SETEMBRE 2015
Negraycriminalix ...................................................................................................................................................... 3 'Botellon' al Somorrostro ...................................................................................................................................... 5 El cliente infiel asesinó a la Negra y Criminal .................................................................................................. 7 Un àngel vivia a la Barceloneta......................................................................................................................... 10 La Barceloneta 'cañonea' Airbnb ..................................................................................................................... 11 La Barceloneta exigeix resultats en el control dels pisos turístics ......................................................... 13 El 'tunejat' de bicis a BCN arriba a la tele ...................................................................................................... 16 Barcelona, el preu d’una marca turística....................................................................................................... 18 Barcelona: la invasió dels ‘segways’................................................................................................................ 23 La negra va de dol ................................................................................................................................................. 26 El proyecto de la Marina Vela del Puerto se inaugurará en marzo de 2017....................................... 29 El port Marina Vela vol donar feina a veïns de la Barceloneta ............................................................... 31 "Aún nos queda mucho para parecernos a Amsterdam" ......................................................................... 33 La Barceloneta carrega contra l'Ajuntament................................................................................................ 35 Un hospital a pie de playa .................................................................................................................................. 36 “Barcelona hauria de treballar perquè es mantinguin les seves tradicions” ...................................... 38 El canó de Sant Miquel........................................................................................................................................ 41 Paco Camarasa: “Ni un comisario ni un librero se jubilan. Nunca” ....................................................... 43 Petició de mà i boda en tanga a la Barceloneta .......................................................................................... 45 Colau obre un expedient a 46 pisos turístics més de la Barceloneta .................................................... 47 En el sobre del Port Vell que Gala Pin rechazó había 307 euros ............................................................ 48 El Barceloneta torna a regnar en la supercopa............................................................................................ 50 El canó que dispara caramels visita les escoles de la Barceloneta ........................................................ 52
2
Setembre 2015
EL PAIS - 01/09/2015 - http://cultura.elpais.com/cultura/2015/09/01/actualidad/1441130611_660152.html
Negraycriminalix El cliente infiel asesinó a la librería Negra y Criminal PER: CARLOS ZANÓN Estamos en el año 45 después de Carvalho. Barcelona está ocupada por grandes superficies, marcas blancas y consumidores. ¿Toda? ¡No! Una librería en la Barceloneta, calle de la Sal, 5 ocupada por dos irreductibles libreros y un buen puñado de lectores todavía plantan cara. Los libreros se llaman Montse Clavé y Paco Camarasa y su, nuestra, librería es Negra y Criminal. Nos dicen que se rinden, que no pueden más y todo es más triste en mi ciudad. No es tu mundo viejo el que se apaga sino un concepto humano de ser ciudadano en una metrópoli. Muchos somos lectores, gente corriente que buscaba allí un agujero, un lugar de encuentro con los libros, con quienes los leen y quienes los escriben. Y nos gustaba llegar a esa librería y que te trataran como alguien inteligente que busca y encuentra libros que no sabía ni que existieran, historias que necesitabas o simple curiosidad literaria. Montse y Paco te escuchaban, te animaban, te disuadían, te trataban como uno de los suyos. Nunca te vendían un saldo, siempre te presentaban a alguien, hablabas con autores, lectores, editores, turistas y todo a la misma altura y tono. En Negra y Criminal no había tarimas ni micrófonos. Puro espíritu ácrata. Sangre roja. Nervio solidario. Eran el mito del librero que leías en viejos libros. Negra y Criminal era, es mi casa y ellos mis amigos, mi familia y de aquí a un mes nos quedamos sin casa. Dicen que no pueden más, que no pueden soportar las pérdidas y cuando escuchas eso de gente tan generosa, es desolador girarte buscando justicia y no encontrarla.
Causas. La más agridulce es que ellos y su, nuestra, librería han contribuido a que el resto de librerías y grandes superficies tengan su sección de novela negra. A la popularización del género, los clubes de lectura, el intercambio de ideas, escritores de todo el mundo. Cuando ellos abrieron en el año 33 después de Carvalho, para los aficionados de ese género, la ciudad era un erial. Pero claro, si lo puedes tener fácil en una gran superficie o en Amazon para qué apoyar al comercio de barrio. Aunque puestos a hacer reglas de tres, pudiendo pagar tu trabajo por la mitad en Sildavia ¿para qué te van a contratar a ti? Pura lógica de mercado. Hay más
3
Setembre 2015
causas. Todos los críticos, blogueros, periodistas, autores que se sacan por la patilla los libros: los que necesitan y todos los demás. Eso sí, ahora todos con el pañuelo, indignados.
Esa librería es un lugar de cariño y alegría para muchos, un sitio sagrado y vecinal, de comunidad. No quiero que se rindan. Quiero seguir mirando desde allí a los matones, sacarles la lengua, y de tanto en tanto soltar a un Obelix en forma de libro y darles una buena tunda.
4
Setembre 2015
EL PERIÓDICO - 01/09/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/botellon-somorrostro-4461716
'Botellon' al Somorrostro -
Centenars de joves segueixen ocupant cada nit la platja que 50 anys enrere era el barri de barraques
-
Una legió de llauners s'encarreguen sense control de proporcionar beguda i menjar
PER: RAMON COMORERA Oferta il·legal Un dels molts llauners que recorren el passeig Marítim de la Barceloneta a la zona de la platja del Somorrostro. FOTO: FERRAN NADEU
L'encant de les nits estivals a la vora del Mare Nostrum és irresistible. És clar que fa molts segles que ho és. A 26 graus a les tres de la matinada, la vida forçosament és bella sobre una sorra, o fins i tot en zones de gespa, que a més està cuidada i ben il·luminada. Si a més l'horitzó terrestre el formen una cadena de locals nocturns de moda que llancen generosament les seves músiques al vent, el còctel pot ser perfecte. És la platja del Somorrostro, la mateixa que fa mig segle ocupava paradoxalment un terrible, encara que solidari per sobreviure, barri de barraques en ple franquisme. Allà s'hi concentren ara cada matinada centenars de joves de la mateixa manera que passa en altres punts del litoral barceloní, com ja ha explicat aquest diari en la seva crònica del llarg estiu del 15. Però en aquesta mitja lluna, filla de la recuperació olímpica i ciutadana de la costa i del mar mateix, el fenomen té una especial intensitat. I també la seva cara fosca.
5
Setembre 2015
L'ambient es va caldejant, com va passar ahir, passada la mitjanit i en paral·lel a l'hora de penetrar en el grapat de grans discoteques que gairebé en fila tenen les entrades, tot i que no les sales, que se situen en el nivell inferior, en grans cubicles a l'ombra del gratacel de l'Hotel Arts. La zona zero són els 400 metres de passeig Marítim que van del carrer de Ramon Trias Fargas fins al del Gas, al costat del parc de la Barceloneta, passant pel de Trelawny. Dues multituds, una a dalt, a la balconada que forma el passeig i que inclou les cues a les discos, i una altra a baix, a la sorra, es concentren diàriament solcades per una autèntica legió de llauners que increpen sense parar el potencial client.
Organització L'avituallament no només és líquid i alcohòlic sinó també proteic. N'hi ha que branden caixes plenes d'entrepans elaborats qui sap on i, per descomptat, qui sap com i amb què. Tampoc hi falten els que reparteixen, sempre amb preus que intenten ser tan rodons com les monedes de curs legal per abreujar les transaccions, flors i fins i tot aquells objectes tan freqüents entre voladors i luminescents. Una ràpida ullada permet veure l'organització i jerarquia dels que porten les bosses de mercaderia i caminen pel terreny i els que gestionen aquest tripijoc a distància. Una prolongada presència al lloc dels fets permet comprovar, com ahir mateix, que cap rastre d'autoritat ciutadana pertorba aquest negoci irregular. L'únic vestigi municipal és una patrulla de la Guàrdia Urbana que en un vehicle especial per circular a prop del mar recorre la platja per facilitar el moviment de les màquines que durant una estona remouen la sorra. Quan aquesta tasca s'acaba, el petit tot terreny es perd a la llunyania i els grups de joves i els que són els seus proveïdors es tornen a escampar fins a les mateixes onades.
En l'únic accés motoritzat a aquests dos ambients del gran espai lúdic es produeix una allau constant de taxis. Són tantíssims que arriben a bloquejar la cruïlla de Trias Fargas i el passeig Marítim. Tampoc aquí en les primeres dues hores d'aquestes matinades a cel obert, les més àlgides, hi ha presència municipal. Els embussos enerven més d'un conductor, tant de taxi com dels pocs turismes que, merament per lluir-se, entren en aquesta ratera. Les accelerades aleshores són freqüents i no causen cap atropellament gairebé podríem dir que de miracle. La nit bull.
6
Setembre 2015
EL PAIS - 01/09/2015 - http://cultura.elpais.com/cultura/2015/09/01/actualidad/1441117908_895664.html
El cliente infiel asesinó a la Negra y Criminal -
La caída de ventas provoca el cierre de la popular librería barcelonesa especializada en género policiaco Dos librerías cierran cada día en España
PER: JACINTO ANTÓN Paco Camarasa, propietario de la libreria Negra y Criminal en la Barceloneta. / CONSUELO BAUTISTA
No hay misterio en la muerte de la Negra y Criminal. Paco Camarasa señala con claridad de Poirot al asesino de su librería: el cliente infiel. La falta de ventas es lo que provoca que el popular establecimiento barcelonés de referencia del género policiaco tenga que echar el cierre. No será un largo adiós. La librería, a la que le faltan cuatro meses para cumplir 13 años, cerrará definitivamente el sábado 3 de octubre tras un periodo dedicado a liquidar existencias.
Camarasa y su socia Montse Clavé han explicado este mediodía la decisión en un acto de acentos fúnebres en la misma Negra y Criminal, entre títulos que parecían aludir a la situación (Un beso antes de morir, Tiempo de matar, Puerta a la muerte, Adiós muñeca). No ha habido mejillones, una de las señas de identidad de las presentaciones de la librería, pero sí café y vino, y mucha tristeza. De manera harto ominosa, justo antes de empezar la ceremonia, unos calzoncillos se han desprendido del tendedero de una vivienda en el piso superior de la librería y
7
Setembre 2015
han ido a caer en su mismísima puerta. Los sorteamos respetuosamente para entrar, no fueran a ser de Sam Spade o Philip Marlowe.
Camarasa ha apuntado la paradoja de que la Negra y Criminal cierre precisamente en pleno auge de la novela policiaca, un auge al que ellos han contribuido no poco. “La novela negra cada vez vende más y nosotros menos”, ha deplorado con un deje de amargura y decepción. “Somos referentes, todo el mundo habla de nosotros, la gente nos quiere, se deja aconsejar, pero no nos compran libros”.
