JOSEP BADIA MINGUELLA, prevere
E
l servent de Déu Josep Badia Minguella va néixer a Salomó (Tarragonès) el dia 18 de setembre de 1863. Va rebre el baptisme a la mateixa parròquia dos dies després, i la confirmació el mes de maig de 1877.
Va ser ordenat prevere l’any 1889. Era beneficiat de la prioral de Sant Pere de Reus (Baix Camp). Va ser un sacerdot model per la seva profunda i sòlida pietat, i per la seva caritat, ja que ho donava tot als necessitats i no tolerava mai la crítica de ningú davant seu. La seva predicació versava sovint sobre la caritat. Va ser model per la castedat i pel zel en la direcció espiritual. El seu ideal era la perfecció. Ja feia uns deu anys que es disposava a sofrir amb valentia el martiri, barrejant frases de perdó i de compassió envers els botxins. Uns quinze dies abans d’esclatar la revolta del 36 va presidir un viacrucis, i en el comentari de cada estació parlava de la necessitat de fer penitència.
La matinada del 26 de juliol de 1936 Mn. Josep Badia va tardar més del normal a sortir de l’habitació. En obrir la porta va dir a la seva majordoma, Sra. Maria Duch: «La Mare de Déu m’ha infós un gran valor i m’ha inspirat que no em passarà res de dolent.» Van començar a passar el rosari, i en arribar als misteris de dolor van entrar cinc milicians a fer un escorcoll. Eren les onze del matí. En preguntar pel sacerdot, ell va contestar: «Sóc jo!» Un d’ells li va dir: «De manera que tu ets sacerdot. Per què vas vestit de seglar?» «És contra la meva voluntat; les circumstàncies m’hi obliguen», va dir Mn. Badia. Li van respondre: «Quedes detingut!» I se’l van endur. Conduït al camí del Molinet, davant la fàbrica de gas de Reus, el van fer posar de cara a la paret. Ell va obeir, però abans, girant-se de cara als assassins els va dir: «Us perdono; m’envieu al cel.» Els va beneir i va afegir: «Dispareu. Visca Crist Rei!» I tot seguit va caure mort pels trets. El seu cadàver va ser inhumat al cementiri de Reus. Un dels assassins, quan va estar moribund, deia que veia constantment la mà del Servent de Déu que el beneïa.
JOAQUIM BALCELLS BOSCH, prevere
E
l servent de Déu Joaquim Balcells Bosch va néixer a l’Espluga Calba (Garrigues) el dia 16 de setembre de l’any 1900. L’endemà va ser batejat. De molt petit va anar a viure amb els seus pares a Vimbodí (Conca de Barberà), des d’on va entrar al Seminari. Va ser ordenat sacerdot el dia 11 de juny de 1927 i va ser nomenat coadjutor de la Parròquia de Santa Maria de Sarral. Quan va esclatar la revolta era regent de la Parròquia de Sant Jaume Apòstol de Vallespinosa (Conca de Barberà), on va romandre fins que les autoritats el van fer marxar del poble per por que vinguessin uns forasters i el matessin. Amb el seu pare molt vellet es va amagar per les muntanyes. Al final, esgotat i descalç, després d’haver patit molta gana, va decidir presentar-se a les autoritats de Vimbodí, confiat que un oncle seu el salvaria. Anava encara amb sotana i portava els rosaris 18
a la mà. Aquí el van advertir del perill que representava anar amb els rosaris, i ell va contestar: «És l’única arma que tinc.» Va passar la nit allí, i, de bon matí, se’n va anar cap a Vimbodí. Allí va ser lliurat al Comitè Revolucionari, on li van donar un bon dinar. Mn. Joaquim es va oferir per a treballar la terra, però un li va contestar: «De la vostra raça no n’ha de quedar cap!» També va demanar unes espardenyes, ja que anava descalç, i li van contestar que ja n’hi donarien on el portaven. A dos quarts de quatre de la tarda el van conduir a prop de Fontscaldes. Arribats a l’indret on hi havia un forn de calç, el van assassinar pel sol fet de ser sacerdot. Era el diumenge dia 13 de setembre de 1936. Les seves despulles van ser enterrades al cementiri de Fontscaldes. Mn. Joaquim Balcells sempre s’havia distingit per la seva humilitat i per la seva pietat i prudència. Era de caràcter bondadós. També es va distingir per la caritat envers els necessitats, tot i que ell mateix era molt pobre.