Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual
FEBRER de 2014
Juana Martín y Sara de Benítez brillan en Simof ........................................................ 2 El Celler de Can Roca franquiciará su heladería Rocambolesc .................................... 4 «A la Barceloneta, els llençols estesos fan olor de mar» ............................................ 7 Arquitectos con ‘R’ de modernos ............................................................................ 11 El Suquet de l'Almirall tanca per fer una remodelació completa .............................. 14 Concurs d'idees per donar nou ús al Mas d'en Pinc de Begur ................................... 15 Marta Pich: «Dels 15 als 23 anys la meva vida van ser tres lletres: S-A-U» ............... 17 Somorrostro, any 1958 ........................................................................................... 20 Els danys al port de Barcelona ................................................................................ 22 Pepe Rubianes dará nombre a una de las nuevas plazas del Paral·lel ....................... 24 Barcelona reserva el nom de Pepe Rubianes per una via al Paral·lel ........................ 27 El Arxiu Nacional recibe 73.000 fotografías de Ignasi Marroyo ................................ 29 Circuit per la llibertat.............................................................................................. 31 Candel, un Mandela català ..................................................................................... 33 Escritor Rubianes .................................................................................................... 35 L'hotel W Barcelona contractarà 100 persones per a la temporada d'estiu .............. 37
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
ABC 03/02/2014 http://www.abc.es/cordoba/20140202/sevp-juana-martin-sara-benitez-20140202.html
Juana Martín y Sara de Benítez brillan en Simof La diseñadora de San Pedro ha reinventado la imagen de Amaya que aparece en la película «Montoyas y Tarantos»
PER: VANESSA GÓMEZ
Un momento del desfile de Juana Martín en el salón de la moda flamenca de Sevilla, inspirado en la bailaora Carmen Amaya
Las diseñadoras cordobesas Juana Martín y Sara de Benítez fueron ayer protagonistas en la pasarela del Salón de la Moda Flamenca de Sevilla (Simof). Martín presentó una colección inspirada en la bailaora Carmen Amaya en la que destaca la sobriedad de las formas.
La diseñadora de San Pedro ha reinventado la imagen de Amaya que aparece en la película «Montoyas y Tarantos», del director Vicente Escrivá. Sara de Benítez mostró su línea «Flamenc- à-Porter» en la que indaga en las tendencias actuales sin perder la esencia de un buen traje. 2
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
Durante la presente edición del salón de la moda flamenca, han estado presentes otras profesionales cordobesas de la costura. La firma cordobesa Aldebarán enseñó sus trajes inspirados en la moda ecuestre. Rosa Rojo mostró su colección «Sueños de luz» que sorprendió por su uso de los colores vivos. Los complementos de Trinitrán, de Trinidad Revuelto, participa en la clausura de Simof 2014.
3
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
LA VANGUARDIA 04/02/2014 http://www.lavanguardia.com/ocio/20140204/54400822288/el-celler-de-can-roca-franquiciara-heladeriarocambolesc.html
El Celler de Can Roca franquiciará su heladería Rocambolesc Los hermanos Roca buscan un emplazamiento en Barcelona y proseguirán su expansión fuera de Catalunya. PER: LOURDES LÓPEZ
Helados de Rocambolesc Rocambolesc
Tal y como avanzó Joan Roca tras su ponencia en Madrid Fusión sobre el proyecto de recuperación de especies vegetales en el entorno de Girona, otro de los nuevos proyectos que traen entre manos los hermanos Roca pasa por llevar Rocambolesc -su heladería artesana en marcha desde la primavera de 2012-, por toda España. El prestigioso chef valora que el proyecto como “una extensión, sin presiones”, de lo que hacen en el restaurante: “Quisimos llevar una parte de El Celler, el postre, a la calle”. Y así ha sido ya en parte porque, además del local de 30 metros en el centro de Girona, los helados ‘Roca’ ya se podían encontrar en otra heladería en Platja d’Aro y en La Guingueta de Bogatell y la Barceloneta desde este pasado verano.
4
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
Sin embargo se trata de dar un paso más para abrir el producto al mercado español. Ya se conocen algunos datos más sobre cómo serán estas franquicias que permitirán degustar el ingenio del menor de los Roca, Jordi, hecho helado, el mismo que se sirve en El Celler de Can Roca (Girona) - hasta la fecha y mientras no haya una nueva lista Restaurant, el mejor restaurante del mundo-. El salto empezará por Barcelona donde se está buscando un local para un primer emplazamiento no demasiado grande pero que esté en el centro. El siguiente peldaño será explotar la franquicia en España pero únicamente exportando el carro de postres porque “es un modelo de negocio cuya constancia de calidad es controlable” -en palabras de Joan Roca- y no el resto de complementos que están a la venta en el establecimiento de Girona. La estética será muy similar a la que ofrece el establecimiento de la calle Santa Clara, 50 y es probable que corra a cargo de la interiorista Sandra Tarruella, autora también de la reforma de El Celler de Can Roca.
Además de helados, elaborados con productos naturales y combinados con 34 tipos de toppings en Rocambolesc se pueden comprar los libros de cocina de los Roca, por ejemplo, el último de ellos, de gran formato y homónimo, que vio la luz el pasado abril y que hace un generoso repaso a su historia y a su cocina (unas 90 recetas); también está a la venta el perfume de Nube de Limón, elaborado por Jordi; caramelos y postres, como el famoso láctico.
El precio estimado de cada licencia está entre los 90.000 y los 100.000 euros, algo no demasiado desbocado teniendo en cuenta que el prestigio de la marca. “Creemos que es un buen negocio porque tiene unos costes muy controlados, aunque nuestros helados son como unos pequeños postres y no son baratos, pero es una prolongación de lo que es nuestra cocina”, valora Joan Roca.
Jordi Roca siempre explica que el sueño de Rocambolesc nació para recuperar el tradicional carro de postres de El Celler de Can Roca, que había desaparecido de la sala del restaurante justo cuando él se hizo cargo de la parte dulce del menú.
5
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
Ahora gracias a esta expansión será más fácil encontrarlos fuera de Catalunya aunque, en la práctica, los helados del postrero de Can Roca ya habían llegado a Madrid gracias a un acuerdo de Rocambolesc y Ron Santa Teresa por el que se venden desde este pasado verano en las dos tiendas Isolée de la capital. Una exclusiva colección de sabores de inspiración en la coctelería caribeña elaborados con este ron envejecido hasta cinco años en barrica y toneles de roble: mojito, cubalibre, cocoloco y chocolate blanco con naranja.
