Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual
JUNY de 2014 L’Atlètic-Barceloneta entra als llibres d’història David Martín: “Ens mereixem aquest títol” ........................................................................................................................ 2 L'oposició demana transparència en plans del port sota sospita ................................ 4 L'estrena del darrer film de Judith Colell inaugura el festival Fic-Cat .......................... 9 Una història del flamenc ......................................................................................... 10 Colita afirma que Carmen Amaya fue un personaje único que no hay que olvidar ... 12 El dubtós ennobliment de la Barceloneta ................................................................ 14 El tiempo se detiene en la Barceloneta ................................................................... 16 El nombre real del paseo ........................................................................................ 17 Instal·lacions efímeres per pensar........................................................................... 20 SER D’UN LLOC ....................................................................................................... 23 Nous eixos se sumen a la lluita per ampliar horaris comercials ................................ 26 Joan Guerrero se revela ante la càmera .................................................................. 28 Wagner a la platja .................................................................................................. 30 Hogueras, petardos y fiesta playera ........................................................................ 32 El desembarco de la Barceloneta ............................................................................ 35 Los mejores DJ's del mundo pinchan este verano en la Barceloneta ........................ 37 Vila planteja a Foment alternatives al “segrest” dels beneficis dels ports ................ 39 Lluís Llach publicarà nova novel·la a l'octubre: 'Les dones de la Principal' ................ 41
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
DIARI ARA 01/06/2014 http://www.ara.cat/premium/esports/LAtletic-Barceloneta-dhistoria-David-Martinmereixem_0_1148885236.html
L’Atlètic-Barceloneta entra als llibres d’història David Martín: “Ens mereixem aquest títol” L’equip mariner derrota el Radnicki i es converteix en el tercer català a guanyar la Copa d’Europa PER: MARTÍ MOLINA Els jugadors del Barceloneta celebrant el títol aconseguit contra el Radnicki.
L’estiu del 2013, mentre es disputaven els Mundials de natació de Barcelona, la directiva de l’Atlètic-Barceloneta va assabentar-se que la Lliga Europea de Natació (LEN) pensava a canviar el format de la fase final de la Copa d’Europa de waterpolo, i apel·lant al seu centenari va demanar acollir la final six. Ahir, gairebé un any després, el
2
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
club mariner entrava als llibres d’història guanyant per primera vegada la Champions de waterpolo contra el Radnicki de Sèrbia (7-6).
Va ser una d’aquelles fases finals que semblava predestinada a acabar amb triomf català. L’equip que entrena Chus Martín tenia l’aval del tercer lloc aconseguit la temporada passada a Belgrad, però no era, ni de bon tros, favorit per aixecar el títol. Però el públic -bolcat en tot moment a favor de l’Atlètic-Barceloneta-, la màgia de les Piscines Picornell i sobretot un magnífic treball en equip van permetre que els mariners succeïssin el CN Barcelona (1982) i el CN Catalunya (1995) en el palmarès català de la Copa d’Europa. Ahir tot va sortir perfecte, malgrat encaixar un parcial de 02 en els primers compassos del partit. Igual com va passar a les semifinals, l’AtlèticBarceloneta va reaccionar, va tenir paciència en atac i es va fer fort en defensa, afavorit en part per la magnífica actuació del porter Dani Pinedo, que va aconseguir aturar 23 dels 29 llançaments serbis. Els catalans van saber controlar molt bé els tempos del partit, conscients que havien disputat un enfrontament més que el seu rival (el Radnicki estava classificat directament per a les semifinals) i que això els podia passar factura. El partit va ser lent però efectiu, amb Albert Español com a màxim golejador (dos gols) i Gonzalo Echenique com a millor assistent.
Amb empat a tres a l’electrònic, el tercer quart va ser crucial per als interessos catalans, ja que l’Atlètic-Barceloneta va aconseguir un parcial de 3-1 que li va permetre encarar l’últim quart amb avantatge i acabar aixecant la Copa d’Europa davant del deliri dels dos milers d’aficionats locals que ahir omplien les Piscines Picornell. Jugadors i tècnics de l’Atlètic-Barceloneta es van tirar a la piscina just quan es va acabar el partit per celebrar la Copa d’Europa. “Som un equip petit amb poc pressupost. Ens mereixem aquest títol -explicava emocionat David Martín, segon entrenador del conjunt mariner-. Ens ha costat al principi del partit, però hem acabat sent justos vencedors de la final”, va afegir. Unes paraules similars a les del defensa Marc Minguell: “Arribar a la final ja era històric, però qui recorda els segons? Tot ens ha sortit rodó, tot ens ha sortit perfecte”.
3
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
EL PERIÓDICO 01/06/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/loposicio-demana-transparencia-plans-del-port-sotasospita-3286156
L'oposició demana transparència en plans del port sota sospita -
Vives assegura en una comissió forçada pels tres grups que «tot s'ajusta a dret»
-
PSC, PP i ICV intenten sense èxit aclarir el tràmit de les marines del Port Vell i Vela
PER: RAMON COMORERA Obres de l'edifici de serveis de la marina esportiva de luxe del Port Vell al moll de la Barceloneta, ahir. JOAN CORTADELLAS
Els tres principals grups de l'oposició al govern de Xavier Trias, PSC, PP i ICV-EUiA, van voler demostrar ahir una altra vegada, quan falta un any per a les eleccions, la soledat del govern en minoria de CiU i van forçar una comissió extraordinària d'Hàbitat Urbà. Allà van exigir al tercer tinent d'alcalde Antoni Vives explicacions sobre els dos polèmics projectes de ports esportius de la Barceloneta, Marina Port Vell i Marina Vela, que investiguen l'Oficina Antifrau de Catalunya i el jutjat d'instrucció número 31
4
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
de Barcelona, respectivament. Vives, que també representa l'ajuntament al consell d'administració de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB), va enumerar els passos de la tramitació d'aquests plans, va dir que tenen l'aval del servei jurídic del port, va defensar l'aprovació urbanística municipal i va rematar amb un «tot s'ajusta a dret».
Les seves paraules i la prolixa documentació entregada no van convèncer, no obstant, els seus interpel·lants. Entre ells s'hi inclou ara el PP, gràcies als vots dels qual i fins i tot també a alguns contactes CiU va poder aprovar precisament la reconversió de la Marina Port Vell en un port de luxe per als iots més grans que naveguen pel planeta.
Aquest pla, iniciat el 2010 sota l'últim bipartit PSC-ICV, va ser rebutjat després de forma vehement per l'esquerra municipal, els veïns de la Barceloneta i diversos sectors socials defensors d'un litoral no privatitzat i obert a la ciutat.
El regidor popular Eduardo Bolaños va arribar a lamentar ahir que, com havia demanat, no comparegués el «màxim responsable» de les dues iniciatives, Sixte Cambra, president de l'APB, infraestructura que depèn del Govern central del Partit Popular.
INVERSIÓ / La nova Marina Port Vell que promou el grup internacional Salamanca i les obres de la qual estan avançades, inclou 167 amarratges per a megaiots de luxe i un edifici de dues plantes en ple moll de la Barceloneta amb gimnàs i spa. Antifrau investiga, a partir d'una denúncia, l'origen dels 55 milions que es gasten i si són d'inversors russos i de paradisos fiscals.
