Algunes coses que cal saber sobre la Beatificació dels màrtirs del segle XX a Espanya Tarragona 13 d’octubre de 2013 Les preguntes podrien ser moltes més, però es tracta d’una petita introducció per aclarir alguns conceptes. – Quin és el motiu d’aquesta Beatificació? El Pla Pastoral de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) recull com una de les grans accions, inscrites en l’Any de la Fe, la beatificació de màrtirs del segle XX a Espanya. En aquest Pla es recorden les paraules de Benet XVI quan, precisament en convocar l’Any de la Fe, va assenyalar que «per la fe, els màrtirs van lliurar la seva vida com a testimoni de la veritat de l’Evangeli, que els havia transformat i fet capaços d’arribar fins al més gran do de l’amor amb el perdó als seus perseguidors». – Qui organitza una cerimònia de beatificació? L’organització correspon a la Secretaria General de la Conferència Episcopal Espanyola a través de l’Oficina per a les Causes dels Sants de la Conferència Episcopal Espanyola, amb la col·laboració de la diòcesi amfitriona. – Per què es va escollir Tarragona? L’Església de Tarragona té una gran tradició martirial que es remunta als primers temps del Cristianisme. Màrtir va ser sant Pau, qui va difondre el missatge de la Bona Nova des de la ciutat; màrtirs van ser els sants protectors de la mateixa, Tecla i Magí, però, són els sants màrtirs Fructuós, bisbe, i sant Auguri i sant Eulogi, diaques, qui obren i marquen la tradició local. D’altra banda, més d’una tercera part dels futurs nous beats pertany a la Causa de Tarragona. – Qui és un màrtir? En la tradició cristiana s’ha considerat que un «màrtir» era una persona que moria per la seva fe religiosa, i en molts casos era torturada fins a la mort. En moltes ocasions assimilem «màrtir» als màrtirs cristians dels tres primers segles, els qui van ser assassinats per les seves conviccions religioses. No obstant això, hi ha hagut més màrtirs cristians al segle XX que en el conjunt dels dinou segles anteriors. Cal assenyalar que en el nostre segle XXI segueixen les persecucions religioses, la majoria amb els cristians com a víctimes. 70
– Per què aquesta denominació de «Màrtirs del segle XX» i no una altra? Nombrosos estudiosos del tema sostenen que quan a les víctimes -en el cas que ens ocupa-se’ls crida «màrtirs de la guerra civil», s’estan manipulant els termes. La guerra civil és el context sociopolític en què es produeix la mort de la majoria, però ells són víctimes, no d’una guerra civil, sinó d’una persecució religiosa, que són dos conceptes totalment diferents. – Per què es beatificarà a aquestes persones i no a altres? Com a víctimes d’una «persecució religiosa» i per considerar que la violència sistemàtica exercida contra les persones membres de l’Església catòlica, ho va ser en condició de tals. Els van matar «in odium fidei» (per odi a la fe) pel sol fet que eren catòlics, ja fossin religiosos o laics, i no van voler apostatar de la seva fe per salvar la vida. En una contesa o en una revolta moren moltes persones, però no totes moren «a causa de la seva creença religiosa» i aquesta és la diferència. – Què és un beat? A l’Església catòlica, un beat (abreujat com B. o BT/a) és un difunt les virtuts han estat prèviament certificats pel Papa i pot ser honrat amb culte. El terme beat significa literalment feliç (del llatí beatus), o benaurat en sentit més ampli, al·ludint a la creença que aquesta persona està gaudint del paradís. La consideració de beat constitueix el tercer pas en el camí de la canonització. El primer és servent de Déu, el segon, Venerable, el tercer, Beat, i el quart, Sant. – Com s’arriba a beat? Per la beatificació d’un màrtir és suficient la declaració oficial del seu martiri per part de l’Església, per això no cal ni el procés de virtuts heroiques ni tampoc el miracle, que, en canvi, s’exigeix per a la beatificació d’una persona morta per causes naturals. – Qui pot obrir un procés de beatificació? El Bisbe de la diòcesi a la que hauria pertangut el màrtir.