Cicles de músiques des-cobertes

Page 1

Músiques Des-cobertes és un cicle mensual d’audicions-xerrades participatives en format radiofònic amb un doble objectiu: acostar al públic el gran bagatge musical d’Àfrica i donar a conèixer el fons discogràfic de la Xarxa Municipal. Cadascuna de les sessions que formen part de l’activitat està dedicada a un país africà amb especial transcendència en el camp musical: Nigèria, Congo, Etiòpia, Angola, Sud-àfrica, Mali i Cap Verd. Celebrarem la cloenda del cicle amb un concert de música en viu a càrrec dels alumnes de l’Escola de Música Moderna de Badalona al pati de la Biblioteca Can Casacuberta. La guia temàtica que teniu a les mans us

descobrirà l’extensa discografia d’Àfrica a


Nigèria ha estat terreny fèrtil per la música des de sempre. Un gresol de cultures que ha posat d’acord tradició i modernitat creant gèneres populars com el juju o el highlife i estils nous com l’afrobeat, estesos més tard dins i fora d’Àfrica. Una mirada enrere: Nigeria rock special: psychedelic, afro-rock & fuzz funk in 1970's Nigeria. Soundway, p. 2008. Nigeria special: modern highlife, afro-sounds & Nigerian blues 1970-6. Soundway, p. 2007. EKEMODE, Orlando Julius.

Orlando Julius plays super Afro soul. Vampisoul, 2007.

Afrobeat nirvana. Vampisoul, p. 2008. Recopilació d'artistes clàssics

Fela Kuti (1938-1997) Multiinstrumentista carismàtic i combatiu activista social. Crea un llenguatge propi que barreja jazz amb sons africans (afrobeat). És l’inici d’una nissaga famosa de músics.

Es coneixeria igual de bé Cap Verd si no fos per la seva música? El diminut arxipèlag ha fusionat diverses tradicions musicals i destaca en un seguit de gèneres com les mornes o les coladeiras, popularitzats per grans artistes com Cesária Évora. Coladeras de sempre. New Colors, [2004]. Paz, amor e união. Lusafrica, p. 1990.

Cesária Évora (1941-2011) La diva dels peus nus (acostumava a presentar-se sobre l’escenari descalça) va ser la millor ambaixadora de Cap Verd al món. El seu retrat apareix a segells i bitllets nacionals, una mostra més del reconeixement i estima dels seus. Mar azul. Lusafrica, 1991. Miss Perfumado. Lusafrica, 1992. Cabo Verde. Lusafrica, 1997.

The Best of the Black President. Barclay, 2002. Black man's cry: the inspiration of Fela Kuti. Stones Throw, p. 2009. Àlbum d’homenatge.

BAU. Jaílza.

Lusafrica, 1995.

Nom artístic del guitarrista Rufino Almeida. Fabrica els seus propis instruments.

Els fills: Femi Kuti (1962- ) The Definitive collection. Wrasse, p.

BITORI. Legend of funaná. Analog Africa, p. 2016.

2007.

LOBO, Ildo. Incondicional. BMG France, p. 2004.

Day by day. Wrasse, p. 2008.

LURA. M'bem

Seun Kuti (1983- ) From Africa with fury : rise. Because, p. 2011.

di fora. Lusafrica, 2006.

TAVARES, Sara. Alive in

Lisboa. World Connecti-

on, p. 2008. SOUZA, Carmen.

Protegid. Galileo, 2010.


El 2003 Martin Scorsese presenta The Blues, una sèrie de documentals que explora les arrels de la música afroamericana.

ALLEN, Tony. Exbateria de Fela

Film of life. Jazz Village, p. 2014. The Source. Blue Note, p. 2017. Inspiration information. Strut, 2009 . Col·laboració amb el músic finlandès Jimi Tenor. AŞA.

Aşa. Naïve, p. 2007.

Un viatge pel món de l’afrobeat: Brooklyn: ANTIBALAS.

Security. Anti, p. 2007.

Barcelona: ALMA AFROBEAT ENSEMBLE. Toubab soul. Amphora, DL 2010. Ghana: TAYLOR, Ebo. Love

El primer capítol, Nostalgia del hogar, ens porta fins a Àfrica. Scorsese, que dirigeix, i el bluesman Corey Harris, que fa de fil conductor, ens condueixen Ali Farka Touré. La senda fins a les plantacions de cotó i als bars del delta del Mississippi comença a la riba del Níger, a Malí. Nostalgia del hogar. Director: Martin Scorsese. Divisa, cop. 2005.

