Crònica de la Barceloneta. Setembre 2017 by Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat

SETEMBRE 2017

Setembre 2017

PESCA ............................................................................................................................................................................. 3 Cristina Caparrós: "Vivim d'esquena a la nostra cultura marinera" ............................................................................... 3 PLATGES ......................................................................................................................................................................... 5 Esculpint el cos a la platja ............................................................................................................................................... 5 Els mojitos a la platja fan créixer les multes per venda ambulant ................................................................................. 6 REFERÈNDUM A CATALUNYA ........................................................................................................................................ 9 Espectacular acción de los Bomberos a favor del referéndum ...................................................................................... 9 Pancarta “Love democracy” dels Bombers .................................................................................................................. 10 CIUTAT VELLA ............................................................................................................................................................... 12 Ciutat Vella és el lloc amb més punts amb brutícia de la ciutat ................................................................................... 12 Ciutat Vella posa fre als negocis nocturns i turístics .................................................................................................... 14 Colau prevé prohibir nuevas discotecas en Ciutat Vella y restringirá los negocios turísticos ...................................... 15 Ciutat Vella veta l’obertura de negocis d’oci nocturn i turístics ................................................................................... 17 Setge a l'oci nocturn i a l'oferta turística a Ciutat Vella ................................................................................................ 19 TURISME ....................................................................................................................................................................... 22 Los efectos de la ‘turistificación’ en España ................................................................................................................. 22 FESTA MAJOR DE LA BARCELONETA ........................................................................................................................... 24 Tot a punt per a la Festa Major de la Barceloneta ................................................................................................................. 24 La rica cultura popular de la Barceloneta protagonitza la festa major ...................................................................................... 28 EQUIPAMENT INFANTIL BARCELONETA ...................................................................................................................... 30 Parlant amb la Cristina de l’Equipament Infantil ................................................................................................................... 30 RESTAURACIÓ & HOSTALERIA ..................................................................................................................................... 38 Una ruta gastronómica pone el bacalao en valor gastronómico en Barcelona ............................................................ 38 Can Ros: quan l'arròs enganxa ..................................................................................................................................... 40 Premio para dos panaderías barcelonesas ................................................................................................................... 42 'Food-trucks' que es queden quiets ............................................................................................................................. 46 Toya Bar ........................................................................................................................................................................ 49 ESPORTS ....................................................................................................................................................................... 50 L’Atlètic comença el curs guanyant la Copa Catalunya ................................................................................................ 50 CN Terrassa y Atlétic Barceloneta, finalistas de la Supercopa ..................................................................................... 52 El Terrassa es guanya la final ........................................................................................................................................ 54 El Barceloneta levanta su decimotercera Supercopa ................................................................................................... 56 Mallarach y Perrone llevan al Barceloneta a su decimotercera Supercopa ................................................................. 58 El Barceloneta no hi entén, en supersticions ............................................................................................................... 60

Setembre 2017

PESCA EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 12/09/2017 - http://www.elperiodico.cat/ca/entre-tots/20170912/cristina-caparros-vivimdesquena-a-la-nostra-cultura-marinera-6281968

Cristina Caparrós: "Vivim d'esquena a la nostra cultura marinera" Filla i neta de pescadors de la Barceloneta, treballa per evitar l'extinció de la cultura marinera al barri i a la ciutat Les barques de pesca tradicional que resisteixen contra vent i marea a Barcelona descarreguen les seves captures diàriament entre el moll dels Pescadors i el del Rellotge. La Cristina és armadora de L’Òstia, la barca d’arrossegament dels Caparrós, una família de ranci llinatge mariner. Gestiona les cistelles de peix i marisc fresc de La Platgeta i promou l’associació Cap a Mar per recuperar i divulgar la cultura marinera en una ciutat que viu d’esquena als seus últims pescadors. ¿Què suposa ser filla [el seu pare, José Antonio Caparrós, va ser entrevistat en aquesta mateixa secció] i neta de pescadors? És un orgull. El meu avi va venir de Castell de Ferro, un poble de Granada amb nom català, i va començar a treballar als 12 anys als molls de la Barceloneta, rentant cassoles i cargolant cigarrets. Em fascina escoltar les històries de la gent vinculada a la pesca. ¿Vostè no va pensar mai a fer-se a la mar? M’encantaria, però ara que soc mare ho veig complicat a nivell logístic. És un món que implica una relació amb la naturalesa molt bonica i a vegades molt dura; és molt atractiu i crea addicció. També implica estar absent del dia a dia dels fills. El meu pare treballava moltíssim, gairebé mai feia vacances i passava temporades pescant a Mallorca. Una dia de Carnaval va tornar de Mallorca a tota màquina només per veure’m disfressada. Ara el meu fill és el que es passa hores al moll enfilat a les xarxes, espantant gats i observant els pescadors, com feia jo.

Setembre 2017

¿Quantes barques queden a Barcelona? Fa 20 anys n’hi havia 90 i ara en queden menys de 30. Estem en una ciutat que és un port pesquer, però vivim d’esquena a la nostra cultura marinera. A més de disseny i glamur, Barcelona necessita tradició i autenticitat o perdrem el que ens fa ser una referència. Recuperar el patrimoni mariner és l’objectiu de Cap a Mar. Si no expliquem qui som, d’on venim, què fem, com ho fem i quines coses ens importen, aquesta cultura desapareixerà. Els pescadors tenen molt a dir i si la gent ens coneix valorarà més la nostra feina i tindrà més ganes de consumir el nostre peix. ¿Com veu el futur? Soc optimista, però anem una mica tard i els números no ens acompanyen. Hi ha molt poca gent menor de 30 anys dedicada a la pesca i no hi ha relleu per als que es volen jubilar. Una de les activitats que promou Cap a Mar és el turisme de pesca. Nosaltres en diem 'Ser pescador per un dia'. Sortir a la mar amb la tripulació permet generar ingressos extra per tenir un salari digne els mesos dolents o durant la veda i sobretot apoderar els pescadors perquè sentin que la gent té interès a escoltar-los i conèixer el seu ofici. La seva família té dues barques d’arrossegament. L’Òstia i el Nus, que es diu així perquè simbolitza la unió de dues famílies amigues, que hem sumat esforços per continuar endavant. Jo vivia a Portugal quan el pare Manel va batejar el Nus amb aigua de mar i vaig venir expressament. També vaig ser-hi en el primer viatge de L’Òstia, que va sortir de Benicarló. No m’ho perdria per res. Després de donar moltes voltes s’ha instal·lat a la Barceloneta. Em vaig llicenciar en Química i vaig estudiar el màster i el doctorat a Bèlgica, Portugal i Anglaterra. Des de fora encara vaig ser més conscient de la sort que he tingut de tenir una vida i una família tan diferents i al tornar vaig voler tenir accés a la identitat marinera de la Barceloneta. Crec que és clau per al barri i per a la ciutat.

Setembre 2017

PLATGES EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 08/09/17 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/onbarcelona/visitar/platja-barceloneta6263737

Esculpint el cos a la platja Desenes de joves s'entrenen a l'aire lliure a la Barceloneta

FOTO: CARLOS MONTANYES

PER: Ferran Imedio Un, dos, tres, quaaaaatreeeeee, ciiiiiinc... Respira, aguanta, aguanta. Siiiiiiiis, seeeeeet. Vinga, vinga, que tu pots. Vuit. Bufffff. Nouuuuu. Deuuuuuu. I així cada dia, a la platja de la Barceloneta, desenes de joves s'esculpeixen els cossos a l'aire lliure.

Setembre 2017

ARA – 13/09/2017 - http://www.ara.cat/societat/mojitos-platja-creixer-multes-ambulant_0_1869413099.html

Els mojitos a la platja fan créixer les multes per venda ambulant Els decomissos han augmentat un 20% durant els mesos d’estiu, en comparació amb l’any passat PER: PAU ESPARCH / JORDI MUMBRÚ

 Un venedor ambulant posant rom a un got de plàstic per servir un mojito a un banyista de la platja de Barcelona, durant aquest estiu. Aquesta ha sigut una de les consumicions més demanades a les platges. FOTO: FRANCESC MELCION

Les platges de Barcelona s’han omplert aquests mesos d’estiu de banyistes autòctons i turistes. Amb ells, han arribat també els venedors ambulants per oferir-los tot tipus de productes: des de refrescos fins a begudes alcohòliques, com mojitos o sangria. I amb els venedors ambulants han arribat també els agents de la Guàrdia Urbana. Després de dos mesos jugant al gat i a la rata per les platges de la ciutat, els agents han decomissat 133.622 begudes als venedors ambulants, cosa que representa un increment del 20% respecte al mateix període de l’any passat. Pel que fa als diners intervinguts als venedors ambulants, aquest any també hi ha hagut un increment. En total, a base de petits decomissos, els agents han intervingut 10.151 euros, un 44% més que durant els mesos d’estiu de l’any passat. El pols entre els venedors ambulants i els agents, alguns de paisà i altres uniformats, ha sigut constant durant tots els dies de platja però sovint els banyistes ni tan sols se n’adonaven. Alguns només entenien que la venda no és legal quan veien com els venedors cavaven profunds forats a la sorra per amagar la mercaderia.

