“COOPERATIVA LA FRATERNITAT” AL BARRI DE LA BARCELONETA
PROJECTISTA: VIVIANNE FORT DIRECTOR: BENET MECA ACOSTA
ÍNDEX PRESENTACIÓ
• Introducció • Context de l’edifici • Estudi de l’edifici • Metodologia de treball • Conclusions
INTRODUCCIÓ • Aquest treball consisteix en l’aixecament arquitectònic i l’estudi històric de l’edifici • Buscant un edifici modernista em va cridar l’atenció per: • Les façanes • Ús inicial com a cooperativa • El barri on està situat • Actual ús com a biblioteca de la Barceloneta
CONTEXT DE L’EDIFICI Situació al barri de la Barceloneta
Dins del moviment cooperatiu català
Època arquitectònica: entre el modernisme i el noucentisme
L’arquitecte: Francesc Guàrdia i Vial
1753 1a pedra barri mariner creat per Felip V Retenció de terres ½ S.XIV primer 1687 dic Creació del Port
1857 Jurisdicció municipal
Augment feina indústries 1836 Tallers Nou Volcà
1856 Maquinista Terrestre i marítima
1840 Gasòmetres
CRONOLOGIA DE LA BARCELONETA
1884 Construcció del Mercat
Composició humana heterogènia: - pescaters, artesans, obrers, comerciants, ... - De procedència diversa: valencians, aragonesos, andalusos, de les illes, ...
COOPERATIVISME
COOPERATIVISME CATALÀ – LA FRATERNITAT - 1843 Societat de teixidors de cotó - 1865 Primera Cooperativa de consum - 1868 1er congrés de la Direcció Central de Societats Obreres - 1879 Fundació de la Cooperativa La Fraternitat, Josep Torrellas, clients barberia - 1902 Fons de prevenció per malaltia de la Fraternitat - 1918 Nova Seu al carrer Sant Carles
MODERNISME
NOUCENTISME
• Des de l’última dècada del S. XIX • Impuls renovador en arquitectura • Ruptura amb l’art establert • Transformació creativa dels estils tradicionals • Nous materials: maó, ferro, vidre, ... • Nou univers temàtic, sobretot natura • Integració de totes les arts • Promocionat per l’aristocràcia i la burgesia de gust progressista
• Des de principis del S. XX • Reacció contra “L’art per l’art” • Transformació de l’ESPAI PRIVAT INTEGRAL, modernista en ESPAI PUBLIC SOCIAL, noucentista • L’art per a una finalitat social • Evolució de la societat (art, política, arquitectura) cap a l’entorn d’un projecte, superant els personalisme del modernisme • Renaixement de l’esperit clàssic tradicional: • Recuperació de la columnes, l’arc, el frontó i la volta de cassetons • Ciutat com a estructura ordenada per a la cultura i el benestar social
L’ARQUITECTE: FRANCESC GUÀRDIA I VIAL 1905-1918 (modernista)
1918-1940 (noucentista-historicista)
• 1905 Director d’obres al Palau de la Música Catalana • 1910-1928 Mercat de Valencia (amb Alejandro Soler i March) • 1911-1912 Ampliació Casa Thomas (obra de Domènech i Montaner) • 1916 Casa Jaime Buscall (modernista) • 1917 Cooperativa La Fraternitat
• 1918 Torre Simon • 1919 Torres Llussà • 1923 Edifici de la Companyia arrendatària de tabacs (actual delegació d’Hisenda i ministeri de justícia) • 1924 Paperera Espanyola • 1928-32 Cases Ramon Almirall
ESTUDI DE L’EDIFICI Composició arquitectònica Programa de l’edifici Elements constructius Elements decoratius
COMPOSICIÓ FAÇANES - INFLUÈNCIA D’OTTO WAGNER
Coronament (coberta, amb mènsula) Cos (unificat pel balcó corregut)
Base Cooperativa La Fraternitat (1917) • •
Regularitat pronunciada de les façanes laterals Repetició de les obertures
Majolilahaus, Otto Wagner (1899)
PROGRAMA DE L’EDIFICI COM EL DE LA “CASA DEL PUEBLO” DE LERROUX • • • •
Saló d’actes de la que era la “Casa del Pueblo” del carrer Aragó amb Casanova (1908)
Planta baixa: la botiga amb bodega Planta primera: el cafè i la biblioteca Planta segona: la sala d’actes Planta tercera: els locals d’administració i la secretaria
Saló d’actes de la Cooperativa “La Fraternitat” (1918)
ELEMENTS CONSTRUCTIUS
• Arc escarser • Arc esgraonat de llinda plana • Arc esgraonat primitiu • Mènsules esgraonades de subjecció (ràfec, balcó) • Arc apuntat i finestres triforats • Arc de mig punt • Columnes neoclàssiques
ARC ESCARSER
Situació: façanes laterals: dintells de finestres i portes de la planta baixa
Antecedents/Influència: Casa-museu Domènech, Lluis Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura i Francesc Guàrdia i Vial (1916)
ARC ESGRAONAT DE LLINDA PLANA
Situació: Façanes laterals: finestres de la primera planta
Antecedents/Influència: Casa Sabadell, Josep Masdeu i Puigdemasana(1914-1918)
ARC ESGRAONAT DE LLINDA PLANA
Situació: Façanes laterals: finestres de la segona planta
