de la Morera el va acompanyar a casa seva, a la Vilella Alta. Aquí, a alguns que el visitaven els deia: «Per molt que facin els rojos, Espanya tornarà a ser allò que era. Potser costarà, però l’Església triomfarà i les esglésies es tornaran a obrir. Encara que em matin, això no té importància, serà el que Déu vulgui. No us apureu, que no ens mataran a tots.» El servent de Déu va lliurar al seu germà el testament i tot el que tenia, tot dient-li que estaria més segur al Montsant, a la vegada que evitaria qualsevol responsabilitat per al seu germà, perquè si també el mataven restaria la família en molt mal estat, amb el
pare de 78 anys, la madrastra amb apoplexia i la seva esposa amb els fills. Va anar després durant dos dies a una caseta de camp que hi havia a fora del poble on s’estava el rector de la Vilella Alta, Mn. Joan Sans. Aquí es van confessar i es van animar mútuament. El dia 25 d’agost el germà de Mn. Joan Sans va anar amb un taxi a recollir el seu germà sacerdot per portar-lo a Montblanc, però en arribar a la Pobla de Cérvoles va ser detingut en un control. Assabentats aquí d’on era Mn. Joan Vernet, el van anar a detenir també, i portats a prop de Juncosa (Garrigues), els dos mossens van ser assassinats pel sol fet de ser sacerdots.
FRANCESC VIDAL SANUY, prevere
E
l servent de Déu Francesc Vidal Sanuy, fill dels esposos Jaume i Teresa, va néixer a Montpalau (Segarra) el dia 7 de setembre de 1867. L’endemà va ser batejat a la mateixa parròquia, del bisbat de Vic. Als deu anys va ser confirmat pel bisbe de Vic, Antoni Lluís Jordà, el 17 d’octubre de 1877.
Quan tenia 13 anys va ingressar al Seminari de Tarragona. Aquí es va distingir per ser un jove de pau i d’una vida exemplar. Ordenat prevere el dissabte abans de la Pentecosta de 1895, va ser destinat com a vicari, primer, a la parròquia de la Santíssima Trinitat, i després a la de Sant Francesc, ambdues de Tarragona. Es va distingir per una pietat fervent, així com per una prompta disposició als diferents serveis religiosos, especialment envers els més pobres.
Era un sacerdot d’una gran rectitud moral, vivia de fe i de caritat i era un fidel complidor dels seus deures. En esclatar la revolta el juliol de 1936 vivia en un pis del carrer de Cavallers 2, Tot exposant la vida va anar fins a la parròquia de Sant Francesc per tal de salvar el Santíssim, que va reservar en el seu pis i amb el qual combregaven les religioses i la majordoma que vivien amb ells. Després de molt insistir-lo es va treure la sotana i es va posar un vestit de seglar. Resava les hores canòniques amb una religiosa clarissa i, abans de sopar, el rosari amb tots els del pis. El dia 26 de juliol un grup de milicians es va presentar al seu pis dient: «Venim a buscar el capellà.» Ell els va contestar amb gran amabilitat: «On anem?» «A comissaria per a declarar» —li van respondre. I els va seguir silenciosament. Va ser assassinat amb Mn. Pau Gili.
Es va distingir per una pietat fervent, així com per una prompta disposició als diferents serveis religiosos, especialment envers els més pobres 59