El librero ha enmarcado la caída de ventas en la crisis actual del sector pero sobre todo la ha achacado a la falta de curiosidad de los lectores que compran solo el título de moda –citó La chica del tren- y a la escasa fidelidad de sus clientes, que adquieren los libros donde les viene más a mano olvidando la existencia de la pequeña pero sabia y amiga librería de la Barceloneta. Al recordársele que Rajoy ha revelado que lee novela negra en verano, Camarasa ha bromeado: “Pero no cerramos por eso”.
Camarasa ha recordado que una librería como la Negra y Criminal se basa en tres patas: el fondo bien surtido, el librero que conoce su material y su oficio, y el cliente, que “si es buen lector hace a la librería mejor”. Pues bien, ha sentenciado, recalcando el cañón humeante del arma homicida (librericida): “Nos hemos quedado sin clientes”. Y ha continuado: “No hemos sabido luchar contra la rutina, la comodidad y la falta de curiosidad de los lectores”. Ha recordado que un establecimiento como el suyo “obliga a echarle muchas horas, por ejemplo para confeccionar las fichas, de las que tenemos 18.500, y para leer lo que recomendarás a otros que lean”.
“Hemos puesto pasión e ilusión”, ha proseguido “y hemos conseguido estar en boca de todo el mundo, así que la gente pensaba que nos iba bien, que nos iba de cine, y sí, nos iba de cine, pero de cine de terror. Una librería de culto de la que todos hablan pero en la que nadie compra”. Camarasa puso como ejemplo que el músico de jazz y amante del género Dani Nelo se
8
Setembre 2015
ha dejado guiar por sus recomendaciones pero compra en otra parte. “Esta librería merecía más militancia”, ha lamentado.
El cierre no es inmediato para permitir la salida del stock –“haremos ofertas en plan tuti fruti aunque solo regalaremos los libros de Agatha Christie”- , pero es irremediable y definitivo. “No hay mirlos blancos, y menos que inviertan en cultura”, ha dicho Camarasa al preguntarle si les podría salvar algún inversor. La librería contaba ya con un club de 200 “cómplices” que pagaban 10 euros al mes para apoyarla sin más contrapartida que a un bonito carnet. No está claro que pasará tras el cierre con el local, que es de propiedad -no es el de la Negra y Criminal un problema de subida de alquiler como el de otros establecimientos emblemáticos de la ciudad-. De momento continuará ahí el club de lectura. Los dos libreros han afirmado que seguirán en el género. Camarasa no va a dejar el festival BCNegra.
Los libreros han recordado que en sus 13 años de existencia, además de recomendar muchos libros, han ofrecido 1.250 kilos de mejillones y 345 autores del género (entre otros John Connolly, Harlan Coben, Ian Rankin, Donna Leon o Jo Nesbo) han pasado por la Negra y Criminal y se han dejado retratar con la camiseta del establecimiento. Este mediodía se los veía pensativos en el póster en el que aparecen muchos de ellos, como quien mira la escena de un crimen.
9
Setembre 2015
EL PERIÓDICO - 01/09/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/angel-vivia-barceloneta-4469828
Un àngel vivia a la Barceloneta PER: J.M. ESPINÀS Quan feia entrevistes a TV-3, ja fa molts anys, vaig tenir molt interès a descobrir algunes persones que tòpicament podríem qualificar de personatges. ¿Què és un personatge? La definició és molt vaga: «Persona que ocupa una certa situació». Aquesta indefinició permet que apliquem la paraula personatge a una gran varietat de persones. Aquesta diversitat inclou un escriptor (Pla), un pintor (Dalí), un científic (Einstein)... Un personatge pot ser-ho per les característiques singulars de la seva profunda identitat i també perquè decideixi presentar-se d'una manera extravagant.
Probablement, a sor Genoveva, que ha mort no fa gaire, no li agradaria que digués que era un personatge. Ja em perdonarà des del seu cel. Diré, doncs, que era un àngel... No, tampoc m'ho hauria acceptat. Diguem-ho sense metàfores: sor Genoveva era una religiosa que va dedicar la seva vida als altres. Més concretament, als altres que tenien problemes de conducta. Aquella dona, instal·lada a la Barceloneta, va crear un port acollidor per a unes persones que navegaven perillosament per les aigües de la droga i del deteriorament vital.
Quan vaig saber que sor Genoveva existia em va semblar que l'havia de portar a TV-3, a l'època en què podia fer llargues entrevistes. Abans vaig visitar-la a casa seva, al local on exercia -amb un grup de persones addictes- la seva Caritat amb majúscula, és a dir, «l'amor compassiu al proïsme».Santa Genoveva, nascuda a París fa segles, aproximadament l'any 420, sembla que va ser una penitent que va salvar la ciutat d'una incursió. La nostra Genoveva es va instal·lar a Barcelona per defensar les vides que estaven en perill d'ofegar-se en aigües perilloses.
La Genoveva parisenca va ser la fundadora d'una abadia. La sor Genoveva no va presidir res, i molt menys un gran temple. Era una servidora dels qui tenien problemes. Recordo com harmonitzava energia i placidesa.
10
Setembre 2015
LA VANGUARDIA - 04/09/2015 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20150904/54436264246/barcelonetacanonea-airbnb.html
La Barceloneta 'cañonea' Airbnb Vecinos del barrio más marinero de Barcelona se manifiestan contra los pisos turísticos y el turismo de borrachera | La concejal Gala Pin, vecina de la zona y que hasta ahora había ido a todas las manifestaciones, excusa su ausencia en esta ocasión. PER: DOMINGO MARCHENA
La Barceloneta, contra los pisos turísticos - Vecinos del barrio marinero de Barcelona han protestado con cañonazos simbólicos y una manifestación ante la sede de Airbnb y Booking
Un relativamente reducido, pero muy ruidoso y festivo, grupo de vecinos de la Barceloneta cañoneó la tarde de este viernes la sede de la plataforma de apartamentos turísticos Airbnb, que ha reconocido que algunos de sus clientes hacen "un mal uso" de sus servicios en este barrio. Entre 150 y 200 manifestantes, seguidos de cerca por cuatro furgonetas antidisturbios de los Mossos d'Esquadra, marcharon ayer por el centro de Barcelona, en protesta también contra "el turismo de borrachera y los comportamientos antisociales". La manifestación, que tenía todos los permisos, comenzó en el paseo de Gràcia, ante la sede de esta inmobiliaria virtual, donde entraron en acción el cañón y sus potentes tracas. Al más puro estilo de los activistas de la Plataforma de Afectados por la Hipoteca, los manifestantes
11
Setembre 2015
empapelaron la puerta principal del inmueble con pasquines en contra de la actividad de esta empresa. La marcha, que había sido convocada por la plataforma La Barceloneta diu prou (La Barceloneta dice basta), denunció que este negocio y otros de firmas parecidas, como Booking, ante cuya representación de la Via Laietana también se concentraron, "son ilegales, crean inseguridad, incivismo y problemas graves de salud". Y, como concluía el comunicado, "se sustentan en la mentira porque hablan de anfitriones, que en realidad son negociantes, y de huéspedes, que son clientes" La concejal de Ciutat Vella y vecina del barrio, Gala Pin, que hasta ahora había ido a todas las concentraciones vecinales de este tipo, excusó en esta ocasión su ausencia porque tenía "una reunión muy importante", en referencia a un encuentro de alcaldes por el cambio. La marcha cortó importantes vías de circulación, como la calle Casp y, sobre todo, la Via Laietana, que por momentos recordó algunas de las escenas de la película Los últimos días, de los hermanos Àlex y David Pastor. Insólitamente vacía de tráfico, los vecinos de la Barceloneta, que llegaron gritando consignas como "No queremos pisos turísticos", se callaron de repente y se agacharon. Fue de nuevo el momento estrella de una de las señas de identidad del barrio más marinero de Barcelona: el cañón. Se trata de un artilugio centenario, que celebra este año precisamente el siglo de vida y que ha hecho las delicias de generaciones y generaciones de niños del barrio desde 1915. En las fiestas de Sant Miquel, cada 3 de octubre, el cañón lanza salvas, en realidad potentes petardos. A continuación, la comisión de fiestas arroja una lluvia de caramelos. Pero el cañón también está presente en todas las revoluciones de la Barceloneta, que sigue en pie de guerra contra los apartamentos turísticos y que exige soluciones al nuevo gobierno municipal, encabezado por la alcaldesa Ada Colau, agotado los cien días de gracia que se suelen conceder desde la llegada al poder. "Ada Colau, tres meses sin soluciones; ¿qué?", se podía leer en una de las pancartas. La manifestación comenzó a las 19 horas y concluyó a las 20,15 horas en la plaza Sant Jaume, donde el Ayuntamiento y la Generalitat también fueron simbólicamente saludados por el vecino más ruidoso del barrio. La Barceloneta, decían los vecinos, sigue al pie del cañón contra los pisos turísticos.
12
Setembre 2015
EL PERIÓDICO - 05/09/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/barceloneta-urgeix-resultatscontrol-dels-pisos-turistics-4482889
La Barceloneta exigeix resultats en el control dels pisos turístics - 200 veïns 'armats' amb el canó del barri protagonitzen la primera i sorollosa marxa crítica - Tiren petards davant d'empreses digitals a qui acusen de facilitar els lloguers sense llicència PER: RAMON COMORERA Acció davant l'empresa de lloguers Airbnb al passeig de Gràcia. FOTO: JOAN PUIG
Un veí encén, ahir, el canó de la Barceloneta davant l'ajuntament a la plaça de Sant Jaume, en la protesta contra els abusos del turisme. FOTO: JOAN PUIG
Passen les setmanes, i fins i tot els mesos, i els veïns de la Barceloneta, indignats per l'impacte que tenen a casa seva i en la seva vida la persistent proliferació dels pisos turístics sense llicència i els abusos de molts dels seus ocupants, no acaben de veure que les mesures anunciades pel nou ajuntament amic de Barcelona en Comú (BC), que lidera l'alcaldessa Ada Colau, donin resultat. Unes 200 persones es van manifestar ahir a primera hora de la nit des de la plaça de Catalunya fins a la plaça de Sant Jaume per reclamar mà dura i eficàcia en la detecció
13
Setembre 2015
i sanció dels molts allotjaments irregulars que, segons denuncien, segueixen existint al barri mariner copat pel turisme massiu. Per primera vegada es van veure pancartes i es van sentir algunes proclames que reclamaven solucions a Colau.
