EL COOPERATIVISME Els conflictes polítics, la industrialització imminent amb l’augment dels integrants de la classe obrera i els malestars socials de mitjans del segle XIX van facilitar el desenvolupament de l’ideal cooperatiu arreu.
La Fraternitat va patir diversos trasllats fins al seu establiment en una casa de planta baixa i pis situada a la cantonada dels carrers de Comte de
Les obres es van encarregar a l’arquitecte Francesc Guàrdia i Vial. Alumne i gendre de Lluís Domènech i Montaner, molt influenciat pel vienès Otto Wagner.
Santa Clara, Sant Carles i Pescadors. El rebuig dels botiguers els va obligar a pagar més impostos. Aquest va ser el motiu pel qual la Junta decidí ampliar l’horari i obrir tot el dia en comptes de només unes hores a la nit.
El programa de l’edifici, el model del qual és la Casa del Pueblo ideat per Lerroux, tenia a la planta baixa la botiga amb bodega i magatzem, a la primera planta el cafè i la biblioteca, a la segona planta la sala d’actes i a la tercera planta el magatzem i els locals per a l’administració, sala de juntes i secretaria.
L’ EDIFICI A la Barceloneta, un grup d’amics liderats per Josep Torrelles van adoptar aquest concepte i l’1 de desembre de 1879 van aprovar els estatuts de La Cooperativa Obrera - La Fraternitat. La finalitat de la Cooperativa era desenvolupar una activitat empresarial de base col·lectiva, en la qual el servei mutu i l’aportació monetària de tots els socis permetia posar els interessos col·lectius per damunt de tota idea de benefici particular. De bon començament, i encara sense nom, es va instal·lar la secció de vendes en una part de la botiga del carrer dels Pescadors, número 39, per un lloguer de 32 rals al mes. L’aiguardent, la canya, el paper de fumar i els llumins van ser els primers productes que s’hi van vendre. LA FRATERNITAT El 1880 hi ha constància d’una unió amb la Societat de Comestibles la Fraternitat de Badalona, això fa pensar que el nom provingui d’aquesta presència badalonina inicial.
Al 1917 el fort creixement de l’entitat va permetre la reforma higiènica i estètica de l’edifici social, adquirit el 1910.
De l’edifici destaca la resolució de la façana principal. Guàrdia va optar per incorporar el totxo vist, recurs força utilitzat a l’Arc de Triomf de l’Exposició de 1888. Aquesta obra va servir també d’inspiració per fer la composició visual de les plantes: a mig camí un grup escultòric fa la unió dels dos pisos superiors i l’enfinestrament de gra tanca la part alta. Mentre, el balcó corregut de la primera planta unifica les tres façanes. L’empremta d’Otto Wagner es troba a les façanes laterals. Les façanes dels carrers del Comte de Santa Clara i dels Pescadors són idèntiques, amb la qual cosa s’aconsegueix una escala més gran de l’edifici. Aquestes façanes s’uneixen a la principal fent girar dos escuts que contenen la data de constitució de la Cooperativa, 1879, i la data d’acabament de l’edifici, 1918.
BIBLIOGRAFIA Ajuntament de Barcelona. La Fraternitat: de cooperativa obrera a biblioteca pública. Barcelona, Ajuntament, 2001 Castaño Colomer, Josep. Això és el cooperativisme. Barcelona: Mediterrània, 1995. Informe sobre els patrimonis confiscats a les cooperatives al 1936. Barcelona: Generalitat, 1984. PASSAT, PRESENT I FUTUR La Cooperativa va anar augmentant el número de socis, va obrir locals al Born i al carrer Sardenya. L’edifici va patir els efectes d’algun bombardeig durant la Guerra Civil, que es van arreglar a l’any 1944. En temps de greus dificultats polítiques, on el dret de reunió era inexistent, els vells ideals de Torroelles tornen a ser útils. Malgrat les dificultats, La Fraternitat aconsegueix tirar endavant i seguir present en la vida quotidiana del barri fins que deixa d’existir cap al 1974. La infrautització de l’espai va accelerar la seva degradació, posteriorment una sucursal bancària va ocupar la planta baixa. Al 2001, l’arquitecte Josep M. Rovira va rehabilitar i transformar l’antiga cooperativa en biblioteca pública pel barri. Es recupera així un edifici singular, un indret carismàtic de memòria històrica, patrimoni viu, fruit del tarannà emprenedor de la gent de la Barceloneta.
COOPERATIVA OBRERA LA FRATERNITAT
Pérez Baró, Albert. Història de les cooperatives a Catalunya. Barcelona: Crítica, 1989. Plana i Gabernet, Gabriel. El Cooperativisme català o l’economia de la fraternitat. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1998.
C/ Comte de Santa Clara, 8-10 Tel.: 93 225 35 74 Fax: 93 225 50 68 E-mail: b.barcelona.b@diba.cat Octubre 2008
Català