Crònica de la Barceloneta. Agost 2017 by Biblioteca Barceloneta-La Fraternitat

AGOST 2017

Agost 2017

HISTÒRIA DEL BARRI............................................................................................................................................................................................ 3 Passeig per 80 anys de la Barceloneta amb una veïna del barri .................................................................................................................. 3 PLATGES.................................................................................................................................................................................................................. 8 Ofegat un pescador al caure al mar des d'un espigó de la Barceloneta..................................................................................................... 8 TURISME................................................................................................................................................................................................................. 9 Ciutat Vella vetarà els patinets elèctrics i els 'segways' d'ús touristic.......................................................................................................... 9 24 hores en el pandemònium de la Barceloneta..........................................................................................................................................13 Cadena humana a la Barceloneta contra el model turístic.........................................................................................................................17 La Barceloneta, baròmetre sobre el turisme .................................................................................................................................................18 Veïns de la Barceloneta protesten a la platja contra els pisos turístics .....................................................................................................19 La Barceloneta clama contra la massificació turística...................................................................................................................................21 Unos 200 vecinos se manifiestan en la Barceloneta contra los excesos del turismo ............................................................................24 Desenes de veïns de la Barceloneta es concentren per reclamar l'"abolició dels pisos turístics" .......................................................25 La Barceloneta protesta en la playa contra la turistificación y la pérdida de vecinos.............................................................................26 Los vecinos de la Barceloneta toman la playa en contra de los excesos del turismo ............................................................................30 Vecinos de la Barceloneta 'invaden' la playa contra los efectos del turismo descontrolado ...............................................................33 Más de 200 vecinos de la Barceloneta protestan en la playa contra pisos turísticos ............................................................................36 Una acció contra els turistes a la Barceloneta acaba amb amenaces i un detingut ..............................................................................38 Los vecinos de la Barceloneta se manifiestan en la playa contra los pisos turísticos .............................................................................40 La Barceloneta, punta de llança........................................................................................................................................................................41 Els veïns de la Barceloneta fan una cadena humana a la platja contra l'excés de turisme...................................................................44 Las playas de la Barceloneta se convierten en campamento de turistas.................................................................................................46 Ada Colau i la Barceloneta: una comparativa................................................................................................................................................51 Sin soluciones para la Barceloneta...................................................................................................................................................................53 La extrema derecha también fomentaba la turismofobia en Barcelona ................................................................................................55 Equilibris a la Barceloneta ..................................................................................................................................................................................57 PATRIMONI..........................................................................................................................................................................................................58 Cooperatives: memòria obrera i utilitat..........................................................................................................................................................58 MÚSICA.................................................................................................................................................................................................................60 08003, banda sonora original ...........................................................................................................................................................................60 RESTAURACIÓ & HOSTALERIA .......................................................................................................................................................................62 El Suquet de l'Almirall..........................................................................................................................................................................................62

Agost 2017

HISTÒRIA DEL BARRI PÚBLICO - 09/08/17 - http://www.publico.es/public/historia-barceloneta-passeig-per-80-anys-barceloneta-ma-d-veinabarri.html

Passeig per 80 anys de la Barceloneta amb una veïna del barri La Barceloneta ha passat de ser quasi un poble, rodejat de barraques i amb una comunitat forta, a un barri on l'impacte del turisme ha trencat el teixit comercial i humà tradicional. Hi passegem amb una veïna que va néixer al barri als anys 30 PER: JAVIER BORRÀS ARUMÍ

Un carrer del barri de la Barceloneta.

Quan arribo amb bus pel passeig marítim, el cel està lleig i la humitat és escandalosa. La platja està plena de turistes, però no està desbordada: sembla que molts s'han quedat a casa per dormir la ressaca. Agafo diversos carrerons de la Barceloneta i arribo al portal on he quedat amb la Rosalía, que està asseguda al balcó del primer pis, on passa un vent magnífic que ve directament de la platja. La porta de baix està mig oberta; pujo les escales estretes i seiem a la taula del menjador. El pis és absolutament acollidor, poc menys de 30 metres quadrats, senzills i ben organitzats.

Agost 2017

Comencem des del principi, quan la Rosalía va néixer a la Barceloneta -d'on mai ha marxat- i es va trobar de front amb la Guerra Civil. M'explica que els veïns, quan sentien els bombardejos, marxaven a refugiar-se a la platja. Quan va acabar el conflicte, l'aigua del mar enfangava els carrers del barri, edificat sobre la sorra de la costa. Segles abans, on ara hi ha la Barceloneta només hi havia mar, que poc a poc va ser drenat i substituït per un gran sorral. Sobre aquesta extensió de terra, pocs anys després del 1714, es va construir el nou barri de la Barceloneta. Els seus primers habitants van ser els veïns desplaçats del barri de la Ribera, on es van destruir bona part de les cases per edificar, en aquella mateixa zona, l'espai militar on ara hi ha el Parc de la Ciutadella.

La Barceloneta es va desenvolupar com si fos un poble veí a Barcelona. Ja durant el segle XX, la gent del barri feia més vida de vila que de ciutat. ''Ahora la comunidad se ha perdido'', m'assegura la Rosalía, que recorda quan al barri els veïns decoraven els carrers durant la festa major -com encara es fa, per exemple, a Gràcia-, es feien xocolatades i sopars populars a l'aire lliure, o els cors de mariners cantaven pels carrers, en herència del moviment associatiu fundat per Anselm Clavé.

Queda poca cosa d'aquell barri que recorda, però ella es manté ferma: ''Esta es mi casa''. Els lloguers de tot el barri han pujat per conseqüència del turisme, però ella ha aconseguit mantenir el seu per poc més de 250 euros. Bona part dels seus veïns d'escala són immigrants marroquins o turistes que fluctuen. Em proposa que anem a passejar pel barri. Abans de marxar, li pregunto per les tres banderes que té penjades al balcó: una de la Barceloneta, una de ''Sí'' a la independència i una estelada. Una, per amor al barri, i les altres, per conviccions polítiques: ''mi madre, que era de Navarra pero se sentía muy catalana, decía que nunca viviría mejor que cuando gobernaba Companys''. Baixem per l'escala, sortim al carrer i la Rosalía saluda a un parell de veïns, que passegen tranquil·lament, bastó en mà.

Modernisme, andalusos i fàbriques de gas Només sortir de casa, ja ens trobem amb una antiga cooperativa obrera, ara utilitzada com a biblioteca municipal. ''Mi marido siempre decía que teníamos que mirar más hacia arriba, que

Agost 2017

siempre andamos mirando el suelo''. Aixeco la vista i veig una façana modernista, acompanyada de diversos pisos on la roba estesa dona una sensació d'espontaneïtat i vida de poble. La Rosalía em va mostrant més cases, de decoració barroca de principis de segle, fins que arribem a ''la Repla'', el centre neuràlgic del barri. Ara es diu plaça del Poeta Boscà, però cap veí li diu així. "Ahora la gente dice que ir a la iglesia es de fachas, pero aquí el movimiento vecinal se levantó a través de la parroquia"

El mercat de la Barceloneta, brut i negre, que sembla dissenyat per Santiago Calatrava, ocupa la meitat de l'espai. ''La Repla'' era la zona de joc dels nens, que no tenien gaire a fer a les cases petites del barri, i sortien a passar l'estona al carrer. La Rosalía m'explica que aquesta plaça era abans un cementiri (just darrere de la plaça hi ha l'església de Sant Miquel). Quan van obrir el gran cementiri del Poblenou, va quedar aquest espai buit. L'actual carrer Andrea Dòria, que creua la plaça, s'anomenava ''carrer de l'Alegría'', i era el que portava al cementiri. Just al final d'aquest carreró hi ha la reproducció d'un mascaró de proa que es va fer molt famós al barri, i que encara segueix vigilant el pas dels seus veïns.

Girem dues cantonades i ens aturem davant la façana de la parròquia. Un Sant Miquel armat i musculós corona l'entrada. ''Ahora la gente dice que ir a la iglesia es de fachas, pero aquí el movimiento vecinal se levantó a través de la parroquia, siempre estaba abierta para hacer asambleas''. L'interior de Sant Miquel del Port és auster, i les parets són blanques, marítimes.

La Barceloneta actual, amb turistes passejant i venedors de 'top manta'

Caminant i caminant arribem fins a les fronteres del barri, on estaven les grans fàbriques, la principal font de treball durant la primera meitat del segle XX. El pare de la Rosalía, per

Agost 2017

exemple, treballava a la gran fàbrica de gas, de la que encara es mantenen algunes parts. Del gran dipòsit on s'acumulava el gas ara només queda part de l'esquelet, i a l'interior hi ha un camp de bàsquet, on dos nois fan unes cistelles.

Al costat de les fàbriques, i resseguint la línia de mar, es van muntar els grans camps de barraques de la postguerra. ''La mayoría eran andaluces, y ya sabes lo salados que son, se integraron muy fácilmente. Este barrio se ha fundado a golpes de inmigración. En poco tiempo pasamos de los balls de bastons a bailar flamenco''.

El barraquisme ja va marxar, però -passejant pel barri- veiem un parell de centres de serveis socials, amb diverses persones aturades a l'entrada. La Rosalía hi ha col·laborat a través de la parròquia en moltes ocasions, però creu que hi ha noves generacions d'immigrants que s'han acomodat a aquestes ajudes, en canvi d'intentar tirar endavant. La integració ha estat més difícil que amb l'onada d'andalusos de després de la guerra.

Els Jocs Olímpics, el gran canvi

''Hasta diez años antes de los Juegos Olímpicos este barrio estaba abandonado''. La Rosalía m'explica que la majoria de barcelonins que passaven pel barri anaven als famosos banys i ''merenderos'' de la platja, o als populars clubs esportius. ''Mucha gente del barrio se hacía socia de los clubs -era muy barato- e iban allí para lavarse, porque en la mayoría de casas no teníamos duchas''.

La Barceloneta era vista des de fora com una zona perillosa, i la situació no va canviar fins als anys 90, amb Maragall al poder, l'alcalde preferit de la Rosalía. Caminem fins al Passeig Joan de Borbó, on quasi tots els negocis són restaurants de paelles. ''Nos han invadido los turistas'', s'enfada la Rosalía, però -alhora- reconeix que a la transformació del barri hi han participat els veïns, venent els seus negocis a compradors estrangers, tancant botigues i substituint-les per bars, o pujant els preus dels pisos per fer negoci amb la nova onada turística.

Agost 2017

''Jo sóc de la generació de la Barceloneta de les bandes''. Els carteristes tenien com a llei no robar a ningú del barri.

Al bloc de la Rosalía, per exemple, hi venen habitualment turistes que s'hi estan uns dies. Diversos cops els veïns s'han queixat pel soroll a mitjanit, o pels vòmits i desperfectes continus. M'assenyala uns turistes i somriu, sense rancor: ''Miralos que bien, aquí contentos paseando con su bicicleta. Es normal que quieran venir de vacaciones, yo lo entiendo. Pero también se debe respetar la vida de los vecinos del barrio''.