La marxa es va fer notar perquè l'encapçalaven el tradicional canó símbol de la Barceloneta, que va llançar algunes desenes de fogonades en forma d'estrepitosos petards, i un hiperactiu i ben coordinat grup de nens que percudien amb bon ritme els seus tambors. La manifestació va començar amb una protesta al passeig de Gràcia davant de la seu de l'empresa d'una de les plataformes digitals de lloguer d'allotjaments turístics més grans. Els veïns van cridar consignes contra el portal nord-americà Airbnb, que acusen de ser el principal canal d'oferta de pisos sense llicència.
A LA PORTA / L'acció va incloure diversos esclats del canó, la col·locació a la porta de l'immoble de cartells que denunciaven «la inseguretat, l'especulació i les molèsties» que genera aquesta activitat irregular i el repartiment d'octavilles en anglès i francès entre les desenes de persones, moltes de les quals eren turistes, que miraven sorpreses tot el que passava. Els manifestants van repetir la protesta a la Via Laietana al seu pas pel davant de les oficines d'una altra de les grans plataformes de lloguer turístic per internet. Gairebé a l'encreuament de l'avinguda de la Catedral, la guerrilla groga, pel color de les samarretes reivindicatives que exhibeixen aquests veïns de totes les edats, va cridar contra les finques que gestiona Booking.
Lluís Armengol, un dels portaveus de la plataforma La Barceloneta diu prou que impulsa les mobilitzacions des de l'esclat de l'agost de l'any passat, va lamentar «la ineficàcia del procediment que han de seguir les denúncies i els requeriments dels inspectors i del mateix consistori contra els pisos il·legals i les plataformes que faciliten els contactes per llogar-los».
La manifestació va acabar la seva ruta a la plaça de Sant Jaume. Allà va dirigir primer les proclames i les corresponents fogonades del canó contra la Generalitat, costat muntanya, i amb efectius dels Mossos d'Esquadra que custodiaven la porta. Després ho va fer contra
14
Setembre 2015
l'ajuntament, costat mar, i sense que hi hagués en aquest cas cap agent de la guàrdia urbana visible.
Un dels oradors va expressar amb el megàfon a la mà la impaciència, i també la decepció, del barri: «Tres mesos després que hi hagi nou ajuntament, el turisme segueix descontrolat». A les primeres pancartes crítiques amb el consistori de BC es podia llegir «Colau, la Barceloneta la tens abandonada» o «Sra. Colau, ¿on són les seves solucions?».
«TORNAREM» / Després de llançar quatre canonades contra la seu municipal, els indignats residents al també conegut històricament com a barri de l'Òstia van corejar: «Avui marxem, però demà tornarem». Llavors no va faltar qui va cridar a manera de colofó: «I ho farem tantes vegades com faci falta per poder dormir, viure i despertar-nos sense tuf d'orins».
Entre els manifestants n'hi havia així mateix alguns de la Sagrada Família, una altra zona que pateix la pressió d'aquest turisme massiu que ha propiciat el creixent èxit internacional de la capital catalana i la política municipal seguida fins fa ben poc. «Cap pis turístic» es llegia en una pancarta firmada pels residents a l'Eixample.
15
Setembre 2015
EL PERIÓDICO - 05/09/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/tele/tunejat-bicis-bcn-arriba-tele-4513881
El 'tunejat' de bicis a BCN arriba a la tele El canal A&E estrena avui la primera sèrie 'factual' sobre la botiga Barceloneta Bikes
PER: MANUEL DE LUNA L'equip de Barceloneta Bikes que protagonitza la sèrie 'Be Bikes'. FOTO: A&E
Els canals temàtics de documentals tenen un dels seus pilars en produccions sobre especialistes a fer de cotxes o motos de desballestament obres d'art. És el cas de factuals com Fast&Loud, Joyas sobre ruedas, House of cars, American Chopper, Overhaulin, Cuba Cars Club... Però el que cap tele té és una sèrie sobre el tunejat de bicicletes. Fins ara, ja que el canal de pagament A&E estrena avui Be Bike (22.55 hores), primer factual sobre el dia a dia d'una botiga que no es dedica a vendre bicis, sinó a donar forma a somnis amb rodes. A més a més, aquesta idea pionera a tot el món l'ha realitzat una productora catalana, El Terrat, i amb una botiga que és un referent a la ciutat, Barceloneta Bikes.
«És la primera producció pròpia d'A&E a Espanya, i sobretot volíem que fos original, que és l'esperit del canal -explica Noemí Castro, directora de programació d'A&E-. Després de donar-hi
16
Setembre 2015
moltes voltes, creiem que hem trobat una idea realment original, i per la qual ja s'han interessat a la central, als EUA, i en altres països, on també existeix A&E».
Castro també destaca l'«encert» a elegir El Terrat per plasmar la idea en imatges, una productora amb experiència en factuals (House of cars), i la «bona vista» d'aquesta empresa que presideix Andreu Buenafuente- per elegir com a protagonista l'equip de Barceloneta Bikes, un quartet de professionals liderats pel propietari de la firma, Tony Valcárcel, que fa quatre anys va posar en marxa un concepte pioner d'entendre la bici.
«Trobar allò que s'ajustés al que volíem no va ser fàcil, ja que havia de ser un grup d'apassionats de les bicis, amb personalitat, química i bona presència davant les càmeres, amb un local ben situat i que toquessin tot el que tingués rodes -enumera David Llanes, director de Be Bike-. I, ves per on, després de molt buscar, resulta que la botiga la teníem al costat de casa, en plena Barceloneta».
«El rodatge va ser complicat, ja que al local, bastant reduït, hi havia set persones de l'equip de rodatge i els quatre treballadors, que havien de seguir rebent els seus clients i treballant les seves idees», apunta Llanes. Però, malgrat tot, està molt satisfet del resultat: «És fascinant el que fan amb les bicicletes, que passionals que arriben a ser els clients i les històries que hem pogut recollir en els sis episodis».
17
Setembre 2015
DIARI ARA - 05/09/2015 - http://www.ara.cat/suplements/arabcn/Barcelona-preu-duna-marca-turistica_0_1425457473.html
Barcelona, el preu d’una marca turística Una dotzena de projectes modifiquen el litoral de la ciutat i generen polèmica als barris afectats PER: LAURA MORRAL
El litoral de Barcelona en Una imatge aèria. A la dreta, una manifestació a la Barceloneta. / PERE TORDERA CÈLIA ATSET
Més d’una dotzena d’operacions urbanístiques lligades al model turístic de Barcelona estan transformant -o han modificat recentment- la fisonomia del litoral i provoquen una forta pressió social i paisatgística sobre els barris immediats. La crítica a determinats interessos turístics i la necessitat d’un debat sobre el model de ciutat, tan reivindicat per veïns i moviments socials, tornen a l’ordre del dia.
A finals d’octubre la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) té previst organitzar unes jornades sobre urbanisme. Un dels eixos d’aquest fòrum serà abordar la problemàtica social i ambiental que afronta el front marítim. Mercè Tatjer és catedràtica de la Universitat de Barcelona, experta en patrimoni marítim, i ha coordinat una investigació sobre els projectes que afecten les dinàmiques de transformació del litoral de la capital catalana.
18
Setembre 2015
L’experta enumera els projectes que -segons el seu punt de vista- han generat més polèmica per l’impacte en la densitat edificada: el deteriorament del teixit social; els desequilibris entre la població resident i els visitants, i la pèrdua de patrimoni i espai públic a mans d’inversions privades. Les operacions mencionades han compromès més de 763.000 metres quadrats de superfície. El debat arriba ara que el nou govern municipal ha assumit el repte de replantejar el model turístic i posar la lupa, precisament, en projectes que han modificat el front marítim, com la nova marina per a megaiots al Port Vell. Aquests són els projectes que l’informe assenyala com els més polèmics.
La marina del Port Vell El projecte, com remarca l’informe, transforma la marina en un dels millors ports del món per a vaixells de gran eslora. Suposa una reconversió de la façana litoral en una zona exclusiva de grans instal·lacions, blindades a l’accés de la majoria dels ciutadans i dirigides a persones amb alt podder adquisitiu. El projecte ja està en marxa.
Marina de la bocana nord La nova marina del port de Barcelona ha sigut motiu de conflicte perquè ocupa 5 hectàrees de làmina d’aigua de la dàrsena i 2,5 hectàrees dels terrenys situats al sud de la bocana nord. Segons la investigació, el projecte és “l’elitització del port”, amb canvi d’ús portuari per a activitats d’ús privat.
Hotel Vela La construcció de l’hotel Vela ha sigut motiu de polèmica per l’impacte paisatgístic a gran escala que suposa i pel trencament de l’horitzó en la relació ciutat-mar. Aquest equipament, ja consolidat al litoral barceloní, també està destinat a una determinada elit.
La reforma del Moll de Pescadors Aquesta reforma, segons remarca Tatjer, suposa un canvi d’ús portuari per a noves activitats d’ús privat. A més, també representa la probable desaparició de la llotja de pescadors i la
19
Setembre 2015
desprotecció del bé catalogat de la Torre del Rellotge, que està afectat per la construcció d’un aparcament per a cotxes.
La reforma del barri del Morrot Aquest projecte, hereu de l’anterior construcció del barri de luxe Blau@Ictinea, que va quedar en el calaix del govern de CiU a Barcelona per falta de suport polític, pretén transformar l’àmbit entre la muntanya de Montjuïc, la ronda Litoral i el port. La investigació conclou que aquesta transformació no garanteix l’ús públic del mar, de la ribera ni del domini públic, a banda de remarcar l’impacte paisatgístic.
Marina del Prat Vermell L’antic barri industrial del districte de Sants-Montjuïc també està en plena transformació urbanística. En aquest cas el projecte afecta 59 illes de cases de l’Eixample. L’estudi avisa que l’operació implica desequilibris en les inversions públiques i una pèrdua de la identitat urbana. “No aporta solucions als problemes socials que presenta la zona”, destaca Tatjer.
Àrea de la Marina Aquesta zona limita amb l’Hospitalet, Montjuïc, el port i amb l’històric barri de la Marina del Prat Vermell. La urbanització afecta 40 illes de la franja sud-est de la ciutat, a Sants-Montjuïc. El conflicte principal, segons es denuncia, és que “no respecta” el teixit urbà de Barcelona, amb edificis de gran altura i alta densitat que generen pressió urbanística sobre el parc de Montjuïc.
Barceloneta La Barceloneta és un emplaçament clau d’atractiu turístic. És a l’ordre del dia pels conflictes turístics i la forta pressió urbanística que projecta a l’entorn. La modificació del pla d’usos de Ciutat Vella afecta tot el barri, on es podran establir hotels i equipaments hotelers.
