BIBLIOTECA CAN PEDRALS
MAIG 2022
Club de lectura CINEMA Jaws (1975), Steven Spielberg Esteve Plantada Periodista i escriptor
6 de maig 2022 Cinema Edison
La pel·lícula Jaws (1975) de Steven Spielberg Aquesta pel·lícula va revolucionar el cinema. Als anys setanta hi havia una colla d'amics: Spielberg, Scorsese, Lucas i Coppola que van canviar la història del cinema. L'any 1972, Coppola va estrenar El Padrino dirigida a un públic selecte, mentre que Spielberg estrenava Jaws (1975) una obra mestra en l'àmbit artístic que seria un fenomen de masses i va suposar un canvi de paradigma perquè modifica la manera com el cinema arriba al públic. Va generar una nova cultura de cinema massificat, el blockbuster. Amb quants diners es fa un film i en què s'inverteixen? Ell va decidir invertir en promoció (el tràiler es passava per la televisió fins a vuit cops al dia fet que va crear una gran expectativa). Els blockbusters també van canviar les dates d'estrena preferents que van passar de Nadal al mes de juny/juliol. Tradicionalment, les pel·lícules s'estrenaven a grans ciutats com Nova York i Los Angeles i a poques sales per evitar l'efecte de butaques buides, però Spielberg va decidir estrenar simultàniament a tot arreu.
Resum de la sessió Spielberg tenia 27 anys i Jaws era la seva tercera pel·lícula i ée considerada una monster movie. Segons l'Esteve Plantada aquest és un cinema amb vocació comercial però amb un rerefons artístic bestial. Al director d'Ohio li va passar com a Hitchcock, el reconeixement li va arribar tard. Va aconseguir crear una obra mestra artísticament parlant, basada en un llibre homònim dolentíssim, gràcies a algunes casualitats i errors que es van produir durant la filmació. Jaws va tenir molts problemes amb el rodatge en el mar perquè les màquines que simulaven els taurons s'espatllaven amb l'aigua salada i Spielberg va haver de conformar-se amb un únic tauró que no va tenir fins a gairebé el final del rodatge. Això va provocar que hagués de treballar més amb el suspens i l'absència del tauró, el dir i mostrar, que amb els efectes especials com tenia previst. D'aquesta manera, va apostar per crear un clima de tensió i va transformar un error en una virtut. El director va fitxar un coguionista que venia de la comèdia i que va afegir un vessant més humà a la trama: la relació entre les famílies del poble o el triangle format pels tres protagonistes al vaixell que seria la segona part de la pel·lícula. Quan pugen al vaixell no són un equip, però veiem la seva progressió: primer s'ensenyen les ferides, es toquen i, finalment, acaben amb les cames entortolligades. Hi ha dues seccions ben diferenciades, la primera, de terror amb més càrrega de misteri i intriga que passa a l'illa i, una segona part, més d'aventures, que té lloc al vaixell a alta mar. La pel·lícula combina plans de gran angular amb plans molt detall per oferir la sensació de moviment i realisme, com un documental. La planificació de les escenes és meticulosa, com un trencaclosques, va rebre un merescut Oscar al millor muntatge. Veiem l'escena de la platja quan a cada persona que passa per davant del personatge de Roy Scheider, la càmera li acosta una mica més el pla. A Jaws també trobem uns quants pla seqüència, escenes sense talls rodades amb una càmera, perquè era una forma d'economitzar. Segons Plantada, la simbologia de les imatges també és molt important. Sempre que apareix el color vermell a pantalla, el tauró està a punt d'atacar i segons la quantitat de cel present a pantalla canvia la imminència de la sensació de perill. La pel·lícula és un excel·lent exemple del dir i mostrar (sabem que han descobert el cadàver a la platja a través d'una conversa a la cuina amb el nen - la sang - el telèfon). També explica el fenomen de l'arma de Txékhov, si als cinc primers minuts hi ha una arma a la paret és que algú la farà servir. I Spielberg va traient repetidament aquest element.
Recursos El Cine fantástico de Spielberg: padres ausentes, niños perdidos de Federico Alba Aquest títol explora els temes conductors de l'obra del director d'Ohio, concretament, de les seves pel·lícules fantàstiques. Segons l'autor, Spielberg demostra “un toc inimitable” en el gènere fantàstic i aconsegueix desenvolupar el seu estil visual més característic. Així, temes com la cerca, la persecució com a desencadenant de la narració o la introducció de personatges quotidians en situacions extraordinàries formen part de l'ideari del director.
Biblioteques de Granollers