Afrocubism. World Circuit, 2010. Col·laboració entre músics cubans, encapçalats per Eliades Ochoa i de Mali, com Kasse Mady i Toumani Diabaté, Bassekou Kouyaté i altres.

and death. Strut, p. 2010.

La riquesa del Congo (dividit en l’actualitat en dues repúbliques -antics Congo belga i francès-) segons Simaro Lutumba, membre de la llegendària banda congolesa T.P.O.K. Jazz, també és, apart dels diamants, l’or i el coltan, la música. Els clàssics: Congo 70: rumba rock. Syllart, p. 2008. LITA BEMBO, Gaby.

Kita Mata ABC. Retro Africa,

p.

Every song has its end: sonic dispatches from traditional Mali. Glitter Beat, [2016]. Mali. World Music Network, p. 2008. Una completa selecció de la sèrie The Rough Guide to the music of, amb Ali Farka Touré, Tinariwen, etc. Desert blues. Network, 1995-2008. Músics del Sàhara i el Sahel, entre

2005. ROCHEREAU, Tabu Ley.

Sterns Music, p. 2007.

The Voice of lightness.


TRIO DA KALI ; KRONOS QUARTET . ABARAMBWA, Modogo; TSHINTU, Sam.

Black bazar. Lusafrica, p. 2012. Tornant a les arrels de la rumba. KANZA, Lokua. Toyebi KÉKÉLÉ. Kinawana.

Ladi-

likan. World Circuit, p. 2017. KOUYATÉ, Lansine ; NEERMAN, David.

Skycra-

pers & deities. No Format, p. 2011.

té. Yewo Music, p. 2002

Stern's Music, p. 2006.

SHONGHOY BLUES.

Résistance. Transgressive, p. 2017.

KONONO Nº 1.

Assume crash position. Crammed, 2010.

BAGAYOGO, Issa.

Música hipnòtica des dels suburbis de Kinshasa.

MOCTAR, MDOU.

LEMA, Ray. Paradox.

Mali koura. Six Degrees, p.

2008. Sounds, 2019.

Laborie, p. 2005.

MANGWANA, Sam. Galo

Ilana, the creator. Sahel

negro.

Bayelou, p. 1998. PAPA NOEL; PAPI OVIEDO.

Bana Congo. Tumi, p. 2002 Mestissatge entre Congo i Cuba. STAFF BENDA BILILI.

Bouger le monde! Crammed, 2012.

Etiòpia, l’antiga Abisínia, terra santa dels rastafaris i regne del mític tirà Haile Selassie, va molt més enllà en la música, no només popular i tradicional, sinó també d’altres gèneres, sobreÉthiopiques és una col·lecció de CD creada el 1996 pel musicòleg Francis Falceto per recuperar gravacions de l’època daurada de l’ethio-jazz (entre 1950 y 1975). En aquesta recopilació trobareu els artistes més destacats: Mulatu Astatqé, Mahmoud Ahmed i altres. The Very best of Ethiopiques. Union Square tot el jazz, que va gaudir d’un gran èxit i

TARTIT. Amankor

= The exile. World Music Network, 2019. FATOUMATA DIAWARA és actriu i cantant. Fusiona ritmes africans, funk, afrobeat i jazz i es considera la primera dona africana a tocar la guitarra elèctrica.

Fatou. World Circuit, p. 2011. Fenfo. Montuno, p. 2018. AMADOU & MARIAM són un duo musical provinent de Bamako. Es van convertir en estrelles amb el quart disc, produït per Manu Chao.

Dimanche a Bamako. All Other, p. 2004. Welcome to Mali. Warner, p. 2008.

La Confusion. Because, p. 2017. TINARIWEN, els “deserts” en tamakesh, són la primera banda tuareg que ha saltat al pla internacional. Compten amb un Grammy guanyat el 2012.

Aman iman. Resistencia, p. 2007. Emmaar. Wedge, p. 2014.


ALI FARKA TOURÉ (1939-2006), pagès i guitarrista, pioner del blues del desert, és una icona de la música maliana. El seu fill Vieux ha seguit les seves passes.

A Visit to Ali Farka Touré. Digital Classics,

AHMED, Mahmoud. Éthiogroove.

Buda, 2007.

