Crònica de la Barceloneta. Juny 2021 by Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat

www.barcelona.cat/bibbarceloneta

Juny 2021

Febrer 2021

b.barcelona.b@diba.cat

issuu.com/barceloneta

Sumari CULTURA ................................................................................................................................ 4 Literatura ............................................................................................................................... 4 Iturbe: “Escric per aturar el temps” ............................................................................................................ 4 Antonio Iturbe: Escribir desde la nostalgia es un pecado venial ....................................................... 6 La Barceloneta, el barri perdut d’Antonio Iturbe ................................................................................... 9 Museus ................................................................................................................................ 12 Museòlegs de Catalunya critiquen l’Hermitage: “No és el projecte que Barcelona necessita12 De la fàbrica de maons a l'Hermitage ...................................................................................................... 14 Cinema ................................................................................................................................. 20 Rodatges exprés al Mil Mirades ................................................................................................................. 20 Escultura .............................................................................................................................. 21 Torna l’escultura ‘David i Goliat’ després de caure pel temporal Gloria ....................................... 21 Art i disseny ......................................................................................................................... 23 Icones de la Barceloneta transformades en imants de nevera ........................................................ 23 Fotografia ............................................................................................................................ 25 Los ángeles del Hospital del Mar ............................................................................................................... 25 HISTÒRIA.............................................................................................................................. 28 La torre del rellotge que marca el temps de la Barceloneta ............................................................. 28 El Negre de la Riba ......................................................................................................................................... 30 Sant Sebastià, els banys de tot un barri .................................................................................................. 32 El primer partit de waterpolo, a la Barceloneta.................................................................................... 34 EDUCACIÓ ............................................................................................................................ 36 Escola Sant Joan Baptista ...................................................................................................... 36 L’Ajuntament de Barcelona valora comprar el solar de l’Escola Sant Joan Baptista ................. 36 SALUT .................................................................................................................................. 38 Hospital del Mar ................................................................................................................... 38 Más camas, más quirófanos y espacios más humanizados: el Hospital del Mar de Barcelona retoma su ampliación ................................................................................................................................... 38 URBANISME ......................................................................................................................... 44 Il·luminació .......................................................................................................................... 44 Remodelación lumínica del barrio de la Barceloneta.......................................................................... 44 POLÍTICA .............................................................................................................................. 48 Protestes .............................................................................................................................. 48 La ANC convoca protestas y quemas de fotos del Rey ante su visita a Barcelona ..................... 48 El govern espanyol intenta reconnectar el rei amb Catalunya ......................................................... 50

Febrer 2021

Desalojan una playa de la Barceloneta y los bares de la zona por la visita del rey .................... 53 SOCIETAT ............................................................................................................................. 55 Gent gran ............................................................................................................................. 55 El Moviment de Residències de Catalunya es presenta oficialment en un acte a la Barceloneta ...................................................................................................................................................... 55 Habitatge ............................................................................................................................. 56 Els veïns, mobilitzats per salvar l’edifici de la Unió Cooperatista de Barcelona.......................... 56 SEGURETAT CIUTADANA....................................................................................................... 59 Incivisme .............................................................................................................................. 59 3.871 desalojados en una nueva noche de botellones en Barcelona ............................................ 59 Els veïns de la Barceloneta es queixen: “Els caps de setmana això és un camp de batalla” ... 61 Vecinos de la Barceloneta piden que Colau, Rabassa, Collboni y Batlle dimitan ........................ 62 Más de 4.700 personas desalojadas de varios botellones en Barcelona ...................................... 64 Veïns de la Barceloneta: “No podem dormir des de fa setmanes” ................................................. 66 Los vecinos estallan contra el ruido y los botellones en las playas de Barcelona....................... 68 La Barceloneta y el Casc Antic saldrán a la calle este miércoles contra el botellón .................. 70 Veïns de Ciutat Vella es planten contra els sorolls i l’incivisme: “No podem esperar més” ... 72 El Gremi d’Hotels demana contundència contra l’incivisme a Barcelona ..................................... 74 Nit de Sant Joan ................................................................................................................... 75 La mitad de las playas del área metropolitana de Barcelona estarán cerradas por Sant Joan ............................................................................................................................................................................. 75 Barcelona impedirá cruzar la Barceloneta para ir a la playa en la verbena de Sant Joan ........ 78 Sant Joan. Així s’accedirà a les platges sense passar per la Barceloneta ...................................... 81 La Urbana blinda la Barceloneta y Colau censura el descontrol ...................................................... 83 Els controls no impedeixen incompliments durant la revetlla a les platges de Barcelona ...... 86 Tranquilidad en las playas de Barcelona en la verbena de Sant Joan ............................................ 89 Els veïns de la Barceloneta diuen que l’operació durant la revetlla va ser insuficient.............. 95 ESPORTS............................................................................................................................... 96 Waterpolo ............................................................................................................................ 96 L’Atlètic-Barceloneta, il·lusionat i optimista amb la Champions ..................................................... 96 Chus Martín: "Irme con otra Champions sería la guinda" ................................................................. 99 Un infalible Recco deja al Barceloneta sin su sueño ......................................................................... 103 El Barceloneta pierde ante el Brescia y queda cuarto en la Liga de Campeones ..................... 105 Felipe Perrone renueva por el Atlètic Barceloneta hasta 2024..................................................... 107 El Barceloneta renueva a Alejandro Bustos por tres temporadas................................................ 108 Elvis Fatovic ficha por el Atlètic Barceloneta hasta 2024 ................................................................ 109 El navarro Alberto Munárriz renueva hasta 2023 con el Atlètic Barceloneta ........................... 111

Febrer 2021

CULTURA Literatura EL PUNTAVUI. 03/06/2021. http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/1979463-iturbe-escric-peraturar-el-temps.html

Iturbe: “Escric per aturar el temps” Per: David Castillo

El narrador i periodista Toni Iturbe amb un retrat de la Barceloneta al fons / Vicens Forner

Antonio Iturbe és un dels grans best-sellers internacionals del país. Ha estat traduït a més de 31 llengües i les seves obres han aconseguit guardons de la crítica com el premi Booklog 2017 dels lectors japonesos, el Sydney Taylor Book Award 2017 de les llibreries jueves dels Estats Units i el Red Dot Book Award de les llibreries de Singapur. Quatre anys després d’obtenir el Biblioteca Breve ens presenta La playa infinita, un homenatge al seu barri de la Barceloneta protagonitzat per dos àlter egos de l’autor que comparteixen els seus cognoms. En la línia dels cronistes de les barriades com Zanón i Pérez Andújar, Toni Iturbe imposa una narrativa epifànica, en què les descripcions eleven el to poètic a la manera de Marsé i Vázquez Montalbán.

Febrer 2021

En roda de premsa telemàtica, l’escriptor s’interroga sobre el fet mateix de la novel·la i afirma: “Escric per aturar el temps. Hi ha una sensació utòpica, ingènua de poder aturar el temps. Recuperar un moment és una aspiració condemnada al fracàs, però fer-ho ens omple d’esperança. Ens movem en la il·lusió de fer-ho possible. En tots els meus llibres hi ha aquesta idea d’aturar el temps.” El protagonista, un físic especialista en neutrins, torna al que havia estat el barri de pescadors i obrers, que s’ha deformat fins a esdevenir la caricatura turística que va ser abans de la crisi.

Escriptor estranyament d’actitud humil, Iturbe s’ha bregat durant tres dècades en el periodisme, cosa que li atorga una visió escèptica de la realitat. Les impressions nostàlgiques queden descrites a la novel·la quan ens diu “quan el barri et queda petit.” Iturbe ho matisa dient que ha volgut que “l’anècdota esdevingui categoria, que la gent es pugui sentir reflectida”. “Abans volíem marxar de casa i arribar a la lluentor de la gran Barcelona. Amb els anys hi tornem i ens sentim identificats amb les llumetes de la societat més propera, on pots seure a un banc amb un veí que coneixia tota la teva família.”

“Hi ha un temps per marxar i un temps per tornar”, va sentenciar ahir dins de l’epitafi intimista que també és la novel·la a la Barceloneta. Les complicitats i el contrast entre l’enyorat i l’actualitat són el motor d’una novel·la de múltiples lectures, en què les platges de la Barceloneta i el laberint de carrers i placetes apareixen descrites amb amor i ganxo.

Febrer 2021

AGENCIA EFE. 05/06/2021. https://www.efe.com/efe/espana/cultura/antonio-iturbe-escribir-desde-la-nostalgiaes-un-pecado-venial/10005-4554742

Antonio Iturbe: Escribir desde la nostalgia es un pecado venial Per: Jose Oliva

Antonio Iturbe se adentra en el barrio de la Barceloneta de su infancia en su última novela, "La playa infinita", un ejercicio de "nostalgia" que el autor ve como "un pecado venial", según ha dicho en una entrevista con EFE. En la imagen, el autor posa para en una calle de la Barceloneta. EFE/ Enric Fontcuberta

Tras descubrir un oasis de civilización en el horror nazi en "La bibliotecaria de Auschwitz" y volar con Saint-Exupery en "A cielo abierto", Antonio Iturbe se adentra en el barrio de la Barceloneta de su infancia en su última novela, "La playa infinita", un ejercicio de "nostalgia" que ve como "un pecado venial".

En una entrevista con Efe, Iturbe explica que la novela nace en un momento de su vida en el que, después de viajar a Auschwitz, a Francia y la Patagonia ha llegado a una edad "en la que uno empieza a volver" y en su caso dejó atrás las calles donde creció, ese mundo, ese ambiente, esas

Febrer 2021

sensaciones, que es "el mayor patrimonio que uno tiene, ese momento de la infancia, de la primera juventud, cuando todavía no se ha roto nada".

La novela surge como respuesta a la eterna pregunta de si es posible volver a la infancia, en su caso la Barceloneta, "un antiguo barrio de pescadores, convertido hoy en escaparate de restaurantes franquiciados, patinetes eléctricos y turistas bronceados".

Para realizar ese viaje sentimental, Iturbe recurre a una suerte de autoficción a través de un físico que lleva el nombre del autor, Iturbe, que al regresar a la Barceloneta "no entiende nada y anda despistado".

Confiesa Iturbe: "El tema del regreso y de si podemos regresar es una cuestión que me interesa mucho desde un punto de vista literario".

Precisamente, en sus inicio literarios escribió "Rectos torcidos", una novela de humor ambientada en la Barceloneta, barrio que también salía en la segunda ... "Empecé por mi territorio mítico para luego irme muy lejos y ahora he regresado".

Sobre su narrador protagonista, Iturbe cree que es "una estilización" de sí mismo, pero refleja esa cuestión de esa persona que se marchó del barrio, porque la casa de los padres se hacía pequeña, sentía que los amigos de la infancia ya no hablaban el mismo lenguaje".

La nostalgia es, según el periodista y escritor, una tentación, "seguramente un pecado venial, porque en el fondo es falsa, es un espejismo, idealizamos los recuerdos, pero de alguna manera la necesitamos".

De otro modo, añade, "el realismo puro y duro no resulta soportable y la nostalgia hace que sigamos transitando por ese espejismo que es la vida", para concluir que "aunque sea la nostalgia una sensación que emborracha, de vez en cuando no está mal tomarse una copita".

Febrer 2021

En la novela, Iturbe da un paseo casi histórico por la Barceloneta, y se detiene en los años 70 y 80 ofreciendo "el retrato de un barrio de pescadores, por el que transitaban camareros como su propio padre.

Tampoco esa mirada nostálgica es complaciente: "No da una imagen idílica, porque era un barrio duro, con problemas económicos, con delincuencia, con droga, devastador cuando llegó la heroína, y en donde funcionan sus propios códigos, se vivía en la calle, que era una escuela".

Recuerda todavía Iturbe que en aquellos años duros de delincuencia, si alguien ponía en el parabrisas de su coche un cartel diciendo que eras del barrio, no te robaban el radiocasete.

Cuando el debate sobre el turismo y la gentrificación están en primera línea de la actualidad, Iturbe piensa que "Barcelona debería ser más cuidadosa con la conservación de la memoria urbana de sus barrios, algo que la hace única, y más allá de romanticismos, si Barcelona se llena de franquicias, al final los extranjeros se preguntarán para qué venir aquí".

El Iturbe periodista se ha encargado de proporcionar datos fehacientes al escritor, que siempre es "más impulsivo" y es así como se desliza en las páginas de "La playa infinita" la fundación de la Escuela del Mar en tiempos de la República y de la visita que hizo Albert Einstein a este proyecto educativo a pie de playa.

Publicada esta novela, Iturbe ya ha terminado una juvenil, que publicará Edebé en 2022, "una especie de aventura con una patrulla espacial que tiene que solventar asuntos en el sistema solar".

Febrer 2021

EL PERIÓDICO. 07/06/2021. https://www.elperiodico.cat/ca/oci-i-cultura/20210607/barceloneta-toni-iturbe-laplatja-infinita-11802360

La Barceloneta, el barri perdut d’Antonio Iturbe L’autor de ‘La bibliotecària d’Auschwitz’ publica ‘La playa infinita’, en què aboca els records de la seva infància al barri de pescadors Per: Elena Hevia

Entrevista con el escritor Toni Iturbe. La cita en la Plaça de la Barceloneta. En la foto frente una tienda histórica en su barrio de infancia, la Barceloneta. / Ricard Cugat

La cita amb Antonio Iturbe és a la plaça de la Barceloneta, tranquil·la aquesta tarda encara mancada de turistes, tot i que algun trenqui el silenci arrossegant maletes. L’escriptor, periodista i director de la revista digital ‘Librújula’ ha escrit nova novel·la, ‘La playa infinita (Seix Barral), la més personal després d’aquest èxit aclaparador que va suposar ‘La bibliotecària d’Auschwitz’, novel·la traduïda a 30 idiomes i el premi Biblioteca Breve. Aquesta narració d’un noi de barri, que es va fer científic de renom i va tornar a casa per comprovar com havia canviat aquell paisatge, està travessada per la mateixa experiència de l’autor, fill d’emigrants que van arribar als 60 al barri mariner dels pisos minúsculs i la roba estesa a l’estil napolità. De com aquell lloc va anar travessant el final del franquisme, l’arribada de la progressia il·lustrada i amb noves idees, la transició i «els cotxes anunciant l’Estatut per megafonia».

Febrer 2021

Darrere de les transformacions radicals que els Jocs Olímpics i la gentrificació van portar a la zona, Iturbe contempla el passat: es veu a si mateix de nen en aquesta mateixa plaça jugant a la pilota. I passejant després pels carrers adjacents recrea en la conversa una Barceloneta que ja només existeix com el fantasma duplicat i descolorit de l’actual. «Soc en aquell moment en què ens adonem que el futur no és tan extraordinari com creies i en canvi en el passat hi ha coses que brillen i t’hi sents atret». El passeig per la zona el porta a seleccionar cinc llocs ‘barcelonetencs’. Són enclavaments d’una ruta literària i gens turístic que el pot seguir a través de la seva novel·la.

La Fraternitat Aquest edifici al carrer de Santa Clara d’elegants aires vienesos, avui biblioteca pública, es va aixecar sobre una antiga fàbrica de galetes de barco, l’immenjable pa dels mariners. Durant anys va ser la seu d’una cooperativa obrera. «En l’època de la novel·la va allotjar una escola de judo a la qual vaig anar i el bar d’una associació excursionista». La Barceloneta sempre ha sigut bressol d’un fort associacionisme que en els últims anys ha carregat molt críticament contra el turisme indiscriminat. «A la novel·la el protagonista es passeja pel carrer de la Maquinista i veu com la llibreria del barri de tota la vida, La Garba, ha tornat a obrir després d’uns mesos d’estar tancada gràcies al treball de l’associació ABA, que vetlla pel benestar dels veïns».

Les Ocasions És una de les poques botigues de la infància d’Iturbe que es manté, traduït ara el seu nom de llavors, Las Ocasiones, al català. Als aparadors d’aquesta cotilleria al vell estil al carrer de Sant Carles amb roba interior refractària al glamur, l’autor hi ha volgut veure una metàfora del barri. «‘Ocasió’ era una paraula clau en el consum de la meva infantesa. Però també suposa una cosa així com un cop de sort que tant et pot oferir una oferta com una nova oportunitat».

La plaça del Mercat En aquest espai avui diàfan es trobava l’escola pública, «un edifici lleig d’estètica franquista» on va estudiar l’autor: «Tot això va desaparèixer però segueix havent-hi dos locals característics, la

Febrer 2021

Cova Fumada, on encara cuina la ‘mestressa’ receptes de tota la vida, i La Electricidad, amb les taules de marbre i un bàrman amb molta desimboltura, molt del barri».

El Jai-ca L’emblemàtic bar del carrer de Ginebra era un dels favorits de l’enyorat llibreter Paco Camarasa: «El bar tenia un raconet amb els parroquians de tota la vida on les consumicions es cobraven a un euro». També va ser un lloc de tertúlia i així apareix a la novel·la. «En aquestes reunions he situat Vicens Forner, l’autor de les formidables ‘Cròniques de l’Òstia’, imprescindibles per comprendre la zona. Forner és un d’aquests veïns de la Barceloneta que han acabat sentint-se a desgrat amb aquest barri que tant ha estimat, especialment amb l’augment de la delinqüència i la tornada de l’heroïna».

La platja «Llavors i ara –explica– hi ha davant el mar el restaurant Salamanca, que s’ha anat expandint en els últims anys. Molt a prop, a terra, hi ha una placa que recorda que allà va estar l’Escola del Mar bombardejada per l’aviació italiana durant la guerra». Delimitada per la platja d’una banda i pel port d’una altra, hi haurà qui digui que la Barceloneta es va beneficiar de l’esbombada obertura al mar que va portar la Barcelona olímpica: «Al final ha resultat que tot ha culminat en una fatxa marítima que ha tancat el port per vendre’l als supermilionaris, a construir un centre hortera i ara en declivi com el Maremagnum i un centre negocis. ¿I tot per a què? Per tornar a omplir-lo de ciment».

Febrer 2021

Museus BETEVÉ. 12/06/2021. https://beteve.cat/cultura/museolegs-catalunya-critiquen-hermitage-no-es-projectenecessita-barcelona/

Museòlegs de Catalunya critiquen l’Hermitage: “No és el projecte que Barcelona necessita L'AMC dubta que l'equipament encaixi amb l'ecosistema museístic de la ciutat i critica "l'opacitat" que hi ha en el projecte Per: Redacció L’Associació de Museòlegs de Catalunya (AMC) es posiciona “rotundament en contra” del projecte de l’Hermitage a Barcelona. “No creiem que sigui el projecte que necessita ni la ciutat ni el país”, diu el vocal de l’entitat, Damià Amorós, en una entrevista amb l’ACN. L’entitat dubta que l’equipament encaixi amb l’ecosistema museístic de la ciutat i critica “l’opacitat” que hi ha en el projecte, en tant que es desconeixen les col·leccions que s’hi exposarien, la “interacció” que tindria l’equipament amb els barcelonins i com afectaria els treballadors dels museus. “Ens desperta més pors que il·lusions”, resumeix el president de l’AMC, Joan Vicens Tarré. Des de l’entitat asseguren que la situació econòmica del sector cultural “ja toca os”.