6
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
EL PERIÓDICO 05/02/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/ciutat-vella/barceloneta-els-llencols-estesos-fan-olor-mar-3072997
«A la Barceloneta, els llençols estesos fan olor de mar» Antoni Miquel Cerveró, “Leslie” en el seu nom artístic com a vocalista de Los Sírex, va néixer i ha viscut sempre a la Barceloneta. Al barri on va desembarcar un dia el seu pare i va conèixer la seva mare, el cantant és l'Anxoveta, malnom que va heretar del seu avi, que venia salaons.
PER: CARME ESCALES Guitert, 20 El colmado de Jaume i Montserrat. SÓN DE SANT SADURNÍ I FA 40 ANYS QUE DESPATXEN FRUITES, VERDURES EMBOTITS I CONSERVES A CLIENTS DE LA BARCELONETA COM LESLIE.
Bar Hispano Cap i pota i rialles amb amics del barri. AMB UNA DE LES MOLTES COLLES QUE LESLIE TÉ A LA BARCELONETA, ELS DIVENDRES SE CITA AL PASSEIG DE JOAN DE BORBÓ, 21 PER ESMORZAR.
7
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
Esperant que el seu pare arribés carregat de sardines, verat i seitons, un nen anomenat Antoni Miquel Cerveró (Leslie, de Los Sírex) dibuixava a la seva llibreta les barques i el vaivé de l'onatge marí que les movia. Tenia 9 anys. Avui, 60 anys després, l'Anxoveta el sobrenom que identifica el cantant de Los Sírex a la seva Barceloneta natal- segueix deixant-se inspirar pel mar. «Puc passar tot un matí assegut en una terrassa amb una cervesa i les meves anotacions», afirma el veí del barri mariner. Hi va néixer la seva mare, Angeleta, que va conèixer un dia un mariner, Jaume, que va arribar d'alta mar. «El meu pare era de la Vilajoiosa (Alacant) i, quan es va establir a la Barceloneta, es va fer pescador», explica el cinquè i últim fill de Miquel Cerveró, que va néixer a la vivenda familiar de la Barceloneta -al carrer de Meer- el 9 de juliol del 1944.
Pare mariner, barri mariner i una estima i necessitat vital de veure el mar cada dia han ancorat la residència de Leslie sempre a la Barceloneta. «Mai m'he mogut d'aquí perquè sé que sóc en un barri extraordinari. És un sentiment», expressa. «Fa 50 anys, la Barceloneta podia ser considerada per molts la claveguera de Barcelona, però avui és un dels millors barris mariners d'Europa, i encara té molt a guanyar. El potencial d'aquest barri no el té cap altre en cap ciutat -considera-. Fins i tot a les millors platges de Rio de Janeiro no hi ha vivendes just davant del mar, com passa a la Barceloneta», diu.
El pati de la platja
L'Anxoveta, el nom heretat del seu avi patern, que despatxava salaons al poble de la Vilajoiosa, porta el salnitre mediterrani en el seu ADN. «De petits, la platja era el nostre pati. Sortíem del col·legi per anar a la platja a jugar», rememora. «El mar és savi -apunta-. A l'hivern ens portava pedres, amb les quals jugàvem, i a l'estiu, sorra. Ara això ja no passa per tants dics que han construït».
En aquella platja de petit jugava amb els seus amics a llançar-se pedres «fins que a algun se li obria el cap, i havíem de portar-lo a l'alcaldia, que era l'ambulatori», recorda. «A tirar-nos pedres només hi jugàvem els nens -puntualitza-. Nens i nenes
8
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
jugàvem al bote. Posàvem una llauna buida a la chala, la claveguera. Ens amagàvem darrere d'un dels dos cotxes que només hi havia en aquells temps, tres carretons i en els portals», explica qui avui reconeix les llambordes que donen entrada al port de pescadors. «Són les que abans hi havia als carrers de la Barceloneta on jugàvem a colar bales als forats entre llambordes», afegeix. I del joc, a la seva primera feina.
Amb els diners que va fer als 13 anys, com a ajudant d'un joier, Leslie es va comprar la seva primera guitarra i va formar una banda de rockabilly amb xavals del barri. I en un concurs de ràdio va conèixer la resta de Los Sírex, amb qui va fer la seva primera temporada musical tot un estiu a Calella de la Costa. «Tenia 17 anys i els meus pares em van haver de firmar una autorització», diu. Cançons com La escoba, èxit a tot Espanya el 1965 -el mateix any en què Los Sírex van ser teloners dels Beatles a la Monumental-, van consolidar el grup en una carrera en què encara avui Guillermo, Pepe, Juanjo, Ernest i Leslie actuen. Els seus pròxims concerts, homenatges en directe al seu mig segle als escenaris, seran a Riudoms i Vilassar de Mar, l'1 i el 15 de març, respectivament.
La música i el xiringuito
Durant 25 anys, Leslie va alternar les actuacions amb l'atenció als clients del xiringuito Catalunya -el restaurant dels seus sogres que fins al 1991 va estar sobre la sorra de la Barceloneta. «A mi mai em van caure els anells per treballar del que fos», reconeix. També va ser sis anys regidor de l'Ajuntament de Barcelona i avui assessora en temes musicals l'equip municipal de les Corts.
Els diumenges al matí, el veí de la Barceloneta presenta la secció Que se mueran los feos -títol de la cèlebre cançó de Los Sírex-, dins del programa de ràdio de Jordi Margarit La primera pedra, a RAC-1. «Parlo de tot, menys de política», diu. Tot el que la seva mirada recull al carrer, ho comparteix. «Sóc com un far», reconeix.
9
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
Leslie és un far impregnat de sal, per fora i per dins, que contempla la sortida del sol des de casa seva. «A la meva Barceloneta, on els llençols estesos fan olor de mar», expressa. «I on em sento feliç, envoltat de la meva gent, gent sàvia, que va fer dels bars el seu club social perquè en pisos de 30 metres, què vols...», explica el veí. «Les dones passaven tres hores al mercat i els nostres dos clubs de natació tenien molts socis del barri sense dutxa a casa», diu l'Anxoveta.
