BIBLIOTECA CAN PEDRALS
MARÇ 2020
Club de lectura i CINEMA Apunts. Sessió 3
No ficció El gènere de no ficció és un dels àmbits que genera, en l'actualitat, films més interessants. On és la realitat i on la mentida? Què és un documental i què no? On comença la ficció i acaba la veritat? El dinamitzador del Club, Esteve Plantada, comença la sessió preguntant als assistents què és la noficció. Un dels assistents respon que la no-ficció és part de la realitat. Podem veure ficció i allò pot semblar real però no és la realitat. Aquí està la diferència entre veritat i realitat perquè un documental no deixa de ser cinema. El primer enregistrament de no-ficció va ser l'any 1895 quan els germans Lumière van filmar La Sortie de l'usine Lumière à Lyon (La sortida dels obrers de la fàbrica Lumière a Lió); va ser la primera pel·lícula que es va filmar i la gent va pagar una entrada per veure-la. Una altra característica que defineix el cinema de no-ficció és que mostra allò
que està passant com fan aquestes primeres filmacions; el mateix 1895, Louis Lumière va dirigir el film de L'Arrivée d'un train en gare de La Ciotat (L'arribada d'un tren a l'estació de La Ciutat).
Com a anècdota el dinamitzador explica que hi ha constància del primer travelling l'any 1896, quan un alumne dels Lumière, va filmar la ciutat de Venècia passejant en una góndola. El cinema és una finestra a la realitat. On comença la realitat i on ho fa la mentida? Perquè molts documentals, suposadament reals, inclouen fets no verídics. En canvi pel·lícules de ficció estan basades en un cas real com The
BIBLIOTECA CAN PEDRALS
irishman (L'irlandés) de Martin Scorsese, la diferència està en l’objecte, els actors són professionals malgrat interpretar a personatges reals. Habitualment, a la no-ficció els personatges s’interpreten a ells mateixos, alguns fins i tot conserven el nom, mentre que a la ficció són actors professionals. També s'ha de considerar on està la línia entre els fets i la visió de l'autor, ja que el realitzador és qui decideix quines parts de la realitat veurem. Això ens demostra que la no-ficció també pot ser molt interessant pels creadors. Es visiona un fragment de Nanook of the north de Robert Flaherty (Nanuk, l'esquimal, 1922). Aquest documental comença amb una introducció per documentar la vida dels inuits. Fou un èxit a l’època tot i que també molt polèmica perquè moltes escenes van
ser falsejades o planificades amb antelació.
MARÇ 2020
Aquest fet torna a conduir-nos a allò que és veritat o és realitat; tot i que segons l'Esteve Plantada pot ser real malgrat ser alhora una mentida.
El penúltim fragment que veiem és de La plaga (2013) de Neus Ballús. La història gira al voltant de dos personatges que s’interpreten a ells mateixos a la zona de Gallecs (Mollet del Vallès). La plaga va ser real, així com la tempesta que va emportar-se la plaga que estava fent malbé els cultius i ho netejaria tot fins al punt que la natura torna a rebrotar. Estem davant una aparença de realitat, una situació completament escenificada/filmada per semblar real. La directora, Neus Ballús, ordena els elements com vol a fi d'aconseguir aquest objectiu. En el vídeo del making
BIBLIOTECA CAN PEDRALS
of veiem l'escena de la Maria i la tempesta on tot està prèviament estudiat. La darrera escena pertany a la pel·lícula de Grizzly man (2005) del director Werner Herzog. Aquest realitzador és força conegut en la ficció per crear uns personatges molt sobrepassats com ho és el protagonista de la història que tractem en Timothy Tredwell.
Aquest personatge va existir realment, va ser un actor fracassat i addicte al qual li agradaven molt els animals i va focalitzar la seva energia en aquesta línia. Va començar a treballar amb animals amb tretze anys i quan va redreçar la seva vida va decidir que volia conviure amb els ossos, arribar a ser un membre més de la família.
MARÇ 2020
Marxava durant un o dos mesos a un parc natural d'Alaska on muntava un campament a prop dels ossos i allà enregistrava tot el seu dia a dia mentre durava la seva estada allà. Finalment, ell i la seva parella varen morir durant l'atac d'un ós al campament. Herzog va agafar les cent hores de material documental i va muntar-ho tot. En una estratègia molt astuta no deixa escoltar a l'espectador l'àudio de la mort de Timothy i la seva parella, només ens l'explica i així evita el contacte directe. A la pel·lícula veiem com ell l'escolta però nosaltres no el sentim. El recurs de no fer-nos escoltar l'àudio és un gatillazo per nosaltres. Alguns exemples de la complicada relació entre realitat, ficció i no-ficció podrien ser Momentary, pel·lícula ficcionada i treballada com un documental, o Lightning Over Water (Relámpago sobre el agua, 1980) de Win Wenders sobre els darrers dies del conegut director Nicholas Ray. Aquesta sessió ens fa plantejar la nostra mirada com a espectadors sobre allò que veiem a la pantalla i la versemblança de realitat que ens ofereix allò que passa.