Gener by Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat

GENER 2018

Gener 2018

‘PRIMER BANY DE L’ANY’ (CLUB NATACIÓ ATLÈTIC-BARCELONETA)............................................................................................. 5 El 2018 comença amb el primer bany de l’any ........................................................................................................................................ 5 Començar l'any amb l'aigua al coll ................................................................................................................................................................ 6 El primer bany de l’any és solidari, per primer cop ............................................................................................................................. 10 Centenars de persones fan un bany solidari a la platja de la Barceloneta .................................................................................. 11 Centenars de banyistes fan una capbussada solidària a la platja de la Barceloneta ............................................................... 13 Més de 600 nedadors fan el primer bany de l'any a Barcelona ...................................................................................................... 15 PARC DE LA BARCELONETA ......................................................................................................................................................................... 16 Barcelona tendrá cinco nuevas áreas de ocio para perros ............................................................................................................... 19 Barcelona invertirà dos milions d'euros en espais per a gossos ..................................................................................................... 23 COOPERATIVES OBRERES ............................................................................................................................................................................. 25 ‘La forja solidària d’un barri portuari’, la història cooperativista de la Barceloneta................................................................ 25 CASA DE LA BARCELONETA 1761 .............................................................................................................................................................. 27 La Casa de la Barceloneta 1761 reobrirà al març amb una nova gestió ....................................................................................... 27 L’ESCOLA DEL MAR ......................................................................................................................................................................................... 29 La Escola del Mar, destruida por la aviación italiana .......................................................................................................................... 29 Barcelona ret homenatge a l’Escola del Mar bombardejada el gener del 38 al barri de la Barceloneta ......................... 35 Barcelona recorda l’Escola del Mar, bombardejada ara fa 80 anys ............................................................................................... 37 Barcelona rinde homenaje a la Escola del Mar, bombardeada en 1938 en la Barceloneta .................................................. 39 La Barceloneta homenajea a la bombardeada Escuela del Mar ..................................................................................................... 41 Bombas fascistas sobre un colegio ejemplar: 80 años de la destrucción de la Escola del Mar de Barcelona ............................... 44 Quan el feixisme va bombardejar la innovadora Escola del Mar .................................................................................................................. 49 Barcelona homenajea la Escola del Mar en el 80 aniversario de su bombardeo ...................................................................... 54 La bomba que va enviar una escola del mar a la muntanya ............................................................................................................. 56 Colau defensa l’escola pública en l’homenatge del 80è aniversari del bombardeig de l’Escola del Mar ........................ 61 La revolució pedagògica de la Barceloneta bombardejada .............................................................................................................. 62 Colau, a l'homenatge a un col·legi bombardejat: «L'escola pública catalana no es toca» .................................................... 66 Homenatge a l’Escola del Mar ..................................................................................................................................................................... 69 Homenatge a l'Escola del Mar ..................................................................................................................................................................... 73 80 anys del bombardeig que va destruir l'Escola del Mar de la Barceloneta ............................................................................. 77 “El fet d’haver pogut ser alumna de l’Escola del Mar és un privilegi” .................................................................................... 80 HOSPITAL DEL MAR ........................................................................................................................................................................................ 84 Treballadors de l’Hospital del Mar i del Vall d’Hebron denuncien col·lapse a urgències ...................................................... 84 RENDA FAMILIAR DISPONIBLE PER CÀPITA .......................................................................................................................................... 86 Creix la classe mitjana a Barcelona i es redueix la diferència entre barris rics i pobres ......................................................... 86 La renta familiar disponible en Barcelona crece un 3,1% y aumentan las rentas medias ..................................................... 88

Gener 2018

La classe mitjana va créixer a Barcelona el 2016 i la diferència de renda entre barris rics i pobres es va reduir ......... 91 La clase media de Barcelona sale de la crisis ......................................................................................................................................... 93 PLATJA DE SANT SEBASTIÀ ....................................................................................................................................................................... 103 Dos playas españolas, entre las mejores del mundo, según la CNN........................................................................................... 103 RELATS PERSONALS ..................................................................................................................................................................................... 108 Itziar Castro: "Me instalo en el Raval para cuidar los gatos de amigos" ................................................................................... 108 REFERÈNDUM A CATALUNYA .................................................................................................................................................................. 111 Els ferits de l’1-O a Barcelona comencen a identificar els policies espanyols que els van agredir .................................. 111 Puigdemont critica que Interior condecore a los policías del 1-O ............................................................................................... 114 Els CDR del Barcelonès canvien el nom del passeig de Joan de Borbó pel de la República ............................................... 116 Canvien el nom del passeig Joan de Borbó de Barcelona per passeig de la República ........................................................ 117 Canvien el nom del passeig de Joan de Borbó de Barcelona per passeig de la República.................................................. 119 Los CDR hacen 'desaparecer' el paseo Joan de Borbó ........................................................................................................................... 127 PLA D’USOS DE CIUTAT VELLA................................................................................................................................................................. 129 Les moratòries van per barris ................................................................................................................................................................... 129 LLEI ESTATAL D’HABITATGE ..................................................................................................................................................................... 133 La PAH promueve debates sobre la importancia de su Ley de la Vivienda .............................................................................. 133 La PAH busca a la Barceloneta adhesions perquè el Congrés debati la llei d’habitatge...................................................... 135 La PAH porta al carrer la seva proposta de llei de l'habitatge estatal per reclamar al PP que no la veti ...................... 137 PORT DE BARCELONA ................................................................................................................................................................................. 142 Un port per a la ciutat i la gent ........................................................................................................................................................................ 142 El Port de Barcelona agruparà tots els creuers a l'Adossat i alliberarà espai per a ús ciutadà ......................................... 148 Els creuers s’allunyaran de la ciutat per guanyar espai d’ús ciutadà ......................................................................................... 151 L'Ajuntament i el Port de Barcelona acorden reduir a 7 les terminals de creuers i alliberar espai per a ús ciutadà 153 Una gran reordenación portuaria liberará dos muelles y agrupará las terminales de cruceros ...................................... 154 El port de Barcelona limitarà a set les terminals de creuers ......................................................................................................... 161 El Port de Barcelona agruparà tots els creuers a l'Adossat i alliberarà espai per a ús ciutadà ......................................... 163 LA FÀBRICA DEL SOL .................................................................................................................................................................................... 166 Inauguració de la remodelació de La Fàbrica del Sol ....................................................................................................................... 166 Festa d'inauguració de la Fàbrica del Sol .............................................................................................................................................. 169 Puertas abiertas para conocer la nueva Fàbrica del Sol .................................................................................................................. 170 La Fàbrica del Sol reobre portes amb una gran festa....................................................................................................................... 172 Barcelona estrena La Fàbrica del Sol para concienciar sobre la energía ................................................................................... 174 Obre les portes a la Barceloneta un espai dedicat a la sostenibilitat ......................................................................................... 176 La Fàbrica del Sol torna obrir les portes, un espai dedicat a l'educació ambiental ............................................................... 178 Apreneu a construir una ciutat eficient i saludable ...................................................................................................................................... 180 HABITATGE ..................................................................................................................................................................................................... 185

Gener 2018

Una llar diferent ............................................................................................................................................................................................ 185 Barcelona cedeix solars a cooperatives per a la construcció de quatre promocions de cohabitatge ............................ 188 Ayuntamiento Barcelona cede cuatro solares a cooperativas de vivienda .............................................................................. 190 MÚSICA ............................................................................................................................................................................................................ 191 La Barceloneta, la nueva Ibiza .................................................................................................................................................................. 191 EXPOSICIONS.................................................................................................................................................................................................. 194 Miradas al litoral................................................................................................................................................................................................. 194 De bordells, apostes i musclos ................................................................................................................................................................. 197 RESTAURACIÓ & HOSTALERIA ................................................................................................................................................................. 200 N.A.P. Mar ....................................................................................................................................................................................................... 200 ESPORTS (WATERPOLO) ............................................................................................................................................................................ 201 L’Atlètic-Barceloneta supera el Barcelona en el derbi (4-9) .......................................................................................................... 201 El Marco Polo del waterpolo ..................................................................................................................................................................... 202 El Barceloneta, favorito en la Copa del Rey ......................................................................................................................................... 205 5-15. El Atlétic Barceloneta no perdona ante el Partizán ............................................................................................................... 207 El Barceloneta, el campió, comença contra el Mataró .................................................................................................................... 209 L'Atlètic Barceloneta no perdona davant el Partizan de Belgrad (5-15) ................................................................................... 212 Liquida la malastrugança a fora amb un bany a Belgrad ................................................................................................................ 213 El combinat més mariner a Hongria ....................................................................................................................................................... 215 El Barceloneta busca su segundo triunfo consecutivo ante el Waspo Hannover .................................................................. 216 Els mariners busquen un póquer............................................................................................................................................................. 218 13-12 Josep Vrlic le da el triunfo in extremis al Barceloneta ........................................................................................................ 219 L’Atlètic-Barceloneta s’imposa al Hannover (13-12) a la Champions ........................................................................................ 221 Vrlic rescata el Barceloneta ....................................................................................................................................................................... 222 El Barceloneta no dona opció al Mediterrani (1-12) ........................................................................................................................ 225

Gener 2018

‘PRIMER BANY DE L’ANY’ (CLUB NATACIÓ ATLÈTIC-BARCELONETA) DIGITAL D BARCELONA BARCELONA – 01/01/2018 - http://eldigital.barcelona.cat/el-2018-comenca-amb-el-primer-bany-delany_595876.html

El 2018 comença amb el primer bany de l’any Si la Cursa dels Nassos és l’última prova esportiva de l’any a la ciutat, la primera, també és tota una tradició. Es tracta del primer bany de l’any que organitza el Club Natació Atlètic-Barceloneta, cada 1 de gener a les 12:00 hores, a la platja de Sant Sebastià, davant del club. És un primer bany lúdic i festiu que dóna la benvinguda, en aquest cas, al 2018 i a més ho fa de forma solidària.

Enguany, hi han participat més de 600 valents i valentes, que s’han llençat a l’aigua, que estava a 16 graus. Molts dels participants ho han fet disfressats i amb ganes de passar una bona estona. En sortir de l’aigua, un got de brou calent estava preparat per a tots els que han decidit començar l’any fent unes braçades al mar.

Aquest any, l’activitat, que cada vegada compta amb més adeptes, és solidària amb una inscripció de 3 euros gràcies al recolzament de l’Obra Social La Caixa. La recaptació es destinarà íntegrament a AIS (Ajuda a la Infància Sense recursos), per tal que els infants més necessitats comencin el 2018 amb la mateixa il·lusió que tothom. A més, el CNAB i La Caixa, s’afegeixen a la recollida solidària amb la mateixa quantitat que s’aconsegueixi a través de les inscripcions.

Gener 2018

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 01/01/2018 - http://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20180101/primer-bany-any-2018barceloneta-6526553

Començar l'any amb l'aigua al coll Prop de 900 persones estrenen el 2018 banyant-se a la platja de Sant Sebastià a 14 graus. Així és com se sobreviu al primer bany de l'any PER: Ana Sánchez

ALBERT BERTRAN

Sortir al carrer l’1 de gener al matí és com despertar-se a The walking dead: només hi ha zombis i gent amb pinta de supervivent. Fins que arribes a la Barceloneta. I et trobes una marabunta en banyador com si fossis a Salou a l’agost. «Que bojos», diria al veure’ls qualsevol que porti tres capes de roba. Deixes de pensar-ho tan bon punt et quedes en biquini entre 900 persones. És «el primer bany de l’any», la 21a edició que organitza el Club Natació Atlètic-Barceloneta. La cita és a la platja de Sant Sebastià, davant del club. Fa sol, però amb vent. Com si tinguessis Trump al costat movent compulsivament el serrell. Temperatura ambient: 14 graus segons l’iPhone. Un dia primaveral, diran els vianants amb anorac. Amb biquini, a qualsevol que no sigui la princesa de Frozen se li posa la pell de gallina.

Gener 2018

«Després hi ha un caldet molt bo», t’anima la Maria Rosa al vestidor del club mentre et vas traient la roba amb poca convicció. «Quan ho proves, t’enganxa –garanteix–. Surts amb un benestar…». L’has de creure: fa sis anys que estrena l’any així. «És alliberador, ja ho veuràs», afirma al costat la Sandra. I això que ella ha vingut avui amb faringitis. Surts del vestidor amb el somriure nerviós de neòfita, amb el biquini, les xancletes i embolicada en una tovallola com si t’hagués abrigat la mare. «De sentit de l’humor en tenim», diu l’Amparo camí de la platja amb el barnús de fer surf del seu fill. «Aquest mes en faig 60», justifica la seva valentia. És la seva segona vegada, però no ha aconseguit arrossegar ningú de la família. «Diuen que vagi passant i que després els ho expliqui», riu. La Bàrbara camina sense titubejar, tot i que s’estrena avui. «M’he separat –explica–,he canviat de vida». Acabarà ficant a l’aigua el cap i tot. ¿A quina temperatura està el mar?, preguntes prement la mandíbula, com quan demanes el compte. «L’aigua està a 12 graus i mig», anuncia el Julián, un veterà. Fa 40 anys que hi ve. Al club després diran que el mar estava a 16 graus. En qualsevol cas –comprovaràs ben aviat– és la temperatura que popularment es coneix com a «freda de collons». Hi ha 900 persones a peu de platja, calculen al club. Se n’hi han apuntat 750. És el primer any que hi ha inscripció solidària: 3 euros per banyista. Tota la recaptació es destinarà a Ajuda a la Infància Sense Recursos multiplicada per tres (el club i La Caixa hi aportaran la mateixa quantitat que s’ha recollit amb les inscripcions). Hi ha molt banyista amb gorra del Pare Noel i sobres de les bosses de cotilló dels xinesos. El més jove té 15 mesos; el més gran, 94, és l’Antoni, un soci del club. També hi ha una altra veterana que hi va cada any: la Montse, 84 anys. «Montse Mechó», t’anima que busquis a Google. «L’àvia paracaigudista», surt a diversos reportatges al teclejar el seu nom. «Tinc 937 salts –diu ràpidament–. I em segueixo tirant», afegeix abans de marxar cap a la sorra sense immutar-se. «No et desmoralitzis», et diu el Julián. «Avui fa bastant vent, passarem un pelet de fred». I et posa una tovallola al coll per suportar l’espera. Escolta, doncs no fa tant de fred. Quan et

Gener 2018

barreges amb la multitud, descobreixes que allò del caliu humà és bastant literal. ¿Algun consell? «Tancar els ulls i llançar-te», riu el Julián. Queden 4 minuts per a les dotze, l’hora del bany. És quan se’t posa cara de gilipolles i et preguntes què diantre hi fas aquí. Fins que mires al voltant. Tothom somriu. Et donen més bon rotllo que si llegissis seguides cinc tasses de Mr. Wonderful.

ALBERT BERTRAN

3, 2, 1… La gent comença a caminar cap a l’aigua. Et mous per inèrcia. «No tinc fred», criden. El Julián no se separa del teu costat. «Perquè no reculis», t’avisa. Ai, però ¿què estàs fent? Ja no hi ha forma de parar. Entres a l’aigua a velocitat de creuer. «¡¡Maaaare mevaaaaaa!!». Sents de cop tant de fred com si t’haguessis ficat en una sala de cine a l’estiu. Comences a deixar anar crits del nivell d’una muntanya russa. «¡Va, que no es nota res!», diu el Julián capbussant-se. ¿Que noooo? Et sents com Leonardo di Caprio al final de Titanic. De fet, acabes com ell: amb l’aigua al coll. El Julián et dona el seu beneplàcit després d’un minut i mig en remull. «Ja pots sortir». I passes al nivell Rambo: no sents les cames. Mullada, en biquini i ni una mica de fred. Durant uns minuts et penses que ets la princesa de Frozen.

Gener 2018

Amb el caldo calent a les mans, comences a prometre que ho repetiràs el 2019. ¿Que de què serveix? «Per començar bé l’any», assegura el Jaime. «Jo l’any passat no ho vaig fer i el 2017 va ser una caca», li dona la raó l’Iván. «I et treu la tonteria», afegeix Miguel Ángel. «Va –diu Amparo de tornada al vestidor–, a començar l’any amb ànim».

Gener 2018

BETEVÉ – 01/01/2018 - http://beteve.cat/el-primer-bany-de-lany-es-solidari-per-primer-cop/

El primer bany de l’any és solidari, per primer cop Les inscripcions, de tres euros, aniran destinades a l’associació Ajuda a la Infància sense Recursos

PER: Roger Matamoros Com marca la tradició, l'activitat esportiva a la ciutat arrenca amb el tradicional primer bany de l'any que organitza el Club Natació Atlètic-Barceloneta. Fa 21 anys que un grup de socis van decidir començar l'any amb una remullada al mar i ja són centenars que participen en aquesta cita que enguany també té una recaptació solidària. Un any més, l'Atlètic-Barceloneta ha convocat a les 12 del migdia a tots aquells que han volgut estrenar l'any nou amb un bany al mar. Les sensacions del més valents abans d'entrar a l'aigua depenia de si tenien l'experiència d'altres anys. Aquesta ha estat la 21a edició, però també ha estat la primera en què s'ha fet una inscripció de tres euros per poder participar-hi. Tres euros solidaris que van destinats a l'Obra Social la Caixa i que aquest any van per projectes d'AIS, l'associació Ajuda a la Infància sense Recursos. S'han inscrit més de 600 participants i l'import es multiplica per tres, ja que l'Atlètic-Barceloneta i La Caixa aporten el mateix import que s'hagi recollit en el dia d'avui. Com sempre, el bany ha acabat amb un bon caldo per fer agafar temperatura al cos.

Gener 2018

EL PAÍS – 01/01/2018 - https://cat.elpais.com/cat/2018/01/01/catalunya/1514828813_877329.html

Centenars de persones fan un bany solidari a la platja de la Barceloneta Els banyistes que han participat han pagat tres euros per inscriure's i la recaptació serà lliurada a l'associació Ajuda a la Infància Sense Recursos PER: EFE Primer bany de l'any a la platja de la Barceloneta. CA RLES RIBAS

Diversos centenars de banyistes han complert avui amb la tradició de fer la primera capbussada de l'any a la platja de Sant Sebastià de Barcelona, en una assolellada jornada d'hivern en que la temperatura de l'aigua rondava els 16 graus. Molts dels ciutadans que han participat en aquest primer bany del 2018 són ja veterans d'aquesta tradició i alguns recordaven no haver faltat a la cita en els últims 30 anys, encara que també s'hi han animat banyistes que s'han estrenat aquest any. La iniciativa correspon al Club Natació Atlètic Barceloneta, situat en aquest popular barri de la capital catalana, i aquest any tenia un caràcter solidari, segons ha informat aquesta entitat.

Gener 2018

Els banyistes que han participat han pagat tres euros per inscriure's i la recaptació serà lliurada a l'associació AIS (Ajuda a la Infància Sense Recursos). Alguns dels barcelonins que s'han animat a fer una capbussada han volgut donar una nota d'humor a la iniciativa i s'han banyat disfressats o vestits amb peces com una barretina.

Gener 2018

EL PUNT AVUI - http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1313929-centenars-de-banyistes-fan-una-capbussadasolidaria-a-la-platja-de-la-barceloneta.html

Centenars de banyistes fan una capbussada solidària a la platja de la Barceloneta

Banyistes amb barretina, aquest dilluns a la platja de la Barceloneta Foto: EFE/ENRIC FONTCUBERTA.

PER: EFE Diversos centenars de banyistes han celebrat aquest dilluns la tradició de fer la primera capbussada de l’any a la platja de Sant Sebastià de Barcelona. El dia ha acompanyat una jornada assolellada d’hivern i amb la temperatura de l’aigua al voltant dels 16 graus.

Molts dels ciutadans que han participat en aquest primer bany del 2018 ja són ja veterans d’aquesta tradició. Alguns han recordat no haver faltat a la cita en els últims 30 anys. També s’han animat a fer-ho barcelonins que s’han estrenat aquest any. La iniciativa ha estat impulsada pel Club Natació Atletic Barceloneta, situat al barri mariner de la capital catalana, i aquest any tenia un caràcter solidari, segons ha informat l’entitat.

Gener 2018

Els banyistes que hi han participat han pagat tres euros per la inscripció. Els diners recollits es lliuraran a l’associació AIS (Ajuda a la Infància Sense Recursos).

Alguns dels barcelonins que s’han animat a fer una capbussada han volgut posar-hi una nota d’humor i s’han banyat disfressats o vestits amb peces com una barretina.

Gener 2018

3/24 -03/01/2018 - http://www.ccma.cat/esport3/mes-de-600-nedadors-fan-el-primer-bany-de-lany-abarcelona/noticia/2829418/

Més de 600 nedadors fan el primer bany de l'any a Barcelona La platja de Sant Sebastià, com ja és tradició, ha acollit una munió de banyistes en l'acte

Com mana la tradició, més de 600 persones s'han congregat a la platja de Sant Sebastià per fer el primer bany de l'any que organitza el Club Atlètic Barceloneta. Aquest any la recaptació anirà íntegrament per a obres benèfiques. L'aigua s'acostava als 16 graus de temperatura, però això no ha espantat uns banyistes que ja han convertit aquest acte en un ritual.

Gener 2018

PARC DE LA BARCELONETA NACIÓ DIGITAL – 02/01/2018 https://www.naciodigital.cat/noticia/145797/barcelona/creara/cinc/noves/arees/esbarjo/gossos/abans/abril?rlc=a1

Barcelona crearà cinc noves àrees d'esbarjo per a gossos abans de l'abril BARCELONA: ANIMALS DE COMPANYIA L'Ajuntament també aprofita per ampliar dos espais d'aquestes característiques ja existents PER: Jordi Bes

Uns gossos de passeig amb els amos per Barcelona Foto: Adrià Costa

L'Ajuntament de Barcelona ha començat les obres per crear cinc àrees d'esbarjo per a gossos i ampliar-ne dues més. Les cinc noves estaran als districtes de Ciutat Vella, les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Sant Andreu, i les dues ja existents que creixeran són a l'Eixample. L'objectiu del govern municipal és garantir que com a mínim tots els districtes disposin d'una àrea d'aquestes característiques de 700 metres quadrats o més.

Gener 2018

Els set projectes en marxa sumen una inversió total d'1,9 milions d'euros i totes estaran en funcionament entre el gener i el març. Tindran jocs per a gossos, mobiliari adaptat per al benestar dels animals, un abeurador i nova vegetació. Segons el consistori, les actuacions s'inscriuen en l'aposta municipal per la convivència entre les persones i els animals de companyia i l'objectiu d'oferir-los zones on puguin córrer, jugar i fer les seves necessitats sense generar molèsties.

Les cinc àrees noves s'ubiquen al parc de la Barceloneta (Ciutat Vella); al carrer de Coll i Alentorn, entre els de Saturnino Calleja i Juan Valera (Horta-Guinardó); a l'àmbit dels Jardins Piscines i Esports, al xamfrà de Ganduxer i Bori i Fontestà (Sarrià-Sant Gervasi), als Jardins de Bacardí (Les Corts) i al carrer Ciutat d'Asunción, a la cantonada de Ferran Junoy i Tucuman (Sant Andreu). Les que s'amplien són les de l'avinguda Mistral i plaça Letamendi (Eixample).

Des del 2016 s'ha avançat en l'objectiu que cada districte disposi d'una àrea per a gossos gran. La de Sant Andreu que ara es treballa és una d'elles, i Nou Barris ja va inaugurar la seva a l'avinguda Meridiana. A més, s'estan redactant els projectes de les de Virrei Amat i Can Dragó. A més, l'Ajuntament ha licitat les obres de la de Sant Martí, i redacta els projectes de les de Prioritat (Sants-Montjuïc), plaça Alfons Comín (Gràcia) i Parc de l'Estació del Nord (Eixample).

Una platja específica i ampolles contra els orins

La iniciativa forma part de les mesures que està implantant l'Ajuntament pel que fa als cans. Des de fa dos estius que els habilita una platja a la de Llevant. A més, ha impulsat una campanya que pretén aconseguir unes vies públiques més netes mitjançant la distribució d'ampolles d'aigua i vinagre que serveixin per netejar els orins d'aquests animals. En tot cas, la síndica de Greuges, Maria Assumpció Vilà, va retreure a principis d'estiu al consistori que no fa prou contra els excrements.

Gener 2018

Les noves àrees de gossos i les que s'amplien

Les obres de les noves àrees de gossos de Ciutat Vella, Horta-Guinardó i Sarrià-Sant Gervasi s'acabaran el març, i les de les Corts i Sant Andreu, el gener. - Ciutat Vella: Parc de la Barceloneta, al número 15 del passeig Marítim, amb 700 metres quadrats de superfície.

- Horta-Guinardó: carrer de Coll i Alentorn, entre els de Saturnino Calleja i Juan Valera, de 700 m2.

- Sarrià-Sant Gervasi: dins de l'àmbit dels Jardins Piscines i Esports, al xamfrà de Ganduxer i Bori i Fontestà, de 1.300 m2.

- Les Corts: als Jardins de Bacardí, al número 122 de la Travessera de les Corts, de 700 m2.

- Sant Andreu: al carrer Ciutat d'Asunción, a la cantonada dels carrers de Ferran Junoy i Tucuman (Sant Andreu). Les que s'amplien són les de l'avinguda Mistral i plaça Letamendi (Eixample).

Les dues àrees que s'amplien són a l'Eixample, i els treballs es finalitzaran el març.

- Avinguda Mistral, entre el carrer de Vilamarí i l'avinguda del Paral·lel, de 400 metres quadrats.

- Costat mar de la plaça del Doctor Letamendi, de 700 m2.

Gener 2018

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 02/01/2018 - http://www.elperiodico.com/es/barcelona/20180102/barcelona-tendra-cinconuevas-areas-para-perros-6527150

Barcelona tendrá cinco nuevas áreas de ocio para perros RECREO DE LAS MASCOTAS ESTRELLA Otras dos zonas ya existentes en la avenida de Mistral y en el Paral·lel se reformarán y ampliarán Este año está previsto que termine la moratoria de la norma que prohíbe pasear a los perros sin atar PER: El Periódico Espacio previsto para la nueva área para perros de Sant Andreu. / ALVARO MONGE

Barcelona, la ciudad con un perro por cada 10 habitantes, ha iniciado las obras para crear cinco nuevos espacios destinados al recreo de estas mascotas. Están situadas en los distritos de Ciutat Vella, Les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Horta y Sant Andreu. El ayuntamiento ampliará y mejorará también dos más ya existentes en el Eixample. Las áreas contarán con juegos para perros, "mobiliario urbano adaptado para el bienestar de los animales" y vegetación y se enmarcan, asegura el consistorio, en su apuesta por "la convivencia entre las personas y los animales de compañía", algo muchas veces difícil.

Gener 2018

El objetivo municipal es ofrecer a los dueños de los perros zonas donde estos puedan correr, jugar y hacer sus necesidades sin generar molestias a los ciudadanos.

Una por distrito El objetivo del gobierno de Colau es garantizar que como mínimo todos los distritos de la ciudad dispongan de un área de recreo para perros de 700 metros cuadrados o más, además de crear nuevos espacios y mejorar o ampliar los existentes, siempre que sea posible. Los siete proyectos que están en marcha suman una inversión total de 1.930.000 euros. Todas las zonas de recreo estarán en funcionamiento en la primavera del 2018, momento en el que se prevé que entre el vigor la norma que prohíbe pasear a los perros sin atar por la ciudad. Una normativa aprobada en el 2014 pero congelada hasta el 2018 -es decir, este año-, por la falta de espacios habilitados para estas mascotas. La primera zona perruna de recreo se abrió hace ahora justo un año en Nou Barris.

Las nuevas zonas al detalle En Ciutat Vella, la nueva área se ubicará en el parque de la Barceloneta, en el paseo Marítim. Tendrá una superficie de 700 metros cuadrados y requerirá una inversión de 300.000 euros. Las obras se prevé que finalicen en marzo. En Horta-Guinardó, por su parte, el área estará en la calle Coll i Alentorn, entre Saturnino Calleja y Juan Valera. También tendrá una superfície de 700 metros y un coste de 300.000 euros.

Gener 2018

En el caso de Sarrià-Sant Gervasi, la nueva zona para perros se inscribe en el ámbito del complejo Jardins Piscines i Esports, en la esquina de las calles Ganduxer y Bori i Fontestà. Tendrá una superficie casi el doble que la de Ciutat Vella y Horta, 1.300 metros cuadrados, y supondrá una inversión de 320.000 euros. Las primeras obras en terminar de esta serie lo harán este mismo mes de enero, y serán las de Les Corts y Sant Andreu. El primer espacio estará ubicado en los jardines de Bacardí, en la Travessera de les Corts y el segundo en la esquina entre las calles de Ferran Junoy y de Tucumán.

Ampliación de las ya existentes También está previsto que se amplíen para el mes de marzo otras dos áreas de recreo para perros ya existentes, en la avenida de Mistral, entre Vilamarí y la avenida del Paral·lel, hasta una superfície de 400 metros cuadrados, y la del lado mar de la plaza del Doctor Letamendi.

Gener 2018

Y se están redactando los proyectos de las áreas de Virrei Amat y Can Dragó. Además, el ayuntamiento ha anunciado que ha iniciado las obras del área de Sant Martí, y está redactando los proyectos de las áreas de Priorat (Sants-Montjuic), plaza de Alfons Comín, en Gràcia, y la del Parc Estació del Nord, en el marco de la necesaria reforma del parque.

La ciudad de los 150.000 perros Mientras que el número de habitantes de Barcelona lleva más de 20 años estancado, el de perros no para de crecer. En el 2016 había en la ciudad 149.870 canes para una población de 1,6 millones de personas. O lo que es lo mismo casi un perro por cada diez vecinos. La estadística se extrae del archivo de identificación de animales de compañía del Colegio de Veterinarios de Catalunya, que refleja un crecimiento sostenido que se aprecia. En los últimos cinco años han pasado de registrar 9.000 canes en el 2012 a los alrededor de 11.000 en cada uno de los dos últimos años.

Gener 2018

TIME OUT BARCELONA – 05/01/2018 - https://www.timeout.cat/barcelona/ca/noticies/barcelona-invertira-dos-milionsdeuros-en-espais-per-a-gossos-010518

Barcelona invertirà dos milions d'euros en espais per a gossos

PER: Pau Roca

L'Ajuntament de Barcelona segueix amb l'objectiu de fer que els gossos i els veïns i veïnes de Barcelona convisquin de la millor manera possible. Primer va ser la platja per a gossos, que aquest any tornarà a la platja de Llevant, i ara hem sabut que durant el primer trimestre d'aquest any el consistori crearà grans espais per a gossos a la ciutat.

Seran zones restringides de 700 metres quadrats (o més) on els quissos podran córrer sense corretja, gaudint de la vegetació que s'instal·larà, i jugant amb mobiliari adaptat per al joc caní. La inversió total serà d'1.930.000 euros, i aquests primers dies de l'any s'han començat les obres de creació de cinc espais nous de la ciutat, i també s'estan ampliant i millorant dos més. Per exemple, s'està treballant en una nova zona al barri de Sant Martí, de 2.500 metres quadrats, que

Gener 2018

serà la més gran de totes.

Aquí teniu un llistat de les zones per a gossos que es faran, i les que s'ampliaran i milloraran. 

Ciutat Vella: Creació d'un nou espai al parc de la Barceloneta, al passeig Marítim número 15. 700 metres quadrats. Les obres acaben al març.



Horta-Guinardó: Creació d'un nou espai al carrer de Coll i Alentorn (entre Saturnino Calleja i Juan Valera). 700 metres quadrats. Les obres acaben al març.



Sarrià – Sant Gervasi: Creació d'un nou espai als jardins de Piscines i Esports, al xamfrà dels carrers de Ganduxer i Bori i Fontestà, de 1.300 metres quadrats. Les obres acaben al març.



Les Corts: Creació d'un nou espai als jardins de Bacardí, a la travessera de les Corts, 122, de 700 metres quadrats. Les obres acaben al gener.



Sant Andreu: Creació d'un nou espai al carrer de la Ciutat d’Asunción, a la cantonada dels carrers de Ferran Junoy i de Tucumán, de 700 metres quadrats. Les obres acaben al gener.



L’Eixample: S'ampliarà i millorarà l’espai de l’avinguda Mistral (entre el carrer de Vilamarí i l’avinguda del Paral·lel) 400 metres quadrats. Les obres acaben al gener.



L’Eixample: S'ampliarà i millorarà l’espai de la plaça de Letamendi. 700 metres quadrats. Les obres acaben al març.

