MARÇ 2015
L'Atlètic Barceloneta aixeca la seva onzena Copa del Rei de waterpolo (11-5).................................... 3 L'Atlètic Barceloneta agafa velocitat amb l'11a Copa................................................................................... 5 'Guiris go home' ....................................................................................................................................................... 7 Bambino viu a la Barceloneta .............................................................................................................................. 9 Catalunya legaliza 49.000 pisos turísticos en dos años ............................................................................. 11 Surfcity festival compatibilitza el surf amb la ciutat i l'esport amb l'art .............................................. 14 Colau proposa convertir una part dels apartaments turístics il·legals en habitatge social ............ 16 Un matí amb Ada Colau a la Barceloneta ...................................................................................................... 17 Apasionado por la natación ............................................................................................................................... 20 Trias asegura haber cumplido un 94% de su plan de actuación ............................................................. 22 Colau pide la reforma de la Barceloneta para proteger a vecinos del turismo ................................. 24 Ciències més divertides....................................................................................................................................... 26 Vaixell a la vista ..................................................................................................................................................... 28 Preparan las diez playas de Barcelona para que estén a punto el 28 de marzo................................ 31 Barcelonnette o Barceloneta de Provença ................................................................................................... 33 En Joaquim Molas ................................................................................................................................................. 34 Los vecinos plantan a Mercè Homs en su balance de gobierno ............................................................. 36
2
Març 2015
DIARI ARA - 01/03/2015 - http://www.ara.cat/esports/mes_esports/natacio/LAtletic-Barceloneta-Copa-Reiwaterpolo_0_1312668941.html
L'Atlètic Barceloneta aixeca la seva onzena Copa del Rei de waterpolo (11-5) Els mariners superen el Mataró amb tres gols de Perrone i de Marc Roca, dos d'Ubovic i un d'Albert Español, d'Oneto i de López Escribano
PER: NURIA GARCÍA L'Atlètic Barceloneta, campió de la Copa del Rei de waterpolo / TWITTER @RFEN_directo
L'Atlètic Barceloneta és de nou campió de la Copa del Rei de waterpolo. El conjunt mariner aixeca així la seva onzena copa, la tercera de manera consecutiva, i allarga la seva hegemonia durant una temporada més després de superar el Quadis Mataró en la final (11-5). Marc Roca ha estat triat el millor jugador de la final.
De fet, els maresmencs han estat els primers que han marcat gràcies a un gol de Marzouki en els primers instants. Però la rèplica, de Felipe Perrone, des de lluny, ha tornat a situar la igualada
3
Març 2015
en el marcador. La igualtat, de fet, ha estat la protagonista del primer quart de la final, ja que el Mataró ha aconseguit tancar el primer quart per davant en el marcador gràcies a un nou gol de Marzouki.
Després d'uns minuts d'imprecisions de cara a porteria i de lluïment dels porters, que han evitat que el marcador fos més ampli, l'Atlètic Barceloneta ha aprofitat l'exclusió de Marzouki per, en una contra, tornar a igualar el partit gràcies a un gol d'Oneto després d'una passada de Perrone. El Mataró ha tingut bones ocasions i ha estavellat dues pilotes al pal abans del descans, però els mariners, més efectius, han aprofitat de nou una exclusió rival per empatar el partit (2-2). I després, Perrone i Marc Roca han començat a fer rutllar la màquina de l'Atlètic Barceloneta per, amb dos gols més, marxar al descans amb dos gols d'avantatge que el Mataró Quadis ja no ha pogut remuntar.
El segon temps ha començat amb un nou gol de Marc Roca que ha contrarestat Marzouki uns minuts més tard des del punt de penal. Però un gol de nou de Marc Roca i un altre d'Ubovic han situat un 7-3 en el marcador que ha deixat gairebé sense capacitat de reacció els maresmencs. Tot i això, el Mataró no ha abaixat els braços i ho ha seguit intentant i Pere Estrany ha retallat distàncies abans que de nou Felipe Perrone situés el 8-4 just abans d'acabar el tercer quart.
Els últims minuts han servit per veure a l'aigua els dos joves porters suplents a qui els entrenadors han donat l'oportunitat de disputar també uns instants de la Copa del Rei. Español, de penal, ha situat el 9-4 en el marcador i Ubovic i López Escribano s'han afegit a la festa dels mariners amb dos gols més. A les acaballes, Víctor Fernández, pel Mataró, ha fet el cinquè per als maresmencs aprofitant una superioritat.
4
Març 2015
LA VANGUARDIA - 02/03/2015 - http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54427782483/index.html
L'Atlètic Barceloneta agafa velocitat amb l'11a Copa PER: TONI LÓPEZ JORDÀ
FOTO: JORDI PLAY
L'Atlètic Barceloneta comença a agafar velocitat de creuer per encarar el tram decisiu de la temporada. La Copa del Rei aconseguida ahir a la piscina dels seus veïns del CN Barcelona, davant el Mataró Quadis, l'11a del club i tercera consecutiva, rearma el conjunt mariner, que havia tingut un inici de temporada irregular que li va costar la Supercopa espanyola i el lideratge de la Lliga.
Els de la Barceloneta van tornar a ser l'equip intractable que ha guanyat les últimes nou lligues i set de les últimes nou copes. Es van imposar amb autoritat al Mataró, gràcies a la seva intensitat defensiva, senya d'identitat de l'equip, i a la facilitat golejadora de Felipe Perrone (3) i Marc Roca (3), escollit MVP del torneig. Una designació que reconeix el bon moment que està vivint el defensor de boia barceloní. "Vaig ser nomenat MVP de la Supercopa, he tornat a la selecció i ara l'MVP de la Copa, que és més mèrit de l'equip que meu, però em fa molta confiança", deia a aquest diari Roca, que destacava la bona evolució de l'equip.
5
Març 2015
"Vam començar la temporada amb cinc baixes, vam perdre la Supercopa, semblava que repreníem el bon camí, però al gener vam tenir una altra davallada amb les absències de Perrone i Oneto, i ara tornem a la bona línia, estem en un bon moment físic, hem retrobat el to defensiu i tenim bones sensacions". El pròxim repte és la Champions, dimecres davant l'Olympiacos. Necessiten guanyar per "arribar a la Final 6 per mèrits propis", encara que tinguin la plaça assegurada com a amfitrions.
CN Atlètic-Barceloneta: López, Sziranyi, Perrone (3), Oneto (1), Español (1), Minguell, Roca (3), Echenique, Ubovic (2), Fernández, López-Escribano (1), Tahull i Linares.
CN Mataró Quadis: Diakonow, Bernabé, Roque, Corbalán, Fernández (1), Mínguez, Barbena, Bach, Marzuki (3), Estrany (1), Schnizler, Merino, Muñoz.
Quarts: 1-2, 3-0, 4-2, 3-1.
6
Març 2015
EL MUNDO - 05/03/2015 - http://www.elmundo.es/cataluna/2015/03/04/54f76aaf268e3e9b7c8b456c.html
'Guiris go home' El dramaturgo Marc Caellas ironiza en el Antic Teatre sobre el modelo turístico de Barcelona
El director de teatro Marc Caellas con algunos de los componentes de la Compañia La Soledad, Barbara Bañuelos, Carles Poy y Camille Payet. FOTO: SANTI COGOLLUDO
PER: SERGIO DEL AMO
Barcelona se ha convertido en una idílica postal por y para turistas. Y, como es lógico, eso ha afectado directamente a buena parte de sus habitantes autóctonos, quienes han tenido que aprender a batallar y convivir con una riada incesante de visitantes que nos ven a todos nosotros como meros extras de un filme patrocinado por las compañías aéreas low cost. El documental Bye Bye Barcelona ya denunció esta situación que se vio reforzada por las diversas manifestaciones que los vecinos de la Barceloneta convocaron el pasado año para luchar contra
7
Març 2015
la colonización turística. Pero hasta ahora este debate no se había trasladado a las artes escénicas.