10
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
EL PAIS 05/02/2014 http://ccaa.elpais.com/ccaa/2014/02/04/catalunya/1391549798_845646.html
Arquitectos con ‘R’ de modernos El Macba repasa el papel del Grup R en la década de 1950 que se enfrentó a la estética academicista del franquismo.
PER: JOSÉ ÁNGEL MONTAÑÉS
Varios de los proyectos realizados por los arquitectos del Grup R que se pueden ver en el Macba. / MASSIMILIANO MINOCRI
No construyeron nada juntos, pero, tras organizar cuatro exposiciones, impartir conferencias y publicar artículos donde explicaban sus trabajos, el Grup R de arquitectura se convirtió, a partir de 1950, en la llama viva de la modernidad de la arquitectura catalana. Frente a la arquitectura oficial empeñada en buscar un estilo para el imperio a imitación del Tercer Reich alemán basada en el clasicismo, el Grup R se abrió a Europa en busca de aire fresco, en una época gris en la que la información era escasa.
11
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
El Macba analiza en Motor de Modernidad. Grup R. Arquitectura, arte y diseño el papel de este grupo de profesionales que tuvieron como referente al GATCPAC de los que se sentían herederos, que se nutrió de racionalismo y de las vanguardias, pero también del modernismo y de la arquitectura popular mediterránea.
El grupo estaba formado por arquitectos de dos generaciones: unos, contemporáneos de la Segunda República y titulados en la década de los cuarenta como Josep Pratmarsó (considerado su presidente), Josep Antoni Coderch, Antoni Moragas, Manuel Valls, Joaquim Gili, Josep Maria Sostres, Francesc Bassó y Josep Antoni Balcells. La segunda consiguió el título a principios de los cincuenta como Oriol Bohigas, Josep Martorell, Guillermo Giráldez, Manuel Ribas, Pau Monguió y Francesc Vayreda.
En 1952 organizaron la primera exposición. Fue en la galería Layetana y expusieron 20 de sus trabajos. Había clubes náuticos, viviendas, cines, bares y una cruz de término. Fue el acto sobre arquitectura más importante celebrado en Cataluña en décadas.
Casa Ugalde, construida por Coderch en Caldes d'Estrac
El
Macba
arranca
la
exposición,
comisariada por Fernando Marzà, con una
enorme
pantalla
donde
se
proyectan imágenes del NODO en el que se suceden inauguraciones llenas de dirigentes franquistas. Le siguen los primeros
proyectos
de
estos
arquitectos y algunas de sus realizaciones como el cine Fémina (1952) y el hotel Park (1954), de Moragas; el edificio de viviendas de la calle Pallars (1960), de Bohigas y Martorell; la Casa de la Marina en la Barceloneta (1952), de Coderch y Valls; la
12
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
Editorial Gustau Gili (1959), de Gili y Bassó; las casa Agustí (1955) y Moratiel (1957), de Sostres o el edificio de la Facultad de Derecho (1958), de Giráldez, López Iñigo y Subias.
Poco a poco, el grupo supo, se explica en la exposición, introducirse en la vida artística y social, relacionándose con grupos como Dau al Set. Eso le llevó a instalarse en los órganos de opinión, como la dirección de la revista Cuadernos de Arquitectura y del Colegio de Arquitectos y del FAD. Según Marzà, fue Francesc Català-Roca, el fotógrafo del grupo el que creó, con sus puntos de vista y la elección de los detalles, un estilo que acabó unificándolos. La selección de imágenes ampliadas del autor, muchas inéditas, es de lo mejor de la exposición.
El grupo se disolvió en 1961 cuando estalló el debate en Europa en el que se cuestionaba la continuidad del racionalismo (representado por el Edificio N de Guillermo Giráldez) o el acercamiento a nuevos planteamientos historicistas (Avenida Meridiana de Bohigas y Moragas), en un momento en el que la colectividad dejaba paso en arquitectura al individualismo. De hecho, el Grup R había perdido su razón de ser: la arquitectura moderna había triunfado.
13
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
ARA 08/02/2014 http://www.ara.cat/premium/media/Suquet-lAlmirall-tanca-remodelaciocompleta_0_1081091899.html
El Suquet de l'Almirall tanca per fer una remodelació completa El restaurant de Quim Marqués a la
Barceloneta,
Suquet
de
l'Almirall, tanca deu dies per iniciar una reforma completa del local i de la seva oferta gastronòmica. A partir del dilluns 10 de febrer aquest reconegut restaurant del passeig
de
Joan
de
Borbó
començarà una posada al dia que s'hauria d'haver acabat el 20 de febrer. És a dir, les obres hauran d'estar enllestides quan arribin els visitants
del
Mobile
World
Congress.
Segons expliquen fonts pròximes a l'empresa, la finalitat de la reforma és "evolucionar com a restaurant tal com ho fa la Barceloneta". Un objectiu que obligarà a renovar no només l'espai, sinó també els plats que acull la carta.
Per això, Marquès i el seu equip ja han llançat un vídeo que deixa entendre que una de les novetats del rejovenit local serà a la carta en forma de paella DO Catalunya. Una creació amb arròs del delta de l'Ebre i productes km 0 que podria entrar en competència amb la DO Barceloneta que tanta fama ha donat al restaurant.
14
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
EL PUNT AVUI 09/02/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/715559-concurs-didees-per-donar-nouus-al-mas-den-pinc-de-begur.html?cca=1
Concurs d'idees per donar nou ús al Mas d'en Pinc de Begur L'antiga casa de Carmen Amaya es va cedir a l'associació Nereo el 1993 El municipi li vol donar un gir més cultural PER: EMILI AGULLÓ Panoràmica del Mas d'en Pinc de Begur, ara seu de l'associació Nereo Foto: A.V.
El govern de CiU a Begur vol convocar aquest any un concurs d'idees per donar un nou enfoc al Mas d'en Pinc, la casa que la bailaora de flamenc Carmen Amaya va adquirir al municipi per passar els últims anys de la seva vida. Des de l'inici dels anys noranta, l'associació ambiental Nereo ha gestionat l'espai de manera estable, però el darrer acord de cessió, per a vint anys, expira al març. L'alcalde, Joan Català, va apostar en el darrer ple per obrir el mas a “nous projectes de caire cultural, fins i tot per part de promotors privats”.
