Crònica de la Barceloneta. Novembre 2017 by Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat

NOVEMBRE 2017

Novembre 2017

PLAÇA D’HILARI SALVADÓ ............................................................................................................................................. 5 La plaça d’Hilari Salvadó a la Barceloneta estrenarà nova imatge la primavera del 2018 ............................................. 5 La plaza Hilari Salvadó de Barcelona estrenará nueva imagen durante la primavera de 2018...................................... 6 La plaça d’Hilari Salvadó estrenarà nova imatge el 2018 ............................................................................................... 7 La plaça d’Hilari Salvadó estrenarà nova imatge el 2018 ............................................................................................. 10 PLATGES ....................................................................................................................................................................... 11 De 'hobby', caçatresors ................................................................................................................................................ 11 La plaça d’Hilari Salvadó estrenarà nova imatge el 2018 ............................................................................................. 14 TURISME ....................................................................................................................................................................... 15 El turisme s’aferma com a gran preocupació per als barcelonins ................................................................................ 15 Barcelona lanza un programa para mediar en incidentes en viviendas turísticas ....................................................... 18 Plan municipal para mejorar la convivencia con los pisos turísticos legales ................................................................ 20 Mediació per a la convivència entre veïnat i usuaris de pisos turístics ........................................................................ 22 El turisme passa a ser la primera preocupació veïnal al districte ................................................................................. 23 Alquiler turístico: retos y novedades ............................................................................................................................ 25 VENDA AMBULANT ...................................................................................................................................................... 28 Intervenen productes falsificats a uns 80 venedors ambulants al Port Vell ................................................................ 28 REFERÈNDUM A CATALUNYA ...................................................................................................................................... 29 Interposades cinc querelles per l’actuació policial en quatre escoles de Barcelona l’1-O ........................................... 29 PEPE RUBIANES ............................................................................................................................................................ 32 Joan Lluís Bozzo desvela detalles de su amistad con Rubianes en el libro 'Pepe y yo'................................................. 32 Joan Lluís Bozzo biografía la amistad que tuvo con Pepe Rubianes en un libro .......................................................... 35 Bozzo recupera Rubianes a 'Pepe i jo' .......................................................................................................................... 37 Bozzo reivindica la figura de Rubianes ......................................................................................................................... 40 “Rubianes tenia una força còmica enorme” ................................................................................................................. 43 Rubianes, que quiso ser mi hermano ................................................................................................................................ 45 Joan Lluís Bozzo recorda Rubianes a ‘Pepe i jo’ ........................................................................................................... 47 Un nou sopar ................................................................................................................................................................ 50 Josep Lluís Bozzo ret homenatge a l’amistat amb Pepe Rubianes ............................................................................... 52 El conegut director teatral biografia la vida de Rubianes a ‘Pepe i jo’ ......................................................................... 52 HOSPITAL DEL MAR ..................................................................................................................................................... 55 Organizan una jornada de ocio familiar por la investigación de cáncer de mama ....................................................... 55 Díade ociopararecaudarfondosenlalucha contrael cáncerde mama............................................................................................... 56 PARC DE LA BARCELONETA.......................................................................................................................................... 58 Obres de la nova àrea d’esbarjo de gossos al Parc de la Barceloneta....................................................................................... 58 El punt de compostatge comunitari de la Barceloneta, a ple rendiment .................................................................................. 59

Novembre 2017

CARMEN AMAYA ......................................................................................................................................................... 62 Manuel Veiga pone en danza la memoria de Carmen Amaya ..................................................................................... 62 PISTA DE GEL ................................................................................................................................................................ 65 Veïns i Ajuntament xoquen per poder instal·lar una pista de gel a la Barceloneta ..................................................... 65 MUSEU HERMITAGE .................................................................................................................................................... 67 La directora executiva de l'Hermitage: "No entendria que Barcelona es deixés perdre aquesta oportunitat" ........... 67 El Hermitage de Barcelona pide diálogo a Colau para desbloquear el futuro museo .................................................. 69 El Hermitage Barcelona pide al Ayuntamiento desbloquear la ubicación del futuro museo ....................................... 72 El Hermitage pide a Colau superar el recelo hacia el museo barcelonés ..................................................................... 74 Els promotors del museu Hermitage donen un ultimàtum a l’Ajuntament ................................................................. 76 Veïns i entitats demanen a Colau que no impedeixi l'Hermitage a la Barceloneta ...................................................... 78 Vecinos y entidades reclaman el museo Hermitage en la Barceloneta ....................................................................... 80 Entidades de la Barceloneta y la ciudad apoyan el proyecto de museo Hermitage .................................................... 82 PACO CAMARASA ........................................................................................................................................................ 83 Barcelona lliura la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Paco Camarasa ............................................................................ 83 Paco Camarasa, negre i groc ........................................................................................................................................ 85 Barcelona premia a Paco Camarasa con la Medalla de Oro al Mérito Cultural............................................................ 88 Paco Camarasa rep la Medalla d’Or al Mèrit Cultural .................................................................................................. 90 Camarasa, medalla d’or al mèrit cultural ..................................................................................................................... 92 El llibreter Paco Camarasa rep la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de Barcelona ........................................................... 93 Honor al jefe de los ‘gafas oscuras’......................................................................................................................................... 95 COOPERATIVA OBRERA POPULAR SEGLE XX .............................................................................................................. 99 Recuperem la cooperativa Segle XX per al veïnat ........................................................................................................ 99 L'Ajuntament de Barcelona expropia l'edifici de l'Antiga Cooperativa del Segle XX per fer-hi equipaments ............ 104 L’Ajuntament expropia l’antiga Cooperativa El Siglo XX per fer-hi equipaments ...................................................... 107 Barcelona expropia l'edifici de l'antiga Cooperativa del Segle XX a la Barceloneta ................................................... 109 El Segle XX ja és de la Barceloneta ............................................................................................................................. 110 Barcelona expropia la histórica Cooperativa del Siglo XX para equipamientos ......................................................... 115 L’antiga seu de la cooperativa Segle XX ja és municipal ............................................................................................. 117 CIUTAT VELLA ............................................................................................................................................................. 119 El neguit va per barris ................................................................................................................................................. 119 RESTAURACIÓ & HOSTALERIA ................................................................................................................................... 122 Bolets per al·lucinar .................................................................................................................................................... 122 Barceloneta Sangría Bar ............................................................................................................................................. 123 Tret de sortida dels Premis Time Out ......................................................................................................................... 124 Restaurants, bars i clubs que ens han fet feliços........................................................................................................ 126 Fricandó de vedella de Pepi Rigol, del restaurant L'Òstia .......................................................................................... 128

Novembre 2017

Caldereta de Sant Pere ............................................................................................................................................... 130 Las patatas más bravas de Barcelona ......................................................................................................................... 132 ESPORTS (WATERPOLO) ............................................................................................................................................ 134 Atlético Barceloneta y Sabadell buscan su primer triunfo europeo ........................................................................... 134 6-5. El Barceloneta cae ante la gran defensa del AN Brescia tras el descanso........................................................... 137 L’Atlètic-Barceloneta confia a tornar amb els tres punts de Brescia ......................................................................... 139 El Barceloneta perd el tren després del descans ........................................................................................................ 140 L'Atlètic Barceloneta i el CN Sabadell ensopeguen en la jornada de Champions ...................................................... 142 L'Atlètic Barceloneta i el Sabadell busquen la primera victòria a la Champions League ........................................... 143 Toca alçar el vol contra el líder ................................................................................................................................... 145 12-6. Golpe de autoridad del Atlétic Barceloneta en la Champions .......................................................................... 146 L’Atlètic-Barceloneta s’imposa a l’OSC Budapest (12-6) ............................................................................................ 148 L'Atlètic Barceloneta supera l'OSC Budapest i suma la primera victòria a la Champions (12-6) ................................ 149 Els mariners s’endollen............................................................................................................................................... 150

Novembre 2017

PLAÇA D’HILARI SALVADÓ BETEVÉ – 04/11/17 - http://beteve.cat/turisme-preocupacio-barris-enquesta-serveis-municipals/

La plaça d’Hilari Salvadó a la Barceloneta estrenarà nova imatge la primavera del 2018 Tindrà espai per a jocs infantils, les terrasses de bars i una “saleta d’estar” per al descans PER: Redacció btvnotícies

L'Ajuntament de Barcelona ha aprovat el projecte de reurbanització de la plaça d'Hilari Salvadó per millorar les condicions, renovar-la i dinamitzar-la, ja que actualment l'espai està poc utilitzat. També es vol donar més protagonisme als elements que recorden la figura de Salvadó, el darrer alcalde republicà de la ciutat. El govern municipal preveu iniciar les obres aquest novembre i enllestir la nova plaça cap a la primavera de l'any vinent amb una inversió d'uns 600.000 euros. El govern municipal posa en marxa el projecte després de consensuar-lo amb veïns de la Barceloneta i el col·lectiu d'alumnes de l'Escola Mediterrània. La proposta preveu nova pavimentació del carrer de l'Almirall Barceló fins al cul-de-sac. També inclou l'adaptació de la xarxa de drenatge, renovació de l'enllumenat urbà i enjardinament amb nous arbres perennes. A més, s'hi instal·larà mobiliari urbà i una àrea de jocs infantils. La nova plaça pretén tenir tres espais diferenciats, un de dinàmic, que acollirà terrasses de bars i permetrà jugar a pilota i amb patins, un altre destinat al joc i a l'activitat permanent, que tindrà una tarima i dibuixos pintats a terra, i un últim espai de "saleta d'estar", que vol ser per al repòs i on hi haurà bancs per seure.

Novembre 2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 04/11/17 - http://www.elperiodico.com/es/politica/20171104/la-plaza-hilari-salvado-debarcelona-estrenara-nueva-imagen-durante-la-primavera-de-2018-6401851

La plaza Hilari Salvadó de Barcelona estrenará nueva imagen durante la primavera de 2018 PER: BARCELONA, 4 (EUROPA PRESS) El Ayuntamiento de Barcelona ha aprobado definitivamente el proyecto para reurbanizar la plaza Hilari Salvadó, en el barrio de la Barceloneta, en la que se empezarán las obras este mes de noviembre y estrenará una nueva imagen durante la primavera del 2018. La propuesta, que contempla mejorar las condiciones de la plaza, parte un proceso participativo de los vecinos del barrio y el colectivo de alumnos de la Escola Mediterrània, que en diversas sesiones han podido trabajar conjuntamente con los técnicos el futuro espacio, ha informado este sábado el consistorio en un comunicado. El proyecto previsto, al que se han destinado 598.452 euros, incluye la parte de la calle Almirall Barceló y contempla la nueva pavimentación del espacio, así como la adaptación de la red de drenaje, la renovación de la iluminación urbana e instalación de zona ajardinada, además de la configuración de una área de juegos infantiles equipada.

Novembre 2017

DIGITAL D BARCELONA – 06/11/17 - http://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/ca/noticia/la-plaza-dhilari-salvadzeestrenarza-nova-imatge

La plaça d’Hilari Salvadó estrenarà nova imatge el 2018 L’Ajuntament de Barcelona ha aprovat definitivament el projecte de reurbanització de la plaça Hilari Salvadó per tal de millorar-ne les seves condicions, renovar-la i dinamitzar-la, donat que actualment es tracta d’un espai poc utilitzat, tot i tenir grans potencialitats.

La proposta de reurbanització parteix d’un procés en el que han participat els veïns i les veïnes del barri i el col·lectiu d’alumnes de l’Escola Mediterrània, que en diverses sessions han pogut treballar conjuntament amb els tècnics el futur de l’espai.

Així, el projecte previst abasta 1.930 metres quadrats i inclou la part del carrer de l’Almirall Barceló, que finalitza en cul-de-sac. La proposta contempla la nova pavimentació de l’àmbit, adaptació de la xarxa de drenatge, renovació de l’enllumenat urbà, enjardinament i plantació d’arbrat perenne de port petit que complementi l’arbrat existent i xarxa de reg associada, instal·lació de mobiliari urbà, i configuració d’una àrea de jocs infantils equipada. La previsió és que les obres comencin al novembre i finalitzin cap a la primavera amb una inversió de 598.452’46 euros.

El projecte elimina el terraplenat existent i resol la reurbanització a través d’una plataforma única en tot l’àmbit d’actuació, incloent el fragment del carrer Almirall Barceló. Això comportarà una reestructuració de les rasants i cotes de tot l’espai. Així, la nova imatge de la plaça s’estructurarà en tres espais:

– Espai dinàmic o polivalent: que permeti una circulació fluïda per la plaça i garanteixi una correcta accessibilitat a la resta d’espais. Acollirà les terrasses dels bars i permetrà la utilització com a espai de joc de pilota i patins i la seva ocupació per activitats culturals temporals. Aquest

Novembre 2017

àmbit s’eixamplarà en dues àrees principals, una vinculada al carrer de Sant Carles i una altra a la façana sud.

– Espai de joc o d’activitat permanent: on hi haurà l’àrea infantil delimitada i un element urbà en forma de tarima que actuarà com a element vertebrador polivalent del cul-de-sac. Aquest espai tindrà continuïtat a través de dibuixos pintats a terra en l’espai d’accés a l’escola.

– Espai lent o “saleta d’estar”: com a espai de repòs i d’observació de la plaça. L’arbrat viari es complementarà amb un arbrat d’escala petita i plantes arbustives que acompanyaran els espais per seure i faran d’element de protecció.

Pel que fa a la pavimentació, les voreres i els paviments de contorn es resoldran amb peces de formigó prefabricat de forma rectangular, mentre que la pavimentació de l’espai central de la plaça es farà amb un paviment flexible asfàltic de color mel. A les àrees d’estada situades al perímetre de la plaça es preveu un paviment ceràmic format per llambordí de color vermell de forma rectangular i l’àrea de joc infantil es resoldrà amb sauló.

La vegetació existent es complementarà amb un arbrat perenne de port petit que permetrà introduir vegetació a l’interior de la plaça i ampliar l’espai d’ombra a l’àrea infantil amb sis exemplars d’acàcies. Es configuraran parterres enjardinats situats al lateral del carrer Salamanca i al lateral de les façanes posteriors, la geometria dels quals permetrà eliminar els escocells de l’arbrat viari existent i integrar-los amb l’arbrat de nova plantació.

En el projecte també s’hi ha contemplat una major visualització dels elements que recorden la figura de l’Hilari Salvadó, darrer alcalde de la Barcelona republicana.

Novembre 2017

LÍNIA CIUTAT VELLA – 21/11/2017 - https://comunicacio21.cat/noticies-liniaciutatvella/124799-la-placa-d-hilari-salvadoestrenara-nova-imatge-el-2018

La plaça d’Hilari Salvadó estrenarà nova imatge el 2018

PER: Redacció, La Barceloneta

El projecte de remodelació de la plaça d’Hilari Salvadó, al barri de la Barceloneta, tirarà endavant amb l’objectiu de convertir aquest espai en una zona més dinàmica i de més profit per als veïns. El projecte preveu pavimentar la plaça de nou, adaptar la xarxa de drenatge, renovar l’enllumenat, plantar nous jardins, col·locar mobiliari urbà nou i crear una àrea de jocs infantils. Segons el Districte, la nova plaça quedarà estructurada en tres espais diferents. Són l’espai dinàmic o polivalent, l’espai de joc o activitat permanent i l’espai lent o ‘saleta d’estar’. El primer serà on hi haurà les terrasses dels bars i on es faran activitats culturals temporals, el segon acollirà l’àrea infantil i el tercer és on hi haurà els bancs i la zona d’arbrat i de plantes. Les obres començaran aquest mes de novembre i està previst que la plaça estrini la seva nova imatge l’any que ve.

Novembre 2017

PLATGES EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 06/11/2017 - http://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20171106/detector-metalls-hobby6405785

De 'hobby', caçatresors "Detecto-afició", en duien. Utilitzen detectors de metalls com a "activitat lúdica". Tenen federació i fins i tot un consell europeu. I s'ofereixen per recuperar objectes perduts gratis PER: Ana Sánchez FOTO: ELISENDA PONS

És un clàssic a la platja de la Barceloneta, com la «cervesa-beer» i els guiris fent-se selfies. Dos individus passegen mentre fan anar un detector de metalls. Ningú els presta atenció, igual que si els del Cercle de Lectors entressin a la casa de Gran hermano. Segurament perquè a ningú se li ha acudit googlejar-ho. Apareixen mig milió d’històries de tresors descoberts amb detectors de metalls. «Piii piii, piii, piii». El detector xiula amb insistència de gos de caça. Pierre s’agenolla, furga a la sorra amb l’afany que posaria Indiana Jones en una cova amb esquelets. Així va trobar mig escut d’or del rei Carles III de 1785. Al cap d’uns segons treu una moneda de 2… ¿2 què? Sembla russa. Pierre fa quatre troballes més a velocitat de gimcana. En tres minuts ensenya 10 cèntims, un tros d’alumini fos, i un altre, i un

Novembre 2017

tercer. «És bonic per fer una joia –comenta amb optimisme de descobridor–. Sembla plata nativa». «No hi ha tants tresors com a les pel·lícules», assenyala Manuel. Potser no, però ningú els negarà que han fet algunes troballes-bomba. Fins i tot han trobat bombes de la guerra civil. «Detecto-afició», en diuen. «És un hobby per passar el temps, caminar, estar a la natura», descriu Pierre. «Per d’altres és una activitat d’espoli. Hi ha màfies que s’hi dediquen», denuncia. «I ens fiquen en el mateix sac», es queixa. Pierre Astor, 26 anys, és arqueòleg, com els caçatresors amb fedora. Fa una dècada que va pel món amb detector de metalls. És el fundador de l’Associació de Detectoristes de Catalunya. Detectorista: «Tota persona que utilitza un detector de metalls com a activitat lúdica», defineixen. Lúdica, sí, encara que una de les preguntes freqüents que responen a la pàgina web és: «¿Què faig si trobo un tresor?» Manuel Sigueiro, 61 anys, va ser el primer soci. Fa vuit anys que rastreja amb detector. Sense detector també troba coses. És escombriaire. T’ajustes l’aparell al braç com si fos una crossa. Doncs no pesa. Aquest costa 800 euros. N’hi ha de 150 i de 3.000, terrestres i subaquàtics, fins i tot amb USB i GPS. El mous als costats. Ja està, ja ets un potencial caçatresors. Et sents com Jack Sparrow amb brúixola màgica. Somrius per inèrcia tan aviat com xiula. Això és que hi ha alguna cosa metàl·lica com a molt a 30 centímetres. Pot sortir una moneda, l’anella d’una llauna, una joia, un ham, potser has d’avisar els TEDAX. Això és el que enganxa, diuen: «El factor sorpresa –apunta Pierre–. La sensació que tens quan et donen un regal embolicat i no saps què és». ¿El més estrany que han desenterrat? «Consoladors», riuen. «Vibradors grossos –n’ensenyen fotos– i alguna ouija.»

Un tresor viking Ni Pierre ni Manuel han descobert cap tresor. El mig escut d’or que va trobar Pierre val 120 euros. Però hi ha detectoristes que han trobat lingots d’or a Extremadura. Un britànic va descobrir un tresor viking i l’han recompensat amb ¡dos milions de lliures! «A Anglaterra hi ha

Novembre 2017

una afició brutal. I està regulat», explica Pierre. «Et pots quedar fins al 50%». Aquí no. «Hi ha por de declarar, perquè després s’ho queda tot l’Estat». L’associació catalana es va crear fa cinc anys. Són 130 socis. «Hi ha des de nanos de 10 anys –diu Pierre– fins a gent de 80. Tant socis que treballen en l’obra com metges, advocats, mossos». Es divideixen en dos perfils, com en la vida: de platja i de muntanya. Organitzen concentracionscompeticions i descontaminacions d’espais públics. ¿Què diríeu als que us diuen friquis? «Que provin aquesta afició, que és molt sana. Però que tinguin seny».

Concentració de l'associació un diumenge a prop de Vic.

¿L’objectiu? «Legalitzar aquesta activitat i col·laborar amb l’arqueologia», diu Pierre. «Fins i tot existeix un consell europeu on exposem la situació legal de cada país». Tenen un codi ètic: «Respectar els jaciments arqueològics, els parcs naturals, la propietat privada». L’ètica, insisteix Pierre, és el primer. I ajudar la gent. De fet, s’ofereixen per recuperar gratis objectes perduts. Omples un formulari a la web i algun detectorista va al rescat. Manuel ensenya la foto d’una parella belga radiant amb el seu anell de casament recuperat. Pierre també és el president de la Federació Espanyola de Detecció Esportiva. ¿Però és un esport? «Hi ha gent que es passa vuit hores caminant –respon–. Cavant i cavant. Imagina cavar en un dia 200 forats en terra compacta». Es recomana buscar en grup. «Hi ha gent que s’ha trencat una cama –diu Pierre–. Vas pendent de la màquina i pots ensopegar». ¿Esport de risc? «Sens dubte», el detectorista es posa seriós. «Un soci em va dir un dia que havia trobat trossos de cúter enterrats a la platja». Hi ha tota una màfia amb detectors, denuncia. Es treuen 25 euros al dia només amb monedes, calcula. «No posen els cúter perquè la gent es talli, sinó per posar traves als altres detectoristes». Heavy metal

Novembre 2017

LÍNIA CIUTAT VELLA – 21/11/2017 - https://comunicacio21.cat/noticies-liniaciutatvella/124799-la-placa-d-hilari-salvadoestrenara-nova-imatge-el-2018

La plaça d’Hilari Salvadó estrenarà nova imatge el 2018

PER: Redacció, La Barceloneta El projecte de remodelació de la plaça d’Hilari Salvadó, al barri de la Barceloneta, tirarà endavant amb l’objectiu de convertir aquest espai en una zona més dinàmica i de més profit per als veïns. El projecte preveu pavimentar la plaça de nou, adaptar la xarxa de drenatge, renovar l’enllumenat, plantar nous jardins, col·locar mobiliari urbà nou i crear una àrea de jocs infantils. Segons el Districte, la nova plaça quedarà estructurada en tres espais diferents. Són l’espai dinàmic o polivalent, l’espai de joc o activitat permanent i l’espai lent o ‘saleta d’estar’. El primer serà on hi haurà les terrasses dels bars i on es faran activitats culturals temporals, el segon acollirà l’àrea infantil i el tercer és on hi haurà els bancs i la zona d’arbrat i de plantes. Les obres començaran aquest mes de novembre i està previst que la plaça estrini la seva nova imatge l’any que ve.

Novembre 2017

TURISME EL PUNT AVUI – 07/11/2017 - http://www.elpuntavui.cat/territori/article/10-administracions/1277116-el-turisme-s-afermacom-a-gran-preocupacio-per-als-barcelonins.html

El turisme s’aferma com a gran preocupació per als barcelonins L’enquesta anual de l’Ajuntament de la capital també mostra que l’accés a l’habitatge ha passat de ser el quinzè problema social al quart La gestió del govern de Colau obté una nota rècord –un 6,4– de la sèrie estadística

El turisme s’aferma com a gran preocupació per als barcelonins Foto: Arxiu.

PER: FRANCESC ESPIGA La dada, en si, no és nova, però confirma una tendència que va arrelant des de ja fa mesos. Segons la darrera enquesta de serveis municipals que cada any elabora l’Ajuntament de Barcelona, el turisme es va convertir el 2016 en el principal problema per als veïns de la capital,

Novembre 2017

en detriment de l’atur i les condicions laborals, que eren els que encapçalaven el rànquing des del 2012.

Barcelona, aquest estiu Foto: Magre.

Es dona el cas que en l’últim dels baròmetres, en aquest cas semestral, que també confecciona el consistori, ja es va detectar aquest corrent de fons, que ara, però, adquireix més categoria atesa la diferència de grandària de la mostra entre ambdós treballs demoscòpics –6.000 entrevistes en l’anual respecte a 800 trucades en l’altre–.

Aquest maldecap creixent per l’impacte del turisme no només és especialment patent en aquells barris que el suporten d’una manera més directa –el Raval, el Gòtic, la Barceloneta o la Sagrada Família–, sinó també en aquells que comencen a patir els impactes d’aquesta activitat en forma, per exemple, d’increment dels preus de l’habitatge; Sant Antoni o el Poblenou serien, potser, dos dels casos més paradigmàtics.

Tot aquest conjunt de dades, però, estan condicionades per un fet gens menystenible, com és que van ser recollides abans de l’atemptat de la Rambla o la crisi política actual. Sobre això, el primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament barceloní, Gerardo Pisarello, va manifestar ahir que caldrà esperar a futurs baròmetres o enquestes per valorar si dues circumstàncies tan excepcionals, i les conseqüències que poden haver provocat en forma de cancel·lacions de reserves, han fet variar, o no, aquesta percepció social crítica respecte al turisme.

Novembre 2017

Una de les altres novetats que revela l’informe, i que lliga amb un altre debat a l’alça a Barcelona, és un maldecap creixent respecte als preus de l’habitatge. Fa tot just un any, aquest era el quinzè problema més assenyalat pels entrevistats. Ara és el quart. Això pel que fa a la visió sobre Barcelona. Quan el que es pregunta, però, és quina és la inquietud més greu que ara mateix té Catalunya, un 24,1% de les respostes són el seu encaix dins l’Estat espanyol. I tot això, abans que passés l’1 d’octubre i tot el que ha vingut després. El 2010, que és quan va haver-hi la sentència de l’Estatut, aquest percentatge era del 7,5%.

Els resultats d’aquest treball també són utilitzats pel govern municipal de torn per mesurar el grau d’acceptació de les seves polítiques i manera de fer. En aquest cas el d’Ada Colau obté una nota del 6,4, la més alta des que es puntua aquest aspecte. En plena discussió sobre la continuïtat del pacte entre BComú i el PSC, Pisarello va agafar aquesta dada per subratllar la bona visió social que hi ha no només d’aquesta entesa, sinó del missatge d’estabilitat que projecta.

L’aparcament i la circulació a l’urbs, pitjor Dins dels diferents serveis o polítiques municipals que han estat valorats, el que en surt més malparat és el de l’aparcament, ja que un 52,2% dels enquestats consideren que ha empitjorat en l’últim any. Les crítiques al trànsit de la ciutat també fan forat, ja que un 42,7% de les respostes van en la mateixa línia. A l’altre extrem hi ha el funcionament dels autobusos –un 43,6% consideren que ha millorat– o els mercats, en què el grau de complaença supera el 40%.