Tornem cap a casa i ens trobem amb la filla i el net de la Rosalía, també veïns del barri. Piquem unes patates i bevem una clara, mentre a fora plovisqueja. La filla de la Rosalía m'assenyala un racó del menjador, on posaven el ''plegatín'' on ella dormia, al costat de la llitera dels seus dos germans.

''Jo sóc de la generació de la Barceloneta de les bandes''. M'explica que, quan ella va créixer, els carteristes i atracadors tenien com a llei no robar a ningú del barri. A la cantonada de diversos carrers encara hi ha la marca de dues bandes, que tenien com a símbol una mà i una petxina. Els delinqüents eren veïns de tota la vida, o companys que un havia tingut a l'escola. Bona part d'aquella generació va caure per l'onada de la droga. Ara, m'explica, la situació ha canviat, i ells també pateixen atracaments navalla al coll, sense que les noves bandes -normalment d'estrangers arribats fa poc, em diuen- vegin cap diferència entre veïns i turistes.

El Guillem, el nebot de la Rosalía, és qui ha viscut la transformació més ràpida del barri. ''Jo vaig anar molts anys a la mateixa escola de Ciutat Vella, i cada dia feia el mateix recorregut, veient els mateixos negocis. Ara totes aquelles tendes han tancat. ''Al barri ja no hi queden quasi botigues de, per exemple, roba o electrodomèstics. Per comprar qualsevol cosa han de -com diuen els veïns de la Barceloneta de tota la vida- ''anar a Barcelona'', és a dir, sortir del barri. Ja no és el poble quasi autosuficient d'abans, on els veïns havien de creuar les vies del tren per arribar a la zona de Ciutat Vella. ''Ahora hay sólo bares'', em diu la Rosalía. Ja ha parat de ploure i m'acomiado, deixant a tres generacions de memòria barrial fent el dinar, mentre la brisa els arriba des del mar.

Agost 2017

PLATGES EL PERIÓDICO DE CATALUNYA - 11/08/2017 - http://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20170811/ofegat-un-pescador-alcaure-al-mar-des-dun-espigo-de-la-barceloneta-6219826

Ofegat un pescador al caure al mar des d'un espigó de la Barceloneta Els morts al litoral català aquest estiu ja són 20, més del doble que l'any passat

Un pescador de 57 anys ha mort ofegat aquest divendres a la tarda després de caure al mar a la zona de l'espigó del Gas, a la Barceloneta. A les platges del barri mariner de Barcelona hi onejava en aquells moments la bandera verda. Segons ha informat Protecció Civil, el telèfon 112 ha rebut avís de l'accident a les 14.21 hores, i el Sistema d'Emergències Mèdiques ha enviat al lloc tres unitats medicalitzades per intentar salvar-li la vida. Els socorristes de Proactiva l'han tret de l'aigua i han intentat reanimar-lo però sense èxit. Amb aquest últim accident mortal, aquest estiu han perdut la vida ofegades al litoral català des del 15 de juny un total de 20 persones, més del doble que l'any passat en el mateix període de temps.

Agost 2017

TURISME EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 09/8/17 - http://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20170809/ciutat-vella-vetara-elspatinets-electrics-i-els-segways-d-us-turistic-6215534

Ciutat Vella vetarà els patinets elèctrics i els 'segways' d'ús touristic La prohibició també afectarà altres artefactes de mobilitat personal per a ús comercial i turístic

Barcelona prohibeix els segways i els patinets elèctrics dús turístic en el centre històric. FERRAN NADEU / EFE VÍDEO

PER: Maria Girona

El districte de Ciutat Vella pateix, especialment en el període de l’estiu, una sobreocupació de l’espai públic, en gran mesura a causa de la gran quantitat de turistes que visiten el casc antic de la ciutat. Però la saturació també respon a altres factors, entre els quals hi ha el mal ús dels vehicles de mobilitat personal que els veïns dels diferents barris denuncien des de fa temps.

Agost 2017

Aquests artefactes (patinets elèctrics, roda elèctrica, plataforma elèctrica, 'segways'...), quan siguin d’ús comercial o turístic, no podran circular per Ciutat Vella. Només estarà permès que es moguin per dues rutes determinades, que possibilitaran travessar el districte de nord a sud i d’est a oest.

L’ajuntament va firmar ahir el decret que restringeix aquests aparells al districte i que tindrà un període d’exposició pública de 10 dies. Un cop passat aquest temps, i una vegada analitzats tots els suggeriments, es publicarà definitivament i entrarà en vigor al cap dels 15 dies del període d’informació sense sancions, durant els quals el consistori distribuirà fullets informatius, sobretot als comerços relacionats amb aquesta mena de transports.

El veritable problema

«El problema no són els vehicles en si, sinó l’ús que estem veient que se’n fa », va afirmar ahir la regidora del districte, Gala Pin. «Aquest decret no prohibirà la circulació, per exemple, dels pares que porten els seus fills al col·legi a dins dels cistells que es col·loquen a la part davantera de la bicicleta, perquè contribueixen a reduir l’ús dels vehicles de motor», va assenyalar.

Els vehicles vetats només podran circular per dues rutes concretes. La primera comença al Portal de la Pau, passa pel passeig de Colom, el d’Isabel II, l’avinguda del Marquès de l’Argentera i el passeig de la Circumval·lació. La segona ruta transcorre pel passeig de Picasso, el de Lluís Companys i el de Pujades, i arribarà fins a la Meridiana.

La resta de zones que no són aquests carrers es veuran afectades per la mesura fins al mes de gener vinent, que és quan s’acaba la vigència del decret. Després el consistori n’avaluarà els resultats per seguir o no amb el veto. No es descarta que aquest sigui ampliat a més zones de la ciutat.

De moment, els turistes que lloguin un d’aquests aparells hauran d’anar a peu acompanyant el vehicle quan no vagin per les rutes reservades per a aquests vehicles.

Agost 2017

Els vehicles afectats

El decret afectarà els vehicles classificats com a tipus A (patinets elèctrics, roda elèctrica i plataforma elèctrica), tipus B (patinets elèctrics grans i 'segways') i tipus C (vehicles i cicles de més de dues rodes que realitzin activitats econòmiques o d’oci, com els 'rickshaws'). En cap cas es veuran afectats per aquesta restricció els vehicles d’ús personal. «El que pretenem és que els negocis destinats a llogar aquests vehicles, amb el temps, es vagin desplaçant cap als carrers on sí que estarà permès circular», va afirmar Pin.

L’ordenança municipal actual estableix que aquest tipus de vehicles, si són d’ús comercial, han d’estar registrats. Si aquesta normativa es compleix, els agents pertinents podran saber si els vehicles són de lloguer. D’aquesta manera, es podrà multar aquells que no respectin el decret. El consistori ha avançat que si una persona circula sola pels carrers prohibits, la multa se li imposarà a ella, però quan es tracti de grups de turistes, la sanció es carregarà a l’empresa que

Agost 2017

els ha llogat els vehicles. Les sancions lleus seran de 100 euros; les greus, de 200 euros, i les molt greus arribaran als 500 euros, cas en què es podrà arribar a requisar el vehicle rodant.

Agents cívics

Per fer complir la normativa, el consistori ha previst desplegar vuit agents cívics a la Barceloneta i una patrulla de la Guàrdia Urbana per detectar les irregularitats. La resta d’efectius policials que ja treballen al lloc també vetllaran pel compliment del decret.

Aquesta mesura se suma a la suspensió de llicències per a activitats de concurrència pública, alimentàries i comercials orientades al turisme dictada per l’ajuntament el mes d’octubre passat i el pas previ a un nou pla d’usos de Ciutat Vella que s’espera que estigui aprovat a finals d’any. Aquesta nova regulació prohibirà el trasllat de llicències d’activitat vigent fins ara.

Agost 2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 11/8/2017 - http://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20170811/24-hores-en-elpandemonium-de-la-barceloneta-6219476

24 hores en el pandemònium de la Barceloneta Els veïns del barri ocupen dissabte les platges en protesta pel pòquer de problemes que els condemnen a malviure PER: Carles Cols

Fem números. Nou turistes amb les seves respectives maletes esperen dijous passat per entrar en una finca del carrer del Mar, a la Barceloneta. Van, això sembla, a un pis turístic. Legal o il·legal. Això és igual per a la divisió que ve a continuació. Perquè el pis prototip del barri és el quart de casa, així que si el destí del grup és una d’aquestes vivendes, surten a 3,1 metres quadrats per cap. Els hotels càpsula de Tòquio, per buscar un punt de referència, ofereixen al client dos metres quadrats per dormir, només una mica menys, però les maletes van a part, així que els nou del carrer del Mar o encaixen les seves com nines russes o, bé, que cadascú s’imagini l’escena. Benvinguts a la Barceloneta, en termes de densitat de població flotant, la Calcuta del turisme. N’hi haurà que diran que cada estiu s’explica el mateix. No. Sembla que empitjora.

El cas dels nou amb nou maletes en 28 metres quadrats és només un apunt del natural, una simple observació en aquesta setmana de meitat d’agost, un preludi informatiu de la manifestació que avui tenen convocada a la platja els veïns del barri, que, segons diuen, estan

Agost 2017

més farts que l’any passat del malviure que comporta la massificació turística, i això que el 2016 ja va ser la conya, perquè recordem que va ser l’any de l’enquesta que semblava d’acudit: «El 58% dels turistes es queixen que hi ha massa turistes». Doncs aquest any, més. PROTESTA, VÒLEI I SANGRIA «Cregui’m, aquí només descansem quan plou», explica Lourdes López, veïna i una de les portaestendards de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta, que avui, a les 10 del matí, estarà a la Calita, la platja davant el restaurant Salamanca, per protestar en contra de (atenció que les queixes s’amunteguen) l’especulació immobiliària, l’incivisme, la inseguretat, els robatoris i la privatització de l’espai públic.

Forta ressaca en un banc del barri

Nullius in verba. Aquest és el lema de la Royal Society de Londres. Que no t’ho expliquin, vine a veure-ho tu mateix, es podria traduir més o menys. Doncs això, immersió a la Barceloneta, un lloc on qualsevol cosa és possible. Un exemple. Sebas, veí també i algú a qui hauria de ser difícil sorprendre a aquestes altures, explica l’última pilleria d’aquest estiu, que efectivament el va sorprendre. «Hi ha un espavilat que lloga per dos euros les pistes de vòlei de la platja, ¡les municipals! Ofereix un got de sangria inclòs en el preu», assegura. És com els gorrillas que aparquen cotxes a Sevilla, però en versió 2.0. Ho fa via una aplicació de mòbil. A la que algú badi, també en dirà economia col·laborativa. Les platges, afegeix Sebas, no són el pitjor dels problemes dels veïns del barri. La medalla d’or del podi se l’emporta de bon tros la gentrificació, amb els lloguers abusius, inassumibles per als salaris locals. La de plata, potser, l’incivisme, les gresques de nit al pis turístic que no deixen dormir, i les del carrer, que després tractarem. Però, d’entrada, el tema de les platges té la seva conya, perquè són una de les senyes d’identitat del barri. Com els canals a Venècia.

