MARÇ 2016
Una esquela de Rubianes “desde el más allá” reclama la promesa de dedicarle una calle en Barcelona.......................................................................................................................................... 3 Arturo San Agustín publica una crónica nostálgica de la Barceloneta y lo que queda de ella ........ 6 Sobre la Barceloneta ........................................................................................................................ 8 Estibadors gambers, sirgadors grillats ............................................................................................. 9 “En un lugar de la Barceloneta” ..................................................................................................... 12 La Copa del Rei més lluitada .......................................................................................................... 15 Emprender se conjuga en femenino .............................................................................................. 16 La Barceloneta, del sofrito a la fritanga ......................................................................................... 19 Quan la Barceloneta era Macondo ................................................................................................ 23 Barcelona empieza a entregar los pisos de la promoción de Doctor Aiguader............................. 25 Els usuaris d'Airbnb van deixar a Barcelona 740 milions l'any passat ........................................... 27 La oposición pospone el plan de urgencia de pisos turísticos de Colau ........................................ 28 La reforma de la plaça del Llagut començarà al juliol .................................................................... 31 Les obres de reforma de la plaça del Llagut, de la Barceloneta, començaran al juliol .................. 32 La revolució pedagògica de Barcelona fa cent anys ...................................................................... 33 El Baluard de Migdia de Barcelona, finalmente visitable .............................................................. 37 La Central del Circ posa en marxa un projecte de circ social amb adolescents del barri de la Barceloneta .................................................................................................................................... 40
2
Març 2016
LA VANGUARDIA - 01/03/2016 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160301/40122981906/rubianesesquela-reclama-calle-barcelona.html
Una esquela de Rubianes “desde el más allá” reclama la promesa de dedicarle una calle en Barcelona "¡Si lo llego a saber, no me muero! ¡Colau, guapa, enróllate!", dice la nota en el habitual tono humorístico del actor.
Rubianes en la presentación de uno de sus últimos espectáculos, ‘Rubianes, la sombra etíope’ (Xavier Gómez - LVE / Archivo)
Una esquela publicada en dos rotativos barceloneses reclama, en tono humorístico, que se dedique una calle o plaza en Barcelona al actor y cómico Pepe Rubianes, de cuyo fallecimiento se cumplen 7 años este lunes.
La esquela, que define a Rubianes como "actor galaico-catalán", envía un "mensaje desde el más allá" a la actual alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, relacionado con la pendiente dedicación de una calle o plaza con su nombre en la capital catalana. "Hace siete años que espero la plaza que me prometieron los alcaldes Hereu y Trias y ¡nada de nada!", advierte el "espíritu" de Rubianes, que se lamenta: "¡Si lo llego a saber, no me muero!". "¡Colau, guapa, enróllate!", concluye Rubianes, antes de despedirse con un "¡Recuerdos a todos! firmado por "Pepe".
3
Març 2016
En febrero de 2014, la ponencia del nomenclátor de Barcelona reservó el nombre de Pepe Rubianes para denominar una de las vías públicas resultantes de la remodelación urbanística del Paral·lel, aunque no descartó que se pudiera encontrar otro espacio más adecuado en el barrio de la Barceloneta, donde vivía el artista.
En respuesta a una petición al efecto hecha a través de la plataforma de recogida de firmas Change.org, el entonces alcalde de Barcelona, Xavier Trias, consideraba "justo" que Barcelona reconociera a Rubianes "todo lo que nos ofreció con tanta generosidad, dedicándole un espacio en la ciudad". Además, el alcalde destacó en la respuesta que "Pepe Rubianes sigue siendo un referente para muchas personas", y consideró "importante que la ciudad dedique un espacio en su memoria".
Por su parte, la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, ha dicho al “espíritu” de Pepe Rubianes que no sea “impaciente” y que no se olvida de que la capital catalana le debe una calle, después de que el fallecido comediante le haya recordado, a través de una esquela, que hace siete años que
4
Març 2016
lo está esperando. En un mensaje en su cuenta de Twitter, Colau ha escrito: ”No nos olvidamos, Pepe! estamos en ello, no seas impaciente ;-)”.
Por contra, Xavier Trias ha replicado también en Twitter que la espera se debe a que el gobierno municipal de Barcelona en Comú ha cuestionado los nombres de los espacios fruto de la remodelación del Paral·lel, la vía de los teatros de la ciudad. En su cuenta personal, Trias ha recordado que “el espacio para Pepe Rubianes ya lo aprobó la Ponencia del Nomenclátor en el mandato pasado conmigo de alcalde”, concretamente en enero de 2014. Y ha puntualizado que “a pesar del consenso mayoritario, el gobierno -de Barcelona en Comú- ha puesto en cuestión la remodelación del Paral.lel, y también los nombres de sus nuevos espacios”.
5
Març 2016
EUROPA PRESS - 03/03/2016 - http://www.europapress.es/catalunya/noticia-arturo-san-agustin-publica-cronica-nostalgicabarceloneta-queda-ella-20160303193126.html
Arturo San Agustín publica una crónica nostálgica de la Barceloneta y lo que queda de ella El escritor Arturo San Agustín ha presentado este jueves su nuevo libro, la crónica sobre la Barceloneta 'En mi barrio no había
chivatos'
Comanegra), almuerzo Sindicato
(editorial
durante
marinero de
en
un el
Estibadores
Portuarios de Barcelona.
Le
han acompañado pescadores, estibadores y otros vecinos, coprotagonistas de su libro coral, que describe la Barceloneta de su infancia y juventud y que da cuenta de lo poco que queda de ella, además del director de Comanegra, Joan Sala.
San Agustín ha querido escribir "las cosas auténticas" del barrio, como la dureza de la vida de los vecinos con los que creció; en gran parte, estibadores, pescadores y gente ligada al Puerto de Barcelona, con vidas precarias pero humanidad.
Para destacar esas autenticidades que persisten, San Agustín ha hecho hablar a varios personajes reales de su crónica: el estibador Paco Salgado; el pescador José Antonio Caparrós 'Capa'; el fundador de la ya extinta librería 'Negra y Criminal', Paco Camarasa, y el dueño del histórico bar Jai-ca, Juan Tomillero.
6
Març 2016
LO QUE QUEDA DE LA BARCELONETA
Ellos han coincidido en añorar la histórica solidaridad vecinal en el barrio y en advertir del riesgo del turismo y del egoísmo de los turistas molestando a los vecinos, tanto en la calle como en los pisos turísticos.
Paco Camarasa ha hablado del barrio de hoy, porque llegó hace unos años, y ha advertido: "Los beneficios que produce la Barceloneta están arriba; no sé dónde, pero arriba".
San Agustín les ha agradecido su contribución al barrio y al libro, y ha dado dos ejemplos de lo que aprendió en el barrio: el pescador 'El Niño' (padre de 'Capa') le enseñó en su infancia lo que es el horizonte, y el barrio entero le enseñó que "vivir es defenderse".
A partir de anécdotas como éstas, el escritor describe en la vida del barrio y los cambios que la Historia le ha ido imponiendo, como la decadencia de las fábricas con las que subsistió, como la de gas El Arenal y la Vulcano.
Por los 25 capítulos del libro pasan fotografías de la vida cotidiana y personajes anónimos y conocidos dispares, como el ingeniero y diplomático Ferdinand de Lesseps, la bailaora Carmen Amaya, el escritor danés Jussi Adler Olsen, el actor Pepe Rubianes y el cantante Leslie (Los Sirex).