L’AMC va fixar el posicionament sobre l’Hermitage dilluns, en un debat on van participar una trentena d’associats. D’aquests, un 87 % es va mostrar en contra del projecte, mentre que el 13 % restant ho veia com una “oportunitat”. “El ‘no’ és transversal en els associats”, valora Amorós. És per aquest motiu que des de l’entitat adopten aquesta postura, malgrat que asseguren que ningú no els ha explicat “de primera mà” en què consisteix pròpiament el projecte. “No el podem acabar de valorar, perquè no l’hem vist, però d’entrada tota la informació que ens ha arribat és per estar-hi en contra“, matisa Vicens.

Febrer 2021

Qüestionen l’impacte en llocs de feina El president de l’associació dubta que l’Hermitage sigui una oportunitat laboral pels museòlegs. “Tampoc sabem quin personal es necessitaria ni quin sistema de selecció farien“, justifica. En aquesta línia, explica que l’entitat qüestiona des de fa temps els concursos públics que s’han fet en les direccions d’alguns equipaments culturals de la ciutat, ja que “no han donat oportunitat a tots els professionals que estan preparats” per accedir-hi. “Aquest projecte de l’Hermitage no ens dona cap garantia“, recalca.

Amb relació a la possibilitat que l’Hermitage afegeixi oferta cultural a Barcelona, argumenten que la capital catalana ja disposa de col·leccions “de primera línia”. A més, asseguren que “no entenen” el paper i l’interès del Liceu en el projecte. “No sabem què s’amaga darrere de tot això”, diu el vocal de l’entitat, que creu que darrere hi ha interessos econòmics i no pas culturals.

“Val més salvar els museus que ja hi ha ara” Vista la situació econòmica actual del sector, que asseguren que “no aixeca el cap” des de la crisi del 2008, consideren que l’entrada d’una franquícia com l’Hermitage a la capital catalana suposaria “sumar-hi una altra problemàtica”. “Val més salvar i tutelar els museus que ja hi ha ara, que per llei és l’obligació”, diu Vicens.

Després que l’Ajuntament de Barcelona hagi decidit no cedir l’espai de la nova bocana i davant la possibilitat que l’Hermitage s’instal·li fora de la ciutat, l’AMC considera que planteja “els mateixos dubtes o més”.

Febrer 2021

VIA EMPRESA. 15/06/2021. https://www.viaempresa.cat/economia/hermitage-portbarcelona_2153537_102.html

De la fàbrica de maons a l'Hermitage La 'pax' turística semblava definitiva, però va aparèixer la bandera d'un gran museu i negoci immobiliari a Barcelona Per: Enric Llarch

Imatge d'arxiu del projecte de l'Hermitage | Europa Press

La pax turística semblava definitiva. Tothom enyorava els turistes, sigui pels carrers buits, els comerços en crisi, els hotels tancats o els restaurants sota mínims. Les icones turístiques havien de reprogramar el seu creixement, com la Sagrada Família, que també havia de tancar, com la Casa Batlló, o encomanar-se al públic local com La Pedrera i la Casa Vicens. El Picasso i la Fundació Miró en la intimitat i la música amb prou feines aconseguien omplir amb la meitat d'aforament. Ningú se'n recordava dels bons propòsits del començament de la pandèmia per revisar el model turístic.

Fins i tot Ada Colau i els comerciants dels barris havien cedit després d'anys de negar-se que Barcelona obrís en diumenge, i l'estiu del 2022, si la Generalitat no s'hi oposa -que no ho farà-,

Febrer 2021

l'obertura durant tant temps reclamada des del centre de la ciutat serà una realitat. Finalment, l'acord de govern entre ERC i JxCat posava en negre sobre blanc l'aspiració de la gran majoria: "Recuperar uns nivells d’activitat similars a l’estiu del 2019".

La fàbrica de turistes És en aquest context que acaba d'aparèixer el llibre La fàbrica de turistes, del periodista de La Vanguardia -de la qual fou durant 20 anys cap de la seva secció d'Economia- Ramon Aymerich. Tothom ha reconegut l'oportunitat del llibre i de la panoràmica global d'un sector amb la història quasi silenciada que descriu. La repercussió mediàtica del llibre demostra que la pax turística és superficial i que molts encara es pregunten què cal fer amb el turisme i quin ha de ser el nostre pla B per quan vingui una altra crisi com aquesta, com es pregunta Aymerich a les conclusions.

La història, real, del petit propietari hoteler, que es llegeix com si fos un thriller al primer capítol, ens resumeix l'estat de la situació. Els fons voltor faran la resta i reforçaran la tendència iniciada ja fa anys de dissociació de la propietat i la gestió. Els grans protagonistes del lobby turístic durant 30 anys ja havien començat a perdre així la seva ascendència i ara fan cua per sortir d'escena. Sigui per la fallida del negoci o pel canvi de seu a Madrid.

La propietat, el totxo, s'imposa sobre el negoci, com en tants altres aspectes de l'economia urbana. Des de les oficines, al comerç. I així es defineix una nova plutocràcia quasi anònima o representada per homes de palla que opera des de l'ombra per salvaguardar els seus interessos. Molt diferent del que feien els nostres hotelers tradicionals.

Aymerich no tracta només el tema de Barcelona, que és el que lògicament coneix de més a prop i que atorga caràcter nacional a l'especialització turística del país. Abans, aborda les dues grans concentracions turístiques catalanes. Una Costa Brava liderada des de Lloret i Platja d'Aro -abans, Fenals d'Aro- i una Costa Daurada -abans, costa de Ponent- focalitzada al fenomen de Salou.

Una Costa Daurada estranya per a molts dels barcelonins, que sempre s'estimen més anar cap al nord, i que continua movent-se en una mena d'omertà més enllà de la discreció habitual del

Febrer 2021

sector. L'autor ens recorda la gènesi de Port Aventura -amb l'episodi de la disgregació de Vilaseca i Salou i les disputes entre les diferents baronies de CDC-, que ara té continuïtat amb el serial de BCNWorld.

De la indústria al totxo, amb l'excusa del turisme Una de les tesis més suggerents del llibre és la de la transformació d'una societat de base industrial en una altra on el turisme té una importància i protagonisme que sovint encara se li nega. La mala fama tradicional del turisme hauria contribuït a aquesta manca d'autoreconeixement de la nostra societat.

Aquesta transformació hauria comportat l'abandó de la indústria per part de la burgesia local i el refugi en el turisme, amb rendibilitats molt més elevades i un negoci durant molts anys molt més protegit de la competència. Segurament caldria aprofundir i matisar aquest fenomen i potser més que parlar de la transformació d'una societat industrial en una altra de liderada pel turisme i els serveis-, hauríem, tornant al que dèiem més amunt, de fer-ho d'una societat dominada pel valor del sòl i dels immobles.

Molts capitals locals, efectivament, provenen de la indústria venuda a la multinacional del ram. Molts d'aquests modernament s'han agrupat en les denominades family offices, que han invertit preferentment en el sòl i en el totxo. Sòl i totxo tenien a casa nostra una demanda extra derivada del turisme. Hotels, segones residències, complexos lúdics i serveis per als visitants han generat una espiral especulativa que ha generat grans beneficis. Beneficis no tant per als qui els han explotat, sinó per als qui s'han fet primer amb els terrenys, han aconseguit sovint requalificar-los i hi han construït.

Ara mateix, el principal conflicte a la Costa Brava són els desenvolupaments urbans -de segona residència per a locals i forans- en molts indrets d'important valor natural i que ja estan molt explotats. Sovint, com a Begur o Palamós, en vessants muntanyosos amb importants pendents i elevat impacte visual. Són terrenys que els respectius ajuntaments democràtics han qualificat al llarg dels anys com a urbanitzables i que ara comencen a construir-se massivament. Les protestes

Febrer 2021

conservacionistes han forçat una moratòria per part de la Generalitat. Una moratòria que només ha pogut ser parcial perquè molts projectes ja estaven en marxa i els anomenats drets adquirits dels propietaris, originals o nous, són difícils de frenar.

I tot plegat per no parlar de la competència dels allotjaments turístics a Barcelona en el mercat residencial de compra o de lloguer, en què la majoria, com recorda Aymerich, pertanyen a grans propietaris. Complementàriament, com recull l'autor a partir de les tesis de Miquel Puig, el turisme -i els serveis a les persones- ha estat el gran imant per a la immigració extracomunitària. Els locals, inclosos aquí els espanyols, rebutgen els llocs de treball mal pagats i físicament durs que ofereix majoritàriament el turisme. El gran creixement demogràfic per immigració extracomunitària que Catalunya ha experimentat des de l'any 2000 ha conduït a una demanda d'habitatge extraordinària. Una demanda que, encara que fos poc solvent, ha reforçat encara més l'espiral del totxo. Plou sobre mullat.

La bandera de conveniència de l'Hermitage Potser després de tota aquesta introducció podem entendre millor la polèmica al voltant de la implantació en terrenys del Port de Barcelona de la franquícia amb bandera de conveniència de l'Hermitage. Perquè, diguem-ho clar, la marca de l'Hermitage és només l'excusa d'un nou negoci immobiliari en una ubicació privilegiada, de les que ja no queden a Barcelona. Com tots els grans museus del món, l'Hermitage cerca com poder aconseguir els recursos per mantenir el seu elevat patrimoni -tres milions de peces, diuen- que, a més, s'ubica principalment en un edifici tan extraordinari com car de mantenir.

No ens ha d'estranyar que al país del capitalisme salvatge en què s'ha convertit Rússia, els miraments a l'hora de prestar la marca -i potser, perquè no se sap, alguns d'aquests milions d'objectes valuosos- siguin escassos. Si els francesos van iniciar aquest tipus de moviments, ja sabem de l'antiga fascinació russa per l'hexàgon a l'hora de seguir i ampliar els seus passos.

No fa gaire dies, un benintencionat periodista ens informava que el centre Pompidou parisenc obria una delegació a Nova York, i que ells -amb molt més patrimoni que nosaltres- no li havien

Febrer 2021

fet fàstics. En realitat, com aclaria el mateix periodista, la nova delegació francesa no era a les remodelades instal·lacions portuàries de Manhattan, ni tan sols al mateix Nova York, sinó a la ciutat metropolitana de Jersey, que lluita per superar l'obsolescència urbana. I, evidentment, no era en sòl públic.

De fet, dels 16.000 metres quadrats previstos per a la franquícia de l'Hermitage, només 3.000 es destinarien a sales d'exposició. Per fer-nos una idea, no arribaria a duplicar la superfície de la Sala Oval del MNAC. I si en un museu convencional el restaurant, la botiga i altres serveis són complements per contribuir a fer la visita més completa i agradable i ajudar a fer quadrar els números, en aquest cas, sembla que tenim en marxa un complex d'oci vora el mar on l'excusa formal seria la sala d'exposicions. Un espai expositiu del qual no sabem tan sols quin programa ni quins continguts prepara per als pròxims anys. I els creueristes de públic més a mà.

L'eventual cooperació del Liceu, que cerca una nova sala de concerts, sembla poc sòlida donades les dimensions del projecte. Recordem que el Liceu disposa de 35.000 metres quadrats de superfície. Ara malda per aconseguir-ne 500 més i trobar els dos milions d'euros per finançar-ho. Potser per això s'ha avingut -un altre- a prestar el seu nom en una operació com aquesta. Més valdria que apuntessin al mig abandonat Teatre Principal a la mateixa Rambla si volen fer alguna cosa realment rellevant.

No resulta estrany, doncs, que l'Ajuntament no se n'hagi sortit a l'hora de plantejar noves ubicacions -al Fòrum, al 22@- per a la franquícia de l'Hermitage. El negoci no seria viable i els 50 milions d'inversió en totxo, ni que sigui signat per un arquitecte estrella com Toyo Ito, no s'amortitzarien mai. I mentrestant, que ningú es preocupi per una suposada inversió que no es materialitza. Invertir en totxo en una ubicació privilegiada és a l'abast de molts i, segurament, en condicions més favorables per a la ciutat.

El Port (autònom) de Barcelona, la cinquena província Un comentari a part mereix l'actitud del Port de Barcelona en tot aquest afer. La cinquena província, en diuen alguns. Una ciutat dins la ciutat, amb policia pròpia. Com a totes les grans

Febrer 2021

ciutats portuàries occidentals, el Port de Barcelona abandonà progressivament les instal·lacions tradicionals i s'expandí cap a nous territoris i instal·lacions més adequats per al modern tràfic marítim. El Port Vell, com arreu, ha anat reconvertint-se en un espai d'oci ciutadà sota la bandera d'obrir-se a la ciutat. Amb els nous usos terciaris, el Port de Barcelona ha obtingut sucoses rendes d'unes instal·lacions portuàries que havien esdevingut obsoletes.

Sota l'excusa d'innovadores ofertes d'oci s'han fet malabarismes de tota mena. Com ara declarar el moll d'Espanya com a creuerista -quan fa anys que ningú hi ha vist cap creuer- perquè la superfície comercial que hi allotja pogués obrir diumenges i festius. O mantenir buit però dempeus l'edifici de l'Imax, una tecnologia passada de moda, en una construcció que trencava les vistes des de la ciutat i que un candidat principal a l'alcaldia havia promès que enderrocaria. Però no va guanyar i no podem saber si finalment ho hauria fet. O un hotel W que en el projecte inicial havia de doblar l'alçada que finalment assolí. En tot cas, el Port sempre ha anat a la seva, defensant els seus interessos, sovint sota la bandera de l'interès públic.

Ara, després d'una gestió notable en un període tan complicat com la pandèmia, l'actual presidenta sembla que té els dies comptats. Ha reforçat l'aposta ambiental del Port i ha impulsat ambiciosos i innovadors projectes de futur. Però, en la gestió del Port Vell, s'ha guiat pels mateixos criteris de sempre: el compte de resultats de la institució.

El candidat a substituir-la sembla que serà l'anterior conseller de Territori, Damià Calvet. Un conseller que fa encara pocs dies s'havia despenjat amb un article molt crític amb l'allargament de les pistes de l'aeroport propugnat per Aena, per l'impacte mediambiental i la manca de compliment dels anteriors compromisos adquirits per l'empresa en aquest àmbit. Segurament ja sabia que no havia de continuar com a conseller i per això es va permetre aquest to crític. Veurem si arriba a la presidència del Port i si, aleshores, manté un esperit crític similar amb la política de la institució amb el Port Vell i amb la pastilla de sòl que vol ocupar la franquícia de l'Hermitage.

Febrer 2021

Cinema BETEVÉ. 03/06/2021. https://beteve.cat/cinema-a-granel/rodatges-express-al-mil-mirades/

Rodatges exprés al Mil Mirades Un festival de curts rodats en 24 hores Per: Jordi Bartomeus

Aquesta setmana parlem de les pel·lícules rodades a Barcelona que participen al Festival de Màlaga i d’un curtmetratge ben curiós sobre el corredor del Mediterrani. Repassem les estrenes més destacades al cinema, com ‘Sueños de una escritora en Nueva York’, una nova pel·lícula d’’Expediente Warren’, ‘Gaza mon amour’ o l’espanyola ‘Karen’, entre d’altres. També parlem de les plataformes digitals, amb el retorn del fenomen ‘Friends’ a l’HBO i l’estrena de la segona temporada de la noruega ‘Exit’, a Filmin.

Us comentarem diverses activitats per aquest cap de setmana, que giren al voltant del Dia Mundial del Medi Ambient i de la Dona: projeccions del Suncine i el Drac Màgic a la Filmoteca, la Mostra Internacional del Films de Dones o l’exposició “Barcelona Fotògrafes”. A més, també parlarem

del Mil Mirades, un festival de curts rodats en 24 hores, que se celebra a la

Barceloneta; ens n’acostarà tots els detalls la Victòria Benítez, una de les seves responsables. Per acabar, comentem les pel·lícules que podeu veure aquest cap de setmana a betevé i us regalarem, com sempre, dues entrades per anar al Cinemes Girona. Donem-li al Play!

Febrer 2021

Escultura BETEVÉ. 25/06/2021. https://beteve.cat/societat/grua-aixeca-escultura-david-goliat-caiguda-temporal-gloria/

Torna l’escultura ‘David i Goliat’ després de caure pel temporal Gloria Una grua de grans dimensions aixeca l'escultura d'Antoni Llena després d'un any i mig de rehabilitació Una grua de grans dimensions ha tornat a aixecar aquest dilluns al matí l’escultura ‘David i Goliat’, d’Antoni Llena, que va caure durant la tempesta Gloria a Barcelona, el gener de l’any passat. L’obra s’ha tornat a posar dreta després de gairebé un any i mig de treballs de restauració. L’estructura va quedar força malmesa i els treballs de reparació s’han fet “in situ”, sense traslladar l’escultura.

Per reparar l’obra es va haver de separar el llençol —l’estructura superior— de les potes. Precisament, l’operació més complicada ha estat la d’encaixar tots dues parts. La feina, però, encara no s’ha acabat. Falta soldar les parts, que són d’acer inoxidable. Uns treballs que encara es poden allargar uns 10 dies.

“Esperem que no torni a caure” Per poder tornar a aixecar l’estructura s’han hagut de reparar les potes, que s’han reforçat omplint-les amb ciment a la part inferior, i també se n’ha recuperat la forma original, malmesa per la caiguda. L’escultura d’acer està formada per una careta de grans dimensions sostinguda per tres fines potes retorçades. Precisament van ser les potes les que no van aguantar les fortes ventades i es van partir per la meitat durant el temporal.

L’autor de l’obra, Antoni Llena, ha seguit a primera línia els treballs per aixecar l’escultura. “Esperem que no torni a caure”, diu Llena, que reconeix que no es pensava que la restauració fos “tan ràpida”. Tampoc les té totes l’artista que ha liderat la restauració, Pere Casanovas: “Si ve un tornado, pot tornar a caure”. Creu que és una escultura “molt atrevida” sobre tres potes “que

Febrer 2021

cadascuna va al seu aire” i que, a més a més, està situada entre dues torres, el que li provoca problemes amb el vent.

El vent i el mar, enemics de l’escultura L’obra està ubicada al Parc de les Cascades, al barri de la Barceloneta. L’acció del vent i la proximitat amb el mar oxiden l’escultura i això fa perillar l’estabilitat de la peça. Per aquest motiu, la restauració ha inclòs algunes intervencions per assegurar-ne l’estructura. El cost dels treballs és de 370.000 euros.