En el cas de la Marina Vela, a tocar de l'hotel amb aquest nom a la Bocana Nord (30 milions, 134 amarratges), i adjudicada recentment a Formentera Mar, un jutge ha admès una querella contra Cambra per suposada prevaricació i frau a l'afavorir una empresa. L'APB ha dit que ha actuat «segons la llei» i que només és «un intent desesperat de Varadero, la companyia querellant, per evitar un desnonament per ocupar un espai del port sense autorització».
5
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
EL PERIÓDICO 04/06/2014 http://www.lavanguardia.com/mon-barcelona/20140604/54408665755/operacio-estiu.html
Barcelona incrementa en un 50% el dispositiu per combatre la venta ambulant Ja s'ha activat l'Operació Estiu a la ciutat que incrementa la vigilància i reforça el servei de neteja a les platges i a tots els districtes Barcelona: preparada per a l'estiu L'Ajuntament posa en marxa l'Operació Estiu, que incrementa la vigilància i reforça el servei de neteja a tots els districtes
Barcelona. (Redacció).- Com cada any l’Ajuntament de la ciutat ha activat l’Operació Estiu. Durant els mesos estivals la ciutat reforça els serveis de seguretat, mobilitat i neteja. Enguany, s’incrementa en un 50% el dispositiu per combatre la venda ambulant, amb un total de 60 agents, pels perills sanitaris que representa, a més del greuge que ocasiona a l’economia i el comerç de la ciutat. Pel que fa a les platges, per tercer any consecutiu, la Guàrdia Urbana desplega el grup de platges, format per uns 90 agents a peu o en diferents tipus de vehicles i una nova embarcació de vigilància, que estrenen aquest estiu. Fins al 30 de setembre, aquests agents patrullaran pel litoral barceloní uniformats o de paisà per evitar els fets delictius. Els bons resultats avalen la seva tasca, ja que el primer any els fets delictius a les platges van disminuir un 15% i l’any passat un 8%.
6
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
També augmentarà la presència de la Guàrdia Urbana als carrers de tots els districtes, especialment als indrets de major concentració de gent i en llocs que requereixen una major atenció, com ara la Rambla, les Fonts de Montjuïc, les places de Gràcia o el Park Güell. A més, s’incrementaran els contactes de la policia comunitària amb els veïns i les entitats dels barris per poder-se anticipar a les problemàtiques que vagin sorgint. Així mateix, es manté l’aposta pels controls d’alcoholèmia i drogues, que van aconseguir reduir en un 23% el nombre d’accidents per excés de velocitat i un 13% els vinculats a l’alcohol.
El consum d’aquest tipus de begudes al carrer, serà una de les àrees de control prioritàries, juntament amb el respecte al descans veïnal. De fet, enguany es tornaran a instal·lar uns 400 limitadors de so en concerts i actes festius de gran format a l’aire lliure.
Més operaris de neteja
Pel que fa al dispositiu de neteja, a tota la ciutat es reforça un 7% el servei fins al mes de setembre i es despleguen 75 equips de treball més, amb 144 operaris de reforç. A les platges, es destinaran 19 equips de treball amb 37 operaris, a més de dos equips per al buidatge diari de papereres i dos equips de neteja de residus flotants amb embarcacions. Els usuaris de les platges disposaran de 134 lavabos públics (incloent el que estrena la platja del Somorrostro), 14 dels quals són adaptats a persones amb mobilitat reduïda, a més de 18 guinguetes, 89 dutxes, i servei de gandules i para-sol. Per segon any, a més, estarà en marxa la prova pilot en dues guinguetes (la de la platja de Sant Miquel i la del Bogatell) on s’ha fet prevaldre una oferta gastronòmica innovadora.
Més vigilància contra el foc
D’altra banda, l’Operació Estiu també preveu el reforç del cos de Bombers de Barcelona per a la campanya forestal estival. Entre les actuacions més destacades hi ha
7
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
l’activació del Parc de Bombers de Vallvidrera, el 19 de maig passat, que permet obtenir un accés ràpid i una arribada àgil a la zona forestal de Collserola. També es faran inspeccions a locals de venda de pirotècnia abans de la revetlla de Sant Joan i es revisaran les fogueres de la ciutat.
Adaptació del transport a la demanda
L’Operació Estiu també adapta el transport públic de la ciutat al canvi que experimenta la demanda en aquests mesos estivals. Així, TMB ajustarà l’oferta de bus al menor ús generalitzat en aquesta època, tot i que reforçarà les línies que circulen per la zona de platges tant en dies feiners com en dissabtes i festius. Per la seva banda, el servei de metro mantindrà al juny i al juliol el nivell habitual de l’hivern. A l’agost, tot i que el nombre d’usuaris es redueix un 30%, es mantindrà el servei a l’entorn del 80% i circularà de forma ininterrompuda totes les nits de dissabte i amb ocasió d’esdeveniments especials, com ara la revetlla de Sant Joan, les festes de Gràcia o les de la Mercè.
8
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
EL PUNT 06/06/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/749163-lestrena-del-darrer-film-dejudith-colell-inaugura-el-festival-fic-cat.html?cca=1
L'estrena del darrer film de Judith Colell inaugura el festival Fic-Cat PER: CARINA FILELLA Judith Colell i l'actriu Nora Navas, dimecres a la nit, en la gala inaugural del Fic-Cat, a Roda de Berà. Foto: JUDIT FERNÀNDEZ.
L'estrena de L'últim ball de Carmen Amaya, una pel·lícula dirigida per Judith Colell i produïda per Batabat, TV3 i TVE, va inaugurar dimecres a la nit el Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada (Fic-Cat), que des de fa set anys s'organitza a Roda de Berà. A l'acte, hi va assistir la directora i bona part de l'equip tècnic i artístic d'aquest film de ficció al voltant de la figura de la bailaora barcelonina Carmen Amaya: la protagonista, Nora Navas; els actors Andrés Herrera, Quim Lecina i Toni Climent, i la coreògrafa i bailaora Katia Moro, entre altres membres. I com que enguany el Fic-Cat es dedica a les bandes sonores, la música va tenir un paper protagonista. Primer, amb la presentació en directe de la banda sonora del mateix festival a càrrec del seu creador, el músic Borja Penalba. I després, amb la concessió del premi honorífic del FicCat a Carles Cases, el músic que més bandes sonores ha fet per al cinema en català. Ahir ja van començar les projeccions dels 45 films que aspiren a algun dels premis de les seccions oficials. N'hi haurà fins diumenge, quan tindrà lloc la gala de cloenda i l'entrega dels guardons.
9
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
EL PERIÓDICO 07/06/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/oci-i-cultura/una-historia-del-flamenc-3293208
Una història del flamenc TV-3 estrena la coproducció 'L'últim ball de Carmen Amaya'
L'actriu Nora Navas, al telefilm 'L'últim ball de Carmen Amaya'.
Una prestigiosa bailaora a punt de retirar-se per una greu lesió d'esquena rep l'oferta de protagonitzar un espectacle en què interpreta la gran Carmen Amaya. Amb 35 anys, és potser la seva última gran oportunitat professional, però per aconseguir-ho ha d'assumir els greus riscos que corre. Aquesta és la trama de la qual parteix L'últim ball de Carmen Amaya, telefilm dirigit per Judith Colell (Dones, 53 días de invierno) i protagonitzat per Nora Navas (Pa negre, Tots volem el millor per a ella.) que aquest vespre estrena TV-3 (21.55 hores).