Pla d’usos de Ciutat Vella Aquest pla preveu que es pugui augmentar el nombre d’equipaments turístics i hotelers. En les reivindicacions es denunciaven el canvi d’usos mercantils i l’amenaça del patrimoni cultural, la
20
Setembre 2015
pèrdua d’espais i edificis públics per a operacions de venda a inversors privats, la pèrdua de població resident -que abandona la zona- i la pressió urbanística sobre el Raval, el Gòtic, el Casc Antic i la Barceloneta.
Hotel Rec Comtal Ja fa anys que els veïns del Casc Antic lluiten contra la construcció de l’hotel al carrer del Rec Comtal, que es preveu que tindrà set plantes i dos soterranis. Denuncien que atempta contra el patrimoni. “Aquest projecte es va colar en el pla d’usos de Ciutat Vella. Revertir això costarà més de 22 milions d’euros i serà difícil que l’Ajuntament ho pugui assumir”, remarca la presidenta de la Federació d’Associació de Veïns de Barcelona, Ana Menéndez.
Revitalització del Paral·lel La reforma d’aquesta avinguda permet augmentar, segons es remarca a l’estudi, el nombre d’equipaments turístics i hotelers i crea “desequilibris” entre la vida quotidiana i la dels visitants. Segons s’apunta, la inversió injectada és “descontextualitzada” respecte a les necessitats dels veïns.
Edifici del Deutsche Bank Un fons immobiliari de Luxemburg vol aixecar un nou hotel de luxe en una de les cantonades més turístiques de Barcelona: passeig de Gràcia amb Diagonal. Aquesta operació ha requerit maniobres urbanístiques complexes i requalificacions del pla general metropolità (PGM), amb l’única finalitat de construir aquesta torre de gairebé 100 metres i deu plantes (on hi ha l’edifici que havia acollit el Deutsche Bank). El projecte ara està temporalment aturat per la moratòria hotelera fixada pel govern de Colau.
Fòrum i Diagonal Mar La construcció del Fòrum i del complex de Diagonal Mar ha desarticulat socialment el teixit urbà. El projecte Campus Diagonal-Besòs manté aquest model de desarticulació amb la deslocalització de les activitats educatives actuals. Segons Tatjer, l’operació urbana és contrària
21
Setembre 2015
als interessos de la comunitat universitària, i el projecte Ciutat de l’Economia del Coneixement i la megadiscoteca proposen edificacions a la ribera de mar, contràries a la llei de costes.
Avantprojecte d’oci a Sant Adrià
Francisco Marín, del col·lectiu Bisaucii, denuncia que a les platges del marge dret i esquerre de Sant Adrià es projecten espais dedicats essencialment a l’“extralimitat” oci nocturn. Marín parla de l’avantprojecte que es pretén desenvolupar al litoral de Sant Adrià que, diu, es fa “sense consultar els veïns”. El futur d’aquesta part ja està pactat i pot hipotecar el desenvolupament urbà, econòmic i social de la zona. Abans de finals d’any està previst presentar aquest avantprojecte.
Totes aquestes operacions han requerit fortes inversions d’empreses multinacionals, afecten milers d’hectàrees amb canvi d’ús i poden provocar la desprotecció de l’entorn, del paisatge i de béns patrimonials catalogats. Recentment la FAVB també ha fet un estudi sobre el problema de la massificació turística per examinar els efectes d’aquest model de ciutat adreçat a l’exterior. Ancor Mesa, coordinador de l’estudi, constata que aquestes requalificacions estan creant un procés “gentrificador” a la ciutat. És a dir, la població original dels barris afectats està sent desplaçada per una altra d’un nivell adquisitiu més alt, mentre que l’espai públic és acaparat pel negoci privat i els preus dels lloguers es disparen. “Les zones recentment afectades són Ciutat Vella, el Poblenou, Sagrada Família i zones altes de la ciutat”, diu Mesa.
L’estudi també menciona barris estigmatitzats com la Mina, que han quedat aïllats i ocults a l’ombra d’estructures hoteleres, immobiliàries i comercials clarament enfocades a les classes mitjana i alta. També hi ha processos a la inversa. És a dir, precarització de l’habitatge i divisió de pisos per integrar famílies de baix poder adquisitiu, sobretot a l’Eixample. “Hem denunciat la bombolla urbanística que pateixen els barris més castigats. Aquest model no és compatible amb el desenvolupament de la vida quotidiana”, afirma Menéndez. Per ara, el nou Ajuntament s’ha compromès a estudiar les procedències del capital i les inversions privades lligades a aquestes operacions urbanístiques. “Estem pendents que es revisi aquest model”, conclou Menéndez.
22
Setembre 2015
DIARI ARA- 06/09/2015 - http://www.ara.cat/societat/Barcelona-invasio-dels-segways_0_1426057413.html
Barcelona: la invasió dels ‘segways’ Els veïns de Ciutat Vella denuncien les molèsties que creen els vehicles motoritzats que circulen per la vorera i exigeixen solucions a Colau PER: NÚRIA MARTÍNEZ
Un grup de persones amb casc circulant per la vorera sobre un vehicle motoritzat format per un manillar i dues rodes. Aquesta imatge que fins fa pocs anys era inimaginable ha passat a formar part del paisatge de Barcelona. Segways, patins elèctrics, GoCars (vehicles petits i grocs), Solowheels (rodes amb motor) o tricicles han envaït els carrers de la ciutat -especialment de Ciutat Vella- i s’han convertit en un dels vehicles preferits dels turistes per desplaçar-se per Barcelona.
Tot i tenir motor, la majoria d’aquests vehicles circulen per la vorera, al costat dels vianants. Aquest fet ha provocat les queixes dels veïns de Ciutat Vella, que han vist com any rere any aquests artefactes han anat fent seves les voreres. “No pots caminar tranquil·lament pel barri.
23
Setembre 2015
Has d’estar vigilant tota l’estona”, explica Maria Mas, de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella. Tot i que segons la normativa vigent les passejades organitzades poden estar formades per un màxim de tres integrants, Mas denuncia que els grups multitudinaris de segways són habituals.
“Sovint passen per carrers estrets i impossibiliten el pas als veïns”, afegeix. Com a solució proposa que els vehicles motoritzats segueixin uns circuits prèviament determinats per evitar així que passin pels carrers estrets. “És un escàndol el que està passant”, assegura. La normativa vigent obliga l’empresa que organitzi aquestes activitats a suspendre la circulació quan la densitat de vianants sigui elevada o en moments d’aglomeració. També l’obliga a vetllar perquè es garanteixi “la integritat física dels usuaris de l’espai públic, així com dels béns públics” i a mantenir una distància mínima de 100 metres entre els diferents grups que vagin en segway.
“Sobre la taula” de l’Ajuntament Pel que fa a l’usuari, la normativa obliga a mantenir una distància d’1,5 metres amb el vianant i a no interferir en la mobilitat dels altres usuaris de la via pública. Precisament, aquest va ser un dels punts que van denunciar els assistents en la trobada oberta que va celebrar la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, amb els veïns a finals de juliol a la rambla de Santa Mònica. Els veïns van demanar a Pin que vetllés perquè els segways complissin la normativa i van reclamar solucions extres. La regidora va respondre que és un dels temes que el govern municipal “té sobre la taula” i que estudiaran quines són les solucions que hi poden aportar. En la mateixa línia s’han pronunciat les fonts municipals consultades per l’ARA, que han assegurat que el govern està treballant per resoldre la problemàtica.
També en l’assemblea que van celebrar els veïns de la Barceloneta el 12 d’agost passat -tot just un any després de l’inici de la revolta veïnal contra els pisos turístics- van reclamar més control d’aquests vehicles motoritzats. A l’assemblea hi va assistir la regidora Gala Pin -que és veïna de la Barceloneta- per “solidaritzar-se” amb les diferents problemàtiques del barri. “Els segways són com mosquits: es posen per tot arreu sense respectar les normes de circulació”, denuncia el portaveu de La Barceloneta Diu Prou, Sergio Arnás. En aquest sentit, afegeix que es tracta d’una moda “molt perillosa” perquè circulen per la vorera a una velocitat “molt elevada”.
24
Setembre 2015
“És una bomba de rellotgeria, ja hi ha hagut diverses topades amb els veïns del barri”, insisteix. No obstant, la normativa actual obliga els conductors de tots aquests vehicles ( segways, patinets i tricicles, entre d’altres) a no superar els 10 km/h i a adequar la velocitat al pas dels vianants que es trobin al voltant.
A més, els obliga a mantenir un metre de distància amb la línia de les façanes. Arnás també es mostra preocupat per l’estat en què circulen alguns dels conductors d’aquests vehicles. “Recentment he vist diversos nois que bevien cervesa mentre conduïen”, apunta el portaveu de La Barceloneta Diu Prou. Els conductors dels segways o d’altres artefactes similars estan subjectes a les mateixes normatives pel que fa al consum d’alcohol o substàncies estupefaents que els vehicles que circulen per la carretera.
Una normativa “laxa” Arnás -que assegura que ha vist moltes vegades la Guàrdia Urbana i els agents cívics actuar contra les infraccions dels conductors dels segways - considera que la normativa és molt laxa. “És evident que els que es dediquen a aquest negoci en són conscients i se n’aprofiten”, opina. En aquest sentit, assegura que es pot observar com les botigues deixen els vehicles a l’espai públic durant tot el dia.
Precisament, en la manifestació que van dur a terme els veïns de la Barceloneta després de l’assemblea del 12 d’agost, un dels participants es va encarar amb una botiga de patinets elèctrics. Lamentava la proliferació d’aquest tipus de negoci i els acusava de no vetllar pel compliment de la normativa.
El govern de Colau -de la mateixa manera que ho feia el de Trias- dóna permisos temporals a les empreses que compleixin amb els requisits exigits. “La problemàtica dels segways és un de tants temes que volem estudiar i intentar solucionar”, asseguren fonts municipals.
25
Setembre 2015
EL TEMPS - 15/09/2015 - http://www.eltemps.cat/ca/notices/2015/09/la-negra-va-de-dol-11425.php
La negra va de dol El tancament d'una llibreria gairebé ja no és notícia. Però l'anunci que l'emblemàtica Negra y Criminal, especialitzada en el gènere negre, plega el dia 3 d'octubre vinent, per la manca de vendes i pel cansament dels seus propietaris, ha significat un trasbals en l'entorn de la novel·la negra a Catalunya, per al qual la llibreria de Paco Camarasa i Montse Clavé era una mena de temple sagrat. Paradoxalment, l'eclosió del gènere ha posat fi al seu santuari a casa nostra. PER: XAVIER ALIAGA El grec Petros Márkaris, en una recent visita a la llibreria. Foto: Agustí Carbonell
Per a molts autors i autores de novel·la negra, des dels més modestos fins als més consagrats, s'havia convertit en una tradició anar amb els nous llibres sota el braç a la llibreria Negra y Criminal, al carrer de la Sal del barri de la Barceloneta, per fer la presentació envoltats de prestatgeries amb el bo i millor del gènere, de Hammet, Chandler o Highsmith a Jaume Fuster, George Simenon o Francisco González Ledesma. Presentacions amb rituals com ara fer-se la fotografia amb la samarreta oficial de Negra y Criminal i compartir un vermut amb vi i musclos.