Català explicava ahir que han rebut dues o tres propostes d'explotació interessants, que volen sotmetre a un procés participatiu previ al debat dels grups del plenari municipal. L'alcalde també avança que seria positiu el dictamen d'un comitè tècnic
15
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
d'experts, amb l'objectiu que el nou acord de cessió es prengui sobre un debat fonamentat.
Pròrroga per a Nereo
D'altra banda, l'associació Nereo de moment ha retirat l'avantprojecte que havia presentat per renovar la cessió del mas, tot i que el govern begurenc dóna per fet que serà un dels projectes que es presentaran al concurs. L'executiu local, com a contrapartida, li prorrogarà el conveni actual durant 12 mesos més. La proposta, avança Català, es podria aprovar en el ple de final de mes. Per bé que l'hipotètic canvi d'inquilins de l'equipament no es podrà fer abans de l'estiu del 2015. L'alcalde creu que la cessió del mas, segons les conclusions del concurs d'idees, l'haurà de prendre el govern sortit de les municipals de la primavera del 2015.
Edifici emblemàtic del segle XVII
El Mas d'en Pinc és un dels millors exemples de masia tradicional del terme begurenc. Datada el segle XVII, un dels atractius és la torre de defensa per prevenir als seus residents d'atacs de pirates per saquejar els territoris costaners. El 1961, Carmen Amaya el va adquirir, a través d'una fotografia, durant una estada als Estats Units. Va ser un regal d'un amic nord-americà perquè tingués una propietat davant del mar, on ella volia, tot i el seu esperit nòmada. En una sala de la casa encara hi ha una col·lecció de pertinences de la bailaora.
16
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
EL PERIÓDICO 09/02/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/opinio/marta-pich-dels-als-anys-meva-vida-van-ser-tres-lletress-a-u-2314394
Marta Pich: «Dels 15 als 23 anys la meva vida van ser tres lletres: S-A-U» Vam quedar amb Marta a la Barceloneta, on el 1962 va néixer Carles Sabater. Ella no sap en quina porteria es va criar, ni en quin carrer jugava, ni l'escola on va anar, així que vam acabar davant de l'església de Sant Miquel, per on gairebé tot el barri ha passat almenys un cop a la vida. FOTO: Jordi perdigó
-Vostè no és la típica fan que se sap fil per randa la vida de l'artista . -Nosaltres volíem distanciar-nos de la connotació negativa de la paraula fan. Encara que el 1991 es va crear el primer club de fans de Sau, de seguida vam passar a dir-nos Club Sau i finalment Clam Sau, que vol dir Club d'Amics de Sau, que és en el que per a mi va acabar convertint-se la nostra relació, en una amistat. -¿Com va arribar a Sau? -Tenia 15 anys quan el meu germà gran em va demanar que li comprés el casset de Quina nit per Reis.
17
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
-¿Vostè els havia sentit? -No, i no va ser un amor a primera vista. L'escoltava i no tenia pressa per posar la cara B; ni m'agradava especialment Boig per tu, que ara està a tot arreu. Però a poc a poc em va anar agradant, i un dia, de camí cap a l'institut, vaig pensar que havia de fer alguna cosa per aquella gent que m'aportava tant musicalment. -Però, ¿per què? -Perquè sóc així, em surt. Tinc la necessitat vital de fer alguna cosa per les persones que, encara que sigui indirectament, em fan feliç. -¿I què podia fer amb 15 anys? -Vaig agafar el casset i vaig buscar el telèfon de la discogràfica. Hi vaig trucar i em van derivar a l'oficina de management. Allà, una persona que estava arrencant el que seria el primer club de fans de Sau em va dir que passés per l'oficina de Barcelona. ¡Imagini's! Jo, una nena de 15 anys d'una masia perduda en un poblet anomenat Rajadell, ¡a Barcelona! -¿I què feia allà? -Llavors no hi havia mòbils, ni internet, ¡ni Eix Transversal! L'oficina es va traslladar a Vic i jo i dues noies més ens vam passar anys anant els dissabtes a recollir les cartes, a ensobrar enviaments, a contestar el telèfon, a enviar marxandatge... -I així li va passar l'adolescència. -Dels 15 als 23 anys la meva vida van ser tres lletres: s-a-u. Quan el Carles va morir, tot es va estroncar i em vaig quedar absolutament buida. El 13 de febrer de 1999 va marcar un abans i un després: tota la meva vida es va desmuntar, durant mesos només vaig sentir tristesa i un buit interior. Em vaig fer gran de cop. -¿Com va saber de la seva mort? -Era el primer concert d'una nova gira, a Vilafranca, i a l'acabar ens van comunicar que se l'havien emportat a l'hospital. Vam anar a casa amb una sensació estranya. Al matí vaig encendre el mòbil i tenia un missatge. El vaig escoltar i no m'ho podia creure; estava mig adormida i em semblava irreal. Estava en estat de xoc, però el mòbil de Clam Sau era el meu i la gent va començar a trucar. -¿Què fa cada 13 de febrer? -Instintivament em llevo i poso una cançó de Sau. El Carles ja no hi és, però amb el temps em queda la sensació que vaig ser afortunada de viure aquella època i de conèixer-los.
18
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
-Demà és la trobada en memòria seva que vostè organitza des de fa 14 anys a Llançà (Alt Empordà). -Molts dels adolescents que coincidíem als concerts ara vénen amb els seus fills. Quan els expliquen què era Sau i què representava el Carles veig que és veritat allò que ningú mor si no se l'oblida. Si aquesta trobada serveix per mantenir la seva memòria, em dono per satisfeta. -¿Com va tornar a connectar-se a la vida després del 1999? -Treballava al diari Regió 7, a l'administració. Em sentia molt vulnerable i em vaig agafar al bon ambient que hi havia entre els fotògrafs. Em vaig comprar una càmera, vaig començar a anar a concerts i el 2003 em vaig convertir en fotògrafa de Los Secretos. El seu cantant, Enrique Urquijo, també havia mort el 1999... -Ha retratat Alejandro Sanz, Andrés Calamaro, Fito Páez, Bosé... -Curiós, ¿no? Una noia de Rajadell, ¡gent corrent total! Em queda l'espina que no vaig poder fotografiar Sau en condicions. ¡No tinc cap foto seva que valgui la pena!
19
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
EL PERIODICO 10/02/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/somorrostro-any-1958-3092110
Somorrostro, any 1958 El centre cívic Besòs mostra a partir d'avui les fotografies que Manel Gausa va fer a les barraques del Somorrostro un matí de novembre del 1958.