«El projecte neix d'un guió en què s'homenatja Carmen Amaya amb motiu del seu centenari i es planteja en dos temps. Un, en què es recorda la vida d'Amaya, i un altre,
10
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
el de la bailaora del 2013 que, malgrat els seus problemes d'esquena, accepta el repte de protagonitzar l'homenatge», explica Colell, que assegura que des del principi el guió li va semblar «preciós» barrejar passat, present, material d'arxiu. «I a més homenatjar un personatge que s'ho mereix i que és molt nostre, perquè no podem oblidar que Carmen Amaya és catalana, va néixer al Somorrostro de Barcelona», apunta la directora.
Navas assenyala que quan li van presentar el projecte el va acceptar a l'instant. «Però durant el procés em vaig espantar una mica -confessa-, perquè el flamenc és tot un repte. Per sort, he fet ball des de petita i he tingut uns bons professors».
11
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
EL PERIÓDICO 09/06/2014 http://www.lavanguardia.com/cultura/20140609/54409780509/colita-afirma-que-carmen-amaya-fueun-personaje-unico-que-no-hay-que-olvidar.html
Colita afirma que Carmen Amaya fue un personaje único que no hay que olvidar Palencia, 9 jun (EFE).- La catalana Isabel Steva "Colita", destaca "el poderío y la intensidad" de la mítica bailadora Carmen Amaya, un personaje "único e irrepetible", que la fotógrafa trata de rescatar del olvido con la exposición "Carmen Amaya.1963" que ahora se muestra en Palencia.
La exposición recorre los seis últimos meses de la vida de Carmen Amaya a la que la fotógrafa, ganadora del IV Premio Nacional Piedad Isla de la diputación de Palencia, conoció cuando Amaya fue a Barcelona a rodar Los Tarantos.
"Carmen Amaya fue mi primera clienta cuando tenía 22 años y toda mi vida he ido con esta exposición a cuestas como forma de no olvidar a Carmen", ha explicado la autora, quien ha definido a la bailadora como "la más grande".
Colita ha explicado que entones no era profesional, ni pensaba poder serlo, pero el hecho de que Carmen Amaya le comprara una colección de fotos la llenó de "satisfacción" y le empujó a dedicarse al mundo de la fotografía profesional.
La fotógrafa barcelonesa ha elegido esta muestra para presentarse en Palencia porque tiene "intensidad, poderío, y recuerda a un personaje irrepetible del que yo quiero que se acuerden", ha manifestado.
Además, "es una de las colecciones que más me gustan", ha asegurado Colita, porque tiene fotos, en su opinión, muy buenas, e incluye fotografías de su maestro, Julio Ubiña.
12
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
"Para mi tiene muchas connotaciones y está impregnada de una emoción que trasciende", ha asegurado.
Sobre Carmen Amaya ha asegurado que fue "un caso único e irrepetible en la historia del baile, no solo del flamenco" y que era una gran persona a la que "todo el mundo adoraba" por lo que "su muerte fue una pérdida tremenda para los que la conocían y para el mundo del baile". Por eso Isabel Steva "Colita" continua "paseando por donde me lo piden esta colección" formada por sus primeras fotos, realizadas junto a Julio Ubiña, ya fallecido.
Cuarenta instantáneas que recogen momentos del último año de vida de la mítica bailadora, de su llegada a Barcelona para el rodaje de Los Tarantos, escenas del rodaje, imágenes de su última actuación en el Palau de la Música, algunos momentos de su vida con su marido, con amigos, en su casa en la Costa Brava y toda una trayectoria que concluye con su muerte, a los 46 años, en 1963.
Además la barcelonesa Colita, que tiene en su haber más de 20 publicaciones y que ha sido distinguida con la Medalla al Mérito Artístico, ha pronunciado hoy en Palencia una charla coloquio sobre las mujeres fotógrafas españolas del siglo XIX y XX.
"Grandes fotógrafas que son absolutamente desconocida, salvo alguna excepción", ha señalado Colita, entre las que se encuentra Piedad Isla, la palentina fallecida en 2009 que da nombre al Premio Nacional de Fotografía concedido desde entonces por la diputación de Palencia.
"Para mi uno de los hallazgos más emocionantes, una documentalista humanista como lo he sido yo. Todo un descubrimiento y una de las fotógrafas más grandes que hay en España", ha asegurado. La exposición Taranta, luto y ausencia Carmen Amaya 1963 se estrenó en 1982 y ahora en Palencia pueden verse, hasta el 30 de junio en el Centro Cultural de la capital, las mismas copias de aquella muestra.
13
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
DIARI ARA 14/06/2014 http://www.ara.cat/premium/dubtos-Ennobliment-Barceloneta_0_1156684358.html
El dubtós ennobliment de la Barceloneta PER: ALBERT PLA NUALART L’ANY 1964 la sociòloga Ruth Glass va crear el terme gentrification per descriure el procés a través del qual les famílies de classe mitjana anaven ocupant certs barris -en el seu cas eren de Londres- i desplaçant-ne les de classe treballadora.
El terme s’ha anat escampant per les llengües veïnes, que han optat per importar el manlleu adaptant-lo a la seva morfologia: gentrification en francès, gentrificación en castellà, gentrificação en portuguès, gentrificazione en italià, etc.
Però el Consell Supervisor del Termcat ha decidit desestimar que en català se’n digui gentrificació i diu que n’hem de dir ennobliment.
He criticat tan sovint aquesta poca assenyada tendència del Termcat a fer el que no fa ningú que avui, perquè el lector no hi acabi veient una obsessió personal, cedeixo la paraula al Sens dubte, el portal per gestionar consultes dels serveis lingüístics de la UB.
“ Gentrification és un mot recent [...] que neix amb la càrrega conceptual que la seva creadora li dóna inicialment. En canvi, ennobliment és un mot de la llengua general [...] que ja té incorporada una càrrega denotativa i connotativa determinada. De fet, l’especialització que se li vol donar a ennobliment en tant que equivalent de gentrification, xoca amb el sentit més general d’ ennobliment com a derivat d’ ennoblir ”. Sobretot, quan “es posa èmfasi en les conseqüències negatives que pot tenir [...] per a un determinat sector social”.
14
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
¿Algú s’imagina què pot pensar un veí de la Barceloneta si algun mitjà gosa anomenar ennobliment la destrucció per via especulativa de l’entranyable teixit social que ha caracteritzat aquest barri?
Preguntes així sembla que no se les fan al Consell Supervisor i això em fa concloure que tot neologisme hauria de passar pel sedàs dels que de debò l’hauran de fer servir per comunicar i no només pel de filòlegs dominats per cabòries erudites.
15
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
EL PERIÓDICO 25/06/2014 http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciutat-vella/tiempo-detiene-barceloneta-3327811
El tiempo se detiene en la Barceloneta
FOTOS: BERTA BALLVÉ
Hay muchos rincones de la Barceloneta en los que el tiempo parece haberse detenido. Como en este edificio de la calle de la Maquinista, 17 que en 1950 era una bodega que tiene hasta una bota en la calle y publicidad en la ventana (foto de la izquierda) y que en la actualidad es el restaurante Can Ramonet (derecha). El histórico inmueble está entre las calles de la Sal y de los Mariners.