Febrer 2021

Art i disseny BETEVÉ. 29/06/2021. https://beteve.cat/cultura/icones-barceloneta-transformades-imants-artesania/

Icones de la Barceloneta transformades en imants de nevera David García Llorca va començar a fer els imants a petició d'alguns dels veïns que marxaven del barri expulsats per l'especulació immobiliària Per: Merche Artacho Vega ‘L’estel ferit’, una escultura ubicada a la platja de la Barceloneta, és la darrera icona que David Garcia Llorca transformarà en imant. Passarà a acompanyar els sis símbols del barri que l’han precedit. No es guanya la vida amb això. De fet, aquests imants no es troben a gaires botigues. N’hi ha de forma excepcional a la floristeria Cata de la plaça de la Repla, i també en ven al seu taller, ubicat al carrer dels Pescadors.

En David s’afanya a enllestir ‘L’estel ferit’, la nova icona imantada de la Barceloneta

Icones contra l’oblit Aquesta iniciativa, tal com explica en David, surt “perquè el veïnat comença a marxar del barri a causa de l’especulació que estem patint. I alguns d’aquests veïns obligats a marxar em demanen una font que vaig reproduir a petita escala el 2004“. D’aquesta manera, gairebé improvisada, va néixer el que ara ja és una petita col·lecció amb sis icones: la Torre del Rellotge, la Torre de Sant

Febrer 2021

Sebastià, el canó de Sant Miquel, els balcons del barri, la Casa de la Barceloneta del 1761 i l’església de Sant Miquel del Port del 1753.

Peces artesanals Aquestes icones magnètiques del barri de la Barceloneta són peces artesanals. Estan elaborades en poliuretà rígid per colada, pintades a mà una a una i inclouen una breu explicació de la figura que representen. Per fer cada figura necessita, de mitjana, uns dos dies i els preus oscil·len entre els sis euros, la més econòmica, fins als 20 euros pel Negre de la Riba.

En David és fill i veí de la Barceloneta. La seva feina està molt vinculada amb el barri, ja que a més d’aquestes reproduccions a petita escala, ha fet capgrossos amb figures molt rellevants en la història del passat del barri i de la ciutat de Barcelona. Assegura que en tota la seva feina es reconeix la passió que sent pel barri mariner.

Imant de la Torre del Rellotge, una de les icones de la Barceloneta

Febrer 2021

Fotografia LA VANGUARDIA. 06/06/2021. https://www.lavanguardia.com/participacion/las-fotos-de-loslectores/20210609/7515014/angeles-hospital-mar.html

Los ángeles del Hospital del Mar El centro hospitalario barcelonés, que ha luchado contra la Covid, ofrece respiro junto al Mediterráneo LAS FOTOS DE LOS LECTORES

“Ángeles entre nosotros”, homenaje al personal sanitario del Hospital del Mar por su lucha contra la Covid. Valentin Rouss / @valentin.rouss

Per: Valentin Rouss

Vivo en Barcelona y capté estas imágenes, que comparto en Las Fotos de los Lectores de La Vanguardia, al lado del CAP de la Barceloneta, cuando estaba paseando por la playa, este pasado otoño.

El título que le he puesto a las imágenes es Angels among us o Ángeles entre nosotros, porque me parece que no hace falta más descripción.

Febrer 2021

Los rayos del sol iluminan directamente al personal sanitario del Hospital del Mar que ha salido a hacer una pausa junto al mar. Valentin Rouss / @valentin.rouss

Probablemente estos médicos sean los trabajadores del Hospital del Mar, que acaban de salir a respirar después de un largo y duro enfrentamiento contra las causas de la pandemia de la Covid…

Tomé esta serie de fotos con un teléfono iPhone 11 y están editadas en el mismo.

Un hospital junto al mar. Pacientes con vistas al Mediterráneo El Hospital del Mar ocupa una ubicación privilegiada en el paseo marítimo de Barcelona, situado a muy pocos metros de la playa, con lo que parte de sus pacientes pueden disfrutar de estas vistas mientras se recuperan. Aunque de dimensiones relativamente reducidas, el Hospital del Mar tiene una de las producciones científicas más relevantes del país, con el desarrollo de

Febrer 2021

proyectos que acercan la ciencia a la aplicación diaria en la salud de las personas a las que atiende, integradas en el Parc de Salut Mar. El Hospital del Mar cuenta con 404 camas convencionales, 73 puntos de atención de Hospital de Día, 51 puntos de atención de urgencias, 69 consultorios, 21 gabinetes diagnósticos, 12 quirófanos y 7 salas de partos. Según se define el propio centro, “el Hospital del Mar es un hospital general moderno, universitario, activo, investigador, que atiende patologías de complejidad media y alta y que, por su larga historia y amplia tradición de servicio en la ciudad, late y crece al mismo tiempo que ella”. “Por su localización cerca del mar, arquitectónicamente único e inundado por la luz mediterránea, el hospital parece mimetizarse con su población de referencia de los distritos de Ciutat Vella y Sant Martí, una población que es excepcionalmente heterogénea y multicultural, y trabaja para adaptarse a los cambios que ésta le exige”, destacan. En mayo del 2017 se inauguró la primera fase del proyecto global de Ampliación y Remodelación del Hospital del Mar.

Los rayos del sol iluminan directamente al personal sanitario del Hospital del Mar que ha salido a hacer una pausa junto al mar. Valentin Rouss / @valentin.rouss

Febrer 2021

HISTÒRIA BETEVÉ 08/06/2021. https://beteve.cat/va-passar-aqui/va-passar-aqui-la-torre-que-marca-el-temps-de-labarceloneta/

La torre del rellotge que marca el temps de la Barceloneta El far es va salvar gràcies als veïns del barri i es va convertir en la torre del rellotge Per: Sergi Hernández

La torre del Rellotge, situada al moll de Pescadors, es va construir el segle XVIII i va ser un dels primers fars de la ciutat. Es va salvar de l’enderroc gràcies a la pressió dels veïns de la Barceloneta.

La construcció de la torre Des del final de l’edat mitjana, i a través de la sedimentació de sorrals del Besòs i del Llobregat, la costa havia anat guanyant terreny al mar en aquesta zona de la ciutat. Així es va crear l’illa de Maians, una petita acumulació de materials sedimentaris davant de la platja. En aquesta illa es va construir un far a finals del XVII. Però va ser al segle XVIII, quan els enginyers borbònics van construir un autèntic port per la ciutat, que es va reformar el primitiu far per convertir-lo en la torre que avui es pot veure. És una construcció d’estil barroc, l’estil constructiu de la Barceloneta.

A sobre dels sorrals procedents dels rius de la ciutat es va decidir construir un barri sencer, la Barceloneta. La Barceloneta ha estat un barri mariner des del seu origen, però els terrenys sobre els quals es va edificar eren de la corona i els encarregats de gestionar-los eren els enginyers militars sota les ordres del capità general de Catalunya.

La torre, origen del sistema mètric decimal La torre del Rellotge és un dels punts geodèsics on el científic Pierre Méchain va prendre les mides que van servir de base del sistema mètric decimal el 1799. Méchain va fer les seves triangulacions a partir de la torre, el Castell de Montjuïc i la Catedral. Va arribar en aquest punt

Febrer 2021

de la geografia seguint les mesures que havia començat al meridià que passa per París. Méchain va morir de febre groga a Castelló de la Plana cinc després d’haver establert la mesura del metre a Barcelona.

Salvat pels veïns La torre del Rellotge va ser un far molt important per la ciutat de Barcelona. Però cap al segle XIX, les necessitats del port havien canviat i es van fer algunes reformes. El 1904, es va enderrocar l’edifici de la capitania del port i també havia d’anar a terra el far. Però gràcies a l’oposició dels veïns, el far va ser indultat i remodelat: se li van afegir les quatre esferes de rellotge que té avui i, així transformat, es va convertir en la torre del Rellotge.

Ho va explicar Sheila García, membre del Taller d’Història de la Barceloneta, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.

Febrer 2021

BETEVÉ 09/06/2021. https://beteve.cat/va-passar-aqui/el-negre-de-la-riba/

El Negre de la Riba En realitat, es tracta de la imatge d'un indi nord-americà Per: Sergi Hernández Al carrer de Baluard de la Barceloneta, a tocar de la plaça del Poeta Boscà, també coneguda com la plaça del mercat, hi ha una figura que penja de la paret i que passa desapercebuda als passejants. Es tracta del Negre de la Riba, la figura del mascaró de proa d’un vaixe ll que va passar d’atemorir els nens de la Barceloneta a convertir-se en un dels emblemes del barri. Del vaixell a la taverna

El vaixell que lluïa el Negre de la Riba va arribar al port de Barcelona el 1860. Possiblement fos un bergantí anomenat Indio, construït el 1849. Aquest bergantí va ser desballestat i un boter del barri de la Barceloneta, en Francesc Bonjoch, va adquirir les restes del vaixell per fer-ne botes per transportar aigua. El mascaró del vaixell, la figura del negre, el va penjar a l’entrada d’una taverna de mariners de la seva propietat. El color fosc de la fusta, a causa d’un incendi, i el fet d’estar al moll de la Riba, va fer que la figura fos batejada com el Negre de la Riba. Entre els veïns, el Negre de la Riba era conegut com el Papus, un personatge que atemoria la mainada.

Amb la reforma del moll de la Riba, totes les tavernes de mariners van anar a terra i Bonjoch va traslladar la figura del Negre a un magatzem que tenia al barri, prop de la plaça de toros del Torí. El Negre, al Carmel

A principis del segle XX, Josep Moragas en va adquirir la figura per posar-la en una de les façanes de la seva torre del Carmel, al passeig del Cementiri, 236, amb un rètol en què deia: “El renombrado Negro de la Riba”. Molts veïns de la Barceloneta pujaven fins al Carmel per tornar a veure la famosa figura.

Els hereus de Moragas, els germans Pla, van donar la figura al Museu Marítim de Barcelona. L’any 2003, coincidint amb el 250 aniversari de la creació de la Barceloneta, uns artesans del barri van

Febrer 2021

fer una rèplica del Negre de la Riba amb fibra de vidre i la van penjar al lloc on és avui. La figura original segueix al museu, a la sala de mascarons. L’autèntica identitat del Negre de la Riba

El restauradors del Museu Marítim han descobert que la figura del Negre de la Riba no representa un africà, sinó un indi iroquès d’Amèrica del Nord, amb els cabells tallats en cresta, botes de pell i buirac a l’esquena.

Ho va explicar Juanjo Martínez, guia de ‘Barcelona, Món Barcino’, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.

Febrer 2021

BETEVÉ 21/06/2021. https://beteve.cat/va-passar-aqui/va-passar-aqui-sant-sebastia-els-banys-de-tot-un-barri/

Sant Sebastià, els banys de tot un barri Malgrat ser els banys de la Barceloneta, els veïns no podien pagar l'entrada Per: Sergi Hernández Els banys de Sant Sebastià van marcar la vida dels veïns de la Barceloneta. Allà van fer grans conquestes socials i també sexuals.

Les piscines dels banys eren la platja del barri En aquella època, la Barceloneta era la platja de la ciutat, però l’aigua del mar no tenia les condicions higièniques actuals. Els vaixells hi abocaven petroli sense miraments i les clavegueres hi desembocaven sense filtre. Per a aquest motiu, es van crear tota una sèrie de piscines, els banys, que oferien a la població la possibilitat de remullar-se en unes aigües netes.

Els banys de la Barceloneta anaven de punta a punta de la platja, fins arribar a l’escullera. Començant pel passeig marítim, hi havia els següents banys: Orientals, Club Natació Atlètic, Sant Miquel, Astillers, Sant Sebastià i Club Natació Barcelona, mai considerat com a una entitat del barri pels veïns de tota la vida perquè hi anaven persones d’alt nivell adquisitiu.

Els veïns no podien pagar l’entrada, però… Els banys, malgrat ser públics, eren de pagament. Això tirava enrere la gent de la Barceloneta. Per evitar que la gent hi entrés sense permís, els banys tenien unes tanques de ferro que s’endinsaven uns 10 metres al mar. Els veïns, especialment els més joves, passaven igualment, bé fos rodejant la tanca, bé per sota, gratant a la sorra. Una altra manera d’entrar era amb la complicitat dels treballadors, molts d’ells nascuts al barri.

Els banys de Sant Sebastià

Febrer 2021

Un dels banys més important era el de Sant Sebastià. Era on avui hi ha les instal·lacions del Club Atlètic-Barceloneta. Tenia set piscines. La més gran estava davant d’un edifici que reproduïa el casino de Sant Sebastià. L’edifici es va construir el 1928, i l’arquitecte va ser Antoni Millàs, el mateix que havia fet el casino del País Basc. Funcionava com a casino, però també tenia restaurant, barberia i altres serveis per passar-hi el dia. El bany de Sant Sebastià va ser el primer en el qual homes i dones es van banyar junts.

Una de les piscines estava dedicada al públic familiar. Estava envoltada de casetes a mena de vestidors i l’aigua estava glaçada. Això era perquè gairebé mai no li tocava el sol i perquè l’aigua d’aquestes piscines sortia d’uns pous, no pas del mar. Al costat de la piscina familiar hi havia la gran. Era molt profunda i tenia un trampolí alt que es va tancar després que hi morís una persona. Una altra de les piscines era la Deliciosa, en la qual es concentrava el col·lectiu homosexual. Avui, aquest col·lectiu ha tornat a aquesta zona de la platja.

Als anys 90, la concessió dels banys de Sant Sebastià era a mans d’un tal Ribalta. La concessió s’acabava i Ribalta va deixar que les instal·lacions es deterioressin fins al punt d’arribar a l’esta de ruïna. Amb l’horitzó dels Jocs Olímpics, l’Ajuntament va decidir enderrocar els banys per construir el Club Natació Barceloneta actual.

Ho va explicar Vicens Forner, cronista gràfic de la Barceloneta, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.

Febrer 2021

BETEVÉ 30/06/2021. https://beteve.cat/va-passar-aqui/primer-partit-waterpolo-barceloneta/

El primer partit de waterpolo, a la Barceloneta Es va jugar dins el mar, a la Barceloneta, i va acabar amb empat a 2 Per: Sergi Hernández A pocs metres del Club Natació Barcelona, al mig del mar, davant de la platja de la Barceloneta, es va celebrar l’any 1908 el primer partit de waterpolo de l’estat espanyol.

El primer partit, entre els Blaus i els Blancs El matx el va organitzar la Junta Directiva del Club Natació Barcelona, presidida aleshores per Bernat Picornell. Feia només vuit mesos que s’havia fundat el club. Es va jugar entre dos equips que tenia: els Blaus i els Blancs. El resultat va ser d’empat a 2.

El partit es va fer dins el mar, amb un espai de joc de les mides que ja es feien servir a Europa. Feia uns 50 metres i no s’hi podia anar més endins perquè la creixent profunditat del mar hauria dificultat l’ancoratge de les porteries. Les onades van condicionar el joc. Una de les tàctiques, per exemple, era xutar quan ja havia passat l’onada perquè el porter estava més baix.

El primer partit internacional de l’estat El partit, com tots els actes que celebrava el club, es va anunciar al diari. Això va fer que hi assistís força gent. Els espectadors es van posar a la sorra de la platja. Va tenir tant d’èxit que, aprofitant la presència d’un vaixell de l’Armada anglesa, es va organitzar un segon enfrontament entre els mariners anglesos i l’equip del Club Natació Barcelona. Van guanyar els anglesos per 0-4, però les cròniques de l’època van dir que s’havia vist un gran partit. Aquell va ser el primer matx internacional no oficial de l’estat espanyol.

Febrer 2021

L’origen del waterpolo El waterpolo va néixer a mitjans del segle XIX a Anglaterra. Hi ha qui diu que el van començar a practicar els nedadors per distreure’s després dels entrenaments. També es diu que es feia en forma d’espectacle per entretenir els espectadors de la monotonia de les curses de natació.

Al principi, en deien rugbi aquàtic, “water-rugby” en anglès, per la similitud entre els dos esports. No hi havia porter i, per marcar, la pilota s’havia de deixar en una zona, sense llançar-la. A cada ciutat anglesa es jugava amb unes normes diferents. El 1870, la London Swinning Club va establirne un reglament. Aquell mateix any, el 12 de juliol, el diari ‘Times’ va publicar la primera notícia respecte d’aquest esport. El nom està compost dels mots “water”-“aigua”- i “polo”, una paraula tibetana que podria venir del polo, l’esport sobre cavalls.

L’any 2008, el Club Natació Barcelona va organitzar un partit de waterpolo per commemorar els 100 anys d’aquella primera disputa. Ho va explicar Valentí Ambrós, soci del Club Natació Barcelona, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.

Febrer 2021

EDUCACIÓ Escola Sant Joan Baptista BETEVÉ. 25/06/2021. https://beteve.cat/politica/ajuntament-barcelona-valora-comprar-solar-escola-sant-joanbaptista/

L’Ajuntament de Barcelona valora comprar el solar de l’Escola Sant Joan Baptista El districte de Ciutat Vella ha iniciat converses amb els propietaris del terreny per saber si li donaran un altre ús quan l'escola tanqui o si el vendrán

El districte de Ciutat Vella ha començat a parlar amb els propietaris del solar de l’Escola Sant Joan Baptista de la Barceloneta perquè valora l’opció de comprar-lo. L’Ajuntament de Barcelona vol saber quin ús donaran als terrenys un cop tanqui el centre, després que el mes de març la direcció va anunciar a les famílies que l’escola no continuaria el curs vinent. Les converses, segons explica el regidor del districte, Jordi Rabassa, serviran “per explorar possibilitats de compra”.

Un solar qualificat d’equipaments

L’Escola Sant Joan Baptista ocupa des dels anys 50 un solar de 2.100 metres quadrats

Febrer 2021

L’Escola Sant Joan Baptista, amb 2.100 metres quadrats de superfície, està ubicada al carrer de Balboa número 19 de la Barceloneta. La pastilla de terreny que ocupa està qualificada com a equipament i, en el futur, segons Rabassa, “continuarà sent equipament, ja sigui propietat privada o pública”.

Set dècades com a escola L’Escola Sant Joan Baptista va obrir a mitjans dels anys 50 i set dècades després la Congregació Vicenciana, gestora de l’equipament, va anunciar que no continuaria el curs vinent, un anunci que no va agradar les famílies dels 292 alumnes del centre. La comunitat educativa reclamava que les places s’integressin a la xarxa pública, una solució que han trobat per a altres centres que la congregació té repartits pels barris de la ciutat.