El dramaturgo Marc Caellas estrena hoy en el Antic Teatre la obra Guiris Go Home, una pieza que estará en cartel hasta este domingo y que se vale del humor para descuartizar el actual modelo turístico que padece la capital catalana. «El pasado agosto estaba aquí con el poeta argentino Esteban Feune de Colombia trabajando en mi anterior obra, El Paseo de Robert Walser, y recuerdo que me dijo que el tema de los turistas daba para una pieza teatral. Después, curiosamente, surgieron las manifestaciones de la Barceloneta, a las cuales fui, y me di cuenta de que todo lo que estaba ocurriendo había que tomárselo con humor porque era algo inevitable», cuenta el autor acerca de este proyecto que combina el teatro documental, la música en vivo -durante las representaciones se realizará «una versión trash» de La Sagrada Família de Alan Parsons Project-, la parodia, las videoproyecciones y hasta la gastronomía, ya que cada noche se cocinará una paella que podrán degustar todos los asistentes.
«Al igual que con las series, parece que estamos obligados a viajar para tener un tema de conversación. Desde hace años he dejado de ir a ciudades para un par de días porque al final acabas hecho polvo y no recuerdas prácticamente nada. Prefiero pasar temporadas en otros países -en su caso ha vivido en diversas ciudades latinoamericanas como Caracas, Buenos Aires o Bogotá- antes que visitar lugares que, por culpa del estrés, no voy a disfrutar», afirma sobre su propio ideal turístico, defendido en escena por las interpretaciones de Víctor Solé, Camille Payet, Carles Poy y Bárbara Bañuelos.
«Me molesta mucho el mensaje que desde el consistorio se quiere hacer llegar a la población de que somos los más guays y esa imagen de decorado que se ha construido alrededor de Barcelona que hace que los turistas hasta se pregunten a qué hora cierra el Barrio Gótico. Así que aparte de pasar un buen rato espero que todos los que vayan a ver Guiris Go Home reflexionen acerca de esta nueva realidad que dudo mucho que vaya a cambiar», sentencia Caellas.
8
Març 2015
EL PERIÓDICO - 09/03/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/bambino-viu-barceloneta-4000020
Bambino viu a la Barceloneta PER: RAMÓN VENDRELL Raphael té un museu sobre la seva vida, obra i vestuari a Linares. En vida, les estrelles se solen conformar amb una figura en un museu de cera. Però Raphael és més gran que la vida i ja té un museu dedicat a ell a la seva localitat de naixement. Ni Dolly Parton, propietària del parc d'atraccions Dollywood, s'atreveix a muntar o autoritzar el seu museu. Bambino, mentrestant, té un santuari al bar Leo de la Barceloneta. Els Rolling Stones es van quedar de pedra quan van anar als estudis Chess de Chicago i van veure Muddy Waters fent patafis per a la casa. Amb aquelles feinetes els germans Chess permetien guanyar quatre xavos al tità a qui espremien i a qui els Stones van començar imitant més o menys. De la mateixa manera, Raphael va ser en el seu origen una adaptació pop de Bambino. A un li ha anat d'allò més bé i de l'altre se'n recorden Leocadia Montes i pocs incondicionals més.
El bar Leo és un poderós ressò d'una Barcelona extingida, d'un temps enterrat. Allà al costat, en el desaparegut bar La Barca, solia aterrar Bambino a l'alba als anys seixanta i sobretot setanta i vuitanta quan era a la ciutat, després de la farra posterior a l'actuació als Tarantos, Las Vegas, el Tabú o el Bombín. En un cotxe de cavalls agafat a la Rambla, o en dos, arribaven Bambino, pentinat i americana sense competència, i els seus amics i era una festa. «Bambino s'allotjava en pensions. Preferia gastar-se els diners amb els seus que en hotels», diu Leo. El rock and roll way of life sempre ha sigut excursionisme cristià al costat de l'estil de vida flamenc. Una bona gresca a La Barca i després musclos i paella per a tothom en un dels xiringuitos de la platja, també esborrats del mapa. El miracle era que a la nit Bambino tornava a incendiar l'escenari.
Ni conduir ni treballar Això preserva Leo al seu bar, les parets forrades de fotografies del volcà d'Utrera, pioner del flamenc pop massa salvatge i massa dramàtic per aconseguir l'èxit amb tota mena de luxes.
9
Març 2015
Amb Payaso, per exemple, no pots conduir ni treballar en una fàbrica perquè en un cas t'estampes contra un fanal i en l'altre et talles un dit.
«Peret està bé. Però no crec que sigui comparable a Bambino», diu Leo. Bambino és incomparable. Barcelona, explica Leo i és veritat, era casa per a Bambino. Passats els dies de fulgor als tablaos madrilenys i constatat per la indústria discogràfica que malgrat meravelles com l'elapé Hablemos del amor (1973) era massa hardcore per triomfar, Bambino, Miguel Vargas Jiménez, es va convertir en artista de culte per a persones al costat complicat de la vida. «Les dones se li tiraven a sobre. És clar, era guapo, elegant i un cavaller. Però els feia poc cas», diu Leo.
Fa poc els fills de Leo van anar a veure actuar Parrita i aquest els va dir: «Vosaltres no sabeu qui és la vostra mare». Breument: una dona que va venir a la Barceloneta des de La Rábita, Granada, i que si no s'hagués casat tan jove potser hauria fet carrera ballant. «M'agradava ballar i no ho feia malament», diu. Escortada per Tomás, el difunt propietari de La Barca, compare del seu marit i de Bambino, alhora que aquest era padrí d'un fill seu, Leo portava a terme les seves escapades. «Només en quedem quatre com jo a la Barceloneta. Encara que hagi canviat continua sent el millor de la ciutat», diu.
El bar Leo té un jukebox de la marca Sirene en què al·lucines quan arribes als grups que comencen per ele: Los Amaya, Los Amigos, Los Baris, Los Calis, Los Caños, Los Chavis, Los Cherokee, Los Cheles, Los Chichos. Alguna cosa deu tenir en contra Leo de Los Chunguitos perquè no hi són. Però sí Las Grecas (i, ¡tres hurres!, Lone Star). És un jukebox fabulós. Si li vols alegrar el dia a Leo, posa La pared i Corazón loco. Les seves favorites de Bambino. «El meu cos és tot un cor que estima», diu en l'estàtua que té a Utrera.
10
Març 2015
LA VANGUARDIA - 10/03/2015 - http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54428858597/index.html
Catalunya legaliza 49.000 pisos turísticos en dos años Corresponden a 230.400 plazas de las 500.000 que se calcula que existen actualmente PER: ANTONIA JUSTICIA FOTO: XAVIER CERVERA
En Catalunya se han legalizado en apenas dos años 230.433 plazas de apartamentos turísticos, que corresponden a casi 40.000 pisos y 227 edificios enteros, algo menos de la mitad de lo que la dirección general de Turisme de la Generalitat considera como potencial existente de este tipo de alojamientos, que cifra en medio millón de unidades. Estas cifras multiplican casi por 9 el número de plazas que había registradas en el 2013 (apenas 27.000, de las que el 80% estaban localizadas en la ciudad de Barcelona), cuando se puso en marcha todo el procedimiento de regularización. Esta operación se ha saldado con 477 expedientes sancionadores abiertos a propietarios y gestores, otros 55 expedientes sancionadores a comercializadoras on line y un millón de euros en multas, la más sonada de todas, la que se impuso a la plataforma de alquiler Airbnb.