Setembre 2017

La cantarella que més s’ha repetit aquest estiu a les platges de Barcelona ha sigut “mojito, sangria, mojito”. Des que la sorra es començava a omplir de gent fins que es tornava a quedar buida, desenes de venedors ambulants es passejaven d’un costat a l’altre de la platja. La seva jornada laboral s’allarga en funció de les vendes del dia, segons van explicar ells mateixos. Cada platja de Barcelona està controlada per un grup concret. Uns agents de la Guàrdia Urbana que vigilen la zona van explicar a l’ARA que la platja de la Barceloneta la freqüenten els venedors d’origen pakistanès i romanès, mentre que a prop de l’Hospital del Mar s’hi concentren els procedents del Senegal, Gàmbia o l’Índia; en aquest últim cas, de la comunitat sikh. Els productes estrella de l’estiu han sigut els mojitos, les sangries i els pareos. Els venedors van explicar que un got de beguda pot costar entre dos i tres euros, i un pareo, de 10 a 15 euros. Però un dels clients, un turista italià, afirmava satisfet que havia pagat cinc euros per un mojito. “Potser és més car que en un bar, tot i que és més relaxant comprar-ho des d’aquí a la sorra”, va afegir, sense mostrar sorpresa per la gran quantitat de venedors ambulants que es comptabilitzen a les platges de Barcelona. El Daniel, que és d’origen romanès i és un dels veterans -des de fa uns deu anys passa l’estiu venent a les platges de Barcelona-, no s’atrevia a posar una xifra, encara que considerava possible que cada dia hi hagués més d’un centenar de venedors. Malgrat que reconeixia que la seva activitat comercial és il·legal, defensava que no fan “res de dolent”. “Nosaltres venem i la gent ens compra”, descrivia el Daniel, que destacava que la Guàrdia Urbana els controla constantment. “Sempre ens multen, i ens agafen els productes i els diners”, va lamentar. Per evitar els decomissos, alguns s’amaguen els bitllets dins la roba interior per evitar que els policies els requisin la recaptació. El Daniel també va criticar la informació que es va publicar fa unes setmanes, que apuntava que les begudes dels venedors ambulants de Barcelona contenen bacteris fecals. “No és veritat”, va defensar, mentre feia un glop d’un dels gots de la seva safata. “Com a molt els turistes a vegades es queixen perquè hi ha poc alcohol”, va reconèixer. El Daniel va subratllar que els compradors són tant turistes estrangers com nacionals. “Fins i tot els nens en prenen”, va exclamar. Tot i l’augment de les sancions, aquest estiu s’ha mantingut la calma entre els venedors. Segons els policies que patrullen a les platges, aquest estiu s’han

Setembre 2017

produït poques baralles entre els diferents grups comparat amb altres anys, quan havien sigut més constants. El Daniel va explicar que fins i tot la relació és bona amb els bars a tocar del passeig Marítim. “Ens entenem. S’han acostumat a nosaltres”, va afegir. Però els cambrers d’alguns dels bars no ho veuen igual i reconeixen que, encara que els venedors intenten no fer negoci prop dels seus establiments, els afecten negativament perquè -d’una manera o una altraperden clients. De fet, els llocs on els venedors ambulants amaguen el seu material quan s’apropa una patrulla de la Guàrdia Urbana a la platja acostumen a ser els forats que queden entre la sorra i el passeig Marítim. A més dels decomissos per aliments i begudes, els agents de la Guàrdia Urbana han fet també intervencions d’altres materials. En total, els agents han tramitat en els últims dos mesos un total de 12.721 denúncies, un 10% més que l’any passat. D’aquestes, 7.217 eren per la venda de begudes i menjar. Risc d’expulsió Vendre begudes sense tenir permís vulnera l’ordenança municipal. La primera conseqüència és la pèrdua del material i dels diners. La segona, una sanció econòmica i antecedents policials. Per a les persones immigrades, aquestes identificacions “poden portar problemes”, segons recorda José Peñín, de SOS Racisme, per exemple “a l’hora de renovar els seus papers”, denuncia. Alguns d’ells poden arribar a quedar-se sense permís de residència per culpa de la venda de llaunes. La venda de roba i material falsificat, en canvi, està considerat directament com a delicte. Això vol dir que si els agents ho consideren, poden detenir el venedor ambulant que en cas de no tenir la documentació en regla pot acabar al Centre d’Internament per a Estrangers (CIE) i sent deportat. A més, “encara que la quantitat decomissada sigui baixa, implica antecedents penals”. També en el cas que els detinguts tinguin els papers en regla, poden acabar al CIE i deportats. Per acabar al CIE, la Guàrdia Urbana ha d’avisar la Policia Nacional.

Setembre 2017

REFERÈNDUM A CATALUNYA LA VANGUARDIA – 28/9/17 - http://www.lavanguardia.com/politica/20170928/431612902984/bomberos-pancartareferendum-1-o.html

Espectacular acción de los Bomberos a favor del referéndum Decenas de agentes se han concentrado en el Museu d’Història de Catalunya en el Palau de Mar para desplegar una enorme pancarta con el lema Love Democracy

Los bomberos de la Generalitat a favor del referéndum. FOTO: Àlex Garcia

Demostración de fuerza de los Bombers de la Generalitat en favor del referéndum del 1-O. Decenas de agentes se han concentrado en el Museu d’Història de Catalunya en el Palau de Mar para desplegar una enorme pancarta con el lema Love Democracy.

Setembre 2017

Por su parte, los Bomberos de Barcelona se ofrecieron ayer a la Assemblea Nacional Catalana (ANC) para hacer de cordón de seguridad para garantizar el desarrollo pacífico de los actos que convoque la entidad independentista para el 1-O.

EL PUNT AVUI – 28/9/17 - http://www.elpuntavui.cat/politica/article/17-politica/1249345-pancarta-love-democracy-delsbombers.html?cca=1

Pancarta “Love democracy” dels Bombers

Bombers en defensa de la democracia. FOTO: Andreu Puig

Setembre 2017

Acte dels bombers en defensa de la democracia. FOTO: Andreu Puig

Els Bombers de la Generalitat de Catalunya han desplegat aquest dijous una pancarta on es pot llegir: “Love democracy”. Ho han fet a la façana del Museu d’Història de Catalunya, al Palau de Mar de Barcelona en un nou acte a favor del referèndum.

Setembre 2017

CIUTAT VELLA LÍNIA CIUTAT VELLA – 18/09/17 - https://comunicacio21.cat/noticies-liniaciutatvella/123734-ciutat-vella-es-el-lloc-amb-mespunts-amb-bruticia-de-la-ciutat

Ciutat Vella és el lloc amb més punts amb brutícia de la ciutat

Ciutat Vella és el districte de la ciutat on hi ha més punts que amb problemes de neteja a la via pública. Aquesta és una de les conclusions que es pot extreure de la campanya municipal de sensibilització per a la millora de la neteja dels carrers i places de la ciutat, que ha permès a l’Ajuntament fer un recompte dels punts negres al conjunt de la ciutat. Així doncs, Ciutat Vella té un total de 107 punts amb brutícia acumulada. Al conjunt de la ciutat n’hi ha 863, cosa que significa que més del 12% dels punts negres són al districte. Pel que fa als barris del districte, el Raval és la zona que acumula més punts amb brutícia, amb un total de 42. De fet és el barri de la ciutat on n’hi ha més. Després del Raval hi ha Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, amb 28 punts; el Gòtic, que en té 22 i la Barceloneta, amb 15.

Setembre 2017

Segons la tinent d’alcalde d’Ecologia, Janet Sanz, es tracta de “punts crítics com contenidors desbordats, papereres en mal ús, presència de mobles i andròmines fora de l'horari de recollida” i “excrements de gossos”, entre d'altres. En el cas del districte, tal com passa a la majoria, la principal causa d’aquesta brutícia són els excrements de gossos.

Setembre 2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 29/09/17 - http://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20170929/ciutat-vella-posa-fre-alsnegocis-nocturns-i-turistics-6319249

Ciutat Vella posa fre als negocis nocturns i turístics PER: Patricia Castán

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment un nou pla d'usos de regulació d'activitats de pública concurrència, comerç alimentació i serveis turístics a Ciutat Vella. El nou pla considera tot el districte una única zona, però fixa radis de densitat d'activitats. Entre les activitats on no es podran aconseguir noves llicències hi figuren bars musicals, discoteques, cafè teatres, locals sexuals, sales de joc, bingos, karaokes, locutoris, 'meublés', supermercats de més de 400 metres quadrats, consignes, agències de viatges i serveis turístics, i oficines d'informació turística. Els nous restaurants només podran tenir un màxim de 100 metres quadrats. Segons fonts municipals, el nou pla persegueix evitar el "monocultiu turístic", reduir l'impacte de l'oci nocturn i primar la convivència.

Setembre 2017

LA VANGUARDIA – 29/9/17 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170929/431633395549/colau-prohibiradiscotecas-plan-de-usos-de-ciutat-vella.html

Colau prevé prohibir nuevas discotecas en Ciutat Vella y restringirá los negocios turísticos El gobierno municipal aprueba inicialmente el nuevo Plan de Usos del Distrito El Ayuntamiento aprueba inicialmente el plan de usos de Ciutat Vella. FOTO: Àlex Garcia

El gobierno de la alcaldesa Ada Colau ha aprobado inicialmente el nuevoPlan especial urbanístico de ordenación de las actividades de pública concurrencia, comercios alimentarios, servicios turísticos y otras actividades en el distrito de Ciutat Vella. Entre las propuestas del plan, el gobierno municipal destaca la de prohibir la apertura de nuevos establecimientos vinculados al ocio nocturno, los relacionados con el juego y atracciones y los audiovisuales. El nuevo plan contempla prohibir la apertura denuevos establecimientos vinculados al ocionocturno, los relacionados con el juego y atracciones y los audiovisuales También las de restringir la apertura de establecimientos destinados a actividades turísticas y condicionar la de los dedicados a vehículos de movilidad personal. Con la aprobación inicial del plan por parte de la Comisión de Gobierno del Ayuntamiento de Barcelona, se abre un periodo de exposición al público del documento hasta el 4 de diciembre para que se puedan presentar al alegaciones y, posteriormente, se iniciará el proceso de negociación política.