Febrer 2021

SALUT Hospital del Mar 20MINUTOS. 14/06/2021. https://www.20minutos.es/noticia/4729283/0/mas-camas-mas-quirofanos-espaciosmas-humanizados-hospital-mar-barcelona-retoma-ampliacion/

Más camas, más quirófanos y espacios más humanizados: el Hospital del Mar de Barcelona retoma su ampliación Las obras permitirán construir seis nuevas plantas de hospitalización que supondrán 75 nuevas camas. La ampliación tendrá en cuenta lo "aprendido" con la Covid, con la posibilidad de, por ejemplo, aumentar camas de UCI. El proyecto puede optar a los fondos 'Next Generation' de la Unión Europea. Per: Judith Calderón

Hospital del Mar de Barcelona.Laura Guerrero / Ajuntament de Barcelona

El Hospital del Mar de Barcelona inicia este mes la segunda fase de sus obras de ampliación. El nuevo edificio, que se prevé que pueda entrar en funcionamiento a mediados de 2024, se

Febrer 2021

levantará sobre parte del solar donde se ubica ahora el centro de salud y su construcción comportará el derribo de los antiguos pabellones, construidos entre 1914 y 1929.

Este nuevo edificio sumará 22.500 metros cuadrados, con lo que el hospital alcanzará los 83.500 y resolverá algunos problemas de espacio que tiene en la actualidad. Las obras de ampliación permitirán, por ejemplo, construir seis nuevas plantas de hospitalización, que supondrán 75 nuevas camas, y unificar las urgencias en la misma ubicación.

También se incrementará el número de quirófanos, con cuatro espacios nuevos preparados para atender intervenciones de gran complejidad, y se incorporará el servicio de Oftalmología, situado ahora en el Hospital de l'Esperança, lo que comportará que los pacientes dejen de "desplazarse hasta el otro extremo de la ciudad para recibir esta atención".

Así lo ha explicado este lunes la gerente del Parc de Salut Mar, Olga Pané, en rueda de prensa junto al conseller de Salud, Josep Maria Argimon; la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, y el presidente del Consejo Rector del Parc de Salut Mar, Joan Puigdollers.

Recreación del Hospital del Mar ampliado.Hospital del Mar

Febrer 2021

Hospital "más humano" El arquitecto responsable del proyecto, Albert Pineda, ha contado que pacientes y familiares han aportado ideas de cara al diseño de los espacios, lo que ha permitido trabajar con más "sensibilidad" hacia sus necesidades para que las diferentes áreas (hospitalización, salas quirúrgicas y zonas comunes) sean "menos frías y más amables".

Entre las ideas que se llevarán a cabo, Pineda ha destacado que las habitaciones tendrán vistas al mar y que los materiales con los que estarán formados los equipamientos interiores serán "más domésticos y no tan sanitarios" para hacer estos espacios más acogedores.

Recreación de una habitación del Hospital del Mar tras la ampliación.Hospital del Mar

Por otra parte, se creará una nueva área maternoinfantil con habitaciones individuales para preservar la intimidad de las familias y de los bebés, y las salas de espera tendrán asientos más cómodos. El nuevo edificio también contará con cubiertas vegetales y terrazas que serán puntos de encuentro y relajación para pacientes, familiares y profesionales.

En cuanto al bienestar de los profesionales que trabajan en el centro, Pineda ha detallado que los espacios de trabajo, como la farmacia y el servicio de anatomía patológica, también serán "más

Febrer 2021

amables", igual que los vestuarios, en los que se ha trabajado de manera que no sean "una acumulación de taquillas".

Colau ha asegurado que éste es uno de los proyectos "más importantes" que hay en Barcelona y ha celebrado esta "humanización" del espacio hospitalario, algo que "es muy importante y piden mucho los usuarios: una sanidad más humana, más cercana y, como decía el arquitecto, más doméstica".

La gerente del Parc de Salut Mar, Olga Pané; la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, y el conseller de Salud, Josep Maria Argimon.Laura Guerrero / Ajuntament de Barcelona

Aprendizaje tras la Covid-19 y digitalización Esta ampliación del Hospital del Mar tendrá en cuenta las necesidades que han surgido o se han hecho más visibles a raíz de la pandemia de la Covid-19 como, por ejemplo, la posibilidad de adaptar los espacios para ampliar rápidamente el número de camas de críticos o de separar circuitos para evitar cruces.

También se apostará por mantener el contacto con los pacientes a través de aplicaciones móvil y se potenciará la vídeoconsulta. Además, la tecnología 5G permitirá potenciar las conexiones

Febrer 2021

tanto internas como externas con otros hospitales, dando paso a poder realizar cirugías en directo en las que participen expertos de todo el mundo.

En las habitaciones, los pacientes contarán con 'tablets' que servirán tanto para hacer su seguimiento como para entretenerse y se incorporará domótica que permitirá controlar con la voz aspectos como la luz y la temperatura.

Sostenibilidad medioambiental La construcción también tendrá en cuenta la sostenibilidad medioambiental y, por tanto, se apostará por la reducción en la generación de residuos y por el ahorro energético y de consumo una vez se ponga en servicio el edificio.

Entre las acciones que se realizarán en este sentido, las terrazas tendrán cubiertas vegetales que permitirán reducir la huella de carbono del edificio en más de 2.000 toneladas de CO2 al año, generando frescura y sombras y evitando el efecto 'isla de calor' urbana.

Recreación de una cubierta vegetal con la que contará el Hospital del Mar tras su ampliación.Hospital del Mar

Febrer 2021

Por otra parte, se instalarán placas fotovoltaicas en la cubierta que generen electricidad para cubrir el consumo propio y se continuará apostando por la red de distribución urbana de agua caliente sanitaria y de climatización Districlima.

"No es sólo un proyecto donde ponemos camas, metros construidos y quirófanos: también se acompaña de elementos de sostenibilidad para proporcionar salud más allá de los servicios sanitarios", ha señalado Argimon.

Fondos Next Generation Estas obras tendrán un presupuesto total de 147 millones de euros y, según ha explicado Pané, el proyecto podría ser uno de los beneficiarios de los fondos 'Next Generation' de la Unión Europea.

"Aplicamos a ellos porque este proyecto concentra tres grandes objetivos de esta convocatoria: digitalización, mejora en la sostenibilidad energética y mejora en la resiliencia de los dispositivos sanitarios", ha dicho.

A la espera de la resolución de estos fondos, y con el fin de poder empezar las obras, la Generalitat y el Ayuntamiento de Barcelona han anticipado la financiación necesaria para el proyecto ejecutivo, que ha costado 2,5 millones de euros, y para llevar a cabo la primera parte de esta nueva fase de transformación, con un coste de 11,4 millones. El centro inicia, así, un proyecto con la mirada puesta en 2030 -fecha en la que prevén finalizar la tercera y última fase-.

Febrer 2021

URBANISME Il·luminació EYSMUNICIPAL. 01/06/2021. https://www.eysmunicipales.es/actualidad/remodelacion-luminica-del-barrio-de-labarceloneta

Remodelación lumínica del barrio de la Barceloneta Proyecto de sustitución de Grupo BENITO NOVATILU realizado con el modelo de luminaria Milan Per: Benito

Barcelona Turisme Pesquer plantea visitas y actividades en el puerto pesquero con el objetivo de mostrar el día a día de los pescadores y experimentar en vivo la subasta

La Ciudad de Barcelona, en los últimos años, ha llevado a cabo diferentes reformas de su alumbrado público para la mejora de sus instalaciones y para conceder mejor calidad lumínica a sus espacios urbanos, garantizando su seguridad y ofreciendo ahorro energético gracias a las nuevas fuentes de luz de máxima eficiencia.

Febrer 2021

Desde Grupo BENITO NOVATILU se ha participado activamente en diferentes proyectos en esa línea, como la Plaza Tetuán en la Gran Vía. Hoy, el Grupo presenta un proyecto que ha supuesto la remodelación lumínica de unos de los barrios más icónicos de Barcelona. Un barrio histórico con una fuerte vinculación al mar, donde sus habitantes antiguamente se relacionaban con las actividades de la pesca, las actividades portuarias, la construcción de barcos de vela y la fabricación y venta de los aparejos. Actualmente, es uno de los espacios más frecuentados por visitantes que vienen a disfrutar de los paseos y playas que lo delimitan. El barrio de la Barceloneta tiene un diseño urbanístico de esquema octogonal, compuesto por quince calles paralelas al puerto, de 7,5 metros de anchura, cruzadas por otras tres transversales, de 9,3 metros. Las calles están alineadas en manzanas rectangulares, extremadamente alargadas y estrechas. Esta morfología de calles estrechas, con balcones en ambos lados y con viales de 6m y aceras muy estrechas <1m o zonas completamente peatonales con las mismas dimensiones, daban la oportunidad de ofrecer una iluminación funcional en todas las calles de misma morfología, pero con la necesidad de mantener la identidad del barrio. El Grupo BENITO NOVATILU estudió el entorno, la historia y la ubicación de los puntos de luz para valorar que solución se adaptaría mejor como solución lumínica con la máxima eficiencia.

Febrer 2021

Para no alterar el paisaje urbano actual y evitar más elementos en la vía, dada su estrechez, el Grupo optó por mantener la ubicación de los puntos de luz existentes en fachada equipados con 100W VSAP en disposición bilateral desplazado “Tresbolillo” a 6 metros de altura. Apostaron por instalar su Luminaria Milan como solución para ofrecer un diseño funcional con las máximas prestaciones de eficiencia, fácil mantenimiento y a la vez un diseño innovador y cosmopolita sin restarle ningún protagonismo a las calles del barrio. El reto que se les planteaba a BENITO NOVATILU en este proyecto era el hecho de limitar al máximo la luz intrusa en los balcones de los edificios. Al ser calles tan estrechas les obligó al estudio en detalle de las fachadas para ver su efecto y buscar la elección de una óptica que ofreciera un control máximo del flujo lumínico. Optaron por la luminaria Milan S de 40W con óptica asimétrica extensiva con control de flujo lumínico posterior y una temperatura de color de 3000K. Antes de nada, se realizó una primera fase de unos 100 puntos de luz aproximadamente para evaluar el impacto del cambio del alumbrado en el barrio. El resultado fue apostar por una mejora en la calidad lumínica y una nueva imagen del espacio urbano del entramado de calles estrechas que lo conformaban. Juntamente con la empresa mantenedora (CITELUM IBERICA) y los servicios técnicos municipales del Ayuntamiento de Barcelona, se realizaron las medidas lumínicas de la actuación para certificar el planteamiento del estudio.

Febrer 2021

Posteriormente y enmarcado en el proyecto de remodelación del Barrio se han realizado 4 fases más, siendo un total de 5 que han supuesto la implantación de unas 600 luminarias aproximadamente. El conjunto de la actuación ha permitido la reducción del 65% de la potencia instalada, garantizado los niveles lumínicos estipulados por el Ayuntamiento de Barcelona y limitando la luz intrusa en las fachadas, debiendo ser inferior a los 10lx en alturas superiores a los 4m, para garantizar el correcto descanso de los vecinos.

La actuación global ha permitido ofrecer una nueva imagen de estas calles tan emblemáticas con una intensa actividad de ocio y cultura que con la disminución del turismo extranjero ha permitido a muchos ciudadanos de Barcelona volverla a descubrir y perderse por este entramado de calles. El Grupo BENITO NOVATILU es uno de los grupos industrial más importantes del mundo dedicados al diseño y fabricación de iluminación y Mobiliario Urbano, con una capacidad productiva que le permite controlar todo el proceso. Como prueba de esta capacidad, las 400.000 luminarias que salieron de la planta de fabricación del Grupo durante el último ejercicio.

Febrer 2021

POLÍTICA Protestes 20MINUTOS. 16/06/2021. https://www.20minutos.es/noticia/4730370/0/anc-convoca-protestas-quemas-fotosrey-ante-visita-barcelona/

La ANC convoca protestas y quemas de fotos del Rey ante su visita a Barcelona Para el miércoles, la entidad ha convocado una concentración a las 19.00 en la plaza del Mar. Per: Europa Press

Una mujer sostiene una pancarta donde se puede leer "Cataluña no tiene Rey" en la cadena humana formada como signo de protesta por la visita del Rey a Barcelona, a 9 de octubre de 2020 / Davil Oller / Europa Press

La ANC ha convocado protestas y quemas de fotos del Rey Felipe VI este martes y miércoles ante la visita del monarca a Barcelona para asistir a la cena inaugural de la Reunión Anual del Cercle d'Economia.

Febrer 2021

En un comunicado, la entidad independentista ha anunciado que este martes llama a las asambleas territoriales a convocar "quemas populares" de fotos del Rey en las plazas de municipios catalanes.

Para el miércoles, el día en que Felipe VI asistirá a la cena, la ANC ha convocado una concentración a las 19.00 en la plaza del Mar del barrio de la Barceloneta, a unos 800 metros del Hotel W en el que se celebra el acto al que asiste el Rey.

Febrer 2021

ARA. 16/06/2021. https://www.ara.cat/politica/govern-espanyol-reconnectar-rei-catalunya_1_4022914.html

El govern espanyol intenta reconnectar el rei amb Catalunya Felip VI viatjarà dos cops més a Barcelona en ple debat sobre els indults Per: Mariona Ferrer i Fornells

Crema d'una foto gegant de Felip VI de cap per avall a prop de l'Hotel W en contra de la presència del rei a les jornades del Cercle d'Economia. CÈLIA ATSET

Amb l’arribada d’ERC a la presidència de la Generalitat, la Moncloa ha iniciat una nova operació de la mà de la campanya per a la concessió dels indults: un intent de reconnectar Felip VI amb Catalunya després del trencament del discurs del 3-O i la polèmica decisió de rebutjar que assistís al lliurament dels despatxos judicials a Barcelona al setembre. Des de llavors Pedro Sánchez ha intentat reconduir la situació amb la Zarzuela. Però és en plena recta final per la mesura de gràcia que el rei torna a desembarcar a Barcelona. La cita d’aquest dimecres és només la primera: hi serà també aquest cap de setmana per la inauguració del Mobile Word Congress –després de la cancel·lació de l’any passat pel coronavirus– i està previst que l’1 de juliol també lliuri els Premis Princesa de Girona a la Ciutat Comtal, un cop ja previsiblement s’hauran concedit els indults als líders independentistes.

Febrer 2021

El via crucis de Felip VI a Catalunya “El rei estarà fent agenda catalana sempre que es necessiti i es requereixi amb total normalitat, i això és important”, han destacat aquest dimecres fonts del govern espanyol, que han volgut treure ferro al fet que el president de la Generalitat, Pere Aragonès, no assisteixi al sopar organitzat pel Cercle d’Economia i han assenyalat que l’important és que hi hagi representació de l’executiu català després d’anys de trencament. Celebren que els republicans a poc a poc es vagin “emmotllant” a la nova situació i que s’estigui recuperant, al seu parer, cert respecte institucional. De fet, emfatitzen que, malgrat tot, Aragonès i el monarca sí que hagin coincidit en una reunió “privada” amb una delegació d’empresaris coreans i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, abans del sopar.

Un desgel complicat Les visites de Felip VI a Catalunya arriben en un moment en què el PP està situant la Zarzuela en una posició difícil després que la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, posés en dubte que el monarca firmés els indults malgrat haver-ho de fer per imperatiu constitucional, ja que no pot fer política partidista. El rei tampoc ha fet gaire últimament per acostar-se a Catalunya. Les visites s’han anunciat a última hora, en espais blindats a les protestes o fins i tot en reunions privades i no anunciades prèviament. Des del 2017 que sempre ha estat contestat amb concentracions de rebuig que durant l’últim any –en un context de pandèmia– han anat a menys.

Sigui com sigui, la Moncloa considera un punt d’inflexió la salutació al Cercle d’Economia després que Aragonès assegurés tot just al desembre que no aniria a cap acte que “blanquegés” la monarquia. El govern de Pedro Sánchez, però, tampoc ha volgut donar gaire altaveu al tema. Dimarts la ministra portaveu, María Jesús Montero, va dir que entenien perfectament que el president de la Generalitat no anés al sopar atenent el seu “ideari” i que calia tenir en compte que l’important és que hi hagués representació institucional del Govern. Aquest dimecres, Sánchez s’ha limitat a dir que era “desitjable” que en actes importants a Catalunya amb l’assistència del rei, també hi fos la Generalitat.

Febrer 2021

Després del xoc de fa nou mesos, quan el rei es va alinear amb el Poder Judicial pel veto a l’acte a Barcelona, el president espanyol porta temps mimant la casa reial. Sobretot protegint-la dels escàndols de Joan Carles I –l'últim, un compte a Andorra–. De moment ha deixat en un calaix la llei de la Corona perquè considera que acabar amb la inviolabilitat seria un meló complicat. Sí que el PSOE va unir-se per sorpresa dimarts a una proposta de llei de Podem al Congrés per acabar amb les injúries a la Corona al Codi Penal. Un pas més també per intentar reconnectar amb Catalunya, tot i que la iniciativa tot just és a les beceroles al Congrés.

Febrer 2021

20MINUTOS. 16/06/2021. https://www.20minutos.es/noticia/4732828/0/desalojan-playa-barceloneta-bareszona-visita-rey/

Desalojan una playa de la Barceloneta y los bares de la zona por la visita del rey Los bares de la zona y los restaurantes que no tuvieran reservas "están obligados a cerrar hasta el jueves". Aragonès defiende ir a actos con el rey: "No rebajaremos ni un gramo nuestro programa y nuestros planteamientos". Per: 20M EP

Desalojan una playa de la Barceloneta y los bares de la zona por la visita del Rey / 20M EP

Los Mossos d'Esquadra han desalojado este jueves la playa de Sant Sebastià de Barcelona, en el barrio de la Barceloneta, y los bares del entorno por la presencia del rey Felipe VI en la cena inaugural de la XXXVI Reunió Cercle d'Economia en el Hotel W.

Según han explicado fuentes de la policía catalana, se ha desocupado la zona en un "dispositivo de seguridad conjunto con la Casa Real y la Delegación del Gobierno en Cataluña".

Febrer 2021

"En este dispositivo se decidió que los restaurantes que están cerca del Hotel W cerraran este miércoles: los restaurantes que ya tenían reservas, podían abrir hasta las 16 horas, cuando terminasen de servir las comidas", han matizado.

Los bares de la zona y los restaurantes que no tuvieran reservas "están obligados a cerrar hasta el jueves", igual que los restaurantes y bares con reservas a partir de las 16 horas.

Los Mossos han desplegado patrullas y grupos de orden público desde la salida de la estación de Metro de la Barceloneta (L4), a aproximadamente un kilómetro del hotel, y a lo largo del paseo Juan de Borbón, que conduce hacia el mismo.