Los datos a los que ha tenido acceso La Vanguardia hacen referencia a todo el territorio catalán a excepción de Barcelona ciudad, que tiene delegadas las competencias. Si se incluyera la capital
11
Març 2015
catalana, el volumen de apartamentos legales que hay actualmente en Catalunya ascendería a casi 49.000 (9.606 de Barcelona más los 39.339 regularizados en Catalunya en estos dos años). Teniendo en cuenta este aspecto, en Girona es donde se ha registrado el mayor volumen de legalizaciones, el 41,5% del total, que corresponden a 16.434 apartamentos con una oferta de 95.772 plazas (véase el cuadro de la página 2). Lógicamente, la provincia sin costa, Lleida, está en la cola con sólo el 2,1% de la oferta total (845 apartamentos con 5.086 plazas).
Todas estas cifras son el resultado de una campaña de inspección que se intensificó en enero del 2013, principalmente en internet, al comprobar que es el canal preferente de comercialización de este tipo de alojamiento turístico y el que ha permitido a la administración ser más efectiva y obtener mayores resultados, muy por encima de los logrados a través de las vías de inspección convencionales, es decir, las presenciales. Así, tras rastrear alrededor de 2.000 páginas web y portales, Turisme realizó 253 requerimientos a titulares de los dominios web donde se comercializaban pisos ilegales solicitando información detallada de las propiedades. "Casi la mitad de los requerimientos fueron atendidos en mayor o menor medida", explican fuentes oficiales de Turisme. Del resto de los requerimientos, 75 siguen sin abrir boca y 55 han derivado en expedientes sancionadores, de los cuales ocho han acabado en multas. La más cuantiosa es la de 30.000 euros que se impuso a Airbnb.
"Si las webs a las que haces requerimiento no tienen domicilio en Catalunya, es muy difícil ejecutar un procedimiento", admite la directora general de Turisme de Catalunya, Marian Muro. A pesar de las dificultades para detectar la oferta ilegal, de los 477 expedientes abiertos que afectan a casi 2.300 alojamientos, la mayoría en la demarcación de Barcelona, en estos momentos hay ya 263 expedientes resueltos con multas que ascienden a la nada desdeñable cifra de 1.050.806 euros. Tras las sanciones hay una campaña de inspecciones, tanto presenciales como on line, que se pusieron en marcha en abril del 2013 dirigidas a la identificación directa de los propietarios o los gestores de los apartamentos. Así, desde entonces hasta ahora, se han llevado a cabo más de 7.000 inspecciones por todo el territorio catalán.
12
Març 2015
"Parece que los malos seamos la Generalitat al ordenar y dar cobertura jurídica a una modalidad de alojamiento que existía en forma de economía sumergida y que no contribuía de ninguna manera", se queja la directora de Turisme, tras las críticas que han recibido acusándolos de fomentar los apartamentos como modalidad de negocio turístico, sobre todo a raíz de lo sucedido el verano pasado en la Barceloneta. El origen de aquel episodio está, según Turisme, única y exclusivamente en problemas no resueltos de civismo y convivencia.
13
Març 2015
LA VANGUARDIA - 12/03/2015 - http://www.lavanguardia.com/cultura/20150312/54428097048/surfcity-festivalcompatibilitza-el-surf-amb-la-ciutat-i-l-esport-amb-l-art.html
Surfcity festival compatibilitza el surf amb la ciutat i l'esport amb l'art Barcelona, 12 mar. (EFE).- El Surfcity festival, el primer festival artístic multidisciplinari que gira entorn dels conceptes de surf i de ciutat, neix a Barcelona amb el propòsit de demostrar que aquest esport, relacionat amb un estil de vida estival, té cabuda també a les urbs europees. El festival, que se celebrarà el dissabte 14 de març a diversos espais del Convent dels Àngels i la plaça MACBA, proposa un conjunt d'activitats culturals, que van del cinema als concerts de música i els mercats, i inclou fotografia, il·lustració, pintura, escultura i disseny industrial. Quan ens parlen de surf, "pensem en una platja tropical, aigua calenta i banyador, però, de sobte, t'ho trobes a la teva ciutat i a cinc graus", ha dit el director del festival, Marc Conca, que es defineix com a "emprenedor cultural" ja que, juntament amb Idyl Criado, ha guanyat el concurs Artsy de Movistar, cosa que els ha permès posar en pràctica la idea de l'esdeveniment. Més enllà de l'estil de vida californià, "els surfistes tenim els nostres treballs, problemes", que busquen en les onades una vàlvula d'escapament: "l'energia del mar és desestressant", ha explicat Conca.
"Barcelona no és el lloc ideal per al surf, ja que el Mediterrani no té les onades d'un oceà", encara que "quan es donen les condicions de vent, es pot surfejar a la Barceloneta, Somorrostro i Montgat (Maresme)", ha reconegut Conca, pel que el festival se centra en la vessant més cultural de l'esport. Per il·lustrar la filosofia que "surf" i "ciutat" no són antònims, una mostra de 34 artistes dels cinc continents exhibirà instantànies de fotògrafs com Chris Burkard, Clark Little, tots dos dels Estats Units, o l'espanyol Xavi Baragon.
En el pla cinematogràfic, destaca d'entre la programació, "Death 2 hipsters", dirigida per Alex De Phillipo, i l'estrena mundial d'"One city", del cineasta Gustavo Imigrante, el primer d'una sèrie de quatre llargmetratges documentals sobre la vida d'un surfista.
14
Març 2015
La pel·lícula vol mostrar "l'altra cara del surf", més enllà de l'acció trepidant de les onades, ja que "la vida del surfista darrere les càmeres" no és tan idíl·lica, pels llargs viatges, lluny de la família" i "l'exigència dels entrenaments", ha explicat el protagonista, el portuguès Nic Von Rupp.
La clausura del festival, dissabte a la nit, anirà a càrrec del grup de pop d'Stand Up Against Heart Crime, de la música del conjunt barceloní Ljubliana & the Seawolf, que es considera "eclèctic", ja que els seus temes passen "del jazz al flamenc", així com del dj Raver Jewish.
15
Març 2015
LA VANGUARDIA - 13/03/2015 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20150313/54428128279/colauproposa-convertir-una-part-dels-apartaments-turistics-il-legals-en-habitatge-social.html
Colau proposa convertir una part dels apartaments turístics il·legals en habitatge social Els propietaris veurien perdonades les multes si posen a disposició el seu pis amb un lloguer assequible
Colau ha explicat que els veïns de la Barceloneta ja van aconseguir amb la mediació de l'Ajuntament de Barcelona que el propietari d'un pis que l'havia llogat de forma il·legal a turistes el posés a disposició en règim de lloguer social. "Si els veïns, que no tenen recursos, ho han aconseguit, no pot ser que l'Ajuntament, que sí que els té, no ho faci", s'ha queixat.
"Com que el que necessita urgentment el barri de la Barceloneta són pisos de lloguer social, s'haurien de proposar incentius perquè aquells pisos que han estat utilitzats com a apartaments turístics es converteixin en pisos de lloguer social", ha reblat.