Novembre 2017

El PERIÓDICO DE CATALUNYA – 14/11/2017 - http://www.elperiodico.com/es/politica/20171114/barcelona-lanza-unprograma-para-mediar-en-incidentes-en-viviendas-turisticas-6423822

Barcelona lanza un programa para mediar en incidentes en viviendas turísticas El Ayuntamiento de Barcelona ha presentado este martes en la Comisión municipal de Economía y Hacienda un programa para promover la convivencia en las comunidades de vecinos que cuentan con viviendas de uso turístico y mediar en los incidentes que se producen en estos pisos. La iniciativa establece la creación de un equipo de mediación de conflictos, que iniciará su actividad en enero y estará formado por cuatro personas, que acudirán a las fincas donde se han registrado denuncias por viviendas turísticas e interactuarán con los vecinos para facilitar la convivencia.

El programa se empezará a desarrollar en los distritos de Ciutat Vella y l'Eixample, ya que es donde hay más pisos turísticos y más quejas, y su objetivo es actuar proactivamente para promover la convivencia en el entorno de un derecho fundamental como es la vivienda, ha explicado el concejal de Turismo, Agustí Colom.

El consistorio ha detallado en un comunicado que cada año se registran cerca de 2.000 incidentes motivados por las viviendas de uso turístico, aunque con este programa el Gobierno municipal también pretende disponer de referencias cuantificables de las incidencias en los pisos turísticos. Esta medida está contemplada en el Plan Estratégico de Turismo 2020 y el Ayuntamiento la ha hecho en colaboración con la Asociación de Apartamentos Turísticos de Barcelona (Apartur), y con el Colegio de Administradores de Fincas.

El presidente de Apartur, Enrique Alcántara, ha defendido en un comunicado que "la buena convivencia entre turismo y ciudad es innegociable" y que medidas de este tipo contribuyen a mantener el equilibrio y avanzar hacia un turismo sostenible y responsable.

Novembre 2017

POSTURA DE LA OPOSICIÓN

La edil del grupo Demòcrata, Sonia Recasens, ha dicho que esta medida puede ser una herramienta más pero no será la solución al problema, y Koldo Blanco (Cs) ha destacado que ésta pretende mejorar la convivencia entre vecinos y turistas, algo que ha valorado positivamente: "Es la primera vez que una medida de Gobierno sobre turismo no se limita a poner sanciones". El republicano Alfred Bosch ha pedido dar más impulso al plan de choque contra los pisos turísticos ilegales --ha dicho que, o no funciona, o va demasiado lento--, y el popular Javier Mulleras ha pedido combatir los comportamientos incívicos tanto de pisos turísticos ilegales como legales.

Maria Rovira (CUP) ha pedido al Gobierno de Ada Colau que detalle cuál es su propuesta de modelo económico y defina y dé contenido a su apuesta por la sostenibilidad, y el concejal no adscrito, Gerard Ardanuy (Demòcrates) ha dicho que la medida constata la problemática que existe entre residentes y turistas.

Colom ha presentado la medida y ha tenido un recuerdo para la trabajadora de la Concejalía Alba Vidal, recientemente fallecida, a la que también han recordado concejales de grupos de la oposición, que han destacado su valía profesional y personal.

Novembre 2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 14/11/2017 - http://www.elperiodico.com/es/barcelona/20171114/plan-municipal-paramejorar-la-convivencia-con-los-pisos-turisticos-legales-6423943

Plan municipal para mejorar la convivencia con los pisos turísticos legales Un equipo de cuatro personas mediará en las comunidades donde se reciban más quejas por molestias PER: El Periódico Piso turístico en la calle de Aribau. / FERRAN NADEU

Barcelona ha dado un paso adelante para tratar de conciliar la actividad turística y la residencial. El ayuntamiento ha presentado hoy martes en la Comisión municipal de Economía y Hacienda un programa para promover la convivencia en las comunidades de vecinos que cuentan con viviendas de uso turístico legales y mediar en los incidentes que se producen en estos pisos, como reclamaba la patronal de los pisos turísticos desde hace dos años.

Implica la creación de un equipo de mediación de conflictos, que iniciará su actividad en enero y estará formado por cuatro personas que acudirán a las fincas donde se han registrado denuncias por viviendas turísticas -siempre con licencia- e interactuarán con los vecinos para facilitar la convivencia.

El plan se empezará a desplegar en Ciutat Vella y l'Eixample -epicentros de la actividad- y su objetivo es actuar proactivamente para promover la convivencia en el entorno de un derecho fundamental como es la vivienda, según ha explicado el concejal de Turismo, Agustí Colom. Según los últimos datos municipales, cada año se registran cerca de 2.000 incidentes motivados por las viviendas de uso turístico. El programa permitirá profundizar en la casuística.

Novembre 2017

La medida está contemplada en el Plan Estratégico de Turismo 2020 y se ha desarrollado en colaboración con la Asociación de Apartamentos Turísticos de Barcelona (Apartur), y el Colegio de Administradores de Fincas.

El presidente de Apartur, Enrique Alcántara, ha defendido que "la buena convivencia entre turismo y ciudad es innegociable" y que acciones como esta contribuyen a "mantener el equilibrio y avanzar hacia un turismo sostenible y responsable".

Demandas de la oposición

La concejala del grupo Demòcrata, Sonia Recasens, ha dicho que la medida puede ser una herramienta más pero no la solución al problema, mientras que Koldo Blanco (C's) ha destacado que "es la primera vez que una medida de Gobierno sobre turismo no se limita a poner sanciones".

El republicano Alfred Bosch ha pedido dar más impulso al plan de choque contra los pisos turísticos ilegales -cree que o no funciona, o va demasiado lento-, y el popular Javier Mulleras ha pedido combatir los comportamientos incívicos tanto de pisos turísticos ilegales como legales.

Novembre 2017

DIGITAL D BARCELONA – 15/11/2017 - http://ajuntament.barcelona.cat/ciutatvella/ca/noticia/mediacize-per-a-laconvivzuncia-entre-veznat-i

Mediació per a la convivència entre veïnat i usuaris de pisos turístics A Barcelona hi ha 9.657 habitatges d'ús turístic legals que ofereixen prop de 59.000 places d'allotjament. Per garantir la convivència dels visitants que els ocupen amb els veïnes i veïnes amb els quals comparteixen finca o barri, un equip gestionarà els conflictes que puguin produir-se.

Aquest equip de mediació constarà de quatre persones que aniran a les finques on s’hagin registrat denúncies i aplicaran eines de mediació i facilitació amb el veïnat i els visitants. Aquesta mediació serà complementària de les actuacions administratives que pertoquin. Inicialment, actuaran a Ciutat Vella i l’Eixample, els districtes que registren un volum més elevat de pisos turístics i queixes.

Cada any, els serveis d’atenció a la ciutadania registren uns 2.000 incidents motivats pels habitatges d’ús turístic. La mesura també pretén disposar de referències quantificables d’aquestes incidències per avaluar de manera més exacta propostes de millora amb els diferents operadors.

La mesura, que s’ha treballat amb interlocutors del sector, com l’associació d’apartaments turístics APARTUR o el Col·legi d’Administradors de Finques, s’emmarca en el Pla estratègic de turisme 2020. A més, complementa d’altres mesures impulsades per garantir una millor governabilitat del turisme com el PEUAT, el Pla de xoc contra els allotjaments turístics il·legals i els acords amb les plataformes d’allotjament turístic.

Novembre 2017

LÍNIA CIUTAT VELLA – 21/11/2017 - https://comunicacio21.cat/noticies-liniaciutatvella/124796-el-turisme-passa-a-ser-laprimera-preocupacio-veinal-al-districte

El turisme passa a ser la primera preocupació veïnal al districte

Veïns de la Barceloneta, en una protesta contra la massificació turística. Foto: Arxiu

PER: Redacció, Ciutat Vella El turisme ja és la primera preocupació dels veïns de Ciutat Vella. Aquesta és la principal conclusió de l’Enquesta de Serveis Municipals que l’Ajuntament va fer pública el passat 6 de novembre.

Així doncs, aquesta enquesta reflecteix com al barri Gòtic les persones enquestades que veuen el turisme com el problema més greu representen el 37%, cosa que significa un augment d’uns 14 punts respecte les xifres de l’any anterior. Al Casc Antic són un 22,2% les persones que situen el turisme en la primera posició de les seves preocupacions, mentre que a la Barceloneta la xifra s’enfila fins al 38,6%, gairebé cinc punts més que l’any passat.

Novembre 2017

Deixant de banda el turisme, la segona preocupació dels veïns, amb gairebé un 20%, és la inseguretat. Ho és especialment per als veïns del Raval i del Casc Antic. La tercera preocupació veïnal, tot i que presenta una lleugera reculada, és el soroll.

EL COSTAT POSITIU

Pel que fa als aspectes positius que els veïns valoren de viure a Ciutat Vella hi ha la cordialitat, la familiaritat dels veïns, la diversitat i la multiculturalitat. Els veïns, però, també destaquen el fet de tenir el mar i les platges a prop i qüestions com l’urbanisme, la història o la bona ubicació. Pel que fa a les demandes veïnals, la millora de la seguretat ocupa la primera posició amb un 19%. En segon lloc hi ha la millora de la neteja (17,3%) i en tercer lloc la reducció del turisme i millorar-ne la qualitat (11,8%).

Novembre 2017

EL MUNDO – 24/11/2017 - http://www.elmundo.es/economia/vivienda/2017/11/24/5a17114822601d99598b45a1.html

Alquiler turístico: retos y novedades PER: ANA R. CARRASCO

Apartamentos turísticos el barrio marítimo de la Barceloneta en Barcelona. SANTI COGOLLUDO

Expertos y profesionales piden una regulación única para que salga a la luz la "verdad" de esta industria que ya es un fenómeno mundial imparable Residencial o turístico, ¿qué alquiler da más dinero?

Hace no muchos años, alojarse en un hotel era prácticamente la única opción de quienes hacían un viaje, bien por negocios o por ocio. Hoy, mucha gente se plantea cambiar las comodidades de un hotel por la sensación más hogareña que proporciona una casa. El llamado alquiler vacacional es un fenómeno imparable sobre el que se ha hablado mucho últimamente: a este mercado se le acusa de no pagar impuestos, de especular con la viviendas, de atraer a un turista que masifica

Novembre 2017

pero que no invierte en las ciudades y se le responsabiliza del alto precio de los arrendamientos de larga duración. Con la intención de arrojar algo de luz sobre este sector, el suplemento Su Vivienda de EL MUNDO y el diario Expansión convocaron este jueves a los principales actores del mercado a un observatorio especializado en el que se analizaron los retos y las novedades de esta área emergente.

"Lo primero que habría que corregir es la nomenclatura que se le ha asignado: alquiler turístico o vacacional", explica María Jesús Serrano, socia del despacho jurídico Serrano Alberca & Conde. "Lo correcto sería hablar de arrendamientos a corto plazo y de un modelo de arrendatarios amplio, no sólo de turistas". De la misma opinión es Víctor Fernández, CEO de Room Mate Group, quien señala que el 68% de los clientes de Be Mate Apartments -la filial de la multinacional hotelera dedicada a este tipo de arrendamientos- son ejecutivos que, por razones de trabajo, tienen que pasar varios días en otra ciudad.

El alquiler turístico no es algo nuevo. Siempre se ha oído hablar de personas que alquilan casas para pasar sus vacaciones. Sin embargo, se trataba de un fenómeno más estacional. En cambio, este nuevo alquiler turístico supone una manifestación más de la llamada economía colaborativa y se ha convertido en un fenómeno imparable. Según el último Barómetro del Alquiler Vacacional en España elaborado por HomeAway -una de las principales operadoras del sector-, ocho millones de viajeros residentes en España de entre 18 y 65 años se han alojado en una vivienda turística en los dos últimos años. Esto supone tres millones de personas más que en el estudio anterior, realizado en 2014. "Es cierto que ahora vive un boom, en gran parte porque las grandes plataformas hemos facilitado un espacio en el que arrendadores y arrendatarios puedan ponerse en contacto", argumenta Arnaldo Muñoz, director general para España y Portugal de AirBnb. "Se trata de una manifestación más de la economía colaborativa que ha trascendido hasta convertirse en un negocio, una actividad empresarial que, como todas, nace porque hay una demanda", coincide el directivo de Room Mate.

Los nuevos modelos colaborativos operan ya de una forma destacada en sectores como el transporte, el alojamiento, la financiación de proyectos, los servicios personales, la alimentación, la educación o la logística. Todos han experimentado un crecimiento exponencial durante los

Novembre 2017

últimos años y tienen un enorme potencial. Según los datos del portal especializado Web Strategist, entre enero del año 2000 y septiembre de 2015, a nivel mundial se contabilizó una inversión de casi 22.000 millones de euros en iniciativas relacionadas con la economía colaborativa. De esa cantidad, el 80% se habría destinado a transporte y alojamiento. Además, se prevé que, para el año 2025, estas inversiones superen los 282.000 millones.

Grandes retos

Una de las acusaciones más habituales que se le hace al arrendamiento vacacional es que los inquilinos son turistas que contribuyen a la masificación pero que no enriquecen la ciudad. Juan Carlos Fernández, director general para el Sur de Europa de HomeAway lo desmiente: "De media, nuestros clientes gastan 460 euros en una estancia completa. Una cifra mucho más alta que la de quienes se alojan en hoteles que está alrededor de los 300 euros. Hay que tener en cuenta que quienes alquilan estas viviendas quieren estar más en contacto con la ciudad y tienen que salir obligatoriamente a almorzar o bien a comprar comida, por ejemplo". Según las estimaciones de HomeAway, entre abril de 2014 y el mismo mes del año 2016, el gasto de sus arrendatarios tuvo un impacto económico de más de 9.600 millones de euros en el entorno de las viviendas: restaurantes, bares, tiendas, etc. Si a esta cantidad se le añade la contratación de la casa, se calcula que el sector generó en esas fechas un negocio de 12.318 millones de euros.

Novembre 2017

VENDA AMBULANT CATALUNYAPRESS – 07/11/17 - http://www.catalunyapress.cat/texto-diario/mostrar/920987/intervenen-productesfalsificats-uns-80-venedors-ambulants-port-vell

Intervenen productes falsificats a uns 80 venedors ambulants al Port Vell PER: Redacció Catalunyapress

Productes falsificats al Port Vell

Un operatiu conjunt de la Policia Portuària de Barcelona, els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Urbana va intervenir divendres passat productes falsificats a uns 80 venedors ambulants no autoritzats al moll de la Barceloneta, el Port Vell. Segons ha informat Port de Barcelona aquest dimarts en un comunicat, l'actuació va ser coordinada, fet que va permetre una actuació de "més abast" a les que es desenvolupen habitualment, de manera que la presència policial va obligar els venedors a abandonar el material per fugir . La Policia Portuària va aixecar acta, en la qual va fer constar el material intervingut, per destruirlo, i ha manifestat la seva voluntat de continuar amb aquestes operacions per evitar la presència de venedors ambulants no autoritzats i la venda de productes falsificats.

Novembre 2017

REFERÈNDUM A CATALUNYA VILAWEB – 09/11/2017 - https://www.vilaweb.cat/noticies/interposades-cinc-querelles-per-lactuacio-policial-en-quatreescoles-de-barcelona-l1-o/

Interposades cinc querelles per l’actuació policial en quatre escoles de Barcelona l’1-O Interposades cinc querelles per l’actuació policial en quatre escoles de Barcelona l’1-O Els set afectats denuncien per lesions i delicte contra la integritat moral els agents que els van colpejar i els comandaments policials PER: servei de l'agència ACN El Servei d’Atenció a Víctimes de Violència Institucional (Saidavi) del Centre Irídia per la Defensa dels Drets Humans ha interposat aquest dijous cinc querelles davant del Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona pels fets ocorreguts l’1 d’octubre a quatre escoles diferents de la ciutat: l’Escola Mediterrània, l’IES Pau Claris, el CEIP Els Horts i l’Escola de la Prosperitat, on un total de set persones van quedar afectades. Les querelles, per delicte contra la integritat moral i de lesions amb instrument perillós i els agreujants d’abús de superioritat i prevalença com a funcionari, es dirigeixen contra els agents de la policia espanyola que han estat identificats gràcies al treball d’investigació realitzat per l’entitat i al treball de la xarxa d’observadores #SomDefensores. Les querelles també es dirigeixen contra els comandaments policials que van dirigir cada operatiu policial.

“Després d’haver detectat en les diferents causes un ‘modus operandi’ similar, contrari a la legalitat” i causant dels delictes pels quals s’interposen les querelles, l’entitat enfoca la causa cap a les responsabilitats dels comandaments polítics i policials que van prendre les decisions durant la jornada de l’1 d’octubre. És per aquest motiu que l’entitat ha sol·licitat al jutge que identifiqui les persones concretes que van tenir responsabilitats polítiques o policials de tota operació de l’1 d’octubre. També sol·licita que la policia entregui les gravacions realitzades. A més a més, l’entitat sol·licita que el coronel de la Guardia Civil Diego Pérez de los Cobos, comandament designat pel Ministeri d’Interior per l’1 d’octubre, declari com a testimoni en totes les querelles

Novembre 2017

per concretar quines ordres concretes es van donar als agents desplegats sobre el terreny. En la querella pels fets a l’escola Mediterrània de la Barceloneta, per exemple, s’assegura que l’actuació de l’agent policial va ser “contrària als protocols”. La dona i la seva parella feien cua per votar a l’escola en un ambient “festiu” i amb actitud “completament pacífica”. “De cop i volta va arribar un gran número d’agents de la policia espanyola i van començar una càrrega sense fer cap avís previ ni donar cap ordre”, descriu la querella. En el moment de començar la càrrega, hi va haver “rebombori” i la víctima va perdre de vista la seva parella, a qui va començar a buscar mirant al seu voltant i fent tombs sobre ella mateixa. En aquell moment, un policia se li va acostar amb la porra “en posició horitzontal i li va donar dos cops frontals a l’alçada dels ulls”. La dona va retrocedir apartant-se de l’agent i aleshores va observar que la seva parella era “estesa a terra, rebent puntades de peu per part de policies”.”Alertada i atemorida” per la situació, “va mantenir en tot moment una actitud absolutament pacífica i passiva, sense entrar en confrontació”, va girar-se cap a la seva parella i el mateix agent que l’havia colpejat amb la porra, i “sense intercanviar cap mot, amb la intenció de menyscabar la seva integritat física i moral i fent un ús de la força absolutament desproporcionat, va propinar-li un tercer cop amb la porra en posició vertical i amb molta més força directament a l’ull dret”.Segons la querella, l’actuació d’aquest agent no va ser aïllada, sinó que formava part d’una actuació “perfectament coordinada i concertada” que va provocar diversos ferits. Així, considera que els agents van abusar del seu càrrec i tenien “l’ànim compartit d’atemptat contra la integritat moral i física” dels congregats, actuant “de forma molt agressiva, colpejant amb la porra en zones prohibides com el cap, així com cops de puny, puntades de peu o fortes estirades de cabell”. Aquesta actitud hauria provocat en els concentrats “molta angoixa, pànic i una profunda humiliació i impotència per les vexacions rebudes”. Així, també assegura que el comandament de l’operatiu era “perfectament conscient” del que estava passant. A conseqüència d’aquests fets, la víctima va patir un traumatisme cranial, amb afectació a l’òrbita ocular i la mandíbula dreta, així com el nas. Les lesions han de ser ateses per un cirurgià maxil·lo-facial per si té el nas trencat i desviat. A banda de les seqüeles físiques, la víctima assegura haver-se sentit “absolutament vexada i humiliada, com un objecte o animal”. Igualment, la dona sent indignació, afectació psicològica i angoixa per veure com es va agredir a persones grans o la seva parella a terra sense que ella pogués ajudar, i per això s’ha hagut de medicar. “Té molta por a l’hora de sortir al carrer i manifesta por als cossos policials, sent molta inseguretat al barri que l’impedeix realitzar la seva vida amb normalitat”,

Novembre 2017

afegeix.A l’escrit s’hi afegeixen fotos de les lesions a la víctima, un informe mèdic d’urgències de l’Hospital del Mar i dos vídeos, a més d’una captura de pantalla on es veu el número d’identificació de l’agent querellat. També demana al jutge que requereixi a l’àrea d’afers interns de la policia un informe sobre la composició de l’operatiu que va actuar a aquell centre entre les 8.45 i les 9.45 hores, una còpia de les comunicacions entre el centre de comandament policial i els comandaments sobre el terreny, així com la identificació dels comandaments del centre de control i els responsables polítics al càrrec.Amb la interposició d’aquestes cinc querelles i la que s’interposarà el proper dimarts 14 de novembre per la persona que ha perdut la visió degut a l’impacte de pilota de goma, l’entitat busca “obrir un procés de veritat, reparació i justícia que afecti no només a les víctimes que representa sinó al conjunt de la ciutadania”.

Novembre 2017

PEPE RUBIANES LA VANGUARDIA – 09/11/2017 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20171109/432742766928/juan-luis-bozzodesvela-detalles-de-su-amistad-con-rubianes-en-el-libro-pepe-y-yo.html

Joan Lluís Bozzo desvela detalles de su amistad con Rubianes en el libro 'Pepe y yo' El director, dramaturgo y letrista Joan Lluís Bozzo, uno de los mejores amigos de Pepe Rubianes, recupera la figura del cómico en el libro 'Pepe y yo' que la editorial Pòrtic publica en catalán y que está considerado un canto a la amistad que desvela detalles muy poco conocidos del humorista galaico-catalán.

PER: BARCELONA, 9 (EUROPA PRESS) El director, dramaturgo y letrista Joan Lluís Bozzo, uno de los mejores amigos de Pepe Rubianes, recupera la figura del cómico en el libro 'Pepe y yo' que la editorial Pòrtic publica en catalán y que está considerado un canto a la amistad que desvela detalles muy poco conocidos del humorista galaico-catalán.

Durante la presentación del libro este jueves, el editor Josep Lluch ha recordado que ya hace 8 años de la muerte de Rubianes y que el libro supone ahora "una prueba de fuego" para ver las dimensiones que sigue alcanzando la figura del artista.

En esta línea coincide Bozzo, que desde un primer momento ya estaba decidido a escribir el libro: "He tenido que esperar todo este tiempo para escribir la historia de nuestra amistad, que es la más intensa que he tenido".

Novembre 2017

"Escribiendo me he quedado tranquilo, he podido explicar cosas que nunca habíamos dicho, cosas más importantes y otras que son simples anécdotas", ha dicho Bozzo. 'Pepe y yo' consta de capítulos cortos de fácil lectura y sin referencias temporales durante los cuales se describe la amistad de Pepe y Juan Luís y anécdotas que vivieron juntos o separados pero que, de algún modo, los une, "un libro totalmente subjetivo y alejado del formato biográfico", ha añadido el autor.

MEJORES AMIGOS Bozzo escogió una cita de Montaigne para encabezar el libro: "Porque era él, porque era yo", una explicación de la amistad que los unió durante más de 40 años y que se plasma en las 300 páginas de la obra.

Los dos protagonistas se conocieron cuando Bozzo tenía 16 años y, desde entonces, cultivaron una gran amistad: "Pepe y yo funcionábamos de una manera llena de contradicciones, con subidas y bajadas", ha dicho el autor.

PRESENCIA VIVA EN LAS REDES

"Ahora la presencia de Pepe sigue muy viva en las redes, es increíble la cantidad de visitas que tienen sus vídeos, sigue despertando el interés del público", ha comentado Bozzo, y El autor ha definido a Rubianes como "uno de los mejores comunicadores, una persona con mucha fuerza cómica y un hombre que decía lo que pensaba más allá de la corrección política", hecho que, ha comentado, le llevó algunos problemas mediáticos.

ANÉCDOTAS En el libro, Bozzo cuenta anécdotas inéditas hasta el momento, como una colección de libretas de Pepe, su adicción al tabaco cuando dejó de beber o su aversión al transporte público. De su colección de libretas podría haber nacido su libro, ha explicado el autor: "En ellas apuntaba sus reflexiones, con ellas podría haber escrito libros muy interesantes, pero era muy vago".

Novembre 2017

"LAS VIUDAS"

Bozzo habla de la muerte de Rubianes sin pelos en la lengua y dedica uno de los capítulos a "Las viudas", el grupo de amigos de Pepe que se sigue reuniendo después de su muerte.

El último proyecto con el que trabajan, y que ya se ha acordado en el pleno municipal, es poner el nombre de Pepe en una calle de Barcelona, la actual calle Almirall Cervera, donde el actor vivió la mayor parte de su vida.

POLÍTICAMENTE INCORRECTO

Bozzo ha comentado que a mucha gente le gustaría conocer la opinión de Rubianes sobre la situación política actual, aunque ha afirmado que esto "es imposible, pero seguro que no sería nada políticamente correcto".

El autor ha presentado el libro luciendo un lazo amarillo, símbolo de protesta contra el encarcelamiento de 'los Jordis', y ha explicado que esta situación le recuerda mucho a cuando empezó a trabajar en la época del franquismo.

Novembre 2017

LA VANGUARDIA – 09/11/2017 - http://www.lavanguardia.com/vida/20171109/432742261209/joan-lluis-bozzo-biografia-laamistad-que-tuvo-con-pepe-rubianes-en-un-libro.html

Joan Lluís Bozzo biografía la amistad que tuvo con Pepe Rubianes en un libro PER: EFE El director y actor de teatro Joan Lluís Bozzo biografía la amistad que mantuvo con el fallecido actor Pepe Rubianes en su nuevo libro "Pepe i jo", donde ofrece "una versión totalmente subjetiva" de una relación que funcionó "llena de contradicciones, de subidas y bajadas, a lo largo de cuarenta años". Bozzo ha explicado hoy en rueda de prensa que sus lazos fueron prácticamente fraternales y que ha tenido que esperar unos años desde su muerte, ocurrida en 2009, para poder hilvanar esta historia de amistad, "posiblemente la más intensa que he vivido con nadie". A través de capítulos cortos y de fácil lectura, en "Pepe i jo" (Pòrtic) el director teatral recuerda conversaciones en restaurantes del Paral·lel o que no eran "inmunes a la maledicencia mutua". "No he tratado -ha advertido- de escribir una biografía de Pepe, no doy prácticamente referencias de este tipo. Es la historia de una amistad, en la que mi yo también entra. Es un libro que tiene una parte de duelo, un llanto por la muerte de alguien querido. No hay historietas y anécdotas divertidas, que era una tentación". Tras considerar que Rubianes era uno de los mejores comunicadores que ha conocido en su vida, se ha preguntado qué diría hoy de todo lo que está ocurriendo en Cataluña, resaltando que es muy frecuente hoy encontrarse con viejos vídeos en las redes sociales, ya sean fragmentos de sus obras teatrales, ya sean entrevistas. Sin embargo, ha dejado claro que se ve incapaz de responder sobre cómo se posicionaría. "No tenemos derecho a suponerle posiciones que no sabemos cuáles serían", ha apostillado.