Setembre 2017

La nueva propuesta de planeamiento divide las actividades entre las diurnas y las que tienen impacto nocturno e impone restricciones a las que generan molestias y tienen impacto en la salud del vecindario El documento trata todo el distrito como una única zona y aplica cuatro condiciones a las actividades: densidad, anchura de viario, superficie máxima y vulnerabilidad de los edificios. También propone la diversificación de la oferta económica mediante el fomento de establecimientos culturales, espectáculos sin impacto acústico y de comercio de proximidad. Con la aprobación inicial se abre un periodo de exposición al público hasta el 4 de diciembre Actualmente, en el distrito de Ciutat Vella hay un total de 2.191 licencias de pública concurrencia otorgadas, sin contar los establecimientos de hostelería que no están regulados en este documento. De estas, un 41,15 % corresponden a restauración, un 27,92 % a alojamiento y un 17,70 %, a la venta de productos alimenticios. Además, en los últimos años han comenzado a aparecer en el distrito de otras actividades vinculadas con la movilidad y los servicios turísticos. Este es el sexto Plan de Usos de Ciutat Vella y desde el último planeamiento ha habido una transformación de las actividades en el barrio. Actualmente, en el distrito de Ciutat Vella hay un total de 2.191 licencias de pública concurrencia otorgadas, sin contar los establecimientos de hostelería

Setembre 2017

EL PUNT AVUI – 30/09/17 - http://www.elpuntavui.cat/territori/article/10-administracions/1250534-ciutat-vella-veta-lobertura-de-negocis-d-oci-nocturn-i-turistics.html

Ciutat Vella veta l’obertura de negocis d’oci nocturn i turístics El nou pla d’usos del districte tampoc vol permetre que s’instal·lin nous restaurants de més de 100 metres quadrats o supermercats que superin els 400 La resta d’activitats que es vulguin emprendre també estaran subjectes a restriccions

PER: FRANCESC ESPIGA El govern d’Ada Colau ja ha enllestit la redacció del nou pla d’usos de Ciutat Vella, una normativa marc que regula quins negocis es podran obrir al centre de Barcelona i en quines condicions. Amb aquesta regulació, la intenció confessa de l’executiu local és limitar dràsticament la proliferació d’activitats vinculades a l’oci nocturn o el sector turístic en un territori que està al llindar de la saturació. Sobre això, només cal recordar que a Ciutat Vella, avui, hi ha 2.191 llicències d’establiments de pública concurrència –un 41% de les quals corresponen a locals de restauració–, un volum que multiplica per cinc els que, per exemple, hi ha Gràcia, un altre punt de Barcelona on la problemàtica tampoc és precisament menor.

El document del pla enumera un conjunt d’activitats que ja no es podrien instal·lar al districte. Entre elles hi ha tota la gama de “locals musicals”, que van des de discoteques i bars fins a sales de ball, prostíbuls o locals que ofereixen espectacles eròtics. Tampoc es podran obrir nous negocis dedicats al joc i atraccions com ara bingos, espais amb màquines recreatives, karaokes, locutoris o sex-shops. Les pensions, els supermercats de més de 400 m², els comerços de serveis turístics i els magatzems temporals per deixar-hi, per exemple, maletes, també queden afectats pel vet.

Pel que fa a la resta d’activitats, estaran subjectes a restriccions més o menys genèriques. Una de les més explícites és la que prohibeix que els restaurants que es vulguin instal·lar a la zona tinguin més de 100 m². La regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, ho va justificar ahir amb l’argument que

Setembre 2017

això evitarà que l’oferta futura sigui acaparada, només, per grans grups o inversors capaços de pagar lloguers sovint astronòmics. A això caldrà sumar-hi altres limitacions parcials com ara l’aplicació del denominat “criteri de densitat”, per evitar la concentració al territori d’un mateix tipus de negoci. Així, a tall d’exemple, qui vulgui obrir un restaurant haurà de saber que en un radi de 50 metres no hi podrà haver més de 300 m² de superfície destinats a aquesta tasca. Per si això no fos prou, quan es tracti de negocis que funcionin en horari nocturn un segon filtre impedirà que hi pugui haver 1.300 m² de locals d’aquesta tipologia en una franja de 100 metres. Igualment, per tancar el cercle, el consistori també vol obligar que els edificis amb un determinat negoci disposin d’un certificat d’idoneïtat urbanística –Ciutat Vella té un dels parcs residencials més degradats de la ciutat– i que les seves voreres tinguin prou amplada per evitar situacions de col·lapse.

Es dona el cas que aquest és el sisè pla d’usos del districte esbossat en els últims anys, prova evident de la dificultat que han tingut els successius governs locals per regular aquesta matèria a la zona. Amb aquests antecedents, el document obvia mesures previstes pels seus antecessors, com ara establir normatives segregades per àrees, com ara la Boqueria, amb problemàtiques específiques. Des del punt de vista normatiu, doncs, el conjunt de Ciutat Vella és considerat com un tot. Ara bé, també hi ha excepcions. En aquest cas, el port i la Rambla, que tenen les seva pròpia regulació.

El sedàs de la negociació política

El pla d’usos va ser aprovat aquesta setmana per comissió de govern i, ara, haurà de ser negociat amb els grups de l’oposició per obtenir la majoria que faculti la seva ratificació definitiva per ple a principis del 2018.L’estratègia de l’executiu de Colau és buscar essencialment el suport de formacions d’esquerres –ERC i la CUP–, ja que s’entreveu complicat que el PDeCAT o Cs avalin un document que introdueix restriccions substancials respecte a la normativa actual, que, en el cas de Ciutat Vella, només estableix limitacions totals als meublés. Mentre no s’aprovi el pla, no es concediran noves llicències a la zona.

Setembre 2017

ARA – 30/09/17 - http://www.ara.cat/societat/Setge-nocturn-turistica-Ciutat-Vella_0_1879012241.html

Setge a l'oci nocturn i a l'oferta turística a Ciutat Vella El pla d’usos que promou Colau prohibeix l’obertura de més discoteques i locals de venda de tiquets PER: MARIA ORTEGA Setge a l’oci nocturn i a l’oferta turística a Ciutat Vella. FOTO: CÈLIA ATSET

Posar fre a les activitats que generen un fort impacte nocturn per als veïns o que s’enfoquen al monocultiu turístic, i facilitar les coses al comerç de proximitat i a les propostes culturals per al públic local. Aquest és, a grans trets, l’objectiu que persegueix el nou pla d’usos de Ciutat Vella que ha dibuixat l’equip de l’alcaldessa Ada Colau i que ara s’ha d’obrir a la discussió política. El repte -majúscul-és equilibrar els usos comercials i de restauració al centre de la ciutat perquè deixin d’estar majoritàriament enfocats a l’oci nocturn i als no veïns. És una qüestió de salut, segons insisteix l’equip de govern municipal. Un any després de suspendre l’atorgament de llicències a nous establiments d’oci, alimentació i turisme a Ciutat Vella, ahir l’Ajuntament de Barcelona va presentar el nou pla d’usos que regularà les activitats de pública concurrència al centre de la ciutat. Es tracta del sisè pla d’aquestes característiques que es discuteix per al districte.

Setembre 2017

D’entrada, el pla prohibeix que s’obrin noves discoteques, bars musicals, locals on s’exerceixi la prostitució, salons de joc, supermercats de més de 400 metres quadrats i establiments destinats a la venda de serveis turístics, com ara la venda de tiquets o els punts d’informació. El pla, que dijous la comissió de govern va aprovar de forma inicial, divideix les activitats entre diürnes i nocturnes perquè el principal objectiu de la regulació és mitigar les molèsties als veïns i, per tant, posar més traves a les que es concentren a la nit. El document fixa quatre condicions per a l’obertura de les activitats que no es prohibeixen ja d’entrada. Aquests criteris són els que haurà de seguir algú que, per exemple, vulgui obrir un bar o un establiment alimentari al centre de Barcelona. Una missió que, si s’aprova el nou document, serà, si més no, complicada. Si en els anterior plans d’usos es limitaven les activitats per nombre de locals -per evitar una concentració excessiva-, ara el que regirà seran criteris de densitat d’establiments, de mida del local -es fixa un màxim de 100 metres quadrats per establiment-, d’amplada del carrer i d’estat de l’edifici on s’ubica -caldrà un certificat d’idoneïtat tècnica-. S’estableix, així, un doble radi, que per als locals de restauració és el següent: per cada 50 metres de carrer hi pot haver un màxim de 300 metres quadrats de superfície de bars i restaurants, i es fixen com a màxim 1.300 metres quadrats d’activitats amb impacte nocturn per cada 100 metres de carrer. Si tira endavant, la regulació afectarà, per exemple, el restaurant que el grup Tragaluz vol obrir a les galeries Maldà. Aquests radis varien segons el tipus d’activitat. Per exemple, en el cas de botigues de plats preparats es preveu un màxim de 75 metres quadrats d’aquest tipus de locals per cada 50 metres. L’objectiu és que, a la pràctica, a les zones ja saturades no s’hi puguin obrir nous establiments i que els que ho facin no siguin grans locals que només puguin recaure en grans cadenes. El primer radi busca evitar monocultius i el segon la saturació d’activitats d’un mateix tipus. El que es vol fomentar, com va dir ahir la regidora de Ciutat Vella, Gala Pin, són activitats amb baix impacte nocturn, com ara botigues destinades al consum de proximitat o activitats culturals. El decreixement dels altres tipus de locals, com va admetre Pin, és un repte majúscul. Ara quan un bar tanqui difícilment se’n podrà obrir un altre si es tenen en compte els nous criteris de densitat. Però difícilment n’hi haurà cap que tanqui.

Setembre 2017

A diferència del que feien els plans d’usos anteriors, com el del 2013, anul·lat pel TSJC perquè preveia el trasllat de llicències, el nou text no fa diferències per zones i fixa els mateixos criteris per a tot el districte. Només en queda al marge la Rambla, perquè s’està discutint un pla específic per a aquesta artèria.