26
Setembre 2015
Un temple farcit de records, fotografies i iconografia genèrica, com ara la sabata roja de taló alt o la silueta d'una víctima imaginària dibuixada al terra.
Per sobre de tot, tanmateix, el que hi troba el visitant, a més d'una fascinant ambientació que l'endinsa en un univers de detectius alcohòlics, dones fatals, pistes falses i ferides recents amb l'olor encara present de la pólvora cremada, és un fons de llibres de totes les èpoques -també les novetats- absolutament imponent, incloent autèntiques joies de col·leccionista pràcticament introbables. Malgrat el predicament entre els aficionats que té aquest establiment fundat l'any 2002 per Montse Clavé i Paco Camarasa -un valencià establert a Barcelona que fa de llibreter des de l'any 1976, en la mítica llibreria La Araña-, les vendes no donen per tirar avant el negoci. I, de fet, l'any 2012 ja rondava el cap de la parella el tancament. La creació del Club de Còmplices de Negra y Criminal, amb aportacions econòmiques dels seus socis, ajornà el desenllaç; però, al capdavall, no l'ha evitat.
Camarasa atribueix la decisió al "cansament", al fet també que la parella ha tingut alguns problemes de salut darrerament. Amb tot, el principal detonant n'és "l'avorriment", la constatació que "ja no som necessaris". "Ja no som els únics que venem novel·la negra. El gènere s'ha posat molt de moda però nosaltres no tenim per aquí massa visites. I influeix el fet que pots trobar les darreres novetats a les papereries, els aeroports i pertot arreu", raona Camarasa, un addicte a la negror des que en la universitat, als anys 60, va llegir Collita roja, de Dashiell Hammet, en una edició de butxaca d'Alianza, en castellà, esperant trobar en el llibre, a causa del títol, aliment per al seu esperit esquerrà.
Des de llavors, Camarasa no sols ha estat un fidel seguidor del gènere, sinó també un dels seus principals agitadors i promotors a través d'iniciatives com el festival Barcelona Negra i el seguit de festivals comarcals que sorgeixen com bolets per Catalunya i als quals continuarà vinculat. La gran paradoxa és que "cada vegada es ven més novel·la negra però nosaltres venen menys". Al fet que les novetats són pertot arreu, el llibreter suma la ubicació de Negra y Criminal en un barri com la Barceloneta, ben comunicat però no ubicat en el rovell de l'ou de Barcelona. "Nosaltres volíem ser una llibreria de ciutat que estigués en un barri", explica. En tot cas,
27
Setembre 2015
Camarasa reconeix que no han sabut trobar antídot a aquella comoditat de comprar al centre. Ni generar entre els lectors una curiositat pel gènere més enllà de la novetat, la que tan sols poden saciar llibreters experts amb molt de coneixement de la matèria. Ni aquella especialització, ni l'estima d'uns parroquians fidels que es planyien aquests dies a les xarxes socials, ni el reconeixement dels mitjans de comunicació han aportat vendes suficients. "Volem tancar nosaltres, no fer teranyines ni arribar a un punt que no puguem pagar les factures", sentencia el llibreter.
Quan, finalment, tanquen les portes de Negra y Criminal, restarà la satisfacció per la tasca de promoció feta, desenes d'anècdotes -les visites d'escriptors il·lustres com ara Michael Connelly o James Ellroy- i l'estima sincera dels adeptes. "Es tracta d'una pèrdua que ens deixa més orfes, més sols, més desorientats", deia al seu blog l'escriptora i estudiosa del gènere Anna Maria Vilallonga, que reconeixia de Camarasa i Clavé haver estat "llibreters de capçalera per a gernacions d'amants de la bona literatura negra". "Perdem molt més que una llibreria, perdem un referent en una Barcelona cada vegada més desconeguda. I s'equivoca en Paco Camarasa quan afirma que tanquen perquè 'ja no som necessaris', Jo diria tot el contrari. Avui són més necessaris que mai", assegurava a EL TEMPS Àlex Martín Escribà, un dels més grans coneixedors del gènere. La negra va de dol.
28
Setembre 2015
LA VANGUARDIA - 16/09/2015 - http://www.lavanguardia.com/vida/20150916/54436567570/el-proyecto-de-lamarina-vela-del-puerto-se-inaugurara-en-marzo-de-2017.html
El proyecto de la Marina Vela del Puerto se inaugurará en marzo de 2017 Barcelona, 16 sep (EFE).- El proyecto de la Marina Vela del Puerto de Barcelona, situada junto al hotel Vela, empezará a funcionar en marzo del año 2017 después de que la empresa Dragados empezara las obras de construcción el pasado día 1 de septiembre. El presidente de Marina Vela, Nicolás Mayol, y el presidente de Barcelona Nautic Center, Salvador Segura, han hecho hoy un repaso de cómo se encuentra este proyecto cuya inversión alcanzará los 37 millones de euros.
Aunque, al principio, se habló de que las obras estarían previsiblemente acabadas en el año 2016, Mayol ha dicho hoy que la instalación puede empezar a funcionar en marzo de 2017. Hasta ahora, ya se ha firmado la venta de seis amarres y están en antefirma once más de los 136 que estarán en el mar, además de los 222 previstos en la marina seca. Mayol ha dicho que con la venta de amarres esperan recuperar la inversión inicial y que de los beneficios de explotación de los locales y de los alquileres de la marina seca espera alcanzar una facturación de entre 3 y 4 millones anuales. Los 136 amarres estarán dispuestos en tres dársenas y tres pantalanes para embarcaciones con eslora comprendida entre 15 y 50 metros.
Mayol ha destacado que la parte más novedosa del proyecto es la marina seca de última generación y completamente robotizada que se construirá con capacidad para acoger hasta 222 embarcaciones de hasta 9 metros de eslora y 4 toneladas de peso, y que permitirá a los clientes disponer de su embarcación en el mar en 8 o 10 minutos. Los amarres de la marina seca se alquilarán por entre 3.500 y 4.000 euros al año por embarcación.
29
Setembre 2015
Otros aspectos del proyecto son su cercanía de Marina92, astilleros de reparación de superyates y al Barcelona Nautic Center, centro náutico especializado en reparación y mantenimiento de embarcaciones de hasta 35 metros.
El recinto tendrá también diversos edificios, como el de Capitanía, para la gestión de todas las actividades de la marina, el edificio Rambla, con aparcamientos y locales comerciales, cuya cubierta será un paseo público ajardinado que conectará el Passeig Joan de Borbón con el edificio Mirador, que tendrá un restaurante y una terraza con vistas a Barcelona. La Marina Vela dispondrá de dos zonas comerciales, la primera en el perímetro del edificio de la marina seca y la segunda en el edificio Rambla.
Mayol también ha explicado que, en una primera fase, el proyecto generará entre 18 y 22 puestos de trabajo directos, donde se tendrá en cuenta a los vecinos de la Barceloneta, y unos 120 indirectos. El proyecto cuenta con una concesión de 30 años y el núcleo de accionistas es 50,5 % AISA (Auxiliar Ibérica), 25,5 % Aparcisa (Aparcamientos de Mallorca), 20 % Formentera Mar y 4 % Barcelona Nautic Center. Sobre la posibilidad de que el proyecto de Marina Vela sea uno de los que el nuevo equipo del Ayuntamiento de Barcelona quiere revisar, Mayol ha dicho que no tiene "ninguna constancia" de que la alcaldesa, Ada Colau, quiera paralizar o revisar el proyecto.
30
Setembre 2015
EL PUNT AVUI - 17/09/2015 - http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/895858-el-port-marina-vela-vol-donarfeina-a-veins-de-la-barceloneta.html
El port Marina Vela vol donar feina a veïns de la Barceloneta PER: L. SAYAVERA La bocana on s'ubicarà Marina Vela Foto: QUIM PUIG.
El nou port esportiu Marina Vela es posarà en marxa cap al març del 2017, un cop acabin les obres iniciades l'1 de setembre. Situat en una zona tan estratègica de la Barceloneta com és la bocana que s'obre a tocar de l'hotel Vela, es preveu que creï d'entrada uns 22 llocs de feina directes i la voluntat és que hi accedeixin veïns del barri. La marina podria generar també uns 150 llocs de feina indirectes.
“Hem entrevistat veïns de la Barceloneta [a través del projecte Proa a la mar] i, davant de dos perfils iguals, tindrà prioritat qui visqui al barri”, va dir ahir el president de Marina Vela, Nicolás Mayol. Els veïns, malgrat tot, recelen d'un projecte que creuen que contribueix a aguditzar la transformació d'una zona assetjada per la massificació turística. “La marina del Port Vell també havia de crear molts llocs de treball i no ha estat així; les paraules se les endú el vent”, indica Lourdes López, de l'associació de veïns de l'Òstia.
31
Setembre 2015
Des de Marina Vela, però, insisteixen a diferenciar-se del projecte de la veïna marina del Port Vell i a allunyar-se del concepte de luxe. La infraestructura tindrà 136 amarradors per a embarcacions d'entre 15 i 50 metres d'eslora –ja se n'han venut sis i ara se'n firmaran 11 més– i té com a distintiu una marina seca automatitzada amb capacitat per a 222 embarcacions de fins a nou metres d'eslora, on els amarradors es llogaran a un preu d'entre 3.500 i 4.500 euros a l'any. Hi haurà botigues, locals d'oci i restauració i també espais d'ús públic. El varador, gestionat per Barcelona Nautic Center, serà operatiu a final de mes i la previsió és fer tasques de reparació i manteniment a 300 vaixells a l'any.