Novembre 2017

Ello no obvia que a Bozzo y a otros amigos del finado "nos gustaría oirle hablar del 155, de Soraya, imaginándolo con el paladar caliente dejando ir todas sus intemperancias". Además, ha recordado que era de expresión castellana y que se indignaba "cuando oía decir que en Cataluña se reprimía la expresión en castellano, porque él llenaba teatros en esta lengua y fue la tercera persona más entrevistada en TV3 después de Jordi Pujol y Pasqual Maragall". Bozzo cree que siempre fue un actor "que establecía una atadura muy fuerte con el público, que cogía un hilo de los que le llegaba desde el escenario y luego podía divagar, irse a un rincón y beber un vaso de agua". "Era un hombre que decía lo que pensaba, más allá de la corrección política, que se la saltaba", ha apuntado. Por otra parte, ha reconocido que ahora ha podido fijar "la imagen que siempre había tenido de Pepe y cuando haces este tipo de escritura representa un alivio porque he puesto un poco las cosas en su lugar, he situado mi cabeza y mi corazón y si lo muestro contradictorio es porque era de esta manera, obviarlo sería no explicar una parte". Asimismo, no ha escondido que podía ser un hombre "tremendamente depresivo, una característica bastante habitual entre los cómicos, con bajadas al infierno importantes, aunque sabía salir de ellas, una persona que pasaba meses viajando a sitios de los que se enamoraba perdidamente, aunque luego se desenamorara totalmente". Tampoco ha escondido que sobre este hombre que "cultivaba la amistad como nadie" ha suprimido algunos párrafos que incluían "exabruptos y referencias malévolas hacia personas que no se habían portado bien con él", a quien el Ayuntamiento de Barcelona tiene previsto dedicarle una calle, la que ahora se denomina del Almirall Cervera.

Novembre 2017

EL NACIONAL.CAT – 09/11/2017 - http://www.elnacional.cat/ca/cultura-idees-arts/joan-lluis-bozzo-pepe-jorubianes_210801_102.html

Bozzo recupera Rubianes a 'Pepe i jo' PER: Gustau Nerín

Foto: Wikimedia

L'actor i director Joan Lluís Bozzo recupera la memòria de l'actor Pepe Rubianes, un dels seus bons amics a Pepe i jo (editorial Pòrtic). Una obra centrada en la figura de l'humorista galiacocatalà que va fascinar durant dècades al públic català, un home d'idees, gestos i amistats radicals, que mai va esquivar les polèmiques. A gairebé 9 anys de la mort de Rubianes, Bozzo escriu la història de la seva amistat amb el Pepe. Un temps que, com a destacat l'editor de Pòrtic Josep Lluch, no ha servit per oblidar l'actor, sinó que es manté com un dels mites del teatre català. Bozzo ha assegurat que a les xarxes socials els vídeos i les cites de Rubianes continuen despertant moltíssima expectació. De fet, un ple de l'Ajuntament de Barcelona ja va aprovar que es canviés el nom del carrer Almirall Cervera, on ell vivia, a la Barceloneta, per carrer Pepe Rubianes. Segons Bozzo, molta gent voldria saber què diria Rubianes de la situació actual, que a ell li recorda molt la dels temps en què va començar a treballar, en ple franquisme. Malgrat tot, Bozzo afirma que "seria impossible saber que diria avui", però que el que és segur és que "no diria allò políticament correcta".

Novembre 2017

Bozzo amb l'editor Josep Lluch.

A partir d'un somni Bozzo ha resaltat la capacitat que tenia l'humorista per guanyar-se simpaties, la seva vis còmica, "és un dels millors comunicadors que he conegut, establia un lligam fortíssim amb el públic". Bozzo assegura que quan va morir Rubianes va pensar en escriure un llibre sobre ell, però que en aquell moment li va ser impossible perquè les emocions eren molt recents. Però un dia, fa més d'un any va somniar en Rubianes, un Rubianes feliç que tornava a actuar, i va decidir que era el moment de començar a escriure. Malgrat tot, Bozzo, confessa que és un llibre escrit des del dol, des de la pèrdua. Aquest no és un llibre objectiu, ni pretén ser-ho. En Rubianes és el protagonista, però també té un paper important el propi Bozzo, perquè de fet, Pepe i jo no és una biografia, sinó una obra sobre una amistat real. L'autor ha assegurat que ha intentat evitar el llibre d'anècdotes gracioses, que hauria estat fàcil, però distorsionador. Y afirma que el humorista era Rubianes, no él, que se define más bien como "el payaso serio".

Una amistat de 40 anys Bozzo i Rubianes, es van conèixer quan en Rubianes era a la universitat i feia teatre universitari, i Bozzo encara era a l'institut. Van coincidir al grup Dagoll Dagom, i més endavant van anar distanciant-se i retrobant-se. Bozzo assegura que l'amistat és una relació molt prolífica, perquè és una relació d'amor que no inclou el sexe, i per tant evita moltes tensions. Bozzo afirma que

Novembre 2017

Rubianes era molt amic dels seus amics, i que gràcies a això la seva amistat va quallar i va perdurar. I que la seva generositat era proverbial, tan proverbial com el seu amor pels que admirava, o el seu mal geni quan s'irritava amb algú. I recorda que va passar per episodis d'enamorament per persones, però també per llocs: va començar amb Sevilla, va continuar amb Cuba, va passar molt de temps fascinat per Menorca i quan va morir estava encantat amb Kenya. Diuen que quan tallava amb un lloc no hi tornava més. Bozzo afirma que era un home que podia ser tremendament depressiu, però que sabia ensortir-se'n.

Perseguit Bozzo ha recordat que Rubianes va veure's molt afectat per una campanya en contra seu per part de la caverna mediàtica ultraconservadora després que insultés Espanya en un programa de TV3. Explica que Rubianes va deixar-se endur per l'histrionisme i que posteriorment es va veure molt afectat pels atacs que li van formular alguns dels que havien estat els seus amics personals. Tot i que va disculpar-se i va contextualitzar les seves afirmacions, va ser molt atacat. I fins i tot gent que el trobava pel carrer, quan ja era malalt, li deia que s'ho havia merescut. En qualsevol cas, Bozzo ha dit que no ha volgut centrar-se en aquests episodis, perquè, com ell afirma, prefereix "parlar de coses més interessants, més constructives i menys doloroses". El llibre que mai no existirà Bozzo assegura que Rubianes hagués escrit un llibre magnífic si hagués expressat el seu jo mitjançant l'escriptura, però que no va fer-ho mai per la seva mandra (afirma que era molt mandrós, i que no es culpabilitzava per això). Quan va escriure alguna cosa, va fer-ho amb la col·laboració d'algun periodista i escriptor, i per això aquests llibres no són més que transcripcions d'un Pepe oral, que perden molt la gràcia del directe de l'oralitat. I, això, segons Bozzo, a desgrat que Rubianes era un autèntic lletraferit, lector impenitent (era un entès en l'obra de García Lorca i Antonio Machado, els seus dos autors de referència, amb Valle-Inclán). Però Bozzo ha afirmat que ell no ha volgut substituir el llibre que l'humorista no va escriure, sinó que ha fet una cosa diferent, el retrat d'una amistat molt especial.

Novembre 2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 10/11/2017 http://www.elperiodico.cat/ca/extra/20171110/bozzo-recorda-la-figura-derubianes-6415976

Bozzo reivindica la figura de Rubianes L'escriptor i director de teatre recorda la seva relació d'amistat amb l'actor galaicocatalà al llibre 'Pepe i jo' PER: Luis Benavides

JOAN CORTADELLAS

U de març del 2009. Pepe Rubianes s’acomiada després de lluitar amb una llarga malaltia que el va allunyar dels escenaris. Un càncer de pulmó s’emporta un dels humoristes, actors i directors més mordaços i irreverents del país. «La presència de Pepe segueix sent molt viva. És increïble la quantitat de visites que té qualsevol fragment o vídeo de Pepe a les xarxes socials. Se’l troba a faltar, perquè ens encantaria sentir-lo opinar sobre el 155, sobre Soraya… Podem imaginar què pensa de tot això; disfrutem molt imaginant Pepe amb el paladar calent», explica el seu fraternal amic, el també actor i director de teatre Joan Lluís Bozzo, possiblement una de les persones que millor el coneixia.

Bozzo presenta ara Pepe i jo (Ed. Pòrtic), un llibre de capítols curts, de lectura àgil i amena. Tal com indica el títol, no és una biografia més, tampoc una col·lecció de batalletes gracioses. No

Novembre 2017

obstant, Bozzo treu partit dels seus nombrosos dietaris i aconsegueix esbossar molts somriures en les seves 300 pàgines: «Explico moments, però no és un llibre objectiu. És la història de la nostra amistat, i per això també explico coses meves».

«Pepe va ser un gran comunicador, deia el que pensava, sense pensar en la correcció política que ens ha dominat durant molt temps», explica amb un punt d’admiració el seu amic, una de les viudes que ha lluitat perquè l’Ajuntament concedís un lloc a la llista de carrers a l’humorista amb el cor dividit entre la seva Vila Xoan natal i la seva Barcelona d’adopció, on va créixer, es va formar i va desenvolupar tota la seva carrera professional. «Serà en un carrer de la Barceloneta, el d’Almirall Cervera, on vivia», precisa el seu amic.

L’afegitó que va portar cua

És impossible saber què opinaria l’actor «galaicocatalà», com ell mateix s’autodenominava, sobre l’actual situació a Catalunya. El 2006 va deixar anar que «la unitat d’Espanya me la sua pel davant i pel darrere». Aquella frase, en la seva versió àmplia, la va despatxar de memòria en un programa de TV-3. Aquella frase, el va perseguir fins a l’últim dels seus dies. Va rebre nombrosos insults i fins i tot querelles que després van ser arxivades pel jutge. «Això era el que deia literalment cada dia per referir-se a la persona que va inventar el treball. Era un afegitó que feia servir en el seu espectacle. Pepe no va calcular l’efecte multiplicador de la televisió», lamenta Bozzo, que recorda que el seu amic va matisar les seves paraules. «Es referia a l’Espanya reaccionària, a la franquista», puntualitza.

Rubianes –que només va ser profeta a la seva terra a partir del 2002 quan va atacar Mariano Rajoy per la gestió del desastre ecològic del Prestige i els seus famosos «filets de plastilina»– encarnava com pocs la pluralitat catalana. «L’indignava que es digués que aquí, a Catalunya, es reprimia la llengua castellana. En el seu moment va ser la persona més entrevistada a TV-3, només darrere de Jordi Pujol i Pasqual Maragall», recorda Bozzo, que també recorda que els màxims referents del seu amic eren Federico García Lorca i Antonio Machado, dos grans de la llengua castellana. «Somiava amb ells, i fins i tot va ferun espectacle titulat Lorca eran todos. Era un gran entès en Lorca», continua l’autor de Pepe i jo, un llibre que precisament dedica un

Novembre 2017

capítol a l’obsessió de l’humorista pel granadí més universal.

El llibre arrenca amb una cita de l’escriptor del segle XVI Montaigne dedicada al seu admirat La Boétie, on intenta argumentar el perquè de la seva amistat: «Perquè era ell, perquè era jo». Aquesta frase tan concisa i profunda al mateix temps també defineix la relació entre Rubianes i Bozzo, dues personalitats diferents i complementàries com les figures del pallasso gamberro i el pallasso seriós. «Les amistats s’han de regar, i ell va cuidar la nostra amistat. Pepe dedicava molt temps al cultiu de l’amistat. Per a ell era primordial», explica Bozzo, en referència als alts i baixos dels seus gairebé 40 anys d’amistat. «És possiblement la més intensa que he viscut mai», afirma l’autor de Pepe i jo, una oda a les estranyes parelles tan tendra i divertida com l’enyorat Rubianes.

Novembre 2017

ARA – 10/11/2017 - https://www.ara.cat/cultura/Rubianes-tenia-forca-comica-enorme_0_1903609662.html

“Rubianes tenia una força còmica enorme” Joan Lluís Bozzo reviu la seva amistat amb l’actor al llibre ‘Pepe i jo’ L’actor i director teatral Joan Lluís Bozzo a la Casa del Llibre de la rambla de Catalunya durant la presentació de Pepe i jo. / JORDI ROVIRALTA

PER: JORDI NOPCA Joan Lluís Bozzo reconeix que els fets polítics i socials que Catalunya viu aquests mesos l’estan “retornant a la joventut”. “El meu bateig de foc va ser durant les manifestacions contra el Procés de Burgos del 1970 -recorda Bozzo-. Tot i que la lluita era contra Franco, la vam guanyar”. Les penes de mort per a sis dels setze militants d’ETA acusats de tres assassinats van ser substituïdes per penes de reclusió. El 1971, el jove Bozzo, que tot just acabava d’entrar a la Universitat Autònoma de Barcelona per estudiar filologia catalana, ja s’havia topat amb Pepe Rubianes. “Ell estudiava filosofia i ja feia teatre en un grup universitari -diu-. Al cap d’uns anys vam coincidir a Dagoll Dagom i des de llavors vam ser molt amics. La història d’amistat amb el Pepe ha sigut probablement la més intensa de la meva vida”. Aquest ha sigut el motiu que ha portat l’actor i director teatral a reconstruir la relació amb Rubianes a Pepe i jo (Pòrtic), un volum de gairebé 300 pàgines que fa companyia als dos llibres de records vinculats a Dagoll Dagom, Memòries trobades en una furgoneta (Empúries, 2014) i Viatge al centre del musical (Empúries, 2016). “Fa cert temps que intento practicar la literatura del jo, i m’agradaria seguir escrivint en aquest sentit -assegura-.

Novembre 2017

Manuel Vázquez Montalbán deia que la memòria pot ser tan falsificadora com es vulgui. La memòria que jo explico per escrit és un acte creatiu. A vegades coincideix amb dates, d’altres no”. El punt de partida de Pepe i jo va ser un somni que Bozzo va tenir fa un any. “No era la primera vegada que somiava en el Pepe, però en aquesta ocasió es tractava d’un retrobament -fa memòria-. L’anava a veure al Capitol i, com de costum, ell omplia el teatre”. Rubianes va morir l’1 de març del 2009, als 61 anys, a conseqüència d’un càncer de pulmó. “Han passat vuit anys i mig i se’l continua recordant. En vida va tenir molt d’èxit a dins i fora de l’escenari. Si l’entrevistaven augmentava l’audiència del programa -diu Bozzo-. El Pepe tenia una força còmica enorme. Semblava que els seus espectacles tinguessin una espontaneïtat absoluta, però no era només això. En els seus monòlegs hi havia treball i fixació de conceptes. És un dels millors comunicadors que he conegut, i aquesta característica, sumada al fet que sempre deia el que pensava, saltantse la correcció política, el feien ser molt apreciat”.

“La unitat d’Espanya” El llibre està estructurat en capítols breus dedicats a alguns dels temes importants per elaborar un retrat complet de Rubianes. Hi ha des dels orígens gallecs, l’ús freqüent de taxis, l’addició al tabac i la passió per viatjar a llocs com Cuba, Kènia i Menorca fins a la concepció dels diners: no estalviava gens ni mica. “Els còmics poden tenir baixades a l’infern importants -diu Bozzo-. Al Pepe li va fer mal la campanya de desprestigi l’any 2006 després de dir a TV3: “A mí la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás”. Hi va haver un article de Félix de Azúa a El País d’un odi i un menyspreu que li van fer molt de mal. Més endavant, quan estava malalt, tot i que va rebre moltes mostres de suport, hi va haver gent que se li acostava i li deia: “Tienes lo que te mereces ”.

Novembre 2017

EL MUNDO – 10/11/2017 - http://www.elmundo.es/cataluna/2017/11/10/5a05cc2822601d43768b471b.html

Rubianes, que quiso ser mi hermano El director de Comediants, Joan Lluís Bozzo, reconstruye en un libro lleno de anécdotas 40 años de amistad con el inclasificable Pepe Rubianes. PER: ANA MARÍA DÁVILA El humorista Pepe Rubianes.

Fue uno de los grandes reidores de la escena y de la vida. Un tipo peculiar: un solitario que cruzó la vida enamorado del amor, un viajero impenitente que recorría el mundo encaramado en un taxi, un payaso desternillante que podía hundirse en profundas melancolías. El mejor amigo de sus amigos, aunque nunca aceptara visitarles en sus casas.

Así, lleno de contradicciones y claroscuros, como cualquier ser humano, fue José Rubianes Alegret, el gran Pepe Rubianes, actorazo galaicoportugués, como le gustaba definirse, que el 1 de marzo de 2009 abandonó definitivamente los escenarios -que no el recuerdo del público- a causa de un cáncer implacable.

Novembre 2017

Ahora, casi una década después de su muerte, el actor y director Joan Lluís Bozzo recupera la enorme amistad que les unió durante casi 40 años en un libro íntimo y sensible, Pepe i jo (Pòrtic).

«Mi intención no ha sido hacer una biografía del Pepe, sino escribir la historia de nuestra amistad, la más intensa que he vivido nunca», explica Bozzo, que no se decidió a abordar esta tarea hasta la noche en que soñó con su amigo.

«Le veía actuando de nuevo en el Capitol y este recuerdo agradable me puso en el camino. Ha sido un año de redacción, a base de capítulos cortos que explican momentos de nuestra amistad y en los que también me permito hablar de mí mismo porque por eso el libro se titula Pepe i jo», explica el director.

En ese ejercicio de memoria, Bozzo ha preferido eludir los malos recuerdos, los exapruptos y las referencias malévolas a aquellos que en su día le fallaron a su amigo. «Es un libro de duelo, un llanto por alguien muy querido, a través del cual he podido hacer un saneamiento de traumas y poner las cosas en su lugar», explica Bozzo, que ofrece al lector no sólo una mirada íntima y cercana sobre Rubianes, sino también sobre sí mismo.

Un ejercicio que también le ha servido para recordar la fuerza artística de Rubianes, «cuya presencia sigue muy activa a través de las redes sociales. Pepe era un hombre que tenía una fuerza cómica extraordinaria, uno de los mejores comunicadores que he conocido y alguien que siempre decía lo que pensaba, más allá de la corrección política».

Eso sí, Bozzo lamenta que no haya sido el propio Rubianes el que hubiera contado su historia de puño y letra. «Era un hombre que también sentía pasión por la escritura, escribía poemas y narraciones surrealistas y siempre llevaba consigo unas libretitas donde apuntaba reflexiones personales en cualquier momento. Es una lástima que prefiriera explicárselas a un tercero y no contarlas él mismo», concluye Bozzo, que guarda entre sus recuerdos más queridos la dedicatoria que Rubianes le escribió en un libro: «Bozzo, como sólo tienes hermanas me pido el papel de hermano. Tuyo, Pepe».

Novembre 2017

NÚVOL – 10/11/2017 - https://www.nuvol.com/noticies/joan-lluis-bozzo-recorda-rubianes-a-pepe-i-jo/

Joan Lluís Bozzo recorda Rubianes a ‘Pepe i jo’ PER: Clara Moliné Xirgu Ja ens ho va dir Jair Domínguez, “Avui dia farien falta mil Pepe Rubianes”. Vuit anys i mig després de la mort de Pepe Rubianes, la presència de l’actor galaico-català –com ell es definia- encara és ben latent i es fa més necessària que mai en les circumstàncies actuals. ‘Què diria de tot això en Pepe?’.

Pepe Rubianes | El Periódico

Joan Lluís Bozzo explica que aquesta pregunta es repeteix sovint entre els amics més propers de l’actor, entre ‘les vídues de Pepe’, com s’autoanomenen. Per aquest motiu, després d’uns anys de païda del dol que comporta recordar aquesta història, Bozzo ha escrit Pepe i jo (Pòrtic), la memòria d’una amistat compartida entre aquests dos homes de teatre, un relat que el director de Dagoll Dagom converteix en un cant a l’amistat, que resumeix parafrasejant Montaigne: “perquè era ell, perquè era jo”.

Rubianes era un personatge profundament carismàtic, “un dels millors comunicadors que he conegut; establia un lligam fortíssim amb el públic que s’anava engrandint al llarg de la funció”, recorda Bozzo. Un enamorat de la vida i dels seus amics, que situava l’amistat com a eix motriu de la seva pròpia vida. “La seva força còmica era extraordinària perquè semblava pura espontaneïtat”, explica l’autor. Una ironia sovint contestatària, que expressava sense pèls a la llengua tot allò que pensava. Ell viva amb passió, tant l’amistat que segons Bozzo vivia amb una

Novembre 2017

enorme generositat, “sovint passada de rosca”, com les circumstàncies polítiques que ell considerava reprovables i que criticava amb convicció, amb el seu ‘tal com raja’.

Un somni on apareixia en Pepe tornant a actuar, envoltat dels amics de sempre, va empènyer Bozzo a escriure finalment la seva història. No es tracta d’una biografia sinó d’una història subjectiva, “perquè la pròpia memòria pot ser tan falsificadora com es vulgui”, admet l’autor. Tot i així, no camufla el dol per la pèrdua de Rubianes ni els moments de patiment que va comportar la seva malaltia. L’autor ha volgut anar més enllà de l’anècdota, d’explicar les peripècies que van viure plegats. Ha volgut narrar la història real, “plena de contradiccions, amb els seus alts i baixos”. A més, segons Bozzo, Rubianes “ens hauria deixat uns llibres molt bons” si hagués superat la mandra que li feia ordenar els seus pensaments en un paper. Perquè escrivia, era un lletraferit. Sempre l’acompanyaven un seguici de petites llibretes on hi apuntava les seves reflexionss. La literatura era una de les seves passions i “li costava molt poc que es convertissin en obsessions”, recorda Bozzo. I una passió gairebé febril va ser la que va professar per la vida i obra de García Lorca, del qual n’era un erudit, i que, en certa manera, va alliberar amb el muntatge Lorca eran todos, que no va restar exempt de crítiques per part de l’Espanya més reaccionària. “Va patir molt la crítica de la caverna”; i és que després de sentenciar “A mi la unidad de España me suda la polla por delante y por detrás. Y que se metan a España ya en el puto culo, a ver si les explota dentro y les quedan los huevos colgando del campanario”, va ser víctima de tot un reguitzell de denúncies i insults per part de la ultradreta espanyola.

Però les seves ganes de vida el van ajudar a seguir endavant, a seguir actuant, escrivint i viatjant arreu del món –una altra de la seves grans passions- i a seguir delitant-se per Lorca, Machado i el seu compatriota Valle-Inclán. I part d’aquest trajecte, el va compartir amb qui ara li escriu una memòria a dues veus, una escriptura que “implica un sacseig dels traumes que han quedat sagnant”, com la darrera abraçada que no es va produir mai i que ara retorna en forma de mots.

Novembre 2017

Joan Lluís Bozzo ha escrit les memòries de la seva amistat amb Pepe Rubianes

“L’amistat és un sentiment molt bonic perquè exclou el sexe i es mitiguen molts problemes; l’amistat és una forma clara d’amor […] entre nosaltres hi havia fraternitat”. Ell era el pallasso esbojarrat i Bozzo el pallasso seriós, suposadament entenimentat. Un duet teatral que va començar a caminar amb Dagoll Dagom i que aquest llibre li concedeix un darrer viatge.

Novembre 2017

EL PUNT AVUI – 13/11/2017 - http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1279834-un-nou-sopar.html

Un nou sopar Bozzo escriu ‘Pepe i jo’, un repte per ficcionar una trobada amb Rubianes

Joan Lluís Bozzo , en una imatge del documental que ‘les vídues de Rubianes’ van gravar el 2011 Foto: MEDIAPRO.

PER: JORDI BORDES Bozzo confia que és imminent el canvi de nom del carrer Almirall Cervera a Pepe Rubianes Hi va haver un últim sopar, una última trobada entre dos germans d’escena i de vida, Pepe Rubianes i Joan Lluís Bozzo. El primer devia tenir clar que era un comiat; el segon, gens. Rubianes, lliure i generós com el que més, imposava sovint les normes per molt que enutgés a qui fos. També al seu germà Bozzo. Vuit anys després de la mort de Rubianes, el director de Dagoll Dagom s’ha atrevit a publicar un llibre: Pepe i jo (Pòrtic). És la seva particular manera de reprendre una conversa amb el Pepe. Imaginar-lo tan políticament incorrecte com sempre. Sense deixar de fumar ni un moment, però ben allunyat de l’alcohol i apuntant qui sap què a la seva llibreteta de butxaca. Pepe i jo seria la forma escrita d’aquest nou àpat, que Bozzo va poder fer després d’un somni conciliador amb el dolor.

Novembre 2017

Pepe i jo s’allunya dels perills dels llibres biogràfics. Evita entrar en polèmiques agres amb les persones que van fer mal a Pepe Rubianes (sobretot arran de la pressió per evitar que es representés Lorca eran todos al Teatro Español de Madrid) o amb la germana, que ha tingut una manera diferent d’entendre com havia de transcendir l’actor. Tampoc ha volgut fer una peça rigorosa, analítica, ampliant el gust per la poesia del còmic de Lorca a Machado, Hernández o Valle-Inclán. Ni quedar-se amb l’anecdotari més espaterrant de Rubianes, tot i que n’hi ha. Ha optat per espigolar, amb petits capítols, els records que van compartir. Ben conscient que la memòria és enganyosa i que acostuma a ser benèvol amb un mateix i no tant amb l’antagònic, ho fa introduint reflexions i anècdotes pròpies, com seria en un sopar informal. La frescor amb què està escrit traspassa aquella amistat de pell que, per moments, podia quedar escapçada per una discussió, un malentès o, sobretot, un Rubianes despreocupat deixant penjats manifestants en contra de la guerra de l’Iraq, les productores de televisió o els amics que mai l’aconseguien atrapar en un àpat nadalenc. Però Bozzo no ho comenta amb acidesa, sinó amb una tendra comprensió. Sense adular el personatge (el seu Pepe), però sent molt tolerant amb la seva particular manera d’entendre la vida. Rubianes feia broma de tot i es desdeia de quasi tot, però tenia un insult inequívoc per a tot el que representés el feixisme més reaccionari, i alhora cultivava, com ningú, les amistats. Bozzo admet que va ser gràcies a la cura de Rubianes que van mantenir-se sempre units, malgrat les empipades.

Per Bozzo, Rubianes s’enamorava dels llocs. Va tenir èpoques de Sevilla, Cuba, Kenya o Menorca. Eren amors que, com els personals, tenien una data de caducitat. L’antídot de la soledat de Rubianes se salvava viatjant. No li preocupaven els diners: en podia aconseguir fent funcions al seu Club Capítol fidel. Bozzo aclareix que, després de Pujol i de Maragall, era la persona més entrevistada a TV3. Andreu Buenafuente assegurava que només tenir-lo en antena garantia augmentar l’audiència, sempre.

Els amics de sopars amb Rubianes es fan dir les vídues. Continuen trobant-se. L’ultim cop, Bozzo els va convocar per regalar-los exemplars de Pepe i jo. La propera cita, esperen, serà per a la imminent inauguració del canvi de nomenclatura oficial (ja està aprovat per l’Ajuntament de Barcelona): el carrer Almirall Cervera, on vivia l’actor, es passarà a dir Pepe Rubianes.