Restricció a bicis i 'segways' A la llista d’activitats que no podran obrir nous locals hi ha, també, les pensions, els locutoris i la venda d’aliments a través de màquines expenedores, a més dels locals vinculats al turisme, com els magatzems per a equipatge o els punts d’informació. Les activitats que quedaran regides pels nous criteris són, en canvi, bars i restaurants, establiments alimentaris i locals destinats a espectacles i a activitats culturals. El que no es regula és la venda de souvenirs, perquè en molts casos es fa en establiments que no tenen llicència específica per a aquesta activitat i, per tant, és difícil de controlar. “El pla d’usos no regula la picaresca”, reconeix Pin. Pel que fa als establiments de lloguer de vehicles de mobilitat personal, com les bicicletes o els segways, només se’n permetrà l’obertura dins de les rutes de circulació fixades per l’ordenança municipal i hauran de tenir un espai destinat a l’aparcament a l’interior. Com es va fer amb el pla hoteler, aquesta nova regulació dictarà que tots aquells negocis que ja tenien demanat el certificat d’aprofitament urbanístic no es vegin afectats per la nova limitació, que sí que afectarà, en canvi, els que han sol·licitat un informe previ urbanístic, ja que aquesta segona figura depèn de l’Ajuntament i la primera de la Generalitat. El pla estarà en exposició pública fins al 4 de desembre i després s’obrirà al debat polític per poder-lo aprovar en el plenari. El govern espera poder-lo aprovar al gener. A Ciutat Vella hi ha un total de 2.191 llicències d’activitats de pública concurrència -sense comptar-hi els hotels- i el 41% corresponen a establiments de restauració. Aquest districte té cinc vegades més locals de pública concurrència que Gràcia, que és l’altra gran zona de la ciutat especialment saturada.

Setembre 2017

TURISME LA VANGUARDIA – 10/09/2017 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170909/431137174104/turistas-estadosunidos-barcelona.html

Los efectos de la ‘turistificación’ en España Un retrato de la transformación que están experimentado barrios como la Barceloneta (Barcelona), Ruzafa (Valencia) o el Barrio de las Letras (Madrid) Comparte en Facebook Comparte en Twitter Tradicionalmente, España ha recibido a los extranjeros con los brazos abiertos. Pero en los últimos años, algo está cambiando. Los barrios céntricos de algunas ciudades están experimentando una profunda transformación. Algunos de los vecinos de toda la vida se están viendo obligados a abandonar sus viviendas. Son sustituidos por extranjeros, muchos de ellos de paso. Un equipo de Sin Filtros ha viajado a Barcelona, Madrid y Valencia para analizar el rastro que está dejando en nuestras ciudades el nuevo turismo.

Mientras algunos negocios se frotan las manos, otros se las echan a la cabeza. O directamente cierran sus puertas. Alojar a estos turistas se ha convertido en un arma de doble filo. Cada vez son más los propietarios que convierten sus pisos en apartamentos turísticos para sacarles la máxima rentabilidad. Ellos recogen el dinero y los vecinos de la Barceloneta(Barcelona), Ruzafa (Valencia) o el Barrio de las Letras (Madrid) sufren las consecuencias: la masificación, el ruido y los edificios convertidos en hoteles clandestinos.

Los vecinos de algunos barrios céntricos de varias ciudades se han organizado contra el auge del turismo (sinfiltros.com / Sin Filtros)

El comercio de proximidad desaparece “Lo que un inquilino te pueda pagar en un mes, te lo sacas en una semana con un turista o dos”, asegura Inés Gutiérrez, portavoz del Sindicato de Inquilinos e Inquilinas de Madrid. Sólo en

Setembre 2017

Madrid hay más de 13.000 pisos turísticos anunciados en la plataforma web que domina este mercado, airbnb. El alquiler tradicional ha pasado a un segundo plano. Hoy lo rentable es es alquilar a turistas. Una realidad que ha provocado que encontrar una vivienda en el centro de algunas ciudadades se haya convertido en una tarea casi imposible para la clase media. En Valencia el precio de la vivienda ha subido hasta un 20% en el último año. El comercio de proximidad va desapareciendo. Las tiendas de legumbres o las ópticas de barrio van desapareciendo, y en su lugar abren en pequeños supermercados y boutiques de souvenirs. Algunos barrios se están convirtiendo en escaparates. En consecuencia, la burbuja del precio del alquiler parece que no tiene techo: “O la Administración empieza a intervenir ya o en menos de tres años nos encontraremos todos fuera de nuestras casas”, denuncian los activistas contra la “violencia inmobiliaria”. “En tres años estaremos fuera de nuestras casas”

Setembre 2017

FESTA MAJOR DE LA BARCELONETA EL DIGITAL D BARCELONA – 19/09/2017 - http://eldigital.barcelona.cat/tot-a-punt-per-a-la-festa-major-de-labarceloneta_551709.html

Tot a punt per a la Festa Major de la Barceloneta Del 23 de setembre a l’1 d’octubre el barri mariner s’omplirà de gresca amb més d’un centenar d’actes de tota mena i per a totes les edats. No hi faltaran la cercavila del famós Canó de la Barceloneta, el correfoc i els versots infernals.

La Festa Major de la Barceloneta arrencarà oficialment el dilluns 25, a les 7 del vespre, amb el pregó on participaran els gegants de la Barceloneta, que realitzaran un ball propi, a més en acabar hi haurà una actuació de la Raval’s Band.

A la Festa no hi faltaran les activitats més esperades i tradicionals, com la cercavila del Canó, que sortirà el matí del dissabte 30 a partir de els 1oh i que acompanyat del General Lagarto, recorrerà els carrers del barri llançant caramels i joguines per als més menuts. La nit del dissabte, a partir de ls 20.30 h, serà el moment del Correfoc i del Foc bestial, amb la lectura del versots infernals a la plaça de la Barceloneta, on després de la lectura de cada versotes dona entrada a les diferents colles de bèsties i diables participants.

Les activitats esportives també hi tindran cabuda amb el torneig detakatà, un esport creat pels veïns i practicat exclusivament a laplatja de la Barceloneta i que consisteix a colpejar una pilota

Setembre 2017

de tennis amb les mans i fer-la passar a través d’una xarxa. El campionat tindrà lloc el dissabte 30 a les 10h. sota els porxos del passeig Marítim.

La Festa Major, tindrà un espai pel record per en Bernardo Cortés, poeta i artista estimat pel barri que va morir el passat mes de març. El divendres 29, es farà un acte on els seus amics més propers recordaran la seva vida, la seva poesia i les seves cançons i on es presentarà el curtmetratge Bernardo Cortés, el última jinete. L’acte començarà a les 20h, a la plaça de Brugada, Font de Carmen Amaya.

Enguany la Festa Major torna a tenir tres carrers guarnits, Baluard, Pescadors i Sant Elm, que també organitzaran activitats pròpies com ara sardinades, sopars de germanor, animacions infantils, balls populars i concerts.

La Festa acabarà el diumenge dia 1, al matí hi haurà la Desfilada de banderes, que comptarà amb la participació del gegantó Miquelet i a la nit a partir de les 22h, al passeig Marítim, es farà el Fi de festa amb focs artificials.

Setembre 2017

EL DIGITAL D BARCELONA - http://eldigital.barcelona.cat/la-rica-cultura-popular-de-la-barceloneta-protagonitza-la-festamajor_554530.html

La rica cultura popular de la Barceloneta protagonitza la festa major Fins a l’1 d’octubre el barri de la Barceloneta fa festa major. En total hi ha programada una setmana de festa amb activitats de tota mena i per a tots els públics. Com és tradicional, alguns carrers se sumen a la festa amb una programació pròpia amb àpats popular, concerts, activitats infantils… Aquest és el cas dels carrers del Baluard, dels Pesadors i de Sant Elm. A més, mentre duri la festa major la imatgeria festiva del barri es pot veure exposada al mercat de la Barceloneta. Com sempre, la rica cultura popular del barri té un paper molt destacat en la festa major. El primer acte tradicional es farà dijous al vespre i és una cantada d’havaneres a la platja, un acte

Setembre 2017

molt característic d’aquest barri mariner. El canó de la Barceloneta és un dels elements més distintius del barri i té un paper molt destacat en la festa major. Sortirà per primera vegada divendres, en un matí dedicat a les escoles. A les 09.00 anirà a recollir els alumnes i es dirigiran tots plegats en cercavila fins al parc de la Barceloneta, on es farà un espectacle de circ. A més el 29 de setembre és Sant Miquel, patró del barri i el motiu pel qual la Barceloneta fa festa major a finals de setembre. A la tarda es farà una ofrena floral a la imatge que té a la parròquia i al vespre hi haurà la missa de festa major. Amb l’arribada del cap de setmana, la programació de la festa s’intensifica. Així dissabte a primera hora els trabucaires despertaran al barri i a les 10.00 es farà la cercavila del canó. Es tracta d’un dels actes més singulars de la festa i hi participarà el nan del general Lagarto. Durant tot el matí el canó recorrerà els carrers del barri llançant salves de caramels mentre la mainada crida ‘Senyor rector, volem el nostre canó!’. El dissabte de festa major seguirà amb una trobada de colles sardanistes (12.00) i el correfoc del vespre. Hi participarà la Tarasca, la seva comparsa de diables i dues coles convidades més. A les 21.30 arrencarà el correfoc, que anirà des de la plaça del Mar fins a la plaça de la Barceloneta, i tot seguit es llegiran els versots. I a les 22.15 arrencarà un altre correfoc, en aquest cas impulsat pels diables de la Barceloneta i que anirà des de la plaça de la Barceloneta fins al parc de la Barceloneta. Diumenge serà el darrer dia de festa major, amb una desfilada de les banderes de les diverses agrupacions corals de la Barceloneta. Faran una cercavila que començarà a les 10.00 i a on també participarà el gegantó Miquelet. A la tarda hi haurà una cantada d’havaneres i una trobada d’acordions diatònics al parc de la Barceloneta. Es posarà punt final a la festa amb un espectacle pirotècnic que es podrà observar des del passeig Marítim.