16
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
EL PERIÓDICO 25/06/2014 http://www.elperiodico.com/es/noticias/ciutat-vella/nombre-real-del-paseo-3327809
El nombre real del paseo - Unos 300 vecinos de la Barceloneta solicitan que se restituya el nombre de Nacional a la avenida dedicada a Juan de Borbón. - El colectivo argumenta razones de uso histórico, no antimonárquicas
PER: CARME ESCALES
Un tren cruza el entonces paseo Nacional de la Barceloneta, en 1962. Foto ARCHIVO
Vecinos de la Barceloneta han recogido 300 firmas para que el paseo de Joan de Borbó, que conecta el Moll de la Fusta con el final del Port Vell, recupere su original nombre de paseo Nacional, que figuró en sus placas durante 150 años. La petición vecinal, la segunda en un año al ayuntamiento con el mismo objetivo, se presentará el próximo 3 de julio en el registro del distrito de Ciutat Vella (Ramalleres, 17). Según los vecinos, no se trata de una reivindicación antimonárquica, sino que se basa en el derecho de uso, pues ellos siguen utilizando la anterior denominación histórica.
«El paseo Nacional adquirió ese nombre en 1845, el año del establecimiento del primer régimen constitucional moderno», precisa la historiadora Mercè Tatjer,
17
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
profesora emérita de la UB y autora de la tesis Burgueses, inquilinos y rentistas La Barceloneta, 1753-1982.
Anteriormente, el paseo junto al mar había tenido nombre de Real, «como homenaje tributado al Rey por la aprobación de los proyectos del Marqués de la Mina, referentes a la construcción de la Barceloneta, y se cambió a Nacional después del restablecimiento constitucional en 1845», dice textualmente el libro Barceloneta, de Avelino Guitert de Cubas, que fue director del diario El vigía de la Barceloneta. En 1993, otro homenaje a la realeza, en este caso a Juan de Borbón, conde de Barcelona, provoca el nuevo cambio, vigente hasta la actualidad.
«Para nosotros, los vecinos, es y será siempre el paseo Nacional. Y yo me ofrezco a volver a cambiar las placas para que recupere el nombre con el que toda la vida lo hemos identificado», expresa Miquel Rossell, joyero, ahora ya jubilado, que nació en la Barceloneta en 1933.
CORRESPONDENCIA / «Algunas cartas llegan todavía con el nombre de paseo Nacional», asegura Joan Royo, empleado de banca que trabaja desde hace 16 años en una oficina del actual paseo de Joan de Borbó. La adherencia popular al nombre de paseo Nacional suscitó, hace un año, el deseo de los vecinos de recuperar también en las placas del paseo el nombre que ellos nunca han perdido. «En honor a la memoria histórica del barrio, empezamos a recoger firmas para solicitar el cambio», aclara el tesorero de la Associació de Veïns Barceloneta, Jaume Vall.
«A los vecinos de toda la vida no había que explicarles nada, porque el nombre de paseo Nacional es el que ellos también han utilizado siempre. Pero a otros actuales vecinos, tuvimos que precisarles que el término Nacional no tiene ninguna reminiscencia franquista. Igual que la calle de la Nació, en el distrito de Sant Martí, viene de una época muy anterior», declara Vall, que el próximo jueves, 3 de julio, a las doce del mediodía, entregará en el registro del Ayuntamiento de Barcelona, en el
18
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
distrito de Ciutat Vella (Ramalleres, 17) las 300 firmas a favor de la recuperación del nombre de paseo Nacional.
Será la segunda vez que llegue al distrito esta petición porque el grupo de Esquerra Republicana en Ciutat Vella entregó la suya el año pasado. Ahora espera la aprobación de la Ponencia del Nomenclátor (comisión que estudia las propuestas de nombre de las calles). «Nuestra petición recogía la intención de los vecinos de recuperar el nombre que tiene sentido para ellos, acorde con la memoria histórica del barrio», argumenta el concejal del distrito de Ciutat Vella por ERC, Jordi Bordas.
19
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
DIARI ARA 11/06/2014 http://www.ara.cat/premium/cultura/Installacions-efimeres-pensar_0_1154884568.html
Instal·lacions efímeres per pensar PER: SÍLVIA MARIMON Instal·lacions efímeres per pensar
Casar-se sota el símbol dels drets humans
Els arquitectes britànics Peter Cook i Yael Reisner havien de crear una instal·lació efímera que simbolitzés la democràcia. Ells, però, van preferir l’amor. A la plaça de la Mercè, entre el Registre Civil i l’església, han construït un passadís nupcial. Els nuvis Cook i Reisner van inaugurar la instal·lació ahir amb la celebració de les seves noces d’argent- podran passejar entre caps blancs que desprenen olor de mel. Com a carpa, tindran un enorme inflable que simbolitza els drets humans. “Volíem ser romàntics. Els matrimonis civils són també drets humans, i una part important de qualsevol casament, a qualsevol racó del món, és el passeig nupcial”, explica Reisner. L’estructura inflable que projecta ombra a tota la plaça s’ha aixecat amb l’ajuda dels estudiants de Straddle 3.
20
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
Jugar a la xarranca sota xarxes i veles
La xarranca és un joc infantil que es juga a tot arreu. I aquest és el símbol que ha escollit l’arquitecte nord-americà Alfredo Brillembourg per representar Europa. Brillembourg defensa que el futur del continent són els nens, i el futur de la ciutat, com el joc de la xarranca, depèn força de l’atzar. A la plaça del Mar, aquest arquitecte nordamericà, ha volgut recuperar la Barceloneta d’abans dels Jocs Olímpics. Els estudiants de la UIC han construït murs amb terra, el mateix material que feien servir els xiringuitos i barraques d’abans del 1992, i han recuperat veles i xarxes de pescadors per fer el sostre. A sota, hi ha gronxadors i, fins i tot, un sac de boxa.
Llegir sota l’ombra dels llibres
A la plaça Salvador Seguí s’hi ha instal·lat un bosc particular: les branques dels arbres són pàgines sense enquadernar de llibres donats per les biblioteques públiques. L’arquitecta índia Anupama Kundoo, autora de la instal·lació feta amb alumnes de l’IAAC, explica que va créixer escoltant uns versos de Rabindranath Tagore: “La seva poesia parla de la importància d’aprendre, el coneixement et dóna poder”. Kundoo, que havia de simbolitzar la llibertat, volia construir un espai per llegir. “Volia que fos exterior. Tots podem tenir un bon record de lectures relaxades sota els arbres. També volia un espai per compartir la lectura i on no hi hagués tabús”, explica.
La memòria en una casa flotant
Al sostre d’una casa flotant, a pocs metres de l’Arc de Triomf, hi pengen les fotos que Josep Brangulí va fer a principis del segle XX. A les parets i a terra, entre miralls, han col·locat peces de ceràmica que reprodueixen les estructures de cases, des dels temps dels ibers fins al segle XXI. Així es com han decidit representar la memòria, amb els estudiants de la UPF, Grafton Arquitects. “Volíem transmetre la sensació que molta altra gent com nosaltres ha viscut aquí abans”, diu Yvonne Farrell, una de les dues directores irlandeses de Grafton Arquitects.