Gener 2018

COOPERATIVES OBRERES BETEVÉ – 03/01/2018 - http://beteve.cat/historia-barceloneta-cooperatives-obrers/

‘La forja solidària d’un barri portuari’, la història cooperativista de la Barceloneta El llibre es va iniciar arran de les reivindicacions dels veïns del barri per recuperar la Cooperativa el Siglo XX

PER: Merche Artacho i Àngels Molina

La història de l'autogestió popular d'entitats com les cooperatives obreres a la Barceloneta és el fil conductor de La forja solidària d'un barri portuari. La Barceloneta obrera i cooperativa, editat per La Ciutat Invisible. Els autors són Emma Alari i Santiago Gorostiza, l'editor en Marc Dalmau de La Ciutat Invisible i la recerca gràfica correspon a l'Observatori de la Vida Quotidiana. Amb pròleg de Chris Ealham, aquest llibre però no hauria estat possible, segons asseguren els autors, sense la col·laboració d'antics i vells cooperativistes, així com d'arxius públics i particulars. La forja solidària d’un barri portuari. La Barceloneta obrera i cooperativa fa poc que ha vist la llum. Aquest llibre té les seves arrels en la campanya engegada fa deu anys pels veïns de la Barceloneta la Cooperativa el Siglo XX. Emma Alari, coautora del llibre, explica que "entrar en una cooperativa era com començar a ser una gran família basada en la solidaritat i l'ajut mutu", un fet que reflecteix la importància que van tenir les cooperatives en aquest barri.

Cobria necessitats socials, econòmiques i culturals

Segons Alari, amb les cooperatives de consum es va aconseguir comprar conjuntament per tal d'aconseguir "preus més assequibles" i, a més, els fons col·lectius es destinaven a "pensions de jubilació, de viudetat, orfandat, situacions d'atur o accidents laborals". Però les cooperatives, a

Gener 2018

més de l'àmbit econòmic, també van desenvolupar un paper rellevant en altres sectors. Alari assegura que van esdevenir "centres culturals on es feia teatre, cant coral o literatura" i es van convertir en "pals de paller de l'obrerisme a Barcelona".

El llibre, que està disponible a la majoria de llibreries i biblioteques de la ciutat, va acompanyat d'un mapa en què s'expliquen alguns llocs d'interès històric de la Barceloneta, així com edificis emblemàtics del barri, siguin existents o desapareguts.

Gener 2018

CASA DE LA BARCELONETA 1761 BETEVÉ – 05/01/2018 - http://beteve.cat/casa-barceloneta-1761-reobertura-marc/

La Casa de la Barceloneta 1761 reobrirà al març amb una nova gestió Les entitats del barri en decidiran la programació i una empresa s’encarregarà de l’administració

PER: Merche Artacho i Àngels Molina

La Casa de la Barceloneta 1761 tindrà a partir del mes de març una nova gestió. La proposta consisteix que les entitats del barri s'encarreguin de la programació de l'espai i l'administració anirà a càrrec d'una empresa externa. D'aquesta manera l'Ajuntament vol resoldre els problemes derivats amb els gestors anteriors. Les portes de la Casa de la Barceloneta estan tancades des del juny passat. L'equipament, de gestió comunitària, va cessar l'activitat perquè l'associació que hi havia al capdavant es va dissoldre. Després que s'haguessin originat conflictes laborals amb la gestió de l'equipament, la junta de la Casa va dimitir i cap dels prop de 200 socis de l'entitat no va voler assumir-ne la gestió, la qual cosa va obligar a retornar la gestió a l'Ajuntament. Mesos després, l'equipament sembla tenir una nova data per a la gestió veïnal: el proper mes de març. És el termini amb què treballa el districte, d'obrir-la a la primavera, però amb un altre tipus de gestió administrativa. La regidora del districte, Gala Pin, explica que "ara s'iniciarà un procés per a una gestió externa amb un acord amb les entitats" del barri. Una de les prioritats de la nova direcció ha de ser que "la programació de la Casa de la Barceloneta s'ha de decidir amb les entitats del barri", remarca Pin.

Gener 2018

Un espai de recuperació de la memòria

L'activitat de la Casa de la Barceloneta 1761 es va inaugurar el setembre del 2012, i des del primer moment s'havia gestionat de forma ciutadana. L'Ajuntament s'encarregava de finançar l'equipament, i una junta -escollida per assemblea- gestionava el centre. Aquest equipament és una reivindicació veïnal que ha tingut la voluntat de contribuir a la recuperació de la memòria del barri.

Gener 2018

L’ESCOLA DEL MAR LA VANGUARDIA – 06/01/2018 - http://www.lavanguardia.com/hemeroteca/20180106/434065858187/barcelona-guerra-civilespanola-bombardeos-aviacion-italiana-escola-del-mar.html

La Escola del Mar, destruida por la aviación italiana La escuela, fundada en 1922 en la Barceloneta para atender a niños y niñas predispuestos a enfermedades evitables, fue destruida el 7 de enero de 1938 durante un bombardeo de la aviación italiana al barrio barcelonés

La Escola del Mar, protagonista de nuestras 'Notas Gráficas' en julio de 1931 (Hemeroteca)

Inaugurada el 26 de enero de 1922 en el barrio de la Barceloneta, como escuela de primera enseñanza destinada únicamente a niños y niñas cuyo estado de salud precario hacía que fuera aconsejable una educación al aire libre y cerca del mar. Por este motivo, el Ayuntamiento de Barcelona la ubicó frente a la playa, justo al final de la calle Almirall Aixada, al lado de los Baños Orientales.

Gener 2018

La idea de realizar la mayoría de clases al aire libre, donde la expresión corporal y la música tenían un papel importante, ya había sido iniciada por la Escola del Bosc de Montjuïc (fundada en 1914) siguiendo la influencia de movimientos pedagógicos como la escuela Moderna. El Ayuntamiento barcelonés bajo la influencia de un número importante de concejales republicanos fue el principal impulsor de una oferta de plazas gratuitas de enseñanza pública de calidad.

(La Vanguardia 2 de julio de 1930) http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/07/02/pagina-2/33217172/pdf.html La Escola del Mar no tardó en llamar la atención de personalidades extranjeras que visitaban la ciudad, como una delegación que acompañaba al embajador francés en marzo de 1922 –menos de dos meses después de su inauguración.

Gener 2018

(La Vanguardia 3 de agosto de 1930) http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/08/03/pagina-3/33211739/pdf.html Desde su primer año de funcionamiento la Escola fue incorporada por la Comisión municipal de Cultura a su programa de baños de mar para niños predispuestos a enfermedades evitables.

(La Vanguardia 3 de septiembre de 1930) http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1930/09/03/pagina-2/33224960/pdf.html

Gener 2018

Durante los veranos hasta el estallido de la Guerra Civil las instalaciones de la Escola del Mar eran utilizados junto a otras instalaciones, como el Club de Natación de Barcelona, por alumnos de otras escuelas. En 1923 más de 2.000 alumnos hicieron uso de sus servicios.

(La Vanguardia 5 de julio de 1931) http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1931/07/05/pagina-2/33163742/pdf.html Su primer director fue Pere Vergés i Farrés (1896-1970), que junto a Rosa Sensat, Josep Puig o Artur Martorell, fueron miembros destacados de la vanguardia pedagógica. Vergés promueve la participación de los niños en actividades de la escuela como la biblioteca, el teatro de títeres o un sencillo servicio meteorológico.

Gener 2018

(La Vanguardia 6 de junio de 1936) http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1936/06/06/pagina-4/33137978/pdf.html Tras estallar la Guerra Civil española, la Aviación Legionaria italiana se instaló en Mallorca y la convirtió en su base de operaciones para bombardear Catalunya y especialmente Barcelona. Desde febrero de 1937 al 25 de enero de 1939, los italianos realizaron más de 135.000 horas de vuelo, llevando a cabo 5.318 operaciones de bombardeo en el que fueron lanzadas cerca de 11.500 toneladas de bombas. El año 1938, el más duro para los barceloneses por la intensidad de los ataques, empezó con un bombardeo del barrio de la Barceloneta que causó la muerte a siete personas y la destrucción de la Escola del Mar al caer una de las bombas incendiarias sobre ella .

Gener 2018

Tras su destrucción la Escola fue traslada a un emplazamiento provisional en Montjuïc, cerca de la Font del Gat. Finalmente, en noviembre de 1948, se inauguró su sede actual en el barrio del Guinardó, donde ocupa una antigua residencia particular, rodeada de jardines, que fue adquirida por el Ayuntamiento.

Gener 2018

AJUNTAMENT DE BARCELONA: SERVEI DE PREMSA – 07/01/2018 http://ajuntament.barcelona.cat/premsa/2018/01/07/barcelona-ret-homenatge-a-lescola-del-mar-bombardejada-el-generdel-38-al-barri-de-la-barceloneta/

Barcelona ret homenatge a l’Escola del Mar bombardejada el gener del 38 al barri de la Barceloneta Gran part dels actes commemoratius han estat organitzats per escoles de Ciutat Vella i HortaGuinardó que s’han volgut afegir a la recuperació i difusió de la memòria d’aquests fets

L’aviació feixista italiana va destruir l’Escola del Mar, ubicada al davant de la platja dels Pescadors, que va reubicar-se a Montjuic i després al Guinardó, on encara segueix operativa El districte de Ciutat Vella, a través de la Taula de memòria històrica i democràtica de Ciutat Vella, i conjuntament amb el MUHBA (Museu d’Història de Barcelona) i diverses escoles del Guinardó i la Barceloneta, han organitzat un homenatge a l’Escola del Mar per commemorar el 80è aniversari del bombardeig, que va tenir lloc el 7 de gener de 1938 per part de l’aviació feixista italiana. La Taula de memòria històrica i democràtica de Ciutat Vella va recollir una iniciativa popular i ha impulsat aquest acte commemoratiu, que tindrà lloc el proper dimecres 10 de gener, a les 10.30 hores, a la platja de la Barceloneta, davant del carrer Almirall Aixada. Per tal que quedi constància de la presència de l’escola i del bombardeig s’instal·larà una taula de memòria que explicarà ambdues qüestions i marcarà en el carrer el llloc que ocupava. L’acte, en el que hi seran presents més de 200 nois i noies de 7 escoles comptarà amb la presència de l’actual directora de l’Escola del Mar, Teresa Guillaumes, de les regidores de Ciutat Vella, Gala Pin, i d’Horta-Guinardó, Mercedes Vidal, i de diferents alumnes d’escoles d’ambdós districtes.

De Ciutat Vella a Horta-Guinardó El 26 de gener de 1922 es va inaugurar l’Escola del Mar, d’iniciativa municipal, que va ser fundada pel pedagog Pere Vergés i dissenyada per l’arquitecte municipal Josep Goday. Aquest centre innovador oferia un sistema de renovació pedagògica, on es posava l’accent en la formació

Gener 2018

integral i es promovia l’autonomia i la participació de l’alumnat. Durant la Guerra Civil, el 7 de gener de 1937, l’aviació italiana va bombardejar i destruir l’escola, construïda en fusta, que va continuar la seva tasca, primer, a Montjuïc i després, des de 1948 fins a l’actualitat, al barri del Guinardó. Diverses escoles dels dos districtes han volgut participar en la programació d’aquests actes d’homenatge. Així doncs, alumnes de l’Escola del Mar, l’Escola Arc Iris, l’Escola Garbí, l’Escola Alexandre Galí, l’Escola Mediterrània, l’Escola Joan Baptista i l’Escola Pere Vergés duran a terme a l’acte del dia 10 de gener lectures de textos elaborats pels propis alumnes, un cant i diverses activitats a les pròpies escoles. A més, hi ha programades dues activitats paral·leles que volen donar a conèixer el llegat pedagògic de l’escola i els bombardejos. El proper 16 de gener a les 18.30 hores al Centre Cívic Barceloneta es farà la xerrada ‘L’Escola del Mar i el seu llegat pedagògic’, a càrrec de Rosa Toran i Cèlia Canyelles, i el dia 18 de gener, també al Centre Cívic Barceloneta, la Mireia Capdevila i Candell, coordinadora de l’Arxiu Carles Pi i Sunyer, de la Fundació Pi i Sunyer, parlarà sobre ‘La Barceloneta i la guerra des de l’aire. L’afectació dels bombardejos al barri (1937-1939)’

Gener 2018

BETEVÉ – 07/01/2018 - http://beteve.cat/homenatge-escola-mar-80-anys-bombardeig/

Barcelona recorda l’Escola del Mar, bombardejada ara fa 80 anys Al lloc on s’alçava el centre, a tocar de la platja dels Pescadors, s’ha col·locat un faristol explicatiu

PER: Meritxell Hernández Soler @meritxellh

Més de 200 alumnes han recordat aquest dimecres l'Escola del Mar. El centre, inaugurat el 1922, va ser bombardejat per part de l'aviació italiana el 7 de gener del 1938, en plena Guerra Civil. 80 anys després, un faristol explica el fets i el llegat pedagògic de l'escola, que segueix la seva trajectòria al Guinardó.

Gener 2018

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i alguns dels estudiants de l'època de l'Escola del Mar han descobert una placa just al punt on es trobava l'antic edifici. En l'acte han participat fins a set escoles barcelonines i també l'Escola del Mar actual, que ara està situada al Guinardó. Colau ha destacat el paper del centre en la renovació pedagògica. El 7 de gener del 1938 un bombardeig de l'aviació italiana va esborrar del mapa l'edifici original de l'Escola del Mar. El centre va ser fundat el 1922 i estava pensat per a nens i nenes que necessitaven banys de mar. Fundada pel pedagog Pere Vergés, els alumnes s'encarregaven de serveis com la biblioteca, el servei meteorològic o l'edició de la revista 'Garbí'. El centre escolar, de caràcter republicà, va ser capaç de fer perviure l'esperit de l'antiga escola amb una docència orientada a formar ciutadans crítics i responsables.

Gener 2018

LA VANGUARDIA – 07/01/2018 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20180107/434137118007/barcelona-rindehomenaje-a-la-escola-del-mar-bombardeada-en-1938-en-la-barceloneta.html

Barcelona rinde homenaje a la Escola del Mar, bombardeada en 1938 en la Barceloneta El distrito de Ciutat Vella del Ayuntamiento de Barcelona ha organizado un homenaje en la Escola del Mar para conmemorar el 80 aniversario del bombardeo que tuvo lugar el 7 de enero de 1938 por parte de la aviación fascista italiana y que destruyó la escuela.

PER: BARCELONA, 7 (EUROPA PRESS) El distrito de Ciutat Vella del Ayuntamiento de Barcelona ha organizado un homenaje en la Escola del Mar para conmemorar el 80 aniversario del bombardeo que tuvo lugar el 7 de enero de 1938 por parte de la aviación fascista italiana y que destruyó la escuela. La Mesa de memoria histórica y democrática de Ciutat Vella recogió una iniciativa popular y ha impulsado este acto conmemorativo, que se celebrará el próximo 10 de enero a las 10.30 horas en la playa de la Barceloneta, delante de la calle Almirall Aixada, ha informado el consistorio este domingo en un comunicado. El acto, organizado también por el Museo de Historia de Barcelona (MUHBA) y escuelas de Ciutat Vella y Horta-Guinardó, contará con la presencia de más de 200 chicos de siete escuelas y de la actual directora de la Escola del Mar, Teresa Guillames, además de las concejales de Ciutat Vella, Gala Pin, y de Horta-Guinardó, Mercedes Vidal, y de diferentes alumnos de escuelas de los dos distritos. Asimismo, con tal de que quede constancia de la presencia de la escuela y el bombardero, se instalará una mesa de memoria que explicará ambas cuestiones y marcará en la calle el lugar que ocupaba.

Gener 2018

Durante la Guerra Civil, el 7 de enero de 1938, la aviación fascista italiana bombardeó y destruyó la Escola del Mar, ubicada delante de la playa de los Pescadors, que se reubicó en Montjuïc y desde 1948 en el barrio del Guinardó, donde aun sigue operativa.

Gener 2018

METRÓPOLI ABIERTA – 07/01/2018 - https://www.metropoliabierta.com/distritos/ciutat-vella/la-barceloneta-homenajea-a-labombardeada-escuela-del-mar_4465_102.html

La Barceloneta homenajea a la bombardeada Escuela del Mar Un colegio levantado sobre la arena de la playa que introdujo el estudio y el ejercicio físico al aire libre

Actual Escola del Mar en el barrio del Guinardó

PER: AROA ORTEGA Con motivo del 80 aniversario de los bombardeos que sucedieron el 7 de enero de 1938 por parte de la aviación fascista italiana sobre Barcelona, la Taula de Memòria Històrica de Ciutat Vella y el MUHBA (Museu d´Història de Barcelona) se han propuesto homenajear estos hechos históricos. El acto commemorativo tendrá lugar el próximo miércoles 10 de enero a las 10:00 horas en la playa de la Barceloneta, frente a la calle del Almirall Aixada. A él se unirán la actual Escola del Mar, hoy situada en el barrio del Guinardó. La Escuela del Mar no es la única que se sumará al acto de homenaje. También algunas escuelas del distrito de Ciutat Vella y otras del Guinardó. En total, siete colegios estarán presentes en la

Gener 2018

Barceloneta y hasta 700 alumnos han preparado actividades para ese día. El acto se centrará en dos mesas. Una, explicará los efectos de aquellos bombardeos aéreos del año 38, en el que muerieron siete personas; y la otra, destacará el papel educativo que tuvo la Escuela del Mar en el desarrollo de la sociedad en su época.

Campamento de verano en la Escola del Mar / CCOMMONS

EL LEGADO DE LA ESCUELA DEL MAR La Escuela del Mar se inauguró en enero de 1922 a iniciativa del gobierno municipal. Dicha institución educativa fue fundada por el pedagogo Pere Vergés y en aquel momento fue un centro innovador dentro del sistema educativo habitual, que incluía baños de mar como un método de cuidado para la salud de los alumnos o la práctica de ejercicio físico en la arena de la playa. Durante la Guerra Civil, la aviación italiana la bombardeó y se trasladó a La Rosaleda de Montjuïc hasta 1948 (donde hoy se levanta el Museu Etnològic), que se levantó en el barrio del Guinardó, donde se ha mantenido hasta el día de hoy.

Gener 2018

OTROS ACTOS DE COMMEMORACIÓN El 16 de enero, el Centre Cívic Barceloneta impartirá una conferencia sobre el legado pedagogo de la Escola del Mar y dos días más tarde, el mismo centro ofrecerá una charla con el título ‘La Barceloneta i la guerra des de l’aire. L’afectació dels bombardejos al barri (1937-1939)’.

Gener 2018

ELDIARIO.ES – 09/01/2018 - https://www.eldiario.es/catalunya/Bombas-colegio-destruccion-Escola-Mar_0_727577478.html

Bombas fascistas sobre un colegio ejemplar: 80 años de la destrucción de la Escola del Mar de Barcelona El 7 de enero de 1938 un incendio provocado por el bombardeo de la aviación italiana acabó con el edificio de la emblemática Escola del Mar

Ubicada en la playa, se convirtió en un símbolo de la apuesta por la renovación pedagógica en la ciudad que vivió su eclosión durante la Segunda República

"Hoy y otros días, cuando hay bombardeo, todas las clases cantan para no escuchar las bombas ni los antiaéreos", escribía uno de sus alumnos PER: Pau Rodríguez

Niña saltando en una actividad de l'Escola del Mar © FONS BRANGULÍ

Gener 2018

¿Por qué el colegio público Escola del Mar de Barcelona se encuentra hoy, contra lo que su nombre indica, en lo alto del monte, en el barrio del Guinardó? Quizás la respuesta se encuentra en el diario de J. Tarrats, uno de sus alumnos, a fecha de 1938: "Cuando íbamos a casa, han sonado las sirenas de alarma; otra vez. Efectivamente, el pim pam pum ha llegado acto seguido; cuando hemos salido afuera, desde el mirador se veía mucho humo en dirección al mar, y varias nuvecillas sobre la escuela". La referencia de ese alumno es de mayo de 1938, cuando el colegio ya había sido reubicado en Montjuïc tras su destrucción, pero la escena descrita es idéntica a la tarde del 7 de enero de ese mismo año, día en que un bombardeo de la aviación italiana sobre la ciudad incendió la Escola del Mar, que desde 1922 se levantaba, toda ella de madera, sobre la arena de la playa de la Barceloneta. Este miércoles el Ayuntamiento de Barcelona rinde homenaje al colegio público que se alzó como símbolo de la modernización pedagógica desde antes de que se iniciara la Segunda República, en el 80 aniversario de la destrucción de su edificio. "Al filo del atarceder, cuando por suerte alumnos y maestros ya habíamos abandonado la escuela, aparecieron los aviones 'nacionales', y al cabo de un rato la Escola del Mar, nuestra escuela, se había convertido en una antorcha gigantesca", relató el que fue su director, Pere Vergés, en el libro La Escola del Mar y la renovación pedagógica de Catalunya (Edicions 62). Su centro corrió mejor suerte que otro espacio escolar de la ciudad, la guardería de la plaza Felip Neri, en la que días después, el 20 de enero, al filo del mediodía, las bombas de la Aviación Legionaria italiana dejaron 42 muertos, entre ellos 20 niños. Pese a quedar reducida a cenizas, la escuela volvió a abrir sus puertas semanas después, temporalmente y con el mismo equipo de maestros, en un edificio de Montjuïc (el actual Museo Etnológico). De aquella época son las breves crónicas elaboradas por sus alumnos que recoge el libro La guerra amb ulls d'infant (Editorial Gregal), de Salvador Domènech, y que los niños redactaban como parte del proyecto pedagógico del centro. Pasada la Guerra Civil, en 1948, el centro quedó emplazado en el barrio del Guinardó, donde ha permanecido hasta hoy.

Gener 2018

Escola del Mar WIKIMEDIA COMMONS

Del higienismo a la vanguardia educativa Abierto al mar, este centro fundado en 1922 respondió a la corriente higienista de la época, que vinculaba la educación de los niños con el cuidado de su salud, a menudo con las llamadas "escuelas al aire libre", según recuerda la historiadora Cèlia Cañellas. La Escola del Mar fue una de ellas. Abrió sus puertas pensada exclusivamente para los jóvenes más propensos a padecer problemas de salud en "una ciudad industrial que los generaba entre niños de barrios obreros con poco acceso a la luz o a la ventilación en sus casas", cuenta Cañellas. Pero su director, Pere Vergés, quería ir más allá. Si de puertas afuera eran las actividades deportivas en la playa y los baños de mar lo que caracterizaba a la escuela, de puertas adentro los maestros trabajaron para levantar un centro "que fuera el vestíbulo de la vida civil", en palabras de su director, "que formara íntegramente al chico no solo en su futura integración en la sociedad, sino como elemento responsable, consciente de su deber para cambiar aquello que lo mereciera, y de esta forma conseguir una sociedad más equilibrada". Así, frente a un modelo nacional de escuela que amontonaba a niños de todas las edades en sus clases sin más objetivo que la alfabetización, la Escuela del Mar se erigió en Barcelona como uno de los varios centros impulsados por el Ayuntamiento, que apostaban también por el arte y la música, por la lectura libre, por el aprovechamiento del entorno natural, con alumnos agrupados

Gener 2018

por edades... Muchas de ellas eran propuestas alineadas con el movimiento de la Escuela Nueva y referentes pedagógicos como Célestin Freinet. "Fue una escuela modélica, la joya que enseñaba el Ayuntamiento cada vez que venía alguien de fuera", señala Cañellas. Figuras del relieve del científico Albert Einstein, en su viaje a Barcelona en 1923, o Ramón Menéndez Pidal, la visitaron. Otra particularidad que la hizo pionera fue la responsabilidad que otorgaba a los pupilos en la organización de las clases. Convencido Vergés de que debía preparar a los alumnos para la "vida social", en cada aula había un Consejo de Clase constituido por el cónsul, el bibliotecario, el responsable de limpieza, el de comedor, el cronista... Gracias a esta última figura existe el testimonio de cómo los niños vivieron su paso por el colegio, incluidos los años de la Guerra Civil. "Hoy y otros días, cuando hay bombardeo, todas las clases cantan para no escuchar las bombas ni los antiaéreos. Cuanto más ruido hacen esos, más fuerte gritamos y parece que hacemos una especie de lucha para ver quien grita más", dejó escrito J. Suárez, a 19 de noviembre de 1938, cuando el fin de la guerra se acercaba.

Un Ayuntamiento por la renovación pedagógica Pese a su carácter emblemático, la Escola del Mar no se puede entender sin la voluntad del Ayuntamiento de Barcelona, y en particular de su Comisión de Cultura (creada en 1916), de impulsar una serie de colegios con carácter municipal que estuvieran alineados con el movimiento de la Escuela Nueva, que defendía que el niño debía ser el centro de la enseñanza, como la exitosa Escola del Bosc, inaugurada en 1914 y dirigida por la prestigiosa pedagoga Rosa Sensat. Esos centros se alimentaron además del caldo de cultivo generado, a inicios de siglo, por las nuevas Escuelas Normales de Magisterio, las Escuelas de Verano para maestros promocionadas por la Mancomunitat –precedente de la Generalitat–, o por la llegada de tendencias pedagógicas de otros países como las de Maria Montessori o Célestin Freinet. Para ello se negoció con el Gobierno central la creación conjunta del Patronato Escolar Municipal, que permitía al Ayuntamiento crear nuevas escuelas y seleccionar a los maestros que dependían

Gener 2018

entonces del Ministerio de Instrucción Pública. Bajo la batuta del pedagogo Manuel Ainaud, y pese a que fue suprimido durante la dictadura de Primo de Rivera, el Patronato alcanzó con más de una docena de colegios su época dorada durante la Segunda República. Aun así, la Escuela del Mar fue una excepción, puesto que al no ser concebida como una escuela al uso se diseñó como un centro municipal a todos los efectos, con lo que su profesorado constaba directamente como empleado por el Ayuntamiento. Y precisamente esta particularidad fue la que permitió a su equipo de maestros de la depuración tras la Guerra Civil, según detalla Cañellas. "Los maestros nacionales tuvieron que enfrentarse a la depuración, pero en los colegios del Ayuntamiento, como eran especiales, el Ministerio permitió que siguieran teniendo una identidad propia y que fueran de titularidad municipal", apunta Cañellas. Prueba de ello es que Pere Vergés se mantuvo como director de l'Escola del Mar hasta su jubilación, en 1965.

Gener 2018

DIGITAL D BARCELONA – 10/01/2018 - http://eldigital.barcelona.cat/quan-el-feixisme-va-bombardejar-la-innovadora-escoladel-mar_598890.html

Quan el feixisme va bombardejar la innovadora Escola del Mar Més de dos-cents alumnes de diferents escoles de Ciutat Vella i d’Horta-Guinardó han participat en els actes de memòria i d’homenatge de l’Escola del Mar, bombardejada ara fa 80 anys, el 7 de gener de 1938, i que després de reubicar-se provisionalment a Montjuïc ha continuat en funcionament al Guinardó.

Es tracta d’una iniciativa popular per donar a conèixer tant el llegat de l’escola, referent públic de renovació pedagògica a l’època, com els bombardejos, i l’ha assumit i coordinat la Taula de Memòria Històrica i Democràtica de Ciutat Vella mitjançant el Museu d’Història de Barcelona.

S’ha instal·lat una taula de memòria que explicarà els fets i assenyalarà el lloc que ocupava l’escola al carrer de la Barceloneta. A més, els dies 16 i 18 de gener es faran dues xerrades al Centre Cívic Barceloneta per recordar tant la tasca pedagògica de l’Escola del Mar com els bombardejos que va patir Barcelona.

L’alcaldessa, Ada Colau, ha reconegut la influència i el guiatge que l’Escola del Mar va tenir sobre tota l’escola pública catalana posterior: “És el fonament de l’escola democràtica, que forma una ciutadania crítica, participativa, exigent i compromesa amb els valors democràtics.”

Un tresor per cuidar i recordar L’Escola del Mar, inaugurada el 26 de gener de 1922, va ser una iniciativa municipal que oferia un sistema pedagògic revolucionari que posava l’infant al centre de l’educació. Va ser fundada pel pedagog Pere Vergés en un edifici construït amb fusta i dissenyat per l’arquitecte municipal Josep Goday.

Gener 2018

El centre, a tocar de la platja de pescadors, s’organitzava com una petita república governada pels seus alumnes, sense diferències entre els nens i les nenes i on s’aprenia a pensar, s’escoltava música, es llegia i es jugava molt.

Quinze anys després de la seva inauguració, el 7 de gener de 1938, en plena Guerra Civil, l’aviació de la Itàlia feixista va bombardejar i destruir l’escola, que tot i això va continuar la seva tasca de primer a Montjuïc i des del 1948 fins a l’actualitat al barri del Guinardó.

El bombardeig de l’Escola del Mar va anar seguit del de la plaça de Sant Felip Neri, el 30 de gener del mateix any, i de l’onada de grans atacs aeris sobre la població civil patits durant el mes de març.

Gener 2018

LA VANGUARDIA – 10/01/2018 - http://www.lavanguardia.com/politica/20180110/434201734104/barcelona-homenajea-laescola-del-mar-en-el-80-aniversario-de-su-bombardeo.html

Barcelona homenajea la Escola del Mar en el 80 aniversario de su bombardeo PER: EFE La alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, la directora de la actual Escola del Mar, Teresa Guillaumes, y otras personalidades han homenajeado hoy en un acto en la Playa de la Barceloneta el legado de la Escola del Mar, en el 80 aniversario del bombardeo que sufrió el centro el 7 de enero de 1938. Más de 200 alumnos de 7 colegios también han participado en un homenaje que ha servido para reivindicar los valores de la escuela, construida en 1922 por el Ayuntamiento de Barcelona e ideada por Pere Vergés a través de una pedagogía que, según Guillaumes, sigue intacta. Después del bombardeo la escuela fue trasladada a Montjuïc y posteriormente al Guinardó, donde aún sigue operativa, porque según la alcaldesa, Ada Colau, la aviación fascista italiana destruyó "el edificio pero no el alma de la Escola del Mar". Los alumnos han cantado y han leído textos elaborados por ellos mismos, en los que han defendido el valor de la paz y han rechazado cualquier forma de violencia, un guante que ha cogido Colau para reivindicar que Barcelona es una "ciudad de paz, que quiere la vida y a los niños y que no quiere guerra en ningún sitio, ni en Siria, Iraq o Afganistán". En su intervención, Colau ha destacado el papel pionero y referente que tuvo la Escola del Mar en la renovación pedagógica: "La escuela pública catalana es un tesoro democrático del que nos sentimos orgullosos y que no se toca porque es nuestra", ha dicho. Para la alcaldesa, el acto no ha sido "solo de memoria y recuerdo de unos hechos terribles, sino también de afirmación, donde queremos decir que la Escola del Mar es el fundamento de la

Gener 2018

escuela pública catalana, que forma ciudadanos críticos, participativos, responsables y comprometidos con los valores democráticos". Colau ha recordado que "todos debemos mucho a la escuela pública": "Que yo sea la primera mujer alcaldesa, y además de origen popular y sin haber participado nunca en política, seguro que tiene mucho que ver con la escuela pública catalana, que nos ha educado en los valores democráticos y en la igualdad de oportunidades", ha asegurado la alcaldesa. El homenaje a la Escola del Mar ha puesto en valor el legado de una escuela que se convirtió en referente pedagógico por promover la autonomía de los alumnos y su participación en la gestión del centro, y ha querido dejar constancia de la presencia del colegio en la Barceloneta con la instalación de una placa conmemorativa que recuerda los hechos y marca en la calle, a pie de playa, el lugar que ocupaba.

Gener 2018

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 10/01/2018 - http://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20180110/la-bomba-que-va-enviaruna-escola-del-mar-a-la-muntanya-6543883

La bomba que va enviar una escola del mar a la muntanya Fa 80 anys, el feixista capità Rampaldi va deixar caure les seves bombes sobre l'encara icònica Escola del Mar, una arcàdia infantil PER: Carles Cols

PERIODICO

Per a una ciutat amb tanta i tan estranya tradició de ser bombardejada (tan estranya que fins i tot li ha dedicat dos carrers als prohoms que la van posar sota les bombes, Espartero i Prim, poca broma), aquest mes de gener és una data molt assenyalada del calendari. Es compleixen 80 anys d’un mes del 1938 en què Barcelona va ser bombardejada, de mitjana, cada quatre dies. L’atac més recordat, més que res perquè encara són palpables els impactes de la metralla a les parets, va ser el de la plaça de Sant Felip Neri, l’últim de la sèrie, dia 31, 42 morts, però el que ara ve al cas és el del 7 de gener, perquè el capità Rampaldi, cap de l’esquadró de dos Savoia S-81, va deixar anar 20 bombes de 50 quilos sobre la Barceloneta i, amb aquesta bàrbara acció, va destruir una joia de la ciutat, l’Escola del Mar, sí, una escola, però diferent de totes les altres, tant

Gener 2018

que quan visitaven la ciutat personalitats de l’època, Albert Einstein o Jacinto Benavente, per exemple, els portaven a veure-la i en sortien encantats. El gener de 1938, la ciutat era bombardejada cada quatre dies per l'aviació italiana, i així un matí va cremar aquella escola que causava admiració internacional L’Escola del Mar va cremar aquell 7 de gener, però només l’edifici, una exquisidesa de Josep Goday, per situar-lo, arquitecte del poc ben ponderat edifici de Correus i de vuit escoles més de la ciutat encara dretes. Va cremar l’edifici, però no el projecte, perquè l’Escola del Mar se’n va anar a la muntanya, primer a Montjuïc i després al Guinardó, on encara segueix, i fidel a més a algunes de les seves senyes d’identitat originals, amb els alumnes repartits sota banderes de colors, com si el Barret Seleccionador de Hogwarts els hagués seleccionat perquè descobrissin el plaer d’aprendre en equip. El cas és que, com que 80 anys sembla una xifra rodona, s’ha celebrat vora la platja, allà on s’alçava l’escola, una cerimònia en record d’aquella trista jornada de bombes i, de passada, s’ha descobert una placa que relata de manera fidel i succinta el que hi va passar, la maldat, el capità Rampaldi, i la bondat, l’audàcia de Pere Vergés, pedagog fundador d’aquella moderníssima escola. Abans d’aquesta hi havia una altra placa, cert, però, coses que només passen en aquesta esbojarrada metròpolis, va quedar tapada per una estació de Bicing.