7
Març 2016
EL PERIÓDICO - 04/03/2016 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/sobre-barceloneta-4947008
Sobre la Barceloneta PER: CARLES SANS Dimarts es va presentar el llibre En mi barrio no había chivatos, del meu admirat amic Arturo San Agustín, a la seu de l'editorial Comanegra. Segons la nota editorial, una declaració d'amor d'Arturo a la Barceloneta, que va ser el seu barri durant una part de la seva vida. A la presentació van assistir molts veïns del barri, que al final es van mostrar molt reivindicatius respecte a certs aspectes urbanístics, i ho van expressar a la regidora de l'ajuntament Gala Pin, també present, que va obrir el torn de paraules manifestant el seu grat pel llibre sense deixar de trobar-hi a faltar, això sí, que l'autor no s'esplaiés més en, segons ella, un lloc tan significatiu del barri com és el mercat. Una observació fora de lloc, donat que allà es venia a presentar i a recolzar més que a objectar el que falta o no al llibre, que, una vegada llegit, no puc deixar de recomanar a qui sigui amant de la bona literatura i sensible a l'humanisme popular d'una Barceloneta emblemàtica i controvertida.
Sumant-me a la propensió dinàmica i reivindicativa del barri, vull reclamar, com ho fan les viudes de Pepe i milers de persones més, la concessió d'un carrer per a l'enyorat Pepe Rubianes -dimarts es compliran set anys de la seva mort-. Pepe va viure al barri gran part de la seva maduresa i l'adorava, com el barri l'adorava a ell. Fa dos anys que es van reunir més de 20.000 firmes demanant el carrer, i ara seguim reclamant-lo, perquè no hi ha millor reconeixement per a un il·lustre canalla com ho va ser ell. A l'any de morir, les viudes van enganxar sobre la placa del carrer d'Almirall Cervera un adhesiu simulant ser una placa amb el nom de Pepe. Ara seria magnífic que Ada Colau, a més a més de demanar paciència, fes realitat la voluntat popular de rendir homenatge perpetu al còmic més llengut, més divertit i més estimat per tothom.
8
Març 2016
LA VANGUARDIA - 05/03/2016 - http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20160305/40205288087/estibadorsgambers-sirgadors-grillats.html
Estibadors gambers, sirgadors grillats PER: LLUCIA RAMIS Som a l’any 50 abans d’alguna cosa. Tota la Barceloneta està ocupada pels guiris. Tota? No! Un sindicat habitat per estibadors indomables rebutja una i altra vegada ferotgement l’invasor. I des d’una tercera planta, al carrer de la Mar, arriba la flaire apetitosa d’unes gambes fregides. He arribat just a temps: els editors de Comanegra ja han acabat de pelar-les. Tres caixes plenes. “Estem preparats per a tot”, diu Joan Sala, que presenta, amb Jordi Puig, En mi barrio no había chivatos, d’Arturo San Agustín.
Al barri hi havia la llibreria Negra i Criminal. Paco Camarasa la troba a faltar de vegades, quan voldria xivar-se de llibres com aquest. Camarasa viu a l’Eixample de la Barceloneta. A la seva zona els pisos tenen seixanta metres quadrats; en aquesta, trenta-dos. Per això pescadors i estibadors feien la vida al carrer, i els germans empraven el sistema del llit calent: mentre un sortia a treballar, l’altre dormia. El problema era si un es posava malalt; les epidèmies no s’acabaven mai.
En una taula llarga hi ha plats amb xips, olives, les gambes (pa per sucar l’oli amb all), musclos. Els abrics s’amunteguen a les cadires col·locades contra la paret. En un cantó, Paco Salgado i el patró José Antonio Caparrós preparen una fideuà. Caparrós surt al llibre de San Agustín. Julián García també: “L’Arturo em pinta com si fos Marlon Brando a La llei del silenci”. Va ser president dels estibadors portuaris d’Espanya i secretari de l’entitat mundial fins al 2007. I això que no parla anglès.
“No hi ha lunes al sol”, somriu, “el 1970 creàrem una organització assembleària, autònoma i anticapitalista; i fins avui”.
9
Març 2016
La música de Dalí. Eliseu Huertas, Jordi Valls,
Pau
Riba,
Karles Torra i Mingus B. Formentor (Llibert Teixidó)
Entre d’altres, hi ha Marina Espasa, Álex Sàlmon, Albert Arbós. Antonio Iturbe beu vi blanc d’un porró. També ha vingut Domingo Lloris, el màxim expert en la identificació de peixos que, jubilat, segueix participant en campanyes científiques arreu del món. Arriba Rafel Nadal, que un cop es va empatxar de tòfona blanca per culpa de San Agustín. Jaume Tomillero, propietari del bar Jai-Ca, és qui sap més coses de la Barceloneta. Diu que la primera pedra es va posar el 3 de febrer de 1753. També sap com li agradaven els vermuts a Manuel Vázquez Montalbán, i els prepara. El seu fill, Daniel Vázquez Sallés, no en tenia ni idea, i se’n beu un. La filla de Caparrós, Cristina, ha creat l’empresa de pescaturisme Cap A Mar, per als qui vulguin passar un dia al vaixell.
Al balcó passa l’oratge i, en un cendrer, hi ha les restes de dos cigars enormes. A dins, la cosa s’anima, el terra comença a relliscar i el record de l’àpat deliciós que hem fet se’ns impregna a la roba. Dono voltes a una qüestió que plantejava Pau Riba dimarts: Dalí sabia què era un dalí? Fou al Reial Cercle Artístic de Barcelona. Karles Torra presentava el seu llibre, Dalirium Sonic, en què, segons l’editor Àlex Gómez-Font, analitza amb respecte i proximitat (“com si s’haguessin criat junts”) la relació que l’artista de Figueres va tenir amb la música i les estrelles musicals de l’època.
10
Març 2016
Entre els convidats hi havia Jaume Sisa, Jordi Valls (Vagina Dentata Organ) i altres representants o nostàlgics de la psicodèlia. Mingus B. Formentor explica que Torra ha trigat dotze anys a acabar el projecte. “Coneixíem el Dalí wagnerià, sobretot de Tristany i Isolda”, diu Mingus, “el que no era tan evident era la seva relació amb el jazz, Alice Cooper i el glam, Maruja Garrido o La Chunga”. Per Dalí, admiració i inspiració anaven juntes.
Però en realitat no li agradava la música, assegura Eliseu Huertas, un dels tres testimonis, junt amb Joan Illa i Pau Riba, que a la segona part del llibre relaten com el conegueren. “Érem més extravagants nosaltres que ell, que venia del -NoDo”, diu. Huertas tenia vint anys i anà a veure’l a Portlligat. Assegura que “vivia amb la por que algú -entengués els seus símbols, perquè ni tan sols ell els entenia”. Dalí -també tenia por de les drogues -perquè “ens tornen massa subjectius”. I amb la música li passava el mateix. El que sí que li agradava era l’espectacle, li servia per promocionar-se i com a màscara (“no era un paio tan raro”). Dalí deia que els grills més grillats eren els d’Olot. I a la coberta de Dalirium Sonic (Ediciones La Lluvia) hi ha un grill, obra d’Octavi Intente.