21
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
Peces de bambú per expressar identitat
Delicades peces de bambú per construir una gran instal·lació que s’inspira en les torres humanes dels castellers. A una banda, l’estructura fa la forma d’un arc romà. A l’altra, d’una volta catalana. Així veuen la identitat catalana els de l’estudi d’arquitectura Urbanus, un dels més influents de la Xina. “No volíem parlar de la identitat general, sinó de la identitat catalana. Per això hem construït aquesta instal·lació, peces molt fràgils que, unides, fan una estructura molt forta”, assegura aquest col·lectiu. Aquesta instal·lació, que recupera la forma que tenia la plaça Nova el 1714, s’ha fet amb la col·laboració dels alumnes de l’Escola d’Arquitectura La Salle.
300 samarretes amb dues cares
L’arquitecta francesa Odile Decq ha utilitzat la plaça dels Àngels per penjar la roba. Suspeses sobre la plaça, en una estructura feta amb cables, hi ha 300 samarretes negres. A una cara de la samarreta, hi ha imatges de veïns i estudiants que cada dia creuen aquesta plaça. A l’altra, imatges dels barcelonins del segle XVIII. És la manera com Decq, amb el col·lectiu Recetas Colectivas, ha volgut simbolitzar la diversitat de la ciutat de Barcelona.
Enderrocar murs per transformar la ciutat
L’arquitecta Benedetta Tagliabue i el director de La Fura dels Baus, Àlex Ollé, van inaugurar el circuit BCN RE.SET, el 29 de maig, amb un mur on el que està prohibit és no pintar. Ahir, la Fura va fer una actuació en aquest mur simbòlic, a tocar del baluard de Santa Clara, on hi va haver una de les batalles més sagnants del 1714. Entre olor de pólvora, fum i música, els artistes van intentar escalar el mur, mentre eren atacats amb pintura vermella.
22
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
DIARI ARA 15/06/2014 http://www.ara.cat/premium/opinio/dun-lloc_0_1157284311.html
SER D’UN LLOC PER: MARINA GARCÉS
Per una casualitat de la vida, m’he trobat havent de preparar una conferència sobre el meu avi, Tomàs Garcés, i el barri de la Barceloneta, on va néixer. Tot s’ha de dir: jo no hi vaig anar mai, a la Barceloneta amb el meu avi. Però sempre vaig saber que ell n’era, que era de la Barceloneta. Vaig ser néta, en una família nombrosa, d’un avi molt gran per als qui vam arribar ja dels últims. Per això hi ha moltes coses que no li he pogut preguntar, ni abans ni ara. Vam conviure ben a prop durant uns anys a l’Eixample dret i a la Selva de Mar. Rellegint avui els seus poemes i dietaris, em pregunto: què vol dir ser d’un lloc? El meu avi va ser de la Barceloneta perquè un dia els seus pares hi van arribar. El pare, castellà, des d’un poble anomenat Paredes. La mare, des de Tremp. Tots dos empesos per la misèria del camp i cridats per la feina que a la Barcelona del 1888 s’oferia per a braços arribats de tot arreu. Van arribar a la Barceloneta, i allà, amb els anys, van poder mantenir un petit colmado que amb molt d’esforç va aconseguir alimentar tots els fills i proporcionar estudis a alguns d’ells. Després, el meu avi mateix va arribar, pel seu propi desig i esforç, a altres llocs: als entorns del Port de la Selva, dels quals ja no es va separar mai; a l’amor de la Pilar, de la qual tampoc no es va separar mai; a la vida cultural i periodística de la gran Barcelona, de la qual va formar part, i, sobretot, a la poesia, a la qual va accedir des d’una llengua catalana oberta a la resta de llengües
23
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
europees i des d’un registre lingüístic que buscava l’aliança entre la llengua del poble i la llengua culta.
Som dels llocs on arribem, som d’allò on podem arribar. Som, per tant, dels paisatges, dels braços i de les llengües que ens acullen. És un verb bonic, arribar. I el fem servir molt poc: sempre estem de pas, circulem a una velocitat cada cop més vertiginosa entre feines, vides, afectes, ciutats... Naveguem, però sense deixar estela, ni rastre. A cop de clic, a cop de contracte temporal, a cop de titular. Per això també necessitem, com ara sembla que passa aquí i en altres llocs del món, reivindicar-nos d’identitats antigues i sòlides, centenàries, històriques, que donin gravetat a una lleugeresa que, com deia Kundera, se’ns fa insuportable. Però si alguna cosa aprenc rellegint i recordant el meu avi és que la disjuntiva entre la lleugeresa i la gravetat, entre ser i passar, és una trampa, és una falsa alternativa. Ser d’un lloc és una determinada manera de passar-hi i, segurament, de tornar-hi. Això ho deia Diderot fins i tot respecte al propi jo: el que jo sóc són aquells pensaments i sensacions als quals més vegades torno.
El meu avi no era de fer teories. Era més aviat d’observar i descriure, de senyalar allò que passa amb una mirada entre infantil i irònica, burleta i melangiosa alhora. Així, a cop d’ull i amb un treball incansable sobre les paraules d’un català al qual també va estar sempre arribant, va anar confeccionant la geografia dels seus llocs. He trobat un escrit en què teoritza, breument i sense ganes de fer-ne cap sentència, la idea d’una “poesia de circumstàncies”. Diu que alguna cosa, per a la qual no hi ha fórmula, fa que “entre les coses neixin uns lligams subtils i fugissers”. “Penso en aquelles taques d’humitat en l’empaperat de la meva cambra, que es transformaven, aclucant potser una mica els ulls, en rostres i figures”. Un poema, com un lloc, com una llengua o com un país, és fruit del clima, dels accidents, de les ocasions que finalment s’obliden: taques d’humitat que dibuixen temporalment els contorns d’un univers de sentit. I diu: en canvi, “les interioritats del jo, qui se les coneix?” Podríem afegir, i les identitats col·lectives, qui sap on comencen i on s’acaben, com hi hem arribat i en què es convertiran amb el pas del temps?
24
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
El meu avi va ser un home fidel al lloc on van arribar els seus pares i a la llengua que el va acollir, així com als vincles i als llocs que després ell mateix va anar descobrint i fent seus. Conservador i prudent, va créixer en el nacionalisme català dels anys 20 i quan després de la guerra la llengua catalana va ser prohibida va mantenir la posició de defensar-la fent-la servir. Fill de gent humil i treballadora, tenia sentit de la realitat material i pragmàtica, de la necessitat de seguretat i de solidesa. Però de nit somiava molt i recordava els somnis. N’hi ha un, recollit en un dietari, que explica la situació següent: és en una platja escrivint una carta sobre la sorra. Quan puja al balcó per llegir-la en companyia de la Pilar, la meva àvia, les onades ja han esborrat gairebé totes les paraules. “Només quedava la darrera, ON, sense interrogant”. On: l’afirmació sense interrogants d’un lloc que senyalem escrivint paraules que s’esborren sobre la sorra.
25
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
EL PERIÓDICO 17/06/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/nous-eixos-sumen-lluita-per-ampliar-horariscomercials-3308187
Nous eixos se sumen a la lluita per ampliar horaris comercials -
El Raval, l'Eixample, el Paral·lel, el Born i la Barceloneta s'uneixen com a zones turístiques
-
Barcelona Oberta demana un pacte urgent per obrir aquest estiu en dies festius
PER: PATRICIA CASTÁN
Una de les moltes botigues obertes a Ciutat Vella diumenge passat, a falta d'un ple consens sectorial sobre horaris en festiu. JOAN CORTADELLAS
El moviment que defensa l'ampliació comercial horària a Barcelona acaba de créixer per totes bandes. La iniciativa col·lectiva augmenta perquè des d'ahir compta amb el suport d'eixos turístics emergents que també estan a favor de treballar en diumenge. Però també alça el vol com a interlocutor en la negociació al configurar la marca Barcelona Oberta, que queda deslligada de qualsevol vincle o participació de l'Administració, com sí que passava en la Shopping Line.