Novembre 2017

L’ILLA DELS LLIBRES – 13/11/2017 - http://www.illadelsllibres.com/josep-lluis-bozzo-ret-homenatge-lamistat-pepe-rubianes/

Josep Lluís Bozzo ret homenatge a l’amistat amb Pepe Rubianes El conegut director teatral biografia la vida de Rubianes a ‘Pepe i jo’ Per: L'illa dels llibres Com era Pepe Rubianes en la intimitat? Joan Lluís Bozzo coneixia molt bé a Rubianes i va compartir molts moments més enllà dels escenaris. Josep Lluís Bozzo va conèixer a Rubianes amb 16 anys quan van coincidir al grup Dagoll Dagom i des de llavors van mantenir una relació força estreta. Bozzo ens acosta la figura i el personatge del popular l’humorista galaico-català a través de les pàgines del llibre de ‘Pepe i jo’ (Pòrtic). Joan Lluís Bozzo és un dels membres de les Vídues de Pepe ‘Després de la seva mort, alguns dels amics ens vam constituir en una mena de penya autoanomenada les Viudes de Pepe i ens vam dedicar bàsicament a fer sopars cada cert temps i reivindicar que la memòria del nostre amic quedés plasmada en el nom d’un carrer o d’una plaça de Barcelona.” El llibre revela detalls poc coneguts de Rubianes i d’altres que el mateix còmic explicava en els seus monòlegs o en les entrevistes que concedia. A l’escola Pepe Rubianes ja començava a mostrar els seus dots humorístics tal com destaca Bozzo al llibre ”El Pepe havia estat un mal estudiant en les seves èpoques de batxillerat. En ell ja apuntaven les maneres d’un actor burleta i gamberro; sempre dia que la seva

Novembre 2017

vocació pel monòleg d’humor havia sorgit quan un professor de secundària li havia etzibat: ”¡Rubianes, payaso!’ perquè passava l’estona de classe fent ximpleries per fer riure els companys. D’aquest: ”¡Rubianes, payaso!’ en va extreure un monòleg i un llibre que, amb aquest títol explica la seva biografia.”

Rubianes i el públic Sobre la química entre Rubianes i el públic, Bozzo afirma ‘la connexió empàtica amb els espectadors, era tan forta que si s’hagués posat a pixar en un racó de l’escenari el públic li hauria rigut l’ocurrència”. El director de Dagoll Dagom destaca que ‘Quan dalt de l’escenari perdia el fil de què explicava, feia veure que les rialles del públic se li encomanaven i no podia para de riure. Aleshores es dirigia als espectadors i els demana que deixessin de riure o no podria continuar, la qual cosa encara motivava una rialla més gran del respectable, i durant aquest lapse ell podia reordenar les idees, resituar-se i continuar endavant.” ‘Pepe i jo’ viatja de Barcelona a Kenya passant per París, Menorca, Sevilla o Cuba, llocs importants en la vida de Rubianes. Importants com també ho eren els records ”Hi ha qui ordena les fotos en àlbums, per èpoques, per viatges…. El Pepe en canvi, penjava les fotografies a les parets de casa seva. Els seus àlbums eren els murs recoberts de fotografies de format estàndard. Li agradava tenir al seu voltant el record de tots aquests instants i aquelles persones”.

La relació amb els amics ‘Pepe i jo’ també aprofundeix en qüestions com, l’addicció al tabac, l’amistat i la relació de Rubianes amb els seus amics ‘Així com el meu amic Pepe gaudia enormement convidant els amics a compartir els seus lleures, a ell li costava molt participar de les esferes privades dels altres. Sempre desitjava que fóssim amics, les amigues, les relacions esporàdiques o més fixes, qui s’integrés en el seu món particular, acosta de pagar-ne ell la factura, però no li abellia mai compartir els mons familiars i particulars de cada un de nosaltres, no li agradava gens anar a dinar o sopar a casa dels amics i ho evitava sempre que podia. Les trobades havien de ser sempre al seu territori de confort, això és, als hotels, als bars, als restaurants.”

Novembre 2017

Rubianes, talent d’escriptor Joan Lluís Bozzo afirma que Rubianes podria haver estat un bon escriptor i ens descobreix una col·lecció de llibretes que tenia el còmic ‘El Pepe sempre havia estat tocat per l’escriptura, era un lletraferit, i omplia amb lletra menuda llibretes de butxaca que sempre duia damunt. En un moment determinat, enmig d’una conversa o prenent un tallat a la barra d’un bar, treia la llibreta de la butxaca de la camisa-allí on ara portem el telèfon mòbil. I hi apuntava alguna cosa. No deixava línies en blanc, aprofitava tota la quadrícula del paper per atapeir-la de lletres.”

Rubianes i la mort Un dels moments que van afectar Pepe Rubianes va ser la dura campanya contra ell després de les declaracions a TV3 sobre la unitat d’Espanya. La reacció de diversos mitjans espanyols va deixar tocat a Rubianes i Bozzo se’n fa ressò al llibre. El tema de la mort també apareix ”la mort li feia la mateixa por que qualsevol altra persona, però a ell el fet de la desaparició física li afegia un plus de gravetat i desesperança. Jo l’havia sentit discursejar moltes vegades sobre el trist final de Federico Garcia Lorca, un personatge que l’interessava enormement. Més que això: l’obsessionava des de feia anys, més que cap altra cosa.’. Bozzo també es pregunta sobre què pensaria Rubianes de la situació politicosocial actual. No en dona detalls però segur que seria una opinió que no deixaria indiferent a ningú.

Novembre 2017

HOSPITAL DEL MAR LA VANGUARDIA – 16/11/2017 - http://www.lavanguardia.com/vida/20171116/432926887544/organizan-una-jornada-deocio-familiar-por-la-investigacion-de-cancer-de-mama.html

Organizan una jornada de ocio familiar por la investigación de cáncer de mama PER: EFE La Asociación Frente Marítimo Barceloneta (AFMB) organiza una jornada de ocio familiar para colaborar en la financiación de la investigación del cáncer de mama en el Hospital del Mar y para impulsar la sensibilización ciudadana ante esta enfermedad, que afecta a 1 de cada 8 mujeres. La campaña "#1000 razones", presentada hoy por AFMB, promueve el micromecenazgo a través de una jornada de ocio familiar que se celebrará el próximo sábado 18 de noviembre entre las 11 y las 20 horas en el Parque de la Barceloneta -al lado del Hospital del Mar-. AFMB quiere divulgar y reconocer el trabajo de estos investigadores que, "necesitan fondos para desarrollar líneas de investigación que ayuden a las personas que sufren cáncer de mama". Además, según la asociación "consideran imprescindible poner su grano de arena y destacar la tarea de un gran centro de investigación en cáncer de mama como es el Hospital del Mar". El Hospital del Mar es un centro de referencia en asistencia, tratamiento e investigación del cáncer de mama, gracias al Instituto Hospital del Mar de Investigaciones Médicas (IMIM), el primer centro que puso en marcha en Cataluña un programa de detección precoz de la enfermedad hace más de 20 años y que anualmente trata a 250 mujeres. Durante el sábado se realizarán más de 40 actividades para todas las edades entre las que se encuentran talleres de tiro con arco, de robótica, de maquillaje, de patinaje, de magia, para hacer sombreros piratas, de cuentacuentos de juegos gigantes y de animación infantil, entre otras.

Novembre 2017

LA RAZÓN- 19/11/2017 - http://www.larazon.es/local/cataluna/dia-de-ocio-para-recaudar-fondos-en-la-lucha-contra-elcancer-de-mama-CJ16978291

Día de ocio para recaudar fondos en la lucha contra el cáncer de mama El Hospital del Mar y la Associació Front Marítim Barceloneta organizan el acto

Personas de todas las edades se juntaron para participar en una jornada que contó con múltiples alicientes / La Razón

En pleno compromiso con la lucha contra el cáncer de mama, la Associació Front Marítim Barceloneta (Afmb) organizó ayer con gran éxito una jornada para recaudar fondos de cara a seguir avanzando en la investigación de esta enfermedad oncológica, que podría afectar a una de cada ocho mujeres. La Afmb explicó que en el Parque de la Barceloneta, situado al lado del Hospital del Mar de Barcelona, ofreció más de 40 actividades, como talleres de tiro al arco, robótica, patinaje, magia, actuaciones de danza, degustaciones gastronómicas, maquillaje, animación infantil, juegos y un simulador de Fórmula 1.

Novembre 2017

Para los más pequeños hubo incluso canciones de dibujos animados y la divertida presencia de Pela, considerada la payasa más famosa del mundo. Todo iba dirigido a personas de todas las edades, y también con el objetivo de sensibilizar a la ciudadanía. Para seguir recaudar fondos, la Afmb y el Hospital del Mar impulsan una campaña que se llama «1000raons». La iniciativa es a partir del micromecenazgo» solidario migranodearena.org, y también comprar entradas para el evento de ayer, así como pulseras y camisetas. De esta manera, la Afmb, una asociación muy arraigada en el barrio de la Barceloneta, quiere reconocer el trabajo de unos investigadores, que quizá demasiado a menudo necesitan más fondos, para mejorar sus líneas de investigación, sobre todo en un asunto tan sensible como es el cáncer de mama. Tanto en Barcelona como en el resto de Cataluña y de España se han realizado en los últimos días diversos actos para concienciar sobre esta oncología. Desde la asociación también se quiso destacar el papel tan importante que siempre ha tenido el Hospital del Mar en la investigación y la lucha contra el cáncer de mama. Siempre ha sido un centro de referencia en este sentido, también en asistencia y tratamiento, a través del Instituto Hospital del Mar de Investigaciones Médicas (Imim). Fueron los primeros en poner en marcha un programa de detección precoz en Cataluña, hace ya más de 20 años, y que tratada anualmente a unas 250 mujeres. Se trata de un programa multidisciplinar en el que trabajan especialistas de diferentes servicios, como oncólogos, expertos en cirugía, radiólogos y ginecólogos, entre otros. Su tasa de supervivencia a cinco años de las pacientes tratadas es del 85 por ciento. En 2016, según la conselleria de Salud, un total de 1.012 mujeres padecieron por culpa del cáncer de mama, por lo que cabe seguir insistiendo en campañas para sensibilizar sobre esta enfermedad, que a nivel oncológico es la más frecuente entre las mujeres. Hace años se alertó sobre un aumento de casos en Cataluña, pero los expertos lo atribuyeron a una mejor detección precoz.

Novembre 2017

PARC DE LA BARCELONETA DIGITAL D BARCELONA – 16/11/2017 - http://eldigital.barcelona.cat/obres-de-la-nova-area-desbarjo-de-gossos-al-parc-de-labarceloneta_578245.html

Obres de la nova àrea d’esbarjo de gossos al Parc de la Barceloneta Comencen les obres de reurbanització d’un espai del Parc de la Barceloneta per tal de crear una àrea d’esbarjo per a gossos. L’actuació es realitzarà en un àmbit d’uns 700 m2 dels Parc de la Barceloneta, al passeig Marítim, 15 i preveu la instal·lació de cinc jocs d’agility per a gossos, la col·locació de mobiliari urbà, un abeurador i nova vegetació. Es preveu que les obres finalitzin al març del 2018.

Novembre 2017

DIGITAL D BARCELONA – 24/11/2017 - http://eldigital.barcelona.cat/el-punt-de-compostatge-comunitari-de-la-barceloneta-aple-rendiment_582484.html

El punt de compostatge comunitari de la Barceloneta, a ple rendiment Dos mesos després de la seva instal·lació, el punt de compostatge està ja al 75% de la seva capacitat. Des d’aquesta tardor, la Barceloneta compta amb una unitat de compostatge comunitari ubicada al Parc de la Barceloneta, davant el Punt Verd del Barri i al costat de la Fàbrica del Sol.

El balanç d’aquesta experiència comunitària i de sostenibilitat és, de moment, molt positiu: encara no fa dos mesos de la seva instal·lació i la seva capacitat ja està al 75%. El compostatge està funcionant de manera correcta (la temperatura dins de la unitat és elevada) i no s’hi ha registrat cap incidència destacable.

Una experiència comunitària

En el punt de compostatge de la Barceloneta, els veïns i veïnes del barri poden portar la seva bossa d’escombraries d’orgànica (amb restes de fruita i verdura, marro de cafè, restes de jardineria, etc.). A canvi, reben una bossa del compost resultant, un adob natural i de gran qualitat, d’aspecte i olor que recorda a terra humida, i que poden utilitzar per a les plantes de casa.

La unitat de compostatge instal·lada a la Barceloneta consta de tres calaixos d’1m3 aproximadament, amb capacitat de gestionar les restes orgàniques de fins a 30 o 40 famílies.

Novembre 2017

El compostador comunitari està format per un tancat amb tres mòduls identificats pels colors: el verd és el mòdul en ús, on s’han d’abocar les restes vegetals; el groc, el mòdul que ja està ple i en procés de compostatge; i vermell, el mòdul que ja té el compost acabat.

El compost generat es garbella manualment i es retorna periòdicament a les famílies participants del barri. Per això cal estar inscrit prèviament com a família compostaire i rebre una petita formació.

Per què compostar?

El compostatge comunitari és una forma de fer compost de manera col·lectiva i adaptada al medi urbà on, per falta d’espai o temps, moltes les famílies no poden fer-ho directament als seus domicilis.

El compostatge és un procés natural pel qual la matèria orgànica es transforma en compost: un adob natural i de gran qualitat, de color fosc i olor i aspecte que recorden a la terra humida, i que aporta gran quantitat de nutrients al sòl. Aproximadament, de cada 100 kg de matèria orgànica es poden obtenir 30 kg de compost.

El compostatge és un procés similar al que es dóna de manera natural als boscos: se n’encarreguen una sèrie d’organismes descomponedors i, si es fa correctament, no provoca molèsties ni males olors.

Com es pot participar en el compostatge comunitari?

El compostatge comunitari de la Barceloneta és obert a qualsevol família del barri que vulgui participar aportant les seves restes orgàniques de cuina, plantes del balcó o jardí, sigui de forma regular o puntual. El compost generat es garbellarà manualment i es retornarà periòdicament a les famílies participants. Per això, cal estar inscrit prèviament com a família compostaire i rebre una petita formació.

Novembre 2017

Si voleu participar en aquest projecte, adreceu-vos a: La FĂ brica del Sol Passeig Salvat Papasseit, 1 08003 Barcelona TelĂ¨fon 932564430 lafabricadelsol@bcn.cat ajuntament.barcelona.cat/lafabricadelsol www.bcnsostenible.cat

Novembre 2017

CARMEN AMAYA EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 16/11/17 - http://www.elperiodico.com/es/noticias/onbarcelona/a-la-ultima/manuel-veigapone-danza-memoria-carmen-amaya-6424316

Manuel Veiga pone en danza la memoria de Carmen Amaya El actor y dramaturgo reivindica a la icónica bailaora y la conciencia obrera y luchadora de la Barceloneta

El actor y dramaturgo Manuel Veiga, en la rampa de hierro forjado que hay junto a la fuente de Carmen Amaya en la Barceloneta. ELISENDA PONS

PER: Núria Martorell@nmartorell Cerca de las barracas del Somorrostro en las que Carmen Amaya dio sus primeros pasos (y zapateados descalza), en la plaza de Brugada, hay una anodina fuente conmemorativa y una rampa con una placa de hierro con su nombre forjado.

Novembre 2017

Manuel Veiga tiene muy claro que tanto la icónica bailaora como el barrio de la Barceloneta "con su incansable conciencia obrera y luchadora"- son dignos de museos. Él, que se define como "un actor y dramaturgo rumbero y flamenco", hizo un intenso trabajo de campo sobre la vida de 'La Capitana' antes de escribir y representar 'Jar (Carmen Amaya in memoriam)'.

La fuente Carmen Amaya.

Es más, lamenta que la figura de Carmen "siga sin estar suficientemente valorada y recordada en Catalunya". "'Jar' es una palabra en caló que significa calor en el alma", aclara. Entre las muchas fuentes a las que acudió no podía faltar su amiga íntima, la gran Lola Flores -otra digna de encadenar oles-.

"SUDABA OSCURO" Dio con ella en el Bingo Billares de Barcelona [buena jugada]. Y recuerda que, sin dejar de apostar, Lola le soltó: "Cuando la Amaya bailaba sudaba oscuro, color sangre. Como los Cristos antiguos". Evidentemente, incorporó la frase a su obra.

Novembre 2017

Manuel Veiga, jaleando a Carmen Amaya y a Lola Flores.ELISENDA PONS

Además, entre sus próximos proyectos destaca el monólogo 'Siempre a la verita tuya' (poema flamenco a Lola Flores y un cante a la libertad de género). Lo estrenará en marzo del 2018, en La Seca Espai Brossa. A medida que Manuel Veiga profundizaba en la azarosa vida de Carmen Amaya, "la flamenca y la gitana más universal", se sumergía en su propia historia. Y, para su sorpresa, descubrió que su bisabuelo era de etnia gitana. Que la querencia le viene de herencia, vaya. "Le llamaban El Tío Pichín y era tratante de ganado". Eso sí, en su familia no encontró antecedentes artísticos, lo que no le impidió entrar, con una vocación que mantiene intacta, en el Institut del Teatre con 18 años.

Novembre 2017

PISTA DE GEL BETEVÉ – 17/11/17 - http://beteve.cat/pista-gel-barceloneta/

Veïns i Ajuntament xoquen per poder instal·lar una pista de gel a la Barceloneta Segons l’AV Barceloneta, el govern municipal al·lega motius mediambientals per no permetre-la L'Associació de Veïns de la Barceloneta intenta, des del 2015, instal·lar una pista de gel al barri durant l'època nadalenca amb l'objectiu de dinamitzar-lo. L'espai per col·locar-la era, en primera opció, la plaça del Poeta Boscà, però el districte s'hi va negar. Aquest any, i amb la mediació del Port de Barcelona, tampoc no han aconseguit el vistiplau per posar-la a Joan de Borbó. Els veïns asseguren que el districte al·lega raons mediambientals. Segons la presidenta de l'Associació Veïns de la Barceloneta, Montse López, el projecte inicial dels veïns era de caire social, ja que volia tenir la participació d'aturats del barri i pretenia dinamitzar el comerç local. Però en no rebre el vistiplau municipal el 2015, els veïns van optar per sumar sinergies amb el port. Ambdues parts van acordar aquest estiu traslladar el projecte arran de costa, al passeig de Joan de Borbó, uns terrenys propietat del port. Creien que, així, facilitarien el desencallament de la situació; però lluny d'això, la situació s'ha tensat perquè -denuncia López- el port ha convertit la proposta en un projecte comercial que tampoc no compleix els requisits del districte.

Els veïns critiquen el "no" polític Fonts del port han negat a betevé que l'última proposta per dur la pista de gel hagi canviat l'esperit inicial. Han assegurat que només s'han fet ressò de la demanda veïnal per elevar-la a la Taula d'Activitats municipal i a la Taula de Regidors, on ha estat tombada. Amb la negativa municipal, el port ha dit a betevé que "s'alinea totalment amb l'Ajuntament" i no explorarà, de moment, altres vies. Els qui sí que intentaran buscar una alternativa en el que queda fins Nadal per aconseguir una pista de gel són els membres de l'associació de veïns de la Barceloneta. Montse López critica que

Novembre 2017

l'oposició del districte sigui només política i recorda que el barri "està mort a l'hivern" perquè no s'hi instal·len ni llums ni mercats nadalencs: "El problema és que l'Ajuntament és qui diu 'no', cosa que fins a cert punt puc entendre si miren el mediambient; però el nostre projecte està basat en respectar-ho", ha assegurat.

Novembre 2017

MUSEU HERMITAGE LA VANGUARDIA – 17/11/2017 - http://www.lavanguardia.com/vida/20171117/432945919300/la-directora-executiva-delhermitage-no-entendria-que-barcelona-es-deixes-perdre-aquesta-oportunitat.html

La directora executiva de l'Hermitage: "No entendria que Barcelona es deixés perdre aquesta oportunitat" PER: ACN L'Hermitage va fer públic fa més d'un any el projecte definitiu per al nou museu de Barcelona, a la Nova Bocana del Port. L'equipament proposava una instal·lació amb set sales expositives "en continu canvi" amb un discurs museogràfic entre l'art i la ciència de la mà de Jorge Wagensberg. El principal dubte, però, es troba ara en la ubicació. L'ajuntament reclama conèixer primer el projecte del museu i l'origen de la inversió, prevista en 50 milions d'euros, abans de decidir el millor espai de la ciutat per emplaçar-lo. En declaracions a l'ACN, la directora executiva del projecte, Rosa Carretero, ha sortit al pas de la polèmica afirmant que "el més difícil del projecte ja està fet". "No entendria que Barcelona es deixés perdre una oportunitat d'aquestes característiques", ha reblat en declaracions a l'ACN. El consistori i els impulsors del projecte han acordat reunir-se properament per continuar treballant. Des de la presentació oficial al juny del 2016, l'àrea tècnica del Port i l'Ajuntament han treballat en la modificació del Pla especial de la Nova Bocana, que introduïa un ús cultural per a l'edifici central, un espai que podria ubicar l'Hermitage. El pla havia de rebre el llum verd del consistori, però aquest ha demanat al Port ampliar la documentació en un termini màxim de tres mesos, un període que, segons ha pogut saber l'ACN, l'autoritat portuària no esgotarà i presentarà properament. Una proposta "de ciutat i de barri". L'Ajuntament de la capital catalana va demanar als impulsors del projecte abordar-lo amb els veïns per resoldre les seves demandes de millora de mobilitat i de coordinació amb altres equipaments municipals. Des de llavors, ha mantingut trobades amb entitats per integrar un projecte que, segons els responsables de l'Hermitage Barcelona, busca ser "obert" a la ciutat, al barri i a la ciutadania, amb propostes formatives,

Novembre 2017

activitats per a escoles i espais de promoció d'artistes locals. Així mateix, segons recull el museu en un comunicat, s'ha estudiat també la constitució d'una taula d'ocupació per formar persones perquè s'hi puguin incorporar laboralment quan aquest entri en funcionament. Quant a les demandes de millora de mobilitat en la zona de la Barceloneta, s'ha acordat amb el Port la implantació d'un bus nàutic perquè els autocars que es desplacin fins a l'Hermitage s'emplacin a la zona del World Trade Center, evitant circular pel Passeig Joan de Borbó. "Comptem amb una massa crítica de veïns a favor del projecte, amb el suport de l'Hermitage de Sant Petersburg , hem aixecat 50 milions de capital per tirar endavant la iniciativa, que aporta valor social i cultural. El més difícil està fet", ha precisat en declaracions a l'ACN la directora executiva del projecte.Tornar a obrir el Port a la ciutatLes principals reticències de l'Ajuntament de Barcelona a la Nova Bocana parteixen de la seva voluntat perquè el Port es torni a "obrir" a la ciutadania, evitant repetir "errors" del passat, encarnats al seu entendre amb la instal·lació d'un hotel i un gran centre comercial. Així, des del govern municipal creuen que s'ha de recuperar el vincle entre el Port i la ciutat, prioritzant-ne l'ús per part de la ciutadania. En aquest sentit, demanen el projecte definitiu i l'origen del finançament de l'Hermitage abans de decidir la ubicació del museu a la ciutat.

Novembre 2017

LA VANGUARDIA – 17/11/2017 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20171117/432945198393/hermitage-pidecolau-desbloquear-ubicacion-museo-puerto.html

El Hermitage de Barcelona pide diálogo a Colau para desbloquear el futuro museo Los impulsores del Hermitage Barcelona lamentan el recelo manifestado por representantes del consistorio y piden resolver la ubicación en la Nueva Bocana

Jorge Wagensberg y Ujo Pallarés durante la presentació n del proyecto en 2016 (Archivo / David Airob)

PER: EUROPA PRESS Los impulsores del Hermitage Barcelona piden diálogo al gobierno municipal de Ada Colau para resolver la ubicación del futuro museo y lamentan el recelo manifestado por representantes municipales. La iniciativa lleva más de un año pendiente del aval urbanístico para desbloquear la construcción del espacio que acogería el centro.

En un comunicado emitido este viernes, han asegurado desconocer de primera mano las reticencias que el consistorio ha expresado en algunos medios, si bien está abierto a escuchar sus observaciones y "estudiar medidas correctoras". El proyecto de museo, cuyos detalles se dieron a conocer en una presentación pública en junio de 2016, preveía levantar un edificio de escala áurea en la Nueva Bocana del Puerto de Barcelona.

Novembre 2017

Desde ese momento, el área técnica del Puerto y el Ayuntamiento trabajaron durante seis meses en la tercera modificación del Plan de la Nueva Bocana, y el 30 de marzo se aprobó esta modificación en el Consejo del Puerto. En paralelo, el equipo impulsor del museo ha levantado una inversión de 50 millones de euros para ejecutar el proyecto cultural. El director museológico de esta sucursal del gran museo de San Petersburgo es el divulgador científico Jorge Wagensberg, mientras que el arquitecto Ujo Pallarés está al frente del diseño del edificio.

Recreación virtual del futuro Hermitage de Barcelona, en una imagen difundida en 2016 (Archivo)

Wagensberg y Pallarés han manifestado su percepción de que el museo se encuentra parado después de seis años de trabajar en el proyecto y de darlo a conocer en detalle a todos los grupos políticos municipales del Ayuntamiento, agentes culturales y asociaciones vecinales. Así, han argumentado que una de las demandas del Ayuntamiento era abordar el proyecto con los vecinos de la Barceloneta y mejorar la movilidad de la zona, dos peticiones que dicen que han recogido desde los inicios.

Novembre 2017

En la presentación pública del proyecto, Wagensberg y Pallarés anunciaron la previsión de abrir el museo en mayo de 2019 –un horizonte ahora inviable–, en una operación que preveía una inversión de 38 millones de euros para levantar un museo que una arte y ciencia en un "nuevo paradigma" museográfico. Prevén emplazarlo en una superficie de 3.740 metros cuadrados y contar con una superficie construida de 15.000 dentro de un edificio "racional y coherente" con el paisaje de la ciudad. El equipo impulsor del museo ha levantado una inversión de 50 millones de euros para el proyecto

Novembre 2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 17/11/2017- http://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20171117/el-hermitagebarcelona-pide-al-ayuntamiento-desbloquear-la-ubicacion-del-futuro-museo-6431387

El Hermitage Barcelona pide al Ayuntamiento desbloquear la ubicación del futuro museo Los impulsores del Hermitage Barcelona han pedido este viernes al Ayuntamiento diálogo para resolver la ubicación del futuro museo y desbloquear su proceso de ejecución, después del recelo manifestado por representantes del consistorio sobre el proyecto. En un comunicado, han asegurado desconocer de primera mano las reticencias que el consistorio ha expresado en algunos medios, si bien está abierto a escuchar sus observaciones y "estudiar medidas correctoras". El proyecto de museo, cuyos detalles se dieron a conocer en una presentación pública en junio de 2016, preveía levantar un edificio de escala áurea en la Nueva Bocana del Puerto de Barcelona. Desde ese momento, el área técnica del Puerto y el Ayuntamiento trabajaron durante seis meses en la tercera modificación del Plan de la Nueva Bocana, y el 30 de marzo se aprobó esta modificación en el Consejo del Puerto. En paralelo, el equipo impulsor del museo, liderado a nivel museológico por Jorge Wagensberg y por el arquitecto Ujo Pallarés, ha levantado una inversión de 50 millones de euros para ejecutar el proyecto cultural, han explicado los impulsores.