Setembre 2017

EQUIPAMENT INFANTIL BARCELONETA EL DIGITAL D BARCELONA – 20/09/2017 - http://eldigital.barcelona.cat/parlant%E2%80%8B-amb-la-cristina-de-lequipamentinfantil_544814.html

Parlant amb la Cristina de l’Equipament Infantil Visitem l’Equipament Infantil Barceloneta situat al cor del barri que es va inaugurar l’any 2013 construït específicament per al treball amb la infància. Acull diferents projectes que ja existien en el barri i d’altres que neixen especialment per aquest espai.

La Cristina Barbero és la responsable de l’Equipament amb més de vint anys d’experiència en infància i l’adolescència a La Barceloneta. Un barri constantment canviant que aglutina una gran diversitat de procedències i estils de vida diferents i ella n’és testimoni a partir del contacte amb els més petits del barri i les seves famílies.

Cristina, quins projectes porteu a l’Equipament Infantil?

Tenim el projecte per a Petita infància (bebès de 0-3 anys), el Casal infantil (infants de 4-12 anys) i el projecte Franja (adolescents de 12-16 anys) en un espai exclusiu per a ells i elles. L’edifici té un pati exterior, una ludoteca, una cuina per fer tallers amb les famílies i diverses sales on es poden fer activitats de plàstica i de psicomotricitat.

On fèieu les activitats abans d’estar a l’Equipament Infantil?

Des de l’inici, al 1994 el Casal Infantil estava al Centre Cívic Barceloneta on teníem un espai per a les activitats lúdiques dels nens i nenes del barri i dels adolescents del projecte Franja. De fet, som una part dins del projecte del Centre Cívic, tot i que ara estem ubicats a l’Equipament Infantil, la gent del barri ens segueix anomenant “el Casal”.

Setembre 2017

Com es valora el nou espai?

Convivíem força bé al Centre Cívic però era complicat combinar per sales tot l’espai que necessitava el casal i, ara a l’equipament per fi tenim un espai que només és per a infants, on es pot fer soroll i els infants es poden moure lliurement per l’equipament.

A la inauguració van venir famílies i joves que havien estat nens i nenes del casal. Es van emocionar de veure que per fi, La Barceloneta tindria un espai adaptat per a la infància en el lleure educatiu.

Quina és la filosofia que seguiu al Casal o a l’Equipament Infantil?

El Casal és un equipament infantil municipal on els infants disposen d’un espai amb activitats lúdiques durant el curs escolar en horari extraescolar i on tractem les emocions, les relacions, també l’educació a través del joc i les experiències fora de l’educació reglada.

Hi ha famílies que apunten els seus fills perquè necessiten deixar-los en algun lloc segur mentre estan a la feina, i hi ha una altra gran majoria que els apunten perquè volen que es relacionin i aprenguin altres coses.

Creus que els infants i adolescents van incorporant aquests valors que transmeteu?

Les famílies del barri valoren molt positivament la feina que es fa al Casal. Per exemple, les colònies que es fan tant per als infants de primària com els que estan a secundària, són recordades any rere any per les intenses vivències viscudes.

De vegades un moment viscut en unes colònies o en un taller al casal, els marca profundament i aquesta és la petjada del Casal.

Setembre 2017

De generació en generació, quan els joves ens venen a veure o ens els trobem pel barri, ens recorden aquella activitat que tant els va agradar o aquella situació que van superar perquè van poder expressar-la.

Les famílies que vulguin portar els seus fills i filles al casal amb què es trobaran?

Es trobaran amb un espai per a la infància on relacionar-se amb nenes i nens de diverses edats, diferents tipus de famílies i procedències i podran provar diferents tipus d’activitats.

Els infants fan moltes activitats extraescolars?

Malauradament, conciliar el món laboral i el món familiar és força complicat i ens trobem amb infants que després de l’escola tenen un munt d’activitats fins l’hora d’arribar a casa amb les seves famílies. Ens hem trobat amb casos d’infants que estan molt estressats per a la quantitat d’activitats que fan i de vegades, ni tant sols tenen temps de berenar.

Nosaltres aquí oferim una hora d’acollida abans de començar les activitats, només per a famílies que no tenen cap altra opció. Preferim que els nens i nenes estiguin amb les seves famílies aquesta estona abans de començar l’activitat.

Com es va iniciar el projecte Petita infància (0-3 anys)?

Al venir al nou equipament, es va intentar oferir un nou espai per a les famílies i se les va convidar a parlar i donar forma a aquest nou espai. Molta gent hi va participar! El projecte Petita infància (0-3 anys) es tracta d’una sala en obert amb un dinamitzador un cop per setmana que es preocupa de les necessitats i dubtes que tenen les famílies i dóna recursos.

És un espai molt dinàmic que varia molt perquè els infants (0-3) creixen molt ràpid i on es fan relacions i on es comparteix el què és la criança. Tenim dos grups, un al matí i un altre a la tarda.

Setembre 2017

Estan separats per edats per tal que els més petits estiguin més protegits. Hem observat que cada vegada tenim més pares. Un cop escolaritzats els infants, moltes famílies deixen de venir.

Quines són les activitats que oferiu al Casal infantil (4-12 anys)?

Les activitats van canviant al llarg del temps, per això els tallers que es fan en el lleure estan adaptats a la demanda dels infants. Nosaltres oferim activitats que a l’escola o al barri no es fan per tal d’obrir l’oferta i no repetir les activitats. Quan s’acaba el curs fem valoració i els passem una enquesta per saber el que els agrada. Per exemple, fa anys que es feia hip-hop i ara ja no, perquè els interessen altres coses.

I al projecte Franja (12-16 anys)?

Les activitats que es fan per als adolescents entre 12 i 16 anys s’engloben al projecte Franja. Sembla ser que el projecte Franja només es dóna als barris de Ciutat Vella (Raval, Gòtic, Casc Antic i La Barceloneta). A d’altres districtes hi ha els Casals d’infants i els de Joves però a Ciutat Vella es va considerar que hi havia una franja d’edat que no eren ni nens, ni joves que eren adolescents i se’ls va quedar el nom de “franja”.

És un projecte que jo m’estimo molt perquè la majoria d’anys que porto, he treballat al projecte Franja de La Barceloneta. Les activitats funcionen igual que al casal infantil on es programen una bateria de tallers anuals que poden ser de tipus esportius i de manualitats, i d’altres trimestrals que serveixen per anar tastant diferents activitats (com podria ser per exemple fotografia, reparació de bicicletes o danses…).

També poden accedir a la ludoteca de l’equipament on venen a relacionar-se i a jugar. I, es fan campionats oberts on poden accedir adolescents del barri (encara que no hi estiguin apuntats), trobades conjuntes entre els quatre projectes Franja de Ciutat Vella amb els diferents projectes de cadascú i motivar-los a moure’s pel districte perquè a La Barceloneta són encara molt territorials, encara se segueix dient quan es va a Plaça Catalunya que es va a Barcelona!

Setembre 2017

I els joves de La Barceloneta amb més de 16 anys?

Estan a les bandes musicals o als equips esportius, estudiant o treballant… Es diu que hi ha molts joves que deixen d’estudiar però hi ha molts d’altres que continuen. Estem observant que hi ha molts joves que s’inclinen per estudiar infermeria al Campus d’Infermeria i a l’Hospital del Mar. I que hi ha una gran inclinació pel tema de cuidar a l’altre. Aquest barri és un poble. Es conviu molt amb la gent gran, amb els oncles, amb els avis, són cases molt petites on es viu amb tota la família. Es conviu amb els veïns, al carrer, com passava abans fa 30 o 40 anys enrere i potser, a d’altres parts de Barcelona ja no passa o passa menys. Molts d’aquests joves es volen quedar a viure i a treballar al barri, però amb els preus dels habitatges ho tenen difícil.

L’Equipament Infantil de La Barceloneta és més que un espai de lleure educatiu, és un espai on es cuida el desenvolupament integral del menor i és per això que la gent del barri hi confia plenament com si de la família es tractés.

Setembre 2017

RESTAURACIÓ & HOSTALERIA LA VANGUARDIA - 14/09/2017 - http://www.lavanguardia.com/ocio/20170914/431282473630/una-ruta-gastronomica-poneel-bacalao-en-valor-gastronomico-en-barcelona.html

Una ruta gastronómica pone el bacalao en valor gastronómico en Barcelona PER: EFE Catorce restaurantes de Barcelona participarán durante las fiestas de la Mercè en la ruta Islandia en el Plato, destinada a poner en valor gastronómico la cocina del bacalao.

La ruta Islandia en el Plato, que tendrá lugar en Barcelona del 14 al 24 de septiembre, forma parte de las acciones de Bacalao de Islandia para dar a conocer esta materia prima en Cataluña. La ruta coincide con la circunstancia de que Reikiavik, capital de Islandia, es este año la ciudad invitada en las fiestas de la Mercè.

El objetivo de esta iniciativa es ofrecer la posibilidad de disfrutar de una experiencia gastronómica en catorce restaurantes de la Barceloneta y el Born.

Para la ocasión, los cocineros han hecho su interpretación de un alimento muy versátil que viene de las aguas frías y puras que rodean Islandia.

Los restaurantes participantes son Bar Ángel, Caballa Canalla, Cal Pinxo, Can Ramonet, Can Ros, Casa Pascual, Cua Curta, El Bar del Basko, El Pacífico, L'Òstia, Le Bouchon, Òsties Pedrín, Quillo y Terrassa de la Duquesa.

Un bacalao confitado, con una musolina suave de ajo, acompañadas de unas migas, en forma de teriyaki o de corteza con la piel, en esqueixada, con escalivada de pimiento rojo, berenjena y

Setembre 2017

romesco, o bien en formato de carpaccio con tomate de payés, cebolla de Figueres, vinagreta de lima y pipas de girasol.

La ruta propone un maridaje de los catorce platillos con la cerveza Inèdit creada por Ferran Adrià y sus colaboradores para Damm.