Agost 2017

Durant el mandat de Xavier Trias es va portar a terme un canvi significatiu en la gestió de les platges de la ciutat. Es va apostar per la italianització parcial de la zona de bany, es van aprovar concessions privades de gandules i para-sols. Són porcions de platja en què és obligatori pagar per tenir un lloc sota el sol. Els veïns de la Barceloneta, per raons òbvies, no s’ho van prendre bé. La manifestació es convoca a la platja no només per això, però també per això. S’ha de subratllar, no obstant, que aquesta batalla ja la tenen mig guanyada. Aquest estiu van finalitzar quatre concessions de gandules i dues de para-sols i l’Ajuntament de Barcelona no les va renovar. Són 1.800 metres quadrats, que no és poca cosa. La resta de concessions caduquen al final de l’estiu. Fonts municipals anticipen que de cara a l’estiu del 2018 es tornarà a l’era preTrias, és a dir, que cadascú conquisti la seva porció de sorra com colons d’Oklahoma. La mesura, en realitat, és un glaçó de gel a l’infern. Els problemes del barri són majúsculs, i les solucions, minúscules. És el cas del metro. La parada de la Barceloneta té una única boca d’accés. És de les més ingrates de la ciutat. ¡Aquest any tindrà per fi escales mecàniques per sortir al carrer! ¡Any 2017! Quedaran les del passadís subterrani. El contrast entre aquesta estació (supera els 20.000 passatgers al dia) i les catedrals de la línia L-9 (menys transitades que l’Outback australià) és sideral.

El que dèiem. Nullius in verba. La immersió a la Barceloneta no es pot considerar completa sense un passeig nocturn. Per situar el lector, de cinc a set de la matinada. Una hora molt dolenta. Abans, primer, una prèvia. Francesc Muñoz és un geògraf català que fa classes a Venècia, l’Everest de la parctematització d’una ciutat realment bonica. Podria parlar hores del que l’espera a Barcelona si segueix per aquest camí. La qüestió és que, tot i això, assegura que hi ha una manera de disfrutar de Venècia. Consisteix a recórrer-la de matinada, a la llum de la Lluna, amb carrers buits.

Doncs aquesta etapa ja l’ha cremat la Barceloneta. A les cinc de la matinada abaixen la persiana les discoteques situades als peus de les torres de la Vila Olímpica. Allò és Mordor. Hi ha cua per al taxi. Això no és nou. Apareixen llauners de darrere de les palmeres. Això, tampoc. El que crida

Agost 2017

l’atenció és el trànsit de rickshaws. Sembla el Xangai dels anys 30.

«Nous allons a la Barceloneta». La majoria, vés a saber per què, són francesos, però amb molt poca grandeur a aquelles hores. Pot ser que entre ells hi hagi un futur gran literat, meitat Jean Genet, meitat Hunter S. Thompson, que algun dia explicarà que de jove es desmanegava borratxo a Barcelona al seient del vehicle mentre el portaven a pedals al cor de la Barceloneta, però, de moment, el que hi ha aquí de matinada és una altra mena de decadència i, sobretot, una penetrant pudor d’orina, d’aquesta que irrita els lacrimals. El camí cap a la Barceloneta magalufeja una mica. A la platja dorm gent. Alguns, la mona. Altres hi són amb sacs i termos. Seguir un rickshaw és una opció, per veure on va. Acaba la ruta al passeig de Joan de Borbó. Són dos quarts de sis del matí. El vehicle para al davant d’un supermercat que o ja és obert o no ha tancat en tota la nit. Barcelona, la millor botiga del món. Això es deia abans. Els passatgers entren a buscar provisions. Comença un altre dia. En un carrer d’allà deuen estar dormint nou turistes en 28 metres quadrats.

Agost 2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 12/8/2017 - http://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20170812/protesta-barcelonetamodel-turistic-cadena-humana-6220599

Cadena humana a la Barceloneta contra el model turístic Uns 250 veïns es concentren a la platja en contra de l'especulació immobiliària, l'incivisme i la privatització de l'espai públic PER: Helena López

Una pancarta transportada per diverses barques, en què es llegeix 'Per l'abolició dels pisos turístics', ha sigut l'acció més espectacular de la protesta en què aquest dissabte participen uns 250 veïns de la Barceloneta en contra del model turístic de la ciutat. Els manifestants, concentrats a la platja davant del restaurant Salamanca (un històric del barri) i la majoria vestits amb samarretes grogues, han format una cadena humana al costat de l'aigua per exigir la recuperació de les platges com a espai públic. Quan els veïns han arribat al punt de trobada encara hi havia alguns turistes dormint allà. La manifestació també és per denunciar l'especulació immobiliària, l'incivisme, la inseguretat, els robatoris i la privatització de l'espai públic que està patint el barri els últims anys, asseguren els residents.

Agost 2017

EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 12/8/17 - http://www.elperiodico.cat/ca/opinio/20170812/la-barceloneta-barometre-sobreel-turisme-editorial-del-periodico-6221255

La Barceloneta, baròmetre sobre el turisme Ningú pot esperar que els barcelonins acceptin inerts la degradació del que és el seu entorn habitual EDITORIAL

La Barceloneta va ser el primer barri que va alertar sobre els excessos del turisme a la capital catalana, ja fa tres anys. L’estiu del 2014 va marcar un punt d’inflexió en la percepció del fenomen turístic. Si fins aquell moment el consens sobre els efectes positius de l’arribada massiva de visitants a la ciutat de Barcelona era molt generalitzat, els primers símptomes de malestar al barri marítim van anunciar el que ha vingut després: la creixent sensació que el turisme, malgrat els innegables i irrenunciables beneficis que suposa genèricament per a l’economia de la ciutat, causa inconvenients que no poden ser ignorats ni menysvalorats, sota pena que la gallina dels ous d’or acabi morint d’èxit. No és turismofòbia pensar i exigir que els barcelonins no han de veure minvada greument la seva qualitat de vida per les servituds de l’afluència de visitants a la ciutat. És raonable l’assumpció de determinades molèsties, però ningú –llevat dels que obtenen sucosos beneficis econòmics del turisme, de vegades de manera irregular– pot esperar que els barcelonins acceptin inerts la degradació del que és el seu entorn habitual. Aquest és el missatge que van transmetre ahir els veïns de la Barceloneta, farts de ser els figurants del que s’assembla molt a un parc temàtic freqüentat per turistes amb baixíssims índexs de civilitat. El seu lament queda resumit en aquesta frase demolidora: «Ens han pres el port, ens han pres la platja i ara es volen quedar les nostres cases».

Agost 2017

EL PUNT AVUI – 12/8/17 - http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1215550-protesta-a-la-platja-dels-veins-dela-barceloneta-contra-els-pisos-turistics.html

Veïns de la Barceloneta protesten a la platja contra els pisos turístics La Plataforma en Defensa de la Barceloneta demana a l’administració que “posi remei a l’expulsió de veïns per la proliferació de pisos turístics” Els veïns denuncien també l’incivisme d’alguns turistes que estan provocant la “degradació del barri”

Veïns de la Barceloneta s’han concentrat aquest dissabte al matí a la platja

Uns 200 veïns del barri de la Barceloneta, segons la Guàrdia Urbana, han protestat aquest dissabte a la platja contra la proliferació de pisos turístics i actituds incíviques en aquesta zona de Barcelona. Els veïns, abillats amb samarretes grogues amb el lema La Barceloneta no es ven, han realitzat una cadena humana a ribes del mar i han desplegat pancartes amb inscripcions com Per l’abolició dels pisos turístics, Ens quedem a casa, ja n’hi ha prou d’especuladors o Ni un estiu més com aquest. La Plataforma en Defensa de la Barceloneta ha convocat la concentració per demanar a l’administració que “posi remei a l’expulsió de veïns del barri per la proliferació de pisos turístics” i “actuï amb fermesa” davant l’incivisme d’alguns turistes, que a base de “crits, baralles i actituds desafiadores” estan provocant la “degradació del barri”, ha explicat l’entitat en un comunicat.

Agost 2017

Segons el president de l’Associació de Veïns de la Barceloneta, Manel Martínez, “entren en les escales de veïns, trenquen portes, criden i amenacen als veïns”. Altres problemes associats a la massificació turística són l’aparició de turistes dormint al mig del carrer o a la platja, en tendes de campanya i hamaques, així com “l’expulsió” de veïns del barri per “l’especulació immobiliària”. “Per cada pis turístic, desapareix una família”, ha denunciat Sebastián Huguet, de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta.

Agost 2017

PÚBLICO – 12/8/17- http://www.publico.es/public/turisme-massiu-barceloneta-barceloneta-clama-massificacio-turistica.html

La Barceloneta clama contra la massificació turística Un centenar de veïns de la Barceloneta s'ha manifestat a la platja per protestar contra “l’expulsió de veïns, l’ocupació de l’espai públic, l’incivisme i la inseguretat” produïda pel gran nombre de turistes que rep el barri PER: GUILLEM AMATLLER

Protesta de veïns de la Barceloneta contra el turismo massiu. FOTO: Guillem Amatller.

Un centenar de veïns s’ha manifestat aquest dissabte en una de les platges de la Barceloneta per protestar contra “l’expulsió de veïns, l’ocupació de l’espai públic, l’incivisme i la inseguretat” produïda pel gran nombre de turistes que rep el barri. Sota el lema “cap més estiu com aquest”, la plataforma en defensa de la Barceloneta ha lamentat que “s’estiguin desnonant persones del barri per culpa del turisme”, en paraules d’Esther Jorquera, membre de La Plataforma i de La Barceloneta diu Prou. Segons la portaveu de la mobilització, aquests desnonaments s’estarien produint a partir de la no renovació de contractes de lloguer. Els manifestants, amb samarreta groga identificativa de la seva lluita, han criticat que els lloguers s’hagin encarit fins al punt que molts residents hagin hagut de mudar-se. Els assistents han desplegat nombroses pancartes criticant aquest augment de preus i han fet una cadena humana com a mesura de protesta. "El meu lloguer pot passar d'uns 500 a uns 900 euros al mes. Jo no vull marxar del barri"

Agost 2017

“M’han trucat recentment per renegociar el preu del meu lloguer. Calculo que pot passar d’uns 500 euros al mes a uns 900”, explica la Paz Hernández, veïna jubilada. “El tema ja està en mans dels meus advocats. Jo no vull marxar del barri, però si el lloguer arriba a un punt que es fa inassolible econòmicament, no se quina altra alternativa em quedarà”, ha sentenciat.

