JOSEP MASQUEF FERRER, prevere
E
l servent de Déu Josep Masquef Ferrer, fill dels esposos Antoni i Isabel, va néixer a Tarragona l’11 de maig de 1872. El van batejar a la Catedral. Va ser ordenat prevere el 12 de juny de 1897.
Mentre va ser vicari de l’Aleixar (Baix Camp), va encaminar set persones vers la vida religiosa. Va viure gairebé sempre a Tarragona. Era un sacerdot molt virtuós, d’una virtut senzilla i natural. Diàriament donava menjar a dos pobres i feia almoina a altres necessitats. Quan va esclatar la revolta de l’any 1936 hauria pogut fugir, però no ho va voler fer. Va preveure que el matarien. Tot i així, va estar sempre conformat a la
voluntat de Déu. En algunes ocasions deia: «Mai no negaré la meva condició sacerdotal; no vull vendre la joia que vaig tenir quan vaig cantar missa per uns dies més de vida. Si la meva vida depèn de negar el meu caràcter sacerdotal, no penseu que em salvi, perquè mai de la vida no ho negaré, i a vosaltres que mai no us passi pel cap de negar-ho. Retorneu sempre bé per mal.» El dia 26 de juliol, a les 7 de la tarda, es van presentar al seu domicili uns vuit milicians que preguntaven per ell. El Servent de Déu es va presentar immediatament i va contestar amb gran serenitat: «Sóc jo! Que es compleixi la voluntat de Déu!» Va ser bufetejat sense que ell es queixés gens. Se’l van emportar cap a la carretera de Valls, i passat el mas Bonet, en un camí de la dreta, el van assassinar d’un tret al cap, juntament amb el servent de Déu Antoni Perera. El seu cadàver va ser inhumat en el nínxol familiar, al cementiri de Tarragona.
FRANCESC MERCADER RANDÉ, prevere
E
l servent de Déu Francesc Mercader Randé, fill dels esposos Pau i Maria, era natural de Roda de Barà (Tarragonès). Va ser batejat el dia 27 de març de 1881, dos dies després d’haver nascut. Va ser ordenat prevere el 18 de setembre de 1908.
D’un gran esperit eclesiàstic, es va posar a disposició del senyor cardenal Vidal per anar com a ecònom a Barberà (Conca de Barberà), parròquia que havia estat destinada a restar sense pastor. Abans havia estat ecònom de la Parròquia de Prades. Davant un clima anticlerical va començar a visitar totes les famílies, la qual cosa li va costar moltes humiliacions. Deia: «Ja que ells no vénen, essent jo el rector de tots, sóc jo que he d’anar cap a ells.» Era d’una humilitat sorprenent i molt piadós, portava una vida d’intensa pregària i penitència. Visitava molt els malalts, tot i les negatives i burles que rebia. Era caritatiu envers els necessitats. Dedicava molt de temps a la instrucció catequètica dels infants. Alguns del seus grans enemics deien: «Després de tot, és un bon home, llàstima que sigui capellà. Només per això mereix despreci.»
Quan s’apropava l’època fatídica del 36 deia: «Aquests són els temps de la collita. El Senyor ens els envia perquè recollim grans gràcies.» I repetia sovint: «Barberà canviarà i serà piadosa.» Esclatada ja la revolta del 36, el Comitè li va dir si volia salvar alguna cosa de valor de l’església. Ell va anar a salvar el Santíssim Sagrament. Li van assegurar que no li passaria res si es quedava a la rectoria. Quan el dia 22 de juliol van ser cremades totes les coses de l’església el van obligar a presenciar la crema de la imatge de la Mare de Déu del Roser tot dient-li: «Tu has vist i vas veient com destruïm els altars, però volem que et fixis com trinxem la Mare de Déu del Roser.» Aleshores ell exclamà: «No, fills meus, no toqueu la Mare de Déu del Roser, que és la vostra patrona! No la malmeteu! Respecteu-la!» Però la imatge ja rodolava per terra i tot seguit la van tirar a la foguera de la plaça. El dia 4 d’agost, a les 6 del matí, Mn. Francesc Mercader va ser detingut a l’abadia, on era confinat. Quan el treien de casa amb el pretext d’anar a declarar a Tarragona, amb els braços en creu, va pregar que el matessin allí mateix, davant la seva parròquia. Digué: «Visc per Crist i per ell vull morir.» Tot el viatge va anar amb el sant Crist a les mans, resant. A prop de la Secuita li van preguntar: «Què, ja has resat prou?» Ell els va respondre que sí, amb tota serenitat. El van fer baixar del cotxe, i allí, al costat de la carretera, va ser assassinat pel sol fet de ser capellà.
39