Abans de tancar l’acte amb la cançó Daliniana flor, Riba explica que va descobrir, en un diccionari fet pel seu avi, què era un dalí. Als camins de sirga, era la crossa amb què feia força el primer que estirava la corda per arrossegar les embarcacions.
Els quadres de Dalí són plens de crosses d’aquestes, “i estic segur que ell no en sabia significat”, diu. Eliseu Huertas insisteix: el que més temia era que algú entengués els seus símbols.
11
Març 2016
LA VANGUARDIA - 06/03/2016 - http://www.lavanguardia.com/cultura/20160306/40232511788/en-un-lugar-de-labarceloneta.html
“En un lugar de la Barceloneta” PER: MIQUEL MOLINA Una exposició sobre Cervantes a la Biblioteca Nacional d’Espanya ha obert aquesta setmana la commemoració dels 400 anys de la seva mort. No serà una celebració tan ambiciosa com la que la Gran Bretanya dedica al seu Shakespeare; ja se sap que el país sencer està en funcions i que dóna per al que dóna. Almenys, Mariano Rajoy va tenir dimecres el detall d’esmentar el quixotesc bàlsam en el debat amb Pedro Sánchez.
On encara lluiran menys els festejos és a Barcelona. La capital catalana, que el 2005 va celebrar amb entusiasme el quart centenari de la publicació de la primera part d’ El Quixot, ha decidit ignorar –tret d’alguna iniciativa excepcional– els 400 anys de la mort de l’autor. I encara és més significatiu que el 2015 van passar sense pena ni glòria els quatre segles de l’aparició de la segona part, en què el Quixot visita Barcelona.
Per què aquesta indiferència? Quan va deixar de ser Barcelona cervantina?
L’escriptora, acadèmica i cervantista Carme Riera atribueix a la incultura generalitzada del país, manifesta en la classe política, el desconeixement de la rabiosa contemporaneïtat d’El Quixot. Com que no se l’han llegit, no saben de què va, afirma. Cert: si a l’equip de govern de Barcelona hi figuressin entusiastes de Cervantes, l’Ajuntament no desaprofitaria l’ocasió d’utilitzar Don Quixot com a bandera de la seva ideologia igualitària i de les seves polítiques socials. Perquè qualsevol lector de la novel·la estarà d’acord que el cavaller és tot un activista de la justícia social –entre moltes altres proeses recordem el seu combat per alliberar els galiots– a més d’un idealista avançat al seu temps, recelós del poder i obsessionat a procurar benestar a la gent. Vaja, això que des de la dreta es diu despectivament un bonista.
12
Març 2016
La línia de costa ja no és la mateixa, però és a la platja de Barcelona on el Quixot recupera el seny
Per no parlar dels elogis que dedica l’autor a la ciutat, similars als que trobem també a Las dos doncellas. Uns elogis que van servir per promocionar fa quatre segles la marca Barcelona gràcies a la difusió internacional que des del primer moment va tenir El Quixot.
Per tot això resulta desconcertant que Barcelona no utilitzi el seu paper rellevant a El Quixot per potenciar la condició de ciutat literària de la Unesco. Madrid, que no apareix a la novel·la però que allotja les presumptes restes de l’escriptor, s’està posicionant al mapa de les ciutats cervantines, mentre que Barcelona, residència de grans cervantistes com Martí de Riquer, Francisco Rico o la mateixa Riera, fa molt poca cosa per associar aquesta icona global a l’oferta de turisme literari. Tot i que fins i tot conserva una presumpta casa de Cervantes i pot exhibir a la Barceloneta la sorra sobre la qual l’il·luminat cavaller va clavar el genoll davant la realitat!
Però el problema no és només barceloní. Els recels que pot haver suscitat l’apropiació de l’autor per part de cert nacionalisme espanyol i la ignorància sobre el contingut d’un llibre que poca gent s’atreveix a llegir explicarien per què, en general, el nacionalisme català s’ha desentès d’ El Quixot.
13
Març 2016
Molts no iniciats se sorprendrien de descobrir, llegint-lo, l’exercici de catalanofília que fa Cervantes a la segona part, quan els bandolers s’adrecen en català a un Don Quixot que xerra amb ells amb naturalitat. És a la dinàmica i culta Catalunya, a més, on el cavaller deixa a poc a poc de delirar i acaba recuperant el seny.
La modernitat de Catalunya i la seva condició de territori amb llengua pròpia també es van propagar gràcies a l’èxit planetari del llibre. Mentre que l’obra de Ramon Llull va permetre que el català fos conegut per erudits estrangers, el best-seller titulat Don, un prodigi de literatura d’humor a l’abast de tothom, va expandir la notícia de la seva existència per llars de tota condició.
Això sí, a la Catalunya que narra Cervantes a la seva novel·la també hi ha indicis de corrupció.
14
Març 2016
LA VANGUARDIA - 06/03/2016 - http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20160307/40256242595/la-copa-del-reimes-lluitada.html
La Copa del Rei més lluitada PER: T.L. JORDÀ El capità López Pinedo aixeca la copa amb els seus companys (Gemma Miralda)
L’Atlètic Barceloneta va aixecar ahir a Sabadell la seva 12a Copa del Rei, la més soferta del seu extens palmarès, després de vèncer en una final vibrant i disputadíssima al CN Sant Andreu (6-7). L’equip mariner aconseguia el gol que li donava el títol a 1m 34s del final, en una acció de Marc Minguell que rematava al segon pal Albert Español.
Tot i això, el CN Sant Andreu, que va competir amb un gran nivell en la seva tercera final de Copa (les dues anteriors també perdudes contra els mariners), va disposar d’un últim xut per empatar, a 10s del final, que Dani Fernández va enviar alt. El serbi de l’At. Barceloneta Viktor Rasovic, autor de 2 gols, va ser elegit l’MVP, i el porter del Sant Andreu, Ramon Santís, millor porter.
15
Març 2016
LA VANGUARDIA - 07/03/2016 - http://www.lavanguardia.com/vida/20160307/40264759679/emprender-se-conjuga-enfemenino.html
Emprender se conjuga en femenino PER: IRENE ESCUDERO Madrid, 7 mar (EFE).- Tienen mayor presencia en las universidades, mucha cualificación y creatividad y también mayores tasas de paro, por lo que emprender es la salida que cada vez eligen más mujeres para poder continuar su carrera profesional y poner en marcha sus propios proyectos.
"¿Sabes cuando de pequeña tienes un sueño?", pregunta a Efe Rosa Talló. Pues el suyo era tener un negocio y con 26 años ya lleva un año dirigiendo La Roseta, una pequeña pastelería en la Barceloneta.
Ha viajado mucho y trabajado, desde los 18 años, en varios restaurantes y hoteles y aunque cuenta que era feliz, le pesaba el hecho de trabajar para otro. Ahora le parece más satisfactorio: "es como si vienen a tu casa y se van felices".
16
Març 2016
También en Barcelona, Marga Parrilla, habla en este sentido del "hecho de poder montártelo a tu manera, ser tu propia jefa y saber que si te estás arriesgando y lo haces mal, es culpa tuya."
Su caso no es tanto un sueño como que a sus 28 años llevaba una época sin trabajo y necesitaba "tener alguna cosa más fija y estable" para poder seguir haciendo lo que le gustaba: escribir y dirigir teatro.
En noviembre del año pasado abrió un Room Escape, un local de juego donde por grupos tienes que intentar salir de una habitación a través de la lógica y el ingenio y de recopilar pistas y descifrar enigmas.