En aquest sentit, però, ha criticat algunes mesures que s'han aprovat darrerament, com les sancions als bancs que tenen pisos buits, perquè són "insuficients" i "parcials", a banda de tenir "un marcat caràcter electoralista". "El que caldria és plantejar és una política integral en habitatge", ha conclòs.
L'exlíder de la PAH també ha declarat que el turisme "fora de control" està perjudicant barris com el de la Barceloneta. Segons Colau, és "mentida" que l'actual model turístic beneficiï tota la ciutat. "La riquesa que es genera pel turisme passa per sobre del barri", ha denunciat, qui ha assegurat que, segons els càlculs dels veïns, un 30% dels seus habitants han hagut de marxar per "la bombolla turística". Ada Colau, Gerardo Pisarello i Gala Pin, futurs membres de la llista electoral de Barcelona En Comú -cap altra candidatura s'ha presentat a les primàries organitzades per la coalició electoral- han visitat aquest divendres el barri de la Barceloneta, per reunir-se amb diverses associacions de veïns i entitats del barri.
16
Març 2015
DIARI ARA - 13/03/2015 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20150313/54428128279/colau-proposaconvertir-una-part-dels-apartaments-turistics-il-legals-en-habitatge-social.html
Un matí amb Ada Colau a la Barceloneta La candidata de Barcelona en Comú alerta en un recorregut pel barri que el turisme "fora de control" està "destruint" el valor dels espais de la ciutat amb història que miren al mar. Colau critica que l'Ajuntament no hagi "escoltat" els veïns
PER: JOAN SERRA Ada Colau, candidata de Barcelona en Comú, avui en el seu recorregut per la
Barceloneta.
/
MANOLO GARCÍA
Ada Colau havia estat veïna del passeig Joan de Borbó, recorregut habitual dels turistes que visiten la Barceloneta, un barri que l'estiu passat es va rebel·lar contra les incomoditats vinculades al turisme massiu. Colau sap perfectament què pensen els veïns d'aquest espai de la ciutat que sempre ha mirat al mar i ara projecta el seu malestar cap a l'Ajuntament. La candidata de Barcelona en Comú ha dedicat el matí d'aquest divendres a escoltar les inquietuds dels veïns, no només vinculades al turisme i a l'habitatge, també al comerç tradicional. "Aquí hi ha en risc la pèrdua d'identitat del barri, però també de la ciutat. Els veïns treballen perquè això no passi, però són conscients que les polítiques especulatives amenacen aquesta identitat",
17
Març 2015
explica Colau a l'ARA, a l'equador del seu recorregut pel barri, que ha començat a les nou del matí i finalitzarà més enllà de l'hora de dinar.
Després d'escoltar els representants de la plataforma La Barceloneta diu Prou, queixosa per la gestió que s'ha fet dels pisos turístics, i passar per la Confraria de Pescadors, el recorregut continua a la Clínica Barceloneta, un centre de dia que segons Gala Pin (número 7 de la llista de Barcelona en Comú) podria convertir-se en un hotel. Davant d'aquest equipament al carrer Pescadors, amb el mar de fons, Colau verbalitza el que li transmeten els veïns i carrega contra les polítiques de l'equip de govern de CiU. "El turisme fora de control perjudica els veïns. Però el problema no és el turisme, el problema és que estigui fora de control", raona la cap de llista de la coalició de l'esquerra alternativa, acompanyada de Gerardo Pisarello, la seva mà dreta, i Gala Pin, involucrada en el moviment veïnal del barri i integrant de la seva llista. "El que passa a la Barceloneta és la demostració que les coses no s'han fet bé. S'està destruint el valor del barri", afegeix Colau, que subratlla les experiències ciutadanes que intenten revertir el malestar dels qui viuen a tocar del mar. Explica que la tenacitat dels veïns ja ha permès cristal·litzar iniciatives profitoses: algun petit propietari que disposava d'un pis turístic l'ha destinat ara a lloguer social per poder condonar les sancions municipals. Colau lamenta que s'hagi produït una "privatització dels beneficis" del turisme i, alhora, "una socialització" dels danys. També critica que l'Ajuntament no hagi "escoltat" el barri i formuli propostes electoralistes. S'acosta el 24 de maig.
"Aquí, els polítics els veiem per la TV"
Als balcons de la Barceloneta hi continuen penjant desenes de banderes amb la icona del barri, una emblema present a molts blocs de pisos -per exemple, al carrer Almirall Cervera- que pretén il·lustrar la voluntat dels veïns de mantenir el control d'un espai queixalat per una allau de visitants. Colau posa l'accent en els veïns que han hagut de marxar per la pressió que exerceix l'activitat turística, per exemple, amb l'increment del cost dels lloguers. Al costat de la candidata de Barcelona en Comú hi camina Vicenç Forné. Va néixer a la Barceloneta, hi continua vivint i n'ha documentat amb fotografies la seva evolució. Coneix al detall el barri i s'explica sense embuts. "M'agrada la sensació de proximitat de l'Ada. Aquí, els polítics els veiem
18
Març 2015
a la TV. A la Barceloneta hi ha moltes oportunitats de negoci i durant molt temps ha semblat que els veïns molestàvem", explica Forné mentre Colau conversa amb representants del centre cívic. Mentre anota maldecaps ciutadans, Colau s'adona que a la cama esquerra dels pantalons hi té una taca, mala jugada d'un colom. Trepitjar el carrer, per teixir confiances camí de les urnes, també 'enfanga'.
19
Març 2015
LA VANGUARDIA - 18/03/2015 - http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54429059142/index.html
Apasionado por la natación PER: MARGARITA PUIG FOTO: ARCHIVO
Nació en el barrio más marinero. En esa Barceloneta en cuyas calles saltó la chispa que encendió la revuelta popular del 25 de julio de 1835 y que acabó con la quema de conventos por toda Barcelona. Y también el lugar donde se instaló el primer gasómetro, donde se construyeron los primeros barcos de vapor y la primera máquina de tren y en el que, y eso es lo que más le marcó, se jugó el primer partido de waterpolo.
Un barrio vivo y enérgico y durante décadas de apretados cuartos de casa (sin duchas) que empujaban a las familias a enrolarse tarde o temprano en sus clubs de natación emblemáticos, el Atlètic Barceloneta o el CN Barcelona.
Manel Domènech, directivo e historiador de la natación con más de 60 años de actividad federativa, ha sido desde siempre muy conocido en esta Barceloneta en la que su madre, viuda y modista, recogía a las jóvenes que querían aprender a coser. En su hogar materno se hacían los vestidos para la fiesta mayor en el envelat, los disfraces de teatro de la fraternidad y los de las bodas.
Acompañado por su amigo inseparable Juan Antonio Sierra, con quien compartió una larga etapa profesional en las editoriales Ariel y Seix Barral, pero sobre todo incontables
20
Març 2015
entrenamientos en las piscinas del barrio, también cayó en las redes de la natación. Y, aunque como nadador no destacó de joven, sí lo hizo en las competiciones de la categoría máster.
Imposible recordar los títulos y récords que acumuló en su activa faceta como deportista pero sí "la entrega con que a diario, y hasta el final, nadaba entre 1.000 y 1.500 metros, que para quien no entienda de natación son entre 20 y 30 piscinas olímpicas (de 50 metros)", cuentan en el Club Natació Atlètic Barceloneta, donde comenzó como nadador en 1942 para pasar, en 1953, a desarrollar tareas directivas como vocal y después como secretario (1954-62).