Un dia de classe a l'Escola del Mar.

Gener 2018

La placa, efectivament, ara llueix. Incorpora fins i tot un parell de fotografies virades en sèpia. De l’Escola del Mar se’n conserven desenes d’imatges que irradien totes una enorme alegria. Però com a homenatge, res supera el documental que fa vuit anys van rodar Mireia Corbera, Anna Morejón i Sandra Alsina, ja que van aconseguir entrevistar encara mitja dotzena d’exalumnes d’aquella primera seu del col·legi que en primera persona retrataven estupendament l’ambient que es respirava en aquell centre educatiu a tocar del mar, una mena de república infantil on s’escollien càrrecs com el de cronista general, encarregat d’aixecar acta dels esdeveniments del dia, ni que fos el cant de les aloses, no hi havia segregació per sexes, cap nen rebia un bolet ni un clatellot i a classe hi havia una gramola per escoltar Mozart o Txaikovski. Val molt la pena dedicar-li la mitja hora que dura ¡Han bombardejat una escola!, tal com el van titular les directores, perquè així es va encapçalar a la premsa una de les notícies que aquell gener del 1938 va donar fe, sense dedicar-hi gaire espai, al succés. Com que el treball de Corbera, Morejón i Alsina explica tant i tan bé i es pot trobar a Youtube, no està de més, aquí, aprofitar l'espai disponible per afegir tres qüestions col·laterals i de passadsa ser fidel a l''esprit de chicane' d'aquesta secció. Barcelona és estranya, dedica carrers al que la bombardegen i fins i tot va obsequiar els sinistres Germans Badia amb una plaça Primer. L’Escola del Mar, segons confirmen historiadors de l’educació com Joan Soler, va ser la repera, una manera d’ensenyar que mereixeria haver-se propagat, cosa impossible, és clar, durant el fosquíssim franquisme escolar, però viable amb la recuperació de la democràcia. Ja se sap quina va ser llavors l’aposta oficial del pujolisme, més o menys com a Hong Kong després de la reunificació amb la Xina, un país, dos sistemes, però en ensenyament, una escola pública i una altra de concertada. Segon. Un aniversari com aquest sempre és una oportunitat per revisitar la premsa de l’època i, és clar, quedar-se veient visions. L’actual degà dels diaris locals a penes va dir res sobre aquella tremenda pèrdua. La portada i la majoria de les pàgines interiors estaven dedicades a les gestes de les tropes republicanes. Terol, net de facciosos. Aquest era el títol de portada. A l’Escola del Mar hi van dedicar vuit línies. Se suposa que era per no donar pistes a l’enemic. Això diuen.

Gener 2018

Pse... Esquil, que no per res va lluitar a la batalla de Marató, va concloure fa 2.500 anys que la veritat sempre és la primera víctima d’una guerra, i la civil del 36 al 39 no en va ser una excepció. En aquell gener de bombes, el relat a Barcelona era de camí a la victòria. Vist amb perspectiva, era tot molt rar. Per enllaçar amb el principi d’aquesta crònica, igual que encara hi ha una rambla de Prim i queden les restes d’un carrer del Duc de la Victoria, àlies d’Espartero, ara només Duc, llavors hi havia una plaça dedicada als sinistres germans Badia. ¿Quina? L’actual Francesc Macià.

Maria i Anna, filles d'alumnes de l'Escola del Mar, al costat de la nova placa / FERRAN NADEU

Tercer. Del capità Rampaldi a penes se’n sap res. Es va enlairar de les Balears, va sobrevolar Barcelona a 3.000 metres, va llançar les bombes i després va fer un picat per burlar les defenses republicanes i perdre’s de nou cap a l’est, com el personatge de Julian Barnes que, a bord d’un caça i sobre el canal de la Mànega, va fer idèntica maniobra i així va veure dues vegades en un dia sortir el sol. Però l’acció de Rampaldi no va tenir res de poètica. Va ser pura indecència. L’alt comandament italià tenia dubtes sobre si era viable utilitzar els Savoia en vol nocturn. Barcelona va ser el seu conillet d’índies igual que el 1911 ho van ser les tropes otomanes a Líbia quan un altre italià, Giulio Gavotti, va tenir el trist honor de protagonitzar per primer cop a la història bèl·lica un bombardeig des d’un avió.

Gener 2018

LA VANGUARDIA – 10/01/2018 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelones-nord/20180110/434202540567/colaudefensa-lescola-publica-en-lhomenatge-del-80e-aniversari-del-bombardeig-de-lescola-del-mar.html

Colau defensa l’escola pública en l’homenatge del 80è aniversari del bombardeig de l’Escola del Mar PER: ACN Barcelona L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha destacat el paper de l’escola pública catalana amb el foment de valors democràtics i això ajuda, ha dit, a crear ciutadans crítics i de pau. Aquestes declaracions han tingut lloc en l’homenatge que s’ha celebrat aquest dimecres a l’Escola del Mar, bombardejada el gener del 38 al barri de la Barceloneta. Colau ha assegurat que l’escola pública “no es toca” i l’ha qualificat com a “un tresor democràtic que tenim i que estimem”. L’aviació feixista italiana va destruir aquesta escola, davant de la platja dels Pescadors i això va obligar a distribuir els alumnes en un centre de Montjuïc i posteriorment a Guinardó, on encara està en actiu. El centre va revolucionar la pedagogia catalana, ja que responsabilitzava als seus alumnes d’alguns serveis de l’escola com ara la biblioteca o el centre meteorològic. L’homenatge ha servit per recordar els fets que es van produir el gener del 38, quan una flota d’avions feixistes italians va destruir l’escola que es trobava a tocar de la platja dels pescadors i que posteriorment es va haver de desplaçar fins a Montjuïc. A partir del 1948, el centre es va reubicar al Guinardó i a dia d’avui encara funciona.L’escola del Mar va suposar tota una revolució pedagògica en la seva obertura, ja que donava autonomia als seus alumnes. D’aquesta manera, els estudiants havien de gestionar el servei de biblioteca o la revista Garbí. Per recordar els fets, s’ha instal·lat un panell informatiu a peu de platja, on es trobava l’edifici abans de ser bombardejat.

Gener 2018

ARA – 10/01/2018 - https://www.ara.cat/cultura/revolucio-pedagogica-Barceloneta-bombardejada_0_1940205991.html

La revolució pedagògica de la Barceloneta bombardejada 80 ANYS DEL BOMBARDEIG A L’ESCOLA DEL MAR

Escoles de Ciutat Vella i el Guinardó homenatgen l’Escola del Mar en el 80è aniversari de l’atac PER: SÍLVIA MARIMON 2K

La revolució pedagògica de la Barceloneta bombardejada

Entre 1921 i 1922, sobre la sorra de la Barceloneta, es va construir un projecte revolucionari: una escola de fusta oberta al mar, on no hi havia diferències entre els nens i les nenes, on no es memoritzava sinó que s’aprenia a pensar, s’escoltava música, es llegia i es jugava molt. Era

Gener 2018

l’Escola del Mar. Era com una petita república perquè els alumnes tenien càrrecs, governaven, feien de presidents, de cronistes i de meteoròlegs, i publicaven la seva pròpia revista, Garbí, que 95 anys després continua existint. El somni que perseguia formar més bons ciutadans es va acabar el 7 de gener del 1938 a les sis de la tarda. A aquella hora d’hivern, l’Escola del Mar va quedar reduïda a cendres. Dos aparells italians Savoia SM.81 provinents de Palma i comandats pel capità Rampaldi van descarregar des de 3.000 metres d’altura 20 bombes de 50 quilos i van impactar a la Barceloneta i a la carretera de Mataró, on set persones van perdre la vida. Afortunadament, a l’escola no hi havia ningú. Aquest matí el districte de Ciutat Vella, a través de laTaula de Memòria i conjuntament amb el MUHBA i set escoles del Guinardó i la Barceloneta, reten homenatge a l’Escola del Mar. S’inaugurarà una taula de memòria al lloc que ocupava l’escola i els alumnes dels centres llegiran alguns textos que han elaborat amb propostes de futur. “Quan a la classe hem reflexionat sobre la guerra i el bombardeig, el sentiment majoritari entre els nens era: ¿per què no parlaven?”, assegura Teresa Guillaumes, la directora de l’Escola del Mar, que després del bombardeig es va traslladar primer a Montjuïc i després al Guinardó. La iniciativa de l’homenatge a aquesta escola pionera és d’un grup de veïns del Guinardó. “L’Escola del Mar va tenir un gran impacte entre els seus alumnes, el llegat pedagògic és molt important, hi ha hagut molta implicació de tothom en aquest acte”, explica l’historiador i conseller del districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa. El franquisme va voler destruir el model pedagògic republicà, va prohibir la coeducació, va abandonar els corrents innovadors i va deixar l’educació en mans de l’Església catòlica. Però el projecte del fundador i primer director de l’Escola del Mar, Pere Vergés, va continuar. Vergés va tornar a obrir l’escola primer a Montjuïc i després al Guinardó, i el 1965 va fundar l’Escola Garbí d’Esplugues de Llobregat i, tres anys després, la Institució Pere Vergés de Badalona. “No ensenyem aquelles coses que els pares esperen que ensenyem, però sí que ensenyem a pensar, a sentir i a estimar”, era el lema del valent pedagog. El seu llegat continua 95 anys després: “La seva manera d’educar ha tingut continuïtat fins ara -explica Teresa Guillaumes-. Durant el

Gener 2018

franquisme hi ha hagut èpoques més valentes i èpoques no tan valentes, però sempre s’ha treballat per projectes, amb interdisciplinarietat i amb la lectura com a eix central, i la revista Garbí mai s’ha deixat de publicar”. Guillaumes també defensa que sempre s’ha parlat català a les aules. “Es feia educació en català i quan venia l’inspector [en temps del franquisme] es canviava d’idioma”, afirma la directora del centre.

L’admiració d’Europa L’Escola del Mar va despertar l’admiració d’altres països europeus. El 1930, el periodista holandès Hulb Luns, del diari Amsterdamer, escrivia: “Com n’estaríem d’orgullosos si poguéssim tenir a Zandvoort o Schveningen llocs com aquests, darrere les finestres dels quals, obertes al mar, hi poguéssim tenir les més belles decoracions murals que es poden imaginar! Tant de bo poguéssim ensenyar als visitants un refectori tan bell i modernament moblat, model de bon gust, o el despatx del metge de l’escola, o les màquines perfeccionades d’higiene, com es veuen a l’Escola del Mar”. Amb la seva creació també es volia ajudar els infants amb malalties respiratòries i es donava molta importància a l’alimentació. A l’escola era tot especial i diferent, era com una petita república. Al documental Han bombardejat una escola, dirigit per Mireia Corbera, Sandra Olsina i Anna Morejón, alguns dels seus antics alumnes asseguren que va ser una de les seves èpoques més felices: “No apreníem a recitar com lloros, parlàvem del que havíem llegit, amb un atles i un diccionari al costat”, assegura una d’aquelles alumnes. “La biblioteca era molt important i quan canviàvem un llibre havíem de fer una redacció i explicàvem què ens havia semblat, folràvem els llibres amb roba”, explica una altra. “L’hora del bany era divertidíssima i a l’estiu era quan ens portàvem millor perquè no ens castiguessin sense anar a la platja; després fèiem la migdiada a la sorra i alguns dormien tan a gust que costava despertar-los”, recorda un altre estudiant. Quan alguns dels seus alumnes, des de la Barceloneta o des de Ciutat Vella, van veure com les flames s’ho menjaven tot, van plorar molt. Era el final d’una autèntica revolució pedagògica que havia començat la Comissió de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, creada el 1916. Els seus reptes eren nombrosos: pràcticament una tercera part de la població infantil no anava a l’escola i

Gener 2018

hi havia moltes diferències entre els barris més benestants i els que tenien una població sobretot obrera. Per exemple, a Gràcia i Sant Gervasi l’analfabetisme era del 26%, mentre que a la Barceloneta era del 50%. Al capdavant d’aquell projecte hi havia l’arquitecte Josep Goday i el pedagog Manuel Ainaud. Barcelona es veia com un espai educatiu. Es van projectar edificis amb aules per a treballs manuals i classes complementàries i sales de dutxes. Es considerava important que tinguessin vestíbuls espaiosos, sales de projeccions, menjador i cuina, biblioteca... Els últims anys de la República hi havia 30 escoles projectades amb l’objectiu de crear 5.000 places escolars. A Goday i Ainaud no els aturava res i creien en el que feien. Ainaud va engegar una campanya perquè es construís l’Escola Lluís Vives a Sants i va repartir pasquins on es llegia: “NENS: volem aconseguir que es construeixi una escola que sigui un palau per a vosaltres. Demaneu als vostres pares que concorrin a la manifestació del diumenge 12 i aneu-hi amb ells”.

Atacs de represalia “L’objectiu que consta als documents de l’aviació agressora és simplement Barcelona, sense concretar ni especificar cap indret de la ciutat, ni instal·lacions portuàries, estacions o centrals”, assenyala l’historiador David Íñiguez. Eren atacs de represàlia, la resposta de l’aviació feixista als atacs republicans. “Els era igual on queien les bombes, la qüestió era atacar la població civil, i l’endemà, 8 de gener, hi va haver més bombardejos al Poblenou, Sant Andreu, el Guinardó... I van continuar el 10 i l’11 de gener”, afegeix Íñiguez. El 30 de gener les bombes van matar 42 persones, la majoria infants, refugiades a l’església de Sant Felip Neri. Aquell dia els avions SM.79 de les Balears van atacar a les 8.55 i a les 11.25 i van tirar 36 bombes de 250 quilos i 24 de 20 quilos. L’efecte de la metralla encara és visible a la façana de l’església.

Gener 2018

NACIÓ DIGITAL – 10/01/2018 https://www.naciodigital.cat/noticia/146361/colau/homenatge/collegi/bombardejat/escola/publica/catalana/no/es/toca

Colau, a l'homenatge a un col·legi bombardejat: «L'escola pública catalana no es toca» Barcelona recorda l'Escola del Mar en el 80è aniversari de la seva destrucció a la Barceloneta per les bombes de l'aviació feixista italiana PER: Jordi Bes

Ada Colau, Núria Andreu i Gerardo Pisarello a l'homenatge a l'Escola del Mar | Jordi Bes

Barcelona ha retut homenatge aquest dimecres a l'Escola del Mar, coincidint amb el 80è aniversari del bombardeig de l'aviació feixista italiana durant la Guerra Civil que va suposar la destrucció de l'edifici on estava a la Barceloneta. En un acte amb uns 200 alumnes de set centres

Gener 2018

davant la platja d'aquest barri, l'alcaldessa, Ada Colau, ha reivindicat que el centre, l'esperit del qual perviu en altres col·legis, "va ser i és un referent de la renovació pedagògica de Barcelona i Catalunya", i ha tornat a defensar el model d'escola pública catalana, ara en ple procés per constituir el Parlament que ha de donar pas a la formació d'un nou Govern.

La primera edil ha considerat l'homenatge com "un acte d'afirmació", a més de record. Per a Colau, l'escola catalana és "un dels principals tresors democràtics de casa nostra", i ha remarcat: "Ahir com avui diem sempre que l'escola pública catalana no es toca perquè és nostra". Considera que se li deu "moltíssim" a aquest model, i també ella mateixa. S'ha mostrat convençuda del fet que l'educació que hi va rebre en valors democràtics i d'igualtat d'oportunitats té "molt a veure" amb el fet que hagi pogut ser la primera alcaldessa malgrat ser algú "d'origen popular que no coneixia ningú poderós i que no havia participat mai en política".

L'Escola del Mar va ser una iniciativa municipal que es va inaugurar el 26 de gener del 1922, i la va fundar el pedagog Pere Vergés. El centre, construït en fusta davant del mar, oferia un sistema de renovació pedagògica, on es posava l'accent en la formació integral i es promovia l'autonomia i la participació de l'alumnat. Colau ho ha exemplificat amb el fet que el càstig corporal no existia, cosa "excepcional" per l'època, i que els alumnes feien la migdiada prenent el sol, pràctica que ha considerat molt saludable. "Mai hi ha d'haver càstig corporal", ha agregat.

A la Guerra Civil, el 7 de gener del 1938 l'aviació italiana va bombardejar i destruir l'escola. Va continuar la seva tasca primer provisionalment en una torreta a Montjuïc i després, des del 1948, al barri del Guinardó. No obstant això, el traspàs del control de les escoles municipals al govern franquista que va promoure l'alcalde Josep Maria de Porcioles va fer que el 1965 es creés una nova escola privada a Esplugues de Llobregat per preservar la renovació pedagògica que Vergés havia iniciat a la Barceloneta.

Treballar "per a tots" i no només els més intel·ligents

El centre d'Esplugues, ara concertat, és l'Escola Garbí, el nom de la revista que es publicava al col·legi a la Barceloneta. A l'acte ha participat Núria Andreu, antiga alumna i mestra de l'Escola

Gener 2018

del Mar, i filla d'una alumna de la primera promoció. Tenia tres anys quan van bombardejar-la, i va començar a anar a classe a Montjuïc. Ha rememorat que Vergés els deia als mestres que calia treballar "per a tots" i no només per als alumnes més intel·ligents, i que era necessari cultivar el sentit de la responsabilitat. "Una persona responsable ho serà tota la vida", els insistia. Com a testimoni, s'ha instal·lat un faristol de record al passeig de la Barceloneta.

L'Escola del Mar el 1936-37 abans del bombardeig. Foto: Autor desconegut/Arxiu Fotogràfic de Barcelona

Gener 2018

FUNDACIÓ ESCOLES GARBÍ – 11/01/2018 - http://www.escolesgarbi.cat/esplugues/2018/01/11/homenatge-a-lescola-del-mar/

Homenatge a l’Escola del Mar El dia 10, va tenir lloc a la platja de la Barceloneta, l’acte commemoratiu del 80è aniversari del bombardeig a l’Escola del Mar PER: Classes Nausica, Nautilus i Calipso. Escola Garbí Pere Vergés Esplugues

Commemoració 80è aniversari del bombardeig a l’Escola del Mar de la Barceloneta

Avui ens hem reunit per recordar que fa 80 anys es va bombardejar l’Escola del Mar de la Barceloneta. Des de ben petits a la nostra escola ens han ensenyat que els conflictes sempre s’han de resoldre parlant, amb diàleg i respectant les opinions dels altres encara que a vegades no hi estiguem d’acord. Aquests valors provenen directament de la manera de fer i entendre l’educació que el Sr. Pere Vergés transmetia a l’antiga Escola del Mar.

Gener 2018

Nosaltres creiem que el Sr. Pere Vergés va tenir una molt bona iniciativa quan va crear una escola pública, on l’ensenyament era gratuït per a tots els alumnes. Que l’escola fos a prop del mar va ajudar els infants que no gaudien de bona salut. La coeducació de sexes, l’ensenyament a l’aire lliure, dotar de responsabilitats els alumnes i fer-los participar de la vida de l’escola (Vida Social) va contribuir a fer de l’Escola del Mar un referent en el món educatiu. Creiem que és injust que per culpa d’una guerra molts nens i nenes es quedessin sense escola. Les ideologies radicals mai són bones. Pensem que els conflictes s’haurien de resoldre mitjançant el diàleg. El nostre desig és que cap infant del món perdi el seu dret a l’educació per un conflicte bèl·lic del qual n’és innocent.

Gener 2018

AJUNTAMENT DE BARCELONA: EL WEB DE BARCELONA – 11/01/2018 - http://ajuntament.barcelona.cat/hortaguinardo/ca/noticia/homenatge-a-lescola-del-mar

Homenatge a l'Escola del Mar Diferents escoles de Ciutat Vella i d’Horta-Guinardó han participat en els actes de memòria del bombardeig d’aquest centre educatiu

Més de dos-cents alumnes de diferents escoles de Ciutat Vella i d’Horta-Guinardó han participat en els actes de memòria i d’homenatge de l’Escola del Mar, bombardejada ara fa 80 anys, el 7 de gener de 1938, i que després de reubicar-se provisionalment a Montjuïc ha continuat en funcionament al Guinardó.

S’ha instal·lat una taula de memòria que explicarà els fets i assenyalarà el lloc que ocupava l’escola en el carrer de la Barceloneta. A més, els dies 16 i 18 de gener es faran dues xerrades al Centre Cívic Barceloneta per recordar tant la tasca pedagògica de l’Escola del Mar com els bombardejos que va patir Barcelona.

Un tresor per cuidar i recordar

L’Escola del Mar, inaugurada el 26 de gener de 1922, va ser una iniciativa municipal que oferia un sistema pedagògic revolucionari que posava l’infant en el centre de l’educació. Va ser fundada pel pedagog Pere Vergés en un edifici construït amb fusta i dissenyat per l’arquitecte municipal Josep Goday. El centre, a tocar de la platja de pescadors, s’organitzava com una petita república governada pels seus alumnes, sense diferències entre els nens i les nenes i on s’aprenia a pensar, s’escoltava música, es llegia i es jugava molt.

Gener 2018

Quinze anys després de la seva inauguració, el 7 de gener de 1938, en plena Guerra Civil, l’aviació de la Itàlia feixista va bombardejar i destruir l’escola, que tot i això va continuar la seva tasca, de primer, a Montjuïc i des del 1948 fins a l’actualitat, al barri del Guinardó.

Gener 2018

3/24 – 11/01/2018 - http://www.ccma.cat/324/80-anys-del-bombardeig-que-va-destruir-lescola-del-mar-de-labarceloneta/noticia/2830791/

80 anys del bombardeig que va destruir l'Escola del Mar de la Barceloneta La seva metodologia innovadora va sobreviure i encara és vigent al centre, que ara és al Guinardó PER: Redacció

El 7 de gener de 1938, l'Escola del Mar de Barcelona va ser bombardejada per l'aviació feixista italiana. Aquest dimecres se li ha fet un homenatge al mateix lloc on era, a la platja de la Barceloneta. Més de 200 alumnes de 7 col·legis han participat en l'acte que ha servit per reivindicar els valors de l'escola, construïda el 1922 per l'Ajuntament de Barcelona i ideada per Pere Vergés a través d'una pedagogia que encara ara continua. Els alumnes han cantat i han llegit textos escrits per ells mateixos, en què han defensat el valor de la pau i han rebutjat qualsevol forma de violència.

També hi han participat exalumnes. Anna Miralles va estudiar a la primera Escola del Mar, un edifici de fusta, a la sorra de la platja dels Pescadors. Aquest dimecres ha compartit aquells records amb alumnes que ara hi van.

Gener 2018

"Es feien coses senzilles, però profundes. Podíem banyar-nos, podíem prendre el sol amb les gandules a la platja, jugàvem a la sorra... Era un conjunt de coses que et queden a l'ànima."

Núria Andreu també en va ser alumna, però després del bombardeig.

Gener 2018

"Els nens fèiem molt treball lliure: hi havia moments que no fèiem classe, però que el professor ens deixava... Un feia una revista, l'altre es posava a jugar escacs durant una estoneta. I un grupet vàrem dir: 'Nosaltres farem una revista, i li posarem el nom de 'Garbí'.' I teníem el cònsol, el cronista, el bibliotecari, el del servei meteorològic, el dels vestidors, el representant del servei d'higiene..."

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha tancat l'acte de commemoració al·legant que no ha estat només un acte de memòria i denúncia, sinó de reivindicació de l'escola pública i els valors com la democràcia, la llibertat, l'esperit crític i la pedagogia.

Gener 2018

EL PUNT AVUI – 31/01/2018 http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1330742-el-fet-d-haver-pogut-ser-alumna-de-l-escola-del-mar-es-unprivilegi.html

“El fet d’haver pogut ser alumna de l’Escola del Mar és un privilegi” ANA MARÍA VENTURA. ACTRIU I ANTIGA ALUMNA DE L’ESCOLA DEL MAR

L’Escola del Mar es va fundar a la Barceloneta el 1922. Referent públic de la renovació pedagògica, va ser bombardejada per l’aviació feixista italiana fa 80 anys. Ara està situada al barri del Guinardó

Ana María Ventura va néixer a la Barceloneta i ara viu a Madrid. La imatge és del 2010 Foto: WIKIMEDIA COMMONS.

PER: LAURA SAYAVERA

Fa ja molts anys que viu a Madrid, però vostè és filla de la Barceloneta. Sí, vaig néixer a la Barceloneta el 23 de maig del 1923. Tinc 94 anys. Primer vaig viure al carrer de l’Atlàntida i després, definitivament, al carrer del Baluard, a la cantonada amb el de Sant Carles.

Gener 2018

El pare treballava en el sector de les arts gràfiques, tenia una petita impremta. Era un poeta, com la majoria dels catalans. Escrivia poesia.

I quan va començar a anar a l’Escola del Mar? Era molt petiteta, devia tenir uns cinc anys. Recordo que hi anava agafada de la mà dels meus dos germans, que eren més grans que jo. Vaig començar al parvulari i la mestra era la senyoreta Cadanet. Era l’esposa del senyor Pere Vergés, el director, i la recordo explicant-nos contes. Em venen a la memòria també el senyor Francés i la senyoreta Barba, a banda de les senyores Rosalía i Carmeta, que s’encarregaven de la cuina i el menjador. Era una escola única. L’edifici era de fusta –de color verd, blanc i blau– i mirava al mar. Tenia forma de tríptic i una galeria molt espaiosa. Recordo estar asseguda a la taula de la classe i veure permanentment el mar a través de les grans finestres que hi havia.

Estava situada just a la platja? Sí, damunt d’unes columnes de pedra, perquè quan hi havia temporal les onades eren molt grans i arribaven fins a sota l’escola. Quan eres a classe, de fet, semblava que estiguessis en un vaixell, i això t’estimulava la imaginació. Hi havia també unes rampes que feien que l’aigua del mar sortís al carrer.

Per què era especial l’Escola del Mar? Perquè tenia un sistema pedagògic molt modern, que la diferenciava d’altres escoles. S’educava igual a nens i nenes i cada classe tenia tres equips de treball: el blanc, el blau i el verd. A final de mes es mirava quin equip havia treballat millor i aquest escollia govern. Era com una petita república. Hi havia president, vicepresident, director de la biblioteca, dels serveis meteorològics, d’higiene, cronista... És clar, això era un incentiu per lluitar i fer el treball ben fet. També es valorava quin color ho havia fet millor a totes les classes i aquest escollia el govern general de l’escola.

I quin era el seu equip? M’hauria agradat formar part de l’equip blau perquè sempre m’ha agradat aquest color, però em tocava sempre el verd [riu].

Gener 2018

També publicaven una revista, Garbí, que continua existint. Sí, a la revista quedava recollida la vida escolar i s’hi publicaven treballs dels alumnes. En un dels números hi ha un conte que vaig escriure jo. Recordo també un treball de dues germanes que havien estat a la Xina i explicaven com havia sigut el viatge. Estàvem tots molts interessats en llegir-lo.

El lema de l’Escola del Mar és que s’ensenya els infants a pensar, sentir i estimar. Exacte. El mètode d’ensenyament estimulava els tres eixos. Quan fèiem lectura en veu alta llegíem Kim, de Rudyard Kipling, i Platero y yo. Sabíem, a més, qui era Rabindranath Tagore. Dubto que en aquella època la gent corrent sabés qui era. Recordo també que Pau Casals va fer un concert a l’escola. A l’estiu ens banyàvem al mar i fèiem la migdiada en unes gandules a la platja. El senyor Quim, el mariner, ens vigilava des de la Nausica, una barca preciosa i un símbol de l’escola.

Què va passar el 7 de gener del 1938? Va haver-hi un bombardeig. Quan em van dir on havia caigut la bomba, vaig anar corrent a l’escola a veure què havia passat. En arribar vaig trobar només les columnes de pedra, les rampes i un munt de papers escrits pels alumnes escampats per la sorra. De l’escola no en quedava res. Afortunadament, en aquell moment ja havien acabat les classes. Només hi havia el conserge, el senyor Elías, que era tota una institució. Era molt afectuós amb els alumnes, el recordo amb un somriure permanent. En veure aquelles flames tan grans va sortir corrent i es va poder salvar.

A la Barceloneta, però, ja s’havien produït altres bombardejos. Sí. El 29 de maig del 1937 va haver-hi un tan terrible que un edifici situat molt a prop de casa, habilitat com a refugi, va caure. En el soterrani van morir més de 30 persones. Van estar diversos dies traient cadàvers. El mateix dia van destruir un altre edifici del carrer de l’Alegria. Allà hi van morir quatre persones de la mateixa família, a les quals jo considerava parents. Més endavant va haver-hi un altre bombardeig en una escola de la plaça de Sant Miquel [ara plaça de la Barceloneta] i allà, pobrets, van tenir menys sort perquè era hora de classe i gairebé tots els alumnes van morir. Els avions italians i alemanys venien constantment. A mi tot això em remou moltíssim i m’indigna. És molt trist que l’inici de la teva vida estigui marcat per una guerra.

Gener 2018

Finalment, a causa dels bombardejos, van haver de marxar de la Barceloneta. Sí, vam marxar a Sant Joan Despí poc després del bombardeig de l’escola i ens vam instal·lar en una torre que estava desocupada. Primer hi vam anar dues o tres famílies, i al final n’hi vam acabar vivint set. La gent marxava de Barcelona i venia a demanar per favor que els deixéssim quedar-se.

L’Escola del Mar es va traslladar temporalment a Montjuïc. Vostè ja no hi va tornar? Com que vam marxar a Sant Joan Despí, ja no hi vaig tornar. Un dia de març del 1938, després d’haver estat amb el meu pare a la impremta, a Barcelona, vaig pujar al troleibús per poder agafar el tren que m’havia de dur a Sant Joan Despí. Amb 14 anys viatjava sola perquè el pare es quedava sempre fent tasques de voluntariat al Ministeri del Treball per aconseguir menjar. El troleibús circulava per la Gran Via i, entre rambla Catalunya i el carrer Balmes, va sonar l’alarma. Vaig baixar corrent i vaig entrar en una farmàcia. En aquell moment va esclatar una bomba tan forta que va mig destrossar el cinema Coliseum. Em vaig salvar de miracle.

Té una foto de l’escola penjada a casa seva. Per què? Sí, la tinc a la terrassa, de cara a la llum, perquè l’Escola del Mar forma una part important del començament de la meva vida. El fet d’haver-ne pogut ser alumna és un privilegi i un bonic record.

Gener 2018

HOSPITAL DEL MAR BETEVÉ – 08/01/2018 - http://beteve.cat/collapse-urgencies-hospital-mar-vall-hebron/

Treballadors de l’Hospital del Mar i del Vall d’Hebron denuncien col·lapse a urgències PER: Maria Solans

Asseguren que molts pacients s’han d’esperar més de 24 hores a tenir un llit disponible

L'epidèmia de grip està afectant de ple alguns dels centres mèdics de la ciutat. Els treballadors de l'Hospital del Mar i de l'Hospital Vall d'Hebron asseguren que les urgències estan col·lapsades i denuncien falta de mitjans. El Departament de Salut reconeix l'increment de pacients al servei pels casos de grip i espera que amb la tornada del personal que estava de vacances millori la situació. En el cas de l'Hospital del Mar, els treballadors asseguren que aquest cap de setmana el centre ha estat especialment saturat. Diumenge van arribar a la xifra de 262 persones ateses a urgències i, segons els treballadors, més de 40 van esperar més de 24 hores a tenir un llit. En un comunicat, l'hospital assegura que s'han pres mesures per evitar la saturació del servei, com reforçar les guàrdies i l'obertura de 40 llits a l'Hospital de l'Esperança, on es derivaran els pacients que no puguin trobar un espai a l'Hospital del Mar i on no es descarta que se n'habilitin més, segons quina sigui la situació. També s'ha potenciat l'hospitalització a domicili. Malgrat tot, els treballadors diuen que les instal·lacions són insuficients i que no estan preparades per atendre tants pacients quan es produeixen pics d'aquestes característiques. Per la seva banda, la direcció mèdica de l'Hospital del Mar admet que la situació aquests dies és més complicada del que és habitual, que hi ha una demanada més elevada, però que en cap cas no es pot parlar de col·lapse i que tampoc no és bo -asseguren- que es creï alarma entre la població. A l'Hospital Vall d'Hebron, segons els treballadors, la imatge dels passadissos plens és habitual i els preocupa, diuen, que la situació no es resolgui aviat i demanen que es busquin solucions a llarg termini. La direcció del centre hospitalari descarta que hi hagi cap col·lapse. Diuen que hi ha

Gener 2018

"pics d'assistència després dels dies festius" i que aquest fet "ha coincidit amb l'augment de casos de grip".