Protesta de veïns de la Barceloneta contra el turismo massiu. FOTO: Guillem Amatller

Una altra de les reivindicacions de molts dels assistents ha sigut l’insomni que els està produint un determinat tipus de turisme. “Molts cops vaig a treballar sense haver pogut dormir. Cada nit hi ha crits o baralles. De vegades premen els timbres de les cases”, explica l’Elsa Martín, també veïna de la Barceloneta. La majoria d’entrevistats amb els que Públic ha parlat han destacat aquesta molèstia. Esther Jorquera, qui ha fet de portaveu durant la manifestació, s’ha mostrat crítica amb el paper de les institucions respecte el conflicte. “Els governs de Madrid i de la Generalitat no només no combaten la situació sinó que la promouen, mentre quel’actuació de l’ajuntament és clarament insuficient.” Sobretot el govern central i la Generalitat sembla que estiguin a favor dels lobbys”. "La turismefòbia és una expressió inventada pels lobbys amb l’objectiu de criminalitzar els veïns" La portaveu de la manifestació també ha afirmat que el model turístic actual està portant precarietat laboral perquè els treballadors dels hotels “cobren una misèria”. Tanmateix, ha defugit el terme turismefòbia. “És una expressió inventada pels lobbys amb l’objectiu de criminalitzar els veïns. Si un turista ve a passar les vacances aquí, s’interessa per la nostra cultura i s’està uns dies a un hotel o a un hostal no és un problema per nosaltres.” Sebastian, també membre de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta, ha demanat a la Generalitat “que obri 300 pisos per lloguer social d’edificis que actualment estiguin buits o que

Agost 2017

s’utilitzin com a pisos turístics.” També ha dit que els casos de veïns amb problemes han anat a més, com demostra l’augment de persones que atenen a les taules de comissió d’habitatge, una associació creada per coordinar els problemes generats per l’impacte del turisme en l'habitatge. Durant la concentració s’han sentit crits com “primer ens van treure el port, després ens van treure la platja i ara volen endur-se les nostres cases” en un ambient reivindicatiu i sense incidents. Uns banyistes membres de la concentració també han onejat una pancarta dins del mar que reclamava l’abolició dels pisos turístics.

Agost 2017

PÚBLICO – 12/8/17 - http://www.publico.es/sociedad/turismofobia-200-vecinos-manifiestan-barceloneta-excesosturismo.html

Unos 200 vecinos se manifiestan en la Barceloneta contra los excesos del turismo Los vecinos han asegurado que el aumento de los pisos turísticos -legales e ilegales- en el barrio ha provocado el encarecimiento de los alquileres, la desaparición de comercios y el aumento de los comportamientos incívicos.

Protesta contra los efectos del turismo masivo en Barcelona. FOTO: PLATAFORMA BARCELONETA DIU PROU

Unos 200 vecinos se han manifestado este sábado en la playa de la Barceloneta en contra de la especulación inmobiliaria, el incivismo y la privatización del espacio público bajo el lema 'Por la abolición de los pisos turísticos', según han informado fuentes municipales.

Los manifestantes han ocupado parte de la playa con pancartas en las que se podría leer 'We don't want tourists in our buildings! This is not a beach resort' -'¡No queremos a turistas en nuestros edificios! Esto no es un resort de playa-, en una movilización organizada por la Plataforma la Barceloneta Diu Prou.

Los vecinos han asegurado que el aumento de los pisos turísticos -legales e ilegales- en el barrio ha provocado el encarecimiento de los alquileres, la desaparición de comercios y el aumento de los comportamientos incívicos. Hace unos años el precio del alquiler de un piso de 35 metros cuadrados en esta zona de Barcelona rondaba los 500 euros, mientras que ahora es difícil encontrar algo por menos de 1.000 euros.

Agost 2017

LA VANGUARDIA - 12/8/2017 - http://www.lavanguardia.com/opinion/20170813/43529612941/sin-soluciones-para-labarceloneta.html

Desenes de veïns de la Barceloneta es concentren per reclamar l'"abolició dels pisos turístics" Comparte en Facebook Comparte en Twitter PER: ACN Barcelona Un centenar de veïns de la Barceloneta s'han concentrat aquest dissabte al matí a la platja en contra de "l'especulació immobiliària, la inseguretat, l'incivisme i la privatització d'espais públics" que està provocant la massificació del turisme. Així ho ha destacat Esther Jorquera, de la Plataforma en defensa de la Barceloneta - La Barceloneta diu Prou, que ha alertat de l'"expulsió del veïnatge i de la fi del petit comerç" que està devorant el barri. Amb una pancarta que han desplegat dins l'aigua, els concentrats han reclamat directament l'"abolició dels pisos turístics". Els veïns també denuncien que la pressió turística ha arribat a una situació límit aquest estiu i critiquen que les accions de les administracions estan sent "insuficients".

Agost 2017

LA VANGUARDIA- 12/8/17 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170812/43478597384/protesta-barcelonetaplaya-turismo-alquileres.html

La Barceloneta protesta en la playa contra la turistificación y la pérdida de vecinos El barrio marinero denuncia la proliferación de hamacas, el aumento de desahucios invisibles y la persistencia de los apartamentos PER: MERITXELL M. PAUNÉ, MARTÍ PAOLA

Manifestantes en la playa de la Barceloneta

Al grito de “no queremos pisos turísticos”, un centenar de personas se han concentrado esta mañana en la playa de la Barceloneta para demostrar su total repulsa al modelo turístico que impera en el distrito. Una concentración promovida por la plataforma ciudadana “La Barcloneta diu Prou” (La Barceloneta dice Basta) que busca detener la proliferación de inmuebles turísticos que, según relatan, perjudica la vida de los vecinos de la zona con el encarecimiento de los alquileres, la pérdida del comercio tradicional, el aumento del coste de vida y la presencia continua de altercados producidos por turistas insolidarios con el respecto y el descanso de la vecindad.

Hasta 600 pisos de uso turístico contabiliza en la Barceloneta la entidad convocante de la manifestación. Una situación insostenible que está provocando consecuencias negativas en la

Agost 2017

vida de cientos de personas en la zona. “Mis hijos tuvieron que irse, ya que no podían costear el precio del alquiler que se puso por las nubes. Por una planta baja de unos treinta metros cuadrados, con humedad, ratas y cucarachas pagaban 750 euros al mes”, lamenta una vecina, quien añade que “con esto lo que quieren es que nos vayamos para que esos pisos queden para los turistas”. Mis hijos tuvieron que irse, ya que no podían costear el precio del alquiler que se puso por las nubes Tras la concentración en la misma orilla de la playa, representantes de “La Barceloneta diu Prou” han leído un manifiesto donde aseguran no sufrir turismofobia, “ya que eso sería de idiotas”, argumentaba Sebastián, uno de los portavoces. Desde la asociación se ha insistido mucho en no confundir términos y en no mezclar acontecimientos que están coincidiendo en el tiempo. “A mí no me líes con lo que ha pasado con el bus turístico o con los pinchazos en las ruedas de las bicicletas, porque con eso no estamos de acuerdo”, sentenciaba, “sino que lo que no queremos es quedarnos sin descanso, barrio y sin nuestras casas”. La plataforma ha querido reivindicar soluciones a las Administraciones competentes, a quienes reclaman actuaciones que frenen “a este depredador que amenaza toda Barcelona”, y para dejar de sentir que son una molestia en propio barrio. A la Generalitat de Catalunya han solicitado que “los trescientos pisos cerrados que se dedicaban ilegalmente al turismo, que sean destinados a vivienda social”. La playa se ha convertido en otro frente abierto a causa de las hamacas de alquiler. “El distrito vigila que estos negocios no rebasen los máximos que prevé la licencia, pero aún así llenan buena parte de la arena y la gente está irritada”, apunta Sebas Huguet, estibador, vecinos y uno de los impulsores de la plataforma. “Además, si protestamos dentro del barrio parece que sea por problemas solo nuestros, cuando lo son de toda Barcelona”, razona. Un grupo de jóvenes turistas haciendo botellón de noche en la playa de la Barceloneta, este julio

Cabe señalar que en la Barceloneta la playa no es solo una actividad estival, sino un punto estable de encuentro y ocio. Hasta hace una

Agost 2017

generación, gran parte de los vecinos trabajaban en labores vinculadas al mar y los diminutos quarts de casa –de 30 m2, muchos de ellos sin ducha o muy precaria– invitaban sobradamente a acudir a los clubs deportivos del frente marítimo para relacionarse y asearse mejor. La playa, en definitiva, es parte sustancial de la forma de vida tradicional de la Barceloneta, un carácter singular que está a punto de desaparecer. Lo que de verdad angustia a la Barceloneta Aunque, en última instancia, lo que hace salir a la calle a la Barceloneta no son las hamacas ni la nostalgia. Ni siquiera las fotos diarias de guirisdurmiendo la mona en la calle, que cuelgan en Internet y circulan de móvil en móvil. Lo que asusta de verdad ahora a la Barceloneta es ladesveinización: el barrio se está quedando sin vecinos a marchas forzadas. “Nos quitaron el puerto en su día, estamos perdiendo la playa y lo último serán las viviendas”, se queja Huguet. “No le renuevan el alquiler a nadie, ¡nos están echando!”, protesta. “No es que te suban el precio, es que cuando pasan los tres años del contrato te obligan a dejar el piso”, apostilla. “Te puedes atrincherar, pero posiblemente al cabo de unos meses te tendrás que ir igual”, lamenta. Elgoteo de rescisiones es diario y, burofax en mano, los afectados comparten su angustia con el resto de vecinos. Cuando buscan otro piso en la zona chocan con precios de 850, 900 y hasta 1.000 euros mensuales, impagables para un indígena. Un grupo de vecinos conversa al fresco frente a la puerta de su casa, como se ha hecho desde hace generaciones

Y es que varias dinámicas inmobiliarias simultáneas, en auge en toda Barcelona, se están cebando de forma especial en este goloso territorio costero. Una treintena de bloques se están rehabilitando para convertirlos en estudios de alto nivel. Los quarts de casa se venden con gran facilidad anómadas digitales y expats de medio mundo, que –con el triple de poder adquisitivo que un barcelonés medio– solo viven en Barcelona dos o tres meses al año. “La única solución es

Agost 2017

hacer vivienda social y rescatar los 300 pisos que hay vacíos y las plantas bajas convertidas en almacenes para restaurantes”, sostiene el estibador. Lucha crónica contra los pisos turísticos La lucha vecinal contra los pisos turísticos sigue firme pero no logra vencer: han logrado clausurar algunos, pero han detectado nuevas aperturas. La Plataforma estima que hay unos 600 apartamentos en activo. “Ahora ya se cursa expediente con una sola vez que los visualizadores pillen a turistas en el apartamento, no hacen falta dos como al principio, pero la tramitación dura 140-150 días y la sanción puede ser recurrida”, detalla Huguet. A los agentes cívicos, en cambio, no les ve utilidad alguna: “Son chavalines que no están autorizados a multar ni a nada, los incívicos se ríen de ellos”. La fecha de la convocatoria, a priori poco estratégica por la coincidencia con el macropuente de agosto, no es casual: conmemora el aniversario de la primera protesta del barrio contra el incivismo y los pisos turísticos, en 2014. Desde aquel verano, cada año han organizado protestas al llegar a la mitad de agosto, a modo de catarsis y de advertencia política. “Si luchamos podemos ganar, si no luchamos estamos perdidos”, asevera el cartel de la protesta. Una turistas en el interior de un apartamento, situado en un 'quart de casa', este julio

Agost 2017

EL PAÍS – 12/8/17 - https://elpais.com/ccaa/2017/08/12/catalunya/1502533459_674138.html

Los vecinos de la Barceloneta toman la playa en contra de los excesos del turismo Denuncian que los apartamentos turísticos están obligando a los vecinos a abandonar el barrio PER: ALFONSO L. CONGOSTRINA

Una pancarta en el agua en la manifestación de este sábado.