Una de les fotos del llibre i l'exposició / MANEL GAUSA
Un matí de l'any 1958, un jove de nom Manel Gausa va arribar al Somorrostro equipat amb la seva càmera Rolleiflex. Anava amb una companya de treball que feia tasques socials al barri de barraques. Va estar unes quantes hores retratant cares, escenes, gent, barraques, somriures, vida... Va fer gairebé 40 fotografies que van quedar inèdites durant dècades. El barri va desaparèixer l'any 1966. Els seus habitants es van escampar per la perifèria barcelonina. I les fotografies van quedar en l'oblit. Fins a l'any passat. Primer les va recuperar un llibre: Somorrostro. Crònica visual d'un barri oblidat. I ara -des d'avui fins al dia 28 de febrer-, una exposició que es pot veure al centre cívic Besòs. A prop del Somorrostro.
20
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
La mostra està organitzada per l'editorial Líniazero, que va publicar el llibre en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona. Es podran veure totes les fotografies que va fer Gausa aquell matí de novembre del 1958. Fins i tot aquelles que va fer pràcticament sense enfocar. Per no molestar, per no interrompre la vida del barri. Potser alguna té poca qualitat fotogràfica, però totes són un document històric únic de l'enclavament que va veure néixer Carmen Amaya i que ara, en ple procés de recuperació de la memòria històrica, ressorgeix de l'oblit.
L'exposició neix amb vocació d'itinerància. Inicia el seu periple al Besòs perquè és el barri més pròxim als antics poblats de barraques. I programa algunes activitats paral·leles, com una taula rodona que tindrà lloc dijous que ve, dia 13 (a les 19.30 hores). Hi assistirà Manel Gausa, la historiadora Mercè Tatjer (autora del text del llibre) i dos antics veïns del Somorrostro.
Cartell de la mostra.
21
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
EL PUNT AVUI 12/02/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/2-societat/5-societat/713062-els-danys-al-port-debarcelona.html?cca=1
Els danys al port de Barcelona Una imatge del port de Barcelona amb vaixells
enfonsats
i
els
‘tinglados'
absolutament destrossats. Foto: EDITORIALE AERONAUTICA.
Sense cap mena de dubte, una de les infraestructures i indrets més danyats com a conseqüència dels bombardejos va ser el port de Barcelona. Els testimonis orals i escrits que ens han arribat així ens ho ensenyen. El general d'aviació franquista José Gomá Orduña ho recollia en una publicació dedicada a l'aviació durant la guerra: “Terrible era l'espectacle que oferia el port de Barcelona en l'arribada dels nacionals. Molls destrossats, magatzems destruïts, vagons bolcats. Els dipòsits de CAMPSA destruïts. Hi ha un gran nombre de vaixells danyats o incendiats.”
La premsa franquista ben aviat també es va fer ressò dels danys que s'havien registrat al port de Barcelona. Després de publicar una breu nota el 4 de febrer del 1939, on s'apuntava que el port començava a recuperar l'activitat, el 23 d'aquest mateix mes es publicava a La Vanguardia Española un extens article en què es detallaven els danys acumulats a la instal·lació portuària. Aquest article era un reproducció d'un altre aparegut a la premsa italiana, concretament al Giornale d'Italia, on curiosament es
22
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
feia gala de la bona feina que havia realitzat l'aviació legionària a l'hora de destruir aquell objectiu militar: “El port ens mostra plenament el que ha estat l'acció aèria procedent de les Balears. Entre les dàrsenes i els molls hi ha 29 vapors enfonsats [...]. Un cementiri de naus que és un mostrari macabre de les infinites maneres en què un vaixell pot acabar la seva existència de navegant [...]. Però mentrestant cal prendre nota no només dels 29 vapors enfonsats al port de Barcelona, sinó també de l'estat de devastació en què es troben els molls, les dàrsenes, els fondejadors, els magatzems i els dipòsits. En alguns punts ofereixen un espectacle d'infern dantesc.”
Aquesta mateixa sensació va ser compartida pels pocs barcelonins que es van decidir a visitar el port pocs dies després del final de la guerra. Aquest va ser el cas del pintor Josep Renart, qui en les seves memòries va deixar constància de l'estat del port barceloní: “A la tarda hem anat al moll per veure les destrosses causades per l'aviació nacional. Tot està desfet. L'espectacle és imponent: magatzems, molls de càrrega, edificis, vies, estació marítima... tot està destruït. Molts dels vaixells estan enfonsats i sols se'n veuen els pals. El moll va ser un lloc d'objectiu diari i ara podem comprendre que els bombardejos fossin sempre a la Barceloneta.” Una situació que no es començaria a solucionar fins a final del 1942, quan moltes obres de reparació van finalitzar i, sobretot, quan els vaixells que van quedar malmesos als molls van ser rescatats. Aquests treballs van ser realitzats per la Marina, a través de la Comisión de la Armada para el Salvamento de Buques.
23
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
EL PERIÓDICO 13/02/2014 http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/pepe-rubianes-dara-nombre-una-las-nuevas-plazasdel-parallel-3097218
Pepe Rubianes dará nombre a una de las nuevas plazas del Paral·lel Trias asumió como propia la promesa de Hereu de rendir homenaje al actor y ya ha dado su 'ok' El ayuntamiento no descarta dedicarle un rincón en la Barceloneta, pero dar con él alargaría el proceso
PER: CARLOS MÁRQUEZ DANIEL
ARCHIVO / JOAN CORTADELLAS Mural en homenaje a Pepe Rubianes en la plaza de las Tres Xemeneies.
Será en la avenida de los teatros, en el Paral·lel, donde Barcelona recordará para siempre la figura de Pepe Rubianes. La reforma que el ayuntamiento tiene previsto emprender en la avenida entre abril y mayo generará cuatro nuevas plazas. Una de ellas llevará el nombre del actor, fallecido el 1 de marzo del 2009, según confirmó a este diario el propio alcalde, Xavier Trias, que une su voz a cuantos han reclamado que la ciudad recuerde al actor galaico-catalán.
24
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
Tras la muerte del cómico y el posterior clamor para dedicarle un espacio público en la ciudad, el gobierno de Jordi Hereu se anotó esa petición en la carpeta de tareas pendientes de la ponencia del nomenclátor. El entonces alcalde, de hecho, ya dio por «seguro» que Barcelona rendiría homenaje al único actor que ha sido capaz de llenar un teatro con la misma función durante casi diez años. Ahí quedó la promesa, hasta que en mayo del 2011, el consistorio pasó a manos de CiU, y más concretamente, a manos de Xavier Trias.