Desde la tarde del viernes 22 hasta el lunes 25 de septiembre, los visitantes del Parc de la Ciutadella podrán visitar además el alma de la cocina islandesa, el Eldhús, o cocina en islandés, que muestra la originaria gastronomía del país atlántico.

Setembre 2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 15/09/2017 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/onbarcelona/cuines/restaurant-can-rosbarcelona-barceloneta-6274025

Can Ros: quan l'arròs enganxa Camí dels 110 anys, aquesta taverna de la Barceloneta segueix sent una adreça de confiança per al veïnat

PER: PAU ARENÓS

10 dies de diferència: per compensar (i aclarir-me), perquè estan en actiu des del 1908 i mai havia posat els peus a l'establiment. No obstant, conec fa temps els propietaris, Marta Cid i Albert Enrich, que van concebre La Mar Salada com a apèndix de Can Ros i ha acabat superant la casa mare.

Fa un parell d'anys va aparèixer el cuiner Jordi Ballester (tres anys amb Rafa Peña en Gresca), substitut de la senyora Lucía, que va estar gairebé mig segle davant el foc: això sí que és torrar-se i no el pànxing al sol de la Barceloneta.

Van fer reformes i els ha quedat una taverna sòbria, sense les horterades dels decoradors de secà. En la primera visita vaig demanar el que en diuen 'la paella', tot i que la cuinen en cassola de ferro, i l'acaben al forn. Bon arròs, gambetes al punt, pujat de sal, com tantes vegades passa. ¿Què passa amb les marques, amb els caldos? Amics cuiners, ¡tasteu-los, per favor!

Albert Enrich, que aquell dia va passar per Can Ros abans que em posés una cullerada a la boca, em va recomanar l'arròs de capipota amb llagostins. Hi vaig tornar i, aquesta vegada sí, la cassola plena a vessar de col·lagen era de primera. Un arròs que enganxa, dels que es recorden per la seva singularitat. Vaig preguntar després a en Jordi, el cuiner, d'on havia sortit: «En un restaurant on havia treballat ens va quedar capipota, necessitava que condís i hi vaig afegir arròs». Aquest

Setembre 2017

any vaig tastar a la Fonda España la mateixa combinació (més atrevida: amb poma i anguila) i va puntuar alt.

El preu de la ració és de 16 euros, menys del que és habitual per aquestes latituds, on el més corrent és cremar un bitllet blau per plat: una barbaritat. Al migdia imprimeixen un menú de 14 euros, amb la possibilitat d'un platillo d'arròs (amb suplement, 'snif').

Pregunto a en Jordi pel #arrosperaun i està disposat a treure'l sempre que no es col·lapsi la cuina. Al principi de la crònica escrivia: «Aclarir-me». Em va semblar que Can Ros podia ser un exemple de taverna marinera, on posessin a navegar els plats de barca amb noves veles. Vaig veure un 'bao' i vaig veure un 'durum' i no ho vaig entendre: en Jordi em va explicar que incorpora i treu coses i que va provant i que quan venteja un suquet de molls, no el demanen. És la sala la que ha de vendre l'oferta particular, els plats vertebrals, i els complicats. La dirigeix Guillem Faura amb timó i simpatia, si bé algunes coses haurien d'estar més ben controlades.

Vins frescos i lleugers, com Cuca de Llum i L'Abrunet. Em van agradar el carpaccio de llagostins amb tomàquet (massa praliné de cacauet), els calamars a la romana, les carxofes fregides i el tàrtar de tonyina (millor rebaixat de soja, o amb un altre condiment). La sardina de la coca amb escalivada era excel·lent, encara que canviaria la pasta fullada per pa i llençaria a les escombraries l'ampolla de crema de balsàmic (la seva missió era que no rellisqués la peça, segons em va explicar el cuiner). Per postres, sopa de pinya amb marialluïsa i gelat de coco.

Augmentar el nombre d'arrossos i refinar la cuina marinera: Can Ros per a cent anys més.

Setembre 2017

LA VANGUARDIA – 20/09/17 - http://www.lavanguardia.com/comer/sitios/20170920/431410826849/mejores-panaderiasbarcelona.html

Premio para dos panaderías barcelonesas Los panaderos Anna Bellsolà (Baluard y hotel Praktik Bakery) y Emili Feliu(Forn Sant Josep), premiados por su trabajo

Comparte en Facebook Comparte en Twitter 5 PER: CRISTINA JOLONCH Vista, corteza, miga, sabor y aroma. Son los cinco aspectos que se exigió puntuar a los expertos que visitaron 160 hornos barceloneses con obrador propio para confeccionar la tercera edición de la Ruta del Bon Pa.

Vista, corteza, miga, sabor y aroma que obtuvieron buena nota en los 34 establecimientos elegidos, distribuidos por todos los barrios de la ciudad, y que se llevaron un sobresaliente tanto las panaderías de Anna Bellsolà (Baluard y Praktik Bakery) como de Emili Feliu (Forn Sant Josep). Ambos han compartido l’Espiga d’Or, un premio impulsado por la plataforma Panàtics que reconoce no sólo la calidad sino la difusión del buen pan que han hecho a los largo del año.

Setembre 2017

Anna Bellsolà (Baluard y Praktik Bakery) con Emili Feliu (Forn Sant Josep), reconocidos como los mejores panaderos de Barcelona (Inma Sainz de Baranda)

El Forn Sant Josep y el hotel Praktik Bakery, donde Bellsolà, dueña del horno Baluard, en la Barceloneta, también elabora sus panes, son vecinos. Estos dos panaderos comparten además el hecho de ser la cuarta generación de un oficio que se sientes orgullosos de haber aprendido al lado de sus padres, y cuyo trabajo ellos siguen tratando de perfeccionar. Los dos coinciden en que Barcelona es un ejemplo para los aficionados al pan de otros países, que vienen sabiendo la ruta que han de realizar para no perderse ninguno de los mejores establecimientos. Muchos de ellos son de Francia, donde los dos tuvieron maestros.

Estos dos panaderos comparten además el hecho de ser la cuarta generación de un oficio que se sientes orgullosos de haber aprendido” Nunca se habían contado con harinas de tanta calidad ni con sistemas de refrigeración como los que hoy facilitan el trabajo, asegura Emili Feliu, quien explica que no hace tantos años como la gente imagina que se trabaja con masas madre. El negocio por el que acaba de ser premiado lo abrió su bisabuela. “El marido tenía un horno en el Raval y ella, cuando él le abandonó dejándola con sus cuatro hijos, decidió cerrarlo y abrir en una zona más tranquila, cuando esta parte del Eixample eran las afueras”.

Setembre 2017

Habla con admiración de aquella mujer que llegó a tener casi una decena de empleados elaborando el pan a mano. Luego tomó el relevo el abuelo Emili y todos los Emilis que seguirían hasta llegar a él que, bromea, “lo único que tenía claro a los quince años es que no quería ser panadero”. De su padre, asegura, aprendió “lo que todos aprendimos de aquella generación, que eran unos currantes: el espíritu del esfuerzo”.

Anna Bellsolà (Baluard y Praktik Bakery) con Emili Feliu (Forn Sant Josep) (Inma Sainz de Baranda)

De su maestro, Jérôme Foulquier, que en su oficio lo importante es “compartir, compartir y compartir. Y por suerte ha quedado atrás la imagen del panadero que escondía sus fórmulas”. Emili Feliu, explica, se siente orgulloso de trabajar cerca de Anna Bellsolà, de quien admira su capacidad de elaborar un pan excelente con una producción importante. También ella afirma que le gusta muchísimo el pan del Forn Sant Josep, y que Barcelona es un modelo por la calidad del pan que se está vendiendo. Ella aprendió en el negocio que abrió su bisabuelo en Girona y que luego regentaron su abuelo y su padre, que también llegó a tener fábrica. La familia ha mantenido sólo el primer horno en el que trabajaron, hoy Antiga Casa

Setembre 2017

Bellsolà, que regenta su cuñada Mireia Oliveras. Su sueño, cuando abrió su propio negocio en Barcelona, “era hacer un pan tan bueno como el que servía Poilâine en París”.

“Por suerte ha quedado atrás la imagen del panadero que escondía sus fórmulas” EMILI FELIU. Panadero del Forn Sant Josep

Setembre 2017

TIME OUT BARCELONA – 21/09/ 17 - https://www.timeout.cat/barcelona/ca/restaurants/food-trucks-que-es-queden-quiets

'Food-trucks' que es queden quiets Els ‘food trucks', com la vida en parella, demanen estabilitat i bons aliments. Veiem dos casos de furgonetes aturades singulars: el Toya i el Van Van Var Per: Ricard Martín

Van Van Var

Toya Bar

Setembre 2017

Rodar o no rodar, aquesta és la qüestió. Ara fa uns quatre anys, les furgonetes dels 'food trucks' van començar a omplir panxes per places i esplanades, en caps de setmana i festius. A l’espera d’una imminent normativa municipal que adapti les característiques de les 'gastroroulottes' a la realitat, alguns han fet el camí invers: abandonar el moviment perpetu per cuinar més i millor. En Max Porta, un dels impulsors del Van Van Market (l’esca del boom), va obrir el Van Van Varaquest estiu. És en un punt estratègic per a la (im)mobilitat: just sota el costerut pont del carrer de Pujades, el trau que marca la frontera entre el centre i la perifèria industrial. “Teníem aquest bar al costat de l’oficina i estava en traspàs. I tenia les mides exactes de la cuina d’un food truck: 18 m² i dues entrades”. O sigui que van decidir obrir un bar que neix i mor cada setmana: de dilluns a dissabte, de 12 a 22 h, s’instal·len rere la barra “les entranyes d’un 'food truck' diferent”. Poden triar: disposen d’unes 350 furgonetes.