Dos centenares de vecinos del barrio de la Barceloneta han ocupado este sábado por la mañana la playa exigiendo el fin de los apartamentos turísticos y de la especulación inmobiliaria que sufren, a su juicio, por excesos del turismo. Los vecinos, ataviados con camisetas amarillas con el mensaje: “La Barceloneta no está en venta”, han tomado pacíficamente la zona que denominan La Caleta y que separa la playa de la Barceloneta de la de Sant Miquel. Allí, decenas de pancartas en la arena en las que se podía leer: “Vecinos en traspaso. Stop masificación turística”, “la Barceloneta no se vende”, “quiero crecer y jugar en la Barceloneta”, “no queremos pisos turísticos”… Proclamas que se entremezclaban con toallas de bañistas dispuestos a comenzar una jornada de agua salada y sol. Pepa Picas de la asociación de vecinos de la Òstia alertaba de que la situación en el barrio es preocupante. En agosto de 2014, los vecinos salieron por primera vez a las calles dando un puñetazo sobre la mesa y gritando contra los excesos de un turismo que les ahogaba. “Desde entonces no hemos hecho más que retroceder”, aseguraba Picas. “El barrio está invadido por los

Agost 2017

pisos turísticos ycada apartamento destinado a esos usos significa un vecino menos”, denunciaba. Para la vecina el “barrio está desconocido, no hay vecinos, no hay comercios...”. Paz Fernández es una vecina de la calle Pescadors. “Nací en el barrio y cuando me casé me fui a vivir al barrio de Vall d’Hebron. Me separé en 1990 y volví con mis hijos. Después de 27 años pagando religiosamente el alquiler, hace semanas me llegó un burofax. Me dicen que en septiembre tengo que estar fuera de mi piso”, lamentaba Paz Fernández. La vecina paga 500 euros por un piso de unos 50 metros cuadrados. Sabe que el dueño del inmueble quiere duplicar la mensualidad. “Yo cobro 900 euros de pensión. Antes, en el barrio vivíamos con ladrones, drogadictos… intentábamos convivir y lo conseguíamos, pero el turismo lo ha arrasado todo”, denuncia. Los vecinos comienzan con sus cánticos en contra del turismo. Critican los apartamentos destinados para los visitantes, la inseguridad en las calles, la privatización de algunas partes de la playa. Critican al exalcalde Xavier Trias, que firmó concesiones para que se explotaran económicamente sombrillas y hamacas en la arena y felicitan a Colau por anunciar que en 2018 ya no existirán estos servicios. Aún así, consideran que la maniobra es insuficiente. Unos manifestantes despliegan una pancarta dentro del mar mientras el tradicional cañón con el que los vecinos descargan su ira en las protestas vecinales vomita un par de sonoros petardos. Mientras, los bañistas miran expectantes el espectáculo, todos se apresuran a remarcar que no es “turismofóbico”. Esther Jorquera, de la plataforma en defensa de la Barceloneta, añade matices al discurso: “El problema es la especulación. Cada mes hay decenas de desahucios a vecinos que viven en pisos de alquiler. No es admisible que los propietarios pidan 1.000 euros por pisos de 30 metros cuadrados”. Jorquera se niega a aceptar el calificativo de turismofóbica. “Ahora parece que seamos un barrio privilegiado porque estamos en el centro y tenemos playa y por eso nos están obligando a marchar”, concluye. Jorquera asegura que no existe un recuento del éxodo que han tenido que soportar los vecinos. “El 80% de mis conocidos se han visto obligados a marchar y ahora sus pisos han ido a parar a turistas”, asegura. Critica las administraciones por “no haber hecho nada, solo gestos que suponen unas simples cosquillas”.

Agost 2017

A la concentración acuden vecinos de otros barrios afectados por los excesos turísticos. Jordi Giró, presidente de la asociación de vecinos del barrio de la Vila Olímpica, manda un mensaje claro: “No es turismofobia es pura especulación. Cada vez que sale un piso al mercado del alquiler se lo acaban quedando turistas”. La protesta acaba con cuatro gritos a algún bañista que considera que los manifestantes le estan robando el sol. Los vecinos abandonan la playa sin incidentes. Recogen las pancartas que saben que volverán a utilizar en breve y rescatan el cañón, que hoy surcaba las aguas de la playa de la Barceloneta a bordo de una pequeña barca hinchable. “Todo vecino que necesite ayuda que no dude en reclamarla”, concluye Sebas, uno de los más combativos. La próxima protesta será en septiembre. En alguna pancarta se puede leer “Ningún verano más como este”. Según Picas ,desde 2014, cada verano ha sido “peor” que el anterior.

Agost 2017

EL MUNDO – 12/8/17 - http://www.elmundo.es/cataluna/2017/08/12/598edca822601d47108b461e.html

Vecinos de la Barceloneta 'invaden' la playa contra los efectos del turismo descontrolado Denuncian el incremento de los pisos de alquiler por la proliferación de pisos turísticos El barrio protesta desde hace años contra el turismo de borrachera y el incivismo PER: JAVIER OMS

Vecinos de la Barceloneta 'invaden' la playa contra los efectos del turismo descontrolado.

Playa de la Barceloneta, 10.00 de la mañana, rozando los 30 grados. Dos turistas vestidos de calle y -se intuyesin habitación donde caer muertos, pasan la borrachera sobre toallas. La mona no les deja darse cuenta del calor ni de prácticamente nada. Entre otras cosas, de que decenas de personas les observan con los ojos de quien se encuentra a un extraño en su sofá. En cuanto despiertan, eso sí, se van entre aplausos.

La historia de los conflictos que el turismo descontrolado genera en la Barceloneta se explica a través de fotografías. En 2014, cuando los vecinos estallaron por primera vez, fue la de unos turistas desnudos en un supermercado. El sábado por la mañana, la estampa la facilitaron los dos visitantes beodos que, al abrir los ojos, se vieron rodeados de pancartas ininteligibles para ellos. Y eso que clamaban, precisamente, contra especímenes como ellos. Como evidencian las dos imágenes, ha pasado el tiempo pero el conflicto, lejos de desaparecer, es aún más visible.«Cada año vamos a peor», explica Sebas Huguet, portavoz de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta.

Agost 2017

Como sucedió hace tres años, los vecinos han vuelto a rebelarse. En esta ocasión con la toma simbólica de un trozo de playa, 'invadida' durante una hora por 200 residentes para denunciar la larga lista de consecuencias -las negativas- que ha traído el éxito entre los foráneos al barrio pesquero. Desde el incivismo inherente al turismo de borrachera a la masificación «casi asfixiante» del metro y el autobús, pasando por la ocupación literal de la playa por centenares de sombrillas de pago, hasta llegar a la madre de todas las némesis: los pisos turísticos.

Pancartas contra el turismo masificado en la playa de la Barceloneta MARGA CRUZ

El portavoz de la plataforma vecinal lo resume: «Los pisos turísticos son nuestra gangrena». Según sus propios cálculos, solo en el barrio existen 600 de ellos, sin diferenciar entre legales e ilegales. Según los datos del Ayuntamiento, en el distrito de Ciutat Vella hay 604 viviendas de uso turístico registradas. «Entre todos tenemos que denunciarlos, legales o ilegales. Cada piso turístico es una familia menos en el barrio», alienta a los suyos Huguet.

Las viviendas que se alquilan a través de AirBnB o Homeaway han superado, en la escala de cabreo vecinal, a las molestias ya tradicionales como el ruido, los gritos, las peleas y los orines y demás sustancias en portales y prácticamente en cada esquina. Los vecinos atribuyen a la proliferación de pisos turísticos la mayor parte de sus males. Entre ellos, la amenaza de ser «expulsados» por el aumento disparatado del precio de los alquileres.

Unas cifas más hirientes si se tiene en cuenta que en la Barceloneta existían minipisos -aquí conocidos como 'quarts de casa', de 28 metros cuadrados- antes de que a nadie se le ocurriera hablar de minipisos. «Un quart que costaba 400 euros ahora vale 1.200 o 1.500», según Esther

Agost 2017

Jorquera, miembro de la plataforma, quien también rechaza la existencia de turismofobia. «No estamos contra los turistas. Sólo contra ser expulsados de nuestras casas».

Para llamar la atención las instituciones públicas, el vecindario innovó ayer con una cadena humana a pie de orilla. El intento tuvo éxito entre turistas sorprendidos por la protesta pacífica. No caló de igual forma en las instituciones. Por orden creciente de competencias en materia de vivienda, ni Ayuntamiento ni Generalitat ni Gobierno hicieron comentario alguno.

Agost 2017

ABC – 12/8/17 - http://www.abc.es/espana/catalunya/abci-mas-200-vecinos-barceloneta-protestan-playa-contra-pisosturisticos-201708121503_noticia.html

Más de 200 vecinos de la Barceloneta protestan en la playa contra pisos turísticos «Por cada piso turístico, desaparece una familia», ha denunciado Sebastián Huguet, de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta Residentes del barrio de La Barceloneta se reúnen en la playa para protestar contra el "turismo borracho" en su vecindario de Barcelona

Unos 200 vecinos del barrio de la Barceloneta, según la Guardia Urbana, han protestado hoy en la playa contra la proliferación de pisos turísticos y actitudes incívicas en esta zona de Barcelona.

Los vecinos, ataviados con camisetas amarillas con el lema «La Barceloneta no se vende», han realizado una cadena humana a orillas del mar y han desplegado pancartas con inscripciones como «Por la abolición de los pisos turísticos», «Nos quedamos en casa, basta de especuladores» o «Ni un verano más como este».

La Plataforma en Defensa de la Barceloneta ha convocado la concentración para pedir a la administración que «ponga remedio a la expulsión de vecinos del barrio por la proliferación de pisos turísticos» y «actúe con firmeza» ante el incivismo de algunos turistas, que a base de "gritos, peleas y actitudes desafiantes" están provocando la "degradación del barrio", ha explicado la entidad en un comunicado.

Agost 2017

Según el presidente de la Asociación de Vecinos de la Barceloneta, Manel Martínez, «entran en las escaleras de vecinos, rompen puertas, gritan y amenazan a los vecinos».

Otros problemas asociados a la masificación turística son la aparición de turistas durmiendo en plena calle o en la playa, en tiendas de campaña y hamacas, así como la «expulsión» de vecinos del barrio por la «especulación inmobiliaria». «Por cada piso turístico, desaparece una familia», ha denunciado Sebastián Huguet, de la Plataforma en Defensa de la Barceloneta.

