juliol al 19 d’agost. Durant aquests dies el Comitè Revolucionari va publicar una ordre perquè es presentessin tots els sacerdots i religiosos amagats per tal de donar-los instruccions i així poder-se salvar. Mn. Joan hi va anar juntament amb altres sacerdots i tots van ser tancats a la casa de les Germanetes dels Pobres, fins al dia 21, quan el Comitè, veient-se impotent d’evitar una matança de tots els sacerdots allí reunits, els va dir que marxessin i s’amaguessin on es creguessin més segurs. Mn. Tomàs es va amagar només durant uns dies a casa d’uns parents. Des d’allí va cercar la documentació per anar a Barcelona i d’aquí poder passar a França. En diferents ocasions havia dit que no negaria mai que era sacerdot. El dia 30 d’agost va ser detingut per un control a Salardú (Vall d’Aran), i en ser interrogat si era capellà,
ell va contestar decididament que sí, que ho era, i que com a tal només havia procurat fer el bé a la humanitat. Va restar detingut, i en una fonda que hi havia allí el van fer menjar, al mateix temps que era objecte de tota mena de burles. Li deien que tenia poques hores de vida, fins i tot en to burlesc, li van cantar un responsori. Ell no va perdre en cap moment la serenitat que reflectia la seva pau interior amb un tènue somriure, si bé, davant la mort que preveia, tremolava visiblement. Va ser tancat unes hores a l’església, d’on el van treure cap al cementiri que hi ha al costat. El Servent de Déu caminava sense oposar resistència i amb tota naturalitat, mentre pujava l’escala li van disparar uns trets per l’espatlla i va caure mort allí mateix. Unes persones de bons sentiments el van enterrar allí, al cementiri de Salardú.
ISIDRE TORRES BALSELLS, prevere
E
l servent de Déu Isidre Torres Balsells, fill dels esposos Llorenç i Maria, va néixer a Blancafort (Conca de Barberà) el 27 de novembre de 1874. Va rebre el baptisme el mateix dia del seu naixement.
A les témpores de Sant Mateu de l’any 1898 va rebre el sagrament de l’orde sagrat. Va ser coadjutor del Morell, vicari de Constantí i del Catllar, ecònom de Vallespinosa, d’Alcover i de la Riba. Va exercir el sacerdoci amb gran zel i caritat. Era, a més, molt humil i piadós. Per altra part era molt estimat pels seus feligresos. Com més es cansava amb motiu d’una festa, de la catequesi i d’altres, per a ell era el dia més feliç. Procedent de la Riba, l’any 1931 el van destinar a Alcover (Alt Camp). Aquí es va mostrar com un gran devot de la Mare de Déu del Remei. Anava gairebé cada dia a la seva ermita a fer-li una visita, i perquè fos més accessible per als seus devots gastava els diners arranjant la carretera que hi mena. Mn. Isidre era molt amant de la litúrgia i del cant gregorià. L’any 1935 va fer una gran Missió popular. Va fundar també la sala parroquial, que va ser inaugurada pel seu bon amic el Dr. Cartanyà, bisbe de Girona. En esclatar la revolta de 1936, assabentat per un
feligrès que havien posat foc a l’església, va córrer a salvar el Santíssim, i quan amb galledes d’aigua intentava apagar-lo, un jove, pistola en mà, el va fer marxar. Confiscada la rectoria, i no trobant qui l’acollís, va marxar cap a la Riba, i va passar la nit del 22 al 23 de juliol als boscos de l’ermita de Gràcia. Acollit pel rector de la Riba, tots dos van marxar riu Brugent amunt. El dia 24, després d’haver fet nit en una cova, van arribar a Farena, on van ser acollits pel rector, Mn. Lluís Culleré. A més es van trobar allí amb Mn. Pau Queralt, de Montblanc, perseguit també. Mn. Lluís, a prec d’ells, els va cercar refugi al mas de Mateu. Aquí hi van ser dues nits només, i per tal de no comprometre la família del mas van anar a una cova d’allí a prop. Mn. Lluís baixava cada vespre fins a Farena a cercar menjar i per assabentar-se de la situació de la revolta, i pujava altre cop de nit i durant el dia pregava amb ells, els assabentava de la marxa de la revolta i els feia el dinar. Així fins al dia 31 de juliol, quan Mn. Lluís Culleré els va advertir que es preparava una batuda pel bosc de Poblet dels pobles veïns per tal d’anar a «caçar capellans», i aleshores, de comú acord, es van dispersar. (És interessantíssim el que Mn. Lluís Culleré conta de Mn. Isidre Torres en el seu Dietari del 18 al 31 de juliol del 36, publicat en el llibre Persecució i martiri a muntanya. 2a edició 1996). Mn. Isidre Torres, després de passar encara uns dies amagat a prop de l’ermita del Remei en els molins de Terrés, el dia 6 d’agost va arribar a Blancafort. Aquí el seu germà el va portar a la pallissa de cal Colau, al 57