32
Setembre 2015
LA VANGUARDIA - 17/09/2015 - http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54436575943/index.html
"Aún nos queda mucho para parecernos a Amsterdam" PER: FRANCESC PUIG Tony Valcárcel es un apasionado de la bicicleta y quiere transmitir ese sentimiento con 'Be bike', un nuevo espacio televisivo grabado en una tienda taller de la Barceloneta. Cuando parece que todo está inventado en televisión, llega un espacio con una propuesta nueva: Be bike es el primero factual (espacio de entretenimiento basado en hechos reales) que se acerca al mundo de la bicicleta. Y lo hace desde Barcelona, una ciudad considerada bike friendly pero que todavía tiene mucho carril por recorrer. Tony Valcárcel, que creó hace cuatro años una tienda taller en la Barceloneta con la voluntad de recuperar el espíritu de aquellas tiendas de bicis de toda la vida, es uno de los protagonistas de esta nueva serie que hoy estrena el canal A&E (22.55 h). Le acompañan Xavi Giménez, Pablo Mazzeo y Gibril Hassan, sus compañeros de equipo. ¿Por qué os escogieron? Cuando nos vinieron a ver los de la productora, les explicamos anécdotas e historias de aquellas que nosotros mismos nos preguntábamos: "¿Dónde está la cámara?". Habían estado buscando otras tiendas que reunieran diferentes requisitos, pero quizás alguna no les ofrecía un espacio tan agradable como el nuestro o, en otros, los propietarios no estaban dispuestos a hacerlo. Y además, con nosotros hubo feeling. ¿Y qué requisitos reuníais? Un ambiente de trabajo divertido, una tienda que tiene su encanto y está bien ubicada. Además, hemos descubierto a través del programa que tenemos un código y unas expresiones propias como cuando hablamos de hierros y de pepinos .... Que quieren decir... Un hierro es una bicicleta bastante vieja sin opciones de reparación y un pepino es una bicicleta alucinante. ¿Qué veremos en el programa? Cada episodio trata sobre el montaje de una bicicleta como tema principal pero después también hay anécdotas nuestras, además de entrenamientos y salidas fuera de la tienda. En el programa aparecen muchos clientes nuestros y otros apasionados por este mundo como Pedro Delgado con quien hemos coincidido en diferentes carreras. No nos hemos inventado nada.
33
Setembre 2015
¿Os marcasteis algún objetivo? Nuestra principal intención era hacer lo mismo que hacemos desde la tienda: transmitir a la gente esa pasión por la bicicleta que sentimos todos nosotros. ¿Es usted un adicto a la bicicleta? Para mí es una necesidad en el sentido que, si no salgo, me falta algo. Estoy más ansioso y descanso peor. Es como sufrir un síndrome de abstinencia. ¿Barcelona es una ciudad bike friendly , amiga de las bicicletas? Soy muy crítico con eso. Hace 20 años ya iba en bicicleta y aquello era una locura: si ibas por el carril de los coches, mal, y si ibas por la acera, también. Ahora hemos ganado más carriles y existe más conciencia entre la población. Pero debemos seguir mirando referentes como Amsterdam y Copenhague. Aún nos queda mucho para parecernos a estas ciudades. Allí la bicicleta está implementada como elemento principal de movilidad mientras que aquí se sigue prefiriendo el coche. Falta que los estamentos políticos dejen de tener miedo y hagan una apuesta clara por la bicicleta.
34
Setembre 2015
LA VANGUARDIA - 18/09/2015 - http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54436608414/index.html
La Barceloneta carrega contra l'Ajuntament A la Barceloneta se li esgota la confiança en l'Ajuntament d'Ada Colau. La plataforma veïnal La Barceloneta diu Prou convoca els veïns del barri a manifestar-se aquesta tarda a la plaça Sant Jaume. "Després de guanyar les eleccions ens vam reunir dues vegades amb la regidora del districte, Gala Pin, però fa un mes i mig que no tenim contacte", explica el portaveu de la plataforma Luis Armengol. A més, encara estem pendents de reunir-nos per primera vegada amb l'alcaldessa perquè ens expliqui què pensa fer. Amb l'anterior govern ens havíem relacionat amb fluïdesa. Estem desil·lusionats". Les actituds de la resta de formacions a l'Ajuntament davant la moratòria turística, tret de la de la CUP, també està despertant el malestar entre els convocants de la protesta. "I és que seguim igual, l'especulació continua...".
35
Setembre 2015
LA VANGUARDIA - 18/09/2015 - http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54436326889/index.html
Un hospital a pie de playa PER: ANA MACPHERSON El hospital del Mar nació de urgencia. La de atender a centenares de barceloneses que en el tumultuoso otoño de 1914 enfermaron de tifus. Había que asistir a una enorme cantidad de infectados -24.742, de los que 2.267 murieron- y había que hacerlo en un lugar que no contagiase al resto de la ciudad. Y así empezó el hospital de infecciosos, que en sus cien años y unos meses ha pasado por todas las epidemias del último siglo que se puedan recordar, incluido el cólera, la guerra, la heroína, el sida... Mientras se situaba entre los mejores en áreas de alta complejidad, como oncología o neurocirugía. L'hospital que mira el mar, el documental que emite hoy Sense ficció (TV3, 21.55 h), bucea en esa historia tan ligada a las peripecias de la ciudad, una vida en paralelo de un hospital que estuvo decenios al otro lado de las vías y pegado a los confines que suponían para tantos barceloneses el Somorrostro.
En los cien años del Mar hay episodios llenos de orgullo, como la visita del Nobel Alexander Fleming a la ciudad en 1948, invitado por el entonces director del hospital que más agradecía la penicilina, Lluís Trias de Bes. Fleming inauguró el Departamento de Investigaciones del Hospital Municipal de Infecciosos, embrión del actual IMIM, de investigaciones médicas. Al científico escocés que descubrió la penicilina le recibieron en las calles como una estrella, para su asombro, cuentan en el documental , y su presencia se anunciaba en los carteles de la corrida de toros celebrada en su honor. También para su asombro.
Otro de los momentos de orgullo fue la transformación en hospital olímpico para atender a los deportistas del 92. El hospital logró una gran transformación en su dotación técnica y en su condición física que, como casi todas las vividas a lo largo de esos cien años, se quedó un poco a medias y aún hoy están pendientes. Pero los Juegos del 92 trajeron las más preciadas consultas externas del sector: las salas de espera y los pasillos que recorren los pacientes dan al paseo Marítim, con una gran cristalera que sólo tiene por delante el mar y lo que allí pase. Por primera
36
Setembre 2015
vez tenían prioridad los usuarios, y así lo explican en el documental: se podían sentir el centro de atención. Y esa era la intención, según explican los arquitectos encargados de la transformación. También pertenecen a esa etapa las habitaciones con vistas y los pequeños jardines entre pabellones. Aunque siguen sin estar todos reformados.
Menos espectacular visto desde el 2015, pero sentido también con orgullo por los profesionales fue, por ejemplo, el abordaje de las epidemias de cólera de 1971 que nunca existieron oficialmente. En pleno franquismo, las noticias de la prensa citaban "diarreas estivales", pero al hospital del Mar llegaban cada día y de golpe decenas de enfermos a los que se acomodaba en salas corridas en una especie de hamacas con salida de líquidos. Los médicos y las enfermeras entraban con botas de agua. Cada varias horas se medía el líquido recogido en grandes cubos debajo de cada hamaca, y se rehidrataba al paciente con la misma cantidad. Una estrategia de emergencia que, junto a los medicamentos, claro, salvó miles de vidas, prácticamente las de todos los que acudían al hospital en lugar de sufrir la vergonzosa infección a escondidas.
También se recuerda en el documental de Enric Canals y Mima Ràfols cómo de un día para otro desaparecieron las cercanas barracas del Somorrostro porque visitaba la ciudad el Caudillo. O cómo los pacientes fueron trasladados al hotel Florida del Tibidabo durante la Guerra Civil porque el hospital era objetivo de los bombardeos. Al terminar la contienda, el personal del hospital hubo de pasar por un proceso de depuración política.
El hospital de infecciosos, olímpico y centro de investigación médica puntera hoy es una amalgama de todas esas facetas de su historia, y sus usuarios, ilustres y comunes, de la Barceloneta, Vila Olímpica o el Xino lo tratan como propio y así lo explican en el documental. Ya no hay que cruzar las vías para llegar a esa otra parte de la ciudad y algunos de sus pacientes iban de crucero cuando se les interpuso un infarto o pasaban sus vacaciones en Barcelona cuando se cayeron de la bici. Y desde habitaciones con vistas al mar les parecería increíble esta intrahistoria tan lejos de la Barcelona de lo grandioso, del urbanismo, de la arquitectura, de las obras... El Mar nació de urgencias a pie de playa y detrás de las vías.
37
Setembre 2015
DIARI ARA - 19/09/2015 – http://www.ara.cat/suplements/arabcn/Barcelona-treballar-perque-mantinguin-tradicions
“Barcelona hauria de treballar perquè es mantinguin les seves tradicions” Entrevista a la presidenta de la Colla Gegantera de la Barceloneta PER: NÚRIA MARTÍNEZ
Nascuda a Castella-la Manxa, va arribar a Barcelona quan tenia 20 anys. Des de llavors Carme Tomàs (63 anys) s’ha implicat al màxim en la vida del seu barri, la Barceloneta. Amant de la cultura popular -diu que té els gegants posats a les venes-, és la presidenta de la Colla de Geganters de la Barceloneta. Fa més de 20 anys que participa a les Festes de la Mercè com a gegantera i té por que a mesura que passi el temps la presència de cultura popular vagi perdent pes. Com han evolucionat les Festes de la Mercè? Des del franquisme fins a l’actualitat han evolucionat moltíssim. A finals de la dictadura desfilaven carrosses amb noies vestides de blanc tirant confeti. Arran del restabliment de la
38
Setembre 2015
democràcia s’ha consolidat la presència de la cultura popular a les festes. De mica en mica hem treballat per incrementar-la i millorar-la.
I com s’ha millorat? Hi ha més implicació de les colles, més serietat. El que fem no és només per passar-nos-ho bé, sinó que estem fent una activitat cultural per a la gent. I això vol dir que ho has de fer bé. S’ha professionalitzat l’actitud de les colles i la imatge de les figures. Te les arribes a estimar.
¿Es vetlla perquè la cultura popular estigui present a les festes? Sí. Tots els estaments de la cultura popular hi són presents. Bastoners, falcons, castellers, correfoc... Si hi ha algun altre element que s’hagi de recuperar, jo el desconec. Ara el que toca és que això no vagi cap enrere.
¿Té por que passi? Sí. Barcelona és una ciutat canviant que innova contínuament. El que avui està de moda l’any que ve ho deixa d’estar. La ciutat hauria de treballar perquè es mantinguin les seves tradicions. És la capital del disseny i cada any hi ha una petita novetat en les nostres actuacions. Mai una Mercè és igual que l’altra.