Salut alerta que venen dies complicats Malgrat la negativa de les direccions dels hospitals, el Departament de Salut de la Generalitat reconeix que la situació ha estat complicada els últims dies. Expliquen que a partir d'aquest dilluns el personal que estava de vacances ja s'ha reincorporat i esperen que això millori les esperes a urgències. Durant les setmanes de Nadal, només treballava el 75 % del personal habitual en atenció primària. Salut ha alertat que encara queden dues o tres setmanes d'epidèmia de grip i que, per tant, encara s'esperen dies durs i de molta feina.

Gener 2018

RENDA FAMILIAR DISPONIBLE PER CÀPITA EL PUNT AVUI – 08/01/2018 - http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1317740-creix-la-classe-mitjana-abarcelona-i-es-redueix-la-diferencia-entre-barris-rics-i-pobres.html

Creix la classe mitjana a Barcelona i es redueix la diferència entre barris rics i pobres MUNICIPAL: ESTUDI DE POBLACIÓ

Imatge d'arxiu de diversos edificis de Ciutat Meridiana. Foto: O.Duran.

PER: AGÈNCIES – BARCELONA Les famílies amb rendes mitjanes de Barcelona van créixer un 3,8% l’any 2016, passant del 44,1% al 47,9%. Pel que fa a les de renda baixa, van baixar un 3,7% situant-se en el 35,5% del total de població. Així ho indica l’Informe sobre la Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a la capital catalana presentat aquest dilluns pel primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello.

De l’informe, que situa la renda bruta familiar en els 20.800 euros, un 3,1% més que el 2015, també s’extreu que les diferències de renda entre els barris més rics (Pedralbes) i els més pobres

Gener 2018

(Ciutat Meridiana) s’han reduït per segon exercici consecutiu després de vuit anys d’increments. Així, per exemple, els barris de la Barceloneta, el Camp de l’Arpa i Montbau, han passat de ser barris de renda baixa a renda mitjana. “És una molt bona notícia que les rendes mitjanes creixin a la ciutat i que les desigualtats entre barris s’estiguin aturant i en alguns casos revertint”, ha destacat Pisarello.

Així, la capital catalana es consolida com una ciutat de classes mitjanes amb el 47,9% de la població en aquest estrat, recuperant els nivells d’abans de la crisi econòmica que va fer que, especialment entre els anys 2009 i 2011, moltes famílies passessin a un estat de renda inferior al que tenien.

L’informe indica que questa fase de pèrdua de poder adquisitiu per part d’una àmplia capa de classes mitjanes ha deixat pas a l’estabilitat del darrer trienni, coincident amb la consolidació del creixement econòmic iniciat el 2014 que s’ha traduït en una millora del mercat laboral. A l’informe també es consolida la tendència a la baixa iniciada el 2015 pel que fa a les desigualtats entre els barris més rics i més pobres de la ciutat. D’aquesta manera, la distància entre el barri amb la renda més alta (Pedralbes, amb un índex de 242,4) i el que la té més baixa (Ciutat Meridiana, amb 34,3) es va reduir per segon any consecutiu després de vuit anys d’increments.

Gener 2018

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 08/01/2018 - http://www.elperiodico.com/es/politica/20180108/la-renta-familiar-disponibleen-barcelona-crece-un-31-y-aumentan-las-rentas-medias-6537987

La renta familiar disponible en Barcelona crece un 3,1% y aumentan las rentas medias La diferencia entre los barrios con más y menos renta se reduce pero sigue siendo de 7,06 veces La renta familiar disponible en Barcelona creció en 2016 un 3,1%, pasando de una media de 20.100 a 20.800 euros brutos por cápita, y las personas que residen en barrios con rentas medias pasaron de ser el 44,1% en 2015 al 47,9 el año pasado, el porcentaje más alto desde 2009, según el informe de la Distribución Territorial de la renta en la ciudad. La renta del barrio que la tiene más alta --Pedralbes-- es 7,06 veces superior a la que la tiene más baja --Ciutat Meridiana--, cifra que ha bajado del 7,26 de 2015, algo que señala que "no sólo se está frenando el crecimiento de las desigualdades, sino que en buena medida se está empezando a revertir", ha defendido este lunes el primer teniente de alcalde, Gerardo Pisarello, en declaraciones a los medios. Estas diferencias entre el barrio con más renta y el barrio con menos alcanzaron el máximo en 2015 con el 7,26 --se situó en el 4,8 en el inicio de la serie en 2007--, y la distancia se reduce entre los dos distritos con más y menos renta: Sarrià-Sant Gervasi y Nou Barris. Las personas que residen en barrios de renta baja pasaron del 23,7% en 2015 al 15,3% en 2016 -con los últimos datos disponibles--, mientras que los de renta media-baja subieron del 25% al 27,6%; los de media-alta aumentaron del 19,1% al 20,3%, y los de alta pasaron del 5,3% al 5,5%. Los extremos se han mantenido prácticamente estables: las que viven en barrios de renta muy baja bajaron del 15,5% al 15,3%, y los de renta muy alta también se redujeron del 11,3% al

Gener 2018

11,1%, con pequeñas variaciones que tienden a "cerrar la tijera" entre los extremos, ha señalado en una sesión de trabajo el director del Gabinete Técnico de Programación, Ramon Canal. El barrio con más renta es Pedralbes (Les Corts), seguido por Les Tres Torres, Sant GervasiGalvany, Sant Gervasi-La Bonanova y Sarrià (Sarrià-Sant Gervasi), mientras que los que tienen menos renta son Ciutat Meridiana, Trinitat Nova, Torre Baró (Nou Barris), Trinitat Vella (Sant Andreu) y la Marina del Prat Vermell (Sants-Montjuïc). Todos los barrios con renta muy baja tienen cerca o menos de 10.000 habitantes; entre los cinco de menos renta suman cerca de 30.000 habitantes, mientras que los cinco barrios con más renta alcanzan casi las 130.000 personas.

BARRIOS QUE MEJORAN Los barrios con una renta inferior a la mitad de la media --los 20.800 euros-- han pasado de ser ocho a ser cinco, que representan un 1,9% de la población de la ciudad --unas 30.000 personas--, ya que los barrios con menos renta suelen ser barrios con menos habitantes, ha detallado la técnica Maria Jesús Calvo. Por otro lado, tres barrios pasaron de tener una renta baja a una renta media entre 2015 y 2016: fueron Camp de l'Arpa del Clot (Sant Martí), la Barceloneta (Ciutat Vella) y Montbau (HortaGuinardó), han concretado. Canal ha destacado que los datos demuestran que Barcelona es una ciudad de rentas medias pese a la reducción que generó la crisis económica, y que la distancia se reduce: todos los barrios de Sarrià-Sant Gervasi pierden posiciones relativas, mientras que, de los 13 barrios de Nou Barris, siete suben, cinco bajan y uno se mantiene igual. Ha sostenido que la mejora se debe en gran parte al aumento del empleo --en 2016 había 34.000 personas más que en 2015--, tras lo que Pisarello ha defendido que hay "muchas causas, pero inciden también las políticas que se hacen desde las administraciones", como las del Ayuntamiento.

Gener 2018

Ha resaltado que el Ayuntamiento destina 240 millones de euros a políticas en este ámbito que no estrictamente de su competencia, como promoción económica y vivienda, y ha pedido más implicación del resto de administraciones: "Los ayuntamientos somos los que estamos liderando la lucha a la desigualdad y las otras no están haciendo su trabajo". Este índice se calcula en base a los últimos datos de renta disponibles del Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), de 2014, y con variables como el paro, el nivel educativo y la formación --el barrio de la Barceloneta es el que tiene más titulados--, la vivienda y la compra de vehículos.

Gener 2018

VILAWEB – 08/01/2018 https://www.vilaweb.cat/noticies/ampliaciola-classe-mitjana-va-creixer-a-barcelona-el-2016-i-la-diferencia-de-renda-entrebarris-rics-i-pobres-es-va-reduir/

La classe mitjana va créixer a Barcelona el 2016 i la diferència de renda entre barris rics i pobres es va reduir La renda bruta familiar es va incrementar un 3,1% situant-se en els 20.800 euros per càpita

PER: ACN Barcelona

Les famílies amb rendes mitjanes de Barcelona van créixer un 3,8% l’any 2016 passant del 44,1% al 47,9%. Pel que fa a les de renda baixa, van baixar un 3,7% situant-se en el 35,5% del total de població. Així ho indica l’Informe sobre la Distribució Territorial de la Renda Familiar Disponible per càpita a la capital catalana presentat aquest dilluns pel primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello. De l’informe, que situa la renda bruta familiar en els 20.800 euros, un 3,1% més que el 2015, també s’extreu que les diferències de renda entre els barris més rics (Pedralbes) i els més pobres (Ciutat Meridiana) s’han reduït per segon exercici consecutiu després de vuit anys d’increments. Així, per exemple, els barris de la Barceloneta, el Camp de l’Arpa i Montbau, han passat de ser barris de renda baixa a renda mitjana. “És una molt bona notícia que les rendes mitjanes creixin a la ciutat i que les desigualtats entre barris s’estiguin aturant i en alguns casos revertint”, ha destacat Pisarello.

El creixement de la renda familiar l’any 2016 es va fer més evident entre les famílies de barris de rendes baixes i mitjanes ja que les de rendes altes, que representen el 16,6% de la població, es van mantenir estables respecte els informes dels anys 2014 i 2015. Així, la capital catalana es consolida com una ciutat de classes mitjanes amb el 47,9% de la població en aquest estrat, recuperant els nivells d’abans de la crisi econòmica que va fer que, especialment entre els anys 2009 i 2011, moltes famílies passessin a un estat de renda inferior al que tenien. L’informe indica que questa fase de pèrdua de poder adquisitiu per part d’una àmplia capa de classes mitjanes ha deixat pas a l’estabilitat del darrer trienni, coincident amb la consolidació del creixement

Gener 2018

econòmic iniciat el 2014 que s’ha traduït en una millora del mercat laboral.A l’informe també es consolida la tendència a la baixa iniciada el 2015 pel que fa a les desigualtats entre els barris més rics i més pobres de la ciutat. D’aquesta manera, la distància entre el barri amb la renda més alta (Pedralbes, amb un índex de 242,4) i el que la té més baixa (Ciutat Meridiana, amb 34,3) es va reduir per segon any consecutiu després de vuit anys d’increments. També és significativa la reducció del nombre de barris –de vuit a cinc- on la renda és inferior al 50% de la del conjunt de la ciutat. Si ho mirem en nombre de persones, el pes sobre el total de residents de la ciutat passa del 4% a l’1,9%.La visió combinada dels barris segons nivell de renda i dimensió geogràfica manté l’esquema d’anys precedents: els barris de renda molt baixa tenen pocs habitants -tots estan a la ratlla o per sota dels 10.000 residents-, i en conjunt, entre els cinc de menys renda sumen poc més de 30.000 habitants. Per contra, els cinc barris amb més renda allotgen gairebé 130.000 persones, quatre vegades més que els anteriors.Pel primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Barcelona, Gerardo Pisarello, l’informe demostra que les desigualtats a la ciutat de Barcelona mica en mica s’estan reduint gràcies a la recuperació econòmica i també a les polítiques municipals en àmbits com la promoció econòmica o l’habitatge que impacten directament en la renda de les persones. Àmbits, ha recordat, on moltes vegades l’ajuntament no hi té competències però on es veu obligat a actuar per suplir l’Estat i liderar la lluita contra les desigualtats.

Gener 2018

LA VANGUARDIA – 08/01/2018 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20180108/434167100450/rentas-mediascrecen-barcelona.html

La clase media de Barcelona sale de la crisis INFORME

Este segmento social ha recuperado peso y crece hasta copar el 49,7% de la población de la capital catalana, el porcentaje más alto desde 2009

Vista aérea del centro de Barcelona, donde más claramente se aprecia la terciarización de la ciudad (Archivo / Àlex Garcia)

PER: REDACCIÓN Y AGENCIAS, Barcelona Las rentas medias recuperan peso en Barcelona. Poco a poco salen de la crisis, como evidencian los resultados del Informe de la Distribución Territorial de la Renta Familiar Disponible (RFD) por cápita de Barcelona de 2016 que ha presentado este lunes el Ayuntamiento. Este segmento social ya representa el 49,7% de la población, el porcentaje más alto desde 2009.

En rueda de prensa, el director del gabinete técnico de programación, Ramon Canal, ha explicado que la renta media creció un 3,1% en 2016, pasando de los 20.100 euros de 2015 a 20.800 por

Gener 2018

cápita en 2016. El informe atribuye el aumento a la mejora del mercado laboral, con la incorporación de 34.000 nuevos barceloneses afilados a la Seguridad Social, una nueva masa salarial que aumenta la renta de las familias de la ciudad.

“El año 2016 completa un trienio de fuerte recuperación, que sitúa algunas de las macromagnitudes a niveles similares a los de antes de la crisis”, reza el informe. Es más, considera que la mejora “se debe imputar, en buena medida, a la inercia derivada de un trienio muy expansivo gracias a la reactivación del crédito, la contención del precio del petróleo y la buena posición de la ciudad en el escenario turístico internacional”.

Evolución de las clases medias según el informe de Distribución Territorial de la Renta Familiar Disponible (RFD) por cápita de Barcelona de 2016 (Ayuntamiento de Barcelona)

Entre los sectores que tiran del carro, el estudio cita la exportación manufacturera y los servicios vinculados al turismo, con la incorporación tardía de la construcción y “la práctica totalidad del sector terciario”. Una dinámica, como ya han señalado los informes municipales de los últimos años, que refleja la galopante terciarización de la capital catalana. En este sentido, advierte que “la ocupación creada en los últimos años está marcada por una elevada precariedad, en la doble perspectiva de vulnerabilidad del trabajador e inseguridad por los contratos de corta duración”.

Tres ‘nuevos’ barrios de clase media

Gener 2018

El informe revela que incrementa el número de personas que vive en barrios de rentas medias, del 44,1% de 2015 al 47,9% de 2016, aunque aún está lejos el porcentaje de 58,5% que se registró en 2007.

En cambio, los que viven en barrios de rentas bajas pasan del 39,2% de 2015 al 35,5%, sobre todo porque los barrios el Camp de l'Arpa, la Barceloneta y Montbau han pasado de ser de rentas bajas a rentas medias. Por su parte, los barrios de rentas más altas se mantienen estables los últimos tres años, representando el 16,6% de la población.

Menos brecha entre la zona alta y Nou Barris Según Canal, el informe también confirma el freno en la dinámica de creciente desigualdad territorial que se desató con la crisis, que provocó un desplazamiento significativo en cascada de la población hacia los estratos inmediatamente inferiores de renta, de forma muy intensa entre 2009 y 2011. Los diez distritos de Barcelona mantienen la estabilidad en su posición y, por tercer año consecutivo, Sarrià-Sant Gervasi encabeza el ránking, con una renta per cápita de 37.852 euros, y Nou Barris cierra la lista, con 11.427. Sin embargo, la novedad es que la distancia entre ambos se ha reducido: si en 2015 Sarrià-Sant Gervasi tenía, de media, 3,5 veces más renta que Nou Barris, en 2016 la brecha se reduce hasta 3,3.

Gener 2018

Evolución del ranking de distritos según el Informe de la Distribución Territorial de la Renta Familiar Disponible (RFD) por cápita de Barcelona de 2016 (Ayuntamiento de Barcelona)

Por barrios, en 2016 se recorta la distancia entre el que tiene una renta más alta, que es Pedralbes con un índice de 242,4, donde 100 es la media de Barcelona, y el que la tiene más baja, que corresponde a Ciutat Meridiana con un 34,3. En el centro se situaría el barrio de la Vila de Gracia, con un índice de 101,5. Según Canal, la reducción de la distancia entre el barrio más pobre y el más rico significa que "se han cerrado un poco las tijeras" y se observa "una ligera mejora", que se tendrá que ver si se confirma con los datos de 2017.

Gener 2018

Ascensos y cambios en el ranking de barrios más ricos de Barcelona, según el informe de la Distribución Territorial de la Renta Familiar Disponible (RFD) por cápita de 2016 (Ayuntamiento de Barcelona)

Descensos y cambios en el ranking de barrios más pobres de Barcelona, según el informe de la Distribución Territorial de la Renta Familiar Disponible (RFD) por cápita de 2016 (Ayuntamiento de Barcelona)

Pisarello saca pecho de los resultados El primer teniente de alcaldía de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha considerado que los resultados del informe son una noticia "relativamente buena" porque "las desigualdades en Barcelona se están empezando a revertir", algo que él atribuye a las "políticas que se hacen desde el Ayuntamiento de Barcelona". "Veníamos de una tendencia muy preocupante de crecimiento de

Gener 2018

las desigualdades y es una buena noticia que las rentas medias estén creciendo y que la desigualdad entre barrios como Pedralbes y Ciutat Meridiana se estén frenando y ligeramente revirtiendo". Pisarello ha lamentado que el consistorio esté haciendo "más de lo que le corresponde" y esté "supliendo" a políticas que deberían hacer el Estado y la Generalitat de Catalunya, con la inversión de 240 millones de euros en políticas que "no son de nuestra competencia", ha dicho Pisarello. "Quiero reclamar al gobierno central que cumpla con sus obligaciones", ha pedido el primer teniente de alcalde, que ha asegurado que son los ayuntamientos "los que luchan contra la desigualdad".

La recuperación del mercado laboral reflota barrios enteros y acorta la desigualdad

Gener 2018

NACIÓ DIGITAL – 18/01/2018 https://www.naciodigital.cat/noticia/146238/descens/atur/torna/eixamplar/classe/mitjana/barcelona

El descens de l'atur torna a eixamplar la classe mitjana a Barcelona BARCELONA: RENDA

El creixement de les desigualtats entre barris derivat de la crisi es va frenar en el 2016, però es manté la bretxa: Pedralbes encara té una renda set vegades superior a Ciutat Meridiana

PER: Jordi Bes

Mapa per barris sobre la renda del 2016 | Ajuntament de Barcelona

Gener 2018

La millora econòmica es va notar tímidament a Barcelona en el 2016, quan es va frenar el creixement de les desigualtats causat per la crisi. El nombre de barcelonins que vivien en barris de rendes mitjanes va tornar a incrementar-se, i van acostar-se a la meitat (47,9%). Hi va contribuir especialment el descens dels que residien en zones amb rendes baixes, que van quedar-se en el 35,5%. Els de les altes van mantenir-se estables en el 16,6%. Malgrat això, la classe mitjana va continuar allunyada dels nivells que va assolir abans de la crisi, quan va arribar al 60%, i la bretxa entre els barris més rics i els més pobres es va mantenir.

La Renda Familiar Disponible (RFD) Bruta va créixer un 3,1%, passant dels 20.100 euros per càpita del 2015 als 20.800 de l'any passat. L'índex és el conjunt d'ingressos dels quals disposen els habitants per destinar-los a consum o estalvi. Per barris, i tenint en compte que la mitjana de ciutat és 100 (la Vila de Gràcia seria com un barri mitjà, amb 101,5), es va mantenir gairebé igual la distància entre el més ric i el més pobre: Pedralbes va situar-se en un índex de 242,4 i Ciutat Meridiana, 34,3. La diferència era de 7,06 vegades, sensiblement inferior a l'any anterior, quan era de 7,26.

La reducció es va produir perquè a Pedralbes es va reduir la renda (va perdre vuit punts en l'índex), i no per una millora a Ciutat Meridiana, on encara va baixar un xic més (0,2 punts). Tot i això, en aquest barri es va aturar el descens en caiguda lliure dels darrers anys. En el 2015 ho havia fet de tal manera que va passar a ser el més pobre dels 73 que té la ciutat per darrere de Trinitat Nova, que el 2016 es va mantenir en segona posició per la cua, però sí que va prosperar clarament (amb un 40,6 a l'índex, cinc punts més).

A més, es van reduir de vuit a cinc els barris amb una renda inferior al 50% de la del conjunt de la ciutat. En nombre de persones, suposa passar de 64.000 a poc més de 30.000 que residien en aquests territoris, i que van ser, a més dels dos més desafavorits (Ciutat Meridiana i Trinitat Nova): Torre Baró, Trinitat Vella i la Marina del Prat Vermell. Tres barris més van passar de tenir renda baixa a mitjana (Barceloneta, Montbau i el Camp de l'Arpa del Clot). Després de Pedralbes, el rànquing dels cinc més afavorits el van formar les Tres Torres, Sant Gervasi-Galvany, Sant Gervasi-la Bonanova i Sarrià.

100

Gener 2018

El percentatge de barcelonins en funció de la renda del seu barri. Font: Ajuntament de Barcelona

En l'increment de les rendes mitjanes hi va contribuir decisivament el descens de l'atur i l'augment d'afiliats a la Seguretat Social, segons han sostingut aquest dilluns en la presentació de les dades el director del gabinet tècnic de programació, Ramon Canal, i l'encarregada d'elaborarles, Maria Jesús Calvo. Segons recull l'informe de la Distribució Territorial de la RFD per càpita del 2016, el darrer disponible, la taxa d'atur es va situar en l'11,5%, 1,6 punts menys, i es van comptabilitzar més d'un milió seixanta mil llocs de treball, uns 34.000 més (3,3% d'augment).

Pisarello atribueix les millores a les polítiques municipals

Segons el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, l'estudi suposa "una notícia relativament bona", i és que "s'està començant a revertir" el creixement "exponencial" de les desigualtats que s'havia registrat durant la crisi. En el 2011, les classes mitjanes van arribar a representar el 41,8%, i cinc anys després van ser sis punts més. Pisarello ha atribuït la millora a les polítiques municipals, però no ha citat la reducció de l'atur. Considera que l'informe demostra que són "necessàries" iniciatives com el pla de barris, que el govern d'Ada Colau ha posat en marxa per reduir les desigualtats entre territoris.

No obstant això, en el 2016 el pla de barris amb prou feines s'havia començat a activar, o sigui que no ha pogut tenir cap influència encara en les dades sobre la renda. A més, els tècnics

101

Gener 2018

municipals veuen molt difícil establir quantificar la relació que podria tenir una cosa amb l'altra. En tot cas, Pisarello ha reivindicat que els ajuntaments estan "liderant" la lluita contra la desigualtat, i ho ha exemplificat amb el fet que el consistori està "suplint actuacions que correspondrien a la Generalitat i a l'Estat", com ara 240 milions d'euros en polítiques d'habitatge i de promoció econòmica.

102

Gener 2018

PLATJA DE SANT SEBASTIÀ ABC – 08/01/2018 - http://www.abc.es/viajar/playas/abci-playas-espanolas-entre-mejores-mundo-segun201801081946_noticia.html

Dos playas españolas, entre las mejores del mundo, según la CNN PER: Paloma Santamaría

Ir a la playa no tiene que ser el sueño de un día de verano, y sobre todo de julio y agosto. A lo largo de todo el año son muchos los arenales de todo el planeta en los que descansar al sol, divertirse en los chiringuitos o disfrutar de las actividades dentro y fuera del agua. La CNN ha puesto en marcha una web especial dedicada a las playas. Propone el reto de pasar un año en la playa, y para ello seleccionan una para cada semana durante los próximos doce meses. Son, en su opinión, las mejores costas del mundo, desde calas resplandecientes hasta costas gélidas o arenales secretos retirados del mundo. En este recorrido por 52 playas, una para cada semana

103

Gener 2018

del año, figuran dos españolas, la Playa de Sant Sebastià, en Barcelona, y laplaya del Papagayo, en la isla de Lanzarote.

Playa de Sant Sebastià, en Barcelona

Playa de San Sebastià, en Barcelona -JOB VERMEUL EN

La playa de Sant Sebastià, en Barcelona, se ha merecido un lugar en la lista -en el mes de mayono solo por su arena dorada, sus clubes deportivos o las actividades relacionadas con los deportes acuáticos, sino por estar, según la CNN, en «una de las ciudades más "cool" de Europa». «Situada a 15 minutos a pie de los enredados callejones de la zona más antigua de Barcelona, los superyates atracados por un lado y el encantador barrio de la Barceloneta por el otro». La cadena valora los servicios de Sant Sebastià, desde la animada vida de los chiringuitos que bordean la costa hasta las instalaciones en la arena como tumbonas o duchas.

104

Gener 2018

Playa Papagayo, Lanzarote Playa Papagayo, Lanzarote

Las Islas Canarias disfrutan de la calidez durante todo el año y la CNN reserva una semana de noviembre para disfrutar de sus playas con un clima perfecto en esa época del año. Playa Papagayo está considerada una de las mejores de Lanzarote. Ubicada dentro del Monumento Natural de Los Ajaches, al sur de Lanzarote, está bañada de aguas turquesas y cristalinas. Sus casi dos kilómetros de arena dorada hacen de esta playa una de las más apetecible de la isla. Sus calas bautizadas como playa Mujeres, El Pozo, Caleta del Congrio, Puerto Muelas y El Papagayo reúnen durante todo el año a cientos de turistas que disfrutan del buen tiempo de la isla. Su mar tranquilo y su playa lejos de multitudes la hacen preferida de los conocedores. El contraste de colores entre el mar azul, la arena blanca y la roca oscura regala una de las mejores postales de la isla.

Por si todo esto fuera poco, bajo las aguas de la bahía de Coloradas, en el municipio de Yaiza, se ubica el Museo Atlántico Lanzarote, el primer museo subacuático de Europa. Accesible para buceadores y embarcaciones con fondo de cristal, las conmovedoras esculturas de Daniel Jason deCaires Taylor son un recordatorio, que incluso paisajes de arena perfectos pueden convertirse en el telón de fondo de las luchas de vida o muerte. «Sus esculturas humanas hacen afirmaciones audaces sobre los problemas del cambio climático y la migración, dos cuestiones

105

Gener 2018

que han arrasado dramáticamente las playas de Europa y otros lugares en los últimos años» afirma la CNN.

Playas para visitar los 12 meses del año Enero Baia do Sancho. Fernando de Noronha, Brasil Playa Siorarsuit. Tierra Verde. El Nido. Palawan, Filipinas. Dungeness. Kent, Inglaterra Playa de Gokarna. Karnataka, India Febrero Awaroa. Golden Bay, Nueva Zelanda. Archipiélago de Mergui. Myanmar. Nungwi. Zanzibar, Tanzania. Playa Sur. Miami Beach, Florida. Marzo Playa Rincón. República Dominicana Ibusuki. Japón Playa del puerto de Mudjin. Islas Turcas y Caicos Playa Puka. Boracay, Filipinas. Abril Playa Bondi. Australia. Playa Paraíso. Cayo Largo, Cuba. Piscinas de lava de Porto Moniz. Madeira, Portugal. Long Ke Wan. Hong Kong Playa solitaria. Koh Rong, Camboya. Mayo Playa Railay. Krabi, Tailandia. Archipiélago de Bazaruto. Mozambique. Nyang Nyang. Bali, Indonesia. Playa de Sant Sebastià. Barcelona, España. Junio Horseshoe Bay. islas Bermudas Bonifacio. Córcega, Francia. Costa de los esqueletos. Namibia Stiniva. Vis Island, Croacia.

106

Gener 2018

Julio Bliss Beach. Lake Tahoe, California Polignano a Mare. Italia Playa Nissi. Chipre. Reserva Natural Mkambati. Sudáfrica Amrum. Alemania. Agosto Anse Source d'Argent. La Digue, Seychelles Butterfly Beach. Montecito, California Cassis. Francia. Playa de Grenen. Skagen, Dinamarca. Septiembre Playa Sarakiniko. Milos, Grecia. Praia da Marinha. Portugal. Ditch Plains. Montauk, Nueva York, EE. UU. Bahía de Unstad. Isla Lofoten, Noruega. Octubre Diani Beach. Kenia Playa Whitehaven. Australia Playa Paraíso. Sudáfrica Koh Kood. Tailandia Playa Pereybere. Mauricio. Noviembre Mayakoba en Playa del Carmen. México. Benone Strand. Irlanda del Norte. Papagayo. Lanzarote, España. Península de Masoala. Madagascar Diciembre Playa Larga. Isla de Phu Quoc, Vietnam Parque Ehukai Beach. North Shore, Hawaii. Trunk Bay. St John, Islas Vírgenes de los Estados Unidos. Kite Beach. Dubái.

107

Gener 2018

RELATS PERSONALS EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 12/01/2018 - http://www.elperiodico.com/es/ciutat-vella/20180112/itziar-castro-me-instaloen-raval-cuidar-gatos-amigos-6552937

Itziar Castro: "Me instalo en el Raval para cuidar los gatos de amigos" UNA VECINA DE CIUTAT VELLA... La nominada al Goya por 'Pieles' habla de sus vínculos con Ciutat Vella, desde la Barceloneta hasta el Raval

PER: CARME ESCALES

Itziar Castro, junto al gato de Botero, en el Raval. / LUAY ALBASHA

Entre bomba y bomba de la guerra civil, llegó su padre al mundo el año 1937, en un piso de la Barceloneta. "Es el barrio de origen de toda mi familia paterna", dice la actriz Itziar Castro (Barcelona, 1977). Sobrevivieron a los bombardeos en sus casas pues, explica Castro, "no había refugios en la Barceloneta".

108

Gener 2018

Su abuela fue una de las vecinas damnificadas años después porque su hogar, junto a la playa, tuvo que ser derribado para construir el paseo Marítim de cara a los Juegos Olímpicos del 92. "Le otorgaron otra vivienda en la Barceloneta", precisa la nieta. Con recuerdos de las vivencias de su familia intervino como coguionista e intérprete en el proyecto Subterrànies, visitas teatralizadas al Refugi 307 (Muhba) en el Poble Sec junto a otras actrices. El origen de su madre, en cambio, es Galicia. "Soy catalana, de familia gallega, nombre vasco y cara de guiri". Así le gusta presentarse a la que este año espera los premios Goya con auténtica emoción e intriga como nominada a mejor actriz revelación por su papel en la película Pieles. Pese a sus 20 años de carrera.

Una turista Su aspecto "un rollo algo celta", como define ella misma, le ha conseguido algunas interpretaciones como extranjera, por ejemplo en la serie emitida en Antena 3 Algo que celebrar, en la que Castro "era una escocesa con guion en inglés", puntualiza. La actriz, que empezó a subir a los escenarios de la mano de los musicales -Peter Pan fue su primera oportunidad, recién graduada en la primera promoción de la escuela Memory, de Àngels Gonyalons- vive fuera de Barcelona. Ciutat Vella viene a ser su segunda residencia, o lugar de veraneo, puesto que sus amigos que viven en el Raval le confían sus hogares cuando ellos no están. "Yo me instalo en el barrio para cuidar de sus gatos y plantas", dice. "Todo el mundo piensa que soy del Raval. Me llaman vecina. Bueno, mis mejores amigos viven aquí, yo en el Raval me siento en casa -explica-. Cuando estoy aquí me gusta salir a hacer ruta, saludar y conversar. Bajo a la calle de Carretes y entro en el restaurante Lo de Flor, y enfrente, el de las tres hermanas Las Fernández, que traen cosas buenísimas del Bierzo. Visito La Casa de la Pradera y voy viendo amigos. Muchos veranos he estado aquí. Es diferente, menos tráfico y más tranquilo".

109

Gener 2018

Pepito y Quima Además sus lugares predilectos o más frecuentados en el barrio, como el Cafè de les Delícies (rambla del Raval, 47), donde Itziar Castro presentó durante muchos años espectáculos en directo y que algunos piensan que es suyo por una pintura en el interior que recuerda su aspecto, la actriz también destaca gente auténticamente ravalera. "El Pepito y la Quima, una pareja singular, vecinos de la calle del Hort de la bomba son de esas personas que hacen barrio", expone. "Viven en unos bajos y, como en la Barceloneta, sacan las sillas a la fresca en verano. Hemos celebrado muchos cumpleaños en la calle", añade. Castro también ha participado en la fiesta mayor del Raval. Ha cantado con su banda Los Macana. "Hacemos música y humor", detalla la actriz. Castro se adapta bien a cada lugar, y adora viajar. "Yo dejo los trastos en una casa, pero soy nómada", dice. Ahora rueda en Madrid Vis à vis, una serie que Fox estrenará en primavera y en la que ella interpreta a Goya, "una presa que dará mucho de qué hablar", avanza la artista de teatro, cine y televisión. La vimos en las películas Rec 3 y Blancanieves , y las series El Crack y El cor de la ciutat (TV-3).

110

Gener 2018

REFERÈNDUM A CATALUNYA VILAWEB – 12/01/201/ - https://www.vilaweb.cat/noticies/lesionats-l1-o-a-barcelona-comencen-a-identificar-els-policiesespanyols-que-els-haurien-lesionat-violencia-repressio-referendum-octubre/

Els ferits de l’1-O a Barcelona comencen a identificar els policies espanyols que els van agredir El coronel Pérez de los Cobos, cordinador de l'operatiu contra l'1-O, diu que l'objectiu no eren els votants

Per: Redacció Alguns dels lesionats l’1 d’octubre a la ciutat de Barcelona ja han començat a identificar els policies espanyols que els van agredir. Amb els números d’identificació dels agents que van intervenir, que ha aportat el cos de policia al jutjat, i la correspondència amb els números operatius que duien a l’esquena, alguns lesionats han fet servir imatges dels incidents per demanar que declarin com a imputats els agents concrets que sembla que els van pegar.

Després d’haver rebut desenes de denúncies i informes mèdics, el jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona va demanar a la policia espanyola que li enviés un llistat amb la identitat dels agents

111

Gener 2018

que van actuar a cadascun dels vint-i-cinc col·legis electorals intervinguts de la capital catalana aquell diumenge.