SEIS AÑOS DESPUÉS Han manifestado su percepción de que el museo se encuentra parado después de seis años de trabajar en el proyecto y de darlo a conocer en detalle a todos los grupos políticos municipales del Ayuntamiento, agentes culturales y asociaciones vecinales, el proyecto.

Novembre 2017

Han argumentado que una de las demandas del Ayuntamiento era la de abordar el proyecto con los vecinos de la Barceloneta, algo que dicen que se ha recogido desde los inicios, así como mejorar la movilidad de la zona.

ARTE Y CIENCIA En la presentación pública del proyecto, Wagensberg y Pallarés anunciaron la previsión de abrir el museo en mayo de 2019, en una operación que preveía una inversión de 38 millones de euros para levantar un museo que una arte y ciencia en un "nuevo paradigma" museográfico. El museo prevé emplazarse en una superficie de 3.740 metros cuadrados y contar con una superficie construida de 15.000 en un edificio "racional y coherente" respecto al paisaje urbano de la ciudad.

Novembre 2017

EL PAÍS – 17/11/2017 - https://elpais.com/ccaa/2017/11/17/catalunya/1510944143_501287.html

El Hermitage pide a Colau superar el recelo hacia el museo barcelonés Los promotores reconocen que el proyecto está bloqueado por el consistorio La zona de la nueva bocana del puerto donde se dijo que se construirá el Hermitage. CARLES RIBAS

El proyecto de construir una delegación del Hermitage en Barcelona nunca ha sido bien visto por el Ayuntamiento de la ciudad. Ni lo apoyó el consistorio de Xavier Trias, ni tampoco lo está apoyando el de Ada Colau. En todo caso, cuando el proyecto se presentó a bombo y platillo en junio de 2016 —después de cuatro años de rumores sobre la posible ubicación—, entre los asistentes estaba Berta Sureda, comisionada de cultura de Colau.

Desde entonces, nada ha cambiado y el recelo por este proyecto privado 100% que viene de Rusia, no se ha movido ni un ápice, algo que ha hecho que los plazos que se fijaron en la presentación no se hayan cumplido. No solo no se puso la primera piedra a finales de 2016, sino que ahora, un año después, ni siquiera se sabe dónde se va a construir, tal y como manifestaron en septiembre a EL PAÍS fuentes municipales que dejaron claro que el área que ha de tomar la decisión y conceder los permisos no ve claro que la Nueva Bocana sea el emplazamiento idóneo

Novembre 2017

para el nuevo museo. En el Ayuntamiento tampoco se ha avanzado en la discusión del Plan Especial de esta nueva zona de la ciudad que desde el Port de Barcelona les remitieron en marzo pasado.

Ayer, en un ejercicio desconocido por parte de los promotores del proyecto que siempre han dado la callada por respuesta, hicieron público un comunicado en el que aseguraban que seguían “colaborando con el Ayuntamiento de Barcelona y las entidades de la Barceloneta para instalar el museo”. También hablaron con los medios. Fuentes relacionadas con el museo explicaron que “desconocen cuáles son las reticencias que genera el proyecto” y que “nos hemos enterado de las mismas por los medios de comunicación”.

A nadie se les escapa que las últimas implicaciones rusas en la actualidad política y en el procés independentista no ayuda a que todo lo que venga de Rusia sea visto con buenos ojos. Los promotores también proponen diálogo para resolver la ubicación y desbloquear el proyecto mientras defienden que se trata de una inversión de 50 millones de euros que cuenta con un plan de movilidad en el barrio y que será un centro abierto a la ciudadanía. Sin embargo, el Ayuntamiento sigue asegurando que no conoce los detalles del nuevo museo, solo las líneas generales, y que sin tener toda la información no va a hacer un cambio de usos del terreno, de terciario a cultural que permita construirlo.

El Gobierno municipal propone abrir un debate de ciudad para abordar su mejor ubicación, que no necesariamente sería en la nueva bocana, en la que defiende que deben instalarse usos ciudadanos y vecinales y sigue insistiendo en que el Hermitage podría ubicarse en este espacio o en otro —buscando por ejemplo otros sin tanta presión turística—. Las mismas fuentes aseguraron que por el momento no han planteado ninguna ubicación alternativa.

Novembre 2017

BETEVÉ – 26/11/2017 - http://beteve.cat/museu-hermitage-barceloneta-ultimatum-ajuntament/

Els promotors del museu Hermitage donen un ultimàtum a l’Ajuntament El projecte de museu espera l’aprovació d’un nou pla d’usos a la bocana del Port per poder iniciar les obres

PER: Carles Garcia @CarlesGN El museu Hermitage de Barcelona corre el risc no arribar a ser mai una realitat si l'Ajuntament no dona aviat llum verda per a la seva construcció a la bocana del Port. Els veïns i els impulsors del projecte reclamen que es prengui aviat una decisió perquè el museu s'instal·li a la ciutat. Tot i això, l'Ajuntament no té clar si aquesta és la millor ubicació per al nou edifici, ja que tem que pugui contribuir a massificar més el turisme a la Barceloneta. La directora de relacions institucional del projecte del museu Hermitage, Rosa Carretero, ha advertit que si l'Ajuntament no dona el vistiplau a la tramitació urbanística de la nova bocana del Port abans del desembre els impulsors es plantejaran traslladar-lo a una altra ciutat. Per això, afegeix Carretero, està convençuda que "Barcelona no deixarà perdre una oportunitat com aquesta". L'Associació de Veïns de la Barceloneta ha iniciat una campanya de recolllida de signatures de suport al projecte. En el manifest, afirmen que l'arribada del museu és "una aposta de futur", que "pot ajudar a revitalitzar i recuperar" el barri, que consideren que està "abandonat de projectes engrescadors" que no tinguin interessos purament comercials. De moment s'han adherit al text prop d'una d'una vintena d'entitats de la Barceloneta i la resta de la ciutat. Els veïns afirmen que la iniciativa cultural és una oportunitat per "desplaçar el turisme de borratxera", i per portar visitants de qualitat.

Novembre 2017

El govern municipal, en canvi, creu que aquesta ja és una zona amb forta pressió turística i vol obrir un debat per discutir quin és el millor emplaçament, encara que de moment no té cap proposta alternativa. L'Ajuntament assegura que abans de prendre una decisió definitiva també vol conèixer més detalls del projecte i, per tant, que el port incorpori més informació en la proposta. En va parlar la setmana passada la tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Janet Sanz, que demana a l'autoritat portuària més implicació amb Barcelona perquè "és un port que està dins d'una ciutat; no és un port amb una ciutat annexa".

El museu Hermitage Barcelona pretén explicar la història de la humanitat a través de l'art i es nodrirà amb obres del fons museístic de Sant Petersburg. Per fer-ho, vol imposar un sistema d'exposició permanent que permeti la rotació de les peces per tal que la visita mai no sigui la mateixa.

Novembre 2017

NACIÓ DIGITAL – 28/11/2017 https://www.naciodigital.cat/noticia/143552/veins/entitats/demanen/colau/no/impedeixi/hermitage/barceloneta

Veïns i entitats demanen a Colau que no impedeixi l'Hermitage a la Barceloneta El govern municipal es mostra reticent a aprovar la instal·lació del projecte al barri L'Hermitage de Barcelona ensopega amb les reticències de Colau al projecte

PER: Jordi Bes

El projecte de l'Hermitage, entre l'hotel Vela i la nova bocana | Hermitatge Barcelona L'Associació de Veïns Barceloneta i una vintena d'entitats han reclamat al govern d'Ada Colau que no impedeixi la instal·lació al barri de la seu barcelonina de l'Hermitage, el mític museu de la ciutat russa de Sant Petersburg. La tramitació del projecte ha xocat amb les reticències del govern de Colau, i els promotors han arribat a amenaçar amb el trasllat del projecte a una altra ciutat si l'Ajuntament no dona el seu vistiplau abans del desembre.

L'entitat veïnal encapçala un manifest que ja han registrat a l'Ajuntament, i amb el qual consideren que l'Hermitage, que promou la societat privada Cultural Development Barcelona, és "una aposta de futur" perquè la imatge de la Barceloneta "recuperi certa dignitat", després que

Novembre 2017

darrerament aparegui als mitjans "per mostrar accions de decadència i pèrdua d'identitat", és a dir, pel turisme de borratxera.

Segons el vicepresident de l'associació de veïns, Manel Martínez, l'Hermitage és "un bon actiu" pel barri, ressalta que serviria per "millorar-ne la imatge" i defensa que no comentarà la massificació turística. Considera que la darrera versió del projecte garanteix que no es dispararan els visitants de la Barceloneta, i ha subratllat que els promotors han promès que els autocars de grups turístics no passaran pel passeig de Borbó.

El Districte creu que el barri no necessita el museu

Al Districte de Ciutat Vella admeten que no veuen amb bons ulls la ubicació del projecte, ni a la Barceloneta ni en tot Ciutat Vella, on ja hi ha 83 equipaments culturals. "Segurament no cal un altre equipament cultural a Ciutat Vella i sí que podria anar bé que s'ubiqués en una altra zona de la ciutat", van afirmar a mitjans de novembre fonts del Districte a NacióDigital, i van insistir: "No respon a les necessitats del territori".

A més, les citades fonts del Districte van subratllar que es tracta d'una iniciativa privada en terrenys públics: s'ha previst en un espai a la Nova Bocana, a tocar de l'hotel Vela. "Potser hem de prioritzar un altre tipus d'iniciativa", van remarcar. Martínez considera que, si finalment l'Ajuntament impedeix que l'Hermitage tiri endavant, el Port buscarà algun altre ús perquè no deixarà un espai buit. "Si no hi va això, s'hi posarà alguna altra cosa", ha dit.

Entre els signants del manifest a favor de l'Hermitage hi ha, segons l'associació veïnal, entitats d'àmbit de ciutat, com Barcelona Oberta (que agrupa eixos comercials turístics de la ciutat), Pimec Comerç i l'Associació Catalana de l'Empresa Familiar del Retail (Comertia), i representants del barri, com centres educatius, entitats de cultura popular, l'Associació de Comerciants i Industrials, la Confraria de Pescadors i el Club Natació Atlètic-Barceloneta.

Manifest veïnal sobre l'Hermitatge Barcelona by naciodigital on Scribd: https://www.scribd.com/document/365744830/Manifest-veinal-sobre-l-Hermitatge-Barcelona

Novembre 2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 28/11/2017 - http://www.elperiodico.com/es/barcelona/20171128/vecinos-y-entidadesreclaman-en-museo-hermitage-en-la-barceloneta-6454277

Vecinos y entidades reclaman el museo Hermitage en la Barceloneta Piden a Colau que se posicione sobre el proyecto PER: El Periódico Imagen virtual del proyecto del Hermitage de Barcelona, como se presentó en el 2016. /PERIODICO

La Asociación de Vecinos de la Barceloneta y decenas de entidades y empresas de este barrio y de la ciudad han manifestado su apoyo al proyecto de ubicar una subsede del Museo del Hermitage en Barcelona, en la nueva Bocana del Puerto de Barcelona. El vicepresidente de la Asociación de Vecinos de la Barceloneta, Manel Martínez Vicente ha explicado que han entrado en el registro del Ayuntamiento de Barcelona una notificación con un manifiesto de apoyo al proyecto del Museo del Hermitage generado desde la asociación de vecinos y las firmas de las entidades adheridas. "Ante el miedo de que podemos hacer perder a la ciudad una inversión importante tanto económica como de prestigio cultural a nivel mundial, queremos hacerle llegar a nuestra

Novembre 2017

alcaldesa la voz de un elevado número de ciudadanos a favor del dicho proyecto", ha explicado Martínez Vicente. El vicepresidente de la AAVV de la Barceloneta ha explicado que en la comunicación que han registrado en el ayuntamiento, "requerimos a la alcaldesa nos dé respuesta sobre su posicionamiento como consistorio de manera clara y haciéndole saber que gran parte de la ciudadanía ve el proyecto como una buena oportunidad para la ciudad y el entorno de su ubicación en nuestro barrio". Los promotores de la campaña de apoyo al Museo del Hermitage consideran que el Ayuntamiento de Barcelona está tardando en "manifestarse claramente en positivo" y "concretar" las clasificaciones y gestiones para sacar adelante el proyecto, y aseguran que el Puerto Autónomo de la ciudad ya ha manifestado su valoración positiva.

Novembre 2017

LA VANGUARDIA – 28/11/17 - http://www.lavanguardia.com/vida/20171128/433268216991/entidades-de-la-barceloneta-yla-ciudad-apoyan-el-proyecto-de-museo-hermitage.html

Entidades de la Barceloneta y la ciudad apoyan el proyecto de museo Hermitage PER: EFE La Asociación de Vecinos de la Barceloneta y decenas de entidades y empresas de este barrio y de la ciudad han manifestado su apoyo al proyecto de ubicar una subsede del Museo del Hermitage en Barcelona, en la nueva Bocana del Puerto de Barcelona. El vicepresidente de la Asociación de Vecinos de la Barceloneta, Manel Martínez Vicente ha explicado que han entrado en el registro del Ayuntamiento de Barcelona una notificación con un manifiesto de apoyo al proyecto del Museo del Hermitage generado desde la asociación de vecinos y las firmas de las entidades adheridas. "Ante el miedo de que podemos hacer perder a la ciudad una inversión importante tanto económica como de prestigio cultural a nivel mundial, queremos hacerle llegar a nuestra alcaldesa la voz de un elevado número de ciudadanos a favor del dicho proyecto", ha explicado Martínez Vicente. El vicepresidente de la AAVV de la Barceloneta ha explicado que en la comunicación que han registrado en el ayuntamiento, "requerimos a la alcaldesa nos dé respuesta sobre su posicionamiento como consistorio de manera clara y haciéndole saber que gran parte de la ciudadanía ve el proyecto como una buena oportunidad para la ciudad y el entorno de su ubicación en nuestro barrio". Los promotores de la campaña de apoyo al Museo del Hermitage consideran que el Ayuntamiento de Barcelona está tardando en "manifestarse claramente en positivo" y "concretar" las clasificaciones y gestiones para sacar adelante el proyecto, y aseguran que el Puerto Autónomo de la ciudad ya ha manifestado su valoración positiva.

Novembre 2017

PACO CAMARASA AJUNTAMENT DE BARCELONA – 21/11/2017 - http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2017/11/21/barcelona-lliura-lamedalla-dor-al-merit-cultural-a-paco-camarasa/

Barcelona lliura la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Paco Camarasa L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha lliurat aquesta tarda la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Paco Camarasa, llibreter i, fins al passat mes de febrer, comissari del festival BCNegra organitzat per l’Institut de Cultura de Barcelona.

Novembre 2017

Paco Camarasa, ha recollit el guardó en un acte que s’ha celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, on hi han assistit altres membres de la corporació municipal i de la societat civil de la ciutat. El Plenari del Consell Municipal del 31 de març de 2017 va atorgar-li aquest reconeixement per la seva contribució al món literari barceloní, com a propietari de la llibreria Negra y Criminal i com a comissari del festival BCNegra.

Novembre 2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 21/11/2017 - http://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20171121/paco-camarasa-medallaor-ajuntament-barcelona-6440562

Paco Camarasa, negre i groc El llibreter i excomissari de BCNegra rep la medalla d'or al mèrit cultural de l'ajuntament de barcelona després d'entregar placa i pistola PER: Ernest Alós

JOAN PUIG

Íntegrament de negre i groc es va presentar Paco Camarasa al Saló de Cent. Negre i groc de taxi de Barcelona, la ciutat per la qual va deixar el seu València (la culpa la té la llibretera, Montse Claver). El negre i groc, és clar, de les cobertes de La Cua de Palla. Negre l’americana i la camisa, groga i negra la corbata amb cintes policials de No trespassing, groc el llaç per demanar la llibertat dels empresonats i groc el cordó del qual penja la groga medalla d’or al mèrit cultural de la ciutat de Barcelona que li va penjar l’alcaldessa Ada Colau.

Novembre 2017

Negre per la seva trajectòria com a promotor del gènere en la seva llibreria Negra y Criminal i com a comissari durant 12 anys de BCNegra i groc reivindicatiu: Camarasa va començar el seu discurs d’agraïment celebrant que el plenari que va aprovar la seva medalla d’or va ser el mateix que va decidir retirar la del seu molt odiat Rodolfo Martín Villa, el que li va fer passar juntament amb altres estudiants 19 nits en calabós i va acabar així demanant «llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats». «Perquè els lectors de novel·la negra –va dir– sabem que la llei i la justícia a vegades no són sinònims, la legalitat i la justícia a vegades no són sinònims».

Ves a saber si també va ser en clau política la resposta de l’alcaldessa: «Volem ser audaços sense perdre mai la ironia, valents però sense arrogància i sent conscients de les nostres debilitats». Encara que del que es tractava, va afirmar poc abans, era de reconèixer la seva «contribució al món literari barceloní, el seu entusiasme vital, la seva tasca de llibreter, d’historiador i recuperador del gènere i de cap de BCNegra».

«Comissari», i el número u de la història del gènere a Barcelona, va precisar el regidor socialista Jaume Collboni, que va proposar el reconeixement estant al capdavant de l’Icub i que és qui va parlar per jutjar el comissari i declarar-lo «culpable d’algunes de les coses més meravelloses que han succeït en els últims anys literàriament a Barcelona», després d’agrair la deferència del responsable de l’àrea des de fa dies, Jaume Asens, per cedir-li la paraula. «Com sempre que hi ha el Paco pel mig, tot són complicitats i facilitats», va dir.

Negres, també, per cert, les ulleres que portaven posades tots els assistents a l’acte del Saló de Cent per rebre Camarasa en la seva entrada escortat de regidors i guàrdies civils amb casaca vermella i plomall. Negre el dia que va tancar la llibreria Negra y Criminal al carrer de la Sal de la Barceloneta, que no tot ha de ser dir què fantàstics que som. «Va tancar perquè no venia llibres. Estaven tancant un temple d’amistat i de bon rotllo, un punt de pelegrinatge», va afegir Martín.

Novembre 2017

Elegia pel llibreter perdut

Però és Camarasa el que va parlar des del mateix faristol on va presentar 12 premis Pepe Carvalho. Record per a Manuel Vázquez Montalbán; elogis per a la ciutat acollidora a la qual tots els escriptors volen venir, cosa que tant ha contribuït a l’èxit de BCNegra, va dir, humil; reivindicació del gènere, marginal quan va apostar per ell, «que entreté una estona i permet conèixer la part fosca a la qual els periodistes no poden arribar»; cant al «millor ofici del món», el de llibreter; i elegia pels col·legues. «En vull citar alguns aquí, i demanar-los que no els oblidin: Jesús Ayuso, de Fuentetaja, a Madrid, Pau Bordonaba, de la Cinc d’Oros, de Barcelona, Teresa Castells, de Lagun, a Donostia, Paco Dávila, de la Librería del Pasaje a València, Pep el de Iona, quan Horta era encara un barri, Aurelia de Arrels, quan el carrer Ferran, d’aquesta ciutat, no era una cinta mecànica de llibreters clònics...».

Novembre 2017

LA VANGUARDIA – 21/11/2017 - http://www.lavanguardia.com/cultura/20171121/433066579061/paco-camarasa-medalla-deoro-merito-cultural-barcelona-bcnegra.html

Barcelona premia a Paco Camarasa con la Medalla de Oro al Mérito Cultural El Ayuntamiento ha destacado su contribución a la vida literaria de la ciudad, como propietario de la legendaria librería “Negra y Criminal” y comisario del festival BCNegra durante 12 años

21 - 11 - 2017 / Barcelona / Ayuntamiento - Salo de Cent / Medalla de Oro a Paco Camarasa / Foto: Llibert Teixido (Llibert Teixidó)

PER: EFE Paco Camarasa ha recibido hoy de manos de la alcaldesa Ada Colau laMedalla de Oro al Mérito Cultural por su contribución a la vida literaria de la ciudad, como propietario de la legendaria librería “Negra y Criminal” y comisario del festival BCNegra durante 12 años. Camarasa, que tiene a sus espaldas un amplio recorrido como librero y especialista en novela negra, ha celebrado en su intervención que, el mismo día que el pleno municipal decidió otorgarle este galardón, también se le retiró este reconocimiento a Rodolfo Martin Villa, a quien

Novembre 2017

ha calificado de “torturador” y del cual, según ha explicado, él mismo fue víctima en la década de los 70, a raíz de su activismo político de izquierdas. “He podido dejar de fumar, pero nunca dejar de leer”. PACO CAMARASA Asimismo, Camarasa, valenciano de nacimiento, ha expresado su estima por la cuidad de Barcelona, “creativa, vanguardista y culturalmente desbordante”, y, si bien ha reconocido “no tener imaginación” para escribir una novela, ha explicado que considera su oficio “el más hermoso del mundo” y la creación literaria “la droga más adictiva”. “He podido dejar de fumar, pero nunca dejar de leer”, ha afirmado. Jaume Collboni, que aún ejercía como regidor de Cultura cuando se tomó la decisión de entregar la Medalla a Camarasa en marzo de este año, ha recreado los escenarios judiciales habituales de la novela negra y ha declarado a Camarasa “culpable de uno de los mayores milagros de los últimos tiempos: recuperar un género marginal y hacerlo de referencia”. El escritor Andreu Martín, que recibió de manos del librero homenajeado el premio Pepe Carvalho en 2011, ha descrito a Camarasa como “el amigo por antonomasia” y ha elogiado la librería especializada “Negra y Criminal”, que fue fundada en 2002 por el premiado y Montse Clavé y permaneció 13 años en activo hasta cerrar en 2015, por su “aportación incalculable a la cultura catalana”. Camarasa ha cerrado su discurso haciendo referencia al contexto político actual de Cataluña con una mención para “los presos políticos y los exiliados” y ha afirmado que “la ley y la justicia no siempre son sinónimos. El acto, que ha tenido lugar en el Saló de Cent del Ayuntamiento de Barcelona, se ha cerrado con una actuación musical de contrabajo, acordeón y saxo.

Novembre 2017

BETEVÉ – 21/11/17 - http://beteve.cat/paco-camarasa-medalla-or-merit-cultural/

Paco Camarasa rep la Medalla d’Or al Mèrit Cultural L’Ajuntament n’ha volgut reconèixer la tasca com a llibreter i comissari del festival BCNegra Paco Camarasa (València, 1950) ha rebut la Medalla d'Or al Mèrit Cultural al Saló de Cent de l'Ajuntament. Camarasa va ser durant 12 anys el comissari del festival BCNegra i va ser el propietari de la llibreria Negra y Criminal. El consistori n'ha valorat la contribució al món literari barceloní.

Camarasa va estar al capdavant del festival BCNegra des dels inicis i durant 12 anys ha aconseguint consolidar-lo com un gran esdeveniment literari a la ciutat. Aquest any el llibreter ha decidit acabar la seva etapa al capdavant del festival per problemes de salut. La passió de Camarasa per la novel·la negra el va portar a obrir el 2002 la llibreria de referència del gènere Negra y Criminal, però tot i tenir una clientela fidel va haver de tancar-la el 2015 per problemes econòmics.

Novembre 2017

Camarasa, en el seu discurs, a més d'agrair el premi, ha aprofitat per criticar la pèrdua d'identitat dels barris de la ciutat, i també per demanar la llibertat dels consellers i els líders de l'ANC empresonats. El llibreter també ha defensat l'importantíssim paper de la literatura en la seva vida.

Una de les anècdotes de l'acte ha estat que Jaume Collboni ha tornat a exercir per una estona de regidor de Cultura. El nou titular, Jaume Asens, li ha cedit el lloc perquè va ser precisament Collboni qui va anunciar el premi a Camarasa a principi d'any.

Novembre 2017

EL PUNT AVUI – 21/11/2017 - http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1287508-camarasa-medalla-d-or-al-meritcultural.html

Camarasa, medalla d’or al mèrit cultural Camarasa, medalla d’or al mèrit cultural Foto: Arxiu.

PER: JOSEP LOSADA L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va lliurar ahir la medalla d’or al mèrit cultural a Paco Camarasa, llibreter i, fins al passat mes de febrer, comissari del festival BCNegra, organitzat per l’Institut de Cultura de l’Ajuntament. A Camarasa (València, 1950) se li va reconèixer la “seva important contribució al món literari barceloní”, com a propietari de la llibreria Negra i Criminal (de la qual es va retirar, també, a principis d’any) i com a comissari de BCNegra. Camarasa va publicar l’any passat Sangre en los estantes, un assaig que repassa la història del gènere negre.

Novembre 2017

L’ILLA DELS LLIBRES – 22/11/2017 - http://www.illadelsllibres.com/el-llibreter-paco-camarasa-rep-la-medalla-dor-al-meritcultural-de-barcelona/

El llibreter Paco Camarasa rep la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de Barcelona El llibreter i l’excomissari del festival BCBNegra ha rebut el guardó com a reconeixement per la seva contribució al món literari barceloní.

PER: L'illa dels llibres

L’any 2002, Paco Camarasa fundava la llibreria ‘Negra y Criminal’ a la Barceloneta i durant 12 anys va ser el màxim responsable del festival de novel·la negra BCNegra. Camarasa anunciava al febrer d’aquest any que deixava el comissariat del festival per motius de salut. A partir del 2018 el seu substitut serà l’escriptor Carlos Zanón. El Plenari del Consell Municipal del 31 de març de 2017 va atorgar-li la Medalla d’Or al Mèrit Cultural i el 21 de novembre, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha lliurat finalment el guardó. Paco Camarasa, ha recollit el guardó en un acte que s’ha celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, on hi han assistit altres membres de la corporació municipal i de la societat civil de la ciutat i autors com Andreu Martín que li ha dedicat unes paraules.