Agost 2017

ARA – 12 /08/17 - http://www.ara.cat/societat/accio-contra-turistes-amenaces-detingut_0_1849615228.html

Una acció contra els turistes a la Barceloneta acaba amb amenaces i un detingut Un veí hauria esgrimit un cúter contra un treballador de la neteja que intentava impedir que pengés un cartell de "Tourist, go home"

Un grup de turistes passejant amb les seves maletes de viatge a la Barceloneta

Unes hores abans de la cadena humana d'aquest migdia a la platja de la Barceloneta contra l'excés del turisme, una acció de protesta ha acabat amb un detingut per amenaces al mateix barri. Cap a les set del matí els Mossos d'Esquadra, segons fonts del cos, han detingut un home per amenaçar-ne un altre que havia intentat impedir que pengés en un semàfor un cartell amb l'eslògan "Tourist, go home" [Turista, torna a casa]. Segons ha pogut saber aquest diari, un treballador de la neteja del metro ha declarat a la policia que, quan netejava els vorals de l'estació, ha vist que un home penjava un cartell en contra dels turistes en un semàfor. El treballador de la neteja ha explicat que l'hi ha recriminat i que hauria

Agost 2017

arribat a treure el cartell però que el veí que el penjava llavors l'ha amenaçat amb un cúter que duia. Segons el relat del treballador de la neteja, l'altre home l'ha intentat tallar al coll, tot i que l'hauria esquivat, i durant la disputa fins i tot hauria tret una barra de ferro. Quan ha arribat la patrulla dels Mossos, però, no duia cap de les dues coses. El treballador de la neteja ha acompanyat els Mossos fins on, segons els ha dit, l'altre home havia llançat el cúter i n'han trobat un.

Agost 2017

EL CONFIDENCIAL - 12/08/17 - https://www.elconfidencial.com/espana/cataluna/2017-08-12/barceloneta-pisosturisticos_1428200/

Los vecinos de la Barceloneta se manifiestan en la playa contra los pisos turísticos Los vecinos aseguran que estos pisos han provocado el encarecimiento de los alquileres, la desaparición de comercios y el aumento de los comportamientos incívicos Foto de @FemSantAntoni

PER: AGENCIAS Unos 200 vecinos se han manifestado este sábado en la playa de la Barceloneta en contra de la especulación inmobiliaria, el incivismo y la privatización del espacio público bajo el lema 'Por la abolición de los pisos turísticos', según han informado fuentes municipales. Los manifestantes han ocupado parte de la playa con pancartas en las que se podría leer 'We don't want tourists in our buildings! This is not a beach resort'(¡No queremos a turistas en nuestros edificios! Esto no es un resort de playa), en una movilización organizada por la Plataforma la Barceloneta Diu Prou. Los vecinos han asegurado que el aumento de los pisos turísticos -legales e ilegales- en el barrio ha provocado el encarecimiento de los alquileres, la desaparición de comercios y el aumento de los comportamientos incívicos.

Agost 2017

EL PUNT AVUI – 12/08/2017 -http://www.elpuntavui.cat/societat/article/5-societat/1215757-la-barceloneta-punta-dellanca.html

La Barceloneta, punta de llança Dos centenars de veïns clamen contra els pisos turístics amb un acte a peu de platja

L’esclat veïnal de fa tres anys al barri mariner va situar en primer pla un debat indissoluble del de la gentrificació i que ja és central PER: IVÁN VILA

Dues usuàries de la platja de la Barceloneta observant la cadena humana formada per veïns del barri, ahir al matí

Ja fa tres anys de l’esclat veïnal a la Barceloneta contra el turisme massiu i el debat que aquella protesta va posar en primer pla no només no ha remès, sinó que ha esdevingut central. La del turisme a Barcelona és avui una controvèrsia que n’amara moltes altres, la principal, dels problemes d’habitatge i la gentrificació, la substitució dels veïns de sempre per uns de nous amb més poder adquisitiu, conseqüència d’una escalada de preus en el mercat de l’habitatge, sobretot de lloguer, que tant el govern municipal d’Ada Colau com el moviment veïnal vinculen directament a la pressió turística. Ahir dos centenars de veïns de la Barceloneta van tornar a sortir al carrer, o més aviat a la platja, aquest cop, per commemorar el tercer aniversari de la seva lluita i recordar que segueixen amatents i al peu del canó.

A canvi de situar el problema a l’epicentre de les preocupacions del consistori, els enquestats en el baròmetre municipal i l’opinió publicada sobre els reptes i problemes de la ciutat, la protesta al barri ha perdut pistonada i virulència respecte d’aquell primer esclat. El nombre d’assistents

Agost 2017

d’ahir va ser semblant al de la protesta de fa un any, quan el seguiment ja havia afluixat, i aquest cop es va renunciar a recórrer el barri, com s’havia fet en les sorolloses manifestacions d’estius anteriors, de manera que la cosa va quedar en una discreta concentració culminada amb un petit acte simbòlic, la formació d’una cadena humana a peu de platja.

També s’ha modulat el discurs. El que va néixer com una queixa per les molèsties derivades dels excessos del turisme al barri mariner inclou ara crides per posar fi a la gentrificació, també en altres zones, i a combatre el que per a molts és una bombolla dels preus de lloguer. A l’hora de la veritat, però, la pancarta estel·lar continua sent la mateixa, la que resa: “Per l’abolició dels pisos turístics”, i el càntic més corejat, el de “no volem pisos turístics.” Ahir el portaveu de la plataforma La Barceloneta Diu Prou, Sebas Huguet, desmarcava la lluita veïnal dels sabotatges contra empreses turístiques d’Arran i Endavant, però insistia que “el turisme és imparable i els problemes es multipliquen”.

La modulació també ha comportat la desaparició dels càntics i pancartes contra l’Ajuntament. L’any passat encara es va sentir algun retret. Ahir, ja no, les crítiques les van reservar a la Generalitat i l’Estat. Els veïns valoren els esforços del consistori per posar portes al camp i celebren l’aprovació del pla especial urbanístic d’allotjaments turístic, la pressió als pisos turístics il·legals i el decret que a final de mes prohibirà la circulació de bicitaxis, segways i altres ginys elèctrics al barri. Però per ara, troben les mesures insuficients i poc eficaces.

Posen d’exemple els agents cívics i la sala conjunta de Mossos i Guàrdia Urbana. Dels primers, diuen que no fan res i que quan veuen conductes incíviques, prefereixen girar l’esquena. I de la sala, Huguet diu que “no és una comissaria, només un vestidor perquè es canviïn els agents”. La plataforma assegura que al barri encara queden 600 pisos turístics operant sense llicència, i que hi ha 300 més que, fruit de l’activitat inspectora del consistori, han cessat l’activitat, però resten buits. “Que els posin en la bossa de lloguer social”, reclama Huguet.

A la platja, a davant del restaurant Salamanca, hi havia representants d’altres entitats veïnals que donen suport a la protesta. Al capdavant, Jordi Giró, president de l’associació de veïns de la Vila Olímpica i número dos de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). Giró va

Agost 2017

insistir que el que passa a Barcelona amb el turisme “no és turismofòbia, és especulació pura i dura”; va advertir que la situació no remet i continuaran insistint, i va esperonar els veïns: “La vostra lluita és la punta de llança de la lluita de tots els barris de la ciutat”.

Agost 2017

ARA – 12/08/17 - http://www.ara.cat/societat/Barceloneta-cadena-humana-recuperar-platja_0_1849615196.html

Els veïns de la Barceloneta fan una cadena humana a la platja contra l'excés de turisme Critiquen tant l'especulació immobiliària com l'incivisme al barri i alerten que aquest estiu la situació ha arribat al límit  Gairebé tots els manifestants portaven samarretes de color groc

Els veïns de la Barceloneta han tornat a sortir al carrer per criticar els efectes del turisme. En aquest cas, la mobilització ciutadana s'ha situat directament a la platja, on aquest matí més d'un centenar de persones que anaven vestides amb samarretes grogues han fet una cadena humana. Amb el lema "Recuperem la platja de tots", els veïns han volgut exposar la situació que viuen. La protesta s'ha dirigit contra "l'especulació immobiliària, la inseguretat, l'incivisme i la privatització d'espais públics". Segons els veïns, aquest excés d'elements està provocant la massificació del turisme. Així ho ha destacat Esther Jorquera, de la plataforma La Barceloneta diu Prou, que ha alertat que "l'expulsió del veïnatge i la fi del petit comerç" està devorant el barri. Els veïns han desplegat una pancarta dins l'aigua i han reclamat "l'abolició dels pisos turístics". Els cartells mostraven consignes com ara "Ens quedem a casa, ja n'hi ha prou d'especuladors" i "Ni un estiu més com aquest".

Agost 2017

Els veïns han sorprès un turista que encara dormia a la sorra

De fet, els veïns han assegurat que aquest estiu la pressió turística ha arribat a una situació límit i que les accions de les administracions estan sent "insuficients". També han explicat que se senten insegurs a causa de l'incivisme, que es tradueix en soroll i brutícia als carrers del barri. Segons el president de l'Associació de Veïns de la Barceloneta, Manel Martínez, "entren en les escales de veïns, trenquen portes, criden i amenacen els veïns". La veïna de la Barceloneta Susana Saumell ha declarat a l'ACN que "cada pis turístic és un veí menys" i ha reclamat que els immobles de la zona han de ser habitatges per a les persones i no "una mercaderia per fer diners amb el turisme". Maria Luz Pérez ha recordat també que abans "les portes estaven obertes" al barri, mentre que ara té "por" a casa seva.

Agost 2017

LA VANGUARDIA – 12/8/17 - http://www.lavanguardia.com/local/barcelona/20170812/43487151598/playas-barcelonetacampamento-turistas.html

Las playas de la Barceloneta se convierten en campamento de turistas Docenas de visitantes de monederos diversos comparten arenales con muchos indigentes Una pareja francesa no ha encontrado hotel y hace escala, camino de alicante, durmiendo en la playa (Llibert Teixidó)

Comparte en Facebook Comparte en Twitter

PER: LUIS BENVENUTY Fernando apenas carga una pequeña mochila. “Para viajar así lo mejor es llevar encima lo menos posible –dice el treintañero en la playa de la Barceloneta, de madrugada, entre el paseo Marítim y el espigón del Gas, extendiendo sobre la arena la toalla que en un rato le servirá de colchón–. De todas formas ya me robaron. Estaba muy cansado y me quedé dormido en el parquecito de aquí atrás con las cosas guardadas en los bolsillo. Aquí son muy habilidosos. Al menos tuvieron el detalle de dejarme un porro. No se los llevaron todos. La playa es más segura que cualquier parque. Hay más movimiento. Por la mañana puedes darte una ducha. A lo mejor te molesta un borracho a la salida de la discoteca, pero en verdad nunca estás solo porque siempre tienes un vecino... Pero aguantan pocas noches. Dormir aquí es muy duro”. Fernando, oriundo de Madrid, recién llegó de Cardiff, de un muy largo viaje… “Quiero pasar agosto en Barcelona. Ahora Madrid es un infierno, y aquí en Barcelona la policía es más maja. Aún no tuve problemas”. Fernando no quiere que le hagan fotografías.

