PIUS SALVANS COROMINAS, prevere El servent de Déu Pius Salvans Corominas, fill dels esposos Josep i Raimunda, va néixer a Santa Maria de la Guàrdia o la Guàrdia de Sagàs (Berguedà, del bisbat de Solsona) el dia 2 de gener de 1878 i el van batejar l’endemà del seu naixement. Va ser ordenat sacerdot el dia 21 de setembre de 1902. Nomenat vicari d’Olvan, va haver de retirar-se a la casa pairal a causa de la seva delicada salut. Un cop sa, el 1912 va ser nomenat per a la parròquia de Montdarn i després per a la de Fonollet (les tres parròquies, del Berguedà). El 1919 prenia possessió com a rector de la parròquia de Santa Susanna (Solsonès). El 1927 va haver de deixar la parròquia per motius de salut i aleshores va ser nomenat capellà del petit noviciat que el Germans de les Escoles Cristianes tenien a Mollerussa (Pla d’Urgell). Mn. Pius es va distingir com un sacerdot de vida exemplar, humil i pietós. Era tingut per un sant. Era el confessor de molts sacerdots, religiosos, infants i malalts. Quan amb motiu dels fets d’octubre de 1934 van assassinar Mn. Josep Morta, rector de Navàs (Bages), Mn. Pius va dir: «Sortós el rector de Navàs! Jo em deixaria tallar el dit d’una mà si m’asseguraven una
mort com la de mossèn Josep.» I en una altra ocasió va dir, referint-se al martiri: «Sabeu quina gràcia més gran és poder anar directament al cel!» El dia 3 de setembre de 1936 uns milicians, abans d’apuntar el dia, el van anar a detenir al seu pis. El Servent de Déu hauria pogut marxar i no ho va fer. Només va demanar que el deixessin vestir, i, tot seguit, sense oposar gens de resistència, els va seguir com un anyellet, acomiadant-se de la seva majordoma amb un «Adéu-siau, fins al cel!» El van fer pujar dalt d’un cotxe i el van portar fins a l’entrada del cementiri de Mollerussa. Aquí el van afusellar només pel fet de ser sacerdot, i mig el van cremar, això sí, portant encara la sotana. Eren les 5 de la matinada. Per a Mn. Pius aquell dia va apuntar amb el sol que no té posta, amb la llum eterna del Crist glorificat. Les seves despulles van ser enterrades l’endemà al cementiri de Mollerussa (Pla d’Urgell). Ben segur que més d’una persona s’haurà fet aquesta pregunta: ¿Com és que Mn. Pius, del bisbat de Solsona, és inclòs dins la llista dels sacerdots de l’arquebisbat de Tarragona? Sense cap dubte, el germà Donato de La Salle, que va vicepostular l’any 1952 per a la possible beatificació de sacerdots i religiosos de Tarragona, va voler premiar la santedat i fidelitat al Crist, i l’aspiració martirial manifestada pel seu capellà de Mollerussa incloent-lo en la llista de sacerdots màrtirs de Tarragona per a la seva beatificació.
JOSEP MARIA SANCHO TODA, prevere
E
l servent de Déu mossèn Josep M. Sancho Toda va néixer a la Torre de Fontaubella el dia 20 de març de 1909 i al dia següent era batejat.
A la seva infància ja es distingia dirigint el sant rosari a la seva Parròquia i ajudant la missa, quan només tenia sis anys. Als nou anys va entrar al Seminari de Tarragona després de vèncer moltes dificultats materials. Sempre va obtenir òptimes qualificacions en els estudis. Va ser ordenat prevere el dia 20 de desembre de 1931. Va ser vicari d’Arbeca, de Vilallonga i de Falset. També 52
va exercir el ministeri a la Parròquia de Sant Francesc de Tarragona. Va portar una vida d’activitat apostòlica. Una nota característica d’ell era el somriure sempre a flor de llavis, expressió d’una ànima angelical. Va exercir l’apostolat especialment a la catequesi infantil. Va ser director i mestre de l’escola parroquial, guanyant-se la simpatia dels seus alumnes, que encara avui dia guarden un grat record dels seus ensenyaments. Era molt estudiós i d’una vida interior senzilla i sense complicacions. Molt devot de l’eucaristia. D’una gran humilitat, i sempre obedient al seu rector, sentia i vivia el seu apostolat. Igualment que el seu company vicari, Mn. Ramon Martí, va acompanyar el seu arxiprest, Mn. Nogués, fins obtenir la corona del martiri el dia 12 d’agost de 1936.