JOAN ROCA VILARDELL, prevere
E
l servent de Déu Joan Roca Vilardell, fill dels esposos Joan i Mercè, que tenien 12 fills, quatre dels quals es van consagrar a Déu, va néixer a Gurb de la Plana (Osona) el dia 13 d’agost de 1905. Una de les filles, la serventa de Déu, Gna. Dolors Roca Vilardell, religiosa missionera de la Immaculada Concepció, va rebre la palma del martiri el dia 8 d’agost de 1936. El servent de Déu havia rebut els sagraments de la iniciació cristiana a la parròquia de Gurb. Des de la infància havia estat molt caritatiu, pietós, humil i amant de la litúrgia. Ordenat prevere el dia 21 de desembre de 1929, va celebrar la primera missa solemne el dia 22 de gener
de 1930 a Gurb. Va exercir el ministeri sacerdotal amb molt de zel, com a vicari, a les parròquies de Sant Martí de Tous (Anoia) i a Granollers de la Plana (Osona). Va guanyar el benifet de xantre de la Catedral de Tarragona. En esclatar la revolta de 1936 va ser detingut a Tarragona i ingressat al vaixell presó Cabo Cullera, passant més endavant al Riu Segre i, finalment, al Ciutat de Maó. Va suportar amb molta resignació les molèsties i mals tractes d’aquests empresonaments, així com les ofenses de què eren objecte els sacerdots i religiosos. El dia 11 de novembre va ser tret del vaixell presó sense que protestés ni oferís resistència. Juntament amb vint-i-tres companys de captiveri aquesta mateixa nit va ser sacrificat a les tàpies del cementiri de Torredembarra, com s’ha dit en parlar de Mn. Miquel Saludes. L’any 1939 les seves despulles, degudament identificades, van ser traslladades al cementiri de Gurb de la Plana (Osona).
PERE ROFES LLAURADÓ, prevere
E
l servent de Déu Pere Rofes Llauradó, fill dels esposos Pere i Antònia, va néixer a Tarragona el 31 de maig de 1909. El dia 6 de juny va ser batejat a la parròquia de Sant Francesc, i el dia 14 d’octubre de 1914 va ser confirmat pel senyor arquebisbe Antolín López Peláez.
Ordenat prevere el 26 de juny de 1932, va anar de vicari a Mont-roig (Baix Camp). D’un gran esperit sacerdotal, es va dedicar amb entusiasme a la catequesi d’infants, i a la sala parroquial, amb els joves. Preferia el tracte amb els humils i els pobres. En esclatar la revolta del juliol de 1936 va posar molt d’interès a salvar l’arxiu parroquial, però especialment portava una intensa vida interior i de pregària. Conduït a Reus per tal de declarar, mentre interrogaven el senyor rector va simpatitzar amb els milicians i, sense pensar-s’hi gens, va dir al qui escrivia a màquina: «Que bé que m’aniria una màquina com aquesta!» El milicià 48
li va contestar: «Si en vols una, fes-te un de nosaltres.» Mn. Pere va replicar tot seguit: «Això mai!», tot i que estava convençut que el matarien. La família on s’hostatjava va demanar influència perquè no fessin res a Mn. Pere, i la resposta va ser aquesta: «Les coses estan molt malament, només el podrem salvar si es casa amb una monja o amb la Sra. Maria.» Quan li ho van explicar, Mn. Pere va contestar: «Vaja, que aviat ho tenen arreglat, ells!» El dia 13 d’agost del 36, a les 7 de la tarda, es van presentar uns preguntant per Mn. Pere. En avisar-lo va contestar: «Ah, bé, ja baixo!» Va trigar una mica perquè abans va voler sumir la reserva del Santíssim, i així, content i serè, es va lliurar als botxins, que li van fer aixecar les mans i el van escorcollar. Li van trobar els rosaris, que els hi van tornar. Mentre van anar a cercar una altra víctima va dir a la Sra. Maria Pomés i a la Sra. Dolors Cabré: «Si no ens tornem a veure, fins al cel!» Va continuar sense fer resistència als botxins. Durant el trajecte saludava serenament els veïns que trobava, i animava els amics que com ell eren destinats al sacrifici. Van detenir Joaquim González, bon cristià, que s’acomiadava així de les seves filles: «Filles meves, no us veuré mai més!» Mn. Pere, tocant-li l’espatlla,