Fàcil: el lloc és una delícia. Està encaixat en un amplíssim (i ocult) xamfrà, una placeta no oficial, on pots deixar córrer els nens sense trencar-te el cap (ni ells el seu). Difícil: un bar el fa la clientela, i aquesta s’ha d’adaptar cada setmana a una cuina nova. Però Porta prioritza que la seva oferta “no siguin variacions del mateix, sinó cuines totalment diferents: mexicana, peruana, mediterrània, vegana i brasilera és el que hi ha desfilat darrerament”. La carta resident són exquisideses d’aperitiu en llauna i escuradents, comissariades per Casa Mariol.

I la mateixa jugada ha fet en David Villanueva, un cuiner peruà que, en un moviment insòlit, ha incrustat el seu food truck Toya a la cantonada de Ca la Montse, un restaurant de cuina catalana i arrossera de la Barceloneta obert l’any 1959. “Vaig treballar de rentaplats aquí fa 17 anys. I ara Ca la Montse ha fet de paraigua al Toya i hi aportem el nostre valor afegit”. Villanueva és una rara avis: durant anys va tenir Toya com a one-man bar (rere la barra, ell ho feia tot!) al carrer de Viladomat i alhora rodant (“la recaptació de la furgo cobria el lloguer del bar”).

Ara, des d’aquesta cantonada, adapta cebiches i anticuchos al format de carrer i per emportar –el seu anticucho, de cor de vaca, amb Parmentier de iuca, és excel·lent, va treballar a Astrid y Gastón– i fa fusions de menjar de carrer llatí amb sentit, sensibilitat i substància (arepa a la

Setembre 2017

peruana!). Només té un wok i una planxa, però la producció casolana li permet cuinar delícies com un burrito de pollastre adobat amb salsa anticuchera, amb hummus i embolicat en pa libanès.

Setembre 2017

TIME OUT BARCELONA- 21/10/17 - https://www.timeout.cat/barcelona/ca/restaurants-cafes/toya-bar

Toya Bar

Un altre heterodox, però en petit comitè. De fet, el David Villanueva és el que se’n diu una one man band; al capdavant del Toya (una barra i tres tauletes exigües) ho fa tot: cuina, servei i relacions públiques. I s’atreveix a dissentir del discurs triomfalista oficial: “La cuina peruana és molt jove i pot caure en l’esnobisme. Cal conquerir el món amb la simplicitat”.

Admet que ell sol no pot fer cuina peruana purista, sinó aplicar-ne pinzellades a plats mediterranis. I els resultats tenen molta gràcia: com per exemple un burrito de pa libanès amb lomo saltado, hummus i salsa huancaína, o una falsa lasanya de pasta fresca amb verdura gratinada i ají de gallina, o cebiche de tonyina. Dos fogons, una planxa i un parell de nassos. Després de tenir un local propi, trobareu ara el Toya incrustat a l'entrada i a la carta de Ca La Montse, un restaurant clàssic arrossaire de la Barceloneta. Lloc de la ubicació Contacte Adreça

Toya Bar 932 68 49 76 Balboa, 14 Barcelona 08003

Horaris Transport

De . a ds. a partir de les 20 h M: L4 (Barceloneta)

Setembre 2017

ESPORTS LÍNIA CIUTAT VELLA – 18/9/17 - https://comunicacio21.cat/esports-liniaciutatvella/123730-l-atletic-comenca-el-curs-guanyantla-copa-catalunya

L’Atlètic comença el curs guanyant la Copa Catalunya L’equip, eufòric amb la Copa. Foto: CNAB

La temporada 2017-18 ha començat amb bon peu. El passat dia 10, l’Atlètic es va proclamar campió de la Copa Catalunya per desena vegada en la història del club després de derrotar el Mediterrani (8-7) en la final que es va disputar a la piscina del CN Molins de Rei. Els de Chus Martín van arrencar com una piconadora i van encarrilar el matx per la via ràpida i van aconseguir un parcial de 4-1 en el primer període. La bona inèrcia es va mantenir en els següents minuts i els mariners van marxar al descans amb un contundent 7-2 a favor.

Setembre 2017

El tercer període, però, va coincidir amb un col·lapse ofensiu (i amb una sensible millora per part de l’equip de Sants), de manera que els de Martín van veure com, de mica en mica, el Medi anava retallant gols fins a restablir l’empat, ja en l’últim quart. Per sort per a l’Atlètic, l’eficàcia va tornar a temps i va poder marcar el gol que va servir per poder alçar la copa. Després de la victòria, Martín va assegurar en declaracions a La Xarxa que l’objectiu de cara a aquesta temporada és “aconseguir tots els títols nacionals i arribar a la Final a 8 a Europa”. La resta de cites del mes per al club seran els trofeus esportius de la base, el trofeu Polichon de waterpolo cadet, en homenatge a Manel Ibern i el campionat Monso de categoria infantil, la competició que recorda Vicens Monsonís. L’Atlètic també celebrarà els trofeus de natació de la Mercè el pròxim dissabte 23. EL CNB PERD ALS QUARTS En canvi, la Copa va acabar a la ronda de quarts de final per al Barcelona. El CNB havia aconseguit la victòria en la primera ronda contra el Granollers a la Nova Escullera (15-6), però no va poder ser entre els quatre millors després de perdre a Mataró (11-7).

Setembre 2017

SPORT- 23/9/17 - http://www.sport.es/es/noticias/natacion/terrassa-barceloneta-final-supercopa-6306749

CN Terrassa y Atlétic Barceloneta, finalistas de la Supercopa El CN Terrassa se ha clasificado para su tercera final de la Supercopa de España al derrotar al Astralpool Sabadell por la mínima (6-5)

El Attétic Barceloneta, que apeó en semifinales al Quadis Mataró (14-5) buscará este domingo su tercer título consecutivo

El mejor waterpolo, en el CN Sant Andreu. FOTO: RFEN

El CN Terrassa y el Atlétic Barceloneta son los finalistas de la Supercopa de España de waterpolo después de imponerse este sábado, en las semifinales disputadas en el CN Sant Andreu, al Astralpool Sabadell (6-5) y Quadis Mataró (14-5), respectivamente. se clasificó para su tercera final de la Supercopa de España al derrotar al Astralpool Sabadell por la mínima (6-5) en un derbi vallesano, que se decidió para los egarenses en el último período. El equipo sabadellense comenzó mejor el partido al remontar el gol inicial del CN Terrassa para acabar el cuarto con ventaja en el marcador (1-2). Los egarenses ofrecieron su mejor waterpolo tanto en defensa como en ataque en el segundo cuarto con un parcial de 3-0 que le permitió irse al descanso con dos goles de ventaja (4-2).

Setembre 2017

El Astralpool Sabadell consiguió igualar el partido en el tercer cuarto (4-4), pero dos goles consecutivos del CN Terrassa dejaron un 6-4 a 1:36 del final, que fue insalvable para los sabadellenses. El egarense Bernat Sanahuja y el sabadellense Sergi Cabanas fueron, con dos tantos, los máximos goleadores del choque. EL ATLÉTIC, A POR SU TERCER TÍTULO CONSECUTIVO Por su parte, el Atlétic Barceloneta se ha clasificado para la final de la Supercopa de España de forma incontestable, al derrotar (14-5) al Quadis Mataró, y este domingo (13 horas) en la piscina del CN Sant Andreu buscará revalidar el título por tercer año consecutivo. El conjunto marinero dominó el partido ante el Mataró en todo momento después de acabar el primer cuarto con una cómoda renta de tres goles (4-1) con dos goles en los últimos minutos de Martin Famera. El Atlétic Barceloneta mantuvo la renta de tres goles al descanso (5-2). En el tercer cuarto, el equipo de Dani Martín elevó su intensidad y dejó el partido sentenciado tras un parcial de 3-0 en apenas dos minutos, que dejaban el marcador al final del cuarto en (83). Pareció no tener bastante el equipo barcelonés y siguió ampliando su ventaja en los últimos ocho minutos hasta dejarla con nueve goles coincidiendo con el resultado final (14-5). Martín Famera, Álvaro Granados, Marc Larumbe, Nikolas Paul y Fran Fernández fueron los máximos goleados del Atlétic Barceloneta, con dos tantos cada uno, los mismos que Marc Corbalán, el mejor del Quadis Mataró

Setembre 2017

L’ESPORTIU- 24/9/17 - http://www.lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/1245992-el-terrassa-es-guanya-la-final.html

El Terrassa es guanya la final Waterpolo. Els egarencs s’emporten el derbi vallesà i es jugaran el títol de la supercopa contra el Barceloneta, que va derrotar clarament el Mataró

PER: ALBERT FIBLA

Un moment del derbi vallesà entre el Sabadell i el Terrassa. FOTO: RFEN

Setembre 2017

L’Atlètic Barceloneta i el CN Terrassa disputaran aquest migdia, a les 13 hores, la final de la supercopa després de superar, respectivament, el Quadis CN Mataró i el CN Sabadell en la semifinal. Els primers ho van fer amb molta superioritat, com ho demostra el 14-5 final, mentre que el Terrassa va sorprendre el seu rival vallesà en un derbi molt igualat. Va quedar demostrat el bon estat de forma dels egarencs, que van començar marcant. Tot i així, el Sabadell es va imposar en el primer quart per 1-2. En el segon, els de Dídac Cobacho van ser prou superiors en defensa i en atac per clavar un parcial de 3-0. El 4-2 amb què es va arribar al descans es va equilibrar en el tercer període per l’equip que entrena Chava Gómez, però el Terrassa va ser qui millor va gestionar la situació en el quart definitiu, que va dominar (2-1) per guanyar el partit i aconseguir un merescut lloc en la final d’avui. Dos gols seguits dels terrassencs ho van deixar tot dat i beneït quan faltava un minut i 36 segons. L’últim gol, marcat per Cabanas pel Sabadell, va arribar massa tard. La segona semifinal va tenir un dominador clar, l’Atlètic Barceloneta, que va golejar el Quadis CN Mataró. L’equip de Chus Martín ja va entrar en el partit amb autoritat, per això va col·locar un clar 4-1 al marcador al final del primer quart. Els de Beto Fernández van aguantar en el segon acte i van aconseguir mantenir la distància de tres gols (5-2) en arribar al descans. Però en el tercer quart el Barceloneta va prémer l’accelerador i es va escapar fins a assolir una diferència de cinc gols (8-3). En l’últim període, amb el duel sentenciat, els maresmencs van abaixar els braços i el campió de lliga no va perdonar (6-2), i va establir un resultat final de 14-5 que li permetrà, aquest migdia, defensar el títol de campió de la supercopa que també va aconseguir la temporada passada.