ASTATKE, Mulatu; THE HELIOCENTRICS.

Inspiration information. Strut, p. 2009. MERGIA, Hailu. Tche belew.

Awesome Tapes From Africa, p. 2014 Hailu ha fet de taxista durant 20 anys a Washington.

cop. 2005. Niafunké. World Circuit, 1999.

UKANDANZ. Yeketelale.

Savane. World Circuit, p. 2006. VIEUX FARKA TOURÉ

Vieux Farka Touré. World Village, p. 2006.

Buda Musique, 2018.

DUB COLOSSUS.

Addis through the looking glass Real World, p. 2011

Fondo. Six Degrees, p. 2009. The Secret. Six Degrees, p. 2011. SAMBA TOURÉ, guitarrista que va

Les arrels: GIGI. Abyssinia

infinite. Network, p. 2003.

tocar amb Ali Farka Touré. MOHAMMED JIMMY MOHAMMED. Takkabel. Terp,

Albala. Glitter Beat, 2012.

cop. 2006.

Wande. Glitter Beat, p. 2018. La música d’Angola BOUBACAR TRAORÉ. Veterà lletrista, cantant i guitarrista

Kongo Magni. Marabi, 2005. Mbalimaou. Lusafrica, p. 2014. BALLAKÉ SISSOKO toca la kora i col·labora amb el violoncel·lista francès Vincent Segal.

està vinculada a la seva història estretament ja que va ser clau per la creació de la identitat nacional. Fins fa poc molt desconeguda, gaudeix d’una gran varietat d’estils, des de la kizomba fins el kuduro, passant pel semba o la kilapanga.

Tomora. Label Bleu, p. 2005. Chamber music. Universal, p. 2009. KOUYATÉ, Bassekou.

Segu blue. Out Here,

2007. Jama ko. OH, 2013. Miri. OH, 2019. Bassekou toca el n’goni, arpa llaüt cosí de la kora.

BONGA.

Recados de fora. Lusafrica, p. 2016. Bonga Kuenda és l’artista més popular de semba. Batida Soundway, p. 2012.


Sud-àfrica es debatia a les urpes de l’apartheid quan la cantant Miriam Makeba va donar a conèixer la música africana al món amb la vitalista Pata Pata. Avui dia la segregació és un trist record, però l’amor innat per la música continua amb la ma-

Mali resisteix malgrat l’amenaça del fonamentalisme islàmic perquè, com diu el cantant de Songhoy Blues Alí Touré, “la música dona el somriure. Si ens la prenen és com si ens arranquessin l’ànima i no es pot viure sense ànima”. TOUMANI DIABATÉ és intèrpret de kora, instrument de corda tradicional a mig camí entre l’arpa i el llaüt. Ha col·laborat amb Ketama, Björk i altres, com per exemple el saxofonista de jazz Roswell Rudd:

Roswell Rudd's MALIcool. Universal, p. 2002. o el guitarrista Ali Farka Toure:

Ali and Toumani. World Circuit, p. 2009. teixa intensitat que sempre ha tingut. Soweto Gospel Choir THE MAHOTELLA QUEENS.

zet. Marabi,

Ka-

TOUMANI DIABATE’S SYMMETRIC ORCHESTRA. Boulevard de l'Independance. World circuit, p. 2006. The Mandé variations. World Circuit, p. 2008. HABIB KOITÉ, la major estrella del pop de Mali segons la revista Rolling Stone. Bamada és el nom del seu grup.

p. 2005.

MAKEBA, Miriam. The Definitive

Collection. Wrasse, p. 2002.

Baro. Putumayo, cop. 2001. Afriki. Cumbancha, p. 2007. Acoustic Africa in concert. ContreJour, p. 2011.

LADYSMITH BLACK MAMBAZO. The Chillout

sions.

Ses-

Wrasse, P. 2002.

L’escena musical sudafricana dels 70 i 80 va combinar folklore i trets locals amb soul, funk, disco o rock. El segell britànic Strut recopila en la sèrie Next Stop Soweto el millor de l’època. Next stop Soweto, vol. 4 : zulu rock, afro-

SALIF KEITA, un dels artistes africans amb més projecció internacional. Descendent d’un rei mandinga el van marginar per ser albí. Ha col·laborat amb la mítica banda Rail Band.

Soro. Blue Mountain, p. 1987. Moffou. Universal Music, p. 2002.


Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.