La Unió d'Eixos Comercials Turístics de Barcelona, acabada de constituir, que operarà amb la marca Barcelona Oberta, alinea les associacions de Pelai Centre & Rodalies; Barna Centre; Rambla Catalunya; Amics, Veïns i Comerciants de la Rambla i plaça de
26
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
Catalunya; Diagonal Centre; Eix del Raval; Fem Paral·lel; Comerciants i Empresaris Gran Eixample; Amics del Passeig de Gràcia; Comerciants del Born i la Ribera, i l'Agrupació de Comerciants i Industrials de la Barceloneta. La morfologia del nou col·lectiu, on hi ha moltes botigues artesanals, d'autor i d'un sol empresari (i no grans cadenes ni marques) està compactada per un denominador comú: «Entendre la irrupció del turisme no com una amenaça sinó com una oportunitat», detalla el seu president, Gabriel Jené.
I encara que una de les prioritats és «posar al dia» els horaris comercials de Barcelona i adequar-los a aquestes zones «de la manera com ja es fa a les principals ciutats de compres del món», també aposten per la promoció internacional de la ciutat com a destí de compres i la diversificació dels eixos de polaritat turística «perquè el shopping s'estengui per tota la ciutat».
Jené puntualitza que la seva vocació no és postular l'ultraliberalisme horari, però sí «avançar» exercint «responsabilitat empresarial».
REARMATS / Els eixos més turístics, Pelai, Passeig de Gràcia, Diagonal i altres, estaven agrupats en la seva qualitat d'eixos turístics sota el paraigua del Shopping Line, però aquesta marca integra també Turisme de Barcelona i, per tant, l'ajuntament. Com a organisme independent, aquests eixos «es rearmen» ara per «vertebrar una nova realitat comercial», afegeix el seu líder.
El pretès «canvi de la política comercial de la ciutat» no vol dividir encara més el sector, sinó buscar consensos amb els eixos tradicionals de barri que s'integren en la Fundació Barcelona Comerç i només accepten obertures molt limitades en festiu per no alterar els hàbits de compra dels barcelonins. El primer objectiu, per ara mateix, és un pacte ràpid per intentar obrir legalment les botigues en diumenge aquest mateix estiu, vinculat a jornades de vuit hores i al calendari que queda. Al setembre, serà el moment de seure a analitzar com encarrilar millor la qüestió de cara a tot el 2015.
27
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
EL PAIS 17/06/2014 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/06/16/catalunya/1402948420_567899.html
Joan Guerrero se revela ante la cámara En el documental 'La caja de cerillas', el fotógrafo reflexiona sobre su trayectoria, la ética periodística y sus referentes cinematográficos y literarios PER: ANNA PAZOS
David Airob abraza a Joan Guerrero, durante la presentación del documental. / JOAN SANCHEZ
El fotógrafo Joan Guerrero (Tarifa, 1940) aprendió a encuadrar mirando a través de un agujero cuadrado hecho en una caja de cerillas. Por aquel entonces aún era un niño que jugaba en las playas de su Tarifa natal, ajeno a los giros y circunstancias que le llevarían a emigrar a Cataluña y consolidarse como fotoperiodista. Con ésta anécdota arranca el documental La caja de cerillas, dirigido por su colega de profesión David Airob; éste es el primer largometraje de Airob, quien fue premiado recientemente por el World Press Photo en la categoría de cortos por su trabajo audiovisual Calcio Storico. “Era necesario tener el testimonio del maestro grabado en algún lado”, expresa Airob, quien fue jefe de fotografía de La Vanguardia de 2007 a 2010 y es editor del blog The W Side.
28
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
En La caja de cerillas, Guerrero se pone ante la cámara para dar testimonio de su propia vida, de lo que resulta un retrato íntimo que es a la vez un homenaje a su forma de entender la profesión. “Un día estuve retratando a Woody Allen en el Ritz por la mañana, y por la tarde me fui a hacer fotos a la Mina”, comentó Guerrero durante la presentación del filme; resumía así su compromiso con la fotografía de calle, la misma con la que durante años ilustró las páginas de EL PAÍS, así como de otras cabeceras como Grama, El Periódico o El Observador.
Guerrero llegó a Cataluña formando parte de la oleada de emigrantes andaluces que se desplazó hacia el norte “con el hatillo bajo el brazo” durante los años sesenta. “Por aquel entonces sólo tenían cámaras los hijos de papá, y éstos no bajaban al Somorrostro a hacer fotos”, explica en un momento del documental; Guerrero se refiere a la época en la que ya instalado en Santa Coloma de Gramenet se dedicaba a retratar el día a día de las clases populares de la periferia barcelonesa. Aquellas imágenes en blanco y negro, ubicadas en descampados, mercadillos o en las orillas del Besòs, inmortalizaron el modo de vida de una generación de inmigrantes de la que el propio Guerrero formaba parte. La nostalgia por el hogar dejado atrás se sumaba así al compromiso con el país de acogida; un compromiso social, político y humano que el fotógrafo considera esencial para su trabajo.
La dimensión humana del trabajo de Guerrero sale a relucir en el documental a través de las anécdotas que su protagonista intercala en su relato autobiográfico. Historias de amor y locura como la de la madre que, tras la muerte de su hijo, despedazaba y se comía las fotografías de éste que Guerrero le enviaba; o declaraciones de principios como la que efectuó enfrentándose a una entidad bancaria para que una familia de Perú cobrase el dinero que ésta les debía. La intensidad con que se relatan estas vivencias concuerda con las ganas que aún profesa el fotógrafo de seguir trabajando. Se jubiló en 2005, pero aquello no fue el fin a su actividad. Sus últimos trabajos se centran en la “nueva inmigración” de los que cruzan mares y océanos para pasar a integrar una masa anónima; gentes de las que, como ocurría con las familias del Somorrostro, “nunca se han contado suficientes historias”.
29
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
EL PUNT AVUI 23/06/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/754403-wagner-a-la-platja.html?cca=1
Wagner a la platja PER: VALÈRIA GAILLARD Unes vuit mil persones van assistir al concert de l'OBC a la platja Foto: J.PEREZ/ACN.
Èxit total del concert que l'OBC va oferir dissabte al vespre a la platja de Sant Sebastià, a la Barceloneta, per celebrar el Dia Internacional de la Música. Més de vuit mil persones van assistir a la crida i s'hi van instal·lar amb tovalloles i gandules per gaudir d'un repertori del tot popular, pensat per a la vetllada.
El públic era ben divers i et podies trobar amb els abonats de L'Auditori, que acudien fidels i expectants a escoltar l'OBC en un altre context, però també es veien molts neòfits que aprofitaven l'ocasió per escoltar música simfònica de manera gratuïta i, – aquí està l'autèntic esquer– a la platja. Famílies amb nens, molts grups de joves i també turistes sorpresos; val a dir que el contrast de sentir una apoteòsica obertura d'El vaixell fantasma, de Wagner, a la vora del mar, sota el cel magnànim del ponent, mereixia la pena.
