens atrapa, i el que va convertir aquest llibre en un dels grans èxits editorials del moment, que encara avui en dia continua reeditant-se.
1987, la Universitat de València publicà Ombres Esvalotades, el primer i últim llibre de Juli Avinent. Es tracta, com en el cas de Carver, d’un recull de contes composat per petites escenes, petits quadres de la vida quotidiana que, sota la mirada d’un narrador escèptic i un tant maliciós, es transformen en escenes brutals i inesperades. Malauradament, no és gens fácil aconseguir un exemplar de l’obra. Hauríem d’aprofitar, ara que els viutanta i les muscleres tornen a estar de moda, per a reeditar aquesta obreta que, si no imprescindible, és absolutament deliciosa.
Pocs anys després d’aquest èxit, en
EL LLIT COM A PAISATGE. Mirades sobre un espai quotidià JOAN BENEYTO. Una exposició ben interessant, la que presentaren recentment a la Sala Parpalló de València sobre una idea de Maite Ibáñez que funciona amb un cicle cinematogràfic escollit amb Àurea Ortiz, que configura el que és el muntatge expositiu.
14
El Llit com a referència o paisatge personal que tant pot ser un bressol divertit com el que presenta Enrique Marty, com llit de roses? en les fotos d’Alberto García-Alix. Altres són més dramàtics, com el de Dario Villalba “llit de dolor”, o el de Cristina Lucas. Trobem peces molt importants, com el “Letto” de Gilberto Zorio, que és una de les obres importants del millor moment del “Povera”. Hi ha obres cedides pels artistes o conjuntament amb Galeries d’art o de
l’Ivam per crear aquesta mostra. Algunes, com la “Suite de 7 gravats” de Louise Bourgeois del Llibre Metamorfosis, formen part de la col·lecció de María Fluxà o la de Miguel Borrego (“Il sogno”), que anomenaríem un llit de mort, cedida per la Galería Paz y Comedias; també ho és la d’Eulàlia Valldosera cedida per l’artista i la Galeria Visor i, a més, les d’obres de Mateo Maté, Montserrat Soto (“paissatge secret”) o del mateix Antoni Tàpies (“Llençol”). El muntatge expositiu manté els espais que formen l’equip estable d’una casa, ajuda a reflexionar i participar en l’acollida d’aquestes experiències i en la creació d’aquestes icones tan suggeridores vitalment per a tots.