Novembre 2017

L’any 2016, Camarasa publicava el llibre ‘Sangre en los estantes’ (Destino), una guia imprescindible per continuar o iniciar-se en el gènere negre criminal. Per facilitar la seva lectura Paco Camarasa, com a bon llibreter classificava els autors i gèneres de l’A a la Z oferint un recorregut pels grans noms del gènere , explicant-nos les seves majors aportacions i una infinitat d’anècdotes viscudes amb els autors i també a la llibreria Negra y Criminal del carrer La Sal de la Barceloneta. Paco Camarasa analitzava les diferències dins del gènere per països i cultures, a més de les subcategories dins del que denominem novel·la negra, des de la novel·la mediterrània liderada per Vázquez Montalban, Petros Márkaris, Andrea Camilleri o Donna Leon a la novel·la negra nòrdica de Stieg Larsson, Camilla Lackberg, Henning Mankell o la parella Maj Sjowall i Per Whaloö o la novel·la narcoliterària de Don Winslow. Com va assegurar Paco Caramarasa en la cerimònia de lliurament de la Medalla d’Or al Mèrit Cultural de Barcelona “Es pot viure sense llegir novel·la negra, però la veritat és que es viu molt pitjor”.

Novembre 2017

EL PAIS – 22/11/2017 - https://elpais.com/ccaa/2017/11/21/catalunya/1511299862_995144.html

Honor al jefe de los ‘gafas oscuras’ El librero y ex comisario de la BCNegra Paco Camarasa recibe la Medalla de Oro de Barcelona en un acto con guiños al género

PER: CARLES GELI

Paco Camarasa recibe los aplausos en el Saló de Cent. MASSIMILIANO MINOCRI

La escena del crimen, como en toda buena novela negra que se precie, era chocante: el acusado iba escoltado por dos guardias urbanos, pero de roja gala, espada y casco con penacho blanco, y justo al verle entrar, los más de 300 asistentes en el recinto se enfundaron unas gafas oscuras. Impactante: el gesto y porque ocurría en el más solemne de los espacios del Ayuntamiento, su Saló de Cent. La clave del enigma estaba en la patilla izquierda de las gafas: llevaban el nombre de Paco Camarasa, el librero de la extinta Negra y Criminal de La Barceloneta

Novembre 2017

y, hasta el pasado enero, comisario-jefe del festival de novela policiaca BCNegra, que iba a recibir de manos de la alcaldesa, Ada Colau, la Medalla del Oro al Mérito Cultural. A las 24 horas de perderse la sede de la Agencia Europea del Medicamento y volviendo a empezar, tras un cambio de rumbo, el encuentro de novela histórica, los 12 años de pasional y exitosa BCNegra es el mejor cartel que puede presentar hoy la Barcelona Ciudad de la Literatura (según la Unesco) allende los Pirineos. “Ha sido capaz de atraer siempre a los escritores de mejor nivel internacional”, le reconoció Jaume Collboni, que tras la ruptura del pacto de Gobierno hablabla ayer como concejal-presidente del grupo municipal del PSC. Pero hasta poco fue de los seis responsables de la cultura municipal de tres partidos distintos que trataron con Camarasa, que le escuchaba rigurosamente de negro, pespunteado por una corbata del mismo fondo, pero cruzada con la silueta a yeso de un cadáver y las míticas cintas amarillas del Police Line. Los concejales serían el ministerio fiscal y los defensores, “los miles de lectores que gracias a ti son hoy amantes de la novela negra”; la acusación, múltiple: “Incitación a la lectura; recuperación de un género marginal, apología del comercio de proximidad y conversión de todos en lectores más inteligentes porque leer es protestar y lleva a exigir”, recitó Collboni. Andreu Martín, el escritor, mudó en abogado de “Paco el ciego”, como al parecer, por sus dioptrías, se conocía en su época estudiantil a Camarasa (Valencia, 1950), etapa de agitprop que le llevó en 1971 a estar 19 días detenido, con alguna sesión de tortura y la amenaza fiscal de nueve años de presidio. Una ficha la suya muy cargada, pero que, con los años se llenó con su faceta de librero debutante en La Araña, su papel en el Gremio de Libreros Valencianos, su pocas veces citada etapa de comentarista deportivo, la de distribuidor de libros, la de divulgador, la de comisario de la BCNegra y la de dinamizador de cinco clubs de lectura, uno formado por Mossos de Escuadra, una representación del cual estaba en primera fila, gafas oscuras en ristre, claro. Martín hizo gala de sus dotes de escritor de género y de sus estudios de Psicología describiendo ese gesto tan de Camarasa —“ojos entrecerrados, media sonrisa, dedo apuntándote, diciéndote que te escucha pero que te dirá algo” (generalmente una referencia negropoliciaca o un matiz) “más subtil”—, asi como su prodigiosa memoria “con la que nos hace creer que se ha leído todos los libros que dice”. Pero no menos elogió sus agallas para abrir en 2002, en Barcelona, una

Novembre 2017

librería especializada en el género junto a su esposa, Montse Clavé, “una aportación a la cultura catalana, algo que no podemos dejar en la estantería de la Historia; fue tan especial y único en Barcelona, tan valioso, que alguien debería perpetuarlo”, lanzó dirigiéndose a la alcaldesa. La librería cerró en 2015, cuando Camarasa “se cansó de que sólo entraran guiris para hacer fotos”. Lo dijo como recriminando que sea más fácil quizá dar una medalla que ayudar a mantener una librería. En la sala donde se conceden los premios Carvalho de la BCNegra, allí donde hasta doce veces Camarasa habló de los galardonados, ahora le tocaba sobre él mismo. Lo hizo en castellano (“No pude estudiar en bilingüismo: es importante que la escuela catalana siga como hasta ahora”), y, claro, dijo que se encontraba feliz, pero tanto por su medalla como porque en esa misma sesión municipal “se le retiró a Rodolfo Martín Villa”, lo que le retrotajo a esas palizas que recibió de policías como Benjamín Solsona y Manuel Ballesteros, “Sí tuvimos ruidos de sables y murmullos de torturas en la trastienda de la Constitución”. Con la retranca propia de los maestros del género (“Este salón es anterior a los Reyes Católicos”; “Se puede vivir sin novela negra, pero se vive peor”; “¿De qué sirve un libro sin lectores y una ciudad sin librerías?”), Camarasa, a veces con un hilillo de voz entrecortado de tos, compartió generoso que esa medalla era también “para muchos libreros que han quedado en el camino”, dijo que compensó la falta de imaginación para escribir novela negra con la de “saber combinar un libro con un lector, el hilo de ese encuentro mágico” y agradeció a su mujer que le enseñara a disfrutar de todas las Barcelonas, incluso de un Born donde vivió (“antes de que fuera el barrio chic de la pijería europea”) y de esa Barceloneta en la que resistirá “esa presión urbanística de una supuesta libertad de mercado, la más nefasta por insensible”. De nuevo, con la acidez de un Chandler o un Hammett, recordó que hoy se viven máximas que los lectores del género conocen bien, como que “ley y justicia no van siempre juntos, lo legal no es siempre sinónimo de justo y los jueces, que son personas, no son infalibles”. Y así reclamó la libertad de presos políticos y de exiliados. Hubo música al final. Los cuatro temas parecían sus apodos: El tercer hombre, elPut de blame on Mame, boys de Gilda (sí, a él hay que echarle la culpa de que Barcelona sea “la ciudad europea del crimen literario”, como él mismo lo define),Érase una vez América (ha hecho creer que

Novembre 2017

Barcelona podría serlo) y El padrino. A los acordes de este último, se puso las gafas oscuras. La gente, claro, siguió al jefe de la banda.

Una ficha la suya muy cargada, que incluye su pocas veces citada etapa de comentarista deportivo, la de distribuidor de libros, la de divulgador y la de dinamizador de cinco clubs de lectura, uno formado por Mossos de Escuadra, una representación del cual estaba en primera fila

Novembre 2017

COOPERATIVA OBRERA POPULAR SEGLE XX DISTRICTE CIUTAT VELLA – 26/11/2017 - http://eldigital.barcelona.cat/recuperem-la-cooperativa-segle-xx-per-al-veinat-de-labarceloneta_581959.html

Recuperem la cooperativa Segle XX per al veïnat

L’edifici de la cooperativa Segle XX ja és de titularitat municipal, després que l’Ajuntament de Barcelona l’hagi expropiat per uns 670.000 euros. D’aquesta manera, s’ha donat resposta a una antiga reivindicació veïnal perquè l’edifici tornés a ser per al veïnat. El veïnat reclamava l’edifici des de l’any 2006. Fruit d’aquesta reivindicació del patrimoni cooperatiu, en el mandat anterior ja se’n va iniciar el procés d’expropiació, després de fer un canvi de planejament que qualificava l’espai d’equipament de titularitat pública. L’edifici, de planta baixa i tres pisos, va ser projectat per Miquel Niubó i Munté l’any 1939 i és d’estil expressionista. A partir d’ara l’Ajuntament de Barcelona iniciarà totes les actuacions necessàries per determinar l’estat de l’edifici, redactar els projectes de rehabilitació i executar-hi les obres pertinents perquè l’antiga cooperativa Segle XX disposi d’equipaments en el futur. L’immoble està situat als números 1-3 del carrer de l’Atlàntida i té 572 metres quadrats de superfície construïda. Paral·lelament, està previst que a principis d’any comenci el procés que ha de permetre, juntament amb el veïnat i les entitats de la zona, definir quins seran els usos que tindrà aquest espai. Al llarg dels anys el veïnat ha fet diferents propostes sobre quin ha de ser el destí de l’edifici, i aprofitant aquesta feina, s’iniciarà un cicle de debats per concretar el projecte per a l’equipament, que estarà orientat a la cultura i als joves del barri.

Una llarga reivindicació veïnal

Novembre 2017

La Sociedad Cooperativa de Consumo Siglo XX va ser fundada el 1901 per un grup de cent associats. Al principi l’entitat es va organitzar al voltant d’una botiga de queviures i es dedicava a lagestió popular del consum en un moment en què la classe obrera vivia en unes condicions econòmiques molt precàries i hi havia una gran fractura social. El funcionament de l’espai feia que els socis comencessin a pagar una quota i, passat un període de temps, poguessin adquirir productes de la cooperativa. A més, la quota servia per cobrir malalties, pensions de vellesa o viudetat i per solidaritzar-se amb causes humanitàries com, per exemple, ajudar les famílies dels mariners morts en naufragis. Amb el pas dels anys, la cooperativa va incrementar l’activitat i va obrir un forn de pa, un cafè taverna i una sucursal de la botiga de queviures al carrer de l’Atlàntida, número 25. A finals dels anys vint en va arribar l’esplendor. En aquell moment tenia uns tres-cents socis i una moneda pròpia. Amb l’arribada de la República, l’entitat va passar a dir-seCooperativa Obrera Popular El Siglo XX. Posteriorment, la Guerra Civil en va aturar l’activitat, fins que, el gener del 1939, el dia abans que les forces franquistes ocupessin Barcelona, l’edifici va ser destruït per un bombardeig. Durant els primers anys de la dictadura, una junta rectora va assumir els deutes de l’entitat, va aconseguir un crèdit, va comprar el solar i va començar a construir-hi un edifici nou de tres plantes, que es va inaugurar l’any 1941. L’activitat es va anar orientant cap al lloguer de locals de l’edifici i l’organització d’activitats socials i culturals. El bar va convertir-se en el punt de trobada de molts pescadors del barri i el punt fort de l’entitat, mentre que el forn de pa va tancar, i la botiga funcionava a mitja màquina. A la dècada dels vuitanta l’activitat cooperativa es va anar esvaint. L’any 2006 va començar una campanya veïnal per recuperar El Siglo XX per al barri i per esclarir les condicions de la dissolució i de la propietat de l’immoble. El 2014 l’Ajuntament de Barcelona va iniciar els tràmits per poder expropiar l’edifici, que han acabat aquest mes.

100

Novembre 2017

101

Novembre 2017

102

Novembre 2017

103

Novembre 2017

3/24 – 26/11/17 http://www.ccma.cat/324/lajuntament-de-barcelona-expropia-ledifici-de-lantiga-cooperativa-del-segle-xxper-fer-hi-equipaments/noticia/2823423/

L'Ajuntament de Barcelona expropia l'edifici de l'Antiga Cooperativa del Segle XX per fer-hi equipaments La façana de l'edifici de l'Antiga Cooperativa del Segle XX. 26 de novembre de 2017. (Horitzontal)

PER: ACN Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona ha expropiat l'edifici de l'Antiga Cooperativa del Segle XX, situat al barri de la Barceloneta, per uns 670.000 euros. Es tracta d'un immoble situat als números 1-3 del carrer Atlàntida i compta amb 572 metres quadrats de superfície construïda. Segons informa el consistori a través d'un comunicat, aquesta expropiació dona resposta a una antiga reivindicació veïnal que demanava que l'edifici tornés a ser pel veïnat. A principis del 2018 s'engegarà un procés de debat per definir els futurs usos de l'equipament, que estarà orientat a la cultura i els joves del barri. Paral·lelament al procés de debat, el consistori durà a terme tots els estudis tècnics que permetran valorar les actuacions necessàries per dur a terme la rehabilitació de l'edifici.

104

Novembre 2017

Els veïns del barri de la Barceloneta reclamaven que l'Antiga Cooperativa del Segle XX es convertís en un equipament públic des de l'any 2006. Fruit d'aquesta reivindicació, durant el mandat anterior es va iniciar el procés d'expropiació de l'edifici, després de fer un canvi de planejament que qualificava l'espai com a equipament de titularitat pública. A partir d'ara, l'Ajuntament de Barcelona iniciarà les actuacions necessàries per determinar l'estat de l'edifici, redactar els projectes necessaris per rehabilitar-lo i executar les obres.Paral·lelament, està previst que a principis d'any s'iniciï el procés que ha de permetre, juntament amb el veïnat i les entitats, definir quins seran els futurs usos que acollirà aquest espai. Al llarg dels anys, el veïnat ha fet diferents propostes relacionades amb quin ha de ser el destí de l'edifici i, aprofitant aquesta feina feta, s'iniciarà un cicle de debats per concretar la proposta per a l'equipament, que estarà orientat a la cultura i els joves del barri.Una llarga reivindicació veïnalLa Sociedad Cooperativa de Consumo Siglo XX es va fundar l'any 1901 per un grup de cent associats. L'entitat, en un primer moment, es va organitzar al voltant d'una botiga de queviures i es dedicava a la gestió popular del consum en un moment en què la classe obrera comptava amb unes condicions econòmiques molt dolentes i hi havia una gran fractura social. El funcionament de l'espai feia que els socis comencessin a pagar una quota i, quan passava un període de temps, poguessin començar a adquirir productes de la cooperativa. A més, la quota també servia per cobrir malalties, pensions de vellesa o viudetat i solidaritzar-se amb causes humanitàries com, per exemple, ajudar a les famílies dels mariners morts en naufragis. Amb el pas dels anys, la cooperativa va anar incrementant la seva activitat i es va obrir un forn de pa, un cafè-taverna i una sucursal de la botiga de queviures al carrer Atlàntida, 25. A finals dels anys vint, l'edifici va arribar al seu màxim esplendor. En aquell moment comptava amb uns 300 socis i tenia la seva pròpia moneda. Amb l'arribada de la República, l'entitat va passar a dir-se Cooperativa Obrera i Popular del Siglo XX. Posteriorment, la Guerra Civil va aturar la seva activitat i l'edifici va ser destruït per un bombardeig al gener de 1939, el dia abans de l'ocupació per part de les forces franquistes de la ciutat de Barcelona. Durant els primers anys de la dictadura, una junta rectora va assumir els càrrecs dels deutes de l'entitat, va aconseguir un crèdit i va iniciar la compra del solar i la construcció d'un nou edifici de tres plantes, que es va inaugurar l'any 1941. L'activitat va anar girant cap al lloguer de locals de l'edifici i a l'organització d'activitats socials i culturals. El bar va convertir-se en el punt de trobada on es reunien molts pescadors del barri i el punt fort de l'entitat, mentre que el forn de pa va tancar i la botiga funcionava a baix ritme. A la dècada dels

105

Novembre 2017

80 l'activitat cooperativa es va anar esvaint. L'any 2006 va començar una campanya veïnal per recuperar el Segle XX pel barri i per esclarir les condicions de la seva dissolució i la propietat de l'immoble. L'any 2014, l'Ajuntament de Barcelona va iniciar els tràmits per poder expropiar l'edifici que han finalitzat aquest mes. La campanya per recuperar l'edifici va donar lloc també a un procés veïnal de recuperació de la memòria cooperativa i obrera de la Barceloneta. Un edifici expressionista del 1939L'edifici, amb planta baixa i tres plantes (la segona de doble alçada), va ser projectat per Miquel Niubó i Munté l'any 1939 i és d'estil expressionista. Es troba en desús des de principis dels anys 90 i està qualificat amb un nivell de protecció C en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de Barcelona. Per tant, la futura actuació en aquest espai ha de mantenir la volumetria original i dels elements comuns; restaurar les façanes; aplicar el cromatisme a les superfícies i els elements de les façanes que fixi el Pla del Color de Barcelona o l'estudi cromàtic pertinent; i aplicar una solució neutra i harmònica al tancament de les obertures de la planta baixa. Arquitectònicament, la construcció trenca de forma radical les tipologies edificatòries més comunes de la Barceloneta. Segons informa el consistori, l'edifici està bastit en una audaç intervenció de reforma d'un edifici preexistent, l'autor va projectar un edifici cúbic trencat pels tres balcons correguts massissos que reforcen la cantonada. Entre la segona i la tercera planta, se situa un element tancat a manera de tribuna que constitueix una peça molt pesant i molt poc habitual. En relació amb els paraments de façana, les obertures són de dimensions molt reduïdes, fet que contribueix a potenciar la pesantor de l'edifici en contraposició a la lleugeresa que hauria de transmetre un edifici cubista.

106

Novembre 2017

BETEVÉ – 26/11/17 - http://beteve.cat/cooperativa-segle-xx-barceloneta-ajuntament/

L’Ajuntament expropia l’antiga Cooperativa El Siglo XX per fer-hi equipaments A l’inici del 2018 s’iniciarà un procés de debat sobre l’ús de l’espai amb veïns i entitats de la Barceloneta L'Ajuntament ha finalitzat els tràmits d'expropiació de l'antiga Cooperativa del Segle XX, al barri de la Barceloneta, per uns 670.000 euros. L'immoble, situat als número 1-3 del carrer de l'Atlàntida, ha estat llargament reivindicat pel veïnat, que demanava que l'espai tornés a ser del barri. 11 anys després d'iniciar aquesta reivindicació, ara ja és de titularitat pública i s'iniciarà un procés de diàleg amb els veïns per decidir-ne els usos.

Des del 2006, els veïns havien expressat la voluntat de recuperar l'espai per al barri i fa tres anys, en el mandat anterior, que l'Ajuntament va iniciar el procés d'expropiació. Ara el consistori ha de determinar l'estat de l'edifici i redactar els projectes necessaris per rehabilitar-lo, però aquest diumenge els veïns ja han pogut visitar, visiblement emocionats, la Cooperativa Siglo XX. "Estem molt emocionats d'haver aconseguit la Cooperativa, perquè era un espai molt estimat, on es feia teatre, cinema, se celebraven aniversaris i casaments, i altres activitats d'esbarjo del barri", recorda la Pepa Piques, de l'AV Òstia. "Em tremolen les cames i no ens ho acabem de creure", afegeix la Patricia Ordaya, també membre de l'AV Òstia i de la campanya per recuperar l'edifici.

A principis d'any, s'iniciarà el procés de debat amb veïns i entitats per definir els futurs usos de l'espai però, segons el consistori, estarà orientat a la cultura i als joves del barri. "La primavera vinent esperem tenir definit l'ús d'aquest equipament de gairebé 600 metres quadrats, que ja són del barri i que són un clar exemple dels resultats de la lluita veïnal.", afirma Gala Pin, regidora de Ciutat Vella. "Calia una bona notícia per tornar a engegar amb força el procés participatiu veïnal- explica la Laia Fargas, de l'AV Òstia- Ha estat un procés molt llarg, amb altibaixos, i això ens donarà força de nou."

107

Novembre 2017

Un edifici històric La Sociedad Cooperativa de Consumo Siglo XX es va fundar el 1901 i estava gestionada per associats. Primer va ser una botiga de queviures i també va servir, a través de la quota dels socis, per cobrir malalties o pensions de vellesa i viudetat. Més tard va acollir un forn de pa i un cafè taverna. Amb la República, va canviar de nom, i un dia abans de l'ocupació de Barcelona per part de les forces franquistes, l'edifici va ser destruït per un bombardeig, el 1939 durant la Guerra Civil.

L'espai es troba en desús des de la dècada dels anys 90 i està qualificat amb un nivell de protecció C en el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament, cosa que farà que la rehabilitació s'hagi de fer mantenint diversos elements arquitectònics. "És un edifici que va quedar abandonat als anys 90 i que ha tingut ocupacions pel mig i fins i tot un incendi el 2013. L'estructura està bé, però s'han de fer obres de rehabilitació per conservar alguns elements que encara recorden l'activitat original, com la sala de ball o el teatre. D'altres, com de l'activitat de queviures que hi havia a la planta baixa, ja no en queda res.", assegura Gala Pin.

108

Novembre 2017

NACIÓ DIGITAL – 26/11/2017 https://www.naciodigital.cat/noticia/143438/barcelona/expropia/edifici/antiga/cooperativa/segle/xx/barceloneta

Barcelona expropia l'edifici de l'antiga Cooperativa del Segle XX a la Barceloneta A principis del 2018 s'iniciarà un procés amb els veïns per definir els nous usos, que estaran orientats a la cultura i els joves del barri PER: Redacció Edifici de l'antiga Cooperativa del Segle XX a la Barceloneta | Ajuntament de Barcelona L'Ajuntament de Barcelona ha expropiat l'edifici de l'antiga Cooperativa del Segle XX, situat al barri de la Barceloneta, de forma que es converteix en titularitat municipal i dana "resposta a una antiga reivindicació veïnal que demanava que l'edifici tornés a ser pel veïnat", segons ha anunciat el consistori en un comunicat aquest diumenge.

L'edifici, d'estil expressionista, va ser projectat el 1939 i està en desús des dels anys 90, compta amb quatre plantes i 572 metres quadrats de superfície i des del 2006 el moviment veïnal ha reivindicat "recuperar el patrimoni cooperatiu i que pugui convertir-se en un equipament del barri".

La regidora del districte de Ciutat Vella, Gala Pin, ha visitat l'edifici i ha explicat que el consistori ja ha dipositat els 670.000 euros que ha costat l'expropiació, per la qual cosa "ja és propietat de l'Ajuntament".

A partir d'ara el govern d'Ada Colau iniciarà totes les actuacions necessàries per determinar l'estat de l'edifici, redactar els projectes necessaris per rehabilitar-lo i executar les obres que han de fer-hi per acollir futurs equipaments, i a principis del 2018 s'iniciarà el procés per definir els futurs usos d'aquest espai al costat de veïns i entitats.

Durant els últims anys el moviment veïnal ha elaborat diverses propostes sobre la destinació de l'edifici, que l'Ajuntament aprofitarà i iniciarà un cicle de debats per concretar la proposta per l'equipament, encara que ja ha avançat que estarà orientat a la cultura i als joves del barri.

109

Novembre 2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 27/11/2017 - http://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20171126/el-segle-xx-ja-es-de-labarceloneta-6450466

El Segle XX ja és de la Barceloneta L'ajuntament expropia per fi la vella cooperativa reivindicada durant anys pels veïns, on es va pretendre obrir un bar i un alberg Un procés participatiu decidirà els usos del futur espai comunitari, que el barri demana convertir en punt de trobada per a joves CARLOS MONTANYES

El somriure d’orella a orella i els ulls brillants d’emoció són el denominador comú de les veïnes – la majoria aquí són dones– que ahir no van voler perdre’s el moment que feia 11 anys que esperaven. Onze anys de lluita. L’edifici de la Cooperativa Obrera Popular Segle XX, reivindicada pel teixit associatiu de la Barceloneta des del 2006, «ja és del barri». Aquesta frase, «el Segle XX ja és del barri», va ser una de les expressions més repetides ahir al matí entre els presents, gairebé com si d’aquesta manera s’ho acabessin de creure. «Aquest edifici significa molt per al barri, pel seu origen obrer i també per la seva deriva especulativa, que la persistent lluita veïnal ha aconseguit frenar. Ara toca celebrar-ho i treballar per convertir-lo en un equipament cultural per als joves del barri, que ara no tenen res, i en un punt de trobada comunitari», van resumir María del Pino Suárez, Patricia Ordaya i Laia Fargas de

110

Novembre 2017

la Associació de Veïns L’Òstia, l’entitat que ha abanderat des del primer dia la llarga i persistent reivindicació. L’encarregada d’obrir la porta del número 1 del carrer de l’Atlàntida, tancada durant dècades, va ser la regidora del districte, Gala Pin, veïna del barri i una de les persones més actives de L’Òstia fins que va decidir fer el salt a la política institucional el 2015. L’ajuntament ha expropiat la finca, de 572 metres quadrats i visiblement deteriorada, encara que sense problemes estructurals, per 670.000 euros. Xifra que, de moment, s’ha dipositat en el jutjat fins que acabi el litigi per la propietat i el jutge decideixi qui se’ls ha de quedar.

Interior del Segle XX, diumenge / CARLOS MONTANYES

La campanya veïnal per a la recuperació del Segle XX va començar fa més d’una dècada en el marc de la lluita contra el polèmic pla dels ascensors, que el moviment veïnal –ahir, diumenge, de festa– també va aconseguir frenar. Els veïns van denunciar que la dissolució de la cooperativa, que havia proveït els treballadors del barri de productes bàsics –la segona més important de la Barceloneta, després de La Fraternitat– es va fer de manera irregular, ja que va passar a mans d’uns quants dels antics socis, que van tenir el local tancat durant anys fins que el van vendre. La

111

Novembre 2017

venda es va tancar el juny del 2012, a la societat Filodomus per 250.000 euros, operació que part dels antics cooperativistes van portar als tribunals, on encara es troba el cas.

Contra la pressió immobiliària i turística La reivindicació veïnal en una Barceloneta severament castigada per la pressió immobiliària i turística, en què els veïns demanaven a crits un espai on teixir comunitats, per reapropiar-se del barri, va agafar múscul després del sospitós incendi que va patir la finca el Nadal del 2013. Filodomus havia comprat l’immoble un any abans amb la idea de convertir-lo en un alberg juvenil, però l’ajuntament no els havia donat la llicència. Segons va assegurar un dels seus propietaris llavors, el gener del 2014, durant una acció convocada pels veïns davant de la finca per «recuperar-la», a la qual es va presentar acompanyat per la policia precisament per evitar aquesta «recuperació», ja havien pactat amb els tècnics locals un projecte nou. Aquest projecte incloïa un bar restaurant «lligat a l’esport» a la planta baixa, la recuperació del teatre al primer pis i un alberg amb 60 llits al segon, «per a les famílies dels nens autistes que aniran a fer els tallers de surf que els oferirem». No va colar.

