(Vila de Gràcia, 7 nov. 1920—Barcelona, 28 oct. 2003) Primer com a poeta i després com a novel·lista, la seva obra ha estat marcada per la fabulació de mons imaginaris. Es relaciona amb els pintors del grup Dau al Set Antoni Tàpies, Joan Ponç i Modest Cuixart, amb qui comparteix temes com la màgia, l’esoterisme i, sobretot, la concepció de l’artista visionari.
POESIA de JOAN PERUCHO A LA BIBLIO Els Dies de la Sicília i la Germània. Barcelona: Edicions 62, 1994.
NARRATIVA de JOAN PERUCHO A LA BIBLIO
Els jardins botànics. Barcelona: Proa, 1996.
Algú, a la nit, respira. València: Tres i Quatre, 1990. Aparicions i fantasmes. Barcelona: Taber, 1968. L’Arc de Sant Martí. Barcelona: Destino, 1994.
La mirada d’Antinea. Barcelona: Proa, 1998. Poesia. Barcelona: Edicions 62, 1996. ALTRES GÈNERES (biografia, crítica d’art)
Assaig literari. Barcelona: Edicions 62, 1990. Les Aventures del cavaller Kosmas. Barcelona: Edicions 62, 1990. El Baró de Maldà i les bèsties de l’infern. Barcelona: Columna, 1994. Carnet d’un diletant. València: Tres i Quatre, 1985. Cendres & diamants. Barcelona: Columna, 1989.
Els Jardins de la malenconia. Barcelona: Edicions 62, 1992. Joan Miró i Catalunya. Barcelona: Polígrafa, 1988.
Diana i la mar morta. Barcelona: Edicions 62, 2003. Les històries naturals. Barcelona: Edicions 62, 2006.