Agost 2017

Un agente indica a una mujer que dice que no tiene casa que ha de desmontar su tienda de campaña (Llibert Teixidó)

A unos pocos metros, también bajo los focos que alumbran la arena, los parisinos Omar y Djans tratan de conciliar el sueño en una tienda de campaña comprada pocas horas atrás en un establecimiento de Decathlon. “Estamos de viaje por la costa. Tuvimos un error de cálculo, llegamos a Barcelona y en el último momento vimos que no había manera de encontrar una habitación disponible”. “Entonces nos compramos esta tienda y nos dijimos vamos a la playa. El coche lo aparcamos en un parking. Mañana llegaremos a Alicante, donde tenemos una reserva en un hotel”. “Yo una vez vi un reportaje de playas donde se puede dormir. Hablaban de Barcelona”. “Nosotros no somos hippies. Nos gustan las camas muy mullidas, la buena comida, la comodidad...”. “Y la verdad es que estoy un poco intranquila. Aquí hay mucha gente bebiendo alcohol ¿es normal que haya tantos borrachos en la playa?”. “Nos pusimos aquí porque vimos otras tiendas... ¿está prohibido montarlas en la playa?”. La mayoría retira sus tinglados a instancias de los policías municipales, pero cuando se van los vuelven a montar Entretanto agentes de la Guardia Urbana piden a la gente que comparte botellas de espirituosos de un modo muy alegre que abandone la playa para que los grandes tractores cribadores limpien la arena. La gente duerme diseminada, sobre las tumbonas apiladas, en la parte de atrás de los

Agost 2017

chiringuitos, bajo un par de sombrillas que les protegen de la humedad... Otros turistas prefieren esquivar los focos del paseo Marítim resguardándose entre las sombras de los porches. Los indigentes se quejan de que los policías les despiertan por culpa de la afluencia de turistas, que si no hubiera tantos guiris les dejarían plantar sus tiendas tranquilamente. La presión que sufre el barrio más marinero continúa acentuándose. Al parecer, entre los viajeros más aventureros es bien sabido que en Barcelona se puede dormir en cualquier lugar de un modo muy económico.

Las tiendas de campaña se suceden cada madrugada en el litoral del barrio más marinero de Barcelona (Llibert Teixidó)

Tres jóvenes griegas llegaron a la ciudad esta mañana en un coche compartido mediante la aplicación Bla Bla Car. Sólo pasarán esta noche en Barcelona. Van al cabo de Gata. En el Raval, por la tarde, una gente muy maja les dijo que en la cala de San Pedro aún se hace acampada libre, que la gente pasa allí los días en pelota picada, que así te salen unas vacaciones la mar de económicas. También les dijeron que si querían ahorrar durmieran muy acurrucadas en las playas de la Barceloneta. Que ahí duerme tanta gente que no tienen nada que temer. Dicen que algo habían leído al respecto en internet. El principal inconveniente de los porches, agregaron, es que se trata de una zona de paso durante toda la noche. Mucha gente hace pipí, también de un modo muy alegre. Entonces los agentes indican a una familia filipina que ha de

Agost 2017

desmontar su tinglado al menos hasta que pasen los grandes tractores. “Queríamos pasar una noche de aventuras”, dicen los filipinos, desperezándose, recogiendo sus enseres, esperando a que pasen los grandes tractores. A las griegas tampoco les hace gracia que las fotografíen. Decenas de personas pernoctan muy diseminadas en tiendas de campaña, sobre las tumbonas, detrás de los chiringuitos... “Ahora, por culpa de tanto turista, la policía me dice que tengo que desmontar la tienda”, tercia Rosa, una mujer de mediana edad que hace dos meses y medio perdió su empleo, que lleva más de dos semanas durmiendo al raso. Cada mañana, sobre las seis, antes de que regresen los agentes, desmonta su tienda y empuja un carrito con todas sus propiedades. “Yo es que no tengo a donde ir, y no me pongo ahí en medio como hacen los turistas, sino junto a las rocas del espigón, a pesar de las ratas, porque por aquí no han de pasar los tractores... No puedo estar montando y desmontando todo el rato. Pero cada vez vienen más turistas. Ambiente de noche en la Barceloneta (Llibert Teixidó)

Y como la mayoría sólo lo hace por una noche o dos todo les da igual. Están de vacaciones, tienen casa, duermen en la playa por capricho ¿sabes el miedo que da dormir en Montjuïc? allí te pueden descuartizar. Yo no entiendo cómo la gente puede hacer estas cosas por gusto. Yo estoy harta de dormir en la playa, de aguantar esta humedad. Bajo esa sombrilla está durmiendo mi

Agost 2017

vecino, un chico de París que lleva ahí una semana. Tiene dinero. Pero dice que le gusta viajar así. No lo entiendo. Yo me quedaba en mi casa, pero cómo no tengo casa”. La gente duerme diseminada, sobre las tumbonas apiladas, en la parte de atrás de los chiringuitos, bajo un par de sombrillas que les protegen de la humedad...

Agost 2017

ARA – 13/08/2017 - http://www.ara.cat/opinio/Ada-Colau-Barceloneta-comparativa_0_1850215138.html

Ada Colau i la Barceloneta: una comparativa 'La Vanguardia' i 'El Periódico' dediquen una doble pàgina a la cadena humana dels veïns de la Barceloneta. Hi ha, però, una diferència: un esmenta l'alcaldessa al subtítol i l'altre no

PER: ÀLEX GUTIÉRREZ

 Ada Colau i la Barceloneta: una comparativa

Dos diaris de Barcelona –'La Vanguardia' i 'El Periódico'– tenen com a foto destacada de portada el mateix tema. Es tracta de la cadena humana que soferts veïns de la Barceloneta van formar per protestar contra els excessos del turisme. Totes dues capçaleres hi dediquen una doble pàgina i, també, un editorial. Però hi ha una diferència substancial. A 'La Vanguardia', el nom de Colau apareix en un subtítol: "Els veïns demanen a Colau que actuï contra l'incivisme desbocat i els pisos turístics il·legals". A 'El Periódico', no s'esmenta Colau en primera pàgina. Després, a l'editorial, 'La Vanguardia' recorda a la vuitena línia que l'Ajuntament està liderat "per Ada Colau". Cap rastre de l'alcaldessa a l'editorial d''El Periódico'. 'La Vanguardia' dedica un semàfor vermell a Gala Pin, regidora del districte, i també un 'Pel forat del pany', aquella secció còmodament anònima des d'on disparar ressentiments irònics diversos. No he trobat cap esment de l'equip municipal als semàfors d''El Periódico'. I, finalment, la crònica de 'La Vanguardia'

Agost 2017

esmenta també l'alcaldessa. La d''El Periódico', ho han endevinat, no. Com si les protestes es fessin al vent. M'hi jugo un mojito ambulant –o sigui: me'l bec si m'equivoco– que cap de les dues coses és casualitat: ni la multiaparició persistent de l'alcaldessa al diari del Grupo Godó, ni la seva evanescència al rotatiu de Zeta. Aquest és el quart any que la Barceloneta crema. El 2014, quan tot va començar, 'El Periódico' en va fer aleshores portada monogràfica amb fons negre el mateix dia que 'La Vanguardia' tot just li dedicava uns baixos amb subtítol tranquil·litzador, dient que l'Ajuntament hi enviava més policia. Què ha canviat? L'alcalde, esclar: aleshores era Trias. Tots dos diaris han donat bones mostres de periodisme ciutadà, d'aquell que marca l'agenda municipal. Però és una llàstima que la feina dels cronistes quedi enterbolida per les interferències polítiques.

Agost 2017

LA VANGUARDIA – 13/08/2017 - http://www.lavanguardia.com/opinion/20170813/43529612941/sin-soluciones-para-labarceloneta.html

Sin soluciones para la Barceloneta EDITORIAL Los vecinos de la Barceloneta vuelven a movilizarse para defender su barrio, que está acosado por dos frentes: la especulación vinculada a los pisos turísticos, que dispara el precio de los alquileres, lo que expulsa a la gente de toda la vida que no puede pagarlos, y por la impunidad del incivismo. Ambos problemas, en contra de lo que prometió el actual Ayuntamiento liderado por Ada Colau cuando llegó al poder, se han agravado como nunca. Se da la paradoja de que la actual concejal de Ciutat Vella, Gala Pin, que hace tres años lideró las campañas de los vecinos contra el entonces gobierno municipal de Xavier Trias, es ahora quien recibe las quejas por los mismos motivos contra los que ella protestaba y para los que ofrecía soluciones que no llegan. Lo cierto es que desde que llegó al poder, avalada por esas promesas, la situación ha empeorado, tal como aseguraban ayer los vecinos que se manifestaron.

La Barceloneta sufre diariamente la invasión de los manteros, de los patinetes eléctricos, de los vendedores ambulantes de mojitos y de los borrachos tirados en el paseo Joan de Borbó, aparte de ver su playa convertida por las noches, sobre todo en verano, en un extenso dormitorio compartido por turistas e indigentes sin techo.

El incivismo debería combatirse con mayor presencia policial. Pero, como dicen los vecinos, por encima de todo, lo que les quita el sueño es la especulación que amenaza sus viviendas. La Barceloneta, en este sentido, corre el riesgo de morir de éxito, ya que es un espacio urbano sin parangón, frente al mar, que sube de valor cada día. Esto no sólo incita a que se multipliquen los apartamentos turísticos, tanto legales como ilegales, sino que atrae a inversores nacionales y extranjeros que presionan incluso para la compra de edificios enteros. Este hecho se traduce en la creciente expulsión de los vecinos de toda la vida del barrio.

Agost 2017

La plataforma vecinal La Barceloneta diu prou calcula que en los últimos dos años se han vendido unos 36 edificios en el barrio y prácticamente ya no se renueva el alquiler a nadie, ya que los nuevos inquilinos –sean o no turistas– pagan mucho más. Lo mismo pasa con los locales comerciales. La solución, realmente, es muy difícil. Una alternativa podría pasar por una amplia oferta de viviendas sociales, lo que requeriría una gran inversión pública para reconvertir, como piden los vecinos, los más de trescientos pisos turísticos ilegales que hay en el barrio.

La Barceloneta está inmersa en una profunda transformación económica y social sobre la que es necesario reflexionar en profundidad, lejos de recetas populistas y del rechazo del turismo, para encontrar una solución global que permita conciliar los intereses de todos.