Febrer 2021

SOCIETAT Gent gran BETEVÉ. 13/06/2021. https://beteve.cat/societat/presentacio-oficial-moviment-residencies-catalunyabarceloneta/

El Moviment de Residències de Catalunya es presenta oficialment en un acte a la Barceloneta L'objectiu de l'agrupació és "passar de les accions a les xarxes i en premsa als carrers" Per: Sandra García Prat A dos dies del Dia Mundial de la Presa de Consciència de l’Abús i Maltractament en la Vellesa, el Moviment de Residències de Catalunya s’ha presentat oficialment en un acte a la plaça del Mercat de la Barceloneta. L’objectiu és “passar de les accions a les xarxes i en premsa als carrers”, expliquen en un comunicat.

A l’agrupació d’usuaris de centres de gent gran s’hi apleguen una desena d’entitats que denuncien irregularitats als centres on tenien familiars ingressats. Insisteixen que durant la pandèmia han estat abandonats i demanen que hi hagi més control de les administracions per evitar que els interessos econòmics passin al davant de les necessitats dels usuaris.

A més, el moviment té el suport de diversos col·lectius i plataformes, com la Plataforma de Víctimes Bertran i Oriola, i està germanat amb la Marea de Residencias de Madrid.

Febrer 2021

Habitatge BETEVÉ. 21/06/2021. https://beteve.cat/la-familia-barris/plataforma-salvem-unio-cooperatista-barcelona-edificiarquebisbat-clinic/

Els veïns, mobilitzats per salvar l’edifici de la Unió Cooperatista de Barcelona La plataforma Salvem la Unió Cooperatista de Barcelona denuncia la destrucció de patrimoni històric del barri Per: Sergi Hernández L’antic edifici de la Unió Cooperatista de Barcelona, a Comte d’Urgell, 176, està en perill. L’immoble, ocupat les darreres dècades per la parròquia de Sant Isidor, serà enderrocat per construir-hi un centre privat d’investigació sanitària i tecnològica de vuit plantes i dos soterranis, ja pactat entre l’Arquebisbat de Barcelona i l’Hospital Clínic. L’amenaça sobre aquest edifici històric ha posat en alerta els veïns del barri que s’han organitzat al voltant de la plataforma Salvem la Unió Cooperatista de Barcelona.

L’Antonio Baños s’ha trobat amb Mar Masip, historiadora, veïna del barri i membre de la plataforma Salvem la Unió Cooperativista de Barcelona, i amb Marc Dalmau, cooperativista de La Ciutat Invisible, per parlar del futur d’aquest edifici històric.

L’edifici, transferit a esquenes dels veïns Des de fa unes setmanes, l’edifici de la Unió Cooperatista de Barcelona s’ha convertir en un centre de vacunació contra la covid-19. Això és possible perquè ja s’ha fet efectiva la cessió de l’immoble per part de l’Arquebisbat a l’Hospital Clínic per un període de 75 anys. Masip veu la cessió temporal pel centre de vacunació com a una operació de màrqueting, de rentat d’imatge, perquè el futur de l’edifici no oferirà cap servei públic.

Masip alerta que el centre d’investigació previst serà privat i no aportarà cap benefici al barri. També denuncia que la transferència de l’edifici ha estat totalment opaca i d’esquenes al barri. Ni els veïns, ni els parroquians han estat informats de res fins que l’acord ja era signat. Quan es va

Febrer 2021

formar la plataforma Salvem la Unió Cooperatista de Barcelona, el mes de març del 2021, les converses per la cessió de l’edifici ja havien començat.

Enderrocament imminent Els membres de la plataforma calculen que l’enderrocament de la cooperativa es podria produir a finals d’any. Un dels indicis és que als ocupants d’una de les plantes, un servei de Càritas, els han dit que han de marxar a l’agost. Masip creu que a partir d’aquest mes, els esdeveniments es precipitaran a gran velocitat. Es pregunta si els interessos privats han facilitat un procés tan ràpid.

Determinar el valor històric de l’edifici La plataforma demana salvar l’edifici pel seu valor patrimonial i històric del barri. La cooperativa va ser construïda pels treballadors del barri i això li aporta un afegit pel que fa la memòria històrica. Salvem la Unió Cooperatista de Barcelona no ha pogut entrar a l’edifici, cosa que sí ha fet l’Ajuntament, el qual ara mira de determinar el valor històric del lloc. Sembla que l’antic teatre de la cooperativa està en bon estat i valdria la pena salvar-lo.

Malvenut a l’Església el 1977 Per a Marc Dalmau, cooperativista de La Ciutat Invisible, recuperar la memòria de l’edifici és clau per aconseguir que no s’enderroqui. El procés de “desmemòria”, com diu Dalmau, va començar quan la desfeta econòmica de la cooperativa, causada per les pressions del règim franquista, va obligar a malvendre l’edifici a l’Església per set milions de pessetes el 1977.

Una cooperativa de consum i un centre cultural La Unió Cooperatista Barcelonesa va sorgir el 1927 de la fusió entre dues cooperatives veïnes, El Rellotge (1901) i La Dignitat (1903), de la barriada Batlló o del Ninot. La construcció de l’edifici data del 1930 i va arribar a tenir 2.000 famílies associades. La Unió Cooperatista Barcelonesa era una cooperativa de consum i dins hi havia set forns de pa cooperatius. També s’hi feien activitats culturals de tota mena, com ara conferències. Pel teatre de la cooperativa hi van passar personalitats com Frederica Montseny o Lluís Companys.

Febrer 2021

Edificis cooperatius recuperats Dalmau recorda que la pressió dels moviments populars ha aconseguit en altres casos recuperar edificis històrics d’altres cooperatives, com en el cas de la Lleialtat Sansenca, a Sants; l’Empar de l’Obrer, seu actual de la Federació de Cooperatives de Consum; la Flor de Maig, al Poblenou o el Segle XX, pel qual encara es lluita a la Barceloneta.

Febrer 2021

SEGURETAT CIUTADANA Incivisme NIUS. 12/06/2021. https://www.niusdiario.es/sociedad/sanidad/desalojados-noche-botellones-aglomeracionesbarcelona-paseo-born-playa-barceloneta-11-junio-madrugada-12-coronavirus_18_3153420049.html

3.871 desalojados en una nueva noche de botellones en Barcelona Miles de jóvenes se han agolpado en el paseo del Born y en la Barceloneta la madrugada del 12 de junio En su mayoría turistas, han consumido y compartido alcohol sin respetar las distancias y sin mascarilla Este fin de semana se cumple un mes del fin del toque de queda en Cataluña tras el levantamiento del estado de alarma Per: David Expósito Miles de personas han vuelto a tomar las calles de Barcelona para celebrar macrobotellones en una noche que se ha saldado con 3.871 desalojados por incumplir las medidas sanitarias contra la covid-19, según ha apuntado la Guardia Urbana.

El paseo del Born y la playa de la Barceloneta han sido los enclaves de la capital catalana que más jóvenes con ganas de fiesta han acogido la madrugada del sábado 12 de junio; mayormente turistas que, sin distancia ni mascarilla, se han agolpado para consumir y compartir alcohol en la vía pública.

"Puede ser que tenga miedo, pero después de tanto tiempo encerrada estoy cansada, hace calor, hay vacunas y la covid no es tan fuerte ahora, nunca había visto el paseo del Born tan lleno", comenta una mujer, a lo que otro joven agrega: "Eso es pantomima pura, somos terraplanistas". "No estamos en un lugar cerrado, ¿por qué vamos a tener miedo?", pregunta un tercero.

Febrer 2021

Tras ser desalojados del Born, muchos se han unido a la juerga que ya estaba en marcha sobre la arena de la Barceloneta; allí, varias jóvenes han salido a celebrar con su "grupo de amigos, como si fuera estar en un bar" que se han graduado y han acabado la Selectividad. A su alrededor, muchos franceses que lamentan que "en Francia está todo cerrado" y que "en España se vive mejor".

Una noche que ha dejado la consecuente suciedad en la zona donde se ha desarrollado la fiesta, cosa que sigue despertando el malestar entre los vecinos. "Esto es lo que veo al salir de mi escalera", critica una de ellos, adjuntando imágenes de latas y botellas vacías, e insalubridad, en las redes sociales.

Un mes sin toque de queda Esta semana, se ha cumplido un mes del fin del toque de queda en Catalunya tras levantarse, el 9 de mayo, el estado de alarma en España decretado para frenar los contagios de Covid-19, una medida que estaba vigente desde octubre de 2020.

Febrer 2021

ONDA CERO. 15/06/2021. https://www.ondacero.es/emisoras/catalunya/audios-podcast/ciutat/els-veinsbarceloneta-queixen-els-caps-setmana-aixo-camp-batalla_2021061560c8a27d2ef66a0001e4539c.html

Els veïns de la Barceloneta es queixen: “Els caps de setmana això és un camp de batalla” Manel Martínez, vicepresident de l’Associació de Veïns de la Barceloneta parla a La Ciutat sobre l’incivisme nocturn al barri des que es va aixecar el toc de queda. Per: Mónica Günther

Celebración en la Barceloneta de la primera noche tras el final del toque de queda. En vídeo, fiesta e intervención policial en las playas de Barcelona. Juan Barbosa / Vídeo Reuters

La Barceloneta i el Born són dos dels barris de Barcelona on es repeteixen els botellons multitudinaris els caps de setmana des que es va aixecar l’estat d’alarma. Grans grups de persones, bevent, sense mascareta, ni respectant les distàncies de seguretat han passat a ser les estampes habituals les nits dels divendres i dissabtes. I, ara, els veïns temen que la revetlla de Sant Joan suposi un esclat encara més descontrolat, després que el govern de Barcelona va anunciar que mantindria les platges obertes la nit del 23 de juny, a diferència del que faran altres veïnes com Castelldefels o Gavà.

En parlem a La Ciutat amb Manel Martínez, vicepresident de l’Associació de Veïns de la Barceloneta.

Febrer 2021

LA VANGUARDIA. 19/06/2021. https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20210619/7541935/vecinosbarceloneta-piden-colau-rabassa-collboni-batlle-dimitan.html

Vecinos de la Barceloneta piden que Colau, Rabassa, Collboni y Batlle dimitan Una petición más simbólica que efectiva, pero que es un grito de hartazgo y desesperación que se vuelve a lanzar desde el barrio marítimo de Barcelona Per: Raúl Montilla

Los vecinos denuncian que la playa se ha convertido en uno de los epicentros de los botellones de la ciudad/Cavier Cervera

Las entidades Barceloneta Diu Prou, la Plataforma en Defensa de la Barceloneta y la asociación de vecinos de l’Òstia registraron ayer, a primera hora de la mañana en la Oficina de Atención Ciudadana de la plaza de Sant Miquel, una petición conjunta para que dimita la alcaldesa Ada Colau; el primer teniente de alcalde, Jaume Collboni; el teniente de alcalde de Seguridad y Prevención, Albert Batlle; y el concejal de distrito de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, “por la falta de implicación, soluciones y dejadez de sus funciones públicas”. Una petición más simbólica que efectiva, pero que es un grito de hartazgo y desesperación que se vuelve a lanzar desde el barrio marítimo de Barcelona. “Hemos empezado después de la pandemia, peor que cuando acabamos”, lamenta Sebas Huguet, de la plataforma Barceloneta Diu Prou, que da voz a la desesperación de los vecinos después de que el incivismo y la inseguridad haya vuelto al barrio, explica, con más intensidad pero también con más violencia que antes de la pandemia. “El otro día a una vecina estuvieron a

Febrer 2021

punto de pegar por decirle a una persona que no defecara en el portal de su vivienda. No le puedes decir nada a quien está orinando en medio de la calle”, apunta Huguet, que asegura que en las últimas semanas los vecinos han olvidado rápidamente lo que era vivir “con tranquilidad y paz”, como lo han podido hacer durante la pandemia. Denuncian que la playa se ha convertido en uno de los epicentros de los botellones de la ciudad, en el punto de encuentro de centenares de personas que acuden allí casi cada día y que, también en el ir y venir, generan problemas en el barrio, en donde además se quejan las entidades, hay más suciedad y falta el mantenimiento. Fiestas en pisos turísticos que han vuelto, explican, con muchísima más rapidez que las inspecciones; que se suman a las peleas o a los robos, a la proliferación de los bicitaxis, a la ocupación de la vía pública sin control. Ahora, además, con una alta presencia de coches con matrícula francesa. “Son los mismos problemas, llevamos muchos años... Primero nos decían que había que coger las riendas... Y ahora que han cogido las riendas seguimos igual. En cinco años no ha cambiado todo. Por eso la petición de dimisión es para todos”, manifiesta el representante de la Barceloneta Diu Prou. La gota que ha acabado de colmar el vaso, en este caso medio vacío, fue la decisión del Ayuntamiento de Barcelona de abrir la playa de cara a la verbena de Sant Joan. Trasladaron su oposición el pasado miércoles al teniente de alcalde Albert Batlle en una reunión que mantuvieron con él en el barrio, un encuentro que para los vecinos no fue nada bien. Las tres entidades, de hecho, piden su dimisión también por su “falta de sensibilidad”. “Será un desastre”, vaticina el representante de la Barceloneta Diu Prou, para quien medidasc como el control de aforo o el hecho de que no se pueda entrar comida o bebida en la arena provocará fiestas improvisadas y molestas en los portales, en las plazas, justo debajo de los balcones y de las ventanas de los pisos. Aunque haya refuerzo policial, desde Barceloneta Diu Prou aseguran que esto no evitará los problemas y que, además supondrá un importante incremento de coste para el erario público. “¿No podrían hacer lo que recomienda el Procicat y cerrar la playa por la noche?, pregunta Sebas Huguet.

Febrer 2021

METRÓPOLI. 19/06/2021. https://www.metropoliabierta.com/el-pulso-de-la-ciudad/desalojadas-botellonesbarcelona_41060_102.html

Más de 4.700 personas desalojadas de varios botellones en Barcelona Las aglomeraciones se han dado en el entorno del Arc de Triomf y el paseo del Born Per: Metrópoli

Varios jóvenes reunidos y en ambiente festivo, en una calle de Barcelona, durante una noche de concentraciones y botellones / LORENA SOPÊNA I LÒPEZ - EUROPA PRESS

Un total de 4.732 personas han sido desalojadas la pasada noche de diversos botellones y aglomeraciones en las calles y playas de Barcelona.

Las aglomeraciones se han dado, sobre todo, en el entorno del Arc de Triomf y el paseo del Born, y en las playas centrales de la ciudad, lugares que se han convertido en los últimos meses en puntos de encuentro para celebrar botellones en Barcelona.

AGLOMERACIONES Y BOTELLONES Los desalojos se llevaron a cabo sin incidentes en el marco del operativo conjunto que ejecutan los fines de semana agentes de la Guardia Urbana y de los Mossos d'Esquadra.

Febrer 2021

DIMISIONES De hecho, las organizaciones vecinales Barceloneta diu prou, Plataforma en Defensa de la Barceloneta y la asociación de vecinos L'Ostia han pedido este viernes, formalmente, la dimisión de la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, por "permisividad" con los botellones.

También han pedido la dimisión del primer teniente de alcalde, Jaume Collboni, del teniente de alcalde de Seguridad, Albert Batlle, y del concejal de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, según han informado a través de las redes sociales.

La asociación de vecinos y los dos colectivos ciudadanos han anunciado que han presentado en el registro del ayuntamiento la solicitud de estas dimisiones "por la falta de implicación, soluciones y dejadez de sus funciones públicas para con el barrio de la Barceloneta", donde se encuentran las playas más frecuentadas de Barcelona.

Febrer 2021

BETEVÉ. 27/06/2021. https://beteve.cat/societat/veins-barceloneta-no-poden-dormir-incivisme-botelladesbarcelona-coronavirus/

Veïns de la Barceloneta: “No podem dormir des de fa setmanes” Asseguren que, des que es va aixecar el toc de queda, totes les nits "estem vivint un infern" Per: Íngrid Colomer | Laura Oliver | Sergio Segura

Des del moment en què es va aixecar el toc de queda, ara fa un mes i mig, els veïns de la Barceloneta asseguren que estan vivint un infern. De nit, diversos grups ocupen les platges i els carrers i hi consumeixen begudes alcohòliques. Això és sinònim de sorolls i altres molèsties. Un equip de betevé ha passat la nit amb alguns dels veïns per viure en primera persona aquesta situació. Asseguren que gairebé cada nit hi ha “atracaments i agressions”. Aquestes conductes, juntament amb el soroll i la brutícia, han provocat que la situació sigui, diuen, insostenible. “Al matí el carrer està brut: orins, excrements, llaunes, ampolles, vidres trencats… No es pot ni tan sols caminar”, ha explicat a betevé Manuela Sabala, veïna de la Barceloneta.

“Tenim doble vidre, ens posem taps, però no tenim aire condicionat i passem molta calor. És impossible dormir i això, de dilluns a diumenge” - Sebastián Murcia, veí de la Barceloneta

Els veïns asseguren que, tot i que la Barceloneta sempre ha estat un barri amb soroll, arran de la pandèmia i de l’aixecament del toc de queda la situació ha empitjorat. “Altres anys, la gent respectava els horaris de la platja. La pandèmia ha provocat que de nit s’hi ajuntin milers de persones, és insuportable”, comenta Sebastián Murcia, un altre veí.

“ Al matí el carrer està brut: orins, excrements, llaunes, ampolles, vidres trencats… No es pot ni tan sols caminar” - Manuela Sabala, veïna

Expliquen també que, tot i que veuen agents de la Guàrdia Urbana patrullant, troben a faltar més actuacions policials per aturar les conductes incíviques. De fet alerten que, de vegades, “es fan

Febrer 2021

els ulls grossos”. Els preocupa que hi hagi la convicció errònia que “a la Barceloneta es pot fer de tot”.

L’obertura de l’oci nocturn els dona un respir La reobertura aquesta setmana de l’oci nocturn a Catalunya ha reduït la presència de grups fent botellades a la Barceloneta amb relació als caps de setmana anteriors. Els veïns del barri diuen que la nit de dissabte han notat menys soroll i que s’han reduït considerablement els actes incívics.

Passeig Marítim al capvespre / Xavi Calvo

Convoquen una altra manifestació L’Associació de Veïns de la Barceloneta, conjuntament amb l’Associació de Veïns del Casc Antic, ha convocat una manifestació el proper dimecres, 30 de juny. “Tenim dret al descans” és el lema que han triat per demanar que es posi fi a la problemàtica que fa setmanes pateixen els veïns del barri. Està previst que la marxa surti a les 18.30 h de la plaça del Poeta Boscà i es dirigeixi cap a la via Laietana.