Rosa y Marga no son las únicas mujeres que deciden emprender sus sueños y proyectos.
Según un estudio del Instituto de Innovación Social de Esade de 2015 elaborado para Microbank, el 59 % de las personas que piden un microcrédito, son mujeres.
Al contrario que los hombres que optan, en su mayoría por negocios ligados a los servicios profesionales y el sector primario, las mujeres prefieren el comercio minorista, la hostelería y la restauración.
Es el caso de La Roseta, la panadería de Rosa, que ella misma define como "muy pequeñita", algo que la diferencia con otros locales porque "es como si entras a una casa, con un ambiente muy familiar".
El local pertenecía a su familia y según cuenta, no se lo pensó dos veces, "se la jugó" para hacer lo que le gustaba. Jugársela y arriesgarse son dos palabras que destacan estas dos emprendedoras.
17
Març 2016
"Estaba en un momento que tenía que decidir qué hacer con mi vida. No tenía trabajo y decidí arriesgarse", explica Marga Parrilla. Aunque ella es dramaturga y directora de teatro, se aficionó al "room escape" y pensó que podía ser "una idea genial" para poner en marcha un negocio.
Ambas se sienten satisfechas con la trayectoria de su nueva empresa.
"No quiero ser muy positiva, pero estoy muy contenta porque no me esperaba que fuera así", expresa Talló de su nueva pastelería, que tiene la esperanza de acabar de darse a conocer y "dar un poco más el salto" este verano.
También se muestra prudente la copropietaria del centro de Room Escape: "de momento me da para mantenerme mes a mes"; quien espera poder crecer un poco más para "poder tener a algún empleado trabajando".
Emprender permite a muchas mujeres poder hacer aquello en lo creen "económica, creativa y empresarialmente", tener una autonomía y afrontar, en palabras de Marga Parrilla, el primer reto: "poder vivir de lo que estás creando y haciendo". EFE
18
Març 2016
ABC - 07/03/2016 - http://www.abc.es/espana/catalunya/barcelona/abci-barceloneta-sofrito-fritanga201603071107_noticia.html
La Barceloneta, del sofrito a la fritanga Arturo San Agustín publica «En mi barrio no había chivatos», crónica de la degradación turística PER: SERGI DORIA El Somorrostro y el paseo martítimo en 1964, en una imagen de Ignasi Marroyo – ANC
Oler a sofrito es un ejercicio proustiano que nos remonta al luminoso mediodía de madres o abuelas maridando sabores para brindarnos el mejor arroz a la cazuela. La fritanga es otra cosa: la desagradable mezcolanza de aceites reutilizados que inunda la Barcelona del turismo barato. En los merenderos a pie de playa, los que condenó el urbanismo «cool» de los Juegos Olímpicos del 92, se olía a sofritos. Desde que las máquinas arrasaron con los merenderos, toda Barcelona huele a fritanga. Las leyes de costas, explica Arturo San Agustín, «no han podido con los merenderos y los pescaítos fritos que se disfrutan en ciertas playas malagueñas». La Barceloneta no tuvo esa suerte: «Perdieron las sardinas y ganaron las leyes. Algunos periodistas señoritos de Barcelona, entregados ciegamente a eso que aún se sigue llamando diseño, esa frialdad que todo lo confunde, contribuyeron a que los merenderos desaparecieran de la playa». Pasemos listas a las víctimas de aquel asesinato: Casa Paulino, Cal Pinxo, Casa Costa, La
19
Març 2016
Marina, La Aurora, La Venta Andaluza, La Dalia, Costa Azul, El Merendero de la Mari, El Salmonete, La Gaviota…
Hijo del contramaestre aragonés Cándido San Agustín, la infancia del cronista son recuerdos de una casa en la fábrica del gas El Arenal, de playas con alquitrán, clubes de natación y barracas del Somorrostro donde bailaba Carmen Amaya: «La parte feroz e injusta construida en la noche con ladrillos, cartones y maderas que los temporales arrasaban». «En mi barrio no había chivatos». Así bautiza el cronista su declaración de amor hacia el rincón frente al mar donde le nacieron. ¿Y por qué no había chivatos en la Barceloneta? Siempre se descuidaba alguna mercancía del puerto, pero nadie delataba al que la repartía por el barrio: «Nos trataban de gánsters, pero entonces robábamos mucho menos que los de ahora, esos que se hacen de oro con los pisos turísticos fastidiando a los vecinos que han de ir a trabajar», masculla su amigo Francisco Salgado.
Vista
del
barcelonés-
litoral ANTONIO
GALLARDO
El 3 de febrero de 1753 se puso la primera piedra del barrio que diseñó el ilustrado marqués de la Mina para albergar a los sin techo de la Ribera; se componía de pisos llamados popularmente «quarts de casa»: esto es 28 metros cuadrados para -largas- familias de las de antes. El barrio de pescadores, estibadores y «camàlics» del Born y el Mercat del Peix revive en las sobremesas del Sindicato de Estibadores de la calle del Mar. Así lo ilustra San Agustín: «Apenas quedan ya barcas de pescadores en el puerto. Tampoco está permitido acceder a las pocas que quedan.
20
Març 2016
También está prohibido el acceso a la lonja donde diariamente se subasta el pescado. Todo se va prohibiendo. A las barcas de los pescadores las están sustituyendo yates de nuevos ricos. De rusos, por ejemplo, como el de un tal Abramovich, señor de petróleos, futbolistas, novia modelos etcétera, de quien se cuenta que su espectacular yate va armado con una plataforma de lanzamisiles».
Un «malvivir» Más testimonios. La Barceloneta es hoy «un malvivir» para el armador José Antonio Caparrós al recordar cómo cada día a las seis de la tarde se escuchaba el rumor de los motores semidiesel de las barcas que traían el pescado fresco. El librero de la Negrocriminal, Paco Camarasa, lleva trece años en una Barceloneta que ha sido la víctima propiciatoria de la marca Barcelona: «Unos se benefician del turismo y otros lo padecen». En el barrio de hogaño corretean los guiris en pelota viva después de comprar en la tienda de un paqui que se queja… «No porque estuvieran en pelotas, sino porque no llevaban el monedero para pagar», aclara Camarasa. Cuando aparecen los turistas, apunta San Agustín, los vecinos del barrio anuncian que han llegado los indios: «Los turistas de chancla y mochila, se emborrachan a granel y, cuando el calor estival ataca, salen a las calles de la Barceloneta desnudos y cantando. Muchos de ellos son alemanes, ingleses e italianos. Y todo el barrio, víctima de la especulación inmobiliaria, es una violenta y apestosa meada, que asusta incluso a los perros con peor olfato…».
El Somorrostro en 1964- JOAN COLOM
21
Març 2016
Los viejos ya no toman el sol en los balcones de «roba estesa». San Agustín denuncia mobbing inmobiliario, rebaños de turismo, borracheras colectivas, lateros paquistaníes y descuideros magrebíes. El autor de «En mi barrio no había chivatos» pergeñaba su memorial de agravios en el bar Emilio del paseo Nacional de toda la vida. Chapado el 31 de enero de 2008, con el bar de Evaristo y Paco, los hijos del armador que le dio el nombre, desaparecía una buena porción de esa memoria oral que San Agustín rescata en su libro: «Por ejemplo, aquella mañana que entraron con hambre de tortilla un grupo de encorbatados ejecutivos. Entraron y al observar a un individuo tocado con gorra de visera que, sin consumir nada, dormitaba en una mesa, sugirieron a Paco y Evaristo que obligaran a aquel tipo a abandonar la mesa…». La respuesta definía a los hijos de la Barceloneta: «Este hombre se queda donde está, porque es un pescador que ha madrugado más que ustedes toda la vida». Nunca la dignidad se expresó mejor.