Hasta quince días antes de su fallecimiento iba a diario al segundo club de sus amores, el vecino Club Natació Barcelona a "hacer metros con la ilusión de un debutante", explica su gran amigo Juan Antonio Sierra, con quien escribió Fites en la història de la natació catalana, 90 anys d'història del Club Natació Atlètic-Barceloneta y El llibre d'or de la Travessia del Port de Barcelona.
Una pareja de nadadores inolvidable que todos, en el mundillo, conocían como el dúo dinámico. El mote les llegó el día en que en una de las recientes galas de la Federació Catalana de Natació les correspondió representar y hablar sobre los primeros años de este deporte en Barcelona y se les ocurrió cantar una de las canciones de los años 30 del siglo pasado: "Para aprender a jugar al waterpolo / hay que ser socio del club de natación / que por el hecho de ser socio tan solo / le entra a uno enseguida la afición...".
Sólo dos personas como Juan Antonio Sierra y Manel Domènech podían poner tanta poesía a la natación.
21
Març 2015
EL PAIS - 20/03/2015 - http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/03/20/catalunya/1426864269_189987.html
Trias asegura haber cumplido un 94% de su plan de actuación La oposición critica el triunfalismo del Gobierno municipal y le reprocha su inacción contra los efectos del turismo PER: DAVID GARCÍA VÁZQUEZ Xavier Trias, alcalde de Barcelona, en una imagen de archivo. / GIANLUCA BATTISTA
El Gobierno municipal de Barcelona alardeó ayer de sus cuatro años de mandato. Según el informe de balance del Plan de Actuación Municipal (PAM), el Consistorio ha cumplido o está en fase de ejecutar el 94,5% de medidas incluidas en el texto que aprobó in extremisa principios de la legislatura gracias a la abstención del PSC y al voto favorable de ERC.
El equipo de tenientes de alcalde de Xavier Trias presentó ayer el balance y dieron las gracias a los grupos de la oposición. Cuatro años de gobierno en minoría, “pero no solos”, matizó Joaquim Forn, en los que, sin socio fijo, ha necesitado de apoyos puntuales para aprobar los proyectos.
Donde no ha conseguido encontrar apoyos el Gobierno ha sido en materia de turismo. Hasta dos reprobaciones, una en el Pleno y otra en la comisión de Hábitat Urbano, ha tenido que
22
Març 2015
sufrir Trias por su gestión de la masificación de visitantes en la ciudad. El alcalde no ha sido capaz de aprobar su plan especial urbanístico para la regulación de los pisos turísticos, compromiso del alcalde tras las sonadas protestas de los vecinos de la Barceloneta que después se extendieron a otros barrios que sufren los efectos del turismo. Y aunque ha impulsado medidas para descentralizar el turismo estas no han tenido aún efecto. “Hemos puesto las bases para que se solucione el problema. Esto no se consigue en un día ni dos”, reconoció la segunda teniente de alcalde, Sònia Recasens, que recordó que el actual Gobierno municipal ha sido quien ha prohibido el paso de autocares por el entorno de la Sagrada Familia y de la Via Laietana o la regulación de visitantes al Park Güell.
En materia económica el Gobierno municipal ha conseguido mantener el nivel del 15% de ahorro anual para destinarlo a inversiones. Con la máxima de la estabilidad presupuestaria, el Ayuntamiento ha reducido en cerca de un 10% la deuda pública y la ha mantenido por debajo del 60% de los ingresos corrientes.
Tal ha sido la exigencia de controlar el gasto público durante su mandato que el Gobierno ha conseguido acumular más de 200 millones de euros de superávit. Una estrategia que desde la oposición se ha criticado constantemente al considerar que el dinero tiene que estar en la calle para solucionar los problemas.
El Gobierno municipal se defiende con que el “gasto social en las personas” ha aumentado en un 40% con respecto al 2011, último presupuesto aprobado por el PSC. Este crecimiento, sin embargo, no ha conseguido frenar el aumento de la brecha social entre los vecinos de la ciudad. La diferencia de renta entre los barrios más ricos y los más pobres de Barcelona ha aumentado un 10% en estos cuatro años.
La oposición criticó con dureza el “triunfalismo” de Trias. El alcaldable del PSC, Jaume Collboni, reprochó al alcalde que siga los intereses de los “lobbies” y de la Generalitat”. Más irónico se mostró el líder del PP, Alberto Fernández Díaz, quien sugirió que más que un PAM, “esto parece un spam”.
23
Març 2015
EL PERIÓDICO - 20/03/2015 - http://www.elperiodico.com/es/noticias/politica/colau-pide-reforma-barceloneta-paraproteger-vecinos-del-turismo-4034613
Colau pide la reforma de la Barceloneta para proteger a vecinos del turismo La alcaldable de la candidatura Barcelona en Comú ha considerado necesario impulsar un plan de reforma del barrio de la Barceloneta para proteger a los residentes de la presión turística La alcaldable de la candidatura Barcelona en Comú, Ada Colau, ha considerado este viernes necesario impulsar un plan de reforma del barrio de la Barceloneta para proteger al vecindario de la presión turística.
Según Colau, el vecindario de la Barceloneta "está en peligro por el turismo fuera de control, la reforma del Port Vell y la cesión de terrenos del Puerto de Barcelona que supone la Modificación del Plan Especial de Reforma Interior, aprobada este jueves en la comisión de Hábitat Urbano". La reforma, que se debe hacer con la implicación de los diferentes agentes del barrio, según Colau, "debe incluir un plan de equipamientos y vivienda social para las personas que viven y blindar el frente marítimo ante las diferentes presiones".
"Barcelona en Comú apuesta por un urbanismo que tenga presente las necesidades de cada territorio: no hay fórmulas que se puedan aplicar en toda la ciudad y habrá que intervenir urbanísticamente de acuerdo con las características de cada barrio", ha dicho Colau. Según la alcaldable, el distrito de Ciutat Vella, donde vive el 6,4 % de la población de Barcelona, ha experimentado la pérdida del 8,7 % de sus habitantes en los últimos 7 años, mientras la oferta hotelera supone el 35,3 % de la oferta total de la ciudad, hasta el punto de que los pisos de la plataforma Airbnb llegan casi a 4.000. "El turismo fuera de control en el distrito, donde se concreta la mayor oferta de alojamientos irregulares de Barcelona, exige el control público de esta actividad económica para recuperar la calidad de vida de la gente y hacerla compatible con un sector turístico que respete los derechos laborales, el entorno, el uso residencial de la vivienda y el patrimonio, y que redistribuya los beneficios", ha señalado Colau.
24
Març 2015
Barcelona en Comú propone una moratoria temporal de concesión de nuevas licencias para todo tipo de alojamiento turístico y una moratoria indefinida de nuevas licencias de viviendas de uso turístico, así como la elaboración de un Plan Especial de turismo para toda la ciudad. "Sin embargo, en un barrio como la Barceloneta se debe descartar toda posibilidad de alojamiento de uso turístico en viviendas", ha concluido Colau.
Para la candidatura Barcelona en Comú, la fórmula 'Bed & Breakfast' municipal "no es viable en un barrio como la Barceloneta, con viviendas pequeñas y calles estrechas, pero sí en otros lugares de la ciudad", y debería regularse según las características de cada territorio y valorar en qué barrios se podrá aplicar como medida que evite la especulación en la vivienda.