Antecedents/Influència: Can Millet, Manuel Joaquím Raspall i Mayol (1908-09)
ARC ESGRAONAT PRIMITIU I MÈNSULES ESGRAONADES
Situació: façanes laterals: finestres de la tercera planta
Antecedents/Influència: Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner (1905-1908)
MÈNSULES ESGRAONADES DE SUPORT - RÀFEC COBERTA
Situació: Ràfec de la coberta
Antecedents/Influència: Arc del Triomf de Barcelona, Josep Vilaseca i Casanovas (1888)
MÈNSULES ESGRAONADES DE SUPORT - BALCÓ
Situació: Subjecció balcó planta primera
Antecedents/Influència: Arc del Triomf de Barcelona, Josep Vilaseca i Casanovas (1888)
ARC APUNTAT I FINESTRES TRIFORATS PER A ALLEUGERIR MURS I AUGMENTAR OBERTURES
Situació: façanes laterals: finestres de la segona planta
Antecedents/Influència: Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner (19051908)
ARC DE MIG PUNT PER A ALLEUGERIR MURS I AUGMENTAR OBERTURES
Situació: façana principal, segona planta
Antecedents/Influència: Teatre Terrassa, del mateix Guàrdia i Vial
COLUMNES DÒRIQUES
Situació: Façana principal, planta baixa
Antecedents/Influència: Teatre Terrassa, del mateix Guàrdia i Vial
ELEMENTS DECORATIUS
• Frisos de cantonada de maó • Ressaltat de maó • Barana de forja • Decoració de forja • Escultura que separa el primer del segon pis • Escuts en unió de façanes • Elements escultòrics florals
FRISOS DE CANTONADA
SituaciĂł: dintells finestres plantes primera i segona i brancals finestres planta primera
Antecedents/Influència: Arc del triomf de Barcelona, Josep Vilaseca i Casanovas (1888)
RESSALTAT DE MAÓ
Situació: façanes laterals, a sota dels balcons
Antecedents/Influència: Casa-museu Domènech, Lluis Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura i Francesc Guàrdia i Vial (1916)
BARANA DE FORJA
Situaciรณ: faรงana principal, segona planta
DECORACIÓ DE FORJA
Situació: A les tres façanes, marcant el modulat repetitiu d’obertures
Antecedents/Influència: Edifici residencial Badalona, Domènech i Montaner (1893)
ESCULTURA QUE SEPARA LA PRIMERA DE LA SEGONA PLANTA
Situació: façana principal, primera planta
Antecedents/Influència:Arc del triomf de Barcelona, Josep Vilaseca i Casanovas (1888)
ESCUTS EN UNIÓ DE FAÇANES
Situació: a les cantonades que formen la façana principal amb les laterals
Antecedents/Influència:Hospital de Sant Pau, Domènech i Montaner (1902-1930)
ELEMENTS ESCULTÒRICS FLORALS
Situació: façana principal
Antecedents/Influència:Hospital de Sant Pau, Domènech i Montaner (1902-1930)
ELEMENT ESCULTÒRIC FLORAL COM A CLAU DE L’ARC DE MIG PUNT
Situació: façana principal
Antecedents/Influència:Casa Thomas, Domènech i Montaner, Guàrdia i Vial (1895-8, R: 1912)
ELEMENT ESCULTÒRIC FLORAL RESSEGUINT LA FORMA DEL MAÓ
Situació: façana principal, laterals de la segona planta altell
Antecedents/Influència: Palau de la Música Catalana, Domènech i Montaner (1905-1908)
METODOLOGIA DE TREBALL Diari de treball Cerca d’informació Presa de dades i eines utilitzades
DIARI DE TREBALL • Març 2014: • • • • • •
Consulta arxiu de patrimoni arquitectònic per a escollir l’edifici. Dia 19: Mail Benet recomanant-me aquest edifici entre les propostes que faig Dia 20: Visita a la biblioteca de la Barceloneta, actual ús de l’edifici de la Cooperativa La Fraternitat. Permís de la Mª Jesús, directora. Dia 25: Primera trobada amb el Benet per a començar Dia 25: visita a la biblioteca de l’escola per a cercar informació de l’edifici i de l’arquitecte Dia 29: Primer dia de prendre mides i fotos a l’edifici (plantes baixa, baixa altell, primera i primera altell)
• Abril 2014: • •
Dia 1: Segon dia de prendre mides i fotos de l’edifici (plantes segona, segona altell i tercera i alçades escala) Del 2 d’abril al 5 de maig: delineació de les plantes
• Maig/juny 2014: • •
Dia 6 de maig: Tercer dia de comprovar mides i fer fotos de l’edifici. Del 7 al 26 de juny: delineació de les plantes
• Juliol 2014: • • •
Dia 3: Primera correcció de les plantes amb el Benet Dia 8: Quarta visita a l’edifici per comprovar les mides de l’escala (comentat a la tutoria) i prendre mides de les façanes Del 9 al 30: Presa de mides de les zones de façanes on no es pot tenir accés mitjançant el programa On-site Photo
• Setembre/octubre/novembre 2014: • • •
Delineació de les façanes laterals Delineació de la secció longitudinal Dia 14 d’octubre: Cinquena visita a l’edifici per a comprovar detalls de les façanes i de la secció.