22
Març 2016
LA VANGUARDIA - 12/03/2016 - http://www.lavanguardia.com/edicion-impresa/20160312/40372889003/quan-labarceloneta-era-macondo.html
Quan la Barceloneta era Macondo Crònica De santuari de pescadors a cau per a tabolaires. Arturo San Agustín rememora el seu barri de tota la vida, que avui li dol. PER: ANTONIO ITURBE
Els cent anys de solitud de la Barceloneta es van fondre com el gel del coronel Aureliano Buendía. Va ser durant dècades un barri oblidat per la ciutat i fins i tot per la literatura. Només en alguna ocasió el detectiu Carvalho es va acostar a recollir -algun cadàver a la platja. Una península independent de carrers -estrets on es vivia de la pesca, del port i de la fàbrica de construccions navals Vulcano. I amb el seu propi esport nacional, el TA-KA-TÀ, un tennis de platja sense raquetes que es practica en banyador i lluint panxa cervesera.
“Ara la Barceloneta és l’especulació, l’apartament turístic i les borratxeres”. A Arturo San Agustín (Barcelona, 1949) el barri li dol. En mi barrio no había chivatos desafia la piconadora del temps i ens endinsa en un recorregut que té alguna cosa de macondià: un pescador, el Pillapájaros, que explicava que va estar vint anys sense dormir i a qui durant un temps li va donar per beure Quina Sanclemente. Els amics gitanos que explicaven que per la gran claveguera que era la desembocadura del Bogatell sortien fins i tot pedres precioses. Francisco Gallardo, a qui tots anomenaven cruelment Paco el ximple, cuidava tot l’any les patilles de destral per sortir amb un vestit napoleònic i gran barret emplomallat durant les festes del barri i fer explotar un petit canó que llançava caramels. El pescador Antonio Carana que va demanar al seu nebot que en morir l’amortallessin descalç i amb els peus mullats per retenir la sorra de la platja...
Un llibre d’històries
Tot ens ho explica amb les dades precises, perfectament contrastades, però sobretot amb molta mirada. Hi ha en la seva manera d’explicar una amalgama de periodisme i poesia. De cotó fluix i
23
Març 2016
paper de vidre. Com aquest aperitiu que ens prepara Jaume Tomillero, el propietari de l’històric bar Jai-Ca, idèntic al que li servia a Manuel Vázquez Montalbán: la fortor de la ginebra i el Picó amb la suavitat de canyella del vermut vermell.
Arturo San Agustín té en persona un aire de somiador desencisat. Però ningú no s’ha de deixar enganyar per la seva veu baixa i els ullets entretancats: és un home apassionat, un romàntic tossut. San Agustín davant de La Cova Fumada la setmana passada a la Barceloneta. FOTO: kim Manresa
Puntualitza que aquest “no és un llibre d’història del barri, sinó un llibre d’històries”. I que “si ho vols explicar tot, no expliques res”. Com a indígena de la Barceloneta amb trenta anys als seus carrers, dono fe que la seva selecció de personatges, llocs i assumptes dibuixa de manera molt precisa i alhora molt viscuda aquest territori a peu de port.
Caminem cap a La Cova Fumada, un dels últims bastions de sempre, amb les seves contraportes de fusta i el seu fum de guisats casolans. Uns japonesos fan cua a l’entrada. Li pregunto pels seus mestres en el periodisme: “Vaig aprendre molt de les entrevistes de Del Arco. Però potser la meva influència més gran és Indro Montanelli. Em defineixo com ell: anarco-conservador”. S’atura un moment i em diu que per a ell també ha estat molt important el carrer: “El barri ens ensenya a escoltar. La manera de parlar, la manera d’ explicar...”. Travessem el carrer Ample, l’únic de doble sentit en aquest barri on es camina de perfil, i aprofito per dir-li si no tem que aquest exercici de rememoració pugui sonar a “avi batalletes”: “Doncs no m’importa si ho sóc”.
24
Març 2016
LA VANGUARDIA - 14/03/2016 - http://www.lavanguardia.com/vida/20160314/40423862973/barcelona-empieza-aentregar-los-pisos-de-la-promocion-de-doctor-aiguader.html
Barcelona empieza a entregar los pisos de la promoción de Doctor Aiguader Barcelona, 14 marzo (EFE).- El Patronato Municipal de la Vivienda de Barcelona (PMVB) ha empezado a entregar las 120 viviendas en derecho de superficie de la promoción de la calle del Doctor Aiguader número 15, en el distrito de Ciutat Vella.
Las viviendas de derecho en superficie son de 1, 2 y 3 dormitorios, y tienen una superficie útil de entre 41 y 75 metros cuadrados. Quienes adquieren estas viviendas en régimen de tenencia en derecho a superficie compran por 75 años, ampliables en 15, de manera que el suelo continúa en manos del Ayuntamiento de Barcelona, que recupera totalmente la propiedad transcurridos estos años.
Deben hacer una inversión inicial, que para un piso de 60 metros cuadrados con plaza de parking y trastero es aproximadamente de 40.000 euros, que corresponde aproximadamente al 20 % del precio total del piso (notario e IVA).
Las cuotas mensuales de estas viviendas, con trastero y aparcamiento incluidos, están entre los 304 y los 672 euros mensuales, en función de los metros.
La cuota que tendrán que pagar las familias depende de la superficie de la vivienda y de la obtención 80 % o el 100 % de financiación.
Las 30 viviendas restantes de la promoción de Doctor Aiguader 15 se destinan al programa "Cámbiate de vivienda", y por tanto se adjudicarán en régimen de alquiler asequible a personas mayores con problemas de movilidad residentes en el barrio de la Barceloneta, que actualmente viven en viviendas sin ascensor y con condiciones que no les permiten la movilidad.
25
Març 2016
Actualmente, el ayuntamiento está en fase tramitación para la adjudicación de estos otros pisos de la promoción.
El concejal de Vivienda, Josep Maria Montaner, y la concejal de Ciutat Vella, Gala Pin, han visitado hoy las viviendas en derecho de superficie de la promoción de Doctor Aiguader, 15. EFE.
26
Març 2016
EL PUNT AVUI - 17/03/2016 - http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/950578-els-usuaris-d-airbnb-vandeixar-a-barcelona-740-milions-l-any-passat.html
Els usuaris d'Airbnb van deixar a Barcelona 740 milions l'any passat Una veïna del barri Gòtic de Barcelona exerceix com a amfitriona en aquest pis i ho fa a través d'Airbnb Foto: O. DURAN.
Els usuaris de la plataforma de lloguer d'allotjaments entre particulars Airbnb van deixar740 milions a Barcelona l'any passat, quasi sis vegades més que al 2013. Ho van afirmar ahir el director general d'Airbnb a l'Estat, Arnaldo Muñoz, i el director global d'afers públics, Chris Lehane.
