terme de Ciutadilla (Urgell), on li portaven menjar i hi celebrava missa, fins que uns veïns de Ciutadilla van haver d’anar a batre allí. Aleshores li van aconsellar que anés uns dies a Blancafort, a la cabana que el seu germà tenia al pla d’en Bonet. Aquí, però, només hi va ser uns dos dies, perquè el van denunciar uns veïns i va ser detingut pel Comitè de Blancafort. Lliurat a uns patrullers d’Alcover, el dia 24 d’agost, a uns tres quilòmetres de Montblanc (Conca de Barberà) en direcció a Lilla va ser assassinat. Cap a les 4 de la tarda va passar per allí una família de Montblanc que el va
reconèixer per la documentació. El prevere encara donava senyals de vida amb vivíssims sospirs. Ara en aquest lloc hi ha una creu de pedra que recorda el seu martiri. L’endemà rebia sepultura al cementiri de Montblanc, i després de la guerra, les seves restes van ser inhumades al cementiri de Blancafort.
JOAN VERNET MASIP, prevere
E
l servent de Déu Joan Vernet Masip, fill dels esposos Miquel i Rosa, va néixer a la Vilella Alta (Priorat) el dia 28 de maig de 1889 i l’endemà va ser batejat.
Des d’infant, essent escolà, ja manifestava la vocació sacerdotal. Als 12 anys va entrar al Seminari de Tarragona. Va contribuir molt en la formació i consolidació de la seva vocació el seu oncle, Mn. Joan Vernet Viñes, rector de Vilanova d’Escornalbou, amb qui passava les vacances. L’any 1921 va haver d’anar a fer el servei militar a l’Àfrica, on va sofrir moltes burles per part dels seus company soldats. Tot i així, aquests reconeixien que el Curita no s’enfadava mai. Encara més: en una de les posicions on eren, per tal de proveir-se d’aigua i aliments, havien de passar per un punt molt perillós que era contínuament tirotejat. Ell es va oferir a passar-lo, i després de fer el Senyal de la creu i amb els rosaris a la mà va emprendre el camí. Tot i que va ser tirotejat, va aconseguir complir la missió amb admiració dels seus oficials i companys.
En retornar de la mili va continuar els estudis al Seminari. Ordenat prevere el 13 de juny de 1926, va ser nomenat capellà de les Gnes. Carmelites Missioneres Teresianes de la Vetlla. Després va exercir el ministeri sacerdotal a Blancafort, a Vallespinosa, a l’Aleixar, a Querol i a la Morera de Montsant. Mentre era rector de la Morera (Priorat) el va sorprendre la revolta de 1936. En advertir-lo, el secretari del poble, del greu perill en què es trobava i recomanar-li que s’amagués, Mn. Joan li va contestar: «No tinc por a la mort, perquè no he fet res dolent, però si així Déu ho ha destinat, l’accepto amb resignació i conformitat.» Quan el Comitè revolucionari li va exigir les claus de l’església, va demanar que li deixessin estar-hi una estona, que va aprofitar per a sumir el Santíssim. Després van entrar els revolucionaris i van començar a tirar per terra les imatges. Mn. Joan va advertir els principals de la incultura que cometien i aquests van donar ordres de parar la destrucció.
«No tinc por a la mort, perquè no he fet res dolent, però si així Déu ho ha destinat, l’accepto amb resignació i conformitat.»
58
Mn. Joan Vernet, que s’havia refugiat a casa de la família Sardà, advertit que pujaven els d’Escaladei per assassinar-lo, va respondre que si demanaven per ell no l’amaguessin, perquè no volia ser motiu de trastorns per a aquella família, i que si Déu li havia destinat que el matessin ho acceptava amb tota resignació com a deixeble del Crist. El comitè