¿La Mercè ha variat molt amb els diferents governs de Barcelona? Amb l’inici dels ajuntaments democràtics, els socialistes eren pro tradició. Veníem d’un franquisme que ens negava la cultura popular i calia potenciar-la i recuperar-la. Només hem tingut quatre anys de govern convergent, però no hi va haver canvis substancials respecte als anteriors governs. Durant els últims anys tots han seguit més o menys la mateixa línia. Ara bé, ningú ha tingut un interès especial a fomentar-la. A eliminar-la no, però a fomentar-la tampoc. Tenim exactament les mateixes subvencions des de fa molts anys.
39
Setembre 2015
¿I amb el govern de Colau? Encara és massa aviat perquè introdueixin canvis, no han tingut temps. Sí que és veritat que la tradició d’anar a la missa s’ha deixat de fer. Nosaltres, com a geganters, farem el trajecte que sempre hem fet des de l’església fins a l’Ajuntament. Però aquest cop sense el govern.
Què li sembla que l’alcaldessa no assisteixi a la missa? Si ella no creu en Déu, em sembla correcte que no vagi a missa. Ara bé, per a la institució, si hi ha unes obligacions que van amb el càrrec, cal complir-les. Tot alcalde s’ha d’adaptar als protocols establerts. Que assisteixi o no a la missa de la Mercè no influirà a l’hora d’aplicar el seu programa social.
¿Creu que el nou govern voldrà introduir més canvis a les festes? Sí. Estem a l’expectativa. Hi ha comentaris i rumors que es vol descentralitzar la presència de gegants a tots els barris de la ciutat. Sempre s’han fet al centre històric i per a mi és el més lògic. Al centre és on va tothom i on hi ha els estaments oficials. Cada barri ja té la seva casa de la festa i els seus gegants.
¿El govern els ha informat d’algun canvi? No, de moment no.
Però estan patint? Nosaltres sempre patim, hi hagi el govern que hi hagi a l’Ajuntament. Barcelona és una ciutat que innova cada dia. El nou consistori es posarà a treballar quan vegi tot el programa. Això ens obliga a presentar un guió molt treballat perquè l’Ajuntament no ens desmunti el que s’ha fet sempre.
40
Setembre 2015
LA VANGUARDIA - 21/09/2015 - http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54436679150/index.html
El canó de Sant Miquel PER: ENRIC SIERRA Una de les crisis que va contribuir a la derrota de l'alcalde Xavier Trias a les passades eleccions va ser el conflicte que els apartaments turístics provoquen a la ciutat i, en especial, al barri de la Barceloneta. Els veïns van desfilar en sonores manifestacions i van canonejar simbòlicament l'edifici de l'Ajuntament per reclamar solucions. Això va ser l'estiu de l'any passat. Qui més rèdit polític en va treure va ser el partit que va guanyar les eleccions de maig i que va propiciar que Barcelona tingués la primera alcaldessa de la democràcia. Ada Colau va agafar en campanya electoral la bandera de les reivindicacions dels veïns de l'antic barri mariner ara reconvertit en un recinte turístic descontrolat. Fins i tot una de les activistes veïnals de la Barceloneta, Gala Pin, es va convertir en regidora del nou govern.
Ha passat un any de tot allò i els veïns estan "molt desil·lusionats i disgustats" amb el nou Consistori. Així de contundent es mostra Lluís Armengol, un dels líders veïnals de la Barceloneta. Davant la falta de solucions i comprovant que els problemes de convivència entre el turisme i el veïnat persisteixen, la plataforma Barceloneta diu prou va tornar al carrer aquest mes d'agost. Va sorprendre la presència de la regidora Gala Pin en aquella manifestació, però ja no se l'ha tornat veure en les dues marxes posteriors que s'han realitzat i que han tret novament el canó que va fer fabricar fa cent anys el fundador del restaurant Can Tipa, Pancraç Farell, per a les festes del barri que se celebren per Sant Miquel, la setmana vinent.
Observar des del balcó de l'Ajuntament que et canonegen els mateixos que van confiar en tu ha de ser dolorós. I també ha de ser molesta la pancarta "Ada Colau, tres mesos sense solucions; què?". És veritat que les inspeccions municipals han fet aflorar 200 pisos turístics il·legals que ara s'han regularitzat, però també és cert que queden 900 apartaments opacs més, segons les dades dels veïns. Els inspectors municipals van tornar al barri la setmana passada per intentar calmar els ànims. Però l'emprenyament contínua. Armengol es queixa que la flamant oficina de
41
Setembre 2015
denúncies que es va obrir a la Barceloneta per agilitar les queixes sobre aquest assumpte va estar tancada bona part del mes d'agost, quan més activitat turística hi ha.
El govern es defensa recordant que ha impulsat la controvertida moratòria turística, però la crisi de la Barceloneta no s'arregla amb aquesta mesura. El problema el tenen a sobre i és de molt difícil solució, com ja deu haver descobert l'equip d'Ada Colau. Armengol es queixa que han demanat cita sense èxit per entrevistar-se amb l'alcaldessa. El mateix diuen els representants dels apartaments turístics legals. Els dos col·lectius estan molestos perquè s'han assabentat que ja s'està elaborant el nou pla de turisme de la ciutat i no han estat cridats a participar-hi. Lleig.
42
Setembre 2015
EL PAIS - 21/09/2015 - http://cultura.elpais.com/cultura/2015/09/15/babelia/1442324204_725706.html
Paco Camarasa: “Ni un comisario ni un librero se jubilan. Nunca” El comisario del festival de novela negra de Barcelona Bcnegra cierra su librería, Negra y Criminal, tras 13 años PER: JUAN CARLOS GALINDO Paco Camarasa en la puerta de la libreria 'Negra y Criminal'. / GIANLUCA BATTISTA
—¿Qué quería ser Paco Camarasa, librero, de niño? —Depende de la serie que viese. Veía poca tele, pero durante un tiempo quise ser Perry Mason, después fui cambiando. —Si cierran después de 13 años porque los lectores les han puesto los cuernos, ¿es la infidelidad el mayor problema de España? —Infidelidad no. El problema es la falta de lealtad, que es otra cosa. La infidelidad puede ser pasajera, la falta de lealtad es otra cosa. No nos han puesto los cuernos, simplemente que los ciudadanos han pasado a ser consumidores y la ciudad ha dejado de serlo para pasar a ser centro comercial. Y nosotros como centro comercial no tenemos nada que hacer. —¿Un comisario se jubila? —Ni un comisario ni un librero se jubilan. Nunca. Si el comisario es además librero eso es doblemente complicado. Y legalmente me jubilaré cuando diga el señor Rajoy.
43
Setembre 2015
—Hablando de Rajoy. Ahora que parece que lee novela negra ¿Qué le recomendaría? — No hemos cerrado por eso, ¿eh? (declara apresurado casi antes de que acabe la pregunta). Pues le recomendaría una de las últimas joyas que he descubierto: 'Lobos frente al mar' (Seronda) Habla de la corrupción completa en una ciudad como Bari. Esto en novela negra, en general le diría que leyera 'El libro gordo de Petete', que ya recomendé a Bush. — Aquí se han repartido en 13 años 1.350 kilos de mejillones. ¿Qué va ahacer su pescadera sin ustedes? — De momento la pescadera de Barceloneta ya nos echa de menos. Pero seguiremos promoviendo el mejillón, tanto el gallego como el mediterráneo. Es sano, nutritivo y junto a la lectura el mejor antídoto contra el alzhéimer. —Diga algo bueno de Agatha Christie. —Fue mucho mejor que las aspirinas para curar la gripe juvenil. —Escriba el epitafio del género negro. —Es que no va haber tumba. En todo caso caso diría: “Desde 1848 hasta ayer, que fue el último día de la humanidad”. —Hagamos un juego: resucite a dos clásicos y cárguese a dos contemporáneos —¿Resucito a dos y me cargo a dos? Uf. Bueno, puestos a elegir resucitaría a Wilkie Collins y a Jim Thompson. ¿Me puedo cargar a cualquiera? Vale: a Camilla Lackberg. Pobre. Espera, espera. Quita a Gillian Flynn, a pesar de lo guapa que es y, y, y, qué difícil. Y a… John Le Carré. —Decía Jo Nesbo que a veces uno no sabe lo que está buscando hasta que lo encuentra. ¿Sabe Paco Camarasa lo que busca? —Ah, no, yo ya lo he encontrado. Tengo una compañera maravillosa y tengo buenos libros. Sé lo que busco y lo que seguiré buscando. Cierro la librería pero tengo eso. No necesito más. El problema es de Nesbo, no mío.
44
Setembre 2015
EL PUNT AVUI - 25/09/2015 - http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/898431-peticio-de-ma-i-boda-en-tanga-ala-barceloneta.html
Petició de mà i boda en tanga a la Barceloneta PER: EMMA ANSOLA
La Barceloneta ahir era una festa. Per als veïns que celebraven la Mercè, per als turistes embafats d'arròs, sol i platja i per als molts activistes que s'havien atansat fins a la plaça Poeta Boscà. Com en altres escenaris on ha actuat políticament la CUP, totes les cadires que s'han arrenglerat davant de la tarima estan ocupades abans de començar i els puntuals i ressagats s'han de quedar drets fent rotllana.
Els números 1 i 2 de la llista de Barcelona, Antonio Baños i Anna Gabriel, són la parella protagonista que vénen a demanar la mà dels veïns de la Barceloneta, dels actors d'importants lluites contra l'especulació immobiliària i el “turisme devorador” de la ciutat. Aquests veïns són els primers a creure's i practicar la sobirania, com ho demostren les moltes i gairebé úniques banderes amb l'escut de la Barceloneta que pengen dels balcons.
La CUP no vol vots, demana mans. Les d'aquells que treballen i s'organitzen en lluites pels drets socials als carrers del país i que ara Baños i Gabriel volen traslladar al Parlament. I a la plaça n'hi ha moltes, de mans, com les d'Eugeni Rodríguez, activista en defensa del moviment de Lesbianes, Gais, Bisexuals i Transsexuals (LGBT) i impulsor de la llei aprovada en l'anterior legislatura per garantir els drets del col·lectiu i eradicar l'homofòbia. O la mà de Paula Ezkerra, regidora de la CUP a Ciutat Vella i membre del col·lectiu Putes Indignades. Tots dos fan els parlaments previs als de Baños i Gabriel. La lluita i la reivindicació són omnipresents en les intervencions que deixen pas a la número dos de la llista.