La plataforma –en què particulars poden llogar el pis sencer o habitacions a turistes– va insistir que cal una regulació que discrimini els professionals de l'activitat turística dels usuaris que ofereixen casa seva als viatgers, segons l'ACN. També va mostrar la seva predisposició a treballar amb les administracions per impulsar un marc normatiu que reguli aquest tipus d'allotjament de forma diferenciada dels pisos turístics i s'ofereix a recaptar la taxa turística. La plataforma té 9.200 amfitrions i 16.000 anuncis a Barcelona i 889.000 viatgers van reservar allotjament per mitjà seu l'any passat. Airbnb hi afegeix que un 64% dels hostes es va allotjar fora de Ciutat Vella, la zona amb més pressió turística. Moviments veïnals com ara La Barceloneta Diu Prou!, però, l'han situada en el punt de mira i el consistori l'ha multada per anuncis de pisos sense regular i perquè no atén els requeriments d'informació.
27
Març 2016
EL PAIS - 23/03/2016 - http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/03/23/catalunya/1458754685_504650.html
La oposición pospone el plan de urgencia de pisos turísticos de Colau Los grupos critican la precipitación de la medida que quiere evitar un aluvión de licencias PER: CARLOS ORQUÍN Imagen de archivo de un cartel contra pisos turísticos en la Barceloneta. J. Barbosa.
El Ayuntamiento de Barcelona vive una crisis en la política de turismo. Por un descuido, el Consistorio podría volver a dar licencias para pisos turísticos al expirar la suspensión que dictó el exalcalde convergente Xavier Trias en 2014. Sería el próximo tres de mayo si la oposición no acepta una regulación presentada por el Gobierno municipal in extremis el pasado 19 de marzo. El Ejecutivo se dio cuenta de que por una brecha legal acababa la moratoria y ha llevado a la comisión de Ecología, Urbanismo y Movilidad su medida para evitarlo este miércoles. Los grupos de la oposición, menos el PP, han decidido posponer el voto a tan solo dos días antes de que la norma deje de ser vigente: el próximo pleno del día uno de abril. La comisión se ha convertido en un aluvión de reproches al Gobierno, al que acusan de actuar de manera improvisada.
La votación, convocada de urgencia la semana pasada, se ha producido justo cuando el plan genérico para cualquier alojamiento turístico (PEUAT) —no solo apartamentos, sino también hoteles—, está en periodo de exposición. Por eso, los grupos consideran que la medida de urgencia que quería aprobar el Ayuntamiento es una forma encubierta de aprobar parte del
28
Març 2016
PEUAT, sobre el que aún no han tomado una decisión final. Todos se veían en la tesitura de votar una medida que no les gusta, porque la consideran restrictiva, pero a la vez ser responsables de un aluvión de nuevos pisos turísticos que causaron las revueltas en barrios del centro en 2014 por las quejas de incivismo del turismo de borrachera.
"Aquí hay unanimidad en que lo que están haciendo es una chapuza", ha dicho el portavoz de CiU, Jordi Martí que ha pedido varios informes jurídicos sobre la medida antes del pleno. El PP ha ido más lejos y ha pedido al Gobierno que retire el plan. "Lo que se somete hoy a votación puede ser la aprobación del PEUAT por la puerta de atrás", ha dicho el portavoz Javier Mulleras. "Esto es una chapuza jurídica. Nos han conducido a un callejón sin salida: o apoyar una ley que no nos gusta o por otro lado hacernos responsables del descontrol de los pisos turísticos", ha añadido el portavoz de Ciutadans, Koldo Blanco. ERC, también se ha movido en la misma línea: "El Gobierno son ustedes, no nos echen la culpa. Hemos visto que no saben gestionar. Crean incendios donde no debe haber y van por libres", ha espetado el portavoz Jordi Coronas. La CUP, en cambio, ha hecho una crítica general a la política turística por falta de ambición: "No se hace una fotografía general de la situación", ha explicado Maria José Lecha.
El PSC ha sido el grupo que se ha mostrado más comprensivo con el Gobierno de Colau. "Estamos viendo al Gobierno actuando atropellado, pero no lo hacemos responsable porque la regulación de los pisos turísticos viene del Ejecutivo anterior", ha dicho Daniel Mòdol. La teniente de alcalde Janet Sanz ha defendido la medida. "Nosotros no desarrollamos la propuesta de prohibir apartamentos turísticos, nos la encontramos. El anterior Gobierno no fue capaz de aprobar un plan general. Nos critican aquí la utilización de moratorias, pero, ¿cuantas utilizó Trias?", se ha preguntado Sanz.
Más allá de la medida en concreto, el debate de fondo ha versado sobre el modelo turístico en general, que tendrán que consensuar los grupos porque el Gobierno no tiene mayoría. El PEUAT que prevé el Consistorio limita la apertura de hoteles en el centro, las envía a los barrios y prohíbe cualquier tipo de apartamento turístico en toda la ciudad. En general los grupos de izquierda van en la misma línea de limitar un sector del que creen que la ciudad depende
29
Març 2016
demasiado, aunque con diferentes matices. CiU, PP y C's rechazan la idea y se posicionan con las empresas del sector, que ven en la política del Ayuntamiento un afán restrictivo.
En la opinión pública de la ciudad entró en juego las manifestaciones en barrios como la Barceloneta, donde hay más turistas que vecinos, según los informes que maneja el Ayuntamiento. Colau ganó las elecciones, entre otras cosas, prometiendo una racionalización del sector en la ciudad. "Estamos intentando huir de la lógica del anterior Ejecutivo de cuanto más, mejor. Este Gobierno es consciente de que tiene 11 concejales y gobernar, gobierna. Pero sabe que necesita consensos. A partir de aquí, trabajaremos", ha zanjado Sanz.
30
Març 2016
BTV - 25/03/2016 - http://www.btv.cat/btvnoticies/2016/03/25/reforma-placa-llagut-barceloneta-juliol-ajuntament/
La reforma de la plaça del Llagut començarà al juliol L'Ajuntament destinarà 641.000 euros a reformar la plaça del Llagut, a la Barceloneta, en uns treballs que començaran al juliol i que s'allargaran fins al desembre. Amb
aquesta
s'acabarà
la
rehabilitació
remodelació
de
l'àmbit que inclou el Bloc dels Pescadors i el carrer de la Maquinista.
La nova plaça inclourà espais infantils diferenciats, es reorganitzaran els espais i se'n canviarà l'enllumenat. Els treballs serviran per redistribuir els usos que actualment té la plaça i facilitar la relació que hi ha entre els diferents espais, que actualment queden aïllats per les mateixes característiques del lloc. Es mantindrà un únic nivell amb paviment de formigó.
Es retirarà l’enllumenat provisional que hi ha ara a la plaça, instal·lat a les façanes dels edificis que l’envolten, i s’hi posaran fanals LED repartits uniformement. Les zones de jocs infantils estaran separades per edats, de zero a cinc anys i de sis a 12, i tindran terra de cautxú. S’instal·larà mobiliari urbà nou, així com un sistema de reg automatitzat i una xarxa de drenatge.
31
Març 2016
EL PERIÓDICO - 26/03/2016 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/obres-reforma-placa-llagut-barcelonetacomencaran-juliol-5005575
Les obres de reforma de la plaça del Llagut, de la Barceloneta, començaran al juliol El projecte té un pressupost de 641.600 euros i s'acabarà a finals d'any L’Ajuntament de Barcelona començarà al juliol les obres de remodelació de la plaça del Llagut, de la Barceloneta, que inclou el bloc dels Pescadors i el carrer de la Maquinista. El projecte té un pressupost de 641.600 euros i tindrà una durada de cinc mesos. La remodelació d’aquest nou espai públic, que ocupa una superfície de 2.410 metres quadrats, inclourà zones infantils, reorganitzarà els espais i canviarà l’enllumenat.