En el traspaso de poderes se incluyó la petición de que se estampara el nombre de Pepe Rubianes en una placa de mármol. Tenían que pasar cinco años desde su desaparición, cosa que sucederá el 1 de marzo. «Rubianes amaba Barcelona y Barcelona sigue queriendo a Rubianes. Es justo que le devolvamos algo de lo que nos dio con tanta generosidad», apunta Trias. Mercè Homs, concejala de Ciutat Vella, ya exhibió hace dos días una ilusión y una convicción que un político solo comparte cuando sabe que el pescado está vendido. «Sería un honor que se le dedicara un espacio. Por su arraigo al territorio, creo que es una gran idea», dijo.
UNA DECISIÓN PERSONAL / Confirmado el sí de CiU, la única oposición a la iniciativa llega desde el PP, pues consideran que sus polémicas declaraciones sobre España quizás merecerían darle una vuelta a la propuesta. Su opinión, como la del resto de partidos, es escuchada, pero en ningún caso resulta vinculante, puesto que la decisión final corre a cargo del alcalde de Barcelona, previa aceptación por parte de la ponencia del nomenclátor, presidida por el concejal de Cultura, Jaume Ciurana, y del pleno del distrito escogido.
Si se cumplen los plazos, la reforma de Paral·lel podría estar lista a mediados del 2015. Está previsto que las obres empiecen en abril y crearán cuatro nuevos espacios abiertos, en los cruces con Entença y Tamarit, Rocafort y Manso, Viladomat y Campo Sagrado y en la intersección con Borrell y Aldana. Es probablemente esta última la que tiene más números de convertirse en la plaza de Pepe Rubianes, según admite un portavoz municipal, por su proximidad con la zona de los teatros, a un par de suspiros
25
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
del Molino. Muchos de los comentarios recibidos a través de Twitter o la página web de Change.org, donde se han recogido más de 8.000 firmas en dos días, señalaban que Rubianes era un personaje transversal, capaz de gustar a jóvenes y mayores, hombres y mujeres, gente de izquierdas o de derechas. Por eso la idea de darle una plaza, nexo de unión entre calles que en este caso, además, es un punto de unión entre Ciutat Vella, Eixample y Sants-Montjuïc, cobra todavía más sentido. «Porque con su humor y su carácter provocador era capaz de hacernos reír y reflexionar sobre todo aquello que nos rodeaba. Ahora, más que nunca, necesitamos tener presentes a personas como él», asegura Trias.
DOS ALTERNATIVAS / En la última reunión de la ponencia del nomenclátor, celebrada el 29 de enero, ya se trató el tema. El alcalde no descarta buscar una ubicación en la Barceloneta, pero eso alargaría el proceso, ya que obligaría a cambiar el nombre de un espacio ya bautizado o esperar a que surja uno nuevo, y el alcalde no quiere dilatar este homenaje a un barcelonés de adopción «comprometido con el resto de la ciudadanía».
26
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
EL PERIÓDICO 13/02/2014 http://www.lavanguardia.com/encatala/20140213/54400250381/barcelona-reserva-nom-peperubianes-via-paral-lel.html
Barcelona reserva el nom de Pepe Rubianes per una via al Paral·lel La ponència del nomenclàtor aprova la proposta sense descartar altres ubicacions, com La
Barceloneta
RECONOCIMIENTO. Rubianes recibió de mano del entonces alcalde Joan Clos el premio 'Ciutat de Barcelona' en el ámbito de 'Las Artes Escénicas' EFE / Toni Albir
Barcelona (ACN).- L'actor Pepe Rubianes, mort l'1 de març de 2009, donarà nom a una de les quatre noves places que es començaran a construir a l'Avinguda del Paral·lel de Barcelona entre l'abril i el maig. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha destacat que "és just" que se li reconegui tot allò que l'actor autodenominat "galaicocatalà' "va oferir" a la ciutat dedicant-li un espai. Si es compleixen els terminis, la reforma del Paral·lel serà una realitat a mitjans de 2015. Amb tot, l'Ajuntament no descarta dedicar a Rubianes un espai a la Barceloneta, cosa que allargaria el procés, ja que obligaria a canviar el nom d'un espai ja batejat o a esperar a que se'n faci un de nou.
27
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
Gairebé ja han passat cinc anys de la mort de Pepe Rubianes, que va morir de càncer l'1 de març del 2009. Un cop ha passat aquest període de temps, la nomenclatura de carrers permet utilitzar el nom de l'actor per recordar-lo i per retre-li homenatge. Per això, el 29 de gener, des de la Ponència del Nomenclàtor, es va acordar reservar una de les places que es farà amb la remodelació urbanística del Paral·lel perquè portés el nom de Pepe Rubianes. Amb aquesta decisió, Trias ha assumit la promesa que va fer el govern de Jordi Hereu de retre homenatge a l'actor.
L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha destacat que "Rubianes estimava Barcelona i Barcelona segueix estimant Rubianes". Per això, creu que "és just" que se li reconegui "allò que ens va oferir amb tanta generositat, dedicant-li un espai a la ciutat". "Barcelona segueix recordant Rubianes amb molt d'afecte", ha remarcat l'alcalde, que està "convençut" que "ara més que mai" els ciutadans necessiten tenir presents "persones com ell".
La Barceloneta, la segona opció Tot i que l'opció de posar el nom de Pepe Rubianes a una la plaça al Paral·lel és la que té més números, l'Ajuntament de Barcelona no descarta buscar una ubicació "més adient" a la Barceloneta, tot i que això allargaria el procés, ja que obligaria a canviar el nom d'un espai o esperar fins que en sorgeixi un de nou.
28
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
EFE 13/02/2014 http://www.europapress.es/catalunya/noticia-arxiu-nacional-catalunya-recibe-casi-73000-fotografiasignasi-marroyo-20140213192939.html
El Arxiu Nacional recibe 73.000 fotografías de Ignasi Marroyo Foto: ANC / FONS IGNASI MARROYO
El Arxiu Nacional de Catalunya ha recibido 72.989 imágenes del fotógrafo Ignasi Marroyo, que se tomaron entre el 1950 y el 2010.