L'ambient és prou festiu i s'endevina certa satisfacció. No en va, les darreres enquestes indiquen que aquesta formació podria triplicar el nombre d'escons i, el que segons Baños “acollona” més
45
Setembre 2015
l'oligarquia, “ser decisius” el 27-S. Prova d'això, segons el relat del cap de llista, són les darreres implicacions en la campanya electoral de les elits bancàries i empresarials intentant decantar el vot dels ciutadans. “Després de set anys de crisi i de dir-nos el que havíem de fer, per primera vegada es trobaran amb veïns organitzats al barri, al carrer, a les escoles, a les fàbriques i que, a més a més, estan disposats a desobeir”, clamava el candidat.
“La por ha canviat de bàndol”, reiterava Baños, sorprès per la quantitat d'“atemorits” que s'han destapat aquesta setmana, des dels “traductors de la Comissió Europea fins als responsables de Pronovias”, afirmava. “Però que és moda casar-se ara, o què?”, preguntava, sorneguer, Baños. “En tot cas, nosaltres ho farem en tanga”, exclamava irònic. De casar-se, també en va parlar ahir una veïna de la Barceloneta. Concretament la regidora de Ciutat Vella Gala Pin, que anunciava que el 27-S donaria el sí a la CUP, tot i haver entrat del bracet de Barcelona en Comú a la casa gran.
46
Setembre 2015
LA VANGUARDIA - 25/09/2015 - http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54435465721/index.html
Colau obre un expedient a 46 pisos turístics més de la Barceloneta PER: LUIS BENVENUTY L'Ajuntament va obrir aquest estiu expedients sancionadors contra 46 pisos turístics que van ser detectats operant de manera irregular al barri de la Barceloneta. Es van poder detectar com a resultat de les més de 3.600 inspeccions que s'han dut a terme en aquest racó de la ciutat durant els dos últims mesos. Són dades que l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i la regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, van comunicar dijous passat als representants de la plataforma veïnal La Barceloneta diu prou.
"Ara -va explicar Luis Armengol, portaveu de La Barceloneta diu prou-, ens acostem als 500 expedients sancionadors". Pel que sembla, va afegir Armengol, molts dels propietaris dels 440 pisos turístics il·legals -detectats a Ciutat Vella, a qui l'Ajuntament va proposar de condonar bona part de les seves multes a canvi de destinar els -immobles a finalitats socials, estan mostrant molt d'interès en la idea. "Això és una bona notícia. L'especulació immobiliària és la base de tots els problemes de la Barceloneta, l'especulació és la qüestió que més ens preocupa."
Aquesta reunió, la primera que l'alcaldessa manté amb els veïns del barri on va començar la seva campanya electoral, va servir per calmar els ànims d'uns veïns que, des de feia setmanes, manifestaven el seu creixent descontentament amb el nou govern de la ciutat. De fet, divendres passat, el dia del pregó de la Mercè, aquesta plataforma va protagonitzar, a la plaça Sant Jaume, una sonora protesta a fi de deixar constància de la seva gran desil·lusió.
"Reconeixen que el tema de la comunicació amb els veïns no l'estaven portant gaire bé, que tenien molts problemes d'agenda, que els costava molt d'arribar a tot. Però a partir d'ara ens -reunirem una vegada per -setmana amb un representant de l'Ajuntament".
47
Setembre 2015
EL PAIS - 26/09/2015 - http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/09/25/catalunya/1443190160_881713.html
En el sobre del Port Vell que Gala Pin rechazó había 307 euros Los consejeros del Port 2000 cobran 3.000 euros al año por asistir a 10 reuniones PER: CLARA BLANCHAR La concejal Gala Pin, en el Ayuntamiento de Barcelona. / CARLES RIBAS
En el sobre con la dieta que la concejal de Ciutat Vella, Gala Pin, rechazó el martes durante la primera reunión del consejo de administración
de
Port
2000 a la que asistió había 307,44 euros. Es lo que cobran por asistir a las reuniones los miembros del consejo del organismo que gestiona el Port Vell de Barcelona. Durante el año hay diez reuniones, en julio y agosto no se suelen convocar, explican fuentes del puerto, por lo que cobran en total 3.074,4 euros anuales.
Pin, que antes de ser elegida concejal fue activista vecinal en la Barceloneta, desde donde se opuso a la reforma del Port Vell en una marina de lujo (una concesión directa del puerto, no de Port 2000), difundió en la red social Twitter una foto con el sobre que encontró en su puesto en la reunión. Lo rechazó en cumplimiento del código ético de Barcelona en Comú, que fija un tope salarial de 2.200 euros mensuales para sus cargos electos y renuncia a las dietas.
48
Setembre 2015
Port 2000 es una gerencia urbanística que está integrada por el Puerto y el Ayuntamiento de Barcelona y se financia con los ingresos de la explotación del Port Vell y la Nova Bocana: explotación de los espacios públicos y del edificio de oficinas de la calle de Escar. También se encarga de su mantenimiento.
Fuentes del puerto indican que cuantía de las dietas las fija el Ministerio de Hacienda y que son "bastante inferiores a los máximos marcados". Estas dietas, además, están supervisadas por la Intervención General del Estado y por el Tribunal de Cuentas. Para que los miembros del consejo de administración puedan declarar estos ingresos, a finales de año, reciben un informe de lo que se les ha pagado.
El consejo de administración de Port 2000 lo integran ocho personas. Las únicas que no cobran son los consejeros "natos", el presidente y el director general del puerto --Sixte Cambra y José Alberto Carbonell--, que son cargos del Estado, indican las mismas fuentes. El resto son dos personas del Puerto de Barcelona, dos de Port 2000 (su director general y una secretaria), y dos del Ayuntamiento: la concejal de Ciutat Vella y la cuarta teniente de alcalde, y responsable de Urbanismo, Janet Sanz. Esta última no asistió a la reunión de esta semana. En el pasado mandato, los concejales de CiU que asistían al consejo eran Mercè Homs, del distrito, y Antoni Vives, por Urbanismo.
49
Setembre 2015
EL PUNT AVUI - 27/09/2015 - http://www.elpuntavui.cat/esports/article/56-mes-esport/899086-el-barceloneta-torna-a-regnaren-la-supercopa.html
El Barceloneta torna a regnar en la supercopa Waterpolo. Els mariners van ser superiors en una final igualada contra el Mediterrani amb el serbi Strahinja Rasovic (MVP) de figura amb 5 gols La
plantilla
de
l'Atlètic
Barceloneta amb el trofeu de la supercopa Foto: JUANMA RAMOS.
La piscina Carles Ibars de Sabadell va ser testimoni ahir de l'onzè títol de la supercopa del CN Atlètic Barceloneta, que va derrotar en la final el Mediterrani per 9-12 amb el serbi Strahinja Rasovic de protagonista estel·lar amb 5 gols, el primer quan només s'havien jugat 26 segons. El balcànic va ser triat MVP de la final. També va destacar el retornat Munárriz, que va fer un gran marcatge sobre el boia rival Idarraga.
L'Atlètic Barceloneta es va avançar per 2-3 en un primer quart anivellat. El segon va reflectir el mateix resultat i els mariners van arribar al descans amb un avantatge de dos gols (4-6). Els de Sants s'havien avançat per primera i última vegada amb el 4-3. La reacció dels de Chus Martín va ser fulgurant: un parcial de 0-4 que va situar el 4-8, la màxima diferència del partit, en el tram inicial del tercer període. El Mediterrani, amb orgull, va tornar a entrar al partit (6-8) i mai no va deixar que el seu rival marxés. En el tram final, però, els mariners van sentenciar i van recuperar el títol perdut l'any passat.
50
Setembre 2015
CE MEDITERRANI: Tébar, Roc Ferrer, Monpeat (1), González (2), Montero, Idarraga (1), Kuznetsov, Javier Gorria, Pol Hodaly (2), Garcia (2) i Yáñez (1) CN ATLÈTIC BARCELONETA: Sziranyi (1), S. Rasovic (5), Egaña, Larumbe, Minguell (1), Roca (2), Avilés, Fernández (1), V. Rasovic (2), Garcia i Linares. PARCIALS: 2-3, 2-3; 2-2 i 3-4. ÀRBITRES: Galindo i Cisneros.
SUPERCOPA 2001
CN Atlètic Barceloneta
2002
CN Sabadell
2003
CN Atlètic Barceloneta
2004
CN Atlètic Barceloneta
2005
CN Sabadell
2006
CN Atlètic Barceloneta
2007
CN Atlètic Barceloneta
2008
CN Atlètic Barceloneta
2009
CN Atlètic Barceloneta
2010
CN Atlètic Barceloneta
2011
CN Atlètic Barceloneta
2012
CN Sabadell
2013
CN Atlètic Barceloneta
2014
CN Sant Andreu
2015
CN Atlètic Barceloneta
51
Setembre 2015
DIARI ARA - 30/09/2015 - http://www.ara.cat/barcelona/dispara-caramels-visita-escolesBarceloneta_0_1440456147.html
El canó que dispara caramels visita les escoles de la Barceloneta És una tradició centenària que es fa per la Festa Major de la Barceloneta i que commemora el dia de Sant Miquel
Cada any per Sant Miquel, patró
del
barri
de
la
Barceloneta, el canó festiu surt a passejar pels carrers i regala
llaminadures
amb
cada
canonada.
Anys
endarrere, el 29 de setembre era dia festiu i es feia una cercavila en què desenes de nens i nenes acompanyaven el recorregut del canó. Com que avui dia ja no és festa, és el canó qui visita els infants.
Les tres escoles de primària de la Barceloneta han rebut la visita del canó festiu del barri, emblema de la Festa Major des de fa 100 anys. Desenes d’alumnes han sortit al pati per dir amb força el tradicional crit que dóna inici al tir: “Senyor rector, volem el canó!”.
Diu la tradició que aquesta frase va sorgir anys endarrere, quan els nens del barri van anar a l’església a demanar-li al rector que alliberés el canó que tenia retingut. I és que hi ha infinitat d’històries que giren al voltant del canó. Unes el vinculen a la guerra del Francès, algunes altres a un canó de barra de defensa portuària.
Però el fet cert és que aquest element va pertànyer a Pancràs Farell, matricer d’ofici i treballador de La Maquinista Terrestre i Marítima. El senyor Farell es va casar amb una
52
Setembre 2015
catalana que era descendent de família francesa i junts van fundar el restaurant Farell, conegut per Can Tipa. Un any, Farell va assistir a les festes del poble de l’àvia de la seva esposa, a França, on va veure que rondava pels carrers un canó d’atrezzo en què feien explotar un petard alhora que llançaven caramels per a la mainada. Així que Pancràs Farell va fer construir un canó a semblança del francès.
Des de llavors el canó s’ha convertit en l’element identificatiu de les festes del barri i volta i volta pels carrers disparant caramels per a tothom. Una activitat que es repeteix el 3 d’octubre pels carrers de la Barceloneta.
53
Setembre 2015