A banda, els Mossos d’Esquadra han aportat, detallat i ordenat nombroses imatges captades per particulars, mitjans de comunicació i càmeres de seguretat, on es poden veure els números operatius d’alguns agents en tres col·legis: el Mediterrània, de la Barceloneta, el Dolors Monserdà, de Vallvidrera, i el Ramon Llull, de l’Eixample. Això ha permès als afectats saber quin agent els va agredir.

Un dels policies identificats és un subinspector que va actuar a l’institut Pau Claris i que sembla que és qui va tòrcer els dits de Marta Torrecillas. Aquest subinspector, número 2 del dispositiu en aquest centre, surt identificat a les imatges. Per això, l’advocat de Torrecillas ha demanat que sel citin a declarar com a investigat, i que la resta de membres del seu escamot siguin interrogats com a testimonis.

Informe de la policia espanyola contra votants i Mossos

Al llistat de la policia espanyola surten més d’un miler d’agents, dividits i ordenats per unitats d’intervenció i amb els col·legis on van actuar, indicant-ne en cada cas els comandaments. La mateixa policia també ha remès al magistrat instructor un llistat amb els quaranta agents lesionats i els corresponents informes mèdics, la majoria per cops i dolors a les articulacions.

Per la seva banda, el coronel Diego Pérez de los Cobos, coordinador màxim del dispositiu dels tres cossos policíacs l’1-O, diu en un informe remès al jutge que l’objectiu de l’operatiu policíac era intervenir el material, i no pas els votants ni tancar i desallotjar els col·legis electorals, i que la intervenció tingués ‘la menor afectació possible sobre les persones congregades’.

Segons Pérez de los Cobos, des de primera hora d’aquell matí hi havia informacions que apuntaven una ‘eficàcia molt limitada de l’actuació dels Mossos’, informació corroborada poc abans de les 9 del matí quan la policia catalana va demanar suport als cossos espanyols. Així, els

112

Gener 2018

agents espanyols es van trobar concentracions ‘organitzades i preparades’ de centenars de persones, o fins a 1.500, en alguns casos ‘exercint la força’ o amb ‘violència directa’ per a dificultar i alentir l’actuació de la policia.

Arran d’això, els cossos espanyols es van veure ‘obligats’ a fer servir eines antiavalots, utilització que es podia haver evitat, segons l’informe, ‘mitjançant una actuació anterior de tancament de locals per part dels Mossos els dies previs a la votació o les primeres hores del dia 1’.

L’informe acusa de ‘passivitat i nul·la col·laboració’ als Mossos, i fins i tot ‘d’entorpiment i obstrucció’ als cossos de la policia espanyola. Així, per exemple, diu que hi va haver ‘insults’ i ‘agafades’ per part de policies catalans a agents espanyols a l’escola Mediterrània de Barcelona, o que un mosso que va ‘entorpir’ l’acció de la policia espanyola al centre Pau Claris. A la seu central del Departament d’Ensenyament, no es va comunicar que la consellera, Clara Ponsatí, anava amb un escorta armat.

Les dades que el jutge va requerir a la policia i que ara s’han lliurat han permès de fer el creuament entre el número de l’operatiu que portava l’agent que va agredir Marta T. a l’escola Pau Claris. Aquest número, 4U21, es pot veure a les imatges de vídeo que consten en el procediment judicial i, per tant, en fan inequívoca la identificació. Segons la relació aportada per la policia, aquest agent era el subinspector 70231.

Segons Xavier Monge, advocat d’Alerta Solidària, ‘l’informe del coronel De los Cobos posa de relleu que, malgrat es pretenguin excusar, era un operatiu policíac absolutament desmesurat i preparat per fer front a situacions de violència extrema que en cap cas es van produir; l’absència de cap actitud violenta al llarg de la jornada del referèndum per part dels ciutadans és la major prova que l’actuació de la policia va ser desmesurada i que no va respectar els principis d’oportunitat, proporcionalitat i mínima intervenció, i que, per tant, van ser actuacions il·legals, que van vulnerar drets fonamentals i que no estaven justificades en la interlocutòria del TSJC que parlava expressament de no afectar la normal convivència ciutadana’.

113

Gener 2018

LA VANGUARDIA- 14/01/2018 - http://www.lavanguardia.com/politica/20180114/4418603990/puigdemont-critica-interiorcondecore-con-medallas-a-los-policias-de-1-o.html

Puigdemont critica que Interior condecore a los policías del 1-O CRISIS CATALUÑA PER: EFE El expresidente de la Generalitat Carles Puigdemont ha criticado hoy que el ministro del Interior, Juan Ignacio Zoido, haya encargado 12.000 medallas para condecorar a policías, según publicó el BOE, lo que le hace suponer que se distinguirá a agentes que estuvieron en Cataluña el 1-O. En su cuenta de twitter, Puigdemont, que ha acompañado sus palabras con un vídeo de una carga policial en la Barceloneta el día 1 de octubre, ha escrito: "Les debería caer todo el peso de la ley, pero en el actual régimen español solo notarán las medallas del ministro Zoido". Puigdemont acaba su tuit escrito desde Bruselas con la sentencia: "La prisión la tienen reservada para los pacíficos".

114

Gener 2018

CDR Sant Andreu.Homenatge al poble. #nosaltres#SomRepĂşblica pic.twitter.com/ibLwAn8fsG 13:40 - 28 gen. 2018

115

Gener 2018

BETEVÉ – 28/01/2018 - http://beteve.cat/cdr-passeig-joan-borbo-republica/

Els CDR del Barcelonès canvien el nom del passeig de Joan de Borbó pel de la República Els Comite de Defensa de la República del Barcelonès havia organitzat un vermut republicà per homenatjar la gent que va participar en el referèndum de l’1 d’octubre

PER: Redacció btvnotícies

Els CDR del Barcelonès havien convocat un vermut per tal de retre homenatge a les persones que van participar al referèndum de l'1 d'octubre. La convocatòria era just davant del Museu d'Història de Catalunya al Museu de Mar, on s'han concentrat més d'un miler de persones. Allà els organitzadors han anunciat una acció sorpresa: han rebatejat de forma simbòlica el passeig de Joan de Borbó amb el nom de passeig de la República, enganxant-ho a totes les plaques. Els Comitès de Defensa de la República del Barcelonès asseguren que amb aquest gest volen reivindicar la república catalana i homenatjar tots aquells que van fer possible el referèndum de l'1-O. Durant la mobilització també han pintat llaços grocs a terra per reclamar la llibertat dels polítics empresonats a Madrid. L'acció ha acabat davant l'Escola Mediterrània, on els membres del CDR hi han penjat una placa amb la frase: "En homenatge a totes les persones que van defensar els col·legis electorals del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, exemple d’autoorganització i lluita popular".

116

Gener 2018

3/24 – 28/01/2018 - http://www.ccma.cat/324/canvien-el-nom-del-passeig-joan-de-borbo-de-barcelona-per-passeig-de-larepublica/noticia/2834154/

Canvien el nom del passeig Joan de Borbó de Barcelona per passeig de la República La manifestació de Barcelona, convocada per diversos comitès de defensa de la República, estava en contra de la resolució del Tribunal Constitucional i a favor de la investidura de Puigdemont PER: Redacció

Unes dues mil persones han recorregut aquest matí el passeig Joan de Borbó de Barcelona per manifestar-se a favor de la República i en contra de la resolució del Tribunal Constitucional. Els manifestants demanaven que el ple d'investidura se celebri dimarts, amb Carles Puigdemont com a president. També s'ha demanat l'alliberament dels consellers empresonats.

117

Gener 2018

Durant el recorregut s'han aturat a les plaques on posava el nom del carrer i les han tapat per convertir-lo en el passeig de la República. Els manifestants també s'han concentrat davant l'Escola Mediterrània, un dels centres on hi va haver càrregues policials l'1 d'octubre. L'acció ha estat convocada per diversos Comitès en Defensa de la República. A Girona també s'ha fet una concentració a favor de la República catalana convocada pel CDR de les comarques de Girona sota el lema "Marxa groga", en què han participat centenars de persones. Algunes, igual que a Barcelona, portaven màscares amb la cara del president de la Generalitat, Carles Puigdemont.

118

Gener 2018

VILAWEB – 28/01/2018 - https://www.vilaweb.cat/noticies/els-cdr-canvien-el-nom-del-passeig-de-joan-de-borbo-debarcelona-per-passeig-de-la-republica/

Canvien el nom del passeig de Joan de Borbó de Barcelona per passeig de la República Els CDR ho han fet com a 'homenatge al poble que va fer possible l'1-O'

Per: Redacció

Els CDR del Barcelonès han canviat el nom del passeig de Joan de Borbó per a passeig de la República. Els Comités de Defensa de la República de la comarca han organitzat un ‘vermut republicà’ que, a més de canviar simbòlicament el nom del passeig, ha culminat amb la inauguració d’una placa a l’escola Mediterrània com a ‘homenatge al poble que va fer possible l’1-O’.

Els participants s’han trobat Museu d’Història de Catalunya i, després del vermut, han enganxat papers amb el nom ‘Passeig de la República’ sobre les plaques oficials.

119

Gener 2018

Vegeu ací algunes fotografies de l’acció:

120

Gener 2018

121

Gener 2018

122

Gener 2018

123

Gener 2018

124

Gener 2018

125

Gener 2018

En arribar a l’escola Mediterrània els membres del CDR hi han penjat una placa amb la següent frase: «En homenatge a totes les persones que van defensar els col·legis electorals del Referèndum d’Autodeterminació de Catalunya de l’1 d’octubre de 2017, exemple d’autoorganització i lluita popular.»

126

Gener 2018

METROPOLI ABIERTA – 28/01/2018 - https://www.metropoliabierta.com/el-pulso-de-la-ciudad/en-la-calle/los-cdr-hacendesaparecer-el-paseo-joan-de-borbo_4749_102.html

Los CDR hacen 'desaparecer' el paseo Joan de Borbó Han sustituido el nombre actual del paseo por el de la República

Sustitución del nombre del paseo de Joan de Borbó por el de Passeig de la República / EP

PER: CARLOS RUFAS Un grupo de manifestantes, que han acudido a una convocatoria realizada por varios Comité de Defensa de la República (CDR), han hecho 'desaparecer' los rótulos del paseo Joan de Borbó, en el barrio de la Barceloneta, y los han sustituido por otros en los que se podía leer Passeig de la República. Los alrededor de 1.000 manifestantes, según la cifra facilitada por el Ayuntamiento, han recorrido el citado paseo y cuando se han encontrado con las placas que indican el nombre del mismo, dedicado al Conde de Barcelona y abuelo del actual Rey, Felipe VI, se han dedicado a pegar encima de ellas un folio con la leyenda del nombre de la calle por el que pretenden que se sustituya. Durante la manifestación, convocada para pedir la liberación del exvicepresidente de laGeneralitat, Oriol Junqueras, el exconseller de Interior, Joaquim Forn, y los presidente de la ANC y de Òmnium Cultural, Jordi Sànchez y Jordi Cuxart, y para aclamar al expresidente Carles

127

Gener 2018

Puigdemont, se han podido escuchar consignas a favor de la república y de la reelección de Puigdemont como presidente de la Generalitat. Varios de los manifestantes llevaban caretas con la imagen de Carles Puigdemont, en un ensayo de lo que quieren que se produzca, el día de la sesión del Parlament para elegir al nuevo presidente de la Generalitat, en los alrededores del edificio parlamentario, con los manifestantes tapándose la cara con la imagen del candidato de Junts per Catalunya. La convocatoria también ha pretendido homenajear a los que hicieron posible el referéndum del 1 de octubre. Por ello, los ,manifestantes han pegado un manifiesto en la entrada de la escuela Mediterrànea, con una frase de homenaje a "las personas que defendieron los colegios electorales" durante aquella jornada. No es la primera vez que se produce algo parecido en la ciudad. Y, además, ha sido el propio Ayuntamiento presidido por Ada Colau el que ha iniciado el cambio de algunos nombres de calles dedicados a la casa real, y ha tomado algunas iniciativas que van en esa dirección. Ya se han cambiado algunos nombres, como el de la plaza Joan Carles I, que ya se llama del Cinc d'Oros. La siguiente pueder ser la calle Príncep d'Asturies, a la que seguirán el propio paseo Joan de Borbó, la plaza de Maria Cristina, la avenida de Maria Cristina, el pasaje de Isabel, la avenida de Borbó, el paseo de Isabel II, la calle de Alfons XII, la calle de la Reina Cristina,la calle de la Reina Victòria y el muelle del Príncep d'Espanya.

128

Gener 2018

PLA D’USOS DE CIUTAT VELLA LA VANGUARDIA – 15/01/2018 - http://www.lavanguardia.com/encatala/20180115/4428523565/moratories-van-perbarris.html

Les moratòries van per barris RESTRICCIONS

Comerciants i restauradors lamenten la facilitat amb què el govern municipal dicta en zones molt dispars suspensions que frenen l’obertura de negocis Els locals sense ús abunden a l’avinguda Paral·lel, especialment al costat del Poble Sec (David Airob)

PER: LUIS BENVENUTY

Fa pocs dies el govern de l’alcaldessa Ada Colau va decretar una suspensió d’almenys un any en l’atorgament de llicències per a l’obertura de nous negocis a l’avinguda Paral·lel. Una vegada més, ha posat de manifest la seva disposició a revisar tot el que d’altres van engegar i ha fet posar nerviós el petit empresariat. Aquestes restriccions a l’activitat econòmica se sumen a les del carrer Gran de Sant Andreu, els barris de Sants, Hostafrancs i Sant Antoni, la Rambla i la resta del districte de Ciutat Vella... El govern de Colau argumenta, tal com va fer quan va decretar la

129

Gener 2018

controvertida moratòria hotelera, que ha de marcar un punt d’inflexió per combatre els monocultius, l’especulació i la gentrificació.

“La transformació del Paral·lel la va començar Hereu, la va continuar Trias i la va aturar Colau – diu Elvira Vázquez, propietària d’ El Molino i presidenta de la Fundació Fem–. Ens vam assabentar de la suspensió per la premsa. No té sentit. El 28% dels locals de la vorera del Poble Sec estan buits. Aquí ningú no especula, ningú no fa res. La zona no està saturada, sinó abandonada. Amb prou feines venen turistes”.

Les entitats no entenen les noves limitacions amb tants locals buits Segons el regidor del PEDCat, Jordi Martí, edil del districte de Sants Montjuïc en el mandat anterior, el govern de Colau no està fent res més que demorar qualsevol actuació, mantenir-ho tot en suspens almenys fins a finals del mandat. “Les moratòries han de ser excepcionals, i no recurrents”. “Així –intervé Gabriel Jené, de Barcelona Oberta, entitat que agrupa els principals eixos comercials de Barcelona–, s’estan asfixiant els inversors locals que volen fer negocis a la seva ciutat. Els altres busquen operacions a la resta del món. La moratòria de Gran de Sant Andreu té sentit per protegir el comerç de barri, però la del Paral·lel és un despropòsit que genera inseguretat i desincentiva moltes inversions, com la de Ciutat Vella, que és dramàtica”. A Ciutat Vella se succeeixen els projectes frustrats. La suspensió de llicències d’aquest districte és la més contundent de les que s’han abordat aquest mandat, la que afecta més tipus de negocis. No fa gaire, després que es prorrogués la moratòria, després que Gala Pin, la regidora del districte, presentés una proposta de pla d’usos molt restrictiva, els restauradors barcelonins que pretenien obrir un restaurant de 1.000 metres quadrats a les històriques Galeries Maldà van anul·lar els contractes de lloguer subscrits. Feia dos anys que hi perdien diners, i ja van perdre l’esperança d’aconseguir una llicència. És un cop per a les galeries. Els propietaris confiaven que aquest restaurant fos el motor que les rellancés, que en frenés la decadència. Aquests esculls també estan avortant la transformació dels porxos d’en Xifré. L’històric enclavament entre la Barceloneta i el Born va acollir durant dècades molts basars que ara estan en decadència. Els propietaris pretenien que es convertís en una nova zona de bars i botigues. Confiaven que el tractament especial de la zona que es va definir en el mandat anterior els permetés esquivar les

130

Gener 2018

últimes restriccions. Quatre restaurants projectats es van esfumar. Ara les obres que s’hi van fer semblen un malbaratament. Aquí preval la impressió que el canvi de regles va ser molt radical. “De vegades l’Ajuntament no entén que obrir un negoci comporta molts acords previs a la fase administrativa –diu Roger Pallarols, director del Gremi de Restauració–. La seva facilitat per dictar moratòries genera molta inseguretat. En qualsevol moment se’n pot dictar una altra en qualsevol lloc. Això és especialment contraproduent ara, en la reactivació econòmica, quan s’haurien de facilitar les inversions. Ens preocupa el nombre de barris afectats per les moratòries”. Fermín Villar, d’ Amics de la Rambla, també entén que les restriccions imperants a Ciutat Vella són exagerades, però matisa: “A la Rambla ens va bé la dieta; encara estem empatxats”. “Ens sembla bé que aquí l’Ajuntament dugui a terme una política de continuïtat. El problema d’aquestes mesures és que, si duren gaire, acaben ofegant totes la iniciatives que valen la pena. No ens queixem tant de les limitacions com de la poca agilitat de l’administració. A més a més, l’Ajuntament hauria de separar més bé els tipus de negocis. No poden compartir la mateixa categoria una botiga de llaunes de cervesa i una botiga de formatges”. Janet Sanz, tinenta d’alcalde d’Urbanisme, assegura que “les suspensions de llicències s’han decretat en àmbits amb problemes de convivència que havíem de gestionar. En aquests entorns, com el triangle de Sants, l’avinguda del Paral·lel i l’entorn del mercat de Sant Antoni, van proliferar de manera descontrolada les activitats vinculades al monocultiu i de serveis i lleure”. D’aquesta manera, afegeix la tinenta d’alcalde, “aturar la concessió de llicències permet a l’Ajuntament estudiar i elaborar amb garanties canvis en el planejament destinats a evitar la gentrificació i preservar el comerç de proximitat, l’interès públic, la convivència...”. Els comerciants del barri de Sant Antoni entenen que la moratòria que restringeix l’obertura de nous bars a l’entorn del mercat és ben necessària. “Estàvem perdent la barreja que dona valor al barri –diu Vicenç Gasca, de l’associació de comerciants–. La restauració s’ho estava menjant tot. El que ens preocupa és que aquest últim any ha passat volant, que la suspensió s’acabarà aviat i que encara no hem tingut l’oportunitat de participar en l’elaboració del pla d’usos del barri. Se suposa que les moratòries es fan per tenir un pla d’usos. No sabem si és que l’Ajuntament ho ha fet sense comptar amb nosaltres o si és que planeja prorrogar la moratòria”.

131

Gener 2018

“A nosaltres no ens sembla malament la nostra moratòria –diu Pròsper Puig, dels comerciants de Gran de Sant Andreu, on l’Ajuntament va dictar fa molt pocs dies una suspensió d’almenys un any–. No afecta tot el carrer i, com que s’emprendrà una reforma molt ambiciosa del vial i que amb prou feines tenim locals lliures, ens sembla una manera adequada de frenar l’especulació, de temperar el preu dels lloguers, de protegir el comerç de proximitat. Però no es poden posar portes al camp. La moratòria no ha de durar més d’un any, i ha de servir per elaborar un bon pla d’usos”.

132

Gener 2018

LLEI ESTATAL D’HABITATGE EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 16/01/2018 - http://www.elperiodico.com/es/sociedad/20180116/la-pah-promueve-debatessobre-la-importancia-de-su-ley-de-la-vivienda-6556124

La PAH promueve debates sobre la importancia de su Ley de la Vivienda La Plataforma de Afectados por la Hipoteca (PAH) de Barcelona se ha movilizado hoy en el barrio de la Barceloneta en una acción simbólica para explicar a la ciudadanía la "importancia" de la Ley de la Vivienda que registró la entidad el pasado 10 de enero en el Congreso de los Diputados. La acción, que llevarán a cabo todas las PAH de España durante este mes de enero, consiste en invitar a los vecinos a sentarse en sillas, que "provienen de los hogares de familias afectadas por la vivienda, para que escuchen las historias" que están detrás de las demandas de la PAH. La entidad ha animado a la ciudadanía a completar unos formularios, donde se piden datos como el nombre, los suministros energéticos, los ingresos o los gastos, para mostrar su apoyo a la propuesta legislativa de la plataforma, que se registró con el apoyo de Podemos, ERC, Compromís y EH Bildu. El portavoz de la Ley de Vivienda de la PAH, Luís Sanmartín, ha explicado que la acción, bajo el lema "Tu silla, mi ley", pretende explicar a la ciudadanía los beneficios que, en su opinión, tiene la ley. "La Ley de Vivienda de la PAH no es sólo una ley de emergencia, es una ley de vivienda integral que introduce un nuevo modelo de vivienda en el que todas las familias pueden mantener un hogar como lo que es: un derecho básico que no requiere de sacrificios", ha asegurado Sanmartín. Una vez registrada la ley, el gobierno tiene hasta "mediados de marzo" para vetarla, lo que, según la PAH, "implicaría que no se podría ni siquiera debatir en el Congreso de los Diputados".

133

Gener 2018

Sanmartín ha recordado que es "una obligación política del Partido Popular permitir el debate y la aprobación" de la ley, una propuesta legislativa que, según sus promotores, permitirá "acabar con los desahucios y la pobreza energética y regular los precios del alquiler". En una carta abierta el presidente del Gobierno, Mariano Rajoy, la PAH le ha reclamado que se "comprometa públicamente antes del 1 de febrero a no vetar" una ley que consideran "de todas" y que lo que hace es "salvar vidas". "Estamos hablando de una ley que contiene demandas para corresponsabilizar a los culpables de la emergencia habitacional, que fuerza a los bancos a conceder alquileres sociales a las familias, a las suministradoras a garantizar el agua, la luz y el gas y que, por primera vez, regularía los precios del alquiler para garantizar que sea accesible a todo el mundo", ha defendido Sanmartín.

134

Gener 2018

BETEVÉ – 16/01/2018 - http://beteve.cat/habitatge-barceloneta-pah-llei-congres/

La PAH busca a la Barceloneta adhesions perquè el Congrés debati la llei d’habitatge L’entitat pressiona al PP perquè no veti la discussió parlamentària de les seves propostes i convida als veïns a compartir els problemes que tenen amb lloguers i hipoteques

PER: Francis Manzano@francis_manzano Una carta oberta al president Mariano Rajoy i una acció de diàleg amb la ciutadania als barris protagonitzen la nova campanya de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Després de registrar, fa una setmana, una proposta de llei estatal per regular l'habitatge i contra els desnonaments, la PAH vol evitar ara que el PP en freni el debat al Congrés. El barri escollit per iniciar la campanya ha estat la Barceloneta, on l'increment dels lloguers ha forçat molts veïns a marxar. Un dels casos és el del Manuel Aranda. Tres mesos abans que s'acabés el contracte, el propietari va comunicar a tots els veïns de la seva finca que no els renovaria. El Manuel pagava 600 euros al mes i no té prou ingressos per buscar una alternativa. "Quan he anat a una agència del barri, però també a Horta o al Besòs, i he preguntat què tenien per 800 euros, s'han rigut de mi", explica. Ara, després de viure al barri 22 anys, haurà de fer front els pròxims dies a una amenaça de desnonament. Si no aconsegueix un altre habitatge, "em ficaré en un pis d'un banc". La Barceloneta és el barri amb el preu del metre quadrat més car de Barcelona, segons dades de juny de 2017 del portal idealista.com. "Per un pis de 33 metres, demanen 800 euros", assegura el Karim, també veí del barri. Alguns coneguts seus han hagut de marxar perquè, diu, "aquí ja no hi ha qui visqui".

135

Gener 2018

Les propostes de la PAH

Per combatre aquestes situacions, la llei que proposa la PAH planteja, entre altres mesures, un índex de referència de preus que tingui en compte les característiques, l'antiguitat i la localització de l'habitatge. Però també "la capacitat adquisitiva de la població, com es fa a Berlin", explica el portaveu de la plataforma Luis Sanmartín, "per establir un preus raonables i assequibles". L'altra mesura en matèria de lloguer és tornar a allargar la durada mínima dels contractes, en el cas dels petits propietaris, a cinc anys, amb la possibilitat de prorrogar-los cinc més. Per Sanmartín, "no hi ha cap justificació" perquè el PP veti el debat d'aquestes propostes i recorda que actualment, a Barcelona, un 85 % dels desnonaments es produeixen en habitatges de lloguer.

136

Gener 2018

DIRECTA – 16/01/2018 – https://directa.cat/pah-porta-al-carrer-seva-proposta-de-llei-de-lhabitatge-estatal-reclamar-al-ppque-no-veti

La PAH porta al carrer la seva proposta de llei de l'habitatge estatal per reclamar al PP que no la veti La proposta de la plataforma va ser registrada el passat 10 de gener en el Congrés espanyol, però caldrà esperar fins al març per saber si els populars veten el debat, en un moment en què els desnonaments en casos de lloguer no paren de créixer

PER: GEMMA GARCIA

Des de la PAH han decidit treure la proposta als carrers per explicar-la i avui ho han fet a la Barceloneta, un barri de Barcelona que pateix una forta pressió turística. Freddy Davies

En ple compte enrere per saber si la Llei de l'Habitatge de la PAH esquiva el veto del Partit Popular, des de la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca s'ha decidit treure-la als carrers per

137

Gener 2018

explicar-la pels municipis. Avui ho han fet a la Barceloneta, un barri de Barcelona que pateix una forta pressió turística. A la plaça del mercat, el col·lectiu ha convidat el veïnat a explicar la situació residencial en què es troben i a exigir que el Partit Popular permeti el debat i l'aprovació d'una reforma legal que té l'objectiu d'acabar amb els desnonaments i la pobresa energètica i per regular els lloguers.

Registrada el passat 10 de gener, ara segurament caldrà esperar fins a mitjans de març per saber si els populars veten el debat de la llei al Congrés espanyol. Tot i que, un dels portaveus de la PAH, Luís Sanmartín, defensa que es tracta de "demandes de mínims", no tenen massa confiança en un partit que el 2013 ja va bloquejar la ILP hipotecària, juntament amb Ciutadans.

Un dels portaveus de la PAH, Luís Sanmartín, defensa que són "demandes de mínims", però no tenen massa confiança en un partit que el 2013 ja va bloquejar la ILP hipotecària amb Ciutadans La proposta de la PAH presenta diferències respecte la del 2013 perquè el context ha canviat. Actualment, més del 50% dels desnonaments ja són en casos de lloguer. Segons dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), el 2016, d'un total de 14.069 desnonaments a Catalunya, 8.971 van ser derivats de lloguers, el que representa un 63,7%. En el conjunt dels Països Catalans, la proporció és una mica inferior, del 55,7%: de 25.995 llançaments, 14.495 eren amb llogateres. La tendència s'intensifica el 2017. Amb dades dels tres primers trimestres de l'any, 10.584 desnonaments d'un total de 17.630 provenen de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU).

138

Gener 2018

Pau Fabregat

Precisament, la Llei d'Habitatge, a més d'incloure la dació retroactiva, la moratòria de desnonaments, la mobilització d'habitatge social i la garantia de subministraments, explicita un canvi de la LAU. La reforma del 2013, precisament pocs mesos després que la banca es veiés obligada a cedir prop de 6.000 pisos al Fons Social d'Habitatge estatal per a persones desnonades, va significar una desprotecció de les llogateres. Un dels aspectes més polèmics va ser la retallada dels anys de contracte a tres, i la PAH demana que es torni a un mínim de cinc anys. A més, també defensen un marc de regulació dels preus, com és l'anomenat Índex de Preus del Lloguer, un instrument elaborat per la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona que, de moment, és només orientatiu, és a dir, no d'obligat compliment. Una activista assenyala un edifici de la plaça del Mercat de la Barceloneta, d'on han fet fora el veïnat que pagava lloguers de 400 euros. Ara, les noves inquilines en paguen 1.200

139

Gener 2018

Amb l'actual marc legal, cada vegada més persones es veuen obligades a marxar dels seus barris. Cecilia López, després de viure tres anys a la Barceloneta, ho va haver de fer. Quan el contracte, signat amb la reforma de la LAU va acabar, el propietari va voler apujar-li el lloguer de 500 a 750 euros per un pis de 28 metres quadrats. Ara, viu al Poblenou, però la seva filla continua a l'escola del barri, d'on moltes famílies estan marxant, lamenta.

Cecilia López va haver de maxar de la Barceloneta quan el propietari del pis que llogava va voler apujar-li el lloguer de 500 a 750 euros per un pis de 28 metres quadrats / Freddy Davies

Qui té una bona perspectiva del procés de gentrificació de la Barcelona és Pepa Picas, membre de l'Associació de Veïns de l'Òstia i de l'Oficina d'Habitatge i la Plataforma en Defensa de la Barceloneta. Anticipadament, va comprar-se un pis barat el 1992, en un moment en què els Jocs Olímpics van començar a generar canvis al barri fins a convertir-lo "en un barri ple de pisos turístics, on inversors estan comprant blocs sencers", conclou. Assenyala un edifici de la mateixa plaça, d'on han fet fora el veïnat que pagava lloguers de 400 euros. Ara, les noves inquilines en paguen 1.200. "A moltes persones, els paguen diners perquè marxin o els fan mobbing",

140

Gener 2018

explica Picas, que té controlats dos desnonaments per lloguer al barri aquesta setmana i dos més per la vinent.

El Constitucional bloqueja les lleis autonòmiques

La PAH ja ha impulsat lleis sobre habitatge a Catalunya, al País Valencià i a Múrcia, però en tots els casos, lamenta Sanmartín, "el PP ha actuat com a lobby de la banca, dels especuladors i les subministradores". L'abril del 2016, el Consell de Ministres va portar la llei catalana 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica al Tribunal Constitucional (TC). A Múrcia, el Govern espanyol la va recórrer l'abril del 2017. I al País Valencià, el novembre del 2017, els populars van presentar un recurs d'inconstitucional a la Llei 2/2017 per la funció social de l'habitatge i la llei 3/2017 per pal·liar i reduir la pobresa energètica.

Dins la llei estatal que planteja la PAH, explica Sanmartín, s'ha inclòs la importància de respectar les competències autonòmiques. Cal reivindicar, explica, que la part de la llei catalana que continua vigent ha aturat 39.000 talls de subministraments, segons dades de la Generalitat de Catalunya, i ha aconseguit milers de reallotjaments. "S'han d'estendre aquestes mesures a la resta de l'Estat", reivindica.

141

Gener 2018

PORT DE BARCELONA DIGITAL D BARCELONA - 19/01/2018 - http://eldigital.barcelona.cat/un-port-per-a-la-ciutat-i-la-gent_603534.html

Un port per a la ciutat i la gent PER: Redacció

Un acord amb el Port de Barcelona permetrà reordenar els espais portuaris de la ciutat, limitar i agrupar més lluny de la trama urbana les terminals de creuers i recuperar el front marítim per a l’ús dels veïns i les veïnes. L’Autoritat Portuària de Barcelona es compromet, a més, a prendre mesures per millorar la gestió del trànsit de creuers i reduir l’impacte de les emissions contaminants.

El port de Barcelona, amb una superfície de 2.000 hectàrees, que representa un 20% de la superfície de la ciutat, té un impacte social, econòmic i territorial important, així com un fort valor simbòlic i un vincle emocional estret amb els barcelonins i les barcelonines. L’acord segellat per l’alcaldessa, Ada Colau, i el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, inclou diversos pactes que facilitaran la integració de l’àrea portuària a la ciutat i l’ompliran d’activitats culturals i docents, a més de limitar-ne l’ús comercial i garantir un model de gestió sostenible.

“Recuperem més port per a usos ciutadans i l’obrim encara més a la ciutat. Volem un espai endreçat, integrat i més obert perquè els veïns i les veïnes el gaudeixin al màxim”, ha remarcat l’alcaldessa.

Límit a l’activitat creuerista

La ciutat tindrà un topall de set terminals de creuers, que quedaran agrupades al moll Adossat, ubicat davant de Montjuïc, l’ampliació del qual s’accelerarà. L’objectiu és allunyar l’activitat

142

Gener 2018

creuerista de la vida urbana i alliberar les Drassanes, el Maremàgnum i el moll de Barcelona per a nous usos públics que encara s’han de concretar.

Això suposa el trasllat per fases de tres terminals de creuers i una de ferris, que es completarà cap a l’any 2026.

El pacte recull també el compromís de l’Autoritat Portuària de Barcelona d’avaluar l’impacte mediambiental del trànsit de creuers i prendre mesures per reduir-ne les emissions contaminants, a més de millorar la gestió del trasllat dels creueristes per evitar la saturació de la part baixa de la Rambla.

Nova Bocana: 14.000 metres quadrats

L’espai públic de la Nova Bocana, a l’àrea del moll de Llevant, sumarà 14.000 metres quadrats gràcies a la modificació del pla urbanístic, que serviran per ampliar-hi l’activitat cultural i docent i limitar-ne l’ús comercial a un 20% i el de restauració a un 15%.

