JOSEP MESTRE ESCODA, prevere El servent de Déu Josep Mestre Escoda, fill dels esposos Francesc i Encarnació, va néixer a Duesaigües (Baix Camp) el dia 12 de febrer de 1899. Va ser batejat el dia 19 dels esmentats mes i any. Des d’infant va demostrar la vocació al sacerdoci. Va ser ordenat prevere el dia 15 de juny de 1924. Va exercir el ministeri a Sarral, Falset, Reus i la Febró. Quan va esclatar la revolta de 1936 era capellà a l’Asil Sant Josep de Tarragona, on vivia amb els seus pares. Aquí havia demostrat ser molt piadós, humil i pacífic, i el seu amor als infants. A més era un sacerdot alegre i a casa seva no hi havia lloc per a la tristesa.
va escorcollar el seu domicili cometent tota classe de barbaritats amb les imatges; no van poder profanar el Santíssim perquè el Servent de Déu, per precaució, ja l’havia sumit. Va continuar celebrant missa fins al dia de Sant Jaume. L’endemà, dia 26, van portar els nen de l’asil a la beneficència exigint al Servent de Déu que també els acompanyés. Tot i que era molt ben atès pel personal de la casa veia el perill que tenia per part dels inspectors, i això el va fer decidir a anar-se’n cap a Barcelona. Allí la seva mare li va cercar una pensió, on va romandre uns vuit mesos, durant els quals es va dedicar a obres d’apostolat i a l’administració dels sagraments. Celebrava la missa cada dia. Quan la seva mare l’advertia dels perills de mort, ell contestava: «Sóc sacerdot i si Déu em destina a ser màrtir aniré ben a gust al martiri.» El primer divendres del mes de març, en ser detingut, va confessar clarament la seva condició de sacerdot, i va ser portat a la txeca de Sant Elies, on va ser martiritzat el dia 17 de març de 1937.
Esclatada la revolta el juliol del 36, el dia 21 un grup
ALEIX MIQUEL I ROSELL, prevere El servent de Déu Aleix Miquel i Rosell, fill dels esposos Ramon i Antònia, era natural del Pla de Santa Maria. Va néixer el dia 11 d’octubre de 1882. Ordenat prevere el 19 de setembre de 1906, va ser vicari de Solivella, d’Alforja i de Constantí; el 1914, ecònom de Bellmunt del Priorat, i després de Gratallops; el 1916, de Capafonts; el 1921, de Cervià, el 1924, de Pira; el 1930, de la Masó, i el febrer de 1934, regent de la Riera de Gaià (Tarragonès). Tenia unes qualitats morals, intel·lectuals i artístiques extraordinàries. Els actes religiosos resultaven solemníssims; la catequesi, molt concorreguda i animada, i les predicacions quaresmals, molt fructíferes. Va ser gran propagador dels periòdics i llibres catòlics i de vocacions religioses. Era molt senzill, jovial i generós, un veritable pastor. Va fer 40
moltes millores a les esglésies i va construir sales parroquials a la Masó i a la Riera. Preferentment exercia l’apostolat entre els infants, els joves i els moribunds. Educava musicalment els infants i formava escolanies. El 20 de juliol de 1936 va demanar a Mn. Dalmau per a fer confessió general, ja que estava convençut que seria martiritzat per causa del Crist. La nit del 21 es va refugiar amb Mn. Francesc Robert al bosc, tot i que plovia. Es van confessar mútuament, segurs que els matarien. El 22 va celebrar l’última missa, a la tarda es va escapar per les teulades i el 23 va arribar a Tarragona i es va refugiar al carrer de Fortuny, n. 8. Aquí passava el dia reclòs a l’habitació, resant. En diferents ocasions va dir: «És una gràcia tan gran el martiri, que no la mereixo, però si Déu m’hi destina, ofereixo amb molt de gust la vida.» El dia 26 de juliol es van presentar dos milicians al pis on s’havia refugiat i se’l van emportar. El van assassinar aquella mateixa tarda.