El fotógrafo y el conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, han firmado este jueves la donación de Marroyo, que integra reportajes sobre la Semana Santa, el barrio desaparecido de Somorrostro, el Born de Barcelona y la tauromaquia, enmarcados dentro del movimiento del realismo fotográfico.
La mayoría del material --60.000 fotografías-- proviene del archivo personal del artista, que está casi todo compuesto por negativos de formato de 24x36, mientras que el resto corresponde a su producción como fotógrafo industrial.
También integran el fondo cuatro colecciones de revistas fotográficas --'Art de la llum', 'Sombras', 'Arte Fotográfico', e 'Imagen y sonido'-- y un conjunto de manuales de técnica fotográfica de los años cuarenta y cincuenta.
29
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
Ignasi Marroyo se ha encargado estos últimos años de describir y organizar gran parte de su obra, así como también de digitalizarla, material que también ha entregado al Arxiu.
TRAYECTORIA
Marroyo nació en Madrid en 1928, pero su familia se trasladó a Barcelona un año después, y se aficionó a la fotografía a finales de los años 40.
Fue a partir de los años 50 cuando empezó a participar en concursos, en los que recibió premios de importancia, y fue parte del colectivo fotográfico El Musol, de donde saldrían importantes figuras de la fotografía catalana.
El 1963 que empezó a dedicarse profesionalmente a la fotografía --en el campo de la fotografía industrial-- hasta su jubilación, en 1993.
30
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
EL PUNT AVUI 14/02/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/716878-circuit-per-lallibertat.html?cca=1
Circuit per la llibertat Barcelona serà a l'estiu el marc d'un recorregut per set instal·lacions arquitectòniques efímeres, dins dels actes del Tricentenari
PER: MONTSE FRISACH
L'estudi de Peter Cook i Yael Reisner construirà un tendal sobre la plaça de la Mercè Foto: PETER COOK/YAEL REISNER.
Espais emblemàtics de Barcelona com el parc de la Ciutadella, l'Arc de Triomf, la plaça Nova i la plaça dels Àngels mostraran una fesomia significativament transformada durant l'estiu. I és que set estudis arquitectònics ocuparan sengles espais ciutadans amb instal·lacions efímeres sobre conceptes com la identitat, la llibertat, la democràcia, la memòria i Europa, en un projecte emmarcat en la programació del Tricentenari. L'arquitecta Benedetta Tagliabue, a través del seu estudi i de la Fundació Enric Miralles, i el director d'escena de La Fura dels Baus, Àlex Ollé, han coordinat aquest projecte anomenat BCN Re.set a sis estudis d'arquitectura internacionals perquè hi participin, inclosos ells mateixos. 31
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
“Per què se celebra un moment tan dolent per a Catalunya? –es pregunta Tagliabue–. La celebració d'aquesta efemèride va començar a l'època del modernisme, quan la idea de l'au fènix que reneix era molt present. Aquest, doncs, serà un moment perquè la gent s'acosti als fets del 1714 tot passejant per aquestes instal·lacions”. El tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament, Jaume Ciurana, ha assegurat: “No volem que aquest projecte deixi a ningú indiferent, ni des del punt de vista estètic ni des del conceptual, pel que fa als valors associats al Tricentenari.” El tret de sortida del projecte tindrà lloc a finals de maig amb la instal·lació de Tagliabue i Àlex Ollé al parc de la Ciutadella. En la peça, basada en la idea de mur, hi col·laboraran artistes del grafit. Abans de Sant Joan, una acció festa transformarà notablement la peça i s'inauguraran la resta d'instal·lacions dels sis estudis d'arquitectura convidats. Així, a la plaça Nova, el xinès Xiaodu Liu construirà una obra amb bambú que evocarà els arcs romans i la volta catalana. A la plaça Salvador Seguí, l'arquitecta hindú Anupama Kundoo al·ludirà al poder del coneixement a través dels llibres, en un pavelló construït amb llibres i paper en el qual la gent podrà intercanviar lectures. A la plaça del Mar de la Barceloneta, l'estudi de Zuric de Hubert Klumper hi construirà una gran taula per compartir menjar. El concepte de pavelló també serà present a l'Arc de Triomf amb una Capsa de memòria, ideada per l'estudi irlandès Grafton Architects. La francesa Odile Decq penjarà 300 samarretes amb rostres de ciutadans de banda a banda de la plaça dels Àngels, del Macba al Convent dels Àngels. A la plaça de la Mercè, en canvi, la parella formada per Peter Cook i Yael Reisner col·locarà un tendal amb el nou logotip dels drets humans. El projecte, que costarà 539.000 euros, s'exposarà fins després de l'Onze de Setembre. Posteriorment, els materials utilitzats seran reciclats per a projectes socials a Catalunya per l'arquitecte Santiago Cirugeda.
32
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
EL PUNT AVUI 18/02/2014 http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/718044-candel-un-mandelacatala.html?cca=1
Candel, un Mandela català -
Mas compara l'autor d'‘Els altres catalans' amb el líder antiapartheid en l'acte institucional del 50è aniversari de l'obra
-
Pujol en reivindica la doctrina migratòria
-
ICV planta el govern per falta de pluralisme
PER: ODEI A.-ETXEARTE
L'expresident Jordi Pujol intervenint en l'acte, amb Pere Baltà, Artur Mas i Jaume
Sobrequés
Foto:
ORIOL
DURAN.
Saló Sant Jordi, solemnitat institucional. “Paco Candel va ser, d'alguna manera, un Mandela català. Potser a casa n'hem tingut uns quants.” Artur Mas entonava l'agosarada referència en l'acte de celebració del cinquantè aniversari de la publicació d'Els altres catalans. Ara que ha passat mig segle i que no queden ni “els altres” ni “els uns” –i, si en queden, ja no n'hi hauria d'haver–, la Generalitat i la Fundació que duu el nom de l'escriptor van reivindicar el llegat de Candel en un acte que era el principi d'un 2014 commemoratiu també pel que fa a aquest català de sentiment nat fora de Catalunya. Explicava el sociòleg Salvador Cardús que Candel es va negar a titular el llibre amb un “Nosaltres, els immigrants”, potser perquè aleshores ja es manifestava
33
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
com un vell nouvingut que havia assumit la catalanitat com a destí. Max Cahner i Ramon Bastardas li havien encarregat el llibre per a Edicions 62. Se'n van vendre 30.000 exemplars en tres setmanes.