Febrer 2021

20MINUTOS. 27/06/2021. https://www.20minutos.es/noticia/4745084/0/vecinos-barcelona-contra-ruidobotellones/

Los vecinos estallan contra el ruido y los botellones en las playas de Barcelona Los vecinos de Barceloneta y Casc Antic se manifestarán este martes para reclamar su "derecho al descanso". Per: Redacción

Un grupo de personas haciendo botellón en la playa de la Barceloneta / ACN

Desde que se levantó el toque de queda, las imágenes de personas bebiendo en las calles de Barcelona se han repetido semana tras semana. Pese a que Mossos d’Esquadra y Guardia Urbana han desplegado un dispositivo especial para ahuyentar a la multitud y minimizar las molestias de los vecinos no es suficiente. Por ello, los vecinos de la Barceloneta y del Casc Antic quieren demostrar su hartazgo ante la situación de ruido y suciedad que, aseguran, soportan cada noche. Explican que desde que se levantó el toque de queda, las playas se llenan de gente y que al levantarse se encuentran con botellas, vasos, basura y también orina y también excrementos.

Para denunciar esta situación, que consideran "insoportable", las asociaciones de vecinos de la Barceloneta y del Casc Antic se manifestarán este martes a las 18.30 de la tarde bajo el lema de Tenemos derecho al descanso, para reclamar que se acabe con el ruido y el incivismo en el barrio.

Febrer 2021

En las últimas semanas, las entidades convocantes se han mostrado críticas con el gobierno municipal de los comunes y el PSC porque consideran que no hacen lo bastante para garantizar el descanso del vecindario a la vez que se relajan las medidas sanitarias contra la Covid. Estas entidades por ejemplo, se mostraron en contra que el consistorio abriera las playas para celebrar la verbena de Sant Joan.

El Ayuntamiento por su parte anunció el pasado 25 de junio que la Guardia Urbana de Barcelona desplegará este verano un dispositivo coordinado con los Mossos d’Esquadra para evitar los robos y las aglomeraciones que provoquen molestias a los vecinos, como los botellones. Según el consistorio, el cuerpo de policía trabajará para evitar y controlar los comportamientos "que generen molestias a terceras personas", mediante el control del uso del espacio público y la denuncia de infracciones como el consumo de alcohol y drogas.

Además de en las calles, la Urbana también trabajará para reducir la contaminación acústica derivada del ruido generado en locales –prestando especial atención a los horarios de cierre, al control de las terrazas y a los aforos– y en viviendas, especialmente las de uso turístico.

La apertura del ocio nocturno les ha dado un respiro La reapertura del ocio nocturno ha reducido la presencia de grupos haciendo botellones en la Barceloneta con relación a los días anteriores. Los vecinos del barrio explican que la noche de sábado notaron menos ruido y que también se han reducido los actos incívicos.

Febrer 2021

EL PERIÓDICO. 29/06/2021. https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20210629/barceloneta-casc-antic-contrabotellon-molestias-nocturnas-manifestacion-via-laietana-11868037

La Barceloneta y el Casc Antic saldrán a la calle este miércoles contra el botellón Los vecinos cortarán la Via Laietana para reclamar que se erradiquen fiestas incívicas y molestias nocturnas de sus Barrios Per: Patricia Castán

Botellón en el Born, hace varias semanas. / Manu Mitru

En la última década los residentes de la Barceloneta han salido a la calle diversos veranos para clamar contra los excesos incívicos o la inseguridad en su barrio. La pandemia ha cortado este año el grifo de los turistas de borrachera, pero esa pesadilla ha sido relevada por la del botellón autóctono, se quejan. Las concentraciones para beber, con ruido incluido, llevarán este miércoles a los vecinos del barrio marinero y a los del Casc Antic a manifestarse de nuevo, cortando la Via Laietana.

La convocatoria inicial de la Assemblea Veïnal Casc Antic y de la Associació de Veïns Casc Antic sumarán también a la Associació de Veïns de la Barceloneta y la Barceloneta diu Prou, unidas por los mismos males. El prolongado cierre -hasta hace apenas unos días- del ocio nocturno ha hecho eclosionar con fuerza los botellones callejeros y en las playas. La reapertura de la oferta legal (hasta las 3.30 horas) no evita aún las concentraciones de quienes se han acostumbrado a esta

Febrer 2021

práctica 'low cost' en la vía pública, o de quienes se quedan con ganas al salir de los bares y discotecas. Como resultado, el ambiente en muchas calles del Born, el Casc Antic y el barrio marinero es de crispación vecinal, explica desde este último, Manel Martínez.

En este caso, los afectados consideran que la única solución para frenar la masificación en su zona es cerrar las playas de noche los fines de semana, como ya intentaron sin éxito en la verbena de Sant Joan. En otros puntos, como Lluís Companys o el paseo del Born, se pide más control policial, ya que en cuanto se desaloja el eje central los jóvenes se distribuyen por otras calles o regresan al rato.

Convocatoria doble En los carteles que están distribuyendo se puede ver tanto la convocatoria unitaria a las 19.00 horas en la Via Laietana (a la altura de Princesa, para cortar el vial con la protesta), como otra concentración previa en la plaza de la Repla (18.30 horas) de la Barceloneta. En este barrio, quienes quieran acudir al acto principal de la Via Laietana marcharán por Joan de Borbó. Sus reivindicaciones y proclamas serán contra el botellón, el follón nocturno y las masificaciones en sus calles.

Si otros veranos las quejas se focalizaban en el turismo que venía a beber, de fiesta y a dormir en pisos turísticos del centro de la ciudad, o en los robos y trapicheos que se generaban en el entorno, en este caso constatan que el nuevo hábito del botellón semanal está protagonizado por jóvenes autóctonos y extranjeros que viven temporalmente en Barcelona, sostiene Martínez. El vecindario está preocupado, además, porque algunos grupos de jóvenes increpan y "provocan" a los residentes.

Febrer 2021

BETEVÉ. 30/06/2021. https://beteve.cat/societat/protesta-veins-ciutat-vella-contra-sorolls-incivisme-tallen-vialaietana/

Veïns de Ciutat Vella es planten contra els sorolls i l’incivisme: “No podem esperar més” Veïns dels barris del Gòtic, Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera i la Barceloneta tallen la via Laietana i arriben a Sant Jaume tot cridant "Ajuntament, incompetent" Per: Josep Bassas; Sergio Segura

Més de 300 veïns del centre de Barcelona s’han manifestat aquest dimecres per denunciar “la situació enquistada d’aldarulls, soroll i incivisme reiterat” que pateixen els barris amb més turisme i oci nocturn de la ciutat. Expliquen que des que es va aixecar el toc de queda, el 9 de maig, ha tornat l’ocupació massiva dels carrers i les platges a les nits, que els impedeix dormir i descansar. La mobilització ha sumat veïns del districte de Ciutat Vella, sobretot dels barris del Gòtic, de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, i de la Barceloneta. Han recorregut diversos carrers fins a la via Laietana i s’han dirigit cap a l’Ajuntament de Barcelona, a la plaça de Sant Jaume, on han cridat missatges com “Ajuntament, incompetent”.

La protesta s’ha fet en dos recorreguts diferents. Una l’ha convocada l’Associació de Veïns del Casc Antic i ha sortit a les 18 h del passeig del Born. L’altra l’han convocada l’Associació de Veïns de la Barceloneta i la plataforma La Barceloneta Diu Prou a les 18.30 h a la plaça del Poeta Boscà. Totes dues marxes s’han unit a la Via Laietana i durant uns minuts han tallat el trànsit de vehicles en tots dos sentits de la marxa. El missatge “Prou sorolls, dret al descans” ha regnat aquest carrer del centre de Barcelona durant una estona.

Febrer 2021

El veïnat demana duresa contra els incívics A la Barceloneta, l’ambient està molt tens des de fa setmanes. Asseguren que la fi del toc de queda va marcar un abans i un després al barri i que des d’aleshores es veu incivisme al carrer dia sí i dia també. “No podem esperar ni una setmana més. Això és un crit d’alerta: no podem descansar“, assegura la presidenta de l’AV Barceloneta, Carme Piera. Aquesta entitat veïnal explica que el barri sempre ha patit actes incívics a la nit, sobretot a l’estiu, però assegura que mai no havien vist res com el que es viu aquest any. “Tothom fa el que li dona la gana, i no pot ser. Demanem duresa contra els incívics“, insisteix Piera.

En la mateixa línia es pronuncia Sebastián Huguet, de la plataforma La Barceloneta Diu Prou. Diu que enguany hi ha més violència que altres anys. “És inhumà”, afirma Huguet, qui insisteix en el tancament de les platges a la nit per evitar botellades i aglomeracions. protesta a la Barceloneta contra l'incivisme

Febrer 2021

BETEVÉ. 30/06/2021. https://beteve.cat/societat/gremi-hotels-reclama-contundencia-contra-incivismebarcelona/

El Gremi d’Hotels demana contundència contra l’incivisme a Barcelona Reclama a l'Ajuntament de Barcelona que garanteixi la seguretat i la tranquil·litat especialment a barris com la Barceloneta Per: Maria Solans El Gremi d’Hotels de Barcelona ha reclamat aquest dimecres una “actitud ferma” a l’Ajuntament davant les actituds incíviques “que tenen lloc de forma reiterada a la ciutat”, en una clara referència a les nits de botellades a la platja i als carrers del barri de la Barceloneta que s’han repetit diversos dies, des que es va aixecar el toc de queda.

En un comunicat, el director general del Gremi, Manel Casals, afirma que “aquestes actituds estan estretament vinculades a la il·legalitat”.

Alerta pels pisos turístics il·legals Els responsables de l’entitat diuen que el consum de begudes alcohòliques a la via pública està lligat al “ventall d’activitats il·legals que, a dia d’avui, encara tenen un protagonisme i una influència negativa molt destacada a la ciutat”. I assenyalen, directament, als pisos turístics il·legals. Des del Gremi d’Hotels avisen que “fa temps que venim advertint dels riscos que suposa l’activitat dels pisos turístics a l’Ajuntament” i, per això, reclamen que el govern municipal “abordi de forma eficient, ferma i resolutiva la regulació de les llars compartides, per evitar la impunitat dels grups i màfies que els comercialitzen a la ciutat i evitar els problemes de coexistència que generen”.

Febrer 2021

Nit de Sant Joan El PAÍS. 18/06/2021. https://elpais.com/espana/catalunya/2021-06-18/la-mitad-de-las-playas-del-areametropolitana-de-barcelona-estaran-cerradas-por-sant-joan.html

La mitad de las playas del área metropolitana de Barcelona estarán cerradas por Sant Joan Los vecinos de la Barceloneta reclaman al Ayuntamiento que siga el ejemplo de Gavà o Castelldefells y no permita el acceso a la arena Per: Alfonso L. Congostrina

Un grupo de jóvenes la noche de Sant Joan del año pasado en un parque cercano a la playa

Los vecinos del barrio de la Barceloneta registraron este viernes una petición en el Ayuntamiento de la capital catalana para —casi en tiempo de descuento— forzar al Consistorio a que prohíba el acceso a las playas durante la verbena de Sant Joan en la noche del próximo miércoles. El Consistorio mantiene que abrirá las playas, aunque controlará los accesos y vigilará que no se consuman bebidas alcohólicas. Los vecinos creen que la decisión es contrapoducente, más si tiene en cuenta que otros municipios del área metropolitana como Gavà o Castelldefels no permitirán el acceso a las playas.

Febrer 2021

El teniente de alcalde seguridad del Ayuntamiento de Barcelona, Albert Batlle, anunció el pasado 31 de mayo que después de haberse reunido con los representantes de municipios costeros del área metropolitana todos abrirían las playas para celebrar la verbena de Sant Joan. No será así. La capital catalana, si no cambian de parecer, sí que abrirá sus playas, pero no lo harán ni Castelldefels, ni Viladecans ni Gavà ni el Prat de Llobregat. En cambio, en la parte norte del área metropolitana, tanto Sant Adrià —que solo tiene tres playas y una está clausurada tras detectar que está contaminada— como Badalona y Montgat sí que abrirán al igual que la mayoría de playas del Maresme. “Cada noche, desde la eliminación de toque de queda, miles de personas se concentran en la playa de la Barceloneta para llevar a cabo la práctica ilegal del botellón. Los vecinos soportamos un nivel de ruido fuera de lo común que perturba el descanso de las personas que conviven en el barrio, las calles se inundan de orines, deposiciones y vómitos que dejan un hedor insoportable y un ambiente insalubre. Las playas se llenan de vidrios, plásticos y colillas dejándolas inhabilitadas y contaminadas”, así comienza el escrito que registraron la mañana de este viernes en el Ayuntamiento las entidades Barceloneta Diu Prou, la Plataforma en Defensa de la Barceloneta y la Asociación de Vecinos de L’Òstia. Las tres entidades exigen al equipo de gobierno que dé marcha atrás y no permita el acceso a las playas durante la verbena. Además, reclaman la dimisión de la alcaldesa Ada Colau, pero también la de Jaume Collboni, Albert Batlle y Jordi Rabassa a los que acusan de “falta de implicación y dejadez de funciones públicas respecto al barrio”. “Es ilógico. Se permite cada fin de semana que centenares de personas hagan botellón en las playas y luego a las dos de la madrugada ponen en marcha un operativo que acaba de despertar a los pocos vecinos que habían conseguido dormir y dispersan a los participantes en el botellón por todas las calles del barrio trasladando el problema hasta el último rincón”, denuncia Óscar Domenech de la Barceloneta Diu Prou. “El pasado miércoles tuvimos una reunión con el teniente de alcalde de seguridad al que le solicitamos que, como otros municipios, cerrara las playas en Sant Joan. Nos dijo que no iba a hacerlo y que solo limitaría el aforo. Eso se traducirá en que quien no pueda entrar en las playas se irá a las calles y plazas del barrio y lo acabaremos pagando los vecinos”, advierte Domenech.

Febrer 2021

La queja que registraron las entidades advierte que el “impacto medioambiental y las molestias que ocasionan” los botellones son contrarias a la normativa de convivencia de la ordenanza municipal. Los vecinos solicitan también que, además de la noche de Sant Joan, se redacte una norma que impida el acceso a la arena del litoral de 22.00 a 7.00 todos los días del año. La misiva registrada reclama la dimisión de los responsables políticos por “denegar el derecho al descanso y la seguridad de los vecinos y no utilizar la normativa vigente para frenar botellones, contaminación acústica, además de dejadez y desprotección en el ámbito medioambiental de las playas y calles de la ciudad”. BOTELLONES EN LAS PLAZAS DEL BARRIO DE GRÀCIA Los vecinos de las plazas y calles del barrio de Gràcia se han unido y van a pedir diferentes audiencias al equipo de gobierno y a la oposición en el Consistorio para intentar solucionar el problema de los botellones que sufre, desde que se levantó el toque de queda, cada fin de semana. “Es un botellón continuo que conforme lo van dispersando los agentes se va desplazando de una plaza a otra”, denuncia Gabriel Esteban, vecino de la plaza del Raspall.

Febrer 2021

EL PERIÓDICO. 22/06/2021. https://www.elperiodico.com/es/barcelona/20210622/bcn-barceloneta-playa-santjoan-guardia-urbana-11845753

Barcelona impedirá cruzar la Barceloneta para ir a la playa en la verbena de Sant Joan En este mapa puedes consultar todas las hogueras y verbenas que se realizarán en Barcelona la noche de Sant Joan ¿Qué se podrá hacer y qué no para Sant Joan 2021 en Catalunya? Per: El Periódico

Aspecto de la playa de la Barceloneta en la verbena de 2018 / Alvaro Monje

La Guardia Urbana impedirá llegar o salir de la playa atravesando el barrio de la Barceloneta la noche de la verbena de Sant Joan, y solo se podrá acceder sin vehículo privado por los extremos, con controles de aforo y sin alcohol ni equipos de música. Esta medida se toma después de que los vecinos de ese barrio pidieran la dimisión de todos los responsables municipales del Ayuntamiento de Barcelona por su "falta de implicación y dejadez de sus funciones públicas hacia el barrio". Los representantes vecinales han responsabilizado a Ada Colau, Jaume Collboni, Albert Batlle y Jordi Rabassa y les acusan de "mercantilizar el espacio público, dañar el entorno y destrozar la paz social".

Febrer 2021

Dispositivo de seguridad La alcaldesa Colau lo ha anunciado este martes en la rueda de prensa de presentación del dispositivo de seguridad y limpieza para la verbena de Sant Joan en toda la ciudad. "No vamos a permitir el descontrol en las playas de Barcelona", ha subrayado la alcaldesa, que ha reconocido que está habiendo "abusos" y ha hecho un llamamiento a la ciudadanía para que "respete el uso colectivo de la playa y el descanso de los vecinos" cualquier noche, no solo la de Sant Joan.

150 efectivos de la Urbana y 24 informadores La Guardia Urbana destinará 150 efectivos en el dispositivo de seguridad, la mayoría de los cuales estará en las playas. También habrá un refuerzo específico dentro del barrio de la Barceloneta para sancionar las conductas que impidan el descanso vecinal. De 20.00 horas a las 3.00 horas habrá, además, un grupo de 24 informadores en las playas, para velar por el civismo. El teniente de alcalde de Seguridad y Prevención, Albert Batlle, ha explicado que se realizará un dispositivo conjunto con los servicios de limpieza, los Mossos d'Esquadra, la Guardia Urbana y la Policía Portuaria, y ha apelado a realizar "una fiesta de Sant Joan festiva y familiar", segura y

Febrer 2021

cívica. Ha detallado que, además de limitar el acceso al frente marítimo, habrá 125 casetas para comprar petardos en la ciudad, que el Metro estará abierto toda la noche.

Chiringuitos abiertos hasta las 3.30 horas También ha expresado que para intentar regular la actividad de ocio, los chiringuitos de la playa podrán abrir hasta las 3.30 horas. Por su parte, el concejal de Emergencia Climática, Eloi Badia, ha explicado que 1.287 trabajadores limpiarán la ciudad con 637 vehículos, se facilitarán 2.685 papeleras, 2.130 espacios para tirar envases y 106 contenedores adicionales. Se colocarán 275 lavabos para poder ofrecer servicio a las personas, y desde primera hora del día 24 se desplegarán más de 300 operarios de limpieza "con el objetivo de tener las playas a punto para el uso de los bañistas", ha asegurado Badia. El director de Servicio de Prevención, Extinción de Incendios y Salvamento de Bomberos, Sebastià Massagué, ha señalado que durante la verbena han reforzado la plantilla con 104 bomberos y 22 mandos --más que en los últimos años--, "se ha reforzado el centro gestor de emergencias para poder atender la demanda" y se realizaran controles preventivos de las hogueras.