Entre altres, el futur edifici Pont-Porta-Port inclourà un mirador obert al mar, serveis associats a la marina, centres culturals i espais comercials, i se cediran equipaments a la Facultat de Nàutica, l’Institut de Nàutica de Barcelona i la Creu Roja del Mar. A més, l’acord també inclou la reforma del passeig de Colom i el Moll de la Fusta per augmentarne els espais de verd urbà i dinamitzar la zona perquè els veïns i les veïnes del districte de Ciutat Vella se la facin seva. A curt termini es preveu, com a primera intervenció, la instal·lació de pistes esportives.

143

Gener 2018

144

Gener 2018

145

Gener 2018

146

Gener 2018

147

Gener 2018

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 19/01/2018 - http://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20180119/el-port-agrupara-tots-elscreuers-a-ladossat-i-alliberara-espai-per-a-us-ciutada-6563534

El Port de Barcelona agruparà tots els creuers a l'Adossat i alliberarà espai per a ús ciutadà Colau i Sixte Cambra acorden pactes per reordenar l'activitat marítima de passatgers, reurbanitzar el moll de la Fusta i donar més ús docent a la Nova Bocana PER: Patricia Castán FERRAN SENDRA

Les tensions entre el Port de Barcelona i l'Ajuntament d'Ada Colau es comencen a alleujar obrint la porta a projectes importants per a la ciutat. Les dues parts han arribat a pactes "històrics" d'ordenació dels espais portuaris que suposaran la concentració de terminals de creuers al moll Adossat i l'alliberament d'espais als quals es vol dotar de més ús ciutadà. Però la reurbanització del moll de la Fusta i el passeig de Colom seran molt més visibles per a la ciutadania, així com la futura Nova Bocana, que incorpora més usos docents, segons han explicat avui divendres l'alcaldessa i el president del Port, Sixte Cambra. La relació entre el consistori i el port havia estat marcada des del 2015 per l'evident falta de suport de Colau a l'activitat creuerista de Barcelona. Primer pel volum de viatgers (2,6 milions -una cinquena part catalans i espanyols--, en el marc dels més de 30 milions de turistes anuals que visiten la ciutat) i després per la contaminació afegida per l'activitat. Segons un estudi de

148

Gener 2018

Barcelona Regional, els creuers són responsables de l'1,2% de l'emissió d'òxids de nitrogen a la ciutat, els ferris de l'1,4% i els vaixells de càrrega del 2%, entre altres. En total, el port causa un 7,6% de la contaminació (la indústria, un 8,3%, i el trànsit, un 59,9%) que ara es tracta de minimitzar.

La nova terminal La gota que va fer vessar les males relacions institucionals va ser el recent anunci d'una nova terminal a l'Adossat que explotaria MSC Cruceros i que el consistori rebutjava, malgrat que implicava potenciar l'activitat de Barcelona com a port base (amb inici i final de ruta a la ciutat), cosa que resulta molt més rendible que les meres escales d'unes hores. Una terminal que finalment tindrà llum verda. Colau ha destacat avui que "el port i la ciutat s'han d'entendre", perquè aquest espai representa 2.000 hectàrees, un 20% de la ciutat. I Sixte Cambra ha emfatitzat que l'activitat dels creuers no és un negoci per al port, sinó per a Barcelona pel seu impacte econòmic i per ser el primer port d'Europa i el quart del món. I és que l'objectiu de reduir el trànsit marítim dels molls més pròxims a la ciutat s'ha saldat amb un acord entre l'ajuntament i el port que implica eliminar les terminals de creuers dels molls de Barcelona (quan s'acabi la concessió de les alineacions nord i est, el 2026) i d'Espanya (terminals Maremàgnum i Drassanes, cap al 2022-23, tan aviat com s'acabi l'ampliació de l'Adossat). La terminal Sud del moll de Barcelona desapareixerà quan s'alliberi l'espai que ocupa una terminal de mercaderies de l'Adossat. La mudança, que allibera espai per a ús i gaudi ciutadà, afecta l'operativa de vaixells de luxe i de mida petita i mitjana, que són els que utilitzaven aquestes entrades tan còmodes per atracar a Barcelona, i també els ferris de Baleària (moll de Drassanes), que es reubicaran a l'Adossat.

149

Gener 2018

La pipa de la pau afecta de ple l'ambiciós projecte dels 14.000 metres quadrats de la Nova Bocana, ja que s'introdueixen canvis en la proposta presentada al juny pel Port de Barcelona. El pla preveu ara augmentar la superfície destinada a usos públics, concentrada sobretot al perímetre de la futura Marina Vela, on hi haurà dos trams de passeig equivalents a la Rambla. A més, cap edifici podrà tenir un ús exclusiu i el comercial es limitarà al 20%, mentre que la restauració serà un 15% del seu sostre. Colau ha destacat la incorporació de més usos culturals i docents en diversos equipaments de la zona i als tinglados.

150

Gener 2018

BETEVÉ – 19/01/2018 - http://beteve.cat/

Els creuers s’allunyaran de la ciutat per guanyar espai d’ús ciutadà Port i Ajuntament pacten agrupar les terminals de creuers en un sol moll i reduir-ne una PER: Núria Llabina Les terminals de creuers internacionals del Port de Barcelona passaran a ser set en comptes de les vuit actuals i s'agruparan totes al moll Adossat, el més llunyà de la ciutat. A canvi, s'alliberaran de creuers i d'activitat portuària comercial els molls del Maremàgnum, de les Drassanes, Nord i Sud, situats al costat del World Trade Center. Tot plegat, per guanyar espai ciutadà. També s'ha arribat a un acord per al futur de la nova bocana. Les primeres terminals de creuers que deixaran de tenir activitat seran la del Maremàgnum i la de les Drassanes entre el 2022 i el 2023, i el 2026, coincidint amb la fi de la concessió actual, s'eliminarà la terminal Nord. La següent a finalitzar l'activitat serà la Sud. Les terminals de ferris de Trasmediterránea i Grimaldi es mantindran al moll de Sant Beltran i al moll de Ponent, però s'eliminarà la de les Drassanes, i se'n construirà una de nova al moll Adossat, al costat de les terminals de tots els creuers.

Novetats a la nova bocana: s'obre la porta al museu Hermitage Una altra zona que ha concretat el seu futur és la nova bocana, on s'ha limitat l'ús comercial i de restauració de la zona. L'edifici central ara incorporarà usos culturals i docents, i això obre les portes a poder acollir un centre cultural com el museu Hermitage. Això sí, a què ho destini el Port haurà de tenir sempre el vistiplau de l'Ajuntament, ja qui hi ha un conveni entre totes dues institucions.

Els magatzems del moll de Llevant es rehabilitaran i també sumaran activitats nàutiques i de restauració, i es crearà un equipament municipal, que serà un node formatiu i tecnològic de la

151

Gener 2018

nàutica. A més, hi haurà dos passejos públics arran del mar, que en total sumaran 14.000 metres quadrats més del que es proposava inicialment per a l'espai públic.

152

Gener 2018

3/24 – 19/01/2018 - http://www.ccma.cat/324/lajuntament-i-el-port-de-barcelona-acorden-reduir-a-7-les-terminals-decreuers-i-alliberar-espai-per-a-us-ciutada/noticia/2832493/

L'Ajuntament i el Port de Barcelona acorden reduir a 7 les terminals de creuers i alliberar espai per a ús ciutadà PER: ACN Barcelona L'Ajuntament i el Port de Barcelona han acordat reduir de 8 a 7 les terminals de creuers i alliberar més de 14.000 metres quadrats d'espai portuari per a ús públic ciutadà. A partir del 2022, les terminals de creuers Maremàgnum, Drassanes, Nord i Sud es començaran a traslladar al moll Adossat, un punt més allunyat del centre de la ciutat. "L'espai del port estarà més integrat a la ciutat, serà més obert i els ciutadans podran sentir que el recuperen", ha celebrat l'alcaldessa Ada Colau, aquest divendres en roda de premsa. El president del Port, Sixte Cambra, ha explicat que el canvi és "compatible amb l'estratègia per consolidar el lideratge de Barcelona" en l'àmbit dels creuers, que no té perquè comportar una reducció del nombre de creueristes però permetrà que "el creixement sigui sostenible". En paral·lel, també han acordat reformar la Nova Bocana per alliberar-ne 14.000 m2 per a usos principalment docents i culturals.

153

Gener 2018

LA VANGUARDIA – 19/01/2018 http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20180119/44117813532/reordenacion-puerto-barcelona-crucerosmuelles.html

Una gran reordenación portuaria liberará dos muelles y agrupará las terminales de cruceros Sixte Cambra y Ada Colau anuncian un gran pacto para ganar espacios públicos junto al mar, limitar el crecimiento crucerístico, desencallar la Nova Bocana y reducir la contaminación

Barcelona concentrará todos los cruceros en siete terminales ubicadas en el Moll Adossat (Archivo / Mané Espinosa)

PER: MERITXELL M. PAUNÉ El puerto de Barcelona vivirá una intensa reordenación de espacios en los próximos años que agrupará todas las terminales de cruceros en el Moll Adossat, el dique más alejado de la trama urbana y que prologa en antiguo Rompeolas. Con ello quedarán liberados los muelles Drassanes y Barcelona, situados frente a Ciutat Vella y el inicio del Morrot: el gran espacio vallado que actualmente separa el Portal de la Pau del World Trade Center abrirá al público y albergará usos ciudadanos.

154

Gener 2018

Es la piedra angular del ambicioso plan anunciado este viernes por el presidente de la Autoritat Portuària, Sixte Cambra, y la alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, acordado tras meses de reuniones. La aprobación de una nueva terminal de cruceros este otoño contra la voluntad municipal –el consistorio forma parte del ente portuario pero está en minoría– dio pie al inicio de las negociaciones para regular y limitar la actividad turística y el uso público de los espacios portuarios.

El acuerdo explicita también un techo de crecimiento para las terminales de cruceros internacionales hasta un máximo de siete, una menos que las actuales. Así, el recinto tendrá capacidad para siete cruceros simultáneos y no nueve. El límite implica optimizar y concentrar la actividad a través de la yuxtaposición de terminales en todo el Moll Adossat, suprimiendo el embarque de pasajeros desde el Maremàgnum. El traslado se realizará por fases y con horizonte 2022-2023.

Ubicación actual de las terminales de cruceros y ferries del puerto de Barcelona, que se concentrarán en el Moll Adossat (Port de Barcelona)

155

Gener 2018

Desde 2010 el puerto de Barcelona recibe una cifra bastante estable de cruceristas, entorno a 2,6 millones al año, lo que lo sitúa en el cuarto puesto mundial. La reducción pactada no necesariamente reducirá esta cifra, puesto que la mayoría de navieras apuestan por barcos cada vez más grandes. Las terminales actuales se distribuyen por todo el recinto, como muestra el mapa superior. En el Moll Adossat ya se ubican las cuatro principales (A, B, C y D) y está en construcción una quinta –la denominada ‘E’, de la naviera Carnival–. Sin embargo, aún hay tres en la fachada ‘puerto-ciudad’: el Maremàgnum o Moll d’Espanya –que tiene condición de terminal de salidas aunque con mucho menos pasaje que el resto–, la terminal de ferries Baleària en Drassanes y las terminales Nord y Sud del muelle Barcelona, más conocido como World Trade Center por el edificio de oficinas y hotel que alberga.

Futura reordenación de las terminales de cruceros y ferries del puerto de Barcelona, que se concentrarán en el Moll Adossat (Port de Barcelona)

La reordenación establece la construcción de una nueva terminal de ferries en el extremo de salida del Moll Adossat –en amarillo en el mapa de usos futuros–a la que se mudarían las operaciones que ahora albergan Drassanes y el Maremàgnum. Este extremo corresponde a la cuarta fase de ampliación del muelle, que la Autoritat Portuaria acelerará para que coincida

156

Gener 2018

con la tercera fase y por lo tanto acabe años antes. La inversión necesaria asciende a 90 millones de euros aportados por el Puerto –de los cuales 39 ya han están licitados– más 50 millones de financiación privada.

Los dos muelles, Drassanes (Baleària) y Maremàgnum, también perderían los usos comerciales portuarios para estrenar dentro de unos seis años nuevos espacios públicos de acceso libre. La configuración de ambos se concretaría más adelante, posiblemente el próximo mandato. Precisamente en los últimos meses han aflorado nuevas tensiones Puerto-Ayuntamiento por los planes de convertir los antiguos Cinesa del Maremágnum en el centro divulgativo Barcelona Sea Experience y la recuperación del Imax como cine 3D mediante una fórmula más barata.

Dos cruceros atracados en el muelle Barcelona, rodeado el edificio World Trade Center (Archivo / Mané Espinosa)

La terminal Nord del World Trade Center se liberará más tarde, a partir de 2026, cuando acabe la concesión actual.El consistorio prevé suprimir también los usos comerciales portuarios y abrirlo al público. Laterminal Sur está a la espera de que los cruceros que ahora amarran aquí puedan hacerlo en la terminal polivalente Port Nou –adyacente a la E– tras el fin del transporte de mercancías desde este espacio.

El incierto futuro del Morrot

157

Gener 2018

En virtud del pacto, en el lado urbano del puerto únicamente se mantendrán en su actual posición la Terminal Ferry Barcelona de Transmediterránea y la estación Grimaldi, que ocupan respectivamente los muelles Sant Bertran y Ponent-Contradic.

Esta nueva fachada marítima enlazará Ciutat Vella con el inicio del ‘Morrot’, la falda de Montjuïc encarada al mar y actualmente infrautilizada por el paso de la Ronda Litoral. Precisamente este jueves salió del cajón de los olvidos de Fomento la reforma de esta ronda, que propone de forma unilateral la ampliación de la vía.

Vista de la característica cubierta de las Drassanes y el muelle homónimo entre el World Trade Center y el inicio del 'Morrot' bajo Montjuïc (Archivo / David Airob)

El ejecutivo de Ada Colau expresó enseguida su oposición, a la que también se ha sumado este jueves el grupo municipal del exalcalde Xavier Trias. BComú rechaza la ampliación porque supone más capacidad viaria y fomenta el uso del vehículo privado, mientras que el PDeCAT considera

158

Gener 2018

que va en contra de la conversión de esta zona periportuaria en un tramo urbano que enlace Ciutat Vella y la Zona Franca.

Menos contaminación Otro aspecto importantes del plan son la reducción de la contaminación a través de las emisiones de los grandes navíos crucerísticos y del traslado terrestre de los pasajeros. El Puerto de Barcelona realizará un estudio para formular un nuevo plan de movilidad que frene las externalidades ambientales y evite la congestión viaria de la plaza de las Drassanes y el extremo inferior de La Rambla.

Desbloqueada la Nova Bocana junto al hotel Vela

Asimismo el pacto desbloquea el futuro de la Nova Bocana, donde se sitúa el hotel Vela y aspiraba a instalarse el museo Hermitage. Tras las modificaciones introducidas por la institución portuaria al Plan Especial a petición del consistorio –disconforme con el proyecto por su carácter turístico–, ahora la bocana incorporará 14.000 m2 más de espacio público junto a la Marina Vela, donde se generarán dos tramos de paseo equivalentes en extensión a toda la longitud de la Rambla.

También habrá un edificio nuevo llamado Pont-Porta-Port: un doble mirador al Mediterráneo en forma de pórtico en la planta baja y la cubierta superior y una planta intermedia con un restaurante, usos culturales, comerciales y asociados a la marina. El Puerto asumirá la rehabilitación de los ‘tinglados’, que compaginarán uso docente y restauración.

159

Gener 2018

Todos los edificios de la Nova Bocana de Barcelona tendrĂĄn usos mixtos, segĂşn el pacto alcanzado entre el consistorio y la autoridad portuaria (Ayuntamiento de Barcelona y Port de Barcelona)

160

Gener 2018

3/24 – 19/01/2018 - http://www.ccma.cat/324/el-port-de-barcelona-limitara-a-set-les-terminals-de-creuers/noticia/2832479/

El port de Barcelona limitarà a set les terminals de creuers És un dels acords assolits entre Ada Colau i Sixte Cambra PER: Redacció

Creuer en el Port de Barcelona

El nombre definitiu de terminals de creuers en el port de Barcelona es limitarà a set. És un dels acords assolits entre l'alcaldessa, Ada Colau, i el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra. Els diversos acords pretenen avançar en la integració dels espais estratègics del front litoral,guanyar espais per a l'ús veïnal i millorar la gestió de la mobilitat i la reducció d'emissions. En el cas dels creuers, les set terminals es concentraran en el moll Adossat seguint un pla d'etapes. Per tant, es retiraran totes les terminals de creuers del "port ciutat" i les zones que ocupen actualment s'obriran a l'ús ciutadà. També es traslladarà al moll Adossat la terminal de ferris de Drassanes.

161

Gener 2018

Un cop fets tots els trasllats, s'actualitzarà el Pla Especial del moll Barcelona, que s'ampliarà al moll Drassanes, per reordenar els espais alliberats i obrir-los a l'ús públic ciutadà. El Port sol·licitarà l'elaboració d'un informe sobre el sistema de control actual de lesemissions dels vaixells i i els resultats obtinguts. També encarregarà un estudi específic de l'impacte de la contaminació al port a llarg termini, amb especial èmfasi en les partícules en suspensió i l'impacte als barris de proximitat -concretament als districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. Finalment, formularà un pla de gestió sostenible de la mobilitat terrestre de creueristes. Un altre dels acords fa referència a la tercera modificació del Pla Especial de la Nova Bocana que impulsa el Port de Barcelona. El pla preveu augmentar l'espai públic en 14.000 metres quadrats addicionals. Això suposarà que el 100% dels espais que envolten el mirall d'aigua de la marina i dels seus entorns sigui d'ús públic. En tot l'àmbit es limitarà l'ús comercial a un 20% i el de restauració, a un 15% del sostre total.

El Pla també preveu la rehabilitació dels tinglados del moll de Llevant. Finalment, els acords inclouen el desplegament d'un nou node formatiu i tecnològic vinculat a la nàutica. L'Institut de la Nàutica de Barcelona tindrà a la seva disposició 2.500 metres quadrats de sostre de l'edifici El Far i dues edificacions per a tallers i drassanes.

162

Gener 2018

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 19/01/2018 http://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20180119/el-port-agrupara-tots-els-creuers-a-ladossat-i-alliberara-espai-per-a-usciutada-6563534

FERRAN SENDRA

163

Gener 2018

una cinquena part catalans i espanyols--, en el marc dels més de 30 milions de turistes anuals que visiten la ciutat) i després per la contaminació afegida per l'activitat. Segons un estudi de Barcelona Regional, els creuers són responsables de l'1,2% de l'emissió d'òxids de nitrogen a la ciutat, els ferris de l'1,4% i els vaixells de càrrega del 2%, entre altres. En total, el port causa un 7,6% de la contaminació (la indústria, un 8,3%, i el trànsit, un 59,9%) que ara es tracta de minimitzar.

164

Gener 2018

I és que l'objectiu de reduir el trànsit marítim dels molls més pròxims a la ciutat s'ha saldat amb un acord entre l'ajuntament i el port que implica eliminar les terminals de creuers dels molls de Barcelona (quan s'acabi la concessió de les alineacions nord i est, el 2026) i d'Espanya (terminals Maremàgnum i Drassanes, cap al 2022-23, tan aviat com s'acabi l'ampliació de l'Adossat). La terminal Sud del moll de Barcelona desapareixerà quan s'alliberi l'espai que ocupa una terminal de mercaderies de l'Adossat. La mudança, que allibera espai per a ús i gaudi ciutadà, afecta l'operativa de vaixells de luxe i de mida petita i mitjana, que són els que utilitzaven aquestes entrades tan còmodes per atracar a Barcelona, i també els ferris de Baleària (moll de Drassanes), que es reubicaran a l'Adossat.

Canvis de ciutat Però el pla també implica posar límit al nombre de terminals a l'Adossat, el moll gegant al qual s'arriba pel Pont d’Europa, on hi podrà haver un màxim de set terminals. Una d'elles, la de MSC, en projecte, mentre que l'E (del grup Costa Cruceros) està en construcció i se suma a la potent oferta de les terminals A, B, C i D, que acullen els vaixells més grans fins ara. La pipa de la pau afecta de ple l'ambiciós projecte dels 14.000 metres quadrats de la Nova Bocana, ja que s'introdueixen canvis en la proposta presentada al juny pel Port de Barcelona. El pla preveu ara augmentar la superfície destinada a usos públics, concentrada sobretot al perímetre de la futura Marina Vela, on hi haurà dos trams de passeig equivalents a la Rambla. A més, cap edifici podrà tenir un ús exclusiu i el comercial es limitarà al 20%, mentre que la restauració serà un 15% del seu sostre. Colau ha destacat la incorporació de més usos culturals i docents en diversos equipaments de la zona i als tinglados.

165

Gener 2018

LA FÀBRICA DEL SOL MAPA BARCELONA + SOSTENIBLE – 11/01/2018 - http://www.bcnsostenible.cat/web/noticia/inauguracio-de-la-remodelaciode-la-fabrica-del-sol

Inauguració de la remodelació de La Fàbrica del Sol Inauguració i portes obertes de La Fàbrica del Sol, amb visites teatralitzades a la nova exposició, coberta mosaic, tallers diversos, batucada, xocolata...

El diumenge 28 de gener, de les 10:30 a les 14:30 h, veniu a La Fàbrica del Sol a gaudir de les activitats programades durant la jornada de portes obertes que tindran lloc acabades les obres de rehabilitació de l'edifici.

La Fàbrica del Sol és un equipament ambiental demostratiu de referència a Barcelona situat dins el parc de la Barceloneta. Està rehabilitat seguint criteris exigents de sostenibilitat que el converteixen en un exemple d’eficiència i qualitat en el consum de recursos, en confort i en salut. És el punt de trobada i l’àgora de la xarxa de signants compromesos amb una ciutat més sostenible. La Fàbrica del Sol és la Casa de la Sostenibilitat.

166

Gener 2018

A la planta baixa hi ha la nova exposició permanent, el Servei de Documentació d’Educació Ambiental i l’Ateneu de Fabricació, on es treballa per impulsar una societat col·laborativa i una economia ètica. Aquí la ciutadania pot transformar els residus en recursos a través de la fabricació digital en 3D.

A la primera planta hi trobareu les oficines del Programa Barcelona + Sostenible, que ofereixen acompanyament, formació i treball en xarxa a les escoles, entitats i empreses, ciutadania i comerços de la ciutat que tenen com a objectiu comú treballar per la sostenibilitat. És un espai de trobada per a tots els ciutadans de Barcelona compromesos amb una ciutat més saludable.

Al terrat hi ha la coberta mosaic formada per una coberta energètica, una coberta aljub, una coberta verda i una claraboia regulable. També hi ha un mapa que visibilitza com la contribució ciutadana transforma la ciutat.

A la Fàbrica del Sol descobrireu quines són les solucions ambientals incorporades en l’edifici i en altres equipaments públics, quines són les polítiques municipals que les promouen i quines estratègies podeu adoptar per viure de manera més sostenible.

L’edifici de La Fàbrica del Sol és sostenible perquè inclou moltes solucions arquitectòniques i tècniques per tal d’estalviar energia i recursos.

Les voleu conèixer? Acosteu-vos, diumenge 28 de gener de les 10:30 a les 14:30 h, a La Fàbrica del Sol, al passeig Salvat-Papasseit, 1 de Barcelona.

Després d’un temps de rehabilitació, La Fàbrica del Sol reobre les portes per mostrar-vos tot allò que pot incloure un edifici per ser més eficient i més saludable. També inclou una exposició dissenyada per pensar i actuar al voltant de la sostenibilitat.

167

Gener 2018

Què amaga l’exposició? L’exposició mostra una nova manera de fer (edifici sostenible) que, alhora, vol extrapolar-se a cadascun dels habitatges de tots els barris (estils de vida sostenibles) per millorar la seva eficiència i avançar cap a la ciutat del futur (ciutat sostenible).

A la jornada de portes obertes, hi trobareu tallers per conèixer la Fàbrica del Sol i les activitats que s’hi desenvolupen.

A l’exterior de La Fàbrica del Sol, els batucaires donaran el tret de sortida a la jornada, hi podrem prendre una xocolata calenta i també hi tindran lloc tallers sobre compostatge, construcció amb canyes, circuits en bicicletai molt més!

Dins de La Fàbrica del Sol, podreu gaudir de visites teatralitzades i de tallers variats sobre sons i sorolls, generació renovable d’energia i podreu conèixer el Mapa Barcelona + Sostenible.

L’Eskamot Verd del Col·legi Sant Ramon Nonat i l’alumnat d’altres centres de la ciutat d’Escoles+Sostenibles ens acompanyarà tota la jornada per oferir-nos reptes ambientals i descobrir quin és el participant més sostenible.

El dia 28 de gener, a La Fàbrica del Sol, us esperen un munt de sorpreses per a petits i grans! No hi falteu!

168

Gener 2018

TIME OUT BARCELONA – 19/01/2018 https://www.timeout.cat/barcelona/ca/que-fer/festa-dinauguracio-de-la-fabrica-del-sol

Festa d'inauguració de la Fàbrica del Sol PER: ERICA ASPAS Al parc de la Barceloneta es troba aquesta Fàbrica, que més que produir, contribueix a fer que el món no s’aturi o, almenys, que sobrevisqui! Un exemple d’eficiència energètica i el lloc on emmirallar-se per anar cap a una ciutat més sostenible.

Després d’una rehabilitació, l’edifici incorpora solucions mediambientals com la generació d’energies renovables, estalvi d’aigua i la conservació de la biodiversitat. Per treure pit, conscienciar la ciutadania i celebrar la inauguració, el diumenge 28 fan una festassa! No hi faltarà la batucada i la xocolata calenta –el millor combustible!– però sobretot volen que hi participeu i torneu a casa amb una mentalitat més respectuosa. A l’exterior de la Fàbrica del Sol hi trobareu un taller d’economia circular –compostatge comunitari–, un circuit per fer en bicicleta i un altre taller de construcció amb canyes. Si hi entreu, podreu triar entre fer una visita teatralitzada a les noves instal·lacions, seguir amb els tallers –de càrrega de dispositius mòbils amb energia solar, i un altre sobre biodiversitat– o pujar al terrat per conèixer el Mapa Barcelona + Sostenible, on es mostren les iniciatives, petites i domèstiques i també grans projectes, que contribueixen a fer de Barcelona una ciutat millor. Consulteu tot el que s’està fent i el que podeu fer!

169

Gener 2018

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 26/01/2018 http://www.elperiodico.com/es/noticias/onbarcelona/a-la-ultima/puertas-abiertas-para-conocer-nueva-fabrica-del-sol6575686

Puertas abiertas para conocer la nueva Fàbrica del Sol La antigua sede de Catalana de Gas es hoy un centro de referencia en educación mediambiental

AJUNTAMENT DE BARCELONA

PER: Eva Melús La Fàbrica del Sol, epicentro de la educación ambiental en la ciudad, ha renovado espacios y el domingo, 28 de enero, los estrena con una gran fiesta de puertas abiertas. Las visitas teatralizadas por la nueva área museística se prolongarán hasta el 3 de marzo (con inscripción), pero en el programa de la jornada inaugural, de 10.30 a 14.30 horas, estarán acompañadas de batucada de bienvenida, chocolatada, un circuito de habilidades con bicicleta, los retos medioambientales del Eskamot Verd, los talleres al aire libre de bioconstrucción con cañas y compostaje o los que se realizan en el interior de la fábrica, sobre sonidos o sobre cómo generar energías renovables. La jornada servirá también para presentar las actividades en marcha y los recursos, como las maletas verdes.

170

Gener 2018

La Fábrica del Sol, ubicada en la Barceloneta, fue durante muchos años la sede de Catalana de Gas. Diseñada por el arquitecto modernista Josep Doménech i Estapà, a día de hoy es un campo de pruebas en cuanto a ecoconstrucción y eficiencia energética. Ascensores que calculan la energía necesaria para cada carga, cubiertas inteligentes o paneles solares convierten la visita en una experiencia pedagógica. La Fàbrica del sol Paseo de Salvat Papasseit, 1 Jornada inaugural: Domingo, 28 de enero, de 10.30 a 14.30 horas Información: 932 564 430 o lafabricadelsol@bcn.cat

171

Gener 2018

BETEVÉ – 28/01/2018 - http://beteve.cat/etiquetes/fabrica-del-sol/

La Fàbrica del Sol reobre portes amb una gran festa Per: Marta Gaston i Txell Partal Maresma

Durant tot el dia s’hi han organitzat tallers i visites guiades per donar a conèixer l’equipament Després d'un any d'obres, s'ha reobert la Fàbrica del Sol, un equipament dedicat a l'educació ambiental i un exemple d'eficiència i qualitat en el consum de recursos. Per celebrar la reestrena s'hi han organitzat tallers, visites guiades teatralitzades i una xocolatada popular. La festa ha servit per promoure la sostenibilitat ambiental i donar a conèixer aquest equipament municipal. Durant tot el dia s'han fet llargues cues de gent que volia aprofitar per conèixer aquest equipament. Entre els tallers als quals podien participar els visitants n'hi havia sobre la qualitat de l'aire o sobre sons i sorolls. També han pogut participar en un taller de construcció d'un carregador solar pel mòbil o un altre d'estampació amb tints naturals. La festa també s'ha expandit pel Parc de la Barceloneta, on els més petits han pogut menjar xocolata calenta, ballar al ritme d'una batucada o participar en tallers de compostatge, bioconstrucció i mobilitat sostenible.

Un edifici referent en sostenibilitat La Fàbrica del Sol és un edifici històric que ha estat renovat seguint criteris de sostenibilitat. Al llarg d'aquest últim any s'hi ha fet una inversió de 688.033 euros per rehabilitar diversos espais de l'equipament i s'hi han implementat solucions per afavorir un consum responsable. Entre les actuacions més significatives hi ha els canvis que s'han fet a la coberta, on s'han instal·lat plaques solars, així com una coberta verda o un dipòsit per recollir l'aigua de la pluja. També s'han automatitzat les persianes o canviat les llums per LED, entre altres coses.

Amb la incorporació d'aquestes millores, l'edifici disposa ara de tres certificacions d'excel·lència ambiental. Per una banda, ha aconseguit el segell d'edifici amic de la bicicleta, que vol dir que és un equipament amb accessibilitat i amb instal·lacions d'aparcaments.

172

Gener 2018

També ha obtingut cinc de cinc fulles en el certificat VERDE del Consell per Edificació Sostenible d'Espanya, mostrant l'alta qualitat i coherència ambiental de la rehabilitació. I finalment, ha aconseguit la qualificació energètica A, gràcies a les mesures aplicades per reduir les pèrdues tèrmiques a través de les finestres i façanes.

En les visites teatralitzades que s'han fet aquest diumenge al matí s'han donat a conèixer tots aquests nous espais així com perquè serveix cada element. A més, tot l'edifici té elements gràfics i explicatius que en mostren el funcionament ambiental.

Ara, aquest equipament també té una nova exposició a la planta baixa. Sota el títol "Com funciona la Fàbrica del Sol? Edifici sostenible, saludable i intel·ligent", l'exposició convida els visitants a participar en la descoberta i reflexió necessària per transitar cap a un entorn més sostenible des del coneixement i la capacitació.

A partir d'ara la Fàbrica del Sol oferirà serveis de suport i assessorament bàsics als districtes i barris per estendre-hi la sostenibilitat. També ofereix una programació culturals d'activitats, tallers i sortides de sostenibilitat per a tots els públics. A més, durant tots els dissabtes de febrer i fins al 3 de març de 12.30 a 13.30 hores s'hi podran fer visites guiades de 12.30 a 13.30. Per anarhi, però caldrà fer una inscripció prèvia.

173

Gener 2018

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 28/01/2018 http://www.elperiodico.com/es/barcelona/20180128/barcelona-estrena-la-fabrica-del-sol-para-concienciar-sobre-la-energia6583773

Barcelona estrena La Fàbrica del Sol para concienciar sobre la energía El nuevo equipamiento está destinado a concienciar sobre la sostenibilidad y el reaprovechamiento de recursos PER: Carmen Jané La Fábrica del Sol reabre sus puertas. / JORDI COTRINA

La Fàbrica del Sol, equipamiento municipal en la Barceloneta, acoge este domingo una jornada de puertas abiertas para mostrar a la ciudadanía el resultado de la rehabilitación de un espacio único destinado a concienciar sobre la energía y la sostenibilidad a través de su propia rehabilitación. El antiguo edificio de la Catalana de Gas, proyectado en 1907 por el arquitecto Josep Domènech i Montaner, luce ahora nueva ha estado un año de obras. La casa, de dos plantas y terraza, acogió las oficinas de la empresa hasta que en los años 70 se trasladaron al Portal de l’Àngel, y las instalaciones se dedicaron a los consultorios médicos para los empleados.

