JOSEP COLOM ALSINA, prevere
E
l servent de Déu Josep Colom Alsina va néixer a Súria (Bages ) el 12 d’agost de 1906, on va ser batejat. De petit va anar a viure amb els seus pares a Casserres (Berguedà).
Va fer els estudis al Seminari de Solsona i es va llicenciar en teologia a la Pontifícia Universitat de Tarragona. Incardinat en aquest arquebisbat, es va ordenar sacerdot el 20 de desembre de 1931. Va ser vicari d’Alforja (Baix Camp), on va deixar molt bon record. En esclatar la revolta l’any 1936 era vicari de Montblanc (Conca de Barberà). Aquí, encara no feia un any que hi era que ja havia realitzat una gran labor apostòlica, especialment entre els joves, a través de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, que va fundar conjuntament amb el plebà, Mn. Dalmau Llebaria.
El dia 4 d’agost, a primera hora de la matinada, van anar a la presó uns patrullers per a emportar-se tres elements del sometent. Mn. Josep Colom sembla que, d’acord amb el Comitè de Montblanc, es va oferir en lloc del caporal del sometent de Montblanc. Abans de sortir de la cel·la, Mn. Colom i el Màrius, caporal del sometent de la comarca, es van confessar amb Mn. Dalmau Llebaria. També va donar el breviari a Sebastià Trèmol tot dient-li: «Té, guarda’l i que no te’l trobin.» Dins el breviari hi havia la poesia, inacabada, sobre l’incendi de les portes de Santa Maria, i un altre paper amb aquestes paraules: «Estic molt content que es compleixi en mi la voluntat divina, i, per això, accepto el que Déu N.S. vulgui inclús la mort del mode i temps que Ell vulgui. Estigueu contents. Al cel!» Hi ha dos testimonis —un d’ells, Joan Martorell, que era presoner a la mateixa cel·la, i Maria Trèmol, que ho havia sentit contar diferents vegades al seu pare Sebastià (a qui Mn. Colom va donar el breviari)— que asseguren que Mn. Colom es va lliurar voluntàriament en lloc del caporal del sometent de Montblanc, perquè aquest era pare de família, i, a més, la seva esposa esperava un fill. Segons els testimonis, que m’ho han explicat a mi personalment, Mn. Colom va dir: «A mi no em fa res donar la vida, i en canvi el Sr. Foraster té els fills i la família.»
Mn. Colom es va lliurar voluntàriamente en lloc del caporal del sometent de Montblanc, perquè aquest era pare de família
La nit del 20 al 21 de juliol, quan ja havien estat destruïdes les capelletes dels barris de la vila, van encendre les portes de l’església parroquial de Santa Maria després d’haver-les ruixat amb gasolina. Des de dins, al mateix temps que el vicari i el plebà tocaven la campana per a demanar auxili, amb l’aigua beneïda de les piles aconseguien apagar el foc. Així van evitar que penetrés cap a l’interior i destruís l’orgue barroc. Amb referència al fet, Mn. Josep Colom, després, quan ja era a la presó, va escriure la cèlebre poesia, inacabada, «El temple flamejant». Els servents de Déu Mn. Dalmau Llebaria i Mn. Josep Colom van retirar el Santíssim i altres coses de valor, i, amb les portes tancades, van celebrar per última vegada la missa. Cap al tard es van refugiar tots dos a cal Tauler. Abans de mitjanit Mn. Josep Colom va ser detingut a cal Mas, on havia anat després de la detenció de Mn. Dalmau Llebaria. A la presó de Montblanc es van retrobar tots dos. El dia 22 ingressava també a la presó Mn. Josep Roselló; el 23, el cardenal Vidal i Barraquer, i el 24, el bisbe auxiliar Dr. Borràs. Aquí a la presó Mn. Josep Colom va ser l’encarregat de servir el Bisbe 24
auxiliar. Resava molt i animava els altres presoners seglars a sofrir les penes del captiveri, fent-los un gran bé espiritual.
Mn. Colom es va acomiadar dels altres presos tot dient: «Adéu-siau a tots», i va sortir amb el caporal comarcal. Al pati interior de la presó es van trobar amb el caporal de Solivella, els quals van ser ben lligats amb cordes, i els van fer pujar al cotxe que els esperava davant la presó. Conduïts fins a Vallmoll (Baix Camp), a la carretera de la Masó, i a l’indret conegut per masia del Bordell, davant d’un marge, a uns deu metres de la carretera, van ser assassinats (ara aquí hi ha una petita creu commemorativa). Enterrats primer al cementiri de Vallmoll, després de la Guerra, l’any 1939, les despulles de Mn. Colom van ser traslladades al cementiri de Montblanc.