Acció veïnal per reivindicar el Segle XX el gener del 2014 / JOAN PUIG

112

Novembre 2017

Final d'un llarg camí Al cap de pocs dies, la llavors regidora del districte, Mercè Homs, va anunciar la intenció municipal d’adquirir la finca: una primera victòria veïnal. El novembre d’aquell mateix any – després del dur seguiment dels veïns, que preguntaven per la situació de l’edifici audiència pública rere audiència pública–, l’ajuntament va iniciar el tràmit de l’expropiació, que ha acabat aquesta setmana. Els veïns celebren, doncs, un triomf doble. No només guanyen un equipament comunitari –el gener de l’any que ve s’asseuran a decidir-ne els usos exactes– sinó que David venç Goliat, una vegada ha quedat definitivament enterrada qualsevol iniciativa privada per a l’espai, que hauria estat relacionada, com tota iniciativa privada que s’imagina en aquesta gallina dels ous d’or en la qual fa anys es va convertir la Barceloneta, amb l’especulació i el turisme. Lourdes López, una veterana activista de L’Òstia, mira el blanquíssim edifici –està molt ben pintat– des de la porta, des d’on espera l’emocionada comitiva que recorre els pisos i que fotografia els atrotinats racons. La cadira de rodes no la deixa accedir a l’equipament pel qual tant ha lluitat, ara pendent d’una reforma integral. Està contenta igual. Com les seves veïnes i companyes de batalla, se l’hi llegeix en la mirada. «Ja entraré, ja. S’estan aconseguint moltes coses...», assegura feliç, i assenyala a la regidora Pin el pròxim objectiu: la Clínica Barceloneta.

De festa també a la Sagrera i el Poblenou Diumenge passat al matí no va ser una dia de celebració només a la Barceloneta. Mentre els veïns del barri pescador entraven per primera vegada en el que en el futur serà un nou espai comunitari, els de la Sagrera estrenaven la rehabilitada Torre de la Sagrera, un edifici singular també abandonat durant anys i llargament reivindicat pel teixit veïnal. El nou equipament d’aquest barri de Sant Andreu es va obrir ahir al reivindicat edifici reconvertit en casal, amb l’activisme veïnal, la cultura popular, la gastronomia, l’escoltisme i les activitats recreatives com a eixos d’actuació.

113

Novembre 2017

L’equipament, que fa 1.000 metres quadrats, el gestionarà la Federació Torre de la Sagrera, formada per cinc entitats del barri. La rehabilitació i reforma ha costat 2,7 milions d’euros. Després d’una segona fase de les obres, s’obrirà al públic el refugi de la guerra civil que es va descobrir sota la torre.

Casal Torre Sagrera, inaugurat diumenge / EL PERIÓDICO

Així mateix, al districte de Sant Martí es va inaugurar ahir la nova seu de la Cooperativa Biciclot, a la també rehabilitada vella fàbrica de Can Picó, patrimoni industrial del Poblenou, a l’Eix Pere IV. L’espai es convertirà en el Bicihub Barcelona, equipament de proximitat, de barri i de ciutat, dedicat a la mobilitat sostenible en bicicleta i a l’economia social i solidària. Una gran pancarta penjada al balcó avisava sobre les seves pretensions: «Volem canviar el món a ‘coop’ de pedal».

114

Novembre 2017

LA VANGUARDIA – 26/11/17 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20171126/433218016482/ayuntamientobarcelona-expropia-la-antigua-cooperativa-siglo-xx-en-la-barceloneta-equipamientos.html

Barcelona expropia la histórica Cooperativa del Siglo XX para equipamientos El Ayuntamiento comenzará un proceso de debate para definir los usos futuros del edificio de la Barceloneta Fachada de la antigua cooperativa expropiada por el Ayuntamiento de Barcelona (Ayuntamiento Barcelona)

PER: EFE El Ayuntamiento de Barcelona ha anunciado este domingo laexpropiación del edificio de la antigua Cooperativa del Siglo XX, en el barrio de la Barceloneta, con lo que asegura que da respuesta a una antigua demanda vecinal.

A principios del año próximo, comenzará un proceso de debate para definir los usos futuros de este equipamiento, que estará orientado a la cultura y los jóvenes del barrio, según el consistorio, que iniciará la rehabilitación del inmueble.

La antigua cooperativa, cuya expropiación ha costado a las arcas municipales 670.000 euros, se encuentra en los números 1-3 de la calle Atlàntida y tiene una superficie construida de 572 metros cuadrados.

115

Novembre 2017

Interior de la antigua Cooperativa del Siglo XX (Ayuntamiento Barcelona) Desde 2006, vecinos del barrio reclamaban la recuperación de este inmueble cuyo proceso de expropiación comenzó en el anterior mandato municipal tras un cambio de planificación urbanística que calificaba el espacio como equipamiento de titularidad pública.

La Sociedad Cooperativa de Consumo Siglo XX fue fundada en 1901 por cien asociados que se organizaron alrededor de una tienda de comestibles y se dedicaba a la gestión popular del consumo en un momento difícil para las clases populares y de una gran fractura social, según recuerda el Ayuntamiento. El futuro equipamiento estará orientado a la cultura y los jóvenes del barrio Los socios pagaban una cuota que les deba derecho a comprar productos en la cooperativa y también era una especie de seguro de enfermedad, vejez y viudedad. La entidad tuvo su esplendor a finales de los años veinte, cuando llegó a tener trescientos socios y su propia moneda. Con la República, se pasó a denominar Cooperativa Obrera y Popular el Siglo XX y durante la Guerra Civil su actividad se detuvo y el edificio fue destruido durante un bombardeo en enero de 1939. Los primeros años de la dictadura franquista, una junta rectora asumió las deudas de la entidad y logró un crédito para comprar el local que dedicaron a la construcción de un nuevo edificio de tres plantas, inaugurado en 1941, donde se organizaron actividades sociales y culturales. El edificio, de planta baja y tres plantas, fue proyectado por Miquel Niubó i Munté, de estilo expresionista, y está en desuso desde principios de los años 90. La Sociedad Cooperativa de Consumo Siglo XX se fundó en 1901

116

Novembre 2017

EL PUNT AVUI – 27/11/2017 - http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1291314-l-antiga-seu-de-la-cooperativasegle-xx-ja-es-de-l-ajuntament-de-barcelona.html

L’antiga seu de la cooperativa Segle XX ja és municipal L’Ajuntament rehabilitarà l’històric edifici de la Barceloneta, que ha expropiat per 670.000 euros

L’edifici de l’antiga seu de la cooperativa Segle XX, en una imatge d’arxiu Foto: GEMMA VALLS.

PER: REDACCIÓ Li ha costat tres anys completar el procés, però l’Ajuntament de Barcelona ja ha adquirit l’edifici de l’antiga seu de la cooperativa Segle XX, a la Barceloneta, com fa més d’una dècada que demanaven els veïns, i el rehabilitarà per destinar-lo a usos que pactarà amb el veïnat. L’edifici, situat als números 1 i 3 del carrer Atlàntida, té 572 m² de superfície construïda, i el consistori l’ha expropiat per uns 670.000 euros, segons va informar ahir en un comunicat.

117

Novembre 2017

A partir d’ara, l’Ajuntament haurà de determinar l’estat de conservació de l’immoble i encetar el procés per rehabilitar-ho. La previsió és que a principis de 2018 arrenqui un procés participatiu per pactar amb veïns i entitats els futurs usos de l’edifici, que el govern municipal vol que s’orientin cap a la cultura i el jovent del barri. Un centenar d’associats van fundar el 1901 La Sociedad Cooperativa de Consumo Siglo XX i inicialment es va organitzar al voltant d’un botiga de queviures, per fer una gestió popular del consum. Els socis pagaven una quota que al cap d’un temps els permetia adquirir productes de la cooperativa, a més de servir per cobrir malalties o pensions o contribuir a causes socials, com ara ajudar familiars de mariners morts en naufragis. La cooperativa va interrompre l’activitat durant la Guerra Civil i el 1939 la seu va ser destruïda en un bombardeig. En el primer franquisme, una junta rectora va assumir la gestió de l’entitat i va aixecar un nou edifici de tres plantes i estil expressionista, inaugurat el 1941 i catalogat amb el nivell C de protecció. L’activitat cooperativa va acabar als anys vuitanta i el 2006 els veïns van iniciar la lluita per reclamar la recuperació de l’immoble.

118

Novembre 2017

CIUTAT VELLA El PUNT AVUI – 10/11/17 - http://www.elpuntavui.cat/territori/article/10-administracions/1278483-el-neguit-va-perbarris.html

El neguit va per barris La inseguretat es manté com un problema central per als veïns de cinc dels deu districtes de Barcelona amb rendes més baixes A Sarrià-Sant Gervasi o les Corts preocupen molt més les comunicacions o l’aparcament

El neguit va per barris Foto: Arxiu.

PER: F. ESPIGA A l’hora de fer un retrat, en forma demoscòpica o estudi, d’una urbs de les característiques de Barcelona, es poden utilitzar dues possibles escales de mesurar, no necessàriament excloents. Per una banda hi ha la realitat de la ciutat estructurada com un conjunt o un tot. Barcelona vista i descrita com a tal. Paral·lelament, però, hi ha el que passa i deixa de passar a cadascun dels seus deu districtes, i que no ha de ser necessàriament coincident amb el panorama que es descriu a escala global.

119

Novembre 2017

En la darrera enquesta de serveis municipals encarregada pel consistori, es pot apreciar aquesta dualitat. Per exemple, quan es pregunta quin és el principal problema que té avui dia Barcelona, la inseguretat apareix enumerat en el sisè lloc. Quan es tracta, però, de puntualitzar quin és el maldecap concret que pateix el barri o territori on viu cadascú, la cosa canvia. Per als veïns de Nou Barris, Sant Andreu i Sant Martí, la manca de seguretat és el primer, mentre que per als de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc, és el segon. Cinc districtes que reuneixen, com a característica comuna, que estan en la franja baixa dels nivells de renda de la capital catalana. Una situació similar es dona amb la neteja. A escala global, el baròmetre la situa com la setena problemàtica més greu de la ciutat a no poca distància –gairebé deu punts– de la primera, la massificació turística. Per contra, a Sants-Montjuïc i Horta-Guinardó la qüestió de la brutícia és vista com la més urgent, mentre que a Sarrià-Sant Gervasi, Sant Andreu i Sant Martí hi és la segona en importància.

Peculiaritats territorials Com més es fixa el focus, però, barri a barri, més es detecten conflictes que tenen a veure amb la seva realitat –urbanística, social o econòmica– especifica. Posem el cas de Gràcia. Aquí la qüestió que genera més neguit és el soroll, sobretot el lligat a l’oci nocturn. Una queixa històrica. Ara bé, l’enquesta també apunta a un malestar creixent respecte de l’accés a l’habitatge, atès que aquest és un dels districtes de l’urbs on els preus dels lloguers estan arribant a límits prohibitius. La presència intensiva del turisme, aquí, també és vista com a conflictiva, tot i que aquest sentiment és més patent a l’Eixample i a Ciutat Vella. Pels seus veïns, especialment els d’indrets com ara la Barceloneta o el Gòtic, no hi ha pitjor problema. Tampoc és casualitat, ja que són dos dels punts de la capital catalana on no només es concentren més visitants forans, sinó algunes de les activitats agregades –allotjaments il·legals– que s’han convertit en motiu de greuge. Per contra, a Nou Barris no hi ha ningú, o gairebé, amb una percepció negativa sobre el turisme A Sarrià-Sant Gervasi o les Corts, qüestions com la presència de visitants estrangers, o la inseguretat, preocupen més aviat poc. La falta d’infraestructures o comunicacions, per contra, és el que més amoïna a la zona alta, mentre que a les Corts ho és l’aparcament, una altra

120

Novembre 2017

reivindicació clàssica. Aquí hi ha una altra especificitat que revela l’enquesta, que es converteix en genuïna: les molèsties provocades pel Camp Nou. És el setè maldecap per als habitants del districte. A la resta de districtes, aquesta qüestió no apareix ni ressenyada.

Pessimisme a Ciutat Vella o l’Eixample Els motius del perquè no apareixen explicitats, però quan es pregunta als enquestats si consideren que el seu districte ha millorat, està igual o ha empitjorat l’últim any, els de Ciutat Vella –28,1%–, l’Eixample –24,8%– i Gràcia –24,7%– són els que expressen més preocupació. A Sarrià-Sant Gervasi –10,2%– i les Corts –9,9%–, per contra, és on el percentatge és més baix. Això no implica, però, que sigui en aquests dos territoris on hi ha hagut més percepció de millora. Això s’ha donat a Sants –54,2%– i Horta –52,2%.

121

Novembre 2017

RESTAURACIÓ & HOSTALERIA EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 01/11/17 -http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/onbarcelona/cuines/millors-restaurantsbolets-barcelona-6373614

Bolets per al·lucinar Per al·lucinar de tan bons, volem dir. En aquests restaurants els disfrutaràs en plats i menús amb molt sabor PER: Ferran Imedio@ferranimedio La temporada de bolets ja ha arribat, encara que amb timidesa perquè aquest any no serà recordat per la seva quantitat i qualitat, segons els experts. Tot i així, amb l’arribada de la tardor sempre ve de gust un plat amb qualsevol bolet, ja siguin rovellons, ous de reig, ceps, trompetes de la mort o camagrocs. Per això et proposem aquesta selecció d’alguns dels restaurants de Barcelona que els treballen més bé.

PLATJA CA LA NURI Platja Ca La Nuri (passeig Marítim de la Barceloneta, 55, a peu de platja davant l’Hospital del Mar) oferirà del 6 al 30 de novembre un menú amb tres entrants (amanida d’escabetx de bolets, saltat de bolets i sípia amb ou a baixa temperatura i caneló de rostit d’ànec amb tòfona i crema de trompetes de la mort), un arròs al forn amb rossinyols i botifarra del perol i postres (30 euros, beguda inclosa). A més, el menú de migdia i els suggeriments del dia solen comptar amb algunes propostes a base de bolets.

122

Novembre 2017

TIME OUT BARCELONA – 03/11/17 - https://www.timeout.cat/barcelona/ca/restaurants/barceloneta-sangria-bar

Barceloneta Sangría Bar PER: LAURA CONDE

Un altre establiment que demostra que el menjar vegà no és insuls i avorrit és aquest local de la Barceloneta amb nom de bacanal guiri, on desfilen plats deliciosos i gots multicolors amb les més variades sangries, totes amb noms tan seductors com Lucrezia, Cleopatra i Lolita. La carta és variada i suggeridora, amb opcions com uns espaguetis crudivegans de carbassó, paella vegana (els dijous) i postres crues que van del brownie, amb dàtils, fruita seca i baies de goji, a la nata raw amb fruites del bosc.

Lloc de la ubicació Contacte Adreça

123

Barceloneta Sangría Bar http://www.bar-celoneta.es/ 93 172 22 80 Carrer de Sevilla, 70 Barcelona 08003

Novembre 2017

TIME OUT BARCELONA – 03/11/2017 - https://www.timeout.cat/barcelona/ca/blog/tret-de-sortida-dels-premis-time-out110317

Tret de sortida dels Premis Time Out Per: Time Out Barcelona

©ICULT Fotograma de Estiu 1993, dirigida per Carla Simon Amb la proximitat de finals d’any toca mirar enrere i fer un repàs de tot allò bo que ens ha deparat el 2017 en els àmbits de la gastronomia, l’oci, la creació i la cultura a Barcelona. I, com no, és l’hora de triar les propostes que més ens han agradat per decidir els Premis Time Out 2017, que atorguem amb la col·laboració de Ballantine’s, Holaluz, Moritz, Sephora i Kavehome. Com cada any, la redacció i els col·laboradors de Time Out Barcelona ens hem posat una sèrie de preguntes ben serioses: on és el millor lloc on hem menjat, quin és el plat que més ens ha agradat, quin creador ens ha impactat més, quin és la millor obra de creació que hem vist o sentit, quin projecte innovador ens ha fascinat, quina iniciativa ciutadana ens ha colpit més, en quin bar en hem sentit més a gust i quin club ens ha fet gaudir millor de la festa. Poca broma, oi? Nosaltres hem seleccionat tres candidats de cada categoria, i no ha estat fàcil! Però la part més difícil us toca a vosaltres, ja que sereu els lectors de Time Out qui fareu de jurat per escollir el guanyador final. Teniu de temps per votar fins el 30 de novembre i ho podeu fer a l’enllaç premis.timeout.cat. Us avancem aquí qui són els finalistes. A la categoria de Millor Restaurant opten l’imaginatiu Gresca, l’informal Sant Antoni Gloriós i el fresc Mala Hierba. Entre els finalistes a Millor Platn’hi per a tots els gustos: la sorprenent pizza carbonara de tòfona que serveixen al Frankie Gallo Cha

124

Novembre 2017

Cha Cha, els explosius tagliatelle de moniato amb salsa de nous de macadàmia i tofona negra que proposen a The Green Spot i l’espectacular fideuà amb trompetes de la mort de Can Ros. Els creadors que més ens han impactat han estat l’actor, director i dramaturg Ivan Morales, l’escriptor Carlos Zanón i la cantautora Núria Graham. Com a finalistes a Millor Obra hem triat la pel·lícula ‘Estiu 1993’ de Carla Simón, l’àlbum ‘Los Ángeles’, de la ‘cantaora’ Rosalía i el muntatge ‘Bodas de sangre’ dirigit per Oriol Broggi. Els projectes que hem trobat més innovadors, i que rebran el Premi Holaluz al Millor Projecte Innovador, són el futur espai polivalent La 3 (Sala Apolo), el Museu Art Urbà en què la Nau Bostik ha convertit el seu espai exterior i el Van Van Var, la seu fixa del Van Van Market. Entre les iniciatives ciutadanes, havíem nominat a Taula per la democràcia, que defensa les institucions catalanes, però degut a la situació política actual han decidit declinar la seva participació. Els finalistes són Casa Nostra Casa Vostra, que promou l’acollida, i Sindicat de llogaters, que lluita contra l’abús immobiliari i On són les dones, que lluita per trencar amb la manca de representació femenina en els mitjans de comunicació. Pel que fa als bars, ens hem deixat perdre pel jove D’clot del carrer Rogent, l’autèntic Bar Leo de la Barceloneta i el Caribbean Club, un nou clàssic del Raval . I, per últim, hem nominat alMillor Club el Be Good del Poblenou, el Sidecar de la plaça Reial i les festes d’ambient del La Ká. Ara, la decisió final està a les vostres mans. Donarem a conèixer els guanyadors que trieu en un número especial de la revista que sortirà publicat el dia 13 de desembre. Animeu-vos!

125

Novembre 2017

TIME OUT BARCELONA – 06/11/17 - https://www.timeout.cat/barcelona/ca/que-fer/restaurants-bars-i-clubs-que-ens-han-fetfelicos

Restaurants, bars i clubs que ens han fet feliços Els Premis Time Out premien la millor gastronomia, l'oci i la cultura de la ciutat que més ens ha agradat al llarg del 2017

Per: Time Out Barcelona

©Maria Dias

Un any més, Time Out organitza els guardons que premien diversos aspectes de la nostra cultura, amb la col·laboració de Ballantine’s, Holaluz, Moritz, Sephora i Kavehome. Un dels aspectes més importants, com sempre, és la gastronomia i els llocs on millor hem menjat, begut i ballat.

El nivell dels restaurants de Barcelona creix com l’escuma i n’hi ha molts que, enguany, han fet feliços els nostres paladars. El primer finalista del Premi a Millor Restaurant és el Gresca de Rafa Peña, ple de creativitat però amb arrels tradicionals. També el retorn de Fran G. Manduley a Barcelona: llarga vida al Sant Antoni Gloriós! Finalment, el Mala Hierba, per la seva cuina amb flors i herbes, i plats carregats de delicadesa.

En la categoria de Millor Plat hem destacat la pizza carbonara de tòfona de Frankie Gallo Cha Cha Cha, una exquisidesa de cansalada viada mesclada amb mozzarella. També els tagliatelle de moniato de The Green Spot, que se serveixen amb una deliciosa salsa de nous de Macadàmia i tòfona negra, i la fideuà de trompetes de la mort de Can Ros: un clàssic mariner de perfecta execució tocat per l’enginy del xef Jordi Ballester.

126

Novembre 2017

El Bar Leo de la Barceloneta, el Caribbean Club de Juanjo González i el petit i càlid D’Clot són els finalistes del Premi a Millor Bar. Tots tres ens han omplert de moments únics, d’aquells que només passen amb l’escalfor d’una bona barra. Finalment, hem volgut nominar tres clubs i festes per fer-nos ballar durant tota la nit. Que ningú s’atreveixi a dir que les nits de Barcelona són avorrides, només cal que visiti el Sidecar, el BeGood iLa Ká, que amb estils diferents embogeixen les nostres sortides nocturnes. Ara sou vosaltres els que heu de triar els guanyadors. Entreu a premis.timeout.cat i voteu!

127

Novembre 2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 17/11/2017 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/onbarcelona/cuines/recepta-fricandorestaurant-ostia-pepi-rigol-6413524

Fricandó de vedella de Pepi Rigol, del restaurant L'Òstia 0

Així fa el fricandó Pepi Rigol, del restaurant L'Òstia.CARLOS VALBUENA. VÍDEO: HTTP://WWW.ELPERIODICO.CAT/CA/NOTICIAS/ONBARCELONA/CUINES/RECEPTA-FRICANDO-RESTAURANT-OSTIA-PEPI-RIGOL6413524

PER: Pepi Rigol (L'Òstia) INGREDIENTS Per al fricandó - 800 g de carn de vedella (culatí) - 600 g de ceba de Figueres - 35 g de carreretes o qualsevol bolet de temporada - 2 grans d'all - 50 g de whisky - 350 g de tomàquet madur ratllat - 100 g d'oli d'oliva verge extra - 50 g de farina

128

Novembre 2017

- 10 g de sal - 10 g de pebre Per a la picada — 20 g d'avellanes — 20 g d'ametlles — 10 g de julivert

PREPARACIÓ 1. Salpebrem la carn filetejada i la passem molt lleument per la farina. 2. A la cassola prèviament escalfada i amb una mica d’oli d’oliva verge extra, hi afegim la carn per daurar-la i que quedi segellada perquè no perdi els sucs. 3. Retirem la carn de la cassola i hi afegim la ceba picada. L’ofeguem bé. 4. Quan la ceba estigui ben cuita i hagi agafat bon color, hi afegim dos grans d’all picats i el tomàquet ratllat. Deixem que es cogui durant uns 20-25 minuts. 5. Una vegada el sofregit estigui ben cuit, hi afegim el whisky i deixem que redueixi l’alcohol. 6. Prèviament, hi afegim els bolets que abans s’han deixat en remull perquè s’hidratin. En reservem l’aigua. 7. Fem la picada en un morter aixafant bé les avellanes, les ametlles i una miqueta de julivert. 8. Afegim la picada a la cassola. Deixem que faci una miqueta de xup-xup i hi afegim la carn i el suc que hagi pogut quedar. 9. Ho remenem una mica tot perquè quedi ben barrejat i hi afegim una miqueta d’aigua per cobrir-ho. 10. Ho deixem cuinar una hora... i llest.

129

Novembre 2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 28/11/2017 - http://www.elperiodico.com/es/ciutat-vella/20171127/receta-caldereta-asunferrer-mercado-barceloneta-6452252

Caldereta de Sant Pere Asun Ferrer, del mercado de la Barceloneta, explica cómo preparar este plato marinero con gallo PER: PATRICIA BARAJAS Asun Ferrer, propietaria del puesto Peixateria Baleta, en el mercado de la Barceloneta. /PATRICIA BARAJAS

Asun Ferrer es la propietaria del puesto Peixateria Baleta, en el mercado de la Barceloneta (plaza del Poeta Bosca, 1). Propone la caldereta de San Pere, un plato típico de las islas Balears. La temporada alta del pez gallo, o gallo de Sant Pere, es en invierno. Ingredientes: Gallo de Sant Pere Harina Zanahoria Apio Cebolla Tomate Hoja de laurel Sal y pimienta

130

Novembre 2017

Ñora Patatas Vino blanco Preparación: Cortar el pescado en trozos y enharinarlos. Reservar. En una olla con agua, hervir la cabeza del pescado con una zanahoria, un apio, una cebolla, un tomate, una hoja de laurel, pimienta, sal y una ñora. Colar el caldo y pasar las verduras por un pasapuré. En la misma olla, juntar el caldo con las verduras pasadas y los trozos de gallo y llevar a ebullición. Romper cuatro patatas pequeñas y dorarlas en una sartén. Añadirlas a la olla con un vaso de agua y otro de vino blanco. Dejar cocer hasta que las patatas estén blandas. Presentación: En un plato hondo, colocar una rebanada de pan tostado y verter la caldereta por encima. Servirlo con un poco de alioli.

131

Novembre 2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 30/11/2017 - http://www.elperiodico.com/es/noticias/onbarcelona/cocinas/las-patatas-masbravas-barcelona-6453432

Las patatas más bravas de Barcelona Seleccionamos los bares y restaurantes donde sudarás de gusto con la tapa por excelencia 0

Una selección de las patatas bravas más originales de Barcelona.MONTSERRAT COMESAÑA

PER: Ferran Imedio@ferranimedio Nos vamos de tapas. Nos sentamos a la mesa. Pedimos al camarero. Esto, esto, esto… Y siempre, siempre, caen unas bravas. Si no las encargas tú lo hace tu amigo, tu familiar, tu pareja. Son el platillo estrella de cualquier tapeo. El primero que atacas. Son un vicio, un capricho culpable para quien cuida su dieta. Las bravas te hacen sudar de gusto cuando pican (porque deben picar siempre, por algo se llaman así). Ideales para entrar en calor en estas semanas más frías. ¿Hay mejor manera de combatir el frío que hincarle el diente a algún plato picante? ¡Sal a la terraza y disfruta! ¿Y qué hay más popular y a mano que una buena ración de patatas bravas? En este reportaje seleccionamos las que más nos gustan, algunas realmente originales. Son bravas que merecen un bravo, aunque sabemos que faltarán muchas, empezando por las de Bar Tomás, cuya fama nos obliga a obviarlas.

132

Novembre 2017

WOKI PLAYA El local de la Barceloneta ha cambiado de filosofía. Si antes servía woks para llevar (un negocio que del fue pionero en la ciudad hace una década), Woki Playa juega desde hace unos meses con ingredientes de proximidad, frescos y en gran parte ecológicos para elaborar tapas de toda la vida, además de arroces y frituras. Y en esa filosofía se enmarcan sus sabrosas patatas bravas, que pueden degustarse a pie de paseo marítimo o en el primer piso, con unos espectaculares ventanales con vistas al mar. Paseo Marítim de la Barceloneta, 1.