174

Gener 2018

Ahora, tras la compra por el Ayuntamiento hace dos décadas y la rehabilitación del espacio, servirá para ayudar a comprender la salud ambiental de la ciudad y promover los hábitos sostenibles en materia de energía con una exposición, talleres y actividades. Todos los aspectos de la rehabilitación del edificio, que tiene todas las certificaciones energéticas favorables (incluido el certificado Verde, el primero que se concede en España) han sido sometidos a criterios de sostenibilidad que llevan, por ejemplo, a que la energía consumida sea mayoritariamente producida por paneles solares propios, a que haya luz solar captada a través de lámparas que la conducen por fibra óptica a plantas inferiores más oscuras, o a que la refrigeración del edificio se base en las propias corrientes de aire que generan las persianas y ventanas controladas con sistemas domóticos. La terraza, poco utilizada en otros usos del edificio, es ahora un punto central de la estrategia de mostrar cómo hacer sostenible un edificio, con un pavimento flotante que oculta un sistema de aljibes que filtra el agua de lluvia y usa parterres de plantas para refrigerar el edificio. Un novedoso jardín vertical interior y las chimeneas solares del edificio contribuyen a crear un microclima. Y nidos de murciélagos y aves, a defenderlo de los mosquitos.

Largas colas Según la concejala de Ecologia, Urbanismo y Movilidad, Janet Sanz, a Barcelona “le va la vida” con el tema de la sostenibilidad enegética. Interés ciudadano hay, a juzgar por las largas colas para ver el edificio durante toda la mañana. La Fàbrica del Sol acoge también el tercer Ateneu de Fabricació abierto de la ciudad, tras los de Les Corts y Ciutat Meridiana. Está centrado en cuestiones medioambientales y este domingo ofrecía un taller familiar para crear, por ejemplo, un cargador solar de móvil portátil a partir de placas Arduino y materiales impresos en 3D. El nuevo equipamiento podrá visitarse de forma autónoma a partir de ahora y se podrán pedir visitas guiadas, sobre todo para escuelas y grupos. También tiene abierto un centro de recursos pedagógicos para preparar las visitas.

175

Gener 2018

EL PUNT AVUI – 28/01/201/ - http://www.elpuntavui.cat/territori/article/11-mediambient/1329668-obre-les-portes-a-labarceloneta-un-espai-dedicat-a-la-sostenibilitat.html

Obre les portes a la Barceloneta un espai dedicat a la sostenibilitat La Fàbrica del Sol reobre després d’una rehabilitació duta a terme amb criteris de respecte mediambiental

Els visitants feien cua ahir per accedir a la Fàbrica del Sol en la jornada de portes obertes Foto: R.M.B.

PER: ROSA M. BRAVO L’edifici modernista que la Catalana de Gas tenia al parc de la Ciutadella va obrir ahir les portes transformat en un equipament municipal dedicat a promoure entre les escoles, la ciutadania i les entitats accions a l’entorn de la sostenibilitat. La Fàbrica del Sol, de propietat municipal des de l’any 2000, ha estat sotmesa a una rehabilitació que ha seguit uns criteris de sostenibilitat que volen mostrar com es pot aplicar a un edifici l’eficiència energètica.

176

Gener 2018

S’han reaprofitat materials per generar el mínim de residus. S’hi han instal·lat reixes per moure l’aire durant les nits d’estiu i fer baixar la temperatura de l’immoble tres o quatre graus. S’hi han posat xemeneies que absorbeixen l’aire calent per tal de refrigerar l’ambient de manera natural. Una bomba geotèrmica aprofita la temperatura del terreny i, si no n’hi ha prou, una caldera de biomassa s’encarrega d’escalfar l’aigua. La coberta de l’edifici, que té més de 800 metres quadrats repartits en dues plantes, s’ha aïllat amb una capa d’aigua pluvial i amb plantes que necessiten poc consum. I s’intenta atreure ratpenats i ocells amb caixes niu. Una reforma amb un cost de 688.033 euros que ha creat un continent sostenible que dona cabuda a la promoció de polítiques mediambientals amb exposicions i tallers, però també al treball en xarxa amb el miler d’entitats, entre les quals hi ha més de 300 escoles, que s’han afegit al Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat 2012-2022. “Tenim una casa de referència en rehabilitació i producció sostenible, i un espai de trobada com a motor de canvi, perquè la sostenibilitat és el futur”, va afirmar ahir la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, en una jornada que va atreure centenars de persones.

LA XIFRA: 688.033 euros ha costat la rehabilitació de la Fàbrica del Sol, un edifici modernista, seguint criteris de sostenibilitat.

177

Gener 2018

LA VANGUARDIA – 28/01/2018 - http://www.lavanguardia.com/deportes/20180125/44283863095/13-12-josep-vrlic-le-da-eltriunfo-in-extremis-al-barceloneta.html

La Fàbrica del Sol torna obrir les portes, un espai dedicat a l'educació ambiental PER: ACN Barcelona La Fàbrica del Sol ha reobert les seves portes després d’un procés de rehabilitació que ha tingut una durada d’un any i ha suposat una inversió de 688.033€. L'equipament municipal és un espai de treball conjunt entre l’Ajuntament i les entitats que promouen actuacions ambientals. Aquest diumenge de les 10.30h a les 14.30h s'han celebrat una jornada de portes obertes amb tallers, visites teatrealitzades i activitats entorn el medi ambient. La Fàbrica del Sol és un edifici històric que ha estat renovat seguint criteris de sostenibilitat que el converteixen en "un exemple d’eficiència i qualitat en el consum de recursos, en confort i en salut", segons ha destacat l'Ajuntament de Barcelona a través d'un comunicat. La Fàbrica del Sol es reobre amb una nova exposició a la planta baixa amb el títol 'Com funciona La Fàbrica del Sol? Edifici sostenible, saludable i intel·ligent', que vol donar resposta als actuals reptes que afronta l’educació ambiental urbana. En l'exposició es convida els visitants a participar en la descoberta i reflexió necessària per transitar cap a un entorn més sostenible des del coneixement i com la contribució ciutadana transforma la ciutat en clau de sostenibilitat.Promoure l’acció col·lectiva per a la sostenibilitatLa renovada Fàbrica del Sol vol ser un "motor d’activitats" fruit de l’acció col·lectiva per la sostenibilitat a la ciutat. Per fer-ho possible es vol constituir en un equipament de proximitat a la ciutadania, que ofereixi serveis de suport i assessorament bàsics als districtes i barris per estendre la sostenibilitat entre els seus veïns. En l’àmbit de Ciutat Vella, on es troba la seva ubicació, destaca la implicació de l’equipament en el treball en xarxa amb l’entorn, amb projectes com la dinamització del punt de compostatge del barri de la Barceloneta i la participació en el seu pla comunitari. En la rehabilitació de l'edifici s'han fet canvis a les noves instal·lacions d’energia solar i d’aigua, el sistema de ventilació i a la coberta, tenint en consideració la tria de materials per disminuir l’impacte ambiental.

178

Gener 2018

De la fàbrica del gas a La Fàbrica del Sol La Fàbrica del Sol està ubicada en un entorn urbà singular que ha estat testimoni de l'evolució en la generació de fonts d'energies als últims 150 anys. Una xemeneia i un pont grua del complex fabril de l'antiga Maquinista Terrestre i Marítima de la Barceloneta recorden l'ús del carbó. L'antic gasòmetre de la Catalana de Gas evoca l'arribada de la indústria d'elaboració del gas manufacturat a Catalunya. Ara, la Fàbrica del Sol es caracteritza per les seves plaques solars tèrmiques i fotovoltaiques situades a la teulada i a la mitgera de l'edifici.

179

Gener 2018

DIGITAL D BARCELONA – 29/01/2018 http://eldigital.barcelona.cat/apren-a-construir-una-ciutat-eficient-i-saludable_606841.html

Apreneu a construir una ciutat eficient i saludable La Fàbrica del Sol, renovada, torna a obrir les portes com a espai pedagògic, d’assessorament i promoció de l’educació ambiental urbana, i es converteix en l’edifici referent de la sostenibilitat a la ciutat. L’equipament té un programa ben ampli d’activitats i de tallers gratuïts per a tots els veïns i les veïnes.

La Fàbrica del Sol és un espai pedagògic que impulsa activitats i iniciatives amb entitats, col·lectius i ciutadania per fomentar mesures que ajudin a avançar cap a una ciutat més eficient i saludable, i ofereix un servei de suport i d’assessorament als barcelonins i les barcelonines que vulguin aprendre com col·laborar-hi.

“La Fàbrica del Sol és un punt de trobada perquè la ciutadania conegui tot el que s’està fent a Barcelona a favor de la sostenibilitat i descobreixi com hi pot contribuir“, ha remarcat la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz.

L’equipament, ubicat al barri de la Barceloneta, s’implica en projectes de l’entorn, com la dinamització del punt de compostatge del barri de la Barceloneta, participa en el programa Barcelona + Sostenible de formació per a escoles, entitats i empreses, i programa activitats, tallers i sortides relacionades amb la sostenibilitat que són gratuïtes i aptes per a totes les edats.

A més, l’edifici és la seu del Servei de Documentació d’Educació Ambiental i de l’Ateneu de Fabricació Digital, on els veïns i les veïnes poden transformar residus en recursos mitjançant la fabricació digital en 3D, entre altres.

180

Gener 2018

Un edifici històric 100% sostenible

La Fàbrica del Sol s’ha convertit en un exemple d’eficiència i qualitat en el consum de recursos, comfort i salut, amb una reforma basada en solucions arquitectòniques, materials i tècniques que l’han transformat en un edifici 100% sostenible. A més, posa de manifest que la rehabilitació eficient d’un immoble d’alt valor patrimonial és viable, en aquest cas un edifici del 1842 que ha estat testimoni de l’evolució de les fonts d’energia urbanes.

Entre altres, s’han renovat les instal·lacions d’energia solar i aigua, s’ha habilitat una coberta verda amb sistema de recollida d’aigua, s’ha millorat l’aïllament i el sistema de ventilació, i els materials utilitzats han permès reduir l’impacte ambiental. Amb aquestes millores, la Fàbrica del Sol ha aconseguit el segell d’edifici amic de la bicicleta, el certificat verd del Consell per l’Edificació Sostenible d’Espanya i la categoria A del Certificat d’Eficiència Energètica.

La transformació de l’equipament es recull a l’exposició “Com funciona La Fàbrica del Sol. Edifici sostenible, saludable i intel·ligent”, que ajuda a entendre els beneficis de les millores i visibilitza com la contribució ciutadana pot transformar la ciutat en un entorn més sostenible.

Els treballs s’han allargat durant un any i han tingut un pressupost de 688.033 euros.

181

Gener 2018

182

Gener 2018

183

Gener 2018

184

Gener 2018

HABITATGE EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 23/01/2018 - http://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20180123/una-llar-diferent-articlecarme-borrell-vivenda-cooperativa-salut-qualitat-de-vida-6571820

Una llar diferent La vivenda cooperativa en cessió d'ús, amb propietat col·lectiva de l'immoble millora la salut PER: Carme Borrell Els models d’habitatge cooperatiu, en què la propietat de l’immoble és col·lectiva, milloren la qualitat de vida i la salut. Ja hem dit algun cop que les condicions de l’habitatge estan relacionades amb la salut de les persones. I concretament, hi afecten els aspectes econòmics i legals, el significat emocional i social que les persones donen a la seva llar, les condicions físiques de l’habitatge i l’entorn físic i social del barri de residència.

Model col·lectiu amb cessió d'ús Un dels problemes importants de l’habitatge al nostre país és la dificultat d’accedir-hi a un preu raonable, ja que està sotmès al dictat del mercat especulatiu. Un model alternatiu d’habitatge és el de les cooperatives en cessió d’ús, on l’immoble és de propietat col·lectiva de la cooperativa, i el sòl on es construeix pot ser també propietat de la cooperativa o quedar-li cedit a través de l’establiment d’un dret de superfície per un període llarg d’anys. Una característica clau d’aquest tipus de tinença és que les persones sòcies o les llars de convivència no poden vendre ni llogar el pis a un preu més alt de l’estipulat col·lectivament, que és el preu del cost de l’habitatge.

185

Gener 2018

Per tant, la llar no esdevé un bé especulatiu. Hi ha països amb llarga trajectòria en aquest tipus de cooperatives com el model Andel de Dinamarca o el de la Federación Uruguaya de Cooperativas de Vivienda por Ayuda Mutua (FUCVAM).

A Catalunya, existeixen algunes experiències com per exemple la de Cal Cases a Santa Maria d’Oló, i se n’estan posant en marxa d’altres a Barcelona com La Borda a Bordeta, el projecte del carrer Princesa o La Xarxaire a la Barceloneta, i d’altres s’estan iniciant. L’Ajuntament de Barcelona o entitats com Sostre Cívic, Perviure o La Dinamo estan sent impulsores del model. En aquest darrer cas, tinc la sort de poder presidir el seu patronat. Som un conjunt de persones, amb una enorme motivació, convençudes que cal impulsar aquestes fórmules innovadores.

¿Per què millora la salut? Alguns dels pocs estudis que avaluen la salut i qualitat de vida de les persones que viuen en habitatges cooperatius, estudis fets sobretot en altres països i referits a persones grans, ens orienten els beneficis esperats del model d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. En primer lloc, és un model que fa l’habitatge més assequible: les unitats de convivència fan un pagament d’entrada retornable si deixen la cooperativa i una quota mensual que va destinada a la construcció o rehabilitació de l’immoble, a la compra o dret d’ús del solar i a les despeses de manteniment. Aquests costos són inferiors als de mercat i per tant fan més assequible l’habitatge. Hi ha abundant bibliografia que relaciona la manca d’assequibilitat de l’habitatge amb problemes de salut físics i mentals, per tant, aquest model alternatiu previndrà aquests problemes. D’altra banda, el fet que es disposi de l’habitatge per un període llarg d’anys promou un sentiment de continuïtat i d’estabilitat que permet una bona salut mental.

Diversos estudis demostren que el control de les circumstàncies de la propia vida i la xarxa social són factors que milloren la salut A més, les llars tenen un fort significat emocional i social: les persones usuàries participen en totes les decisions relacionades amb la cooperativa i amb el programa habitacional, cosa que les fa responsables i atorga un alt sentit de pertinença a la llar. Es fomenta la xarxa social i algunes cooperatives tenen espais compartits i activitats en comú, com els àpats o el joc. D’altra banda, la

186

Gener 2018

solidaritat intergeneracional pot facilitar l’ajuda en activitats de criança, de cura de la gent gran, etc., avançant a més en la igualtat de gènere. Diversos estudis científics mostren com el control de les circumstàncies de la pròpia vida i la xarxa social són factors psicosocials que milloren la salut. Respecte a les condicions físiques de l’habitatge, la cooperativa controla les decisions sobre les característiques de l’immoble. Així per exemple, podrà ser més sostenible, disminuir la pobresa energètica, disminuir el soroll o altres factors que produeixen malalties. L’exemple de la Borda ens mostra la capacitat de construir un edifici sostenible incloent, per exemple, un disseny bioclimàtic o la col·lectivització d’alguns usos com la bugaderia.

Finalment, hi poden haver efectes en el barri de residència: La cooperativa és un projecte comunitari que també pot reivindicar un barri millor. Les característiques del barri, com els espais verds, els equipaments, el transport, etc. també estan fortament lligats amb la salut.

El nostre grup de recerca té la intenció de posar en marxa un estudi a llarg termini que ens permeti poder avançar en el coneixement dels factors que produeixen la millora de la salut de les persones que viuen en aquests tipus d’habitatges.

187

Gener 2018

ALDIA.CAT – 24/01/2018 - https://www.aldia.cat/catalunya/noticia-barcelona-cedeix-solars-cooperatives-per-construccioquatre-promocions-cohabitatge-20180124133140.html

Barcelona cedeix solars a cooperatives per a la construcció de quatre promocions de cohabitatge

EUROPA PRESS

PER: EUROPA PRESS L'Ajuntament de Barcelona ha signat aquest dimarts la cessió d'ús dels solars a les cooperatives que construiran quatre promocions de cohabitatge, situades en els districtes de Ciutat Vella, Sants-Montjuïc, Nou Barris i Sant Martí, ha informat el consistori en un comunicat. Els solars es troben en el número 11 del passeig Joan de Borbó, al barri de la Barceloneta; en el número 26-28 del carrer Ulldecona, en la Marina del Prat Vermell; en el número 2 de Pla dels Cirerers, a Roquetes, i en el 131 del carrer Espronceda, en el Poblenou. A l'acte han assistit el regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, i el comissionat d'Economia Social, Desenvolupament Local i Consum, Álvaro Porro, al costat de les cooperatives La Xarxaire

188

Gener 2018

SCCL (Barceloneta), Llar Jove SCCL (Marina del Prat Vermell), Associació Cohabitatge Cooperatiu (Roquetes) i Sostre Cívic SCCL (Poblenou). El consistori va treure a concurs públic l'adjudicació dels solars per a la construcció d'habitatge cooperatiu en règim de cessió d'ús o covivienda a l'octubre del 2017, al qual es van presentar un total de 19 projectes de 12 entitats diferents. Amb aquest concurs, el Govern municipal té com a objectiu impulsar una nova línia d'actuació per ampliar el parc d'habitatge assequible a la ciutat, en la qual la propietat del sòl no deixa de ser pública i s'oferirà en dret a superfície.

189

Gener 2018

LA VANGUARDIA – 24/01/2018- http://www.lavanguardia.com/politica/20180124/44253021867/ayuntamiento-barcelonacede-cuatro-solares-a-cooperativas-de-vivienda.html

Ayuntamiento Barcelona cede cuatro solares a cooperativas de vivienda PER: EFE El Ayuntamiento de Barcelona ha firmado hoy la cesión de cuatro solares municipales para que distintas cooperativas de vivienda construyan promociones cooperativas, para fomentar el acceso a un hogar asequible en la ciudad. Los solares están ubicados en la Barceloneta (distrito de Ciutat Vella), en Roquetes (Nou Barris), en el Poblenou (Sant Martí) y en la Marina del Prat Vermell (Sants), según informa el Ayuntamiento en una nota. El formato de construcción en cooperativas y en solares públicos permite que una comunidad de personas viva en una finca sin que sean los propietarios, ya que el terreno es de titularidad pública y la cooperativa no se queda con la propiedad del inmueble. Las cuatro cooperativas que se encargarán de la construcción de los inmuebles son La Xarxaire SCCL, Llar Jove SCCL, Asociación Cohabitatge Cooperatiu y Sostre Cívic SCCL. Los proyectos presentados respetan los criterios ambientales, usan sistemas de construcción de bajo impacto ambiental y respetan criterios sociales, como la participación de los cooperativistas.

190

Gener 2018

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 24/01/2018 - http://www.elperiodico.com/es/barcelona/20180124/la-barceloneta-la-nuevaibiza-6574933

MÚSICA La Barceloneta, la nueva Ibiza Decenas de producciones de música electrónica evocan la playa y la juerga del barrio barcelonés

El fenómeno confirma que la zona ha entrado en la liga internacional de los paraísos de sol y ocio, junto con la isla balear, Kuta y Mykonos

PARAÍSO DE PLAYA Y JUERGA PER: Nando Cruz

Ambiente nocturno en una playa de la Barceloneta, en julio del 2017. / JULIO CARBO

'Playa de la Barceloneta', 'Olas de la Barceloneta', 'Barceloneta beach', 'The moon on Barceloneta', 'Barceloneta’s air'... Son algunos títulos de las decenas de piezas de música electrónica que proliferan de un tiempo a esta parte. Más bailables o más relajantes, numerosos

191

Gener 2018

artistas han tomado como imaginario paisaje de sus secuencias bailables este turistificado barrio barcelonés. Hay múltiples indicativos para calibrar la actividad turística de un barrio: el número de plazas hoteleras, el de bares que ofrecen mojitos en cien metros a la redonda, el de veces al día que te dicen 'excuse me'... En la Barceloneta ya tienen un indicativo más: el número de canciones con su nombre. Ningún barrio barcelonés puede exhibir ni la décima parte de títulos y lo más llamativo es que la mayoría de estas canciones han aparecido en apenas tres años. De forma un tanto imprevista, la Barceloneta está entrando en la liga de los paraísos simbólicos donde conviven idílicos paisajes y largas noches de ocio electrónico. El italiano Dimmish publicó el corte de techno 'Barceloneta' en agosto del 2016. Un año antes el mexicano Jorge HM había bautizado otro corte de techno minimal con el mismo título. Y este ya coincidía en el tiempo con 'The moon on Barceloneta' de ST&P. El brasileño Fernando de Sá publicó en enero del 2017 un epé de techno frío titulado 'Barceloneta EP'. Algo más cálida es 'La Barceloneta' de The Neightbor; tal vez porque se publicó en junio.

Recopilatorios De 'Playa de Barceloneta', pieza del alemán Bildertal, existen varias remezclas que ya se han propagado en recopilatorios de todo tipo: de chill out, de house ibicenco, de fitness, para atardeceres veraniegos, para hoteles de lujo... Es tan ubicua esta 'Playa de Barceloneta' que suena hasta en un cedé de temas para bailar en las playas de Kuta. ¡En Bali! Por su parte, otra 'Playa de Barceloneta', la del argentino Lumière, engrosa desde este otoño un recopilatorio de techno para bailar en Mykonos. El concepto Barceloneta ya se baila en todo el mundo. Pero no todo es techno bailable. El reputadísimo y veterano productor de Detroit Carl Craig lanzó esta primavera 'Barceloneta trist', relajada composición del pianista luxemburgués Francesco Tristano que ya presentaron juntos en el último Sónar. Y también circulan piezas para atardecer en una terracita, para el spa y para el yacuzi. Solo hay que darse un paseo por internet y buscar 'Olas de la Barceloneta', de Ocaso Púrpura, 'Passeig Marítim de la Barceloneta', del saxofonista Arne Pünter, o la flamenquita 'Barceloneta’s air', de Tony Carmona.

192

Gener 2018

A pie, como Bernardo Otra opción es darse un paseo por la Barceloneta, como hacía el difunto cronista de a pie Bernardo Cortés, y contar el número de discotecas, bares musicales y restaurantes frente al mar que tras servir la cena se transforman en clubs. Algo tendrá que ver en la proliferación de piezas techno sobre el barrio con la presencia de locales como Pachá, Shöko, Eclipse, Opium, Catwalk, Carpe Diem, Sotavento, Zahara y Red Lounge. Tal vez en alguno haya sonado ya la 'Barceloneta' de Carl Brave y Franco 126, canción de trap italiano sobre Ryan Air, el chorizo picante, la playa del Bogatell y el melocotón en la sangría. Poco podía imaginar en 1958 el tenor Gaietà Renom (Cayetano Renom en esa época), cuando en 'Sóc de la Barceloneta' cantaba aquello de "Oé, oá sóc de la Barceloneta, oé oá jo sóc de lo que no hi ha", que inspiraría canciones tan distintas a su sardana. Tampoco podía intuirlo Gato Pérez cuando en 1986 aportó su rumbita instrumental 'Punkies en la Barceloneta' a la película 'La rubia del bar'. El primero en profetizar la situación actual fue el grupo F.A.N.T.A. En el 2010 editó 'Hombre lobo en la Barceloneta'. Aquel trallazo de punk ramoniano alertaba al vecindario de la presencia de un licántropo. "Cuando ataca lo hace junto al mar: lo han visto por el puerto", informaba el trío de Santa Coloma. Entonces parecía una broma de serie zeta. Tal vez hoy los vecinos entiendan mejor el significado de tan preclaros versos: "No te muevas de aquí / Hoy no podré dormir / No salgas por ahí / Un lobo acecha".

Dúo austriaco Algo pasa con la Barceloneta. Su atracción parece desbocada. Cada mes aparecen una o dos canciones nuevas que evocan este turistificado rincón de la ciudad. Y ya no son únicamente de electrónica. El dúo austriaco de pop Mira & Adam ya tiene la suya: otra 'Barceloneta'. "¿Qué podría ser mejor que pasar la noche en la Barceloneta? / Aún parece que sea verano a final de septiembre". Por desgracia para el dúo y por suerte para el barrio, solo tiene 11.000 visitas.

193

Gener 2018

EXPOSICIONS LA RAZÓN – 26/01/2018 - https://www.larazon.es/local/cataluna/miradas-al-litoral-NA17533538

Miradas al litoral El Museu Marítim presenta en dos exposiones diferentes con el mar y Barcelona como sus principales protagonistas

La exposición comisariada por Xavier Theros ha recuperado muchas imágenes de varios archivos en las que se recupera una Barcelona que ya ha desaparecido

El Museu Marítim de Barcelona renueva sus exposiciones temporales con dos propuestas, distintas en su formulación, aunque complementarias en cuanto a sus intenciones. Eso es porque tienen en común su mirada hacia Barcelona y su relación con el litoral. En «El puerto, territorio de frontera», bajo el comisariado del escritor y antropólogo Xavier Theros, nos permite conocer una Barcelona distinta a partir de fotografías, documentos e instalaciones que rememoran un tiempo pasado, una ciudad que ha perdido algunas de sus

194

Gener 2018

señas de identidad. Porque en esta muestra están el Poble-Sec, Montjuïc, la Barceloneta o el Paral·lel, pero también nos encontramos paseando por el Somorrostro o los desaparecidos barrios de barracas Pequín y el Camp de la Bota. «El puerto es aquel lugar al que se envía todo aquello que no quiere la ciudad», sostuvo Theros durante la presentación de la exposición que se divide en diez ámbitos ordenados de manera cronológica. Para ello se presentan un centenar de fotografías de diferentes archivos, como el del propio museo, así como el Fotográfico de Barcelona, el de la Autoridad Portuaria y la Fundació Bosch i Cardellach. A este fondo se le suma filmaciones y acuarelas, recreaciones de personajes desaparecidos, como «el Pinxo», una suerte de quinqui que se dedicaba a eso que indica su alias: a delinquir pinchando con el cuchillo. También podemos ver algunos fragmentos de películas como «Los Tarantos», «Panorama du Port 1 i 2» o «La Barcelona marinera». Al visitante le sorprenderá encontrarse con piezas singulares como una gramola modelo Sinfonola 2000 serie 1, fabricada en 1975.

En el rompeolas La escenografía ha sido creada por Pep Camps, quien ha ideado un conjunto de bloques de hormigón que simulan el rompeolas del puerto, un rompeolas en el que pasan no pocas cosas y en el que se mantiene vivo un pasado que merece ser reivindicado. La otra muestra, «Caminos de ronda», por otra parte, se asienta en el espacio Mirador del museo y propone un recorrido por la diversidad de paisajes y formas de vida de unos senderos que unen la costa catalana. Incluye cinco ámbitos a través de los cuales los visitantes podrán conocer el origen de los caminos de ronda y cuenta con fotos, pinturas y locuciones que narran historias reales del ámbito marítimo. La pintura de paisajes tuvo un papel fundamental en la apreciación del paisaje por parte de la sociedad y «solo tres culturas en todo el mundo son capaces de mostrar placer al contemplar un paisaje», explicó el guionista de la exposición, el geógrafo y fotógrafo Rafael López-Monné: la cultura china, la japonesa y la occidental.

195

Gener 2018

«Hacer la ronda» es una expresión que antiguamente significaba la acción de recorrer las calles de una población o los diferentes departamentos de una fortificación para procurar impedir los ataques y mantener el orden. La muestra bebe de este espíritu y se centra en los «caminos de ronda», los que recorrían el interior de la muralla de una vila. Todo ello hace que el Museu Marítim nos invite a mirar el litoral con otros ojos, miradas en las que se funden pasado y presente con abundante documentación. Dónde: Museu Marítim de Barcelona. Cuándo: Desde el 25 de enero.

196

Gener 2018

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 28/01/2018 http://www.elperiodico.com/es/barcelona/20180128/exposicion-puerto-territorio-frontera-museu-maritim-6581432

De bordells, apostes i musclos De navalla fàcil, els pinxos vigilaven el joc i la diversió a la Barceloneta del XIX PER: Natàlia Farré

PERIODICO

Els noms enganyen. Fixin-s’hi si no. El Vol Americà no és cap de les múltiples maneres que existeixen per desafiar la gravetat. I un pinxo de la Barceloneta no activa les papil·les gustatives. El primer va ser una de les conseqüències dels pactes entre el franquisme i els Estats Units: el projecte pel qual l’Army Map Service de l’Exèrcit nord-americà va cartografiar tota la península Ibèrica durant els anys 50. I el segon, a finals del segle XIX era el més semblant a un esbirro o porter de discoteca d’avui dia.

Una exposició recorre els baixos fons dels barris portuaris durant l'últim segle

197

Gener 2018

De tot això, i més, parla l’exposició El port, territori de frontera, una mostra al Museu Marítim que retrata el segle anterior als canvis urbanístics i socials provocats a Barcelona pels Jocs Olímpics. No a qualsevol lloc, sinó a la zona portuària, o sigui, als molls i en els barris que els circumden. Espais en terra de ningú que per la seva situació «recullen tot allò que la ciutat no vol: la indústria pesant i els magatzems de mercaderies però també els baixos fons». Paraula de l’antropòleg i escriptor Xavier Theros, pare de l’exposició.

Vista del port des del carrer de Ferran, entre 1850 i 1854. / AUTOR DESCONEGUT (1850/1854), ARXIU FOTOGRÀFIC DE BARCELONA

Les barraques Encara que la cosa va de territori fronterer i mals costums, el Vol Americà hi té un paper fonamental: Un dels seus mapes llueix a l’entrada provocant. Exhibeix amb tot detall el litoral de la Barcelona de principis dels anys 60 del segle passat. I aquí queda un avís per a navegants: Si no es té temps, ¡ni acostar-s’hi! Enganxa. Molt. Vies de tren, fàbriques i dipòsits s’aixecaven on ara llueix la Vila Olímpica. De les platges, ni rastre. Hi havia el Somorrostro. I res de buscar una zona

198

Gener 2018

d’oci a tocar del mar, que per alguna cosa hi havia coberts. O un espai verd a Montjuïc, allà hi havia les barraques. Sí que hi havia l’escullera amb far i restaurant al final, el Porta Coeli, el menjador més a prop de Mallorca, segons els anuncis de l’època.

A principis del XX, a Can Tunis, els pobres hi anaven a menjar i els burgesos, a l'hipòdrom L’escullera A l’escullera s’hi pescava, s’hi passejava i s’hi estimava (no en va a la nit els cotxes aparcats tapaven els vidres amb tovalloles). I de dinar, es dinava a l’esmentat Porta Coeli, als berenadors de la Barceloneta o a les muscleres, plaer gastronòmic de les classes populars. Eren plataformes sobre el mar que tant cultivaven musclos com els bullien i els servien per dinar. Amb rodanxa de llimona inclosa. L’any 1929 hi havia 60 muscleres a Can Tunis, zona que a principis del segle XX tant acollia l’esbargiment de proletaris i burgesos com els torns fabrils dels obrers. Així, convivien en equilibri les muscleres, un hipòdrom amb dues pistes i tribuna per a 2.300 espectadors i una de les grans drassanes de la ciutat: l’Arsenal Civil.

199

Gener 2018

RESTAURACIÓ & HOSTALERIA TIME OUT BARCELONA -24/01/2018 - https://www.timeout.cat/barcelona/ca/restaurants/n-a-p-mar

PER: RICARD MARTÍN La feina ben feta a vegades té recompensa: els nois del N.A.P. (Neapolitan Authentic Pizza) el 2013 van agafar la pizza napolitana d’alta qualitat i la van portar a un establiment d’esperit jove, tiquet 'low-cost' i folklorismes i espai mínim (un menjadoret asèptic agenollat al voltant d’un forn/ obrador gegantí). Avui tenen una sucursal a la Barceloneta –més còmoda, s’hi pot fer reserva i sopar en grup– que manté els preus i la qualitat: cap pizza passa dels deu euros. Només creuen la línia per les especials de la setmana. S’ho valen sempre: la de bresaola, llimona ratllada, ruca i parmesà n’és una.

200

Gener 2018

ESPORTS (WATERPOLO) BETEVÉ – 10/01/2018 - http://beteve.cat/latletic-barceloneta-supera-el-barcelona-en-el-derbi-4-9/

L’Atlètic-Barceloneta supera el Barcelona en el derbi (4-9) Álvaro Granados, de l’Atlètic-Barceloneta, màxim anotador amb tres gols PER: Redacció Esports L'Atlètic-Barceloneta va superar el Barcelona en el derbi de la dotzena jornada de la Divisió d'Honor de Waterpolo per 4 a 9. El mariners van ser superiors als cenebistes i Álvaro Granados, de l'Atlètic-Barceloneta, va ser el màxim anotador amb tres gols. Els de Chus Martín segueixen líders en solitari amb 36 punts i el Barcelona és cinquè amb 19 punts.

201

Gener 2018

LA VANGUARDIA – 12/01/2018 - http://www.lavanguardia.com/deportes/20180112/434229742721/albert-espanolwaterpolo-china-juegos-olimpicos-tokio.html

El Marco Polo del waterpolo Albert Español lleva dos meses haciendo de maestro de waterpolo en la selección china para hacerla crecer para los JJ.OO. de Tokio 2020 Albert Español, con la equipación de la selección china, con la que se entrena desde octubre pasado hasta mayo en un reto singular

PER: TONI LÓPEZ JORDÀ Ni los chinos son extraños, ni maleducados, ni me ha costado adaptarme a ellos”. Albert Español (32), uno de los referentes de la selección española de waterpolo, puede hablar con conocimiento de causa: lleva dos meses rodeado de 30 jugadores que prácticamente sólo hablan mandarín, a los que hace de profesor particular de waterpolo. O como él prefiere decir, es una especie “de brazo del entrenador (montenegrino) en la piscina, un vínculo entre los técnicos y los jugadores”, en un proyecto insólito y singular, fruto de la globalización: China importa lecciones de waterpolo de la mano de los mejores especialistas, como el técnico Petar Porobic (que hizo campeón de Europa en el 2008 a Montenegro) y Albert Español en el agua, para ponerse a la altura de las mejores selecciones de cara a los Juegos Olímpicos de Tokio 2020.