Les obres de reforma preveuen retirar l’enllumenat instal·lat a les façanes que l’envolten, i posar fanals repartits uniformement per tota la plaça. A més a més, la nova plaça es mantindrà amb un únic nivell, amb un paviment format, principalment, per llambordes prefabricades de formigó. Hi haurà tres zones d’estança i zones de jocs infantils per a nens de zero a cinc anys i de sis a 12, totes dues amb terra de cautxú.
Aquest espai ciutadà té el seu origen a l’antic pati d’una caserna que es va ensorrar a mitjans del segle XX per edificar-hi un bloc de vivendes socials per als pescadors que en aquell moment vivien a les barraques del Somorrostro.
32
Març 2016
DIARI ARA - 28/03/2016 - http://www.ara.cat/cultura/revolucio-pedagogica-Barcelona-cent-anys_0_1548445191.html
La revolució pedagògica de Barcelona fa cent anys L’Ajuntament va iniciar el 1916 un ambiciós projecte per dotar d’escoles públiques els barris més pobres PER: SÍLVIA MARIMON
L’any 1930, el periodista holandès Hulb Luns, del diari Amsterdamer, parlava amb admiració de l’Escola del Mar de la Barceloneta, construïda entre el 1921 i el 1922: “Com n’estaríem d’orgullosos si poguéssim tenir a Zandvoort o Scheveningen llocs com aquests, darrere les finestres dels quals, obertes al mar, hi poguéssim tenir les més belles decoracions murals que es poden imaginar! Tant de bo poguéssim ensenyar als visitants un refectori tan bell i modernament moblat, model de bon gust, o el despatx del metge de l’escola, o les màquines perfeccionades d’higiene, com es veuen a l’Escola del Mar”. El 1938, les bombes feixistes van destruir aquesta escola de fusta en què els nens malalts de les famílies més pobres aprenien geometria dibuixant a la sorra de la platja. Era un exemple de l’avantguarda pedagògica que defensava la comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, creada el 1916.
33
Març 2016
El model pedagògic que propugnava fa cent anys el consistori barceloní era extremadament modern. Fins i tot avui trobaríem exemples paral·lels en els programes que defensen alguns centres escolars catalans. Fa un segle, però, els reptes de la comissió de Cultura, que volia proveir la capital catalana d’escoles laiques i públiques per als més desfavorits, eren molts: pràcticament una tercera part de la població infantil no anava a escola i hi havia moltes diferències entre els barris més benestants i els que tenien una població predominantment obrera. Per exemple, a Gràcia i Sant Gervasi l’analfabetisme era del 26%, mentre que a la Barceloneta era del 50%.
Barcelona com un espai educatiu
“No es tractava només de crear places escolars sinó també de tenir un projecte pedagògic amb cara i ulls”, explica Marc Cuixart, arquitecte i nét de Josep Goday. I tot plegat s’havia de fer amb poc pressupost i sense el suport del govern central. Goday va ser l’arquitecte escollit per engegar el projecte de les escoles municipals de Barcelona. Al seu costat tenia el pedagog Manuel Ainaud, que des del 1915 era el president de l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Construir escoles municipals no era només un projecte pedagògic, sinó també urbanístic i arquitectònic. Era la primera vegada que Barcelona es contemplava com un espai educatiu.
“Goday i Ainaud havien viatjat per Europa i coneixien la realitat escolar en països com Suïssa, Alemanya o els Països Baixos”, explica Cuixart. Van ser, però, més ambiciosos que aquests països. Si a Suïssa es va establir que la distància màxima que pot recórrer un infant per anar a l’escola era de dos quilòmetres, a Barcelona es va decidir que fos d’un quilòmetre i es va especificar que no haguessin de travessar llocs on hi hagués un trànsit excessiu de vehicles. “Van pensar en les escoles com a refugis de cultura i civisme. Eren palaus per als infants. Uns oasis dins de la ciutat”, diu Cuixart. Els edificis havien de tenir aules per a treballs manuals i classes complementàries i sales de dutxes. Es considerava important que tinguessin també vestíbuls espaiosos, sales de projeccions, menjador i cuina, biblioteca... Cada aula podia acollir fins a 42 alumnes. Els edificis havien de permetre una educació global, que valorés la relació com un element educatiu i que incorporés la vida a l’aire lliure al programa docent.
34
Març 2016
La primera escola que va projectar la comissió de Cultura va ser l’Àngel Baixeras, a la Via Laietana, finançada sobretot amb el llegat Baixeras. La segona prioritat era reformar l’escola La Farigola, a Vallcarca. Després vindrien la Ramon Llull, a la Diagonal, amb una capacitat per a 1.080 alumnes; la Milà i Fontanals, al carrer dels Àngels, amb una capacitat equivalent a la de la Ramon Llull; la Lluís Vives, a Sants, i la Pere Vila, al passeig Lluís Companys.
Ainaud i Goday tenien una gran capacitat de treball. I creien en el projecte. Fins al punt que Ainaud no es limitava a la feina que li havien encarregat, sinó que, si convenia, organitzava manifestacions. L’escola Lluís Vives, al barri de Sants, en principi no era prioritària ni tenia pressupost. I Ainaud, que creia que aquest barri obrer necessitava urgentment una escola, va decidir promoure una campanya popular reclamant-ne la construcció. “NENS: Volem aconseguir que es construeixi una escola que sigui un palau per a vosaltres. Demaneu als vostres pares que concorrin a la manifestació del diumenge 12 i aneu-hi amb ells”, deia un dels pasquins que es van repartir. “Era llest com una fura i tenia aquesta capacitat que pocs tenen de crear un entorn favorable perquè es prenguessin les decisions que ell creia”, diu Cuixart.
El 27 de març del 1922 es van inaugurar les dues primers escoles que depenien del Patronat Escolar de Barcelona, creat el febrer d’aquell mateix any: l’escola La Farigola i l’Àngel Baixeras. El cop d’estat de Primo de Rivera del 13 de setembre del 1923 va aturar les obres de la Lluís Vives, la Ramon Llull, la Milà i Fontanals i la Pere Vila. A Ainaud el van fer fora i el van acusar de malversació de fons. Amb la proclamació de la Segona República va recuperar la feina i es van reprendre les obres. A les quatres escoles anteriors, se n’hi van afegir onze més. A més, es van fer reformes i adaptacions d’altres edificis escolars i es van construir jardins d’infants, camps de jocs i colònies permanents.
Ainaud va morir el 1932, però el projecte va continuar. Els últims anys de la República hi havia 30 escoles projectades amb l’objectiu de crear 5.000 places escolars. Goday va morir el maig del 1936. El seu llegat eren 21 grups escolars i 8 escoles primàries, que acollien 18.638 alumnes. “A la Barcelona dels anys vint del segle passat, un poder municipal, una comissió de Cultura i una
35
Març 2016
assessoria tècnica no tan sols van somiar sinó que van construir una obra que va significar una veritable transformació urbana”, destaca Cuixart -actualment rehabilita algunes de les escoles que va projectar el seu avi- al llibre Josep Goday Casals. Arquitectura escolar a Barcelona. De la Mancomunitat a la República (Ajuntament de Barcelona). “I en la realització d’aquest somni, pel qual es va lluitar tant, hi ha una cosa clara: aquestes obres escolars tenen quelcom d’únic que no he vist en cap altra de les escoles que he estudiat i he vist mai. Goday va aconseguir una frescor en el to en què es dirigien als infants que no té ni un borrall de falsedat; eren d’una sinceritat absoluta. Són, sens dubte, obres realitzades per persones que estimaven els nens i les nenes, i els estimaven molt”, afegeix.
