ISIDRE FÀBREGAS GILS, prevere
E
l servent de Déu Isidre Fàbregas Gils, fill dels esposos Josep i Llúcia, va néixer a Puigpelat el 7 de gener de 1878 i el van batejar a l’església parroquial de la mateixa població. Va rebre l’orde del presbiterat el 21 de setembre de 1901.
Va ser model com a sacerdot i estimat per tots. Era pobre perquè tot el que tenia ho donava als pobres. Va ser ecònom de la Parròquia de Sant Joan Baptista del Catllar, i més endavant va ser destinat a Cambrils. Amb motiu dels fets del 6 d’octubre de 1934, essent ecònom de Santa Maria de Cambrils, va treballar incansablement a favor dels presos de la seva parròquia, fins aconseguir que el dia de Nadal el poguessin passar ja tots a casa seva. En esclatar la revolta del 36 es va refugiar a casa dels senyors Teresa Maseras i Josep Gimbernat. Acompanyat del germà Ireneu Climent, no feien altra cosa que resar. Al cap d’uns dies va marxar cap a Vinyols i es va refugiar al mas d’en Puig. Després, en sortir d’allí per anar cap a Vila-seca, va ser detingut i internat al vaixell-presó Riu Segre de Tarragona. El dia 28 d’agost de 1936, quan va veure arribar un grup, entre els quals n’hi havia algun
dels qui havia tret de la presó el 6 d’octubre, va dir Mn. Isidre al germà Anselm Fèlix: «Ens vénen a alliberar.» Aquest li va contestar: «Ai senyor rector, que n’està, d’equivocat! Aquests vénen a matar-nos!» I així va ser. Conduïts a terra, els van lligar, a Mn. Isidre, amb sis germans de la Salle i sis joves de Solivella; els van fer pujar dalt d’un camió, per la carretera de València, i, abans d’arribar a Vila-seca, en el lloc conegut pel Recolze, van fer baixar Mn. Isidre i els sis germans de la Salle, i els van afusellar de cara al mar. Abans, però, Mn. Isidre, pel camí, va haver de sofrir un dels més horribles martiris amb insults i amb els més dolorosos suplicis: li van tallar les orelles, li van treure els ulls, li van amputar els membres i li van fer tota mena de burles, fins i tot les més grolleres. Mn. Isidre Fàbregas ho va sofrir tot sense queixar-se gens i amb la resignació d’un veritable heroi i d’un sant màrtir. Tant és així que un dels seus botxins, en retornar al vaixell-presó, va dir a un company seu: «Li hem fet tot, de paraula i d’obra, sense que hàgim pogut arrencar de la seva boca una sola queixa. I quan li hem dit que l’anàvem a afusellar ens ha donat les gràcies perquè» —digué— «li obríem les portes del cel.» A la matinada del dia 29, la Creu Roja va recollir els cadàvers de Mn. Isidre i dels sis germans de la Salle, i van ser enterrats a la fossa comuna del cementiri de Reus.
PERE FARRÉS VALLS, prevere
E
l servent de Déu Pere Farrés Valls, fill dels esposos Pere i Maria, va néixer a Santa Coloma de Queralt el 10 de maig de 1903 i va ser batejat el dia 13. El 7 d’octubre de 1907 va ser confirmat pel Dr. Torras i Bages.
Va estudiar primer al Seminari de Barcelona i després al de Vic. Quan resava el rosari en família no volia que els altres fessin res més i que estiguessin només per la pregària. Era l’únic jove que portava els rosaris a les mans durant el rosari de l’aurora. La seva vida era exemplar en tot moment. Per obediència al seu confessor va deixar els estudis abans d’acabar el curs per raó del seu mal estat de salut. Va demostrar una 28
gran força de voluntat en tornar a reprendre els estudis quan altres companys seus els havien deixat. Va ser ordenat prevere el 24 de març de 1923 pel bisbe de Vic, Dr. Joan Perelló. Va celebrar la primera missa solemne a Montserrat el 13 d’abril de l’esmentat any. Sentia un veritable amor per la litúrgia. Era xantre de la Catedral de Tarragona, però la seva dedicació predilecta eren els joves i els infants. El juny de 1936 va anar a Santa Coloma de Queralt i va manifestar als seus familiars la situació que s’apropava i els va dir que estava plenament convençut que el matarien. El dia 24 de juliol del 36, quan ja havia esclatat la revolta, va dir a la seva mare: «Ai, mare! Sortós qui pot morir per Déu; us podríeu considerar feliç si jo hi fos destinat!» Tenia un copó ple de sagrades formes que havia retirat del convent de