133

Novembre 2017

ESPORTS (WATERPOLO) LA VANGUARDIA – 07/11/2017 - http://www.lavanguardia.com/deportes/20171107/432695193929/atletico-barceloneta-ysabadell-buscan-su-primer-triunfo-europeo.html

Atlético Barceloneta y Sabadell buscan su primer triunfo europeo PER: EFE

El Atlético Barceloneta y el Astralpool Sabadell intentarán sumar mañana su primer triunfo en la segunda jornada de la fase preliminar de la Liga de Campeones en las piscinas del AN Brescia italiano y el Spandau 04 Berlín alemán, respectivamente.

Los barceloneses intentarán compensar en Brescia (20.30 horas) el meritorio empate, visto cómo fue el partido, de la primera jornada en la piscina San Sebastián contra el Olympiakos (7-7) con un triunfo que le mantenga entre los cuatro primeros del grupo A.

La presión será toda para el equipo italiano que en la primera jornada cayó (8-6) en la piscina del Waspo Hannover en un encuentro en el que pagó su mala primera parte y siempre fue a remolque del conjunto alemán.

El Atlético Barceloneta y el AN Brescia son los líderes invictos de las ligas española e italiana. El equipo de Chus Martín se exhibió en la última jornada goleando al Real Canoe (18-7) mientras que los italianos ganaron sin apuros al Nápoles (11-8).

Será un encuentro entre dos equipos que acumulan mucha veteranía en sus plantillas y que parten como favoritos en el grupo A para estar entre los cuatro equipos que disputen la Final a Ocho de Génova (Italia). El equipo que dirige Sandro Bovo fue sexto en la Final a Seis de la pasada edición de la Liga de Campeones.

134

Novembre 2017

Su principal refuerzo para esta temporada ha sido el boya montenegrino Mladan Janovic, procedente del Olympiakos, mientras que mantiene respecto al curso anterior a los internacionales italianos Nicholas Presciutti, campeón del mundo en 2011, Alessandro Nora y Zeno Bartoli, así como al atacante croata Petar Muslim.

Por su parte, el Astralpool Sabadell visita (18.30 horas) al Spandau 04 de Berlín, un rival más asequible que el que tuvo en la primera jornada, el Szolnoki VSK. Los húngaros no dieron ninguna opción a los de Salvador Gómez (5-16).

El partido contra los berlineses se prevé más igualado aunque los sabadellenses deberán mostrarse ambiciosos desde el primer segundo ante un rival que también saldó con derrota (115) en la piscina del Jadran Carine su primer partido de la fase preliminar.

El conjunto catalán llega al choque en un buen momento tras demostrar que la paliza que le infringió el campeón de Europa no minó lo más mínimo su moral ya que tres días después perdió por un solo gol (7-8) contra el Atlético Barceloneta en la Liga. El pasado sábado ganó (9-12) en la siempre difícil piscina de Sant Andreu.

El Spandau 04 de Berlín, cuatro veces campeón de Europa en los años ochenta, lidera la liga alemana junto al Waspe Hannover y el Duisburgo tras golear (11-4) en la última jornada al White Sharks Hannover.

El goleador rumano Tiberiu Negreau, procedente del Oradea rumano, es la principal novedad que presenta esta temporada el conjunto alemán que cuenta con el serbio Nikola Dedovic, el montenegrino Stefan Pjesivac y el holandés Lucas Gielen entre sus principales referentes. En el grupo A, además del Brescia-Barceloneta también se mide el OSC Budapest frente al Hannover, dos equipos que ganaron en su estreno.

El Olympiacos, que empató en la primera jornada ante los catalanes, reciben en El Pireo al Dinamo de Moscú, mientras que el JUG Dubrovnik jugará frente al VK Partizan.

135

Novembre 2017

En el B, se vivirĂĄ un interesante duelo entre el Eger hĂşngaro y el Pro Recco italiano; mientras que el Szolnoki y el Jadran son superfavoritos en sus respectivos duelos ante el Steaua Bucarest y el Alphen.

136

Novembre 2017

LA VANGUARDIA – 08/11/2017 - http://www.lavanguardia.com/deportes/20171108/432729227987/6-5-el-barceloneta-caeante-la-gran-defensa-del-an-brescia-tras-el-descanso.html

6-5. El Barceloneta cae ante la gran defensa del AN Brescia tras el descanso PER: EFE Atlétic Barceloneta ha perdido (6-5) en la piscina del AN Brescia en la segunda jornada de la Liga de Campeones de waterpolo en un partido en el que los italianos dominador la segunda parte gracias a su buena defensa y al acierto de su portero Marco del Lungo. Los barcelonesas solo sumaron un gol de jugada tras el descanso pero tuvieron sus opciones de conseguir un punto después de que Felipe Perrone transformara un penalti a 1'18" del final que situaba el 6-5 en el luminoso. Los italianos estuvieron afortunados después de que un rechace de Dani López Pinedo a 35 segundos saliera fuera y les diera casi toda la última posesión, que supieron gestionar con maestría dejando solo seis segundos a los barceloneses para intentar salvar un punto. El equipo de Chus Martín llegó a estar por delante en el segundo período (2-3) después de que en apenas un minuto del primer cuarto el marcador viera subir tres tantos. Janovic abrió el marcador para los italianos, Vrlic anotó en el siguiente ataque y Alessandro Nora anotara segundos después el 2-1 con el que acabaría el período. Felipe Perrone y Marc Larumbe dieron la primera y único ventaja a los barceloneses a 3'29 del descanso pero 30 segundos después Paskovic aprovechó una situación de superioridad para igualar el marcador (3-3), resultado con el que se llegó al descanso. Alessandro Nora volvió a poner al AN Brescia arriba en el marcador con el único gol que se vio en el tercer cuarto (4-3), ventaja que se vería ampliada a los 54 segundos del último cuarto con un gol de Zeno Bertoli desde la zona del boya (5-3, min. 25).

137

Novembre 2017

Blay Mallarach aprovechó una situación de superioridad para reducir la diferencia (5-4) pero el AN Brescia repitió la jugada del anterior gol en su sexto tanto: pase a la zona del boya donde esta vez Nikola Vukcevic volvió a poner los dos goles de ventaja para el cuadro transalpino (6-4). Con Marco del Lungo y Dani López Pinedo brillando en ambas porterías, los segundos se iban consumiendo hasta que un penalti sobre Josep Vrlic abrió un hilo de esperanza para los hombres de Chus Martín al transformar Perrone la pena máxima y poner el 6-5 a 1'19" del final. Los italianos supieron jugar con inteligencia ese último minuto y sumaron un triunfo que necesitaban después de caer en la primera jornada. Tras esta derrota, el Atlétic Barceloneta ocupa la penúltima posición del grupo A con un solo punto. El OSC Budapest es líder en solitario con seis puntos, le sigue el Olympiakos, con cuatro, y cuatro equipo con tres: el Waspo Hannover, el Dinamo Moscú, el JUG Dubrovnik y el AN Brescia. La última posición del grupo es para el Partizán con cero puntos. En el grupo B, comparten el liderato con seis puntos el Szolnoki VSK, el Pro Recco y el Jadran Carine. Les siguen el ZF Eger, el Spandau 04 Berlín con tres puntos, mientras que el Astralpool Sabadell, el Steaua Bucarest y el AZC Alphen comparten la última plaza con cero puntos. 6. AN Brescia (3+3): Del Lungo, Christian Presciutti, Paskovic (1), Nora (2), Janovic (1), Muslim, Guerratto, Manzi, Rizzo, Nicholas Presciutti, Bertoli (1) y Vukcevic (1). 5. Atlétic Barceloneta (3+2): López Pinedo, Perrone (2, 1p), Munárriz, Famera, Fernández, Mallarach (1), Vrlic (1), Granados, Larumbe (1), Paul, Tahull y Alejandro Bustos. Árbitros: Giorgios Stravidis (Grecia) y Manuel Manea (Rumanía). Expulsaron con sustitución a Zeno Bertoli (min. 26), por el AN Brescia, y a Alejandro Bustos (min. 28) y Martin Famera (min. 32), por el Atlétic Barceloneta. Parciales: 2-1, 1-2, 1-0 y 2-2. Incidencias: partido correspondiente a la segunda jornada del grupo A de la Liga de Campeones de waterpolo masculino disputado en el Centro Natatorio Mompiano de Brescia (Italia).

138

Novembre 2017

BETEVÉ – 09/11/17/ - http://beteve.cat/latletic-barceloneta-confia-a-tornar-amb-els-tres-punts-de-brescia/

L’Atlètic-Barceloneta confia a tornar amb els tres punts de Brescia Els mariners disputen la segona jornada de la Champions Després d'empatar amb l'Olympiacos en la primera jornada de la Champions League, l'AtlèticBarceloneta confia a aconseguir la primera victòria en la fase de grups. Per fer-ho, els mariners hauran de guanyar, en terres italianes, el Brescia. El conjunt llombard va perdre el primer partit contra el Hannover alemany.

139

Novembre 2017

L’ESPORTIU – 09/11/17 - http://www.lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/1277886-el-barceloneta-perd-el-trendespres-del-descans.html

El Barceloneta perd el tren després del descans Lliga de campions. Els catalans van encadenar tretze minuts sense marcar i van tornar de Brescia de buit tot i haver-se situat davant (2-3)

Felipe Perrone va marcar dos gols ahir a la piscina del Brescia Foto: L’ESPORTIU.

PER: I.M - BARCELONA / BRESCIA

BRESCIA 6 - BARCELONETA 5 BRESCIA: Del Lungo, Guerrato, C. Presciutti, Manzi, Paskovic (1), Rizzo, Muslim, Nora (2), N. Presciutti, Bertoli (1), Janovic (1), Vukcevic (1) i Morretti. ATLÈTIC BARCELONETA: López Pinedo, Famera, Granados, Munarriz, Vrlic (1), Larumbe (1), Paul, Fran Fernández, Tahull, Perrone (2), Mallarach, Alejandro Bustos i Linares. PARCIALS: 2-1, 1-2, 1-0 i 2-2. ÀRBITRES: Stavridis (Grècia) i Manea (Romania).

A l’Atlètic Barceloneta se li va escapar la victòria en els últims compassos i per petits detalls a la difícil piscina del Brescia en la segona jornada del grup A de la lliga de campions. Els mariners van mantenir la lluita amb els italians durant els dos primers quarts i fins que els locals van obrir una escletxa de dos gols, en un partit en què les defenses es van imposar i els dos porters (Del Lungo i López Pinedo) van excel·lir.

140

Novembre 2017

Josip Vrlic i Felipe Perrone, ja al segon quart, van contrarestar els gols dels locals Janovic i Nora. Aleshores, els catalans es van avançar per primera i única vegada gràcies a un gol de Marc Larumbe (2-3). Tanmateix, l’alegria va durar ben poc i Paskovic va aprofitar una acció de superioritat per tornar a igualar el resultat.

A partir d’aquí, l’Atlètic Barceloneta va començar el seu viacrucis ofensiu particular. Els locals tampoc ho van tenir fàcil, però van encadenar dos gols (5-3), mentre que els barcelonins van estar tretze minuts sense marcar. Mallarach va trencar la sequera (5-4), però de nou hi va haver una rèplica local immediata. Perrone va marcar de penal (6-5) a un minut i vint segons del final, però els mariners no van poder tornar a rematar entre els tres pals.

WATERPOLO. LLIGA DE CAMPIONS GRUP A POS.

EQUIP

PTS

Budapest

Olympiacòs

Jug

Hannover

Brescia

Dinamo

Barceloneta

Partizan

Darrera actualització: 08-11-2017 22:45:03

141

Novembre 2017

3/24 – 9/11/2017 - http://www.ccma.cat/esport3/latletic-barceloneta-i-el-cn-sabadell-ensopeguen-en-la-jornada-dechampions/noticia/2820056/

L'Atlètic Barceloneta i el CN Sabadell ensopeguen en la jornada de Champions Els mariners han caigut per la mínima contra el Brescia, i els vallesans, contra l'Spandau de Berlín Alberto Munárriz, en una jugada durant el partit que l'Atlètic Barceloneta ha jugat davant el Brescia (@RFEN)

Mala nit europea per al waterpolo català, i és que aquest dimecres al vespre tant l'Atlètic Barceloneta com l'Astralpool CN Sabadell han caigut derrotats en els respectius compromisos de Champions masculina. Els mariners han disputat un partit molt igualat davant del Brescia, però han acabat perdent per la mínima (6-5), mentre que els vallesans han sumat la seva segona derrota en competició europea davant l'Spandau de Berlín. Els alemanys han dominat el partit cap a cap, i s'han plantat en el darrer quart amb un contundent 9-5. En el darrer període, el Sabadell només ha pogut escurçar distàncies (11-8).

142

Novembre 2017

DIARI ARA – 27/11/2017 - https://www.ara.cat/esports/LAtletic-Barceloneta-Sabadell-Champions-League_0_1913808794.html

L'Atlètic Barceloneta i el Sabadell busquen la primera victòria a la Champions League Els dos clubs catalans estan patint en un complicat inici de la competició europea de waterpolo PER: GUILLEM BARRERA Una acció durant el debut del Sabadell a la Champions League / CN SABADELL

Tant Atlètic Barceloneta com Sabadell arriben a la tercera jornada de la Champions League sense conèixer la victòria, després d'un inici de competició més complicat del que s'esperaven els dos equips. Els vallesans tenen aquest dimarts (19.00 h) a Can Llong una magnífica oportunitat per sumar contra l'AZC Alphen els primers punts de la fase preliminar de la màxima competició europea. El conjunt holandès és l'últim classificat del grup B un cop disputades les dues primeres jornades, en les quals van sortir golejats pel Jardan Carine montenegrí (7-14) i pel Pro Recco italià (19-1). Els del 'Chava' Gómez podran comptar per primera vegada a la Champions amb la plantilla al complet, després de recuperar els lesionats David Carrasco i Víctor Cabanas, que va marcar un gol en la victòria contra el CN Catalunya (7-14) en la seva reaparició el passat cap de setmana a la Lliga Premaat.

143

Novembre 2017

Si el triomf per als vallesans és imprescindible per mantenir vives les esperances de classificar-se per a la final a 8, també ho és per a l'Atlètic Barceloneta, que només ha sumat 1 punt dels 6 possibles, per no despenjar-se dels quatre primers llocs de la classificació. A diferència del Sabadell, però, els de Chus Martín s'enfrontaran dimecres (19.15 h) al líder del grup A, l'OSC Budapest, que ha guanyat els compromisos contra el Partizan (7-11) i el Hannover (8-7). Els mariners reben el conjunt hongarès sent els penúltims classificats del seu grup, havent empatat un partit molt igualat en la primera jornada davant l'Olympiacos (7-7) i havent perdut en la visita a la piscina del Brescia (6-5). Per això, el duel contra l'OSC Budapest es presenta clau per a les aspiracions de l'Atlètic Barceloneta, que de sortir-ne derrotat es complicaria molt el futur a la competició europea.

144

Novembre 2017

L’ESPORTIU -29/11/2017 - http://www.lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/1292814-toca-alcar-el-vol-contra-ellider.html

Toca alçar el vol contra el líder Waterpolo. L’Atlètic Barceloneta necessita sumar la primera victòria en la lliga de campions en el partit d’avui contra l’OSC Budapest (19.15 h, Esport3), l’únic equip invicte del grup A fins ara

El porter mariner Dani López Pinedo Foto: J. RAMOS.

PER: I.M

L’Atlètic Barceloneta disputa un partit clau en la tercera jornada de la lliga de campions avui contra l’OSC Budapest (19.15 / Esport3). L’equip encara no ha celebrat cap victòria, ja que va empatar el duel inaugural contra l’Olympiacòs i va caure a Brescia en un partit igualat i necessita embutxacar-se els tres punts per no despenjar-se de la lluita pels quatre primers llocs, que donen accés a la final a vuit.

Però no ho tindran fàcil. Els hongaresos han protagonitzat la millor arrencada en la lliga de campions en tres anys. Van vèncer en l’únic desplaçament, en el primer partit a la piscina del Partizan de Belgrad (7-11), i es van desfer gairebé miraculosament del Hannover a Budapest amb una reacció in extremis i fent el gol de la victòria un segon abans del final en una acció de Nemanja Ubovic, exjugador de l’Atlètic Barceloneta i membre de la plantilla que va conquerir la copa d’Europa el 2014.

“És un partit molt important per a nosaltres, necessitem els tres punts per remuntar en la classificació. L’OSC és l’únic equip del grup A amb dues victòries, així que serà un partit ajustat”, afirma el tècnic, Chus Martín.

145

Novembre 2017

LA VANGUARDIA – 29/11/2017 - http://www.lavanguardia.com/deportes/20171129/433296765553/12-6-golpe-de-autoridaddel-atletic-barceloneta-en-la-champions.html

12-6. Golpe de autoridad del Atlétic Barceloneta en la Champions PER: EFE El Atlétic Barceloneta mostró este miércoles su verdadero potencial para lograr su primer triunfo en la fase preliminar de la Liga de Campeones de waterpolo contra un OSC Budapest que llegaba a Barcelona como líder pero que demostró estar muy lejos del nivel de los catalanes. Los barceloneses jugaron un partido muy completo con siete jugadores marcando un gol y Dani López Pinedo ofreciendo un clínic en la portería. Alberto Munárriz sacó todo su potencial ofensivo para anotar cuatro goles y ser el máximo goleador del encuentro. Los hombres de Chus Martín marcaron el ritmo del juego desde el primer minuto, nadando con mucha velocidad y buscando rápidamente la ventaja en el marcador. Su defensa fue asfixiante y la efectividad en la portería de Dani López Pinedo acabó sumiendo a los húngaros en un mar de dudas en cada uno de sus ataques. El primer cuarto fue el más igualado. Alberto Munárriz abrió el marcador a los tres minutos y Larumbe deshizo la igualada después de que Salamon marcara en superioridad (2-1). Con igualdad en los ataques, no hubo color. En el segundo cuarto, el Atlétic Barceloneta ofreció toda una exhibición después de que Brguljan, uno de los referentes ofensivos de los húngaros, marcara su único gol de la noche (2-2). Granados y Mallarach anotaron en dos situaciones de superioridad para poner dos goles de renta (4-2, min.11) y con López Pinedo poniendo el cerrojo en la portería, el equipo de Chus Martín rompió el partido. Felipe Perrone y Munárriz alargaron el parcial hasta el 4-0 para dejar el partido decidido al descanso (6-2).

146

Novembre 2017

El Atlético Barceloneta no bajó su ritmo de juego tras el descanso. Era una buena oportunidad para coger confianza de cara a empresas mayores, como la de la próxima semana en la piscina del Jug Dubrovnik. Su portero seguía inexpugnable para alargar la sequía goleadora del OSC Budapest durante dieciseis minutos. Cuando Toth marcó el tercer gol de los visitantes, el conjunto marinero ya había llegado a una máxima diferencia de ocho tantos (10-2, min. 25). Chus Martín relevó a López Pinedo por Miqui Linares en la portería y el portero suplente del Barceloneta mantuvo el mismo nivel que el titular. El OSC Budapest sumó un par de goles en los minutos finales para hacer menos profunda la herida (12-6). - Ficha técnica: 12 - Atlétic Barceloneta (6+6): López Pinedo (Linares), Famera, Munárriz (4), Fernández (1), Vrlic, Perrone (2), Mallarach (2) -equipo inicial-, Granados (1), Tahull, Larumbe (1), Alejandro Bustos (1), Paul. 6 - OSC Budapest (2+4): Bisztritsanyi, Brguljan (1), Gor-Nagy, Randelovic, Hegedus, Erdelyi (1), Ubovic -equipo inicial-, Salamon (1), Kovacs, Seman (1), Juhasz (1) y Toth (1). Parciales: 2-1, 4-1, 3-0 y 3-4. Árbitros: Georgios Stravidis (Grecia) y Matari Schwartz (Israel). Incidencias: partido correspondiente a la tercera jornada del grupo A de la Liga de Campeones de waterpolo masculina disputado en la Piscina Nova de L'Escullera (Barcelona) ante 600 espectadores.

147

Novembre 2017

BETEVÉ -29/11/2017 - http://beteve.cat/latletic-barceloneta-simposa-a-losc-budapest-12-6/

L’Atlètic-Barceloneta s’imposa a l’OSC Budapest (12-6) Els mariners aconsegueixen la primera victòria a la Champions PER: Carles Alcoyent Victòria importantíssima i contundent de l'Atlètic-Barceloneta davant l'OSC Budapest per 12 a 6. Els mariners, amb casquet blanc, estaven obligats a guanyar per no despenjar-se de les places que donen accés a disputar la final a vuit. I així ho han fet. Després d'un primer quart igualat, l'equip de Chus Martín ha anat posant distàncies en el marcador fins a arribar a un contundent 10 a 2. En l'últim tram del partit, els hongaresos han pogut maquillar una mica el resultat fins a deixar el 12 a 6 definitiu.

148

Novembre 2017

3/24 – 29/11/2017 – http://www.ccma.cat/esport3/latletic-barceloneta-supera-losc-budapest-i-suma-la-primera-victoria-a-lachampions-12-6/noticia/2824075/

L'Atlètic Barceloneta supera l'OSC Budapest i suma la primera victòria a la Champions (12-6) El conjunt mariner ha fet un partit molt complet tant en atac com en defensa i s'ha imposat amb contundència als hongaresos, que arribaven a la piscina de Sant Sebastià com a líders de grup PER: David Carballo Després de sumar només un punt en les dues primeres jornades de la fase de grups de la Lliga de Campions de waterpolo, l'Atlètic Barceloneta estava obligat a derrotar l'OSC Budapest per no complicar-se el seu futur a la màxima competició europea. El conjunt mariner no ha fallat i ha sumat un triomf incontestable per 12 a 6.

Contra un rival que arribava a la piscina de Sant Sebastià com a líder de grup, els mariners han jugat molt concentrats i han ofegat els hongaresos amb una gran defensa. Tot i un inici igualat, els homes de Chus Martín han començat a obrir una escletxa en el marcador, i al descans ja dominaven per quatre gols de diferència (6-2).

En la represa, l'OSC Budapest no ha reaccionat i el Barceloneta ha aprofitat l'oportunitat perseguir ampliant l'avantatge davant el desconcert visitant tant en atac com en defensa. Amb una facilitat insultant, els catalans han afrontat l'últim període amb un còmode 9 a 2 que ha deixat el duel pràcticament sentenciat a falta dels vuit minuts finals.

El conjunt hongarès ha pogut trencar un parcial advers de 8 a 0 amb un gol de Marton Toth després de 17 minuts de sequera visitant. En el tram final, Chus Martín ha aprofitat per donar entrada a alguns dels jugadors menys habituals i els visitants ho han aprofitat per maquillar la desfeta. Alberto Munárriz, amb quatre gols, ha estat el màxim anotador del Barceloneta, que suma la primera victòria europea en tres jornades.

149

Novembre 2017

L’ESPORTIU – 30/11/2017 - http://lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/1293952-els-mariners-s-endollen.html

Els mariners s’endollen L’Atlètic Barceloneta va obtenir la dosi de confiança necessària per creure’s capaç d’accedir a la final a vuit de la lliga de campions Va anul·lar l’OSC Budapest amb una exhibició en el segon quart i el tercer (7-1)

Dani López Pinedo va tornar a ser una peça vital de l’engranatge mariner que ahir va sotmetre l’OSC Budapest a la piscina de Sant Sebastià Foto: J. LÓPEZ / CNAB.

PER: IVAN MULLOR BARCELONETA 12 OSC BUDAPEST 6

ATLÈTIC BARCELONETA: López Pinedo, Famera, Granados (1), Munarriz (4), Vrlic, Larumbe (1), Paul, Fran (1), Tahull, Perrone (2), Mallarach (2), Bustos (1) i Linares.

OSC BUDAPEST: Bisztritsanyi, Brguljan (1), Nagy, Randelovic, Salamon (1), Kovacs, Hegedus, Seman (1), Erdelyi (1), Toth (1), Juhasz, Ubovic i Barabas.

PARCIALS: 2-1, 4-1, 3-0 i 3-4.

ÀRBITRES: Stravidis (Grècia) i Schwartz (Israel).

L’Atlètic Barceloneta va rebre una injecció de confiança després de doblegar l’OSC Budapest, líder del grup A fins ahir, per un rotund 12 a 6 en la tercera jornada de la lliga de campions. La victòria li ha de servir per foragitar els dubtes que van generar els dos primers partits, en els quals se li va

150

Novembre 2017

escapar la victòria per poc. Ahir, a part de sumar els tres punts, va oferir detalls que el reivindiquen com a candidat per accedir a la final a vuit.

Els mariners van bastir el triomf en un segon període impol·lut. Un autèntic recital de determinació ofensiva i solidesa defensiva condimentat amb l’infranquejable Dani López Pinedo a la porteria. El primer quart havia acabat amb avantatge local per la mínima: Alberto Munarriz va avançar els catalans en aprofitar la primera superioritat i Marc Larumbe va replicar de seguida el gol de Salamon per retornar la iniciativa als locals (2-1).

El visitant Brguljan va restablir la igualtat en el resultat i va reforçar la sensació que l’equilibri duraria uns quants minuts més. Però la realitat va ser totalment diferent. Al jove Alvaro Granados no li va tremolar el pols per resoldre una acció de superioritat en la següent jugada amb una canonada que va sorprendre el porter visitant (3-2). A partir d’aquí, l’Atlètic Barceloneta, elèctric en les transicions, va trobar més facilitats per superar la defensa magiar i va encadenar tres gols més abans del descans gràcies a l’encert de Blai Mallarach, Felipe Perrone i Munarriz (6-2). Mentrestant, l’OSC Budapest s’estavellava una vegada i una altra contra una defensa catalana atenta i amb les mans de López Pinedo versió champions, és a dir, imbatible. De fet, els hongaresos no van tornar a marcar fins a l’últim quart. Però aleshores l’Atlètic Barceloneta havia fet tota la feina (10-3) desplegant un ventall de recursos ofensiu que van ofegar l’adversari. Els últims compassos del duel només van servir perquè els hongaresos minimitzessin la davallada, que hauria pogut ser d’escàndol. El triomf ha de servir als de Chus Martin per preparar amb confiança la visita al Jug Dubrovnik en la quarta jornada. ELS PROTAGONISTES

“Això ens dona una mica d’esperança. Hem tingut un bon ritme, hem estat encertats i no els hem deixat fer”. BLAI MALLARACH. JUG. CNAB

“Era important sumar els tres punts, només n’havíem aconseguit un. Ens havia faltat materialitzar a davant”. CHUS MARTIN. TÈCNIC CNAB

151

Novembre 2017