En un receso de su aventura china, Español ha vuelto unos días a Barcelona, para descansar y jugar un partido con la selección española de la Liga Mundial en Budapest, antes de embarcarse otra vez en el barco oriental e irse, la semana próxima, a China tres semanas. Un intensivo de entrenos en un complejo apartado de la civilización. Régimen chino.

202

Gener 2018

“Físicamente están muy fuertes, se entrenan mucho, unas 5 horas diarias como mínimo... nunca hacemos más de un día y medio seguido de descanso. Es un régimen parecido al de las concentraciones de la selección española, así que no me viene de nuevo”, explica Albert a La Vanguardia, recién llegado del consulado de hacerse el visado para poder viajar a China, en la segunda parte de su profesorado. “Me ven como a un maestro que enseña movimientos técnicos”, dice Albert, que chapurrea chino La primera parte transcurrió íntegramente en Grecia, de octubre a finales de diciembre. A Atenas se trasladaron 30 jugadores chinos, más dos staffs de entrenadores, el chino y el montenegrino que acompaña a Porobic, 40 personas en total, más un traductor chino-inglés, porque nadie habla inglés en el equipo. Español, consumado políglota que domina 7 idiomas, está aprendiendo mandarín por su cuenta, con un programa informático. Sin la ayuda de profesor. “Porque dan por hecho que no lo aprenderás, y ni consideran que lo intentes”. Pero Albert es testarudo y se ha empeñado en ampliar su cobertura lingüística. Se hace entender, a partir de la fonética, con términos del vocabulario deportivo básico, como “zona, pressing, defensa, ataca, lanza... Y algunas frases de conversación. Pero se mean de risa por cualquier cosa que digo”. Y si no se entienden, recurren a la tecnología: el Google Translator y el WeChat, que es el WhatsApp chino, que permite la traducción simultánea de los mensajes escritos, del mandarín al inglés y viceversa. La experiencia le está resultando muy enriquecedora, aunque durante una temporada prácticamente sólo se entrena y compite muy poco –los partidos con España y cuando lo reclame el Atlètic Barceloneta, el club de su vida, al que ha vuelto este curso. “Me ven como un maestro que les enseña movimientos técnicos, jugadas, tiros, hago de ejemplo para el entrenador... Pero como me entreno con ellos y sufro con ellos, me ven como uno más, me han acogido como a un chino má s”, dice Albert, que ha conseguido que lo llamen correctamente por su nombre, con pronunciación a la inglesa (haciendo tónica la primera sílaba, Álbert). La buena convivencia ha hecho que los chinos compartan con el barcelonés sus potitos de salsas (agridulces, picantes...), que llevan al restaurante para dar un toque chino a la comida. Este ha

203

Gener 2018

sido uno de los ámbitos donde Albert ha experimentado más el contraste cultural y en las relaciones. “Como estaban cansados de la comida occidental (en el hotel de Grecia), un día los técnicos chinos hicieron una cena china y la sirvieron a los jugadores. Un hecho impensable en Europa. Era un gesto para mostrar a los jugadores que se preocupan de ellos, a cambio de recibir entrega y fidelidad. Aquí, en Europa, un superior o un entrenador nunca te servirá un plato; hay una jerarquía...”, explica Español, sorprendido también de la “relación cálida y próxima –a veces más que nosotros–, incluso con bromas, de los jugadores con el entrenador jefe”. O del interés que tienen por conocer la cultura europea, como hicieron en Grecia visitando la Acrópolis o yendo a un partido de fútbol del Olympiacos. “Pero el choque cultural ha sido menor de lo que me esperaba. Los he visto muy normales: hacen bromas, gesticulan y se tocan, como los mediterráneos”, explica Albert, que no tiene claro si repetiría la experiencia. Todavía le queda por delante una larga convivencia con sus amigos: 3 semanas en China, 3 más en Montenegro, una en Croacia, 10 días en Barcelona ( para marzo), y dos meses finales en China (abril y mayo), para acabar el curso –espera– jugando la Final 8 de la Champions con el Barceloneta y el Europeo, en julio, en Barcelona.

204

Gener 2018

SPORT – 12/01/2018 - https://www.sport.es/es/noticias/natacion/barceloneta-favorito-copa-del-rey-sorteo-cuartoswaterpolo-6548428

El Barceloneta, favorito en la Copa del Rey Sorteada la fase final, que reúne a los siete primeros clasificados de la primera vuelta de la Liga Destaca el emparejamiento entre el vigente campeón con el Mataró Llega la Copa del Rey de waterpolo | efe

PER: EFE El encuentro Terrasa-Barcelona abrirá la 32 edición de la Copa del Rey de waterpolo, que se disputará en las instalaciones del la piscina municipal Acidalio Lorenzo de Tenerife entre los días 2 al 4 de febrero, según el sorteo realizado este viernes por la Federación Española de Natación. En esta fase final participan los siete primeros clasificados de la primera vuelta de la Liga Premaat de División de Honor: CN Atlètic-Barceloneta, CN Terrassa, Astralpool Sabadell, Quadis Mataró, CN Barcelona, CE Mediterrani y CN Sant Andreu, y se une a ellos el equipo anfitrión, el Automotor Canarias CN Echeyde, que ha ascendido recientemente a la máxima categoría. Entre los encuentros, destaca el emparejamiento entre el vigente campeón, Atlétic Barceloneta, y Mataró, que será el que cerrará la jornada, mientras que el anfitrión, Automotor

205

Gener 2018

Canarias Echeyde, se medirá con el Sant Andreu, y el Astralpool Sabadell se enfrentará en el segundo partido de estos cuartos de final al Mediterrani. La competición está organizada por la Real Federación Española de Natación y cuenta con el apoyo del Cabildo de Tenerife, el Gobierno de Canarias y el Ayuntamiento de Santa Cruz de Tenerife. El acto de presentación, celebrado este viernes en el Cabildo tinerfeño, contó con la presencia del presidente del Cabildo, Carlos Alonso; la consejera de Deportes, Cristo Pérez; el viceconsejero de Cultura y Deportes del Gobierno de Canarias, Aurelio González; el alcalde de Santa Cruz, José Manuel Bermúdez, la concejala de Deportes, Verónica Meseguer y el presidente de la Federación Española de Waterpolo, Fernando Carpena. Se trata de la segunda vez que Tenerife acoge esta competición, tras su celebración en Puerto de la Cruz en 2006. El vigente campeón, el CN Atlètic Barceloneta, ha sido el club que más títulos ha conseguido a lo largo de la historia de la competición y parte, a priori, como principal favorito para hacerse con el trofeo. Cuartos de final: Viernes, 2 de febrero 1. Terrasa - Barcelona (15.30 horas). 2. Sabadell - Mediterrani (17.00). 3. Sant Andreu -Echeyde (18.30) 4. Atlétic Barceloneta - Mataró (20.00). Semifinales, sábado, 3 febrero Ganador 1 frente a ganador 2 Ganador 3 frente a ganador 4

206

Gener 2018

LA VANGUARDIA – 13/01/2018 http://www.lavanguardia.com/deportes/20180113/434283092209/5-15-el-atletic-barceloneta-no-perdona-ante-elpartizan.html

5-15. El Atlétic Barceloneta no perdona ante el Partizán PER: Redacción Deportes, EFE El Atlétic Barceloneta no perdonó en Belgrado ante el Partizán, colista del grupo A de la Liga de Campeones de waterpolo masculino, y se dio un festín de goles (5-15) ante el joven equipo serbio, que sigue sin saber lo que es ganar en la fase de grupos. El triunfo de los barceloneses unido al empate (9-9) del AN Brescia en la piscina del Dinamo Moscú y la victoria del JUG Dubrovnik ante el OSC Budapest (12-10) mantiene a los de Chus Martín en la quinta posición del grupo. El conjunto catalán tuvo un plácido partido en la capital serbia con ocho jugadores anotando al menos un gol y Felipe Perrone y Martin Famera como máximos goleadores con tres tantos cada uno. El Partizán se adelantó con gol de Filip Jankovic pero la reacción del conjunto barcelonés no tardó en llegar. Felipe Perrone abrió un parcial de 0-4 que situó el partido donde quería el equipo de Chus Martín (1-4, min.8). Dos goles de Josip Vrlic en el segundo cuarto ampliaron la distancia a cuatro goles (2-6, min.11), renta que el Atlétic Barceloneta mantuvo al descanso gracias a un tanto de Alberto Munárriz (37). El conjunto marinero no se conformó con esa ventaja y la continuó ampliando tras el descanso en un tercer cuarto brillante en el que destacó Alvaro Granados con dos tantos en menos de un minuto (3-11, min.24). Al final del período permanecían los ocho goles de diferencia (4-12).

207

Gener 2018

Pensando en triples empates al final de esta fase preliminar, los barceloneses no desaprovecharon la ocasión para seguir anotando en el último cuarto hasta llegar a los diez goles de ventaja (4-14, min.26) tras un tanto de Marc Larumbe. Chus Martín hizo jugar en la portería en el último cuarto a Miguel Linares bajo palos y el meta suplente, al igual que Dani López Pinedo en el tercer período, solo encajó un tanto. Roger Tahull puso el definitivo 5-15 a 2:38 del final. - Ficha del partido: 5. VK Partizan (3+2): Risticevic, Filip Jankovic (1), Aksentijevic, Tomic (1), Kasum, Lukic, Lazic, Marko Jankovic (1), Andrejevic, Radonjic (2), Radanovic y Manojlovic 15. Atlétic Barceloneta (7+8): López Pinedo (Linares), Alejandro Bustos, Perrone (3), Famera (3), Mallarach (2), Vrlic (2), Fernández, Granados (2), Munárriz (1), Larumbe (1), Paul y Tahull (1). Árbitros: Spyridon Achladiotis (Grecia) y Stefan Seidel (Alemania). Expulsaron con sustitución a Marc Larumbe (min.26). Parciales: 2-4, 1-3, 1-5 y 1-3. Incidencias: partido correspondiente a la sexta jornada de la Liga de Campeones de waterpolo masculino en su grupo A disputado en el Sport Center Banjica de Belgrado (Serbia).

208

Gener 2018

L’ESPORTIU – 13/01/2018- http://www.lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/-/1320077.html

El Barceloneta, el campió, comença contra el Mataró Waterpolo. El sorteig de la 32a edició de la copa masculina es va fer a Santa Cruz de Tenerife, on es decidirà el títol del 2 al 4 de febrero

Les autoritats després de fer-se el sorteig de la copa Foto: RFEN.

PER: L’ESPORTIU - TENERIFE El campió de la copa masculina, l’Atlètic Barceloneta, iniciarà la seva defensa del títol contra el Quadis Mataró, en el partit més interessant dels quarts de final, segons va determinar el sorteig que es va fer ahir a Santa Cruz de Tenerife. La 32a edició es disputarà del 2 al 4 de febrer a la piscina Municipal Acidalio Lorenzo, una piscina descoberta, i serà la segona vegada que es disputi a Tenerife, la primera va ser l’any 2006.

209

Gener 2018

La competició de copa s’iniciarà el divendres 2 de febrer a la tarda amb el partit entre el CN Terrassa i el CN Barcelona (16.30h), i el guanyador s’enfrontarà en la semifinal de l’endemà amb l’equip que es classifiqui del duel entre l’Astralpool Sabadell i el CE Mediterrani (18 h). A l’altra part del quadre, el CN Sant Andreu jugarà contra el conjunt amfitrió, l’Automotor Canarias Echeyde. Aquest serà el partit que tancarà la jornada (21 h) i el guanyador jugarà la semifinal contra el Barceloneta o el Mataró, que s’hauran enfrontat just abans (19.30h). Els dos finalistes de l’edició de l’any passat que es va disputar a Sabadell, el Barceloneta i el mateix Sabadell, no es podran trobar fins a una hipotètica final. El conjunt mariner acumula tretze títols de copa en el seu palmarès, i ha guanyat els cinc darrers consecutivament. Justament, l’últim títol que se li va escapar va ser el 2012 i va perdre la final contra el conjunt vallesà. Quarts de final Divendres 2 de febrer (1) Terrassa - Barcelona 16.30 h (2) Sabadell - Mediterrani 18 h (3) Sant Andreu - Echeyde 21 h (4) Barceloneta - Mataró 19.30 h Semifinals Dissabte 3 de febrer (5) Guanyador 1 - guanyador 2 13 h (6) Guanyador 3 - guanyador 4 14.30 h Final Diumenge 4 de febrer Guanyador 5 - guanyador 6 13 h *hora catalana

210

Gener 2018

Sisè dia de la lliga de campions L’Atlètic Barceloneta i l’Astralpool Sabadell disputen avui la sisena jornada del seu grup de la lliga de campions. Els barcelonins visiten la piscina del Partizan de Belgrad, el cuer del grup A, i els vallesans jugaran a Gènova contra el Pro Recco italià, el líder del grup B. El Barceloneta, cinquè del seu grup, buscarà la seva segona victòria per intentar situar-se entre els quatre primers del grup, que disputaran la final a vuit. El conjunt serbi ha perdut els cinc partits que ha disputat i té una de les plantilles més joves de la competició. Els mariners acumulen tres empats i necessita sumar victòries per escalar posicions en la classificació del grup. L’Astralpool Sabadell visita el potent Pro Recco italià en el grup B. Els vallesans afronten el partit sense pressió i amb ganes de refer-se anímicament de l’última ensopegada. Els italians són un dels favorits a guanyar el títol europeu i ocupen la primera posició del grup empatat amb dos equips més. El Sabadell és sisè i sap que serà molt difícil donar la sorpresa, però ho intentaran. El conjunt vallesà té la baixa de Javier Gorria, mentre que Òscar Carrillo té problemes físics i és dubte.

211

Gener 2018

3/24 -14/01/2018 - http://www.ccma.cat/esport3/latletic-barceloneta-no-perdona-davant-el-partizan-5-15/noticia/2831351/

L'Atlètic Barceloneta no perdona davant el Partizan de Belgrad (5-15) El CN Sabadell Astralpool cau golejat a Itàlia contra el Pro Recco i continua enfonsat a la classificació de la Lliga de Campions El Barceloneta no perdona a Partizan (@CNAB)

L'Atlètic Barceloneta no ha perdonat a Belgrad davant el Partizan, cuer del grup A de la Lliga de Campions de waterpolo masculí, i s'ha fet un fart de gols (5-15) davant el jove equip serbi, que continua sense saber el que és guanyar en la fase de grups. El triomf dels barcelonins unit a l'empat (9-9) de l'AN Brescia a la piscina del Dinamo Moscou i la victòria del JUG Dubrovnik davant l'OSC Budapest (12-10) manté els de Chus Martín en la cinquena posició del grup. El conjunt català ha tingut un partit plàcid a la capital sèrbia amb vuit jugadors anotant almenys un gol i Felipe Perrone i Martin Famera com a màxims golejadors, amb tres gols cadascun.

El CN Sabadell perd a Itàlia (13-5) Al grup B, el CN Sabadell Astralpool continua segon per la cua de la classificació de la Lliga de Campions després de caure de forma contundent a la piscina del Pro Recco italià. L'equip del Vallès ha aguantat bé el primer quart (3-2), però en la segona part els italians han asfixiat els catalans amb la seva pressió per sentenciar el xoc en el tercer quart amb un parcial de 6-0.

212

Gener 2018

L’ESPORTIU – 14/01/2018 - http://www.lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/1320992-liquida-la-malastruganca-afora-amb-un-bany-a-belgrad.html

Liquida la malastrugança a fora amb un bany a Belgrad Waterpolo. L’Atlètic Barceloneta va vèncer per primera vegada a domicili i manté les possibilitats de classificar-se per a la final a vuit de la lliga de campions

Felipe Perrone va marcar tres gols ahir amb l’Atlètic Barceloneta a Belgrad Foto: Arxiu.

PER: I.M - BARCELONA / BELGRAD

PARTIZAN 5 BARCELONETA 15 PARTIZAN: Risticevic, Kasum, Jankovic (1), Lukic, Lazic, Tomic (1), Jankovic (1), Andrejevic, Manojlovic, Radanovic, Radonjic (2), Aksentijevic i Belopavlovic. ATLÈTIC BARCELONETA: López Pinedo, Famera (3), Granados (2), Munarriz (1), Vrlic (2), Larumbe (1), Paul, Fran Fernández, Tahull (1), Perrone (3), Mallarach (2), Bustos i Linares.PARCIALS:2-4, 1-3, 1-5 i 1-3. ÀRBITRES: Achladiotis (Grècia) i Seidel (Alemanya).

213

Gener 2018

La golejada més àmplia de la temporada va permetre a l’Atlètic Barceloneta tornar d’un desplaçament de la lliga de campions amb els tres punts a les maletes per primera vegada aquest curs. Els mariners no van donar cap opció al Partizan i, gràcies a una actuació sòlida en defensa i efectiva en atac, van firmar una de les golejades més importants del grup A enguany. La primera victòria a domicili, on fins ara havia obtingut un empat i una derrota, encara no li serveix per ocupar una de les quatre posicions que donen accés a la final a vuit, però sí que era vital per mantenir les possibilitats intactes. Quan només falta una jornada per acabar la primera volta, els mariners tenen el Jug i el Brescia un punt per sobre; el Dynamo, dos; i l’Olympiacòs, el líder destacat, a set.

Tot i el desenllaç final, els serbis van colpejar primer. Van aprofitar una acció de superioritat per avançar-se, però no tornarien a batre López Pinedo fins a tretze segons per acabar el primer quart. Mentrestant, els catalans van greixar la maquinària ofensiva i van firmar un parcial de 0 a 4 –Perrone, en dues ocasions, Famera i Mallarach van ser els autors dels gols. L’Atlètic Barceloneta va doblar la diferència en el següent parcial (del 2 a 4 es va passar al 3 a 7) i van enllestir la feina en un tercer parcial perfecte. Només van rebre un gol i van oferir un ventall de recursos ofensius per desbordar la defensa contrària. Des d’accions col·lectives com la que va rematar Perrone (3-8) com els contraatacs marca de la casa (passada llarga i precisa de López Pinedo i recepció i rematada del més avançat). Els mariners van arribar als últims vuit minuts amb vuit gols de diferència (4-12) i Chus Martín va donar minuts al porter Miki Linares.

WATERPOLO. LLIGA DE CAMPIONS GRUP A POS. 1

EQUIP Olympiacòs

PTS 16

PJ 6

GF 68

GC 43

Dinamo

Jug

Brescia

Barceloneta

Hannover

Budapest

Partizan

214

Gener 2018

L’ESPORTIU – 16/01/2018 - http://www.lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/1322052-el-combinat-mes-mariner-ahongria.html

El combinat més mariner a Hongria Amb els jugadors de l’Atlètic Barceloneta Bustos, Español, Fernández, Granados, Larumbe, López Pinedo, Mallarach, Munarriz i Tahull, complementats per Barroso (Sant Andreu), Cabanas i Motos (Sabadell), De Toro i Minguell (Mediterrani), la selecció espanyola de waterpolo que dirigeix el barceloní David Martín s’enfronta avui a Hongria, en la tercera jornada de la lliga mundial.

215

Gener 2018

LA VANGUARDIA – 24/01/2018 - http://www.lavanguardia.com/deportes/20180124/44255503630/el-barceloneta-busca-susegundo-triunfo-consecutivo-ante-el-waspo-hannover.html

El Barceloneta busca su segundo triunfo consecutivo ante el Waspo Hannover PER: EFE El Atlétic Barceloneta recibirá este jueves (19.15 horas), en la Piscina Sant Sebastià, al Waspo Hannover alemán con el objetivo de sumar su tercer triunfo en la fase preliminar -el segundo consecutivo- de la Liga de Campeones de waterpolo.

Los barceloneses podrían acabar la primera vuelta clasificados entre los cuatro primeros que jugarán la Final a Ocho si gana a los alemanes en función de los resultados que se den en el resto de partidos de la jornada, que se juegan todos ellos este miércoles. Solo dos puntos separan al segundo clasificado, el Dinamo de Moscu, del quinto, el Atlétic Barceloneta, por lo que los barceloneses jugarán sabiendo el resultado de sus rivales directos y podrían tener opciones de ser terceros si suman los tres puntos. El equipo de Chus Martin recibe a un rival que no debería ponerle muchas dificultades jugando como local, por lo que intentarán encadenar por primera vez en esta fase preliminar dos victorias consecutivas. El técnico barcelonés dispone de toda su plantilla para el choque. Los alemanes son penúltimos con solo seis puntos después de sumar dos triunfos, uno de ellos de prestigio en su debut contra uno de los mejores equipos del grupo, el AN Brescia (8-6). El conjunto marinero llega al partido tras golear en Belgrado al Partizan (5-15) en la última jornada y hacer lo propio con el Molins de Rei (20-2). En el último partido solo perdieron de cuatro (11-7) ante el líder, el Olympiacos. El Atlétic Barceloneta tendrá en frente un rival en el que los montenegrinos Darko Brguljan y Aleksandr Radovic son sus principales referentes ofensivos y que cuenta en sus filas con el español Pere Estrany.

216

Gener 2018

El resto de la jornada en el grupo A de la Liga Campeones se disputa este miércoles, destacando el partido que jugará (17.00 horas) en su piscina el Olympiakos, líder del grupo, contra el JUG Dubrovnik, cuarto clasificado. En Budapest, el OSC recibirá (18.30 horas) al segundo clasificado, el Dinamo de Moscú, mientras que el Brescia, tercero del grupo, se enfrentará (20.30 horas) en su piscina al colista, el Partizan.

217

Gener 2018

L’ESPORTIU – 25/01/2018 - http://www.lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/1327502-els-mariners-busquen-unpoquer.html

Els mariners busquen un póquer Waterpolo. L’Atlètic Barceloneta, que va apallissar el Partizan en l’última jornada de la lliga de campions, espera encadenar tres victòries més per establir-se en les posicions de final a vuit

Alberto Munarriz celebra un gol Foto: J. RAMOS.

PER: I.M Encadenar quatre triomfs per no perdre de vista les posicions d’accés a la final a vuit de la lliga de campions. Aquest és l’objectiu a curt termini de l’Atlètic Barceloneta, que avui acomiada la primera volta de la fase de grups rebent el Hannover a la piscina de Sant Sebastià (19.15 h). Els mariners van apallissar el Partizan a domicili l’última jornada (5-15) i ara treballaran per aconseguir tres victòries consecutives més, que els situïn entre els quatre primers –ara mateix ocupen la cinquena posició–. Per fer realitat aquests propòsits han de doblegar el conjunt alemany dues vegades, a casa i a fora, i després vèncer el Partizan, que visitarà Barcelona en la segona jornada de la segona volta. Tots aquests punts són imprescindibles per no quedar despenjats en un grup tan complicat com el grup A, en què ara mateix hi ha sis equips amb possibilitats d’acabar entre els quatre primers. El líder, l’Olympiacòs, gairebé s’ha assegurat la classificació per a la final a vuit després d’un primer acte excel·lent, i el Hannover, on juga el barceloní Pere Estrany, podria perdre el tren de la part alta si avui és derrotat a la piscina barcelonina.

218

Gener 2018

LA VANGUARDIA – 25/01/2018 - http://www.lavanguardia.com/deportes/20180125/44283863095/13-12-josep-vrlic-le-da-eltriunfo-in-extremis-al-barceloneta.html

13-12 Josep Vrlic le da el triunfo in extremis al Barceloneta WATERPOLO LIGA DE CAMPEONES AT.BARCELONETA-WASPO HANNOVER PER: EFE El Atlétic Barceloneta consiguió una apurada victoria (13-12) contra el Waspo Hannover con un gol de Josip Vrlic a cinco segundos de final que le permite acabar la primera vuelta de la fase de grupos de la Liga de Campeones en la cuarta posición, la última que da acceso a la Final a Ocho. El equipo de Chus Martín estuvo a punto de dejar escapar dos puntos de la piscina San Sebastian después de que Pere Estrany empatara el partido a 49 segundos de la finalización tras una acción de mala fortuna de los locales en un pase de Vrlic a Perrone. El conjunto marinero lo fió todo a su boya croata en el último ataque del partido y Vrlic no le falló tras recibir un certero pase de Felipe Perrone para batir a Moritz Schenkel, uno de los artífices junto a Darko Brguljan del gran partido de los alemanes. Pecaron los barceloneses de no saber cerrar el partido en las tres ocasiones en las que se pusieron dos goles arriba en el último cuarto y eso casi le cuesta la victoria. Darko Brguljan, máximo anotador del choque con seis tantos, fue una pesadilla para los barceloneses a pesar de jugar tocado en un hombro y reflotó a su equipo cada vez que los locales tenían la opción de romper el encuentro. Josip Vrlic y Famera dieron la primera ventaja al Barceloneta con dos goles a pocos metros de la portería alemana, pero el Waspo Hannover se rehizo cuando su técnico lanzó a la piscina a Brguljan y se hizo fuerte en defensa. Los alemanes dieron la vuelta al marcador con un parcial de 0-3 que los puso por primera y única vez por delante (2-3, min.10), lo que provocó que los locales afinaran su puntería en ataque.

219

Gener 2018

Dos goles en superioridad de Alberto Munárriz y Blai Mallarach pusieron a los catalanes dos goles arriba (6-4, min. 14), pero los alemanes también supieron aprovechar sus ataques con uno o dos jugadores más para empatar el partido al descanso (6-6). Munárriz continuó con su acierto en el tercer cuarto y Brguljan seguía demostrando que las estrellas los son aunque jueguen lesionados (8-8, min. 22). Mallarach respondió rápidamente al gol alemán para dejar a su equipo un tanto arriba (9-8) al final del cuarto. Josip Vrlic marcó un gol muy importante en el primer ataque del último cuarto que devolvía los dos goles de ventaja a los locales (10-8, min. 25), pero la historia se repitió y los alemanes prolongaron su resistencia hasta conseguir empatar el choque. Un pase poco medido de Vrlic a Perrone hizo que el partido se le complicara al Atlétic Barceloneta con 12-11 en el marcador. Estrany no perdonó en un lanzamiento claro, pero al final las dos grandes estrellas del Barceloneta se conjuraron en la última jornada para conseguir un gol que vale su peso en oro. - Ficha técnica: 13. Atlétic Barceloneta (6+7): López Pinedo, Famera (1), Munárriz (3), Vrlic (3), Larumbe, Perrone, Fernández (2) equipo inicial-, Granados, Tahull (1), Mallarach (3), Bustos y Paul. 12. Waspo Hannover (6+6): Schenkel, Corusic (1), Real (3), Jokic, Preuss (1), Estrany (1), Ban -equipo inicial-, Bukowski, Brguljan (6), Tkac, Sekulic y Winkelhorst. Árbitros: Stanko Ivanovski (Montenegro) y Arkadiy Voevodin (Rusia). Expulsaron por tres exclusiones al jugador del Atlétic Barceloneta Alberto Munárriz (min. 29) y al del Waspo Hannover Marek Tak (min. 22). Parciales: 2-2, 4-4, 3-2 y 4-4. Incidencias: partido correspondiente a la séptima y última jornada de la primera vuelta del grupo A de la Liga de Campeones de waterpolo disputado en la Piscina San Sebastián de Barcelona ante 500 espectadores.

220

Gener 2018

BETEVÉ – 25/01/2018 - http://beteve.cat/latletic-barceloneta-simposa-al-hannover-13-12-a-la-champions/

L’Atlètic-Barceloneta s’imposa al Hannover (13-12) a la Champions Els mariners acaben la primera volta en la quarta posición PER: Carles Alcoyent, David Ferrús L'Atlètic-Barceloneta ha acabat amb victòria la primera volta de la fase de grups després de superar el Hannover per 13 a 12. El conjunt de Chus Martín ha patit per aconseguir la victòria davant l'equip alemany. El triomf no ha arribat fins a l'últim segon i gràcies a un gol de Josip Vrlic. Amb aquesta victòria, l'Atlètic-Barceloneta es situa en la quarta posició, una de les places que dona accés a jugar la final a vuit.

221

Gener 2018

L’ESPORTIU – 26/01/2018 - http://www.lesportiudecatalunya.cat/mes-esport/article/1328279-vrlic-rescata-elbarceloneta.html

Vrlic rescata el Barceloneta Waterpolo. Cinc segons abans del final, el boia mariner va contrarestar el gol d’Estrany, el català del Hannover, i va donar tres punts imprescindibles als barcelonins en la lliga de campions

Fran Fernández, autor de dos gols ahir i d’accions determinants, en una imatge d’arxiu Foto: J. RAMOS.

PER: I. MULLOR BARCELONETA 13 HANNOVER 12 ATLÈTIC BARCELONETA: López Pinedo, Famera (1), Granados, Munarriz (3), Vrlic (3), Larumbe, Paul, Fran (2), Tahull (1), Perrone, Mallarach (3) i Bustos. HANNOVER: Schenkel, Corusic (1), Bukowski, Real (3), Brguljan, Tkac, Jokic, Preuss (1), Sekulic, Estrany (1), Ban i Winkelhorst.PARCIALS:2-2, 4-4, 3-2 i 4-4.

222

Gener 2018

Amb molts més problemes dels previstos, però, al cap i a la fi, amb el mateix valor, l’Atlètic Barceloneta es va desfer d’un coratjós Hannover en l’última jornada de la primera volta i va sumar tres punts imprescindibles per mantenir les possibilitats d’accedir a la final a vuit de la lliga de campions. Als mariners, un pèl irregulars en defensa i en atac, sobretot en les accions de superioritat, els va costar desempallegar-se dels alemanys, més efectius en les accions amb un jugador més. De fet, no ho van aconseguir del tot al llarg del partit i es va arribar a l’últim sospir amb l’empat a dotze. Però en el moment clau els catalans no van fallar. Fran Fernández va provocar una exclusió visitant al límit de la possessió i, en un moment tan determinant com complicat, els mariners van triangular a la perfecció i el boia Josip Vrlic va superar Schenkel, el porter titular de la selecció alemanya i un dels responsables de la igualtat que es va viure ahir a la piscina de Sant Sebastià. Fins al desenllaç, el partit va ser un estira-i-arronsa constant. El boia Vrlic va estrenar el comptador i Famera va aprofitar la segona superioritat per fer el segon. Però els alemanys van respondre amb dos gols consecutius i van neutralitzar la diferència. El Hannover es va avançar a l’inici del segon quart i Fran Fernàndez va replicar de seguida. L’Atlètic Barceloneta va recuperar la iniciativa amb els gols de Mallarach i Munarriz (6-4) i tot feia pensar que seria el cop letal. Però els alemanys no es van rendir i van equilibrar la balança abans del descans (6-6). Els mariners van sortir amb empenta després de l’aturada i van encadenar dos gols –Munarriz i Tahull– que, ara sí, semblava que serien l’escletxa definitiva. Però el montenegrí Darko Brguljan, un autèntic malson ahir fent sis gols, va tornar a atemorir els catalans (8-8). Sortosament, l’esquerra de Blai Mallarach va permetre als mariners guanyar l’únic quart (9-8). Encara que la incertesa es va allargar. Els locals no van saber sentenciar i el català del Hannover Pere Estrany va empatar 49 segons abans del final. Llavors, el Barceloneta va definir amb precisió quirúrgica. ELS PROTAGONISTES “El més important és que hem sumat els tres punts. Ha estat el nostre pitjor partit a Europa”. CHUS MARTIN. ENTRENADOR BARCELONETA “Hi ha hagut un moment que semblava possible empatar, però és un equipàs” PERE ESTRANY. JUG. HANNOVER

223

Gener 2018

WATERPOLO. LLIGA DE CAMPIONS GRUP A POS.

EQUIP

PTS

OlympiacÃ²s

Dinamo

Brescia

Barceloneta

Jug

Hannover

Budapest

Partizan

101

224

Gener 2018

BETEVÉ - 27/01/2018 - http://beteve.cat/el-barceloneta-no-dona-opcio-al-mediterrani-1-12/

El Barceloneta no dona opció al Mediterrani (1-12) Els mariners han golejat els santsencs i continuen sense perdre cap punt en Lliga PER: Redacció Esports

L'Atlètic-Barceloneta ha guanyat amb autoritat en la seva visita a la piscina del Medi per 1 a 12. Un excel·lent treball en defensa i molta eficàcia en atac han estat clau perquè els visitants s'emportessin els tres punts de Sants. Sense cap sorpresa, el Barceloneta ha guanyat fàcilment a la piscina del Medi i ha tornat a demostrar que, de moment, aquesta temporada no té rival en Lliga. Els visitants han començat el partit amb un gran rendiment, i han acabat el primer quart amb un còmode avantatge de 0-3. La tònica ha continuat igual fins al descans, al qual s'ha arribat amb el resultat d'1-6. A la segona part, el Barceloneta ha seguit atacant còmodament davant un Medi indefens que no podia aturar de cap manera el potencial ofensiu de l'equip de Chus Martín. Al final, 1-12 al marcador, resultat que fa més líder el Barceloneta i que manté el Medi cinquè a la taula.

225

Gener 2018