Febrer 2021

EL NACIONAL.CAT. 22/06/2021. https://www.elnacional.cat/ca/barcelona/sant-joan-accedira-platges-passarbarceloneta_622466_102.html

Sant Joan. Així s’accedirà a les platges sense passar per la Barceloneta Per: Vicenç Pagès

La Guàrdia Urbana impedirà arribar o sortir de la platja travessant el barri de la Barceloneta demà, la revetlla de Sant Joan, i només es podrà accedir sense vehicle privat pels extrems, amb controls d'aforament i sense alcohol ni equips de música, tot i que els quiosquets de platja estaran oberts fins a les 3.30h.

Només es permetrà l'entrada en tots dos extrems de la platja, per l'Hospital del Mar i el Club de Natació Atlètic Barceloneta, per evitar que es creui el barri per entrar i sortir de la sorra i reduir així les molèsties als veïns.

A més, a la zona litoral s’impedirà l’estacionament indegut de caravanes, autocaravanes, furgons i d’altres vehicles que es puguin utilitzar per possibles acampades, o bé com a magatzems de begudes per abastir als venedors ambulants, o bé com a elements de pernocta. Colau fa una crida al respecte.

L'alcaldessa Ada Colau ho ha anunciat en la roda de premsa de presentació del dispositiu de seguretat i neteja per a la revetlla de Sant Joan a tota la ciutat, en el que es mobilitzaran 350 efectius de la Guàrdia Urbana, 104 bombers i 2.278 de neteja.

A banda, també hi haurà un reforç específic dins del barri per sancionar conductes en contra del descans veïnal. A les platges també hi haurà el suport de 24 informadors de 20h a 3h.

Pel que fa a l'estacionament del Passeig Marítim de la Nova Icària i del Passeig Marítim del Bogatell entre Arquitecte Sert i Llacuna, i les antigues esplanades destinades a l’estacionament

Febrer 2021

de vehicles corresponents a les platges de Nova Marbella i Llevant estaran tancades per evitar l’estacionament de vehicles, excepte una zona reservada per a mobilitat reduïda.

"No permetrem el descontrol a les platges de Barcelona", ha subratllat l'alcaldessa, que ha reconegut que està havent-hi "abusos" i ha fet una crida a la ciutadania perquè "respecti l'ús col·lectiu de la platja i el descans dels veïns" qualsevol nit, no només la de Sant Joan. Els veïns de la Barceloneta reclamen el tancament de platges

Aquesta decisió arriba després que els veïns de la Barceloneta reclamessin el passat dilluns el tancament de les platges de Barcelona, i és que, des de la fi del toc de queda, els incivismes, els 'botellons' i les baralles, han augmentat exponencialment.

Durant els primers 15 dies de juny, la Guàrdia Urbana ha posat 1.166 denúncies per consum d'alcohol al carrer i des que es va activar l'estat d'alarma, l'Ajuntament de Barcelona ha recaptat més de dos milions d'euros en multes. El diumenge passat també es van desallotjar unes 1.400 persones de les platges de Barcelona.

A les 9 platges de la ciutat hi haurà un dispositiu específic que sumarà un total de 325 persones, 77 vehicles de servei, 2.685 papereres, 106 contenidors addicionals, 19 banyeres i 275 lavabos mòbils.

Febrer 2021

LA VANGUARDIA. 23/06/2021. https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20210623/7550501/urbanablinda-barceloneta-colau-censura-descontrol.html

La Urbana blinda la Barceloneta y Colau censura el descontrol Restricciones de acceso y horarios en todo el litoral para evitar grandes fiestas en las playas Per: Redacción

Foto: Xavier Cervera

Ada Colau prometió ayer mano dura contra el incivismo durante la verbena. “El descontrol no se puede permitir”, dijo refiriéndose a las aglomeraciones que se repiten cada fin de semana: “No dejaremos que las playas se asocien al descontrol. No puede ser que se vean llenas de basura”, insistió. La alcaldesa apeló a la responsabilidad de los ciudadanos durante la presentación del dispositivo especial de la verbena en el que se prohibirá acceder a la playa atravesando la Barceloneta y se instalarán controles de aforo. Estará prohibido también llevar alcohol y equipos de música.

“Queremos una fiesta cívica, familiar y evitar las situaciones que hemos visto estos días”, insistió el teniente de alcalde de Seguridad, Albert Batlle, quien aseguró que sólo durante los 15 primeros días de junio la Guardia Urbana ha impuesto 1.166 denuncias por consumo de alcohol en la calle. Y desde que se activó el estado de alarma el Ayuntamiento ha recaudado 2.024.000 euros en multas.

Febrer 2021

Para la verbena, se movilizarán en Barcelona 350 efectivos de la Urbana, 104 de Bomberos y una brigada de 2.278 empleados de limpieza. Uno de los focos de máxima atención serán los accesos a las playas. Para mitigar las molestias a los vecinos, la policía ha diseñado un itinerario de acceso que rodea el barrio. No estará permitido acceder con alcohol en la playa pero los chiringuitos estarán abiertos hasta las tres y media de la madrugada. A partir del anochecer se han autorizado 18 verbenas y seis hogueras en la ciudad.

Los municipios limitan el espacio para lanzar cohetes y cierran las calas En Castelldefels, Gavà y Viladecans se cortará el acceso por carretera a las playas y sólo se podrá acceder andando. “Si se deja el acceso libre, es imposible garantizar que las reuniones sean de menos de 10 personas”, mantiene el concejal de Governació de Castelldefels, Jordi Planell. Entre policía local y Mossos, 130 agentes impedirán que se organicen fiestas en la arena. En cambio, en el Prat de Llobregat, se ha decidido finalmente cerrar la playa a cal y canto y no se podrá acceder ni en coche, ni en transporte público, ni en bicicleta ni a pie. Sitges sigue la misma política. A media tarde se cerrará el paseo al tráfico y se irán desalojando las playas, donde sólo podrán acceder los clientes de los chiringuitos, que cerrarán a la una de la madrugada. En Vilanova tampoco se podrá circular en coche por el paseo pero las playas y los chiringuitos sí estarán abiertos.

Ante el cierre de playas en Garraf y para evitar que eso provocara aglomeraciones en Cunit, este es uno de los pocos municipios de la costa de Tarragona que ha decidido también prohibir el acceso a las playas. En cambio, en El Vendrell y Calafell, sí se podrá celebrar la verbena junto al mar. Tarragona también ha optado por mantener las playas abiertas hasta las cinco de la mañana, aunque prohibiendo el consumo de alcohol y las hogueras. Salou también abrirá sus playas.

De Barcelona hacia el norte, en Badalona, playas abiertas pero sin hogueras porque el alcalde, Xavier Garcia Albiol, reconoce no disponer del dispositivo necesario para controlar toda la extensión de costa, por lo que ha hecho un llamamiento a la responsabilidad. Albiol teme el

Febrer 2021

“efecto llamada” de ciudadanos de otras poblaciones vecinas que, como Montgat, sí cerrarán sus playas. En Mataró, en cambio, también estarán abiertas, como casi todas las de Girona. Incluso el año pasado, en plena pandemia, solo cerraron dos municipios: Calonge i Sant Antoni y Sant Pere Pescador, que hoy mantendrán su litoral abierto aunque Calonge sí tendrá las calas cerradas y en algunas playas se limitarán zonas para lanzar petardos.

Palamós celebra su fiesta mayor sin conciertos ni hogueras en la arena La posibilidad de que una chispa prenda la vegetación es uno de los temores de muchos consistorios, que intentan recuperar la normalidad de la verbena. La alcaldesa de Cadaqués, Pia Seriñana, ha emitido un bando en el que explica que está prohibido encender ninguna hoguera esté o no autorizada en todo el término municipal, a excepción de la municipal. En el caso de Palamós, en que la verbena coincide con su fiesta mayor, la playa Gran contará con control de acceso i aforo limitado y no habrá ni conciertos, ni hogueras ni pirotecnia en la playa. Tampoco en Begur , donde solo se podrán lanzar petardos en la playa de Sa Riera. Quien sí recupera el espectáculo pirotécnico es Platja d’Aro, que lo hará de forma simultánea en tres espacios distintos: para distribuir a la gente y evitar aglomeraciones. Más al sur, como en Blanes, el Consistorio recupera la verbena popular en el Paseo del Mar. El municipio no permite hogueras en sus playas desde hace años después que algún bañista se quemara los pies al día siguiente. Tampoco en Lloret, donde habrá dispositivo especial para controlar que no se consume alcohol en la playa ni se usan aparatos de música, se puedrán hacer hogueras.

Febrer 2021

BETEVÉ. 24/06/2021. https://beteve.cat/societat/controls-no-impedeixen-incompliments-revetlla-platgesbarcelona/

Els controls no impedeixen incompliments durant la revetlla a les platges de Barcelona Al litoral barceloní s'ha notat el desplegament policial, però molta gent ha accedit a la platja amb begudes alcohòliques Per: Redacció Les platges de Barcelona han tornat a ser l’epicentre de la celebració de la nit de Sant Joan. L’any passat l’Ajuntament va decidir tancar-les per minimitzar el risc de contagi de la covid. Enguany, malgrat la prohibició d’accedir a la sorra amb begudes alcohòliques, aparells de música o tendes de campanya, els incompliments han estat abundants.

La Guàrdia Urbana ha destinat 150 agents a vetllar pel bon funcionament de la revetlla al litoral barceloní. Tot i la forta presència policial, no hi ha hagut controls a peu de platja i s’hi ha pogut accedir amb ampolles i altres objectes no autoritzats.

“No sabem quan ens tornaran a tancar. Volem gaudir-ho“, ha estat un dels comentaris més repetits durant la nit. Alguns, amb molta dificultat, intentaven mantenir les distàncies amb altres grups de persones, però eren la minoria. “Fa molt de temps que no sortim, però avui ens ha vingut de gust. Però això sí, anem dient a la gent que no se’ns acosti”, comentaven una parella d’amics que s’havien assegut a la vora de l’aigua, on hi havia menys concentració de persones.

Febrer 2021

Un 60 % menys de persones que el 2019 Segons el balanç que ha fet l’Ajuntament de la revetlla, les platges van reunir unes 25.000 persones, un 60 % menys que fa dos anys. L’any passat les platges van estar tancades al públic per evitar aglomeracions i contagis.

El tinent d’alcalde de Seguretat, Albert Batlle, ha aplaudit l’esperit “lúdic i cívic” de la població en una revetlla “normal” i pràcticament sense incidents destacats.

Les discoteques, a ple rendiment La revetlla de Sant Joan també ha estat la primera nit d’obertura per a la majoria de locals d’oci nocturn. El Procicat va autoritzar que reobrissin a partir de dilluns 21, però molts van decidir esperar-se uns dies. Després de 15 mesos sense poder fer una copa i ballar, alguns curiosos hi han anat, però s’han trobat amb una sorpresa inesperada. “Volíem fer l’última copa i ens demanen més de 70 € per persona”, comenten un grup d’amics que volia entrar en una discoteca del litoral barceloní.

El dispositiu no evita les molèsties a la Barceloneta Amb l’objectiu de vetllar pel descans dels veïns de la Barceloneta, la Guàrdia Urbana ha posat en marxa un ampli dispositiu policial. Abans de les 22 h, s’ha blindat el barri per evitar que les persones que anaven i tornaven de la platja creuessin pels carrers de l’interior. Vehicles policials i

Febrer 2021

també informadors avisaven la multitud de persones que anaven pel passeig de Joan de Borbó que continuessin fins a la plaça del Mar o bé hi accedissin per l’hospital del Mar. persona controlant acces barceloneta revetlla

Però a mesura que avançava la nit, ha estat més complicat de controlar i els veïns han alertat a través de les xarxes socials que no s’estava respectant el seu descans.

Febrer 2021

LA VANGUARDIA. 24/06/2021. https://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20210624/7553328/tranquilidadplayas-barcelona-verbena-sant-joan.html

Tranquilidad en las playas de Barcelona en la verbena de Sant Joan Que fueran las de la ciudad Comtal las únicas playas abiertas del área metropolitana y los alrededores hacía prever una marabunta hasta la arena que no llegó a producirse Per: Mayka Navarro

Varios grupos de jóvenes celebran la verbena de Sant joan en la playa de la Barceloneta / Xavi Jurio

La noche más corta del año recuperó el inconfundible olor a pólvora que todo lo impregna al detonar. Con mascarilla más fuera que dentro del lugar de la cara para el que fue confeccionada, y muchísimas ganas de recuperar la vida perdida durante el último año y medio, la ciudadanía salió a la calle, lanzó petardos, encendió bengalas y desfiló hasta las playas de Barcelona, pero de una manera mucho más ordenada que la que se preveía.

Febrer 2021

Amplío dispositivo de la Guardia Urbana para aislar el barrio de la Barceloneta de las aglomeraciones para acceder a sus playas / Xavi Jurio

Que fueran las de Barcelona las únicas playas abiertas del área metropolitana y los alrededores hacía prever una marabunta hasta la arena que no llegó a producirse. Las playas estaban llenas, sí, pero con un orden natural que no precisó de la intervención de la Guardia Urbana para controlar que se cumplían las medidas de seguridad sanitaria. Hubiera sido imposible controlarlo. Sí se centró la policía municipal en salvaguardar el barrio de la Barceloneta de las aglomeraciones de los que transitaban de paso hasta la playa. La iniciativa de vallar todo el perímetro de las calles funcionó para desviar el tráfico de la gente bordeando el barrio y sin adentrarse en las estrechas callejuelas.

Unos jóvenes lanzan un globo de luz durante la verbena de Sant Joan en la Barceloneta / Xavi Jurio

Febrer 2021

Además, la Guardia Urbana optó por una estrategia de saturación con uniformados y vehículos policiales con los distintivos azules encendidos que disuadió de cualquier masificación descontrolada en espacios pequeños. En su mayoría, los vecinos estaban satisfechos con la medida.

La ciudadanía salió a la calle, lanzó petardos, encendió bengalas y desfiló hasta las playas de Barcelona, pero de una manera mucho más ordenada que la que se preveia / Xavi Jurio

Sin incidentes graves La gran mayoría de las 1.759 llamadas que ha atendido el teléfono de emergencias 112 hasta la medianoche se han producido desde el Barcelonès, con 653 avisos, según ha informado Protecció Civil, si bien se han atendido 749 incidentes en toda Catalunya.

Un agente de la Guardia Urbana precede un grupo de trabajadores de Barcelona Neta / Àlex García

Febrer 2021

Bombers de la Generalitat, por su parte, han atendido en todo el territorio cerca de 300 avisos entre las ocho y las doce de la noche. La mayoría de ellos se debían a incendios, 90 de vegetación (forestal, urbana y agrícola) y 124 por fuegos urbanos (contenedores, viviendas u hogueras, entre otros), y se han concentrado en el área metropolitana de Barcelona.

Barrido de madrugada A los fiesteros más persistentes o a los que el sueño les había cogido sobre la arena les han 'barrido' un operativo formado por agentes de los Mossos d'Esquadra y la Guardia Urbana, acompañados por un ejército de barrenderos. A pesar de que por megafonía se ha insistido durante la noche que los arenales se cerrarían a las seis, cuando ha llegado la hora miles de personas aún ocupaban las playas.

Un agente de la Guardia Urbana despierta a dos personas que dormían en una de las playas de Barcelona / Àlex García

En la de la Barceloneta el desalojo, que ha transcurrido sin incidentes, ha comenzado a las 6.45 horas cuando una veintena de mossos han barrido la playa en dirección Llobregat obligando a marchar a los grupos de gente que se iban encontrando a su paso. Al salir al paseo Marítimo, les obligaban a salir por el paseo Joan de Borbó, uno de los dos accesos habilitados para evitar que la gente pasara por la Barceloneta.

Febrer 2021

Un grupo de personas abandona el arenal tras pasar la verbena de Sant Joan / Àlex García

Agentes de la Guardia Urbana y Mossos d'Esquadra peinan las playas de Barcelona / Àlex García

Los trabajadores de Barcelona Neta limpian las playas de Barcelona después de la verbena de Sant Joan / Àlex García

Febrer 2021

Un agente de la Guardia Urbana despierta a una familia que dormía en la playa / Àlex García

Febrer 2021

BETEVÉ. 24/06/2021. https://beteve.cat/societat/veins-barceloneta-creuen-insuficient-operatiu-sant-joan/

Els veïns de la Barceloneta diuen que l’operació durant la revetlla va ser insuficient Lamenten que hi van haver festes i soroll tot i els itineraris delimitats cap a la platja Per: Ruth Rodriguez

Els veïns de la Barceloneta no comparteixen el bon balanç que fa Albert Batlle, tinent d’alcalde de Prevenció i Seguretat, sobre l’operatiu desplegat a la Barceloneta per evitar que s’accedís a les platges a través dels carrers del barri i es provoqués així molèsties al veïnat. “Com ja prevèiem, ha estat insuficient –afirma Manel Martínez, de l’AV de la Barceloneta–. No negarem que hi ha hagut més presència policial, però hi ha hagut gent que s’ha conseguit colar al barri i hi han fet festa a dins, hi ha hagut enfrontament amb veïns per escàndol…”.

Restringit el pas per la Barceloneta A causa de les protestes veïnals de les darreres setmanes, l’Ajuntament havia optat per blindar el barri i delimitar uns itineraris per accedir a les platges. Tan sols s’hi podia arribar pel passeig de Joan de Borbó o bé pels voltants de l’hospital del Mar.

En tot cas, els veïns de la Barceloneta plantegen a l’Ajuntament com s’afrontarà ara les nits, un cop passada la revetlla de Sant Joan. “Què passarà demà? I demà passat? Això no pot continuar així”, afirma Martínez. Asseguren que les molèsties per festes, soroll i actes incívics s’allarguen des de fa dos mesos i ja van demanar a l’Ajuntament tancar les platges durant les nits per evitar situacions com aquestes.

Febrer 2021

ESPORTS Waterpolo BETEVÉ. 02/06/2021. https://beteve.cat/esports/previa-champions-final-barceloneta-2021/

L’Atlètic-Barceloneta, il·lusionat i optimista amb la Champions Els mariners debuten a la final a vuit contra l'Olympiacos Per: Carles Alcoyent Corominas

Una temporada més, l’Atlètic-Barceloneta ha arribat a la fase final de la Champions League de waterpolo. Els mariners debuten el pròxim dijous, 3 de juny, a la final a vuit de la màxima competició europea. El conjunt de Chus Martín s’enfrontarà en quarts de final amb l’Olympiacos.

La Champions, l’última competició i “la més important” Des de l’inici de la temporada 2020-2021, els cos tècnic, jugadors i directius de l’AtlèticBarceloneta tenien marcat en el calendari els dies 3,4 i 5 de juny. En aquestes tres dates es disputa la final a vuit de la Champions i el moment decisiu ja ha arribat.

