BIBLIOTECA CAN PEDRALS
DESEMBRE 2021
Club de lectura CINEMA Cléo de 5 à 7 (1962), Agnès Varda Esteve Plantada Periodista i escriptor
3 de desembre 2021 Cinema Edison
La pel·lícula Cléo de 5 à 7 (1962) d'Agnès Varda és una pel·lícula que ens parla del procés de transformació personal que inicia Cléo, una jove i bonica cantant, durant les hores que camina per París pendent d'uns resultats mèdics. Aquest va ser el segon llargmetratge de la directora; prèviament, només havia filmat La Pointe Courte (1955). No obstant això, Varda tenia experiència en l'àmbit de la fotografia i el muntatge. Són molt coneguts els seus documentals, entre els quals destaquen Los espigadores y la espigadora (Les glaneurs et la glaneuse, 2000) i Visages, villages (2017). Esteve Plantada afirma que estem davant una pel·lícula fundacional de la nouvelle vague i destaca la importància d'aquest moviment en la història del cinema. La nouvelle vague va sorgir entre una generació de joves cineastes francesos que volien trencar amb la tradició, les rígides estructures de l'època i la industrialització del cinema; a canvi proposaven una defensa de la llibertat creativa, expressiva i tècnica. La Cinémathèque Française i la revista Cahiers du cinema van ser els pilars al voltant dels quals es van aglutinar aquests directors molt joves però, alhora, extremadament formats en l'àmbit cinematogràfic.
Resum de la sessió Esteve Plantada comenta que la nouvelle vague dona molta importància al poder de la mirada -el punt de vista de la càmera- i que malgrat reivindicar un cinema realista també volen que sigui un cinema amb un fort component visual perquè destaquen el poder creador del muntatge. És a dir, un cinema que mantingui la marca del creador / director com a mitjà per a l'autoexplicació. El dinamitzador s'adreça als assistents i pregunta si hi ha feminisme a la pel·lícula? La resposta és afirmativa, és un film fundacional del feminisme. Varda va ser l'única dona de la nouvelle vague. L'escena inicial de Cléo amb l'endevina es rebel·len moltes coses; la primera, la dualitat, que està molt present a la pel·lícula a través de la duplicació d'elements o amb l'efecte dels miralls i el seu reflex. La segona, el procés de transformació de la protagonista, l'endevina li diu que patirà un canvi molt gran, li insinua fins i tot la mort. En una altra escena, Cléo passeja pel carrer i és el centre de les mirades. Plantada diu que és una pel·lícula dominada per les mirades, veiem a la protagonista com un objecte d'admiració (presència de les cariàtides que a la mitologia grega eren esclaves molt belles). A la segona part de la pel·lícula, però es produeix un canvi d'actitud; ja no la veurem dominada per la mirada dels homes sobre ella sinó que Cléo passa a ser l'observadora. El punt d'inflexió és l'escena a casa seva quan l'espectador descobreix que el seu nom real és Florence i no pas Cléo, diminutiu de Cleopatra. Cansada de tots, el seu amant i els companys músics, es canvia de roba i surt de casa seva. Ja no es veu guapa. Surt a passejar per París i comença un procés d'exploració interna, ara recorrem la ciutat a través dels seus ulls. Veiem el seu reflex en miralls trencats o en moments que ella ja no és el focus de les mirades. Hi ha una ruptura de Cléo amb la vanitat i la cosificació de la dona, el procés de canvi interior està en marxa. Quan coneix Antoine, li confessa el seu nom autèntic. Al darrer pla, quan el metge li dona la bona notícia, ella i Antoine es mirem mútuament.
Recursos La Pointe Courte (1955), d'Agnès Varda Pel·lícula disponible a eBiblio Catalunya Debut d'Agnès Varda al cinema qui, amb només vint-i-sis anys i gairebé sense pressupost, va rodar una pel·lícula on es perceben les seves inquietuds, com la interconnexió entre el documental i la ficció o l'amor fugaç. Aquest títol està dividit en dos episodis; el primer són seqüències de la vida quotidiana del poble de pescador que dona nom a la pel·lícula. El segon episodi mostra la relació d'una parella, ell és del poble i ella ve de París.
Cléo de 5 à 7 (1962), d'Agnès Varda Pel·lícula disponible a eBiblio Catalunya Títol imprescindible de la filmografia d'Agnès Varda i que va suposar la seva consagració definitiva perquè que la pel·lícula va ser seleccionada per a la competició oficial del Festival de Cannes i a la Mostra de Venècia. Va guanyar el premi Méliès (1962) i el FIPRESCI de 1963.
Biblioteques de Granollers