Un “alquimista de les relacions humanes”, segons Mas. Un “precursor” de la sociologia a Catalunya, a criteri de Cardús. Un imprescindible per a una societat amassada per la immigració de qui Europa sencera hauria de prendre exemple, d'acord amb l'expresident Jordi Pujol. Ara que la Guàrdia Civil dispara pilotes de goma a Ceuta i es continuen ofegant immigrants en l'intent de traspassar la frontera, Candel. Per Pujol, a la Unió no hi ha encara una “consciència clara” ni una doctrina sobre com s'ha d'abordar el problema, i diversos líders europeus li ho han admès: “La resposta que els hem de donar és que vostès encara no han tingut un Candel.” També el director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, Jaume Sobrequés, va reivindicar la vigència del llibre més paradigmàtic de la prolífica carrera de l'escriptor.
Candel, un Mandela a la catalana? Potser sense preveure-ho l'exdiputat al Parlament Rafael Hinojosa va complementar indirectament l'arriscada comparació parlant del barraquisme. Perquè, en aquell franquisme fosc, la màxima pobresa del Somorrostro et podia condemnar a l'ostracisme social allà on es perden abismes marginals de la perifèria. Pere Baltà, president de la Fundació Paco Candel, va destacar l'obra literària de l'home de la Zona Franca com “el màxim símbol de la cohesió social”.
Progrés nacional i progrés social, de bracet. Aquest va ser l'altre missatge de Mas, decidit a recomanar els retrats de la realitat migratòria de Candel als dirigents polítics que alerten de la divisió o de la fractura social per desgastar el procés sobiranista. Però ahir, d'alguna manera, aquell “Catalunya, un sol poble” no hi era tot. ICV va plantar el govern i va denunciar la falta de pluralisme en l'acte. Candel, que va ser senador i regidor a l'Hospitalet de Llobregat, es declarava “fan del PSUC”.
34
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
EL PERIODICO 20/02/2014 http://www.elperiodico.com/es/noticias/gente/escritor-rubianes-3119494
Escritor Rubianes Un libro con inéditos del actor recoge sus facetas menos conocidas
PER: ERNEST ALÓS
Carmen Rubianes, hermana del actor, ayer, en el teatro Club Capitol. FERRAN NADEU
«Vi que moría porque dejó de escribir». Hasta tal punto estaba aferrado a la escritura el actor Pepe Rubianes que su hermana Carmen, que le acompañó y atendió como médico en su enfermedad, explica que ese fue el signo de que se acercaba el final, que interrumpiese su costumbre de escribir dos horas diarias, en libretas grandes, pequeñas o agendas («nunca en hojas sueltas, porque era muy meticuloso»). Páginas y páginas que dejó acumuladas e inéditas a su muerte y de las que de momento solo han aparecido unos poemas de tema africano y, ahora, un conjunto de textos inéditos, Después de despedirme. Pepe Rubianes inédito (Editorial Alrevés), que dan cuenta de las distintas facetas del Rubianes escritor. Catalogados y editados por Josep Forment,
35
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
artículos de actualidad que escribía para sí, cartas, poemas, monólogos que nunca representó, notas de viaje, divertimentos como pequeños diccionarios...
«Aclaro, en primer lugar, que no soy escritor, aunque me encanta escribir. Es una de las pasiones de mi vida», escribió Rubianes en una nota que funciona como texto introductorio. «Pero llevaba un escritor dentro de él», puntualiza su hermana. Desde los guiones que siempre escribió hasta notas tomadas compulsivamente («en África, si veía animales iba escribiendo sobre la marcha sus sensaciones»). A la hora de seleccionar el material, tocó buscar un enfoque. ¿El Rubianes viajero, por ejemplo? La opción fue intentar mostrar más bien «el Rubianes escritor».
UNA «GIMNASIA» / Los textos publicados ahora no son una afición tardía («escribía desde jovencito», explica su hermana). Hay cartas o poemas de cuando rondaba los 25 años y monólogos nunca representados más tardíos. De esa época en que el éxito de Rubianes solamente le hizo representarlo año tras año mientras, cree su hermana, su creatividad la iba volcando en estos textos. Hay espacio también para algunas rememoranzas infantiles. Su hermana recordaba ayer al Rubianes que quería ser «torero, o futbolista, o cura», que representaba misas en la cómoda de su madre, o las fiestas en la pensión familiar del pasaje de la Paz, con un padre que cantaba y se disfrazaba de Lola Flores y un pariente marinero, el tío Lelo, que se llevaba al adolescente Rubianes de picos pardos al Paral.lel, donde una plaza llevará su nombre.
Cuando están a punto de cumplirse los cinco años de su muerte, Carmen tiene claro que la memoria de Rubianes está muy viva. Cuando la identifican como su hermana, no falla: «Lo primero que me dicen es que qué buena persona era». Y después, que qué diría de lo que ha pasado en estos cinco años. «Nos serviría a todos para movilizarnos y tomar las calles de una puta vez», aventura.
36
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
EL PERIODICO 25/02/2014 http://www.elperiodico.cat/ca/noticias/barcelona/lhotel-barcelona-contractara-100-persones-pertemporada-destiu-3134669
L'hotel W Barcelona contractarà 100 persones per a la temporada d'estiu Està previst que es presentin uns 8.000 candidats VICKY
PIRATA
(@vickypirata)
/
La gran vela de l'Hotel W al final de la Barceloneta.
L'hotel W Barcelona ha obert aquest dimarts un procés de selecció per contractar 100 persones per a la temporada d'estiu, i farà un càsting a les instal·lacions de l'hotel durant tres o quatre setmanes, en què s'espera la participació de 8.000 candidats, segons ha informat el grup hoteler Starwood Hotels en un comunicat.
La companyia ha indicat que es busca personal per cobrir vacants en totes les àrees, però principalment en la divisió d'alimentació i begudes, és a dir, cambrers, bàrmans, supervisors i cuiners, entre altres, que s'incorporaran a la primavera per fer formació i treballar durant la temporada alta, encara que es podrien prorrogar alguns contractes.
37
Crònica de la Barceloneta Recull de premsa mensual Febrer de 2014
Després d'aquesta campanya de contractació, l'equip de W Barcelona arribarà a comptar amb 400 treballadors de gairebé 60 nacionalitats diferents.
38