Agost 2017

EL CONFIDENCIAL – 13/08/17 - http://www.elconfidencialautonomico.com/cataluna/extrema-derecha-fomentabaturismofobia-Barcelona_0_2982301765.html

La extrema derecha también fomentaba la turismofobia en Barcelona Grupos radicales relacionados con Plataforma por Cataluña acosaban hace dos años a los visitantes extranjeros y denunciaban la masificación y el incivismo en la ciudad La extrema derecha también fomentaba la turismofobia en Barcelona, cuando grupos radicales relacionados con Plataforma por Cataluña acosaban hace dos años a los visitantes extranjeros y denunciaban la masificación y el incivismo en la ciudad.

Cartel contra el turismo en Barcelona.

En los últimos días, miembros de Arran, grupos de jóvenes relacionados con la CUP, arremetían contra el turismo en Cataluña con pintadas en autobuses turísticos e incluso difundiendo carteles en los que salían ardiendo. Pero los actos que ahora reivindican grupos radicales de la izquierda independentista, en 2015 los protagonizaban personas del otro extremo del tablero político. Y es que personas de extrema derecha con vínculos con Plataforma por Cataluña protestaban contra la “masificación turística y el incivismo” en el barrio de la Barceloneta. Se trataba de un grupo de unas 15 o 20 personas que patrullaban las calles del barrio hostigando a los visitantes extranjeros. La patrulla era especialmente activa durante los fines de semana y la integraban miembros de extrema derecha como Ana Pagés. Ana Pagés era la candidata número dos a la alcaldía de Barcelona por Plataforma por Cataluña y utilizaba el lema “primero los de casa”. El partido era totalmente contrario a la inmigración. En

Agost 2017

las elecciones municipales del 24 de mayo, la candidatura la encabezaba Javier Pedro Matías, quien también participaba en las patrullas. El grupo radical llevaba las protestas contra el turismo al extremo y acosaban a bares, restaurantes y personas a las que veían arrastrando maletas. Uno de los incidentes más graves se produjo el 17 de abril, cuando hubo un conato de agresión a un joven que defendió a una turista del grupo. Las asociaciones de vecinos denunciaban que la tarea de combatir el incivismo, en el caso de que lo haya, corresponde a la policía y hablaban de “miedo” a medida que se iba acercando el verano, ya que veían como estos grupos radicales se tomaban la justicia por su mano y ahuyentaban a los visitantes extranjeros con violencia. Cartel antiinmigración de Plataforma por Cataluña.

Agost 2017

EL PUNT AVUI -13/08/2017 - http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/62-apunt/1215545-equilibris-a-la-barceloneta.html

Equilibris a la Barceloneta PER: FERRAN ESPADA Quan la polèmica sobre els efectes del turisme a Barcelona encara era un simple debat intel·lectual, la Barceloneta ja era un símptoma evident de la problemàtica que ha esclatat definitivament aquest estiu. Els veïns del barri mariner van ser els primers de mobilitzar-se massivament. Ahir van tornar a sortir al carrer, aquest cop a peu de platja. Però l’equilibri social a la Barceloneta és molt precari. I a simple vista no sembla que s’hagi de refer, tenint en compte l’allau de visitants que es pot observar tant de dia com de nit. Per això, caldria que els veïns responguin amb honestedat si el barri ha resolt o no els problemes que denunciaven amb aquelles mobilitzacions pioneres que, entre altres coses, van ajudar al relleu al govern municipal.

Agost 2017

PATRIMONI EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 16/08/17 - http://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20170816/cooperatives-memoriaobrera-i-utilitat-6226990

Cooperatives: memòria obrera i utilitat L'ajuntament ultima l'adquisició per a ús públic de l'edifici de l'entitat Segle XX de la Barceloneta Antigues cooperatives s'han transformat en biblioteques, com la Fraternitat, o en teatres, com Pau i Justícia PER: Cristina Savall

La cohesió veïnal, la identitat d’un barri, la defensa dels drets dels obrers i els avantatges socials i econòmics de l’autogestió van afavorir l’auge de les cooperatives a la Barcelona de finals del segle XIX i principis del XX, especialment a la Barceloneta, el Poblenou, Gràcia i Sants, les zones amb més població proletària dècades després de l’esclat de la revolució industrial. Després de la recuperació de la centenària la Lleialtat Santsenca, ara l’Ajuntament de Barcelona està a punt de culminar l’adquisició de la cooperativa Segle XX, ubicada en un immoble del carrer de Ginebra, al barri mariner, que fa anys que està abandonat. «A finals del 2014, Filodomos SL, l’empresa propietària, va interposar un recurs contra el jurat d’expropiació i el preu fixat, que ja es troba en vies de resolució», assegura un portaveu de la seu del districte. Si les negociacions arriben a bon terme, els veïns de la Barceloneta disposaran d’un nou equipament públic en aquest lloc històric.

Agost 2017

«Les cooperatives també van ser espais de trobada i motors culturals entusiastes», explica Antonio Alcántara en un assaig dedicat a les cooperatives obreres. Per això, moltes d’aquestes cooperatives comptaven amb sales i platees que s’han adaptat com un guant a la transformació en teatres. És el cas dels immobles de Teixidors a Mà de Gràcia, que avui és la seu de Teatreneu, al carrer de Terol; de l’altra la Lleialtat, la del carrer del Montseny, on hi ha l’actual Teatre Lliure de Gràcia, i de la cooperativa Pau i Justícia, del Poblenou, reconvertida en la Sala Beckett. En altres casos alberguen ara biblioteques, com la Fraternitat de la Barceloneta. Ivan Miró, investigador en economia solidària, i el sociòleg Marc Dalmau, tots dos membres de la cooperativa La Ciutat Invisible, són autors de tres llibres dedicats a les cooperatives de Sants, el Poblenou i la Barceloneta, perquè, per a ells, el cooperativisme és una història que va ser sepultada per 40 anys de dictadura i 30 més de democràcia desmemoriada. «Per justícia amb aquella economia fraternal i solidària, forjadora de la identitat popular, així com per promoure el naixement d’experiències futures, és imprescindible recuperar el passat cooperativista de Barcelona», argumenten a la web de La Ciutat Invisible. «Investigant per a una exposició sobre la memòria cooperativa vam descobrir la verdadera ubicació de la Lleitat Santsenca, que estava oblidada sota una altra identitat, i vam contribuir a la seva recuperació amb altres entitats veïnals i la cooperativa d’arquitectes la Col», assenyala Miró. De Sants destaquen les cooperatives que van créixer al voltant de l’Espanya Industrial, societat cotonera fundada pels germans Muntades el 1847, que «va arribar a ser la fàbrica tèxtil més important d’Espanya amb més de 1.500 treballadors». Als seus terrenys es va construir el parc urbà de prop de l’estació de Sants. El Poblenou va congregar des de 1870 fins a 1939 prop de 20 cooperatives de consum, com Pau i Justícia, la Flor de Maig, l’Artesana, la Magnòlia i el Jardí. I de la Barceloneta també esmenten el Centre Cooperatiu de Pescadors, actiu de 1901 a 1979.

Agost 2017

MÚSICA EL PERIÓDICO DE CATALUNYA – 12/08/2017 - http://www.elperiodico.cat/ca/barcelona/20170812/08003-barceloneta6217038

08003, banda sonora original El rap d'un nano del barri, l'himne de la lluita contra els pisos turístics a la Barceloneta Jordi Redecki va compondre el 2014, a l'inici de la revolta popular, el hit 'El barrio no se vende' PER: Helena López Aquests dies, a més del cartell de la convocatòria, pels whatsapp de la Barceloneta corria un document d’àudio. Tres minuts i 41 segons que comencen amb un «Yeh, Barceloneta, 08003», una mena de banda sonora informal de la mobilització estival en defensa del barri, el seu barri; que la gent de l’Òstia repeteix des del 2014. El rap, que, no cal dir-ho, ahir va sonar a la platja, segueix amb un enganxós «'abolición total, revolución local, el barrio ya lo sabes primo, no se va a callar; fuertes como el titán, a nuestra Barceloneta no la podrán pisar'».

El seu autor és Jordi Redecki, un nano del barri que ara té 22 anys, i que quan la va escriure en tenia 20. «La vaig crear ja fa uns anys, però continua vigent, és clar. La situació segueix igual o pitjor», explica el noi via telefònica des de Valladolid, on és per treball. Aquesta lletra –«nos desahucian como a perros para que puedan venir los viajeros incívicos del extranjero»– la va escriure jove, però no tant com la seva primera cançó, que va fer amb 13 i va titular, és clar, 'Mi barrio'. «En totes les meves cançons surt la Barceloneta d’una forma o una altra», explica. Barri d'artistes Un altre rap, escrit alguns anys abans per un altre nano del barri, ja va amenitzar les manifestacions prèvies a la creació de La Barceloneta Diu Prou. El 'Jo soc de la Barceloneta', del

Agost 2017

llavors també joveníssim Alex Ayza, de Poker d'Asos, ja parlava el 2011 de com «'hace tiempo que el barrio cambió, ahora me río de los guiris, mientras los paquis cogen cada local'».

Agost 2017

RESTAURACIÓ & HOSTALERIA TIME OUT BARCELONA – 21/08/17- https://www.timeout.cat/barcelona/ca/restaurants/el-suquet-de-lalmirall

El Suquet de l'Almirall PER: DANIEL VÁZQUEZ SALLÉS

El passeig de Joan de Borbó és ple de gom a gom. I si no tingués l’objectiu clar, tornaria a casa cansat de l’estiu i l’ambient d’una Barceloneta que fa olor d’'aftersun'. Feia temps que volia anar a El Suquet de l’Almirall i hi arribo amb ganes de seure i tastar els plats d’en Quim Marquès. El seu aspecte clàssic és reconfortant. De tant en tant, les còrnies agraeixen un cert distanciament de la postmodernitat. M’agraden les pissarres rebotides de plats escrits. Evidentment, demano coca de vidre amb tomàquet, plat fonamental per aguantar l’espera dels plats, i de primer, em decideixo per unes anxoves del Cantàbric, mitja ració de pernil de la devesa i mitja de bunyols de bacallà amb espinacs. No sé si és la calor, però en el meu esperit de comensal avui impera el classicisme. Pel que fa a les anxoves, considero que les del nord d’Espanya no tenen rival. Respecte als bunyols, la textura és molt curiosa i no apta per als ortodoxos del bunyol. De segon, demano arròs. Feia dies que ho portava a la cornamenta i no me n’he pogut estar. Em decanto per una paella catalana mixta, en record dels arrossos que feia la meva àvia. Dels seus plats sempre vaig preferir el fricandó, però un homenatge és un homenatge. La paella catalana

Agost 2017

de l’Almirall és molt bona. El gra d’arròs no només està cuit a la perfecció, sinó que té impregnat tot el suc del caldo mar i muntanya.

Lloc de la ubicació Contacte Adreça

El Suquet de l'Almirall http://www.suquetdelalmirall.com/ 93 221 62 33 Pg. Joan de Borbó, 65 Barceloneta Barcelona 08003

Horaris Transport

De dt. a ds., de 13.30 a 16 h i de 20.15 a 23 h dg., de 13.30 a 16 h Barceloneta (M: L4)

Agost 2017