Setembre 2017

MUNDO DEPORTIVO - 24/9/17 - http://www.mundodeportivo.com/waterpolo/20170924/431536389981/9-4-mallarach-yperrone-llevan-al-barceloneta-a-su-decimotercera-supercopa.html

El Barceloneta levanta su decimotercera Supercopa El Atlétic Barceloneta ha conquistado su decimotercera Supercopa de España, la tercera consecutiva, al derrotar al CN Terrassa (9-4) en una final con poca historia Nueva alegría para el Barceloneta, FOTO: Pere Puntí

El Atlétic Barceloneta ha conquistado su decimotercera Supercopa de España, la tercera consecutiva, al derrotar al CN Terrassa (9-4) en una final con poca historia que fue dominada por los actuales campeones desde los minutos finales del segundo cuarto. Blay Mallarach, máximo goleador del partido con cuatro goles y MVP de la final, y Felipe Perrone acabaron con la resistencia que planteó el CN Terrassa en el primer cuarto, que fue para los egarenses gracias a un gol de Mora a los cinco minutos. Los vallesanos mandaron en el marcador gracias a su buena defensa y al acierto de Iñaki Aguilar en la portería, pero empezaron a ceder el control del juego a su rival debido a su poca fluidez en ataque en el segundo y tercer período. El Atlétic Barceloneta sacó a relucir su mejor calidad ya en el primer minuto del segundo cuarto con un lanzamiento de Felipe Perrone y dejó la final prácticamente resuelta con dos goles de Blai Mallarach y otro de Alberto Munárriz en el último segundo del segundo período (4-1).

Setembre 2017

Tras el descanso, el equipo barcelonés siguió con su defensa presionante sobre el ataque egarense y Fran Fernández amplió la diferencia a cuatro goles (5-1, min.20). El equipo que dirige Chus Martón mantuvo los cuatro goles de ventaja hasta el final del cuarto gracias a un gol de Mallarach a cuatro segundos de su conclusión. Los boyas de ambos conjuntos fueron los protagonistas en ataque del último período. El ruso Galeev replicó el tanto de Roger Tahull (8-4, min.28) y Blai Mallarach rubricó su gran final con su cuarto tanto que dejaba el definitivo 9-4. Ficha técnica: Atlètic Barceloneta, 9 (4+5): Linares, Munárriz (1), Paul, Fernández (1), Tahull (1), Mallarach (4), Bustos -equipo inicial-, Famera, Granados, Vrlic, Larumbe y Perrone (2). CN Terrassa, 4 (1+3): Iñaki Aguilar, Sanahuja (1), Mora (1), Óscar Aguilar, De la Fuente, Sánchez (1), Rodríguez -equipo inicial-, Alarcón, Salvador, Pérez, Galeev (1) y Pericas. Árbitros: Jaume Teixidó y Oriol Jaumandreu. Expulsaron por tres exclusiones al jugador del CN Terrassa Oriol Rodríguez (min.31). Parciales: 0-1, 4-0, 3-2 y 2-1. Incidencias: partido correspondiente a la final de la Supercopa de España disputado en la piscina Pere Serrat del CN Sant Andreu de Barcelona ante 300 espectadores.

Setembre 2017

SPORT – 24/9/17 - http://www.sport.es/es/noticias/natacion/mallarach-perrone-llevan-barceloneta-decimotercerasupercopa-6308383

Mallarach y Perrone llevan al Barceloneta a su decimotercera Supercopa El Atlétic Barceloneta ha conquistado su decimotercera Supercopa de España, la tercera consecutiva, al derrotar al CN Terrassa (9-4) en una final con poca historia

Blay Mallarach, máximo goleador del partido con cuatro goles y MVP de la final, y Felipe Perrone acabaron con la resistencia que planteó el CN Terrassa en el primer cuarto

El Altétic Barceloneta no dio opción al Terrassa y sumó su tercera Supercopa consecutiva. FOTO: RFEN

El Atlétic Barceloneta ha conquistado este domingo su decimotercera Supercopa de España, la tercera consecutiva, al derrotar al CN Terrassa (9-4) en una final con poca historia que fue dominada por los actuales campeones desde los minutos finales del segundo cuarto. Blay Mallarach, máximo goleador del partido con cuatro goles y MVP de la final, y Felipe Perrone acabaron con la resistencia que planteó el CN Terrassa en el primer cuarto, que fue para los egarenses gracias a un gol de Mora a los cinco minutos. Los vallesanos mandaron en el marcador gracias a su buena defensa y al acierto de Iñaki Aguilar en la portería, pero empezaron a ceder el control del juego a su rival debido a su poca fluidez en ataque en el segundo y tercer período.

Setembre 2017

El Atlétic Barceloneta sacó a relucir su mejor calidad ya en el primer minuto del segundo cuarto con un lanzamiento de Felipe Perrone y dejó la final prácticamente resuelta con dos goles de Blai Mallarach y otro de Alberto Munárriz en el último segundo del segundo período (4-1). DEFENSA PRESIONANTE DEL BARCELONETA Tras el descanso, el equipo barcelonés siguió con su defensa presionante sobre el ataque egarense y Fran Fernández amplió la diferencia a cuatro goles (5-1, min.20). El equipo que dirige Chus Martón mantuvo los cuatro goles de ventaja hasta el final del cuarto gracias a un gol de Mallarach a cuatro segundos de su conclusión. Los boyas de ambos conjuntos fueron los protagonistas en ataque del último período. El ruso Galeev replicó el tanto de Roger Tahull (8-4, min.28) y Blai Mallarach rubricó su gran final con su cuarto tanto que dejaba el definitivo 9-4. 9. Atlètic Barceloneta (4+5): Linares, Munárriz (1), Paul, Fernández (1), Tahull (1), Mallarach (4), Bustos -equipo inicial-, Famera, Granados, Vrlic, Larumbe y Perrone (2). 4. CN Terrassa (1+3): Iñaki Aguilar, Sanahuja (1), Mora (1), Óscar Aguilar, De la Fuente, Sánchez (1), Rodríguez -equipo inicial-, Alarcón, Salvador, Pérez, Galeev (1) y Pericas. Árbitros: Jaume Teixidó y Oriol Jaumandreu. Expulsaron por tres exclusiones al jugador del CN Terrassa Oriol Rodríguez (min.31). Parciales: 0-1, 4-0, 3-2 y 2-1. Incidencias: partido correspondiente a la final de la Supercopa de España disputado en la piscina Pere Serrat del CN Sant Andreu de Barcelona ante 300 espectadores

Setembre 2017

L’ESPORTIU – 25/9/17 - http://www.lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/1246592-el-barceloneta-no-hi-enten-ensupersticions.html

El Barceloneta no hi entén, en supersticions Waterpolo. El conjunt mariner alça la seva tretzena supercopa després d’haver superat el Terrassa amb una gran actuació de Perrone i Mallarach

Els jugadors del Barceloneta celebren el títol guanyat ahir a Sant Andreu

Setembre 2017

No hi entén, en supersticions, el CN Atlètic Barceloneta. El conjunt mariner va alçar ahir la seva tretzena supercopa d’Espanya i continua comandant amb mà de ferro el palmarès de la competició. És la tercera consecutiva i només el CN Sabadell, en tres ocasions, i el CN Sant Andreu han pogut treure-li de les mans el títol en les disset edicions que s’ha disputat. El que va aconseguir ahir a les piscines Pere Serrat de Sant Andreu és el primer títol oficial que s’embutxaca l’Atlètic Barceloneta en la temporada que tot just comença. A més, els mariners van guanyar la seva desena copa Catalunya fa un parell de setmanes.

Ahir, tot i un bon inici dels vallesans, el Terrassa no va poder fer gaire cossa contra el potencial mariner. Sobretot, de Felipe Perrone i de Blai Mallarach, MVP de la final amb quatre gols, que van comandar l’atac dels barcelonins. Una diana de Sergi Mora en el primer període va avançar els vallesans, que, tot i això, van poder gaudir ben poc de l’avantatge. La rèplica del Barceloneta que dirigeix Chus Martín va ser fulminant. Un magnífic llançament des de la distància de Felipe Perrone iniciava un contundent parcial de 4-0 que seria pràcticament definitiu. Blai Mallarach, que està en un magnífic en el seu retorn a les piscines estatals després del seu periple per Europa, s’afegia a l’ofensiva amb les seves primeres dianes en la final d’ahir.

No va poder reaccionar el Terrassa de Dídac Corbacho en l’inici del tercer període i Fran Fernández eixamplava les distàncies amb el cinquè gol dels mariners. Es complicava molt la final per al conjunt vallesà, que mai va baixar els braços, tot i veure-ho cru. Bernat Sanahuja va retallar distàncies (4-2) amb una diana en el tercer quart però el Barceloneta va respondre mitjançant Mallarach amb un gol al límit del període que li va permetre mantenir el marge de quatre dianes de diferència. El conjunt barceloní dominava amb força en tots els aspectes del joc. No va deixar opcions per a la sorpresa el conjunt mariner, que va rematar la feina en el darrer període. Mallarach, amb el seu quart gol, va posar la cirereta a un magnífic partit. Tretzena supercopa, tercera consecutiva, per a un Atlètic Barceloneta que ha començat molt fort la temporada i que segueix dominant amb força el waterpolo estatal. El rendiment dels mariners no hi entén, en supersticions.

Setembre 2017