30
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
El públic, molt motivat, va aplaudir especialment la barcarola d'Els contes de Hoffmann, d'Offenbach (ha sortit en algun anunci?), i l'enriolada obertura de La gazza ladra, de Rossini (que molts devien identificar amb la pel·lícula La naranja mecánica).
L'acústica, és cert, deixava molt a desitjar i la música sonava (si més no per la part posterior de la platja) com enllaunada. El drone que sobrevolava la zona, a més, feia un brunzit força molest. Amb tot, esperem que aquesta excel·lent iniciativa tingui continuïtat i –per què no?– es pugui repetir en altres contextos.
31
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
EL PAIS 24/06/2014 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/06/24/catalunya/1403646086_517094.html
Hogueras, petardos y fiesta playera - La verbena finaliza con 255 heridos leves en Cataluña, la mitad de ellos menores - 58.000 personas celebran la fiesta en el litoral de Barcelona
PER: STEFANIA GOZZER ARIAS
Miles de jóvenes se concentran en la playa de la Barceloneta. / GIANLUCA BATTISTA
La mañana de Sant Joan en la playa de la Barceloneta. La Guardia Urbana de Barcelona ha comenzado a desalojar las playas de la ciudad pocos minutos antes de las seis de la mañana. A esa hora cientos de jóvenes agotaban los últimos instantes de la verbena de Sant Joan en la orilla del mar.
GIANLUCA BATTISTA
32
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
La fiesta de Sant Joan se saldó la noche del lunes en Barcelona con menos asistentes a la playa y más incidentes que el año pasado, aunque ninguno de gravedad. Alrededor de 58.000 personas se acercaron al litoral de la ciudad para festejar el comienzo del verano, unas 4.000 menos que en 2013. En Cataluña, los servicios médicos atendieron a 255 heridos, un 19% más que durante la pasada verbena. Cerca de la mitad eran menores y la mayoría había sufrido quemaduras y daños oculares causados por los petardos y las hogueras.
Pasadas las nueve de la noche, los vecinos del barrio de Fort Pienc esperaban que encendiera una hoguera alimentada con muebles viejos y maderas junto al Auditori. Nuria y María José repartían la cena traída desde casa entre un grupo formado por seis familias sentadas en una de las mesas dispuestas por la asociación de vecinos. “Hace 10 años que pasamos aquí Sant Joan”, explicaba Nuria. Para ambas, lo importante es mantener la tradición. “Al mar van los jóvenes, aunque nosotras no lo hemos hecho nunca porque en ese entonces Barcelona no tenía playa”, añadía María José.
Los Bomberos de Barcelona autorizaron 18 hogueras en la ciudad, la mayoría en el Eixample. En la plaza de la Barceloneta, los restos de la fogata todavía ardían a medianoche, mientras un grupo de niños se escurría por las vallas de seguridad para tirar petardos sobre las brasas. A pocos metros, Rafael Jiménez encendía algunos junto a su hijo de 11 años: “¿Precauciones? Bueno... intentamos no cogerlos con las manos”.
Los Bomberos de la Generalitat recibieron 1.191 avisos de emergencias entre las 20.00 del lunes y las 09.00 de ayer, más de la mitad por pequeños incendios en papeleras, contenedores y vegetación. Gran parte de las actuaciones se registraron durante las dos últimas horas del día 23, cuando estaban activas las hogueras. El 66% se concentró en el area metropolitana de Barcelona.
Los Mossos d'Esquadra detectaron a 302 conductores que dieron positivo en la prueba de alcoholemia y 19 en la de drogas. En Castelldefels, 10 personas fueron detenidas tras una pelea en un bar que acabó con algunos heridos leves.
33
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
En el litoral barcelonés, el estruendo de los cohetes se imponía a la música de los chiringuitos. A los ya tradicionales lateros se unían otros vendedores ambulantes que ofrecían mojitos en pequeñas bandejas. El Ayuntamiento asegura que decomisó 8.500 latas de bebidas durante la verbena.
Cerca de la una de la madrugada, un par de taxistas comentaba el poco trabajo que les había traído la fiesta. “He hecho 12 servicios desde las siete de la noche, otros años ya llevaba el triple a estas horas”, se quejaba José. “Deberían de haber cerrado el metro”, le decía un compañero en un semáforo. Como otros años, el metro funcionó 43 horas ininterrumpidas entre las cinco de la mañana del lunes y la medianoche de ayer.
La limpieza estuvo a cargo de 308 operarios que dejaron las playas aptas para el baño a las diez de la mañana. Ahmed, uno de ellos, se mostraba optimista: “Es mi primer servicio en Sant Joan, pero yo creo que a las nueve estará todo limpio”. La Guardia Urbana comenzó el desalojo minutos antes de las seis y a las nueve, las predicciones de Ahmed se cumplían.
34
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
LA VANGUARDIA 25/06/2014 http://registrousuarios.lavanguardia.com/premium/54410362156/index.html
El desembarco de la Barceloneta PER: JOAQUÍN LUNA
Desde la mañana del 1 de enero, concierto de Año Nuevo en Viena, no me había despertado con tantas ganas de ver la televisión para verificar que mi mundo de orden, civilización y derecho romano seguía en pie (pensaba añadir alguna alusión poética al Mediterráneo y los olivos pero a la vista del nuevo Egipto mejor dejarlo, ¡el sufrimiento que deben de estar pasando en la sede de la Unión para el Mediterráneo, en Pedralbes!).
La mañana de Sant Joan en Barcelona se ha convertido en un ritual a la altura del sonsonete ibérico del gordo de Navidad, los valses del 1 de enero en Viena y el 14 de julio en París.
¡Qué maravillosa y cívica es la operación limpieza de las playas de Barcelona de cada 24 de junio a las seis de la mañana!
Desde el glorioso desembarco en Alhucemas de 1925, nunca una playa en territorio patrio ha sido objeto de semejante transformación y sentido escénico de la conquista. Las imágenes tranquilizan y no mienten -hay cosas que se aprecian mejor en televisión que en vivo, la suegra, por ejemplo-: el despliegue coordinado de la Guardia Urbana, Mossos y las brigadas de limpieza garantiza que los primeros bañistas ya puedan aposentarse en la arena a eso de las siete de la mañana, clavar una sombrilla si así les apetece -incluso clavarla en primera línea de mar y no volver en horas- y darse un chapuzón, libres de esos irreductibles de verbo torpe que remolonean ante las cámaras cuando son conminados a terminar la farra.
35
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
Desde mi sofá, disfruto viendo a los últimos mohicanos recoger los bártulos y acatar el principio de autoridad, que vela por el derecho de todo ciudadano a disfrutar a las siete de la mañana del 24 de junio de una playa impoluta. Son bañistas con aire de jugar al póquer sin dinero cuyas declaraciones avalan el éxito del dispositivo. ¡Cómo me gustaría preguntarles desde el sofá si tuvieron una infancia feliz!
Sinceridad obliga, este 2014 he echado de menos alguna frase follonera y desafiante de los expulsados ante las cámaras que inyectase emoción a la cobertura. La nostra está folklórica últimamente y ha hecho incursiones impagables como pasar ayer por noticia la "recuperación" de la hoguera de Sant Dalmai de Vilobí -cuatro vecinos mal contados-, razón por la que desde estas líneas sugiero la retransmisión en directo el 2015 de la operación limpieza de la Barceloneta aprovechando que sin el Tricentenari faltarán temas palpitantes.
