Cinema 2021/2022. Apunts. Sessió 6

Page 1

BIBLIOTECA CAN PEDRALS

MARÇ 2022

Club de lectura CINEMA Orlando (1992), Sally Potter Esteve Plantada Periodista i escriptor

4 de març 2022 Cinema Edison

La pel·lícula Orlando (1992) de Sally Potter Aquesta pel·lícula marca l'inici de la comèdia romàntica britànica que després va evolucionar cap a Cuatro bodas y un funeral (Mike Newell, 1994), Notting Hill (Roger Michell, 1999) o Love Actually (Richard Curtis, 2003). Orlando va estar nominada a dos Óscars: millor vestuari i millor direcció artística. També va optar en la categoria de maquillate als BAFTA i als premis European Film com a millor primera pel·lícula. El film es basa de forma genèrica en l'Orlando (1928) de Virginia Woolf i barreja temes molt diversos: identitat, gènere, bogeria, feminisme, etc. Woolf va formar part del moviment literari que entre 1900 i 1940 va recollir l'ebullició de les avantvanguardes i va posar fre a la literatura victoriana. Charles Dickens o Wilkie Collins són els màxims exponents d'aquesta literatura folletinesca que eliminava la versemblança amb la suspensió de la realitat. Virginia Woolf va aportar grans innovacions tant a nivell tècnic com estilístic; el monòleg interior va ser una de les principals.


Resum de la sessió "Una dona ha de tenir diners i una cambra pròpia si vol escriure ficció." (Virginia Woolf) La gran autora britànica va néixer en una família liberal, atribulada i culta. El pare era crític literari i alpinista i la mare provenia d'una important família d'editors. Quan Virginia tenia tretze anys va morir la seva mare, després el pare i, poc temps després, un dels germans. Amb divuit anys se'n va anar a viure al barri de Bloomsbury on va crear una petita editorial que publicaria The waste land (1922) del poeta T.S. Eliot. L'any 1925 coneix a Vita Sackville-West que serà la seva musa per a Orlando. Alguns dels llibres més coneguts de l'autora són Mrs Dalloway (1925) que descriu dotze hores de vida de la Clarissa Dalloway, Una cambra pròpia (1929) o Las olas (1931). Esteve Plantada comença la sessió amb l'escena inicial de la pel·lícula Las horas que descriu el suïcidi de Virginia Woolf. El dinamitzador comenta que l'època en la qual es va filmar Orlando, principis del noranta, li recorden a la movida madrileña dels anys setanta i vuitanta. En aquella època es movien per Londres la directora, Sally Potter, i l'actriu principal, Tilda Swinton. El personatge de la reina està interpretat per un home, Quentin Crisp, i el cantaire és Jimmy Sommerville, un reconegut cantant. Tots dos en la vida real són famosos per la defensa dels drets LGTBI. Malgrat tot no és un film sobre el moviment LGTBI. El personatge d'Orlando sovint s'adreça directament a la càmera; en aquest cas, la pantalla funciona com un mirall. Al minut 22 té lloc un moment important perquè Orlando s'enamora de la noia russa. A mesura que avança la trama, a Orlando li sorgeixen dubtes sobre si hi ha hagut infidelitat. Segons Plantada, la pel·lícula va generar molta polèmica perquè l'actriu Tilda Swinton va fer d'home; no obstant això, a pantalla veiem una escena sobre una obra de teatre amb una parella d'amants que és interpretada per dos homes. Aquesta escena exemplifica l'època en què les dones no podien pujar a l'escenari i els seus papers els feien els homes. Al minut 55 té lloc el canvi de sexe que és una transformació rellevant. El cor li va més de pressa, hi ha una lluminositat diferent i quan es treu la perruca, li surt la cabellera, canvia la música de fons. Tota l'atmosfera és diferent. Més endavant, a Orlando li proposen matrimoni, però ella el rebutja. Torna a haver-hi un altre canvi de sexe, aquesta vegada en el laberint. Un segon punt d'inflexió en la història és el moment del bombardeig perquè veiem que el seu personatge està embarassada. Finalment, hi haurà un final feliç gràcies a la família que Orlanda ha creat (Orlando i la seva filla). La veu del final recorda la de l'inici alhora que de fons veiem el seu retrat.

Recursos Orlando (1928), de Virginia Woolf El llibre de Woolf es basa en la turbulenta història familiar de Vita Sackville-West que vindria a ser una història de la literatura anglesa en forma de sàtira. El llibre descriu les aventures d'un/a poeta que va canviant de sexe al llarg dels segles, entre el regnat d'Elizabeth I i principis del s. XX, a la vegada que va coincidint amb les figures conegudes de la història i la literatura angleses.

Biblioteques de Granollers


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.