Febrer 2021

La final, que es disputa a Belgrad i sense la presència de públic, enfrontarà als vuit millors equips del waterpolo europeu. D’aquests, el tècnic Chus Martín en destaca dos: el Pro Recco i el Ferencváros, ja que han estat líders dels seus grups. És cert, però, que arriben després de no quedar campions de la Lliga italiana i hongaresa, respectivament, i això, ens dona una opció a la resta d’equips. Pel tècnic, que afronta els últims partits com a màxim responsable de l’equip mariner, els seus homes arriben en un bon moment de la temporada i “tenim moltes ganes i il·lusió de fer alguna cosa gran”.

L’Olympiacos, un rival complicat per al Barceloneta L’Atlètic-Barceloneta va acabar la fase de grups en la segona posició del grup B i s’enfronten en quarts de final, aquest dijous, 3 de juny, a les 20.30 h, amb l’Olympiacos. Chus Martín assegura que “el camí que tenim per endavant és molt difícil. L’Olympiacos és un equip que ha jugat les dues últimes finals de la Champions i l’any 2018 es va proclamar campió d’Europa. És un equip amb molta experiència i que té gairebé tots els jugadors internacionals amb la selecció grega”. De fet, el joc del conjunt de Theodoros Vlachos es basa en dos que comparteixen nom i posició, els boies Konstantinos Kakaris i Konstantinos Mourikis. Per a Martín, “fer moltes ajudes per defensar aquests homes serà molt important i, sobretot, hem de ser molt fidels al nostre estil de

Febrer 2021

joc i imposar un ritme molt alt durant tot el partit. Sabem de la dificultat de l’enfrontament, però, estem preparats”.

Febrer 2021

AS. 03/06/2021. https://as.com/masdeporte/2021/06/03/polideportivo/1622697253_545748.html

Chus Martín: "Irme con otra Champions sería la guinda" El entrenador del Atlètic-Barceloneta se despide ocho años después en la final a ocho de la Champions. El club marinero se medirá al Olympiakos en cuartos de final. Per: Alberto Martínez

Chus Martín es uno de los entrenadores más laureados del waterpolo español desde que en la temporada 2013-14 se hiciera con las riendas del Atlètic-Barceloneta. Ocho ligas seguidas y una Champions le contemplan, al margen de Supercopas y Copas del Rey. En Belgrado, en la final four que arranca este jueves (Olympiakos, 20:30, cuartos de final) pondrá punto final. No habría mejor despedida que levantar su segunda Champions.

¿Por qué ha decidido dejar el Atlètic-Barceloneta?

Son muchos años. Lo dejo, pero para involucrarme en otro proyecto. Si no encontrase nada interesante, me tomaría un año sabático, pero mi idea es seguir. Cuando estás muchos años en un mismo club o en un vestuario, al final cuesta más llegar al jugador. Llevo ocho años de entrenador y otros siete de asistente aquí.

¿Ya tiene ofertas?

Febrer 2021

Nadie de España me ha llamado. Y eso le ha pasado a muchos entrenadores, como Ballart o Chava. Es triste que a veces tengas que salir fuera para seguir tu carrera. Quizás me ven inalcanzable porque vengo del Barceloneta. Hay clubes que están siempre y quieren hacer algo más, podría empezar un nuevo proyecto.

¿El tiempo es el mayor peligro del entrenador?

Cuando me hice cargo del equipo fui un aire fresco. Los jugadores vieron cosas nuevas. Y en mi primer año ganamos la Champions. Ahora creo que pasamos por la misma situación. Al jugador le irá bien tener un cambio de entrenador. He visto crecer a los jugadores. Munarriz era un chavalín cuando llegó y el resto han ido madurando también. Los jugadores evolucionan, tienen su opinión, su manera de ver las cosas también.

¿Qué exige el jugador de waterpolo?

Es un deporte duro donde no ganas demasiado dinero. Los jugadores lo viven con pasión. Se desviven, como yo. Y este año más: pueden conseguir una medalla olímpica. Que estés en un equipo en el que crees que puedes ganarlo todo pasa muy pocas veces. Y ahora pasa en el Barceloneta y en la Selección.

¿Qué diferencias hay entre ustedes y el resto de equipos Champions?

En Europa hay muchos clubes que nos duplican el presupuesto. Los jugadores del Pro Recco pueden ganar cuatro veces más que los nuestros. Tienen dos boyas en la grada, que son de los mejores del mundo, y una plantilla de 16 jugadores.

¿Cree que aspiran al título?

Hay que ir partido a partido. Jugamos los cuartos de final ante Olympiakos, que tiene experiencia y ha jugado la final en los dos últimos años. Tiene dos americanos, nos dará guerra aunque quizás han bajado algo el nivel. Vamos a intentar ganar, pero hay que ir paso a paso. En semifinales

100

Febrer 2021

podríamos encontrarnos al Recco. Allí, si llegamos hay que hacer el partido perfecto. El camino es muy difícil, pero no hay nada imposible. En 2014 no éramos favoritos y ganamos.

¿Qué recuerda de aquel título y cómo vivió un año difícil para usted?

Fue un año difícil. Cogimos (su hermano David Martín y él) el equipo con ilusión, pero tuvimos la enfermedad de mi padre. Días antes de su fallecimiento, en marzo, decidimos ir a Dubrovnik con el equipo. Eso fue un motivo de fuerza para ellos. El presidente y los jugadores dijeron que no fuéramos, pero ganamos allí, donde nunca lo habíamos hecho. Nos dio confianza.

¿Cómo ha cambiado el waterpolo?

Todo es más dinámico, no puedes pensar, la toma de decisiones es más rápida. España ha sacado provecho del nuevo reglamento. Esta es la evolución de la Selección. Italia también tiene ese estilo. Ambos llegaron a la final del Mundial de 2019.

¿Les beneficia tener una liga poco competitiva?

No sabes si es mejor tener una liga más competitiva, como ha pasado en Italia o Hungría, donde los equipos de esta final a ocho de la Champions no han ganado sus ligas. Nosotros no tenemos esa igualdad, pero eso nos permite entrenar mejor. Puedes preparar el fin de semana el partido de Champions. Pero no se puede saber qué es mejor porque no tuvimos lo otro. Es bueno que haya competencia. Hay que motivar mucho a los jugadores. Quería ganar esta liga y sumar ocho en los mismos años.

¿Habla siempre de waterpolo con su hermano?

Hablamos siempre de waterpolo y de los jugadores que compartimos. El 80% del Barceloneta son parte de la Selección, y comentamos su evolución. Compartimos información.

¿Qué supondría para usted este título?

101

Febrer 2021

Empezar ganando la Champions y acabar igual sería la guinda. La tranquilidad sería máxima. Me voy tranquilo, di siempre mi máximo.

102

Febrer 2021

AS. 04/06/2021. https://as.com/masdeporte/2021/06/04/polideportivo/1622827176_617199.html

Un infalible Recco deja al Barceloneta sin su sueño El equipo español, que fue por delante en el marcador (5-7) en el tercer cuarto, quedó eliminado en las semifinales de la Champions ante el todopoderoso italiano. Per: Alberto Martínez

El Atlètic-Barceloneta se despidió del sueño de la segunda Champions. No le suficiente a los de Chus Martín, quien abandona el equipo después de esta final a ocho en Belgrado, con bordar el waterpolo en los dos primeros parciales, cuando tutearon al Pro Recco italiano, el mejor equipo del mundo, y el más rico. Las opciones se fueron diluyendo de manera irremediable en el tercer cuarto, con un parcial de 4-0 que puso por delante a los de Génova, y que decidieron el encuentro.

Pese a los tantos iniciales de Mandic y Younger, el Atlètic Barceloneta controló el primer parcial. Con la confianza que le había dado la victoria 22-9 a Olympiakos, que creó un seísmo en el club griego e incluso el técnico pidió disculpas, los marineros estuvieron acertados en ataque con un juego muy dinámico. Dos goles de Fran Fernández, otro de Felipe Perrone, el que inauguró el marcador, y el último de Álvaro Granados puso el 2-4 en el marcador.

103

Febrer 2021

Pero el Recco es imprevisible. Un elenco de estrellas dirigidos por el pasional entrenador español Gabi Hernández, que aceleraron en el segundo cuarto con un parcial de 3-0. Figlioli y Mandic (2) anotaron desde el exterior, sin poder Dani López Pinedo (detuvo nueve de 21 lanzamientos) hacer demasiado. "No estuvimos bien al comienzo, no empezamos bien en defensa", remarcó Hernández, que vio como era entonces el Barceloneta quien anotaba tres goles seguidos y se ponía 5-7. Con goles de Perrone, Granados y un inteligente lanzamiento de Aleksic.

Con un 6-7 arrancó el tercer cuarto, el parcial clave del encuentro. El conjunto italiano, con un parcial de 3-0, se puso por delante por primera vez. "Estoy orgulloso de mi equipo", dijo Martín, aunque no pudo contrarrestar el poder ofensivo, sobre todo desde la zona de boya, del Recco. Luongo, Mandic y Hallock colocaron a los marineros contra las cuerdas. "Ellos jugaron al límite del reglamento, al borde la exlcusión, y creo que eso no es waterpolo", fue duro Martín.

No logró estirar el resultado el Pro Recco y tampoco acercarse al conjunto catalán. El parcial del último cuarto fue 2-2, con tantos de Perrone y de Mallarach, pero el Recco defendió con agresividad esa ventaja de dos goles. Así acabó una nueva final a ocho para un Barceloneta que se queda, de nuevo, en las semifinales.

104

Febrer 2021

MARCA. 05/06/2021. https://www.marca.com/natacion/waterpolo/2021/06/05/60bbe74d22601d6d028b45dd.html

El Barceloneta pierde ante el Brescia y queda cuarto en la Liga de Campeones El Pro Recco italiano, entrenado por Gabriel Hernández, gana su noveno título Per: EFE

Euroliga ante un Brescia que fue netamente superior y se llevó el partido por 7-13 en Belgrado en la despedida de Chus Martín al banquillo barcelonés que queda cuarto de Europa.

El Atl.Barceloneta empezó anotando el primer tanto con un chut de Martin Famera pero fue todo un espejismo. El Brescia con dos goles en contragolpe de Vlachopoulos y Balzarini más otro de Cannella dejaron un claro 1-3 al final del primer cuarto.

Pese a llevarse el segundo sprint el Barceloneta, el Brescia con el segundo de Vlachopoulos y otro contragolpe de Alesiani más dos de Jokovic dejaron un doloroso 1-7 en contra. Alvaro Granados de penalti anotó después de 10 minutos de sequía para los catalanes (2-7). A continuación el tercero seguido de Jokovic, ya con el cambio de Coimbra por López Pinedo en la portería.

105

Febrer 2021

Granados repitió y de penalti, Vlachopoulos dejó el doloroso 3-9 con un parcial de 2-6 en el segundo cuarto.

El partido entre el campeón de Italia y el campeón de España quedó prácticamente decidido con medio encuentro aún por disputarse. El equipo de Chus Martin se recompuso al menos para reducir la desventaja. Tanto el tercer y el cuarto parcial reflejaron sendos empates a 2 para acabar el encuentro con el 7-13.

La gran etapa de Chus Martín al frente del Barceloneta con ocho ligas y ocho Copas del Rey más una Euroliga no tuvo el epílogo deseado. La derrota en las semifinales ante el Pro Recco tras dominar en los dos primeros cuartos se dejó notar en el ánimo del equipo.

En la final se impuso el Pro Recco,entrenador por Gabriel Hernández, por 9-6 al Ferencvaros húngaro, anterior campeón. Esta es la novena Liga de Campeones apra el conjunto italiano.

FICHA TÉCNICA

7- Zodiac At.Barceloneta (3+4): López Pinedo (Coimbra); Famera (2), Granados (3, 2p), Munárriz (1, 1p), Bodegas, Larumbe (1), Aleksic, Fernández, De Toro, Perrone, Mallarach, Bustos.

13 - AN Brescia (9+4): Del Lungo, Dolce, Presciutti (1), Jokovic (3), Nikolaidis, Renzuto (1), Cannella (2), Alesiani (1), Vlachopoulos (4. 1p), Balzarini (1). Gitto, Rossi

Arbitros: Zwart (Holanda) y Putnikovic (Serbia). Excluyeron a Alesiani (min.24)

106

Febrer 2021

SPORT. 17/06/2021. https://www.sport.es/es/noticias/deportes/felipe-perrone-renueva-atletic-barceloneta11832842

Felipe Perrone renueva por el Atlètic Barceloneta hasta 2024 A sus 35 años, Perrone seguirá siendo una de las piezas clave en los marineros El Barceloneta espera anunciar pronto a su nuevo técnico tras el adiós de Chus Martín Per: EFE

Felipe Perrone, en una jugada ante Franci | Europeo 2018

El internacional Felipe Perrone jugará en el Zodiac Atlètic Barceloneta hasta la temporada 202324 después de llegar a un acuerdo con el club para renovar su contrato por tres temporadas más, según anunció este jueves la entidad marinera.

107

Febrer 2021

MUNDO DEPORTIVO. 21/06/2021. https://www.mundodeportivo.com/waterpolo/20210618/41044305688/elbarceloneta-renueva-a-alejandro-bustos-por-tres-temporadas.html

El Barceloneta renueva a Alejandro Bustos por tres temporadas Su continuidad se une a la de Felipe Perrone Per: EFE

Alejandro Bustos seguirá hasta 2024 en el Barceloneta (Pere Puntí - Pere Puntí)

El defensor de boya Alejandro Bustos ha renovado este viernes su contrato con el Zodiac Atlètic Barceloneta para las próximas tres temporadas, hasta junio de 2024, según anunció el club catalán.

La de Bustos, de 24 años y 1.94 de altura, es la segunda renovación del campeón español para la próxima campaña después de la de Felipe Perrone, que también renovó su contrato por tres años.

108

Febrer 2021

SPORT. 21/06/2021. https://www.sport.es/es/noticias/natacion/elvis-fatovic-ficha-atletic-barceloneta-11844136

Elvis Fatovic ficha por el Atlètic Barceloneta hasta 2024 El técnico croata llega para sustituir a Chus Martín, que abandonó el club tras ocho temporadas Se incorporará al equipo en el mes de septiembre después de dirigir a Australia en los Juegos Olímpicos Per: EFE

Fatovic, presentado por el Barceloneta | Twitter: @CNAB_oficial

El entrenador croata Elvis Fatovic fichó este lunes por el Zodiac Atlétic Barceloneta para las tres próximas temporadas, hasta junio de 2024, en sustitución de Chus Martín, que el pasado mes de mayo anunció que dejaba el equipo tras dirigirlo las últimas ocho campañas, informa el club catalán.

Fatovic, de 50 años, se incorporará a la disciplina de su nuevo equipo en septiembre tras disputar los Juegos Olímpicos de Tokio al frente de la selección de Australia, a la que dirige desde 2013.

109

Febrer 2021

Antes de entrenar a la selección australiana, Fatovic dirigió al JUG Dubrovnik croata durante cuatro temporadas (2007-2011). Como jugador, lo ganó todo a nivel de clubs con el JUG Dubrovnik, incluidas dos Copas de Europa en 2001 y 2006. También jugó en el otro gran equipo de Croacia, el Mladost Zagreb.

110

Febrer 2021

DIARIO DE NAVARRA. 25/06/2021. https://www.diariodenavarra.es/noticias/deportes/masdeporte/2021/06/25/el-navarro-alberto-munarriz-renueva-hasta-2023-con-atletic-barceloneta-731495-1026.html

El navarro Alberto Munárriz renueva hasta 2023 con el Atlètic Barceloneta El internacional navarro es uno de los puntales del equipo Per: EFE

Alberto Munárriz, durante un encuentro en el Campeonato de Europa celebrado en Budapest.

El internacional navarro es uno de los puntales del equipo Alberto Munárriz, durante un encuentro pasado frente a Alemania en este Campeonato de Europa que se celebra en Budapest (Hungría).

El Zodiac Atlétic Barceloneta ha renovado este viernes al internacional navarro Alberto Munárriz para las dos próximas temporadas, hasta junio de 2023, según informó el club barcelonés en sus redes sociales.

El jugador, de 27 años, es uno de los puntales del equipo y uno de los atacantes más codiciados del waterpolo europeo tras su llegada al conjunto catalán en 2013 procedente del Waterpolo Navarra.

111

Febrer 2021

La de Munárriz es la tercera renovación del Atlètic Barceloneta para las próximas temporadas después de las de Felipe Perrone y Alejandro Bustos, ambos hasta 2024. Además, esta semana el club anunció la contratación de su nuevo técnico, el croata Elvis Fatovic para las próximas tres temporadas.

112

Febrer 2021

Crònica de la Barceloneta. Juny 2021

Articles inside

Un infalible Recco deja al Barceloneta sin su sueño

L’Atlètic-Barceloneta, il·lusionat i optimista amb la Champions

Els veïns de la Barceloneta diuen que l’operació durant la revetlla va ser insuficient

Veïns de Ciutat Vella es planten contra els sorolls i l’incivisme: “No podem esperar més”

El Gremi d’Hotels demana contundència contra l’incivisme a Barcelona

Sant Joan. Així s’accedirà a les platges sense passar per la Barceloneta

La Urbana blinda la Barceloneta y Colau censura el descontrol

Els controls no impedeixen incompliments durant la revetlla a les platges de Barcelona

La Barceloneta y el Casc Antic saldrán a la calle este miércoles contra el botellón

Los vecinos estallan contra el ruido y los botellones en las playas de Barcelona

Veïns de la Barceloneta: “No podem dormir des de fa setmanes”

3.871 desalojados en una nueva noche de botellones en Barcelona

Els veïns de la Barceloneta es queixen: “Els caps de setmana això és un camp de batalla”

Vecinos de la Barceloneta piden que Colau, Rabassa, Collboni y Batlle dimitan

Els veïns, mobilitzats per salvar l’edifici de la Unió Cooperatista de Barcelona

Barceloneta

El primer partit de waterpolo, a la Barceloneta

L’Ajuntament de Barcelona valora comprar el solar de l’Escola Sant Joan Baptista

El govern espanyol intenta reconnectar el rei amb Catalunya

El Negre de la Riba

Sant Sebastià, els banys de tot un barri

La torre del rellotge que marca el temps de la Barceloneta

De la fàbrica de maons a l'Hermitage

Icones de la Barceloneta transformades en imants de nevera

Los ángeles del Hospital del Mar

Rodatges exprés al Mil Mirades

Torna l’escultura ‘David i Goliat’ després de caure pel temporal Gloria

La Barceloneta, el barri perdut d’Antonio Iturbe

Iturbe: “Escric per aturar el temps”

Antonio Iturbe: Escribir desde la nostalgia es un pecado venial