25
Març 2015
EL PERIÓDICO - 21/03/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/ciencies-mes-divertides-4036467
Ciències més divertides Centenars d'estudiants de BCN van anar a la Barceloneta per veure l'eclipsi solar
PER: MARÍA G. SAN NARCISO
Centenars de nens es van despertar ahir amb la vista posada al cel. La magistral classe de ciències a peu de platja que els esperava depenia d'ell. Per això, i més que mai, el desig que el sol aparegués era generalitzat.
Els estudiants més matiners van arribar a dos quarts de deu del matí a la Barceloneta. Cada un (o cada dos o tres) amb unes ulleres que, malgrat la seva aparença, no eren de joguina. Tots sabien que d'elles depenia la salut dels seus ulls. Per això les van aguantar pacientment. Fins que al final, a les 10 del matí, el fort vent va bufar a favor seu. Els núvols es van moure i van deixar pas al que tant esperaven: l'eclipsi solar.
Un sonor crit de veus infantils es va escoltar al llarg del passeig Marítim. A partir d'aquell moment la visualització es va fer intermitent, igual que els alumnes de diferents col·legis de Barcelona, que anaven arribant escalonadament a l'espigó del Gas. Ni els núvols ni el vent els feien perdre la il·lusió que la imatge tornés a aparèixer, encara que únicament fos durant uns segons. Alguns fins i tot van tenir la sort de presenciar el moment màxim, exactament a un quart d'onze del matí.
El que veien ho explicaven un interessat grup d'alumnes de l'Escola Barrufet. La Mireia, les dues Júlies, l'Ona, la Lua, la Cèlia, la Tinbil, la Matilda i l'Elisenda, totes estudiants de quart de primària, arribaven amb la lliçó apresa. Però una cosa és saber què és l'eclipsi solar i una altra cosa és presenciar-lo. «Veus el Sol com una Lluna groga», descrivia una d'elles. «Perquè la Lluna tapa el Sol», explicava una altra. Després de discutir una mica sobre quin era el color exacte, la conclusió és que el sol llunàtic que es veia a través de les ulleres era taronja groguenc.
26
Març 2015
Diferents mitjans Però l'eclipsi no era solament un joc de nens. També hi havia molts adults curiosos, professors i tutors inclosos, i experts en astronomia que no volien perdre's aquest inusual fenomen. Entre ells hi havia els membres de l'Agrupació Astronòmica de Barcelona (Aster), que havien organitzat les activitats escolars.
Per a la jornada, l'Aster tenia preparats diversos telescopis, grans aliats per a les persones que no disposaven de les ulleres reglamentàries per veure l'ocultació del Sol. Un d'ells era especialment gran, apte per als múltiples ulls espectants que s'apilaven al seu voltant. «És un telescopi que reflecteix a través d'una pantalla, on es pot percebre el perfil creixent i després el decreixent», explicava Josep Bordes, vicepresident de l'Aster.
Dolors Salvador i Carme Roselló van ser dues de les espectadores que hi van anar aviat, exactament a les nou del matí. Per això havien tingut temps de provar els diferents ginys que tenien a l'abast per veure el fenomen. «És diferent veure'l a través del telescopi o amb les ulleres a fer-ho amb un vidre de soldador. Amb el vidre es veu verd i és més potent», comentaven. «Més espectacular».
A uns cent metres del lloc, en un local de la platja pertanyent a l'Ajuntament de Barcelona, s'estava projectant al mateix temps la imatge de l'eclipsi vista des de diferents llocs del món. La imatge, que era transmesa per streaming a través d'un ordinador, es va perdre en algun moment per culpa de la pluja. I és que, malgrat que el temps no hi va ajudar gaire, els mitjans no van faltar per veure a la ciutat un fenomen que no tornarà a repetir-se fins a l'any 2026.
27
Març 2015
EL PUNT AVUI - 22/03/2015 - http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/834765-vaixell-a-lavista.html?cca=1
Vaixell a la vista L'embarcació del segle XV d'origen atlàntic que es va localitzar el 2008 a la Barceloneta afronta la seva fase final de restauració abans de ser exposada
PER: MARIA PALAU
Han passat ja gairebé set anys des que es van excavar, a la Barceloneta, les restes d'un enigmàtic vaixell medieval d'origen atlàntic que van deixar estorats els arqueòlegs. Era una descoberta tan singular, insòlita a la costa catalana, que va motivar una reacció immediata. En pocs dies, l'embarcació va ser desmuntada peça a peça, amb moltíssima cura, i va ser traslladada al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Girona (CASG), per ser tractada. Fa quinze dies la nau ha tornat a Barcelona. El procés per restituir-la no ha conclòs, però ja s'acosta el final, segurament abans no s'acabi l'any, moment a partir del qual l'Ajuntament està decidit a tornar-la a muntar i a exposar-la al públic.
Els vestigis d'aquest vaixell del segle XV que es van localitzar a set metres sota terra, en uns terrenys de l'antiga estació de rodalies de Renfe, a tocar de l'estació de França, es troben des del passat dia 10 al Museu Marítim, on es culminarà els pròxims mesos la restauració d'unes fustes de roure i melis que, si bé es trobaven en bon estat quan es van desenterrar, corrien el
28
Març 2015
perill de desaparèixer. Estaven amarades d'aigua i, si s'haguessin assecat, s'haurien col·lapsat. Al mateix jaciment, i abans de tocar res, es van regar contínuament amb mànegues. La responsable d'intervencions en el patrimoni del Servei d'Arqueologia de Barcelona, Montserrat Pugès, il·lustra el fenomen com si d'una esponja es tractés: “Si s'asseca, s'altera la seva dimensió i la seva forma.”
L'embarcació va ser desplaçada al CASG perquè a les seves instal·lacions hi ha els millors especialistes per afrontar les fustes amarades d'aigua. La primera actuació que es va fer amb els fragments del vaixell va ser submergir-los en una piscina d'aigua per tal de dessalinitzar-los. Aquests banys sanejadors es van perllongar durant un llarg any, però el problema és que passava el temps i no es resolia qui assumiria el finançament per dur a terme la següent fase, molt costosa però vital per a la recuperació de les fustes. Habitualment, aquesta inversió la cobreix el promotor mateix, que en aquest cas era Sacyr Vallehermoso, l'empresa que estava construint una promoció de pisos i un aparcament en aquest solar on també es custodien els rastres del baluard del Migdia, entre molts altres signes arqueològics del passat de la ciutat. Però donada l'excepcionalitat de la troballa, i per no continuar demorant més l'operació de rescat –“cada dia que passava ens anava en contra”, precisa Pugès–, el tinent d'alcalde de Cultura, Jaume Ciurana, va decidir que tot el finançament (75.000 euros) l'aportaria el consistori.
Resolt aquest capítol, les diferents parts de l'embarcació van ser sotmeses a un tractament de consolidació per immersió amb PEG, una resina que es dissol amb aigua. Durant tres anys, al tanc on estava submergida la nau –a temperatures de 60 graus–, la concentració de PEG es va anar augmentant progressivament de tal manera que les fustes van acabar eliminant tota l'aigua i van absorbir aquest altre líquid que els garantia la seva estabilitat i solidesa. El resultat va ser tot un èxit, gràcies a l'experiència que tenen els tècnics del CASG amb aquest sistema, molt útil per regenerar tota mena de material orgànic, sempre que estigui amarat d'aigua. L'última fase per assegurar la consistència del vaixell ha començat ara. Bé, en realitat, es va iniciar al mateix CASG. A més d'extreure l'excés de PEG de les fustes –de nou, si pensem en una esponja, regalimaven–, ara cal controlar la humitat. “Hem de condicionar la peça en els nivells
29
Març 2015
d'humitat habituals en els museus, que és on acabarà anant”, precisa Pugès. Uns índexs que se situen entre el 55% i el 60%. Al Museu Marítim, i amb l'ajuda del seu personal de restauradors, el control és diari. Les fustes estan protegides dins d'una mena de tenda de campanya fosca, dins de la qual hi ha sis humidificadors. “Les fustes ens manaran quan les podrem treure a l'exterior”, indica Pugès. Si les previsions no fallen, serà al novembre.