Si alguien pensó que el principio de autoridad en Barcelona era de risa tras lo de Can Vies, que observe el desembarco municipal del 24 de junio en nuestras playas y rectifique. Porque todos podemos ser algún día uno de esos bañistas rompepelotas perdón, madrugadores- merecedores del coste de un despliegue que igual sería más baratito aunque menos efectista a las nueve de la mañana.
36
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
ABC 26/06/2014 http://www.abc.es/catalunya/disfruta/20140626/abci-mejores-mundo-pinchan-este-201406252026.html
Los mejores DJ's del mundo pinchan este verano en la Barceloneta El festival Wedj's reunirá todos los miércoles por la noche a los artistas electrónicos del momento en la sala Opium de Barcelona
Armin Van Buuren será una de las estrellas del festival
Las mejores sesiones a primera línea de mar y en un ambiente exclusivo. La sala Opium de Barcelona, ubicada junto a la playa de la Barceloneta, organiza un año más el Festival WedjŽs, que reúne todos los miércoles de verano a los DJ's más prestigiosos del momento. La edición actual, la quinta, arrancó ayer miércoles con una sesión inaugural con Thomas Gold y Deniz Koyu.
Entre las estrellas invitadas este año destaca Hardwell, considerado por muchos el número 1 mundial del momento. También pincharán otros nombres que encabezan
37
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
todas las listas como Armin Van Buuren, Roger Sanchez, Brian Cross, Axwell o Martin Solveig. Otros años pasaron por el festival Morillo, Steve Aoki o Avicii, entre otros.
La filosofía del festival es traer cada verano a los números uno del dance y ofrecer sus espectaculares sesiones en un espacio cómodo y elegante, junto al mar y alejado de las incomodidades de los macro festivales. Un evento donde poder disfrutar de los distintos estilos de música electrónica comerciales que mandan en la actualidad en los mejores clubs del mundo, en una localización de lujo con un aforo limitado.
El festival, organizado por Costa Este (que gestiona varios locales de la ciudad y de otros puntos del país), cuenta con sesiones individuales en un entorno inmejorable de luz, sonido y espacio a precios asequibles. Habrá un aforo máximo de 1.200 personas.
Además de este certamen, Barcelona estrena este verano una cita con la electrónica, el Barcelona Beach Festival, que se celebrará a finales de julio en el Fórum.
38
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
DIARI ARA 27/06/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/4-economia/18-economia/755686-primer-els-deficitaris.html?cca=1
Vila planteja a Foment alternatives al “segrest” dels beneficis dels ports El conseller de Territori aconsegueix que la ministra Pastor aturi l'aplicació del fons d'accessibilitat La mesura penalitza els enclavaments amb guanys PER: MARTA SARDÀ
Terminal de contenidors de l'empresa Best, al Port de Barcelona Foto: ALBERT SALAMÉ.
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Santi Vila, es va reunir ahir d'urgència amb la titular del ministeri de Foment, Ana Pastor, per tractar d'aturar l'aplicació del fons d'accessibilitat terrestre portuària, que obliga els ports de l'Estat amb balanços positius a aportar-hi la meitat del seus guanys per finançar infraestructures dels ports deficitaris. Vila, que va revelar que la Generalitat va posar “diverses alternatives sobre la taula“ que es van “començar a explorar”, va aconseguir que s'aturés la posada en marxa de la mesura, al menys de moment. Vila també va esgarrapar el compromís d'obrir negociacions per discutir alternatives a aquest fons, que el mateix conseller va considerar, dijous passat, que “planteja que la meitat dels beneficis siguin segrestats per a actuacions en altres ports”. Tanmateix, de la reunió d'ahir no en va sortir cap acord clar i les dues parts van donar “unes setmanes” per començar a negociar les possibles propostes alternatives. En aquest sentit, Vila va afirmar que “farem
39
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
propostes per atendre les necessitats del conjunt de ports de l'Estat”, tot i que va considerar un cop més que el fons d'accessibilitat perjudicaria la viabilitat i la competitivitat dels ports que ho fan bé. La reunió, a la qual també hi van assistir el president de Ports de l'Estat, José Lorca; el secretari d'Estat de Transport, Rafael Català, i el director general del Port de Barcelona, José Alberto Carbonell, va ser, segons el conseller, “molt llarga i intensa” i va evidenciar punts de vista “d'entrada”, molt distants. Malgrat això, Vila va valorar el fet que Foment acceptés donar algunes setmanes per a la negociació, però va donar a entendre que els representants de l'Estat van defensar la creació del fons.
El que sí va deixar clar la reunió és que la Generalitat accepta negociar una fórmula alternativa per “aconseguir finançament” per als accessos a altres ports de l'Estat, però no la plantejada per Foment ni per Ports de l'Estat. “Si es tracta de trobar finançament per garantir que els accessos es poden dur a terme, no sol els de Barcelona, sinó els d'altres ports, posem-nos a treballar, però no ens sembla bé que això es faci a costa dels beneficis de ports com el de Barcelona”, va dir Vila.
Posició del govern El conseller va explicar que la ministra havia deixat clar que “no volia imposar la decisió” i va informar que la setmana vinent continuaran els contactes entre segons i tercers nivells del ministeri i de la Generalitat, i que llavors el govern transmetrà de manera “clara i explícita algunes propostes” per atendre les necessitats dels ports de l'Estat.
Primer, els deficitaris El president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, va recordar ahir a Barcelona que el port de la capital catalana ja preveu finançar el 50% dels seus accessos ferroviaris, fet que es podria considerar com l'aportació al fons durant dos anys. Cambra va alertar que, pel retard que pateixen els accessos –es poden licitar a l'estiu–, es pot donar la paradoxa que el Port de Barcelona hagués de pagar al fons per construir accessos a d'altres ports abans que els propis.
40
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
DIARI ARA 30/06/2014 http://www.ara.cat/cultura/Lluis_Llach-novel-la-literatura_0_1166883466.html
Lluís Llach publicarà nova novel·la a l'octubre: 'Les dones de la Principal' Serà una història detectivesca situada a la Catalunya interior durant el franquisme
El febrer del 2012 Lluís Llach va irrompre literari
en amb
el el
panorama seu
debut
novel·lístic: 'Memòria d'uns ulls pintats'. El músic confirmarà la seva faceta literària amb una nova obra, 'Les dones de la Principal', que arribarà el 7 d'octubre a les llibreries amb el segell d'Empúries i en castellà, de Seix Barral.
Si
aquella
primera
novel·la
narrava la història d'uns joves que van créixer a la Barceloneta als anys 20 i que van quedar marcats per la Guerra Civil, ara les
protagonistes són
unes
dones marcades per un crim misteriós, i l'escenari, la Catalunya interior durant el franquisme.
41
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Juny de 2014
Segons ha informat l'editorial en un comunicat, Maria Magí, Maria Costa i Maria Roderich són les tres dones de de tres generacions diferents que durant un segle han regentat la Principal, el casal més assenyalat de Pous, un poble de la comarca vinatera de l'Abadia. Àvia, mare i filla han fet prosperar el negoci del vi després del desastre de la fil·loxera. Però el 18 de juliol del 1936 hi ha l'assassinat d'un home que havia estat el capatàs del negoci. Passada la guerra, la investigació del cas traurà els draps bruts de la família, en la qual tenen papers clau la majordoma i el jove capatàs.
42