36
Març 2016
LA VANGUARDIA - 29/03/2016 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20160329/40732412638/baluard-migdiabarcelona-visitable-obras.html
El Baluard de Migdia de Barcelona, finalmente visitable Un balcón panorámico permite admirar un gran tramo de esta muralla defensiva del siglo XVI, hallada en 2006 y durante años solo visible desde un parking. PER: MERITXELL M. PAUNÉ Composición del Baluard de Migdia desde el interior del parking, a la derecha, y a la izquierda de la imagen desde el balcón y una pasarela que permiten admirar al fin el conjunto arqueológico (LVE/ Ayuntamiento de Barcelona)
El conjunto arqueológico del Baluard de Migdia, una estructura defensiva de la ciudad de Barcelona construida en el siglo XVI, ya puede al fin admirarse sin trabas. Fue uno de los escenarios más relevantes del asedio de 1714 y sin embargo vivió la celebración del Tricentenario encarcelado tras la pared acristalada de un aparcamiento subterráneo.
Panorámica del Baluard del Migdia, en Barcelona (Ayuntamiento de Barcelona)
37
Març 2016
El Ayuntamiento de Barcelona ha finalizado este marzo la segunda fase de urbanización de los antiguos terrenos de Cercanías Renfe, justo al lado de la Estación de Francia, donde en 2006 afloraron los restos al construirse una promoción de vivienda pública. A partir de ahora vecinos y turistas podrán observar todo el baluarte desde un balcón panorámico y algunos incluso podrán acercarse a verlo en detalle desde el antiguo foso mediante una pasarela de acceso restringido. Dispone de una iluminación ornamental, independiente del alumbrado estándar, que resaltará los restos al anochecer. El conjunto comprende un gran tramo del baluarte y de muralla, además de una contraescarpa de principios del siglo XVIII, un canal auxiliar del Rec Comtal posterior a 1735 y una segunda canalización que cruzaba en diagonal el foso.
Durante años, este patrimonio histórico de la ciudad sólo podía admirarse desde el interior del parking de uno de los bloques de pisos de la plazoleta, lo que despertó numerosas críticas de vecinos y activistas culturales. La fortificación quedó emparedada entre bloques de hormigón y al quedar a cielo abierto resultó un foco de suciedad y degradación. Para enmendar este “buñuelo” heredado, en palabras del exteniente del alcalde Jaume Ciurana, el consistorio modificó en 2014 el proyecto de urbanización previsto. La intervención recién concluida, que ha costado dos millones de euros, resuelve con un balcón y una pasarela la visibilidad y el acceso a la muralla. Vista del Baluarte en 2014, desde el parking de uno de los edificios colindantes (Marc Arias - LVE)
Además de
‘liberar’
las
estructuras defensivas y de gestión
de
arqueólogos
aguas, han
los
podido
estudiar restos de cerámica y ánforas del siglo III dC asociados a la ubicación aquí de la línea de la costa romana y una importante capa de lodo negro seguramente vinculada a la existencia de
38
Març 2016
una laguna navegable entre el siglo IX y la primera mitad del XV. También han podido documentar restos de la escollera del puerto de Barcelona en el siglo XV -construida con piedras de Montjuïc-, un barco medieval -trasladado al Centro de Arqueología Subacuática, en Girona- y vestigios de infraestructuras ferroviarias del siglo XIX y XX.
La intervención, que incluye pavimentar y urbanizar con bancos y arbolado el espacio entre los bloques de vivienda pública y privada que rodean el foso, permite ganar un espacio público y facilita el camino a pie entre los barrios de la Barceloneta y el Born y hacia la estación de Francia. En total las obras han cubierto un ámbito de casi 8.000 m2 entre la plaza de Pau Vila y la calle del Doctor Aiguader. Una tercera y última fase de obras remachará la urbanización de la plazoleta y los trabajos arqueológicos, con un presupuesto de casi 650.000 euros más IVA.
39
Març 2016
DIARI ARA - 30/03/2016 - http://criatures.ara.cat/blog/2016/03/30/la-central-del-circ-posa-en-marxa-un-projecte-de-circsocial-amb-adolescents-del-barri-de-la-barceloneta/
La Central del Circ posa en marxa un projecte de circ social amb adolescents del barri de la Barceloneta
El passat 13 de gener es va iniciar (Com)moure’s, el segon projecte de circ social que porta a terme La Central del Circ, després de Circoneta al 2014, que vol acostar els adolescents al món del circ a través del repte artístic, tractant temàtiques com la confiança, l’escolta, la perseverança així com la relació amb el propi cos. Valors que són essencials per a la convivència i abordar-los des del fet artístic els hi afegeix la importància de la cultura com a eina de transformació personal i social.
Un grup de 15 alumnes entre 12 i 14 anys de l’IES Salvat-Papasseit de la Barceloneta (Barcelona) investigaran durant 4 mesos diferents disciplines de circ, posant l’accent en els processos creatius i la musicalitat. Un procés de creació compartit entre artistes professionals de circ i adolescents, utilitzant el moviment i la musicalitat per a elaborar un llenguatge poètic comú.
Durant aquests mesos els adolescents participaran en dues sessions setmanals de circ i altres disciplines en el seu centre educatiu al barri de la Barceloneta. La formadora i artista Andrea
40
Març 2016
Martínez coordinarà i facilitarà les sessions, amb la complicitat d’altres artistes com Stefano Argenio, que farà la direcció de l’espectacle, Nikoleta Valente, Rafa Espada, Jorge Albuerne i David Candelich.
A banda de les sessions al mateix institut, del 9 al 13 de maig, coincidint amb el final del projecte, el grup d’alumnes es desplaçarà fins La Central del Circ per treballar intensament en la seva creació i descobrir en viu el dia a dia d’un/a artista de circ. El projecte finalitzarà el 15 de maig amb una presentació pública a La Central del Circ oberta a les famílies, artistes involucrats i públic en general.
El projecte vol ser un pas endavant en la manera d’abordar la creació.”(COM)MOURE’S – circ en música i moviment” vincula des de l’inici el circ a l’expressió artística, sense separar l’aprenentatge de les disciplines circenses del procés de creació. El moviment circense (sigui acrobàtic, aeri etc.) s’aborda des d’una perspectiva poèticagràcies a un treball sobre el moviment i la musicalitat.
Aquest és el segon projecte de circ social organitzat conjuntament amb l’IES Salvat-Papasseit. “Circoneta”, realitzat el 2014 va marcar una fita i totes les parts implicades el van considerar un èxit. Es va aconseguir la participació dels alumnes durant gairebé un any amb la complicitat de l’equip educatiu de l’IES i la implicació de diferents artistes. El resultat és que avui dia la majoria dels alumnes de l’IES estan familiaritzats amb el circ i alguns d’ells desitgen continuar experimentant aquest camí.
41
Març 2016