Aquest procés també s'hauria pogut fer al CASG, però des del consistori hi havia molt interès que l'embarcació arribés al més aviat possible a Barcelona. Que les restes s'hagin portat al Museu Marítim no significa, però, que acabi sent la ubicació definitiva per exposar-les. De fet, i segons fonts municipals, la voluntat és que la peça llueixi de manera permanent al Museu d'Història de Barcelona (Muhba). “No està decidit del tot, però ara per ara és la millor opció”, han precisat aquestes mateixes fonts. Tampoc se sap ara mateix de quina manera es presentarà al públic. “L'important és que s'entengui, que es pugui interpretar i percebre el seu valor”, considera Roger Marcet, el director del Museu Marítim. És improbable que es reconstrueixi el vaixell sencer. Una idea per a la seva museïtzació seria fer-ne una rèplica al costat que ajudi a comprendre millor els fragments que s'han conservat. Perquè el cert és que la part de l'embarcació excavada és petita en comparació amb les dimensions totals que tenia, d'una trentena de metres d'eslora. Els arqueòlegs es van trobar amb un casc d'uns quatre metres de llarg i tres d'amplada. La seva gran particularitat és la seva procedència, la costa cantàbrica, probablement el País Basc, que s'ha pogut determinar pel seu sistema constructiu, anomenat tinglat, gens freqüent en la tradició arquitectònica naval mediterrània. Tot plegat, i a l'espera d'un estudi profund que s'endegarà aviat, obre nous horitzons de coneixements sobre l'intens comerç marítim entre l'Atlàntic i el Mediterrani a l'edat mitjana. Aquest estudi haurà d'intentar resoldre moltes altres incògnites. Per exemple, sobre les circumstàncies del naufragi del vaixell. De moment, hi ha una hipòtesi que s'imposa: l'embarcació era vella, estava abandonada i es va utilitzar, omplint-la de pedres, per erigir un espigó. “Pensem que aquesta nau va contribuir a la construcció del primer port de Barcelona”, subratlla Josep Pujades, responsable d'intervencions arqueològiques del Servei d'Arqueologia de Barcelona. 500 anys després, tornarà a navegar, però en un museu.
30
Març 2015
LA VANGUARDIA - 23/03/2015 - http://www.lavanguardia.com/vida/20150323/54428377575/preparan-las-diez-playasde-barcelona-para-que-esten-a-punto-el-28-de-marzo.html
Preparan las diez playas de Barcelona para que estén a punto el 28 de marzo El AMB ha empezado a remover la arena y a cribarla para garantizar su salubridad ante el inicio de la temporada de baño
Imagen de la playa de la Barceloneta al lado de la zona urbana Marc Arias
Barcelona. (EFE).- El Área Metropolitana de Barcelona (AMB) ha empezado este lunes a remover la arena y a cribar las diez playas de la ciudad de Barcelona para garantizar su salubridad para el próximo sábado día 28, cuando comienza oficialmente la temporada de baño.
La temporada media de playas de este año en Barcelona se inicia con la Semana Santa, por lo que este año de adelanta a marzo, y en ella se ponen en marcha parte de los servicios que se ofrecen en el litoral barcelonés durante la temporada alta, que empieza el 1 de junio.
La AMB se encarga del mantenimiento de las playas metropolitanas, que registran 9 millones de usuarios al año y ocupan una superficie de arena de 2 millones de metros cuadrados, así como del mantenimiento de sus instalaciones. Las diez playas de Barcelona suponen 4,5 kilómetros de los 32 de playas metropolitanas y en ellas concluyen los trabajos de limpieza que la AMB inició
31
Març 2015
el pasado lunes 16 de marzo y con los que se han puesto a punto las playas del Baix Llobregat y el Barcelonès Nord.
El arado y cribado de las playas permiten dejar la arena en condiciones de colocar los diferentes elementos de mobiliario con los que se equipan las playas cada año. La limpieza también permitirá instalar, entre otros, los 10 kilómetros de pasarelas de acceso, los módulos de aseo, primeros auxilios, policía, almacenes y el más nuevo de todos, el módulo de bar, que se estrenó la pasada temporada.
Una de las novedades de este año son los aparcabicicletas que se situarán en la arena, junto a la pasarela de acceso, y que permiten que los usuarios puedan tener su bicicleta cerca en todo momento. El año pasado ya se llevó a cabo una prueba piloto con un aparcabicicletas de 8 plazas en cada unos de los ocho municipios y, ante la buena acogida que tuvo el servicio, ahora se instalarán 320 plazas más, 120 de ellas en las playas de Barcelona.
Además, este año, la AMB iniciará una prueba piloto que consistirá en la colocación de sensores de capacidad en 25 de los contenedores y papeleras del territorio metropolitano. Estos sensores enviarán información en tiempo real de la cantidad de residuos depositados. Al detectar que el contenedor ha llegado al 75% de su capacidad, los técnicos irán a vaciarlo, evitando así desplazamientos inútiles. Según datos facilitados por el Ayuntamiento de Barcelona, las playas de la ciudad recibieron el pasado año 3,8 millones de usuarios durante toda la temporada.
La temporada pasada, ocho playas de la ciudad -Sant Sebastià, Sant Miquel, BarcelonetaSomorrostro, Nova Icària, Bogatell, Mar Bella, Nova Mar Bella y Llevant- obtuvieron la Bandera Azul, que acredita la limpieza del agua y la arena, la facilidad de acceso, la ausencia de vehículos circulando, servicios y señalización adecuados y la realización de campañas y actividades de educación ambiental.
32
Març 2015
LA VANGUARDIA - 25/03/2015 - http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/societat/ciencies-mes-divertides-4036467
Barcelonnette o Barceloneta de Provença Barcelonnette, el municipi de l'Alta Provença, als peus dels Alps, a prop d'on ahir es va estavellar l'Airbus de German-wings, es coneix en català com Barceloneta de Provença i en occità com Barcilona de Provença. Hi ha dues teories sobre l'origen etimològic del topònim. En el dialecte vivaroalpí, una variant de l'occità que es parla a la vall d'Ubaye, on es troba Barcelonnette, Barcilona recorda dues paraules que unides fan referència a muntanyes. L'altra teoria està basada en el domini històric de les cases dinástiques de Barcelona i Aragó en aquesta regió durant els segles XII i XIII. A Ramon Berenguer IV de Provença se li reconeix haver fundat aquesta població, a la qual li va donar el nom de petita Barcelona o Barceloneta. El lloc estava habitat des del primer mil·lenni, però el 1231, Ramon Berenguer IV, comte de Provença, fill d'Alfons II d'Aragó, va regenerar la vella Barcilona i li va donar uns nous privilegis, com poder administrar-se i defensar-se. La població, cobejada pel seu lloc estratègic, va canviar diverses vegades de mans entre els comtats de Savoia i Provença. El caràcter guerrer dels seus habitants, que tant va elogiar l'emperador romà Juli Cèsar, va sostenir una història que no es va pacificar de debò fins després de la Segona Guerra Mundial.