• Desembre 2014/Gener/Febrer 2015: • • • •
Rectificació en la delineació de les façanes laterals Delineació de la façana del carrer Sant Carles Cerca d’informació històrica de l’edifici Dia 10: Sisena visita a l’edifici per a comprovar detalls de la façana del carrer Sant Carles
• Març/abril 2015: • • • •
Dia 11 de març: segona correcció amb el Benet: plànols de façana i seccions Dia 30 de març: instància de proposta de projecte entrada Delineació de detalls de les façanes i confecció memòria Dia 10 d’abril: tercera correcció: plànols de façana i detalls
• Maig/juny2015: • • • • • •
Últims detalls i impressió de plànols Dia 14 de maig: Visita a l’arxiu contemporani de Barcelona: demanar còpies dels plànols originals Confecció memòria Dies 29 de maig: visita a la biblioteca i l’arxiu del Col·legi d’arquitectes d Barcelona: recopilació de llibres i dades sobre l’arquitecte i l’edifici Dia 10 de juny: quarta correcció amb el Benet: tots els plànols incloent emplaçament Dia 22 de juny: correcció amb el Benet de la memòria
CERCA D’INFORMACIÓ • Arxiu municipal contemporani: plànols originals de l’edifici
CERCA D’INFORMACIÓ • Biblioteca del Col·legi d’arquitectes de Barcelona
Característiques modernisme
Torres Llussà i Simon, Teatre de Terrassa i Casa Domènech, obres de Guàrdia i Vial.
Trobem informació sobre el Mercat Municipal, obra de Guàrdia i Vial i Soler i March
L’autor, Josep Mª Rovira, fa un recorregut per la història de la cooperativa emmarcada en el context històric de l’època.
Edificis d’Otto Wagner que van inspirar a l’arquitecte
Modernisme a l’entorn de Barcelona és una guia de les obres d’aquesta època.
La Torre Simon de Tona, una joia de l’arquitectura modernista, d’en Marc Costa i Sitjà, m’ha servit com a punt de partida per trobar més informació tant de l’edifici com de l’arquitecte.
PRESA DE DADES I EINES UTILITZADES • Presa de mides
Presa de mides interiors sales
Presa de mides a l’escala Presa de mides exteriors: situació de la finestra de planta baixa de la façana del carrer Comte de Santa Clara
Presa de mides exteriors: eixos dels pilars de la façana del carrer Sant Carles
Per a la presa de mides d’alçades primer marco a un metre d’alçada i després amido des de dalt fins a la marca
PRESA DE DADES I EINES UTILITZADES • Eines utilitzades
• Croquis Façanes laterals
Cinta de 25 metres per a triangulacions
Cinta metàl·lica de 5 metrres
Secció logitudinal
Les fotografies han estat fetes amb una càmera fotogràfica digital del tipus reflex, amb objectiu 1855 per a les fotos generals i 55-300 per als detalls de les façanes
Plantes
PRESA DE DADES I EINES UTILITZADES • Digitalització i delineació
Façanes en procés de delineació
Delineació dels plànols amb el programa de autocar actualitzat a la versió 2014 d’estudiant
Delineació de detalls Delineació de les plantes
PRESA DE DADES I EINES UTILITZADES • Digitalització i delineació Per a poder fer els detalls de les façanes i treure les mides de les zones de façana on no era possible l’accés he fet servir el programa On-site Photo.
I per a fer la façana del carrer Sant Carles en color i per al retoc de les fotografies de l’escala on hi ha poca llum, he fet servir el programa Gimp de codi lliure.
Pintat de la façana del carrer de Sant Carles:
Presa de mides de la zona de segona planta de la façana del carrer de Sant Carles per la impossibilitat d’accés, el programa dona un error de 3 cm.
CONCLUSIONS • L’edifici és un emblema del barri on està situat, un barri obrer on hi ha hagut en totes les èpoques moviments socials i cooperatius. • Va ser una de les precursores del moviment cooperatiu, desenvolupant els primers fons de previsió per malaltia i pensions per vellesa. • L’arquitecte, Francesc Guàrdia i Vial disposa una composició eclèctica a cavall entre el modernisme i el noucentisme, essent un punt de inflexió de la seva obra. • Mostra representativa de la capacitat ornamental i estructural que pot tenir una acurada disposició de la fàbrica de maó.