33
Març 2015
EL PUNT AVUI - 28/03/2015 - http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/836355-en-joaquimmolas.html?cca=1
En Joaquim Molas És ben sabut que en Molas i en Castellet, desapareguts tots dos, havien generat la passió per la literatura del realisme social PER: ASSUMPCIÓ CANTALOZELLA Entrava a classe amb una burilla a la boca –apagada–, una cartera tan plena que amenaçava d'esberlar-se en qualsevol moment, i un plec important de folis sota el braç. Deixava la cartera damunt la taula, i els folis esplanats. Jo me'l mirava com si contemplés una escena de teatre, els ulls xuclats pel personatge. El que més em cridava l'atenció era el plec de folis. Sabia que ens oferirien alguna sorpresa, com tots sabíem que acabaven de sortir, resclosits, d'aquella Biblioteca de Catalunya clausurada des del dia que un il·luminat militar va decidir escombrar la República. Vaig inscriure'm a dues assignatures, del Dr. Joaquim Molas, aquells cursos que ens va tocar de fer a la Universitat Autònoma de Barcelona. Una d'elles era les Avantguardes. Els textos d'aquell dia no ens van pas decebre. Ciclostilats, eren escrits a mà. Va deixar la burilla al caire de la taula i va dir, com en una presentació solemne: “Aquest és el poema de La rosa als llavis.” Ens vam mirar. Ningú piulava. Tan aviat teníem la mirada al text com al rostre del professor. El poema de La rosa als llavis. El títol era suggestiu... Tant, que els ulls ja lliscaven damunt aquella lletra a mà. “Vosaltres no sabeu el que és guardar fusta al moll.” Em vaig fondre amb la musicalitat del vers, descriptiu, malgrat el to líric. Ens el vam empassar amb golafreria el tram i la taca de vi a les tovalles, la grua de l'estel, la donzella nua. L'espurneig dels ulls ja es ficava a la nostra retina. I Joaquim Molas es passejava pel mig de les taules, veuen, parin atenció en el cal·ligrama. Marseille port d'amour.
Salvat-Papasseit s'enduia la mirada del doctor i la nostra, cap als mons d'aquell noi, que no pertanyia a les elits que feien versos a la Catalunya dels 20 als Quatre Gats, el cenobi de rajoles de colors dels elegits per les muses. Fou acceptat al grup com un element especial. Guardava (sic) fusta al moll! Vivia a la Barceloneta. Molas estava emocionat en evocar els orígens del
34
Març 2015
poeta, que ara tothom estima. El contrast amb aquells textos de Salvat-Papasseit, van ser els plecs dels Junoy, i companyia. Sobretot amb la companyia de Salvador Dalí. Aquella peça de meravella anomenada el Manifest groc era l'original d'aquella colla d'esnobs corrosius que gosaven carregar-se la Rosó. Avui, és ben sabut que en Molas i en Castellet, desapareguts tots dos ara mateix, havien generat la passió per la literatura del realisme social. Cal escriure per a dir missatges que ens expliquin la immensa malastrugança d'aquests temps de la ignorància. No ho sabíem, però vam assimilar aquell fons que els mots del doctor ens va deixar com una estrella al front.
M'agradaria, excuseu-me, evocar el meu Joaquim Molas. Quan li vaig ensenyar l'esborrany d'aquella mena de novel·la editada “per entregues” a El Punt, intitulada Esgraons d'hores lentes, em va dir: “Aquí hi ha una novel·la.” Duia la burilla als llavis i, als dits, hi tenia el meu esborrany. El vaig tenir sempre a prop. Puc dir que va continuar essent el Mestre. Ho va ser de tots els exalumnes que se li apropaven. I quan recordo aquells futuristes que assassinaven el clar de lluna, aquells dadaistes que sortien al teatre per a fer sorolls guturals, sota una pluja de retalls petits de diari, quan veig aquells homes que d'amagat del dictador extreien de les biblioteques els tresors amagats, quan recordo tot això alguna cosa m'omple la ment i els sentiments. Quina sort, em dic, quin immens privilegi que he tingut de conèixer aquesta gent. Sempre sereu amb mi, Joaquim Molas.
35
Març 2015
EL PAIS - 31/03/2015 - http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/03/30/catalunya/1427745871_532089.html
Los vecinos plantan a Mercè Homs en su balance de gobierno Aseguran que la convergente parece que hable de Sarrià en lugar de Ciutat Vella
PER: ALFONSO L. CONGOSTRINA Mercè Homs saludó a los asistentes uno a uno / GIANLUCA BATISTA
Los vecinos de distintas asociaciones del distrito barcelonés de Ciutat Vella abandonaron ayer el CCCB mientras la concejala, Mercè Homs, realizaba un balance de los cuatro años de gobierno. La Xarxa de Veïns de Ciutat Vella, la Asamblea del Raval, Asamblea de Jóvenes, la Negreta, la Ravala y Putas Indignadas abandonaron la sala porque señlaron: “Homs está hablando de un barrio que no es el nuestro”. La concejala recalcó en su conferencia, entre otras virtudes, las flores de los parterres, los dúplex del Gótico y el hecho de que “todo pase en Ciutat Vella”.
Mercè Homs recibió a las 7.40 de la tarde de ayer, uno a uno, a todos los asistentes al acto. Cuando todos los congregados tomaron asiento la concejala despareció y la megafonía del lugar dio paso a una versión del Hallelujah de Leonard Cohen que sirvió de entrada al periodista, que hizo el papel de maestro de ceremonias, Jofre Llombart, y a la concejal.
36
Març 2015
Homs comenzó asegurando que el magenta es su color favorito y algo así como una simpática imposición para el equipo que trabaja con ella. Acto seguido destacaron que la convergente lleva en el cargo en Ciutat Vella 1.358 días en un puesto que cuando lo estrenó, dijo, “todo el mundo me daba el pésame”. La regidora tuvo unas palabras para cada barrio. De la Barceloneta aseguró: “Es un pueblo fuera de Barcelona y dentro de Barcelona”. Del Gótic recomendó visitarlo cuando los comercios están cerrados y destacó la hermosura de sus “dúplex y tríplex”. Del Raval aseguró que es “una potencia aunque tiene necesidades y necesita crecer” y por último de Santa Caterina dijo que es “un barrio con mucha gente”. Acto seguido remarcó su proximidad diseccionando una especie de diccionario muy particular que utiliza la política: “Yo no digo espació público, sino calles y plazas, a la ciudadanía le llamo gente y a participación le llamo conversar”.
Acto seguido quiso enseñar una fotografía donde se podía contemplar las flores de un parterre porque es “importante el detalle”, precisó. Recalcó la labor de gobierno en materia de educación y la construcción de la Escuela Mediterrània. La megafonía premió a los asistentes con una pieza del grupo Blaumut y Homs pidió cambiar de tema, ya que recordaba la inauguración del centro y la coreografía de los “niños", añadió, "me emociona y acabaré llorando”.
Luego vino el turno de su vida privada y cómo dar ejemplo a la hora de compaginar la vida familiar y profesional. Las asociaciones de vecinos no aguantaron más y abandonaron la sala concentrándose en la calle. Allí criticaron a la concejala del barrio. “No nos merecemos a Mercé Homs, que habla de Ciutat Vella o de Sarrià”, resaltaba uno de los líderes vecinales. Tras unos minutos abandonaron el lugar. Dentro quedó la concejala relatando a Llombart cómo han sido 1.358 